el comerç del blat al port de maó

ESTUDIS D'HISTÒRIA ECONÒMICAVol 1989/2, pàgs. 133 a 157

EL COMERÇ DEL BLAT AL PORT DE MAÓ1792-1802

Menorca padecía un déficit crónico de trigo que obligaba a impor-taciones regulares. AI mismo tiempo, actuaba como centro reexpor-tador de cereales pues sólamentè un tercio del grano introducido eraconsumida en la isla. Este comercio representaba una parte conside-rable del tnífico del puerto de Mahón y consistía basicamente endistribuir los granos de 8erbería y del Mediterraneo oriental por ellitoral español. EI comercio en general y el de cereal es en concretoaportaran el numeraria necesario para mantener las importaciones dela isla.

Minorca suffered a chronic wheat deticit which usually resulted init being regularly imported. At the same time, this island was used asa reexport centre ot cereals; onlya third part ot the grain introducedwas consumed by Minorcan people. Wheat trade represented arelevant part ot the imported commercial traffic into the port ot Mahonand basicly consisted in the distribution ot Barbary and test Mediterra-nean corn over the Spanish coastline. General commerce and spe-cially that ot cereals turnished the necessary hard cash to sustain thelevel ot imports.

Aquest estudi es fonamenta en el registre de patents de Sanitat, dels anys1792 a 1802 1. Es tracta d'una documentació bastant completa, que conté,emperò algunes llacunes2, i presenta certes dificultats d'anàlisi. La primera imés important consisteix en la manca d'informació sobre els vaixells arribatsa port, sol coneixem el lloc de destinació. Així mateix la diferent cura posadaen l'acompliment oficial del registre, permet coneixer millor l'època espanyolaque l'anglesa; durant aquesta (1798-1802) sovint no s'especifica la càrrega,agrupada sota el terme genèric <<mercaderias». Amb aitals limitacions tractaremd'examinar a continuació els diferents aspectes que envolten les arribades de blata Maó, establint una série d'apartats on s'analitza la seva distinta insidència al'economia d'aquest port a les darreries del segle XVIII.

La sanitat pública estava organitzada mitjançant una Junta que depeniade cada corporació municipal o Universitat. Aquesta institució era presidida pelsJurats i estava a més integrada per tres morbers (nomenats per l'esmentadainstitució d'entre els seus Consellers), tres metges i tres cirurgians. Els Juratsconcedien les patents de sanitat i la Junta decidia si s'admetia a "plàtica". o aquarentena els vaixells arribats (Seguí, 1782: 230-233; A. Ramis, 1824;Riudavets, 1888: 360; Acosta, 1917). Aquest sistema sanitari fou doblementperfeccionat pels governs britànics, ja bé mitjançant el «Reglamento de Sanidad» de 12 d'octubre de 1745,ja per les «/nstrnccïones Sanitarias » de 1799 (LópezNadal, 1988-b) i perdurà amb lleugeres modificacions fins a principis del segleXIX. Un lapsus important és el que correspon a la direcció de la sanitat sotal'ocupació francesa de l'illa (1756-1763),durant la qual s'aplicaren les reglamen-tacions vigents a Marsella3•

(1) Arxiu Històric de Maó (=A.H.M.),Secció Universitat, nO196.<<Noticiade las Embarcacions quesurten d'aquest Port amb expressió dels seus noms iNació, els dels seus Capitans o Patrons, Numerode la seva tripulació iPassatgers, Càrrega que duen, Port a on es dirigeixen ia que se les despatxa perSanitat ".(2) Manquen completament els mesos de novembre i desembre i part de l'octubre de 1792; tambées detecten algunes absències (de vegades confirmades per fonts diferents, d'altres sols intuïdes)especialment en produir-se substitucions a la administració.(3) Per aquestes reglamentacions vegeu: F. Hildesheimer, lntendance sanitarie de Marseille,Marseille 1979; id. Le Bureau de la Santé de Marseille sous rAncien Régime. Le ren[ermement de lacontagion , Marseille 1980; id., La protection sanitare des cótes francaises au XVIII' siècle, a «Revued'Historie Modeme et Contemporaine», XXVIII, 1980,pp. 443-467; id, La monarchie administra-tive[ace à la peste, a «Revue d'Historie Moderne et Contemporaine", XXXII, 1985,pp. 302-310;Ch.Carrière, M. Courdurie, F. Rebuffat, Marseille ville morte. La peste de 1720, Marseille 1968.

Els empleats de Sanitat, en formalitzar el registre de patents, donen delblat una informació més precisa que de la resta de productes. Dues raons podenmotivar aquest interès:

1. El déficit permanent de blat del que patia l'illa.2. La procedència magrebí o otomana de la majoria dels vaixells que el

transporten, zones d'on s'exigeix amb major rigidesa la patent de sanitat, atesala creença -ventura interessada- de que la pesta hi era endèmica (López Nadal,1988-a)

La importància de la disponibilitat de gra es refleteix documentalment enel coneixement, exacte, d'un 80 % de les partides de sortides del port de Maóentre els anys 1792 i 1798. Naturalment, les Universitats intentaven mantenirproveïda la població; per aixó impedien les exportacions de blat i fins i ot haviend'invertir els mateixos municipis els seus fons per adquirir el cereal (Seguí,1782:242-43;Carreras, 1916:361-62)4.

El carregament de tot vaixell ancorat dins el port, generalment, quedavasota el control dels Jurats. En anys de mancança, el blat seria retingut pel consumdels illencs; aquesta circunstància aconsellava als patrons de les embarcacionsevitar la penetració a Menorca per tal de colocar el seu carregament en altresindrets, poguent d'aquesta manera treure un major benefici. Igualment podiasucceir que alguns vaixells enviats a comprar-ne no retornessin. Dia 16d'octubre de 1773 A. Fraser, cònsol anglès a Alger, parla d'aquesta situació imanifesta5:

«Per quant es contrari a la voluntad de Sa Majestad que los Particulars oPersones privadas qui ca"agan grans en los Dominis de A 1gerper Menorca,los sia pennes el authorisarse a si mateixos el passar a los Ports estrengersper lograr millor preu que el de Menorca: y per quant el pemtis o llecensiade ca"agar grans a Bona a bordo del portador, es estada concedida per elDey de Alger en consequencia de haversa representat la necessidad de gransque se experimenta en Manorca per los Jurats de aquella ¡sia ».

i el cónsol acabà les seves observacions demanant fermament que es posi fi a talsfets:

<<Pertantab thenorde laspresents se require.;'(entots los officials ab comissiode Sa Majesd. tant de te"a com de mar de prevenir que el Portador de laspresents, no agesca contra la voluntad de Sa Majestad y vage directe aManorca aposarse a las ordas del Governador per sa Mag. de aquella ¡siao a subjectarsa a les Regulacions dels Officials o Magistrads Civils»

(4) Carreras (1916:340-343) aludeix l'adquisició l'any 1769de 3.800quarteres de blat per un patrómenorquí a les costes d'Alger, al temps que ofereix un estat de comptes de les despeses perl'adquisició de blat corresponent al 1768.Ambdosviatges foren noliejats per la Univeristat de Maó.(5) Copia de la nota feta per el cónso! anglés d'Alger al peu d"alguns pasaports; A.H.M.,Universitat, nO279.

Quan els Jurats sospitaven que el que es pretenia era exportar cerealrecollit a l'illa, una de les mesures de controlar la seva possible sortida consistiaen rebutjar la concesió de la patent de sanitat corresponent. És clar que en algunscasos podria tractar-se d'una estratagema d'aquestes autoritats per obligar elpatró a vendre la càrrega a l'illa. Aquests procediments, naturalment, provoca-ven conflictes; finshi tot amb els britànics; als anys 1749 i 1765respectivament,dos capitans anglesos denunciaren a la Universitat davant el Tribunal del Vi-cealmirallat de Maó. Per llur interès ambdos casos es poden sintetitzar de lasiguent manera:

El dia 18de febrer de 1745,William Welden, capità de la balandra anglesaLamp, arribava al port de Maó amb una càrrega de 2.500 quarteres de blatdestinadas a Livorno. Uns dies després, el 22 del mateix mes, Welden esqueixava al Tribunal del Vicealmirallat per la negativa dels Jurats en atorgar-liel permis de sortida. Aquells argumentaven dues raons pel seu procedir: enprimer lloc, que dit Tribunal no era competent per jutjar els afers que afectavenles Universitats menorquines. En segon lloc, deixant a par la causa marítima,aHegaven que s'havia obrat atesa l'extrema necessitat de blat que els forçavaa la incautació, seguint la vella costum posada en pràctica per les diferentssocietats costaneres de la Mediterrània -és a dir, la més pura aplicació delprincipi vi vel gratia (Gimenez, 1981: 272)-. EI capità replicà explicant èl seucompromís d'haver d'abonar 500 f esterlines en el cas de no lliurar el blat alsmercaders toscans. Rapidament es dictaminà sentència a favor dels Jurats, fentdescarregar el blat. La història, però, no acaba ací .Amb un terç del gra a terra,els Jurats consideraren que el producte era de baixa qualitat i, per tant, inserviblecom aliment pels menorquins; d'ací que després d'haver-se compromés a pagaral capità el blat a preu de Livorno, es negaren a satirfer el tracte. El Tribunaldecidí aleshores que la càrrega seria posada al lliure encant entre els mercadersde Maó6• El blat, però, no restaria a l'illa sino que Mallorca esdevindria la sevadestinació final. Pel que fa a la victima, cal observar que anys després, el 1753,elsprocuradors de la companyia encara segueixen pleitejant per la recuperació delsseus doblers.

En el segon cas, menys complexe, es denega la patent a la sortida d'unacàrrega d'ordi que havia estat trasbalsada d'un vaixella un altre dins el portde Maó, segons aludien els capitans implicats. La Universitat, contraria ment,pretenia que l'ordi procedia de Menorca. El Tribunal es decantar per laconcessió de la patent demandada, així com la indemnització als afectat.Aquesta sentencia, però, no fou acceptada pel municipi, que argumentava, coms'ha dit abans, que el Vicealmirallat no tenia atribucions jurídiques sobrematèries que afectessin a la Universitat, alhora que que presentava els recursospertinents?

(6) Tres foren els compradors d'aquesta partida; entre ells hi figurava el grec Nicola Paleologo,persona que abans havia comparescut davant el Tribunal en defença de la posició de la Universitat.(7) A.H.M., U., nO282. En aquest cas la documentació, incompleta, no permet conèixer laconclusió del procés.

Tot i que les entrades de blat al port de Maó obeeixen fonamentalmenta raons d'escala (en 2 de cada 3 quarteres introduides), interesa, nogensmenys,di qualcom entorn al consum interior illenc d'aquesta gra. Previamenet, tanmateix, cal observar unes característiques que condicionen l'estructura agràriade l'economia menorquina:

Tres son els punts al meu entendre que mereixen esser remarcats. Elprimer, l'extensió considerable de la superfície conreable al llarg del segle XVIII(Vidal Bendito, 1969: 100-103), tal com es reflecteix en l'increment del nombred'explotacions agràrias, passant de 389a l'any 1712a 520al 1784 (J.Ramis, 1815:7).

En segon lloc hom deu constatar que la major part de les terres romanenen goret ben be durant dos anys i en conseqüència s'obtenen més pastures perl'alimentació del ramat; aquesta situació no unicament afectà als campsmarginals del nord, ans també a aquelles zones més riques on igualment esconreava el blat. El pes del ramat a l'economia menorquina es reflecteix enl'elevada quantitat d'animals i en el seu increment8•

El tercer aspecte envolta aixímatep¡:el conreu de la vinya i l'interes en fer-Iocompatible amb la dedicació del camp al dels cereals. Sembla clar que la vinyaels hi restava espai. En memorial presentat al governador espanyol de l'illa,el Dr. Pere Pons i Portella, Jurat Clavari de Maó al bieni 1781-82, afirmavael sigüent (Hermindez Sanz, 1987: 152):

«la falta de trigos ell la isla es el objeto de mayor importallcia yconsideracion. El ViIlO,que muchos m'ios sobra se gasta si se embarca, assivaldria mas que se prohibiesse el hazer viñas en tierras de pan llevar,si unicamente en tierras esteriles, que 110 producen trigo y las v¡''ias quehay que no producen el trabajo del cultivo, que se destmhian y se siembrende trigO»

Les contínues dificultats que patí la Universitat per mantenir fornidala ciutat van influir en l'ànim del Clavari, màxim quan una bona quantitat de vi-la meitat per Joan Ramis- era exportada a Genova i Amèrica.

La producció de blat era gaire be sempre insuficient per a satisfer lademanda interna, malgrat l'augment que experimentà, passant d'una mitja de53.500 quarteres entre els anys 1700-1740 (Armstrong, 1752:129) al voltant de75.000 entre 1760-18009•Durant aquest segle, no gensmenys, es dona un creixe-

1723 1781Ovelles 40.778 58.830Cabres 7.236 6.038Vaques 4.344 12.112Porcs 1.051 9.467

(9) A.H.M., Universitat, nO289-291.

ment molt important de la població: entre 1716 i 1797 Menorca duplica elsseus habitants, passant de 16.046a 32.143 (A. Ramis, 1826-1:23). Era per tantnecessari importar una considerable quantitat de blat per el consum delsmenorquins; Armstrong calculava que cap el 1740Menorca precisava 35.000quarteres anuals (Armstrong, 1752: 129). El 1782 la "Junta de Govern",instaurada per la nova administració borbònica, considerava que «en solo elartículo del trigo hay que traher en cada un año de Sicilia u otras partes al pie detreinta mil fanegas »10. D'aquests anys Joan Ramis les redueix a 14-16.000quarteresll• D'acord amb les darreres dades es pot dir que de 1792a 1802laquantitat total de blat foraster que consumí l'illa envoltaria les 220.000 quarte-res, sempre que efectivament els càrrecs no fossin desviats cap a altres indrets,car no s'ha d'oblidar que entre els anys 1793-95es patia una gran insuficiènciacerealícola als principals ports de la Península i de les Balears (P. Vilar, 1986,III; Giménez, 1981:286-290; Manera, 1984:273-296).

La situació exposada tingué en el terme de Maó el seu major exponent, onvivien més del 50 % dels habitants de Menorcal2• En dit terme, durant la segonameitat del segle XVIII, es recollia el 25% del blat de l'illa13 i es produïa el 55 %del vi 14 • La concentració de població com a conseqüència de les activitatscomercials 15 i una certa especialització de la producció agrícola, són l'origendel dèficit crònic de gra que patia la ciutat. El excedent cerealícola de lii restade l'illa (els anys que n'hi havia) eren insuficients per cobrir el seu consum,la qual cosa suposava la ineludIble necessitat de recórrer a les importacions.

Documentalment cal constatar un major nombre de compres fetes ambdoblers públics, la qual cosa no vol dir que dites adquisicions superin lesrealitzades pels comerciants particulars (Taula I). Aquests adquirien especial-ment blat de l'Atlàntic, durant la dominació britànica, mentre la Universitat

(10) Si fa no fa, unes 22.500 quarteres. Ateneu de Maó, Actas de la Junta de Goviemo de la [sia deMenorca, formada de orden del Rey Nuestro Señor lY'. Carlos Tercero, y celebradas por consequenciade la Conquista de la misma [sia écha por sus R'.Armas en el año de 1782 (acta del 14 de març de1782). Vegeu també Carreras (1916: 348-353).(11) Semble exagerada la xifra donada per Armstrong. Aquest autor calcula que a principis delsanys 40 la població menorquina era de 30.000habitants ,mentre que Antoni Ramis (1826-1) i Ma.L.Dubón (1984) la estimen en 21.600 i 20.800, respectivament, per l'any 1749. D'ésser correctes lesdades de població d'Armstrong no hi hauria perquè dubtar de la quantitat de blat importat, peròsemble poc probable que sigui així. Les notes de Joan Ramis daten de 1786,desprès d'uns anys decollites properes a la mitjana, aixó explica en nombre més baix de quarteres a importar. Si s'aplicael coeficient de consum 3 quarteres/ habitant/ any, superior a l'emprat per la Universitatde Ciutadella en el 1789 per calcular les possibles necessitats de gra de la vila, els resultatsobtinguts (un dèficit mig de inenys de 20.000 quarteres pel periode 1784-1789) son similars alsaportats pels coetanis (Marí Puig, 1989)(12) Passant d'll.100 al 1749 a 16.650 al 1797, sense contabilitzar les nombroses guarnicionsmilitars (A.Ramis, 1826-1:28). EI terme de Maó ocupava el 23 % de la superficie de l'illa.(13) Anys consultats: 1768,1770,1771,1773,1774,1778,1785,1787-89. A.H.M., 0., nO290-291.(14) Unes 11.000càrregues de Menorca (aproximadament 82.000arroves, mesura castellana); anysconsultats: 1773-75, 1779, 1780, 1782, 1783. A.H.M., U., nO293.(15) Si bé el creixement vegetatiu fou el responsable de l'augment de la població maonesa al llargdel segle XVIII (Dubóo, 1984).

" .T DE lA TERRA I ESTRANGER

S'tROBA ALrTERMF; DE MAÓ,f:ff{'

NOVA COLLIDABLAT ESTRANGERBLAT DE BARBÀRIA

Antoni Rexart & Cia.BLATDELNORD Jaume Whiler & Cia.

Benet Soler & Cia.

NOVA COLLIDABLAT APORTAT D'ALTRES TERMES DE L'ILLABLAT FORASTERDe la UniversitatEn poder de mercadersTOTAL

q: quarteres, b: barcellesFont: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO219

10.110 q. 5 b.12.936 q. 3 b.4.200 q.2.500 q.5.486 q. 8.736 q. 3 b

750 q.23.047 q. 2 b.

16.416 q.4.000 q.6.086 q.2.536 q.3.550 q.

26.502 q.

es proveïa fonamentalment de la Mediterrània, especialment de Barbària(Taula lI). La introducció de blats produïa greus perdues econòmiques a laUniversitat, com es despren d'un memorial dels Jurats de l'any 1782 (Piña,1983: 123-24), on es llegeix que:

« temerosa [-la Universitat-] que se esperimente carestia, muchos añoshaze venir del extrangero algunos cargos de trigo. Algunos afios en losmeses de marzo, abril y mayo, llegando trigos del norte en el Mediterraneobaxa su precio, en las (ilegible) 16 de comercio circonverinas, de don delos partículares traen trigos a este puerto que pueden venderse a menorprecio que los de la Universidad; y como a causa del clima de esta islala Universidad no puede guardar sus trigospor el alio siguiente, es obligadaa vender a precios muy inferiores y esperimenta muy a menudo gran desperdidas, lo qual ha ocasionado una 11Iuyconsiderable parte de suscrecidas deu das ».

(16) Aquest document es troba igualment transcrit per L. Carreras. Aquest autor llegeix "plazas"("ilegible", segons R. Piña). De fet ambdues transcripcions presenten moltes diferencies. S'ha optatper emprar la de R. Piña ates el caire fragmentari de la de L. Carreras (Carreras, 1916: 362).

DATA PROCEDENCIA VALOR

GEN-1760 SARDENYA (s)· 1.700 pBOCf-1761 BONA (s) 501 PSET-1768 ARZEU (a) 8.560 pBMAI-1769 ALGER (s)SET-1773 BONA (a)JUL-1775 BONA (s) 13.500 pB

OCf-1775 BONA (a)

5.455 m.3.800 q.

(s): surt cap ...; (a): arriba de ...; (s)·: en cas de no poder càrregar passarien a Sicíliai després a BarbàriapB: pessos de vuit; P: pessos; m: mesures; q: quarteres; w: webbiFont: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO294L. Carreras Riera,<<Avancede un estudio sobre comercio e industria de Menorca»,1916, pp.340-343.

Entre 1792 i 1802 sortiren del port de Maó 277 vaixells amb càrrega deblat, que desplaçaven 28.352 tones17• Es coneixen les quantitats transportadesen un 65 % dels casos. Aquest percentatge, que com s'ha dit abans augmen-ta al 80 % en el període 1792-98, durant el qual el nombre de naus salpadesés de 185, amb un port de 17.011 tones, que transporten un carregament de316.489 quarteres. Per aixóno és massa arriscat evaluar la quantitat total de blatsortit del port entre les 480.000i les 535.000quarteres1B• A la Taula IIIs'extractenel nombre de sortides així com la capacitat dels vaixells; la primera columnacorrrespon, naturalment, al periode de la Menorca espanyola; la segona, alepíleg de la Menorca britànica.

En el període espanyol el blat és, sense cap dubte el producte de majorincidència. Del total dels vaixells amb càrrega un 29.6 % porten dit cereal,el que suposa el 34.5 % del tonatge d'aquest grup de bastim ens; sota l'ocupacióbritànica, però, els percentatges minven fins el 5.3 % i el 6.1 %respectivament.

(17) En tots els casos esmentats s'hi troba el blat, però no com a càrrega única, ja que sovintcomparteix el viatge amb ordi, faves, etc.(18) Si a les 277 naus s'aplIca la proporció de càrrega de les 185de les quals hi ha constància s'obteuna estimació de 480.000 quarteres, mentre si s'utilitza el tonatge per a fer els caiculs el resultatés de 535.000 quarteres.

No es dona una correlació entre els vaixells amb carregament de blat i elmoviment general d'embarcacions, però si, en certa manera entre les nausestibades i les que porten dit cereal. Aquesta manca de concordància insideixen el nombre, no en el tonatge dels bastiments, tant dels que transporten blatcom els que ho fan d'altres mercaderies, que fluctua de forma similar. Ladinàmica d'aquest comerç està fortament influenciada per les osciHacionsdels preus del cereal.

ANYS NOMBRE TONES AJII'YS NOMBRE TONES

1792 20 2.172 1799 7 1.4111793 13 1.175 1800 14 2.1391794 32 3.895 1801 15 2.4121795 40 4.298 1802 17 1.2621796 42 3.8271797 54 4.1331798 23 1.628

TOTAL 1792-1802 277 28.352

Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO 196.

Les males collites i les guerres esdevenen factors determinants en aquestsmoviments. En aitals conjuntures el port de Maó coneix un intens trànsit deblats, gairebe sempre condicionat per la seva ulterior destinació a l'indret de mésprofit, generalment Barcelona, tal com es reflecteix a la Taula IV, igualmenthom adverteix una menor proporció de partides cap a Alacant, Cartagena iPalma, entre els anys 1793 i 1796 (Vilar, 1986 III; Giménez, 1981: 286-296;Manera, 1984).Nomes a l'any 1793 no acompleix estrictament l'asociació "altspreus = > comerç intens ", aixó és degut, probablement, al dèficit local queabsorbir el blat que arribava a Maó. Així mateix per més que els preus esmoderaren el 1797 no disminuiren les trameses. Als anys següents amb elretorn dels britànics l'estructura comercial es veuria alterada en gran manera.

1792 1793 1794 1795 1796 1797 1798 1799 1800 1801 1802 TOTAL

Alcúdia 3 3 7Ciutadella 1 1Eivissa 1 1 2Mallorca 4 1 4 6 4 1 20Palma 2 12 2 9 5 31Soller 1 1 2

Barcelona 2 3 7 11 16 18 3 5 2 8 75Catalunya 1 1Mataró 1 'IPalamos 4 4Roses 3 2 5

Alacant 3 3 1 3 4 15Dénia 1 1 2Cartagena 3 1 2 3 ? 11València 1 1

Màlaga 2 2Càdis 2 2 1 1 6

Espanya 5 4 14 4 1 9 37Livorno 1 2 9 8 1 21Gènova 1 1 2 4Marsella 4 4 8

Alger 1 2 3Malta 1 3

Bristol 1 - 1Gibraltar 1 2 - 3Lisboa 1 1 2 2 3 10

TOTAL 20 13 32 40 42 54 23 7 14 15 17 277

Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nQ 196.

Alcúdia 120/1--Ciutadella -- 2.300/1 --EivissaMallorca 5.900/4--Palma 4.250/2 --Sóller

200/1 --799/3 9.850/5

19.197/10 280/230/1

350/3 530/3 1.0002.300

530/1 -- 7302.295/4 150/1 18.9942.760/9 3.825/4 30.312

65/1 -- 95

BarcelonaCatalunyaMataróPalamósRoses

2.500/1 4.900/2 6.372/6 25.833/9 17.350/11 10.940/12 4.200/2 72.0951.400/1 -- 1.400700/1 -- 700

4.542/4 -- 4.5427.350/3 -- 2.100/2 -- 9.450

AlacantDéniaCartagenaValència

5.973/3 --1.232/1 --

10.050/3 --

5.200/2 2.600/1

4.000/1 6.500/2

7.500/3

9.800/3

3.050/2 --150/1 --

2.500/1 --

24.3231.382

32.850450

MalàgaCàdis

5.500/2 --1.700/1 --

5.50014.800

LivornoGènovaMarsella

650/2246/1

5.150246

5.500

GibraltarLisboa

2.500/1 --

2.600/1 --2.000/1 --

4.0005600

Nota: quareteres/nombre de naus amb càrrega coneguda (comparar amb la TAULA IV.Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO196.

La conjuntura política general del periode estudiat ventura no és la mésadient pel desenvolupament d'un sistema comercial regular, dels once anys, enprop de vuit els menorquins conegueren la guerra: contra França (1793-95),Gran Bretanya (1796-98) i finalment, després de la darrera ocupació britànica,amb Espanya (1798-1802). El tràfic del gra, emperò, no patí pràcticament elsefectes negatius de la situació política fins l'any 1798. Si bé al bieni 1792-93 elnombre de vaixells que sortiren del port no fou massa alt, a partir de 1794 anàaugmentant el nombre, mentre la capacitat es mantenia estable -al voltant deles quatre mil tones-, el que suposa una progresiva presència de lesembarcacions petites. Aixó pot esser interpretat com un increment del comerçde cabotatge, menys afectat per la guerra. Les consequències del conflicte ambGran Bretanya es deixen sentir, en paralitzar-se greument el comerç engeneral (Giménez, 1981:346-351;Sales, 1980: 152;Delgado, 1982).El 1798 nosols decau el nombre de vaixells i de tonatge, si no que també més de la meitatdels viatges, 12 de 23, estan realitzats sota pavelló otoma -8-, grec -2-, regusí -l-i suec -1-. Durant l'època anglesa disminueix el tràfic de blat, que passà d'unamitjana anual de 32 viatges i 3.018 tones (1792-1798) a 13 viatges i 1.806 tones(1799-1802).En aquests darrers anys la marina menorquina no va poder accediral mercat espanyol que abans havia asolit el 93 % de les destinacions del graprocedent de Menorca, al igual que les embarcacions espanyoles deixaren defreqüentar el port de Maó. El comerç menorquí s'orientà cap a nous ports,especialment el de Livorno, mentre el que el lligà amb ports espanyols resta ambmans de naus d'altres nacions (imperials, ragusins ...) (veure Taula VIII). El corsera probablement l'alternativa eficaç davant la disminució del comerç "conven-cional", i pot ajudar a explicar la poca incidència del pavelló menorquí en elcomerç del blat durant l'ocupació britànica 19.

El port de Maó actuà com a plataforma per la redistribució dels blats dela Mediterrània al litoral espanyol. Aquests ports reben el 81 % dels viatges quesurten de Menorca i acaparen el 75 % del seu tonatge. Tres són les zones a onse dirigeixen la gran majoria dels vaixells: Catalunya, Mallorca i Alacant-Cartagena, i és probable que el nombre de viatges cap a les tres zones augmentiamb les atribuiudes a Espanya". S'ha pogut comprovar aital destinació-"Espanya"- esta relacionada especialment amb vaixells d'altres països, perexemple el 1798 tots els que hi van a "Espanya" son otomans i grecs.

(19) EI corsarisme fou practicat molt intensament durant aquests anys. Riudavets (1888, tom I: 326,333) parla de 295 preses fetes per els corsaris menorquins entre els anys 1780 i 1782, de moment noes té constància de les captures realitzades entre el 1799 iel 180l; tot i així, l'autor esmentat asenyalaque la valua de les seves aprehensions superava el de les 295 d'abans.

NOMBRE TONES NOMBRE TONES

CATALUNYA 86 8.582 ITALlA NORD 25 3.236"ESPANYA" 37 4.358 LISBOA 10 1.957VALENC.MURC. • 29 3.797 MARSELLA 8 776BALEARS 64 3.484 ALTRES 10 1.187

ANDALUClA 8 975224 21.196 53 7.156


Catalunya és el mercat més important al que s'adrecen els càrregamentsde blat, amb 86 vaixells (31 % del total) dels que la major part són per aBarcelona. El ràpid creixement demogràfic de la ciutat i la estructura delmercat català obligaren a importants compres de blat (i altres aliments) al'exterior, fins el punt que la importació de cereals es va esdevení, des del1784-1790, la primera partida de les importacions catalanes i en paraules dePierre Vilar, «un dels elements motors del gran comerç barceloní» (Vilar,1986: 126). Mentre que als anys 1777-1786 s'introduiren unes 380.000quarteres anuals, la xifra pujà fins les 600.000 anuals als 1792-1797;no forensuficients, però, per cobrir la demanda. La disminució posterior de les impor-tacions esta causada per altres motius, especialment la guerra amb GranBretanya, la qual paralitzà l'activitat del port de Barcelona (Vilar, 1986,III-IV; Fradera, 1981; Maixé, 1987:10-18).El nombre de naus amb càrrega de blatque sortiren de Maó amb destinació a Barcelona és el sigüent (vegeu Taula IV)

1792 21793 31794 7

1795 111796 161797 18

1798 31799 51800 2

1801 O1802 8

Si bé el nombre de vaixells arribats a Barcelona procedents de Menorcaals anys inmediats a aquest per iode (1784-1790) és minso -Pierre Vilar apuntaescasament 4 viatges- (Vilar, 1986, IV: 126), per un periode posterior Fradera(1987: 101) ofereix les sigüents dades:

1815 591816 49

18171818

217 1819 4879

S'observa un augment considerable en aquestes relacions, la qual cosapermet aduir que els contactes es trobaven en una fase inicial, a les darreriesdel segle XVIII. Per tant, l'aportació del port de Maó, en aquests anys, foumodesta. Al període 1792-1798 el blat que sortí amb destinació Barcelonarepresenta aproximadament el 3 o el 3.5 % del total importat20• Els blatsprovinents del nord, generalment del Bàltic, predominaren en les partidesarribades a Barcelona fins les acaballes del segle XVIII. Els cereals provinentsde la Mediterrània, segons ha estudiat J.M. Fradera que treballà ladocumentació de la Dieta del port de Barcelona en el període 1768-1807,suposen un 33 %; el gra arribat d'Italia comporta la meitat d'aquest percentatge.S'ha de tenir present que les grans ciutats portuaries de la Mediterràniaoccidental (Gènova, Livorno, Marsella) actuaven com a centres reexportadorsdels blats de Llevant, i per tant una part del considerat blat "italià" prové del'Imperi Otomà o de Rússia (Fradera, 1987:97-99;Vilar, 1986, IV: 130;MartínCorrales, 1987:26-32).

Així doncs el port de Maó canalitza el 10 % dels blats mediterranis quees destinaven a Barcelona. De 75 naus, 48 presenten el pavelló menorquí 21.

Com s'ha dit abans als anys 1799-1802 el blat és conduit preferentment permariners d'altres nacions -ragusins (4), danesos, nordamericans, tunisencs- . Relque fa a l'origen del carregament 22, 11 naus transportaven blat de Barbària, 14del Llevant, 6 de les grans illes italianes i només un de l'Itàlia Nord, la resta esdesconeix (dels 32 localitzats 19 presenten pavelló espanyol -15 menorquins,2 catalans i 2 mallorquins-). Comprovam que el 78 % de les naus aporten blatprocedent dels països musulmans, la qual cosa pot reflectir la millora derelacions, amb els que s'incrementà el comerç a partir dels anys 1782-1791enque es concertà la pau amb l'Imperi Otomà i els estats magrebins. A principisdel segle XIX predominen els blats mediterranis, especialment els del marNegre que havien anat guanyant terreny gràcies al lliure trànsit pels Estretspermès pels turcs, i a apartir de la fundació d'Odessa el 1794 (Martín Corrales,1987: 26-32; Fradera, 1987:100-101).Seguint les xifres apuntades mes amunt,durant la segona decada del segle XIX el nombre de naus amb càrrega de blatde procedència menorquina representarien un 20 %, un 30 % o fins i tot un 60% del total. Es tracte d'un gran increment màxim sihom recorde que nomes 20anys abans gairebe superaven el 3 %.

Malauradament la documentació treballada no aporta molta informaciósobre la procedencia del blat. Tant sols d'un total de 277embarcacions es coneix

(20) Vegeu nota nO16.(21) Es poden afegir quatre més carregades de farina datades el 1794.(22) Per l'origen del producte, no s'ha d'entendre forçosament el port de compra, un mateixvaixell pot dur blat d'Alexandria i de Patras, un altre blat de Bona i d'Alexandria, un tercer ordide Tunis i Blat de Llevant, i un quart blat de Tunis i Faves de Sardenya, etc.

la corresponent a 90 viatges, el que suposa el 32.5 % dels viatges i el 28 % deltonatge. Amb les dades de que disposam els 39.4 % del blat prové de Llevant,el 35.3 de Barbària i el 23.8 de Sicília i Sardenya (veuere taula VII) 23.

1792 1793 1794 1795 1796 1797 1798 1799 1800 1801 1802TüTAL

Sicília 2 1 5 2 10Sardenya 7 1 8

Bona 1 6 1 8Tunis 1 5 3 8 2 1 20

Alexandria - 3 16 8 27Grècia 4 4Llevant 4 7 11

Gènova 1 1

Aguiles 1 1

TOTAL 1 2 6 13 45 17 4 1 1 90

Nota: Nombre de vaixells que surten del port de Maó amb càrrega ment de blatde procedència coneguda.

Font: Arxiu Històric de Maó, Universitat, nO196.

Semble baixa la xifra de blat italià, màxim quan tant el registre depatents com la major part de relacions procedents de fonts alienes a la Sanitat,aludeixen a un tràfic intens amb els ports d'aquestes illes 24. És probable que lesautoritats sanitaries prestessin més atenció a la procedència de països musul-mans, deixant d'enregistrar la corresponent a altres zones; per ventura unes ialtres (italianes, nórdiques, etc.) siguin omeses entre les 187partides incomple-tes. No hi ha dubte de la gran importància que tenien els cereals llevantins imagrebins al port de Maó. Als anys 1797 i 1798 hom coneix la procedència de

(23) Els percentatges fan referència al tonatge dels vaixells ja que alguns càrregaments de blatd'Alexandria es van distribuir en petites embarcacions, especialment per Mallorca.(24) Malauradament aquestes darreres fonts no presenten un caràcter quantitatiu (AH.M., U., nO279-282). No consta cap procedència atlàntica, la qual cosa pot contradir el re flectat al memorialde 1782 abans comentat (veure nota nO14).

la càrrega en un 83 % i un 79 % dels casos, respectivament. En el primer anyel 44 % dels vaixells amb blat procedeixen de Llevant (un 29 % d'Alexandria),el 26 % ve de Barbària i el 13 % de Sardenya. A l'any següent el blat deLlevant augmenta al 65 %. Aquest blat surt de Menorca majoritàriament envaixells orientals (otomans, grecs i ragusins ), que transporten el 72 %, front aun 22 % fet pels menorquins (veure Apendix).

TAUlA VIU

PAVELLÓ DELS VAIXEL¿ QUE PARTEIxiN DEL PORT DE MAÓ'AMB cÀRREGA DE BlAT '

1792 1793 1794 1795 1796 1797 1798 1799 1800 18011802TOTAL

menorquins 16 7 30 30 30 26 6 3 5 10 163mallorquins 1 3 6 6 9 4 1 30eivissencs 3 2 5catalans 2 1 2 1 1 8valencians 1 1 2espanyols 2 2

francesos 2 2 4genovesos 2 2liomesos 1 1

venecians 1 1 3imperials 1 1 1 4ragusencs 1 3 9 1 2 4 2 22

otomans 8 3 11grecs 4 2 1 8

algerins 1 1tunisencs 1 1

anglesos 2 2 4nordameric. - 1 1 2danesos 1 1 2suecs 1 2

TOTAL 20 13 32 40 42 54 23 7 14 15 17 277


Les embarcacions espanyoles participen escassament en el comerç delblat. Anglesos i holandesos predominaven tant a l'Atlàntic, com a la Mediterrà-nia, mentre italians i francesos actuaven de intermediaris en el comerç ambLlevant. Aprofitant la Revolució i la guerra amb França, la flota catalana vacontrolar el trafic amb Alger, però la guerra amb Gran Bretanya frenà aquestprocés i els neutrals (escandinaus i ragusins)15s'imposaren (Maixé, 1987;Martín Corrales, 1987; Giménez, 1981).

ZONES NQTOTAL MENORQUINS

BALEARS 64 33 51%CATALUNYA 86 56 65%VALENC.-MURC. 29 24 83%ANDALUCIA 81 5 62%ESPANYA 37 26 70%ITALIANORD 25 10 40%MARSELLA 8 4 50%LISBOA 10 1 10%ALTRES 10 4 40%

277 163 59%

Font: Arxiu Històric de Maó,Universitat, nQ 196.

El pavelló principal al port de Maó és el menorquí, amb 163naus (quasiel60 % tan del nombre de vaixells com del tonatge), que desplacen una mitjanade 100 tones 26. La resta de vaixells espanyols -47- són menors, unes 10 tonesels dos valencians, 20 t. els 30mallorquins, i al voltant de les 50 t. els vuit catalans,cinc eivissencs i els dos "espanyols", aquestes embarcacions realitzen uncomerç de cabotatge, en el que també participen el menorquins27,

(25) Altres pavellons són danesos, suecs, anglesos, nordamericans i mabrebins; fan un total de 12vaixells i 170 tones de mitjana. La seva principal destinació és Barcelona iLivorno.(26) En l'any 1796, d'un total de 30 naus, 18 no superaren les 100 tones, dos fins i tot no arribarena les 50 iquatre passaren de les 150. A l'any 1797,de 26vaixells 13 no arribaren a les 50 tones i capsupera les 100.(27) L'any 1797, durant la guerra amb Anglaterra, s'incrementà aquest típus de comerç regional.

amb embarcacions de 5 a 20 tones, que consisteix en distribuir el blat queen vaixellsmajors arriba a Maó; d'alIa s'adresen cap a ports de les mateixes illes-Alcúdia, Sóller, Eivissa, Palma-, valencians -Dénia, València- i fins i totBarcelona; aquestes naus transportant entre un mínim de 50 quarteres fins a unmàxim de 450. La proximitat de Mallorca fa més nombrosos aquests contactes,tot i que normalment les petits embarcacions que que arriben a Maó amb fusta,aiguardent i queviures de l'illa veïna parteixen en llast (veure apendix).

A finals del segle XVIII otomans (grecs) i ragusins abandonaren elcomerç indirecte amb Itàlia i acudiren al mercats occidentals. Llavors comen-çaren a freqüentar el port de Maó. Entre 1794 i 1802 realitzant 41 viatges,asolint el 22 % del tonatge total, emprant vaixells d'unes 150 tones. Menorca,una vegada més, serveix de plataforma des d'on la que distribuien el blat per laMediterrània occidentaF.8.

Els contactes amb el Magreb i la Mediterrania oriental eren fonamentalspel comerç dels menorquins, donat el seu caracter de zonas exportadores decereals. La prefent dedicació al comerç blader, aprofitant el dèficit crònic.quepatia el litoral espanyol 29, es veu afavorida sota el domini britànic, que facilitariaen gran manera els contactes amb Barbària; amb els temps, els marinersesdevendrien bons coneixedors dels ports magrebins i llevantins, on elscomerciants illencs hi arribaren a instalar-se. En aquest cas la conjunturapolítica general, mantinguda des de principis de segle es constitueix com unfactor determinant de les relacions economiques que, d'una manera o una altre,s'iniciarien caps els anys quarante del segle XVIII.

En diferents memorials es remarca la significació del comerç perl'economia illenca, amb especial el del blat. El valor del blat reexportat espot situar al voltant dels 350.000 pessos anuals, abans de la conquesta espanyolade 1782, el que supossava als comerciants illencs un benefici del 20 % 30. Gràciesa aquest comerç Menorca aconseguia resoldre el propi dèficit de gra, al tempsque obtenia uns ingressos importants per a la seva economia:

«Lo que mas ha contribuido al bien y aumento de esta ¡sia es el Comerciomaritimo que desde muchos alïos ha florecido en el puerto de Mahon, sinel, ni hubieran tenido los menorquines el dinero necessario para introducir

(28) La destinació de les embarcacions ragusines és: 11a Barcelona, 4 a Livomo, 4 a Lisboa, i unaa Cartagena, Palma i Marsella.EI de les otomanes és: 9 a Espanya, 3a Lisboa, 2 a Màlaga, i una a Palma, Càdis, Gibraltar, Livomoi Marsella.(29) Espanya importà anualment, entre el 1767 i el 1783, un milió setcentes mil faneques de blat(Artola, 1978: 38).(30) Terrón Ponce, l.L., <<Estructuray coyuntura en la economia menorquina del sigla XVIII",Meloussa nO2, Maó (en premsa).

el trigo, aseyte y otros articulos, que lesfaltaban, ni hubieran podido mejorarsus tierras. El principal comerció de la Isla concistia en comprar granos yotros efectos en Barberia y transportar/os en España y otros paises 31».

«(...)la Nabegacion y el Comercio que han seguido ha sido quasi totalmen-te enAfrica sacando trigoy otras cosas de al/i y l/ebandolo a España y otraspartes cuio tragin igualmente les producia muy buen fruto de Interes 32,>.

«(..) empesaron los menorquines tí mercar algunas embarcaciones [-apartir de 1742-]y tí gustar del comercio de Berberia y Levante, trahiendo suscargas de trigo tí España con grnessas ganancias 33».

Aquests contactes mercantils es veurien afectats amb el canvi de conjun-tura política, quan Espanya conqueri l'illa; la bona relació d'intercanvis d'abansamb terres d'infidels influiria en aquest cas a la millora de les relacions polítiquesentre Espanya i aquests estats. I no ha de estranyar que siguí gent de l'illa -comels Soler, Baselini- que intervengui directament a la consolidació d'un equilibripolític entre Espanya i les Repúbliques del nord d'Àfrica (Epalza, 1980; Fradera,1987: 79-81; A. Ramis, 1829-V). La preocupació per la normalització de relacionsamb els països del Magreb es patent en les paraules dels Jurats de Maó34:

«Haviendo ahora cerrado este comercio y no conociendo otro en el Mediterraneo,que lo pueda suplir, ni pudien do los menorquines subsistir sin comercio ...» (35).

Així i tot, els contactes no s'interrompiren, com ho demostra el fet que uns anysdesprés, al 1789, els comerciants de Maó, en resposta a una enquesta delSuprem o Consejo de Guerra, ens confirmen la continuació d'aquests tractes:«( ...) el ramo de Comercio con que se emplean mas los Particulares, es el de granos». Les series de sanitat consultades per realitzar aquest estudi s'inicien al 1792,després de firmades les paus amb Alger (1786) i Tunis (1791), quan aquestaproblemàtica ja es troba quasí totalment resolta.

Malgrat que aquest estudi tracta del comerç del blat a traves del port deMaó, els menorquins també seguien altres itineraris, com pot esser passantdirectament de Barbaria als ports receptors (Palma de Mallorca, Marsella) od'italia (Genova) a la Peninsula (Barcelona, Mataró). Aquest comerç és forço sd'estudiar-lo a partir de la informació dels ports de destinació del gra. Gràciesa un article de Carles Manera (1984), tenim un exemple del fet comentat: davant

(31) Ateneu de Maó,Actas de la Junta de Govierno de la ¡sia de Menorca, formada de orden del ReyNuestro Señor lY'. Carlos Tercero, y celebradas por consequencia de la Conquista de la misma [siaécha por sus R'. Armas en el año de 1782 (= AJ.G.), memorial dels Jurats de Maó dirigit al Rei,de 6 de març de 1782.Vegeu Carreras, 1916: 349.(32) Ateneu de Maó, Al.G, acta de 8 d'abril de 1782.Vegeu Carreras (1916: 352).(33) Hernandez, 1987: 150.(34) Ateneu de Maó, AJ.G., memorial dels Jurats de Maó dirigit al Rei, de 6 de març de 1782.Vegeu Carreras, 1916:349.(35) Finalment soliciten poder comerciar amb Amèrica, el que sels va concedir (Piña, 1983).

la carestia de cereal a Mallorca les autoritats subvencionaven les introduccionsde gra; entre el 31 de gener i el 25 d'abril de 1795 s'enregistraren 50.206quarteres, de elles 12.781 (25.45 %) provenien del port de Maó i quasi totes enbastiments de pavelló menorquí -llevat de 369 quarteres-, però, a més 8.216quarteres (16.36 %) provinents de Tunis altres indrets de Barbaria arriben sotapavelló menorquí, en conjunt prop del 42 % del blat arribat a Palma ho fa permitja del port o les naus menorquines.

El comerç del blat a través del port de Maó i el fet pels menorquinss'integra en l'estructura dels intercanvis generals entre els països europeus i elsmusulmans -pel que fa a Barcelona el 48 % dels vaixells que hi arribenprovinents de països musulmans transporten blat (Maríin Corrales, 1987:26-32). Com en el cas català al obtenir el gra directament dels paisos productors i nopoder oferir cap altre producte en contrapartida, la balança esdevenia forçosa-ment deficitaria . Generalment el vaixells partien en llast, però bens proveitsde numerari (pessos ) -sovint de contraban, com es despren d'un ban dedesembre de 18l()36-, cap a Sardenya, Sicília, Alger, Bona, Túnis, Morea,Esmirna, Alexandria, etc. De tornada, els vaixells menorquins conduïen elsblats de les conques oriental i central de la Mediterrània al port de Maó, on,segons la situació del mercat, s'amagatzamava a l'espera de que augrnentes~inels preus a les ciutats del litoral espanyol, amb els que es mantenien contactesfreqüents, per obtenir uns millors beneficis. En aquest port coincidien ambotomans i ragusins, amb ells distribuir en el gra per diversos ports de laMediterrània occidental i fins i tot del Atlàntic.

«Don Pedro Creus y Ximen ez del Consejo de S. M., Intendente de Exércitoen propiedad, Consejero honorario del Suprem o de la Guerra, Comisiona-do Real en esta Isla, Ministro Principal de Hacienda y Guerra en comision,Presidente de los Tribunales del Real Patrimonio Intendencia, y Rentas &c.&c. »

«Hago sabera todos en general y a cada uno enparticular: Que en la ocasionque algunos Individuos creyeron que al libertarse de derechos, Aduanas,Resguardo &c. &c. no se tratava mas que de un alivio, no tubieron presenteque abriendo la puerta a la ilimitada extraccion de dinero hacían unaprofunda llaga al Estado, y la dexavan abierta en tenn inos que por ella havíade derramarse hasta el ultimo Duro de la Península y de las Americas ... »

Del port de Maó, de tant en tant, surt en càrrega qualque vaixell, depavelló menorquí, mallorquí o català, que es dirigeix als mercats tradicionalsdel blat. Transporta diferents mercaderies segons el port de destinació: espartobrat alacantí a Sardenya; vi i aiguardent català i café a Túnis; sal i espart aBona; sucre a Esmirna; sucre, café i pal campetxe a Salònica. Els nombre denaus que transporten productes, però, és força reduit comparat amb les quevan en llas

Als anys posteriors, segons J.M. Fradera, la marina menorquina actuariacom intermediària en el comerç català amb Llevant, important blat i exportantcolonials, Maó d'aquesta manera esdevindria una plataforma essencial en lesrelacions entre Catalunya i el Mediterrani oriental (Fradera, 1987: 101-102;Martín Corrales, 1987: 26-32).

...APENDIX

AMB CÀRREGA DE BlAT QUE SURTEN DEL PORT DE MAÓ 1797 (I)'~~I~~~~,~#~

MES TIPUS PAVELLÓ QURES PROCEDÈNCIA TONES DESTINACIÓVAIXELLS BLAT

06 TARTANA MENORCA 1800 SARDENYA 93 ALACANT07 XABEC MENORCA 1250 SARDENYA 72 ALACANT10 BERGANTÍ MENORCA ? 72 ALACANT10 FRAGATA GENOVA ? 350 ALACANT

02 XÀVEGA MENORCA 100 9 ALCÚDIA09 BARCO MALLORCA 100 LLEVANT 15 ALCÚDIA10 XÀVEGA MALLORCA 150 ALEXANDRIA 15 ALCÚDIA

01 XABEC MENORCA 1000 ALEXANDRIA 90 BARCELONA01 TARTANA MENORCA 350 ALEXANDRIA 20 BARCELONA01 FRAGATA RAGUSA ? ALEXANDRIA 200 BARCELONA01 BERGANTÍ RAGUSA ? ALEXANDRIA 130 BARCELONA02 XÀVEGA MALLORCA 400 ALEXANDRIA 12 BARCELONA02 BARCO MENORCA 1200 BONA 63 BARCELONA02 BERGANTÍ MENORCA 700 LLEVANT 54 BARCELONA02 XABEC MENORCA 500 LLEVANT 73 BARCELONA02 BERGANTÍ MENORCA 1375 ALEXANDRIA- 78 BARCELONA

PATRAS03 XABEC MENORCA 674 41 BARCELONA03 TARTANA MENORCA ? SARDENYA 93 BARCELONA03 BERGAiWÍ MENORCA 1141 BONA- 70 BARCELONA

ALEXANDRIA04 XÀVEGA MALLORCA 1000 BONA 30 BARCELONA04 BERGANTÍ MENORCA 1800 73 BARCELONA04 BERGANTÍ MENORCA 800 LAVADIA 75 BARCELONA06 BERGANTÍ RAGUSA ? SARDENYA 100 BARCELONA10 "CHECCIA" RAGUSA ? ALEXANDRIA 110 BARCELONA10 BERGANTÍ RAGUSA ? ALEXANDRIA 150 BARCELONA

04 BERGANTÍ GRECIA 1700 130 CÀDIS

02 POLLACRA RAGUSA 2500 SARDENYA 150 CARTAGENA11 FRAGATA GENOVA ? BONA 250 CARTAGENA

01 LONDRO CATALUNYA 1400 TUNIS 40 CATALUNYA


VAIXELLS AMB CARREGA DE.BLAT QUE SURTEN DEL PORT DE MAO1797 (lI)

MES TIPUS PAVELLÓ QURES PROCEDÈNCIA TONES DESTJ1VACIÓVAIXELLS BLAT

12 BARCO VALÈNCIA 150 ALEXANDRIA 8 DÉNIA04 XABEC EIVISSA 530 ALEXANDRIA 45 EIVISSA02 BERGANrÍ RAGUSA ? TUNIS- 125 LISBOA

SARDENYA03 POLLACRA RAGUSA 3600 TUNIS 200 LISBOA08 POLLACRA GRÈCIA 2500· VOLOS 120 MÀlAGA08 POLLACRA GRÈCIA 3000 ÍDRIA 140 MÀLAGA06 XÀVEGA MENORCA 250 -- 20 MALLORCA07 XÀVEGA MENORCA 270 SARDENYA 20 MALLORCA08 XABEC EIVISSA 275 -- 35 MALLORCA11 XÀVEGA MALLORCA 1500 -- 40 MALLORCA02 BERGANlÍ MENORCA ? TUNIS 93 MARSELLA06 POLLACRA GRÈCIA 5000 VOLOS 250 MARSELLA07 BALANDRA MENORCA 500 -- 32 MARSELLA07 BERGANTÍ RAGUSA ? TUNIS 110 MARSELLA01 BALANDRA MENORCA 700 ALEXANDRIA 39Yz MATARÓ03 XÀVEGA MALLORCA 160 BONA 10 PALMA03 XÀVEGA MENORCA 310 TUNIS 20 PALMA04 XABEC MENORCA 670 TUNIS 41Yz PALMA05 XÀVEGA MENORCA 300 TUNIS 20 PALMA06 BARCO MALLORCA 400 SARDENYA 15 PALMA06 XÀVEGA MALLORCA 300 BONA 16 PALMA10 XÀVEGA MALLORCA 50 LLEVANT 10 PALMA12 XABEC MENORCA 500 ALEXANDRIA 41Yz PALMA12 XÀVEGA MENORCA 70 ALEXANDRIA 20 PALMA12 FALUTXO MENORCA 65 ALEXANDRIA 5 SÓLLER


ACOSTA, L., 1917, "El lazareto de Mahón en 1917", reedició facsímil dinsMenorca en la historia de la sanidad (1988) (Madrid).

ARMSTRONG, J., 1752,Historia de la isla de Menorca.ARTOLA, M., 1978,Antiguo Régimen y revolución liberal. Ariel, BarcelonaCARRERAS RIERA, L., 1916, "Avance de un estudio sobre comercio e

industria de Menorca". Revista de Menorca (Maó).EPALZA, M., 1980, "Los Soler menorquines en el Meditemíneo Islamico

(Magreb y Oriente) y la expansion mediterranera de los menorquines(siglos XVIII-XIX)", Revista de Menorca (Maó).

DELGADO RIBAS, J.M., 1982, "El impacto de las crisis coloniales en laeconomía catalana (1787-1807)",dins La economia espaiiola al final delAntiguo Régimen. III. Comercio y colonias. Alianza Editorial-Banco deEspaña (Madrid).

DUBÓNPETRUS, M. L., 1984,"Expansió i recesió demogràfica a Maó, des de1741 a 1840". Trabajos de Geografia, nQ 38.

FONTANA, J., 1975, Cambio economico y actitudes politicas en la España delsiglo XIX (Barcelona).

FRADERA, J.M., 1987,Industria iMercat. Les bases comercials de la industriacatalana moderna (1814-1845) (Barcelona).

GIMENEZ LOPEZ, E., 1981,Alicante en el siglo XVIII. Economia de unaciudad portuaria en el antiguo régimen. (Valencia).

HERNANDEZ SANZ, F., 1987,"Cultura i Societat a Menorca (I)>>. InstitutMenorquí d'Estudis (també a la Revista de Menorca", 1911).

LEON, P., 1978. Historia Económica y Social del Mundo. III. Inercias yRevoluciones. 1730-1840 (Madrid).

LOPEZ NADAL, G., 1988-a, «Estructuras e instituciones sanitarias en lospuertos dellevante ibérico entre los siglos XVI YXVIII (una visión deconjunto) », dins «lI porti corne imprese economica »(XIX Settmane diStoria Economica, Preto, 1987) (Firenza).- 1988-b, "La Sanidad marítima menorquina anterior al funcionamientodellazareto de Mahón. Introducción a su estudio histórico", dinsMenorcaen la historia de la sanidad, Ministerio de Sanidad (Madrid).

MAIXE ALTES, J.c., 1987, "Catalunya i el comerç mediterrani al set-cents".L'Avenç, núm. 108 (Barcelona).

MANERA ERBINA, C., 1984, "Aportación al estudio del problema cerealícol aen Mallorca a fines del siglo XVIII. Las gratificaciones a la introducciónde trigo",Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana, Palma de Mallorca.

MARÍ PUIG, A., 1989,"L'economia de Menorca a les darreries del segle XVIII.Producció i Consum: dèficits i exedents", comunicació a la II Trobadad'historiadors i arqueòlegs de Menorca (Maó).

MARTIN CORRALES, E., 1987, "El comerç de Catalunya amb els PaïsosMusulmans al segle XVIII". L'Avenç, núm. 108 (Barcelona).

MARTINEZ SHAW, c., 1984, "El comerç català al segle XVIII: mercat penin-sular, mercat europeu imercat colonial", dins El comerç en el marceconòmic de Catalunya, (Barcelona).

PIÑA HOMS, R., 1983,"La reincorporación de Menorca a la Corona Española.178 -1798",Institut d'Estudis Baleàrics.

RAMIS I RAMIS, A., 1824,Noticia de laspestes de Menorca. (Maó).- 1826-38, Noticias relativas a la Isla de Menorca. I-VII. (Maó).

RAMIS I RAMIS, J., 1786,Ensayo sobre la Topografiae Historia Natural, Civily Política de Menorca.

RIUDAVETS TUDURY, P., 1888,Historia de la Isla de Menorca. (Maó).SALES, N., 1980,«Historia dels Països catalans» dirigida per Albert Balcells,

(Barcelona).SEGUI, F. (Fons documental de...), 1782,Las instituciones de Menorca en el

sigloXVIII (Palma de Mallorca) (1986).TERRÓN PONCE, J.L., "Estructura y coyuntura en la economía menorquina

del siglo XVIII", Meloussa nQ,2, Maó (en premsa).VIDAL BENDITO, T., 1969, "Evolución de la agricultura y de la propiedad

rural en la Isla de Menorca". Revista de Menorca (Maó).VILAR, P., 1986,Catalunya dins l'Espanya Moderna. III, IV. (Barcelona).WILSON H., Parker, G., Una introducción a las fuentes de la historia

económica europea. 1500-1800. (Madrid).

el comerç del blat al port de maó

Documents