el cervell. valors i presa de decisions

18/11/2013

XON

VILAHUR

I GODOY

EL CERVELL: VALORS I PRESA DE

DECISIONS.

DOSSIER PROFESSOR El cervell. Activitats. Ciències 3r ESO

2 Xon Vilahur i Godoy

ÍNDEX

INDICACIONS PROFESSORAT

ELS VALORS I LES DECISIONS.............................................................................. 3

1. INTRODUCCIÓ .................................................................................................................................... 3

1. QUÈ SÓN ELS VALORS? ............................................................................................................... 3

2. L'ORIGEN DELS VALORS DES D'UN VESSANT BIOLÒGIC .............................................................. 3

2. ELS VALORS I LA PRESA DE DECISIONS .............................................................................................. 4

3. INDICACIONS PER AL PROFESSORAT ................................................................................................. 5

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS ........................................................................................................... 5

2. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT ......................................................................................... 5

DOSSIER PER L'ALUMNAT

ELS VALORS I LA PRESA DE DECISIONS. ............................................................. 6

1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................................... 6

2. RESPON .................................................................................................................................... 6

3. QUÈ HAS APRÈS? ..................................................................................................................... 8

BIBLIOGRAFIA I ANNEXOS

4. BIBLIOGRAFIA .................................................................................................................................... 9

6. ANNEX 1 : UNA HISTÒRIA HINDÚ D’AMOR ..................................................................................... 10

7. ANNEX 2: UN ALTRE EXERCICI SOBRE VALORS ................................................................................ 11

8. ANNEX 3 TAULA DE VALORS ............................................................................................................ 12



ELS VALORS I LES DECISIONS

1. INTRODUCCIÓ

1. QUÈ SÓN ELS VALORS?

En una de les definicions més universals de VALORS, Rokeach (1973, 1979) afirma que “un valor és una creença duradora en què una forma específica de conducta o estat final d’existència és personal o socialment preferible a una oposada forma de conducta o estat final d’existència”. Segons Rokeach els valors tenen el seu origen en la societat a què pertanyen i en la personalitat del subjecte que els comparteix. Per tant els valors depenen sobre tot dels factors socials, i tota societat posseeix un sistema de valors que imposa als seus membres. Els valors ens permeten esforçar-nos per millorar, tenir aspiracions, idees, educació i impulsar reformes morals, socials i polítiques. Aquesta possibilitat és la que justifica l’esforç continu de persones, grups i nacions per superar la pobresa, la injustícia social, la rutina, la ignorància i l’esclavitud. .

2. L'ORIGEN DELS VALORS DES D'UN VESSANT BIOLÒGIC

En les primeres edats el cervell no té ideologia pròpia i rebrà, sense discriminació, la informació que li donin , especialment si està reforçada per l’autoritat intel·lectual d’una persona més gran. Els dos o tres primers anys d’existència són decisius per l’estructuració anatòmica i funcional del sistema referencial. En el desenvolupament de la ment infantil hi haurà una forta tendència a perpetuar les experiències i les idees dels educadors, principalment els seus conceptes religiosos, les seves expectatives, els prejudicis i la cultura. Els valors existents en tota persona estan localitzats en la complexitat neuronal del cervell. L’origen dels valors no està en l’herència genètica, sinó en el medi ambient. En absència d’un pla educatiu, seran la casualitat, Internet, les companyies, i altres elements, els que dirigeixin el desenvolupament mental del nen. L’aprenentatge comença des de el moment de néixer, i segurament abans, i el nen se n’adona de que la seva conducta serà premiada o castigada. El seu cervell està en ple desenvolupament estructural amb l’aparició de noves neurones i de noves connexions axòtiques i dendrítiques intracerebrals que en gran part estaran estimulades i dirigides per les recepcions sensorials rebudes, les quals influeixen poderosament sobre les connexions i les funcions interneuronals. Podem dir que el món de fora es va ficant en el cervell de dintre, modelant-ne la seva estructura.



2. ELS VALORS I LA PRESA DE DECISIONS

Segons Nicholas Maxwell la SAVIESA és “ la capacitat d’adonar-se què és valuós en la vida per un mateix i per als altres”. Els “valors elevats” poden guiar la presa de decisions cap a decisions més sàvies. El cervell humà es divideix en 3 subsistemes,cadascun adquirit en un moment diferent del desenvolupament. La part més rudimentària: EL CERVELL REPTILIÀ, es va començar a desenvolupar en peixos, amfibis i rèptils, és la que controla les funcions bàsiques com temperatura, batec cardíac, respiració i equilibri. El SISTEMA LÍMBIC va arribar amb els primers mamífers i els va ajudar a sobreviure, ja que els permetia recordar experiències i associar-les a emocions plaenteres o desagradables. Una part clau del sistema límbic és l’Amígdala, on arriben totes les sensacions i on es valoren, és on ens preguntem . “això m’agrada? em desagrada? em pot fer mal? li haig de tenir por? ho odio? L’amígdala contesta aquestes preguntes i reacciona immediatament enviant missatges de crisis a totes les parts del cervell, sobretot al NEOCÒRTEX. El NEOCÒRTEX va aparèixer amb els mamífers superiors i va arribar al seu nivell màxim de complexitat amb els humans; amb l’aprenentatge es reprograma contínuament. El sistema límbic ens fa reaccionar instintivament, mentre que el neocòrtex necessita un cert temps per analitzar la situació i donar una resposta més sàvia; en aquesta resposta influeix la memòria, els desitjos, les capacitats i els valors.



3. INDICACIONS PER AL PROFESSORAT

1. JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS Aquesta activitat és útil per a fer-la a tutoria o a classe de Ciències naturals quan parlem del Cervell. La idea sorgeix d’una activitat realitzada per la professora Gudrun Petrodottir, a Borgarnes, Islàndia, en el marc d’un curs Comenius sobre “Migració i interculturalitat”. Es tracta que els alumnes se n’adonin del pes que tenen les seves creences fonamentades en els valors que han rebut des de petits i els que han anat adquirint al llarg de la seva vida i com els judicics ràpids no sempre són encertats i que en jutjar altres persones no sols hem de tenir en compte els nostres valors sinó també els de qui s’està jutjant. L’activitat forma part d’un dossier on es fan altres activitats sobre el cervell: velocitat de reacció, jocs de memòria, enigmes, dilema del presoner, etc que donaran a l’alumnat una visió més àmplia del funcionament del cervell.

2. DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT

ENCARA NO ES REPARTEIX LA FITXA!!!! 1. El professor/professora diu als alumnes que escriguin a la seva llibreta els números de l’1 al 5 en

forma de llista (no en fila) (1’) 2. Després explica als alumnes que els llegirà una història, ells no han de copiar, només escoltar. Es

llegeix la història (sense cap gest, ni inflexió a la veu, ni dramatisme) (3’) 3. Quan acaba la història el professor/professora els diu que valorin els personatges de l’1 al 5, 1 el

que ha actuat millor i cap avall fins al 5 el que ha actuat pitjor. (1’) 4. Els alumnes es col·loquen en grups de 3 i posen en comú les seves valoracions; defensen als

personatges que creuen que han actuat bé i expliquen què els fa pensar així. (10’) 5. Intenten arribar a un acord en els valors 1, el millor i 5, el pitjor. (5’) 6. Cada grup tria un portantveu per explicar la seva valoració a la resta de la classe. (10’) 7. Es posa en comú la valoració de tots els grups en una taula. (3’) 8. S’inicia un debat on els alumnes exposen en què s’han basat per a fer les seves valoracions. (10’) 9. A la pissarra es fa una separació entre valors i creences. (1’) 10. ARA SÍ, La professora reparteix la fitxa de l’alumne. (1’) 11. Els alumnes omplen la fitxa i fan la reflexió final. (15’)

DOSSIER DE L’ALUMNE El cervell. Activitats


ELS VALORS I LA PRESA DE DECISIONS.

1. INTRODUCCIÓ

El nostre cervell és una màquina complexa que funciona per la interacció de bilions de neurones i cèl·lules glials. Creus que tens valors? Estàs influenciat per algunes creences? Són fonamentades en la lògica o en la teva experiència? Tens prejudicis? Els valors o creences influeixen en el teu pensament? Tothom pensa com tu? Es pot jutjar les persones? Segueix atentament les instruccions de la professora i podràs comprovar si el motor del teu cervell és ell mateix, ets tu o és el teu entorn.

2. RESPON 1. Escriu la valoració dels personatges i explica el perquè de les teves valoracions:

PERSONATGE PER QUÈ?

1.

2.

3.

4.

5.

2. Quan has treballat en grup, heu arribat a un acord? En tots els personatges o només alguns? En

quins?

3. Has valorat les opinions dels companys i has canviat alguna valoració?

4. Quins valors apareixen en la història?



5. Quin és més important per a tu? Per què?

6. Quins altres valors coneixes?

7. Quines creences et fan valorar negativament alguns personatges?

8. On les has apreses?

9. Et sembla que són prejudicis? Per què?

10. Creus que pots canviar les teves opinions d’aquí a uns anys? Per què?

11. Creus que les teves creences influeixen en les teves decisions? Com?

12. Creus que pots jutjar la gent? Per què?

13. T’agradaria formar part d’un jurat popular?



3. QUÈ HAS APRÈS? Resumeix amb 10 línies què has après amb aquesta activitat sobre el teu cervell. També pots fer un dibuix, còmic, etc.

BIBLIOGRAFIA I ANEEXOS El cervell. Activitats


4. BIBLIOGRAFIA http://fpcee.blanquerna.url.edu/sop/cat/Valors.asp?item=106#u3 http://www.xtec.cat/~mdalma23/sessions-llargues/pnl/pnl2_sessio04.html http://www.religiondispatches.org/archive/science/5618/ http://www.wisdompage.com/roleofvalues.html http://values-knowledge-base.blogspot.com.es/2011/10/what-is-values-alignment.html http://movingtraditions.org/teen-brain-still-construction/ http://ex-presat-lgug.blogspot.com.es/2013/08/lista-de-valores-y-anti-valores-seguido.html

http://fpcee.blanquerna.url.edu/sop/cat/Valors.asp?item=106#u3

http://www.xtec.cat/~mdalma23/sessions-llargues/pnl/pnl2_sessio04.html

http://www.religiondispatches.org/archive/science/5618/

http://www.wisdompage.com/roleofvalues.html

http://values-knowledge-base.blogspot.com.es/2011/10/what-is-values-alignment.html

http://movingtraditions.org/teen-brain-still-construction/

http://ex-presat-lgug.blogspot.com.es/2013/08/lista-de-valores-y-anti-valores-seguido.html



6. ANNEX 1 : UNA HISTÒRIA HINDÚ D’AMOR

.

Personatges: USHA (la noia); ASHOK (el noi); DIPAK (el

barquer); TARUN (amic d’Usha). INAK (la mare)

“Usha està enamoradissa d’Ashok, que viu a l’altra riba d’un riu molt

ample infestat de cocodrils. Només por unir-se amb el seu estimat si

Dipak, el barquer, la porta amb la seva barca. Però Dipak, per fer-

ho, li posa la condició que passi una nit amb ell. La noia no sap què fer

i va a demanar consell a la seva mare. La mare no li fa cas, ja que

està molt enfeinada i li diu que no és el momento d’escoltar les seves

cabòries.

Usha no sap què fer, passen els dies i no pot reunir-se amb

Ashok, finalment accedeix a la condició del barquer i pot travessar

el riu.

Transcorreguts els primers moments de la feliç retrobada amb

Ashok, li explica què ha hagut de fer per reunir-se amb ell. Llavors,

Ashok té una gran decepció i la refusa rotundament.

Usha corre a explicar-ho al seu amic Tarun, que molt enfadat va

a trobar Ashok i li clava una gran pallissa.

Usha es mostra contenta del càstig donat”.



7. ANNEX 2: UN ALTRE EXERCICI SOBRE VALORS

Un professor porta a l’aula diversos objectes i els col·loca a sobre de la seva taula. Quan

comença la classe, hi posa un pot de vidre gran i buit i demana a un alumne que l’ompli amb

unes pedres que ha portat. Després pregunta als estudiants si el pot és ple, i tots

contesten que sí.

A continuació el professor agafa una bossa plena de grava (pedres petites) i demana a

l’alumne que l’aboqui dins del pot. La grava omple els espais buits entre les pedres. De nou

pregunta si el pot és ple. Tots contesten, rient, que ara sí.

El professor dóna de nou una bossa de sorra a l’alumne perquè l'aboqui dins del pot. La

sorra acaba d’omplir els espais buits entre les pedres i la grava.

El professor pregunta la conclusió que cada un ha tret de l’exercici. A continuació diu: “Vull

que reconegueu i entengueu que aquest fet és com les vostres vides. Les pedres grans són

les “coses importants” (família, amics, salut...), coses que, quan tota la resta es perdi,

encara ompliran les vostres vides. La grava representa les coses que ja compten menys. I la

sorra és tot el restant, les coses insignificants de les vostres vides. Si primer ompliu el pot

amb la sorra, no hi haurà espai per a les pedres i la grava. El mateix ocorre amb la vostra

vida: si perdeu el temps i l’energia amb nimietats, mai no hi haurà espai per a les coses que

són realment importants. Ocupeu-vos primer de “col·locar” les pedres grans, atès que per a

la resta ja trobareu temps”.

I ara contesta:

Quines són les teves pedres grans?

I la grava?

I la sorra?

Dediques el temps i l’atenció necessaris a les teves “pedres grans”?

Què et proposes?

Ara, quan digueu a algú que és la vostra “pedra”, el significat serà ben diferent...



8. ANNEX 3 TAULA DE VALORS

Es pot construir entre tota la clase una taula de valors. Aquí trobem un parell d’idees:

AMOR JUSTÍCIA SENZILLESA

BELLESA PERFECCIÓ SINCERITAT

HONESTEDAT RIQUESA AMISTAT

BONDAT FAMÍLIA ESFORÇ

ALEGRIA ORDRE PACIÈNCIA

el cervell. valors i presa de decisions

Documents