EL CASTELL DE BARBABLAVA

BÉLA BARTÓK

Béla Bartók

Biografia

• Va néixer a Nagyszentmiklós (Hongria) l’any 1881.• Va viure fins l’any 1945. Va morir a Nova York

(Estats Units).• Va estudiar piano i destacà des de molt jove.• Va treballar molt en la música tradicional del seu

país.• Va marxar als Estats Units al 1940 fugint del

feixisme.

EL CASTELL DE BARBABLAVA

• Va ser la seva primera òpera.• La va iniciar al 1911, però no la va estrenar fins

el 1918 a l’Òpera Reial de Budapest.• El llibret de la història el va crear Béla Balász.

Judit era una noia molt bonica que vivia amb els seus pares. Tot en ella era bo i ningú dubtava que tindria una vida feliç

Fins un dia què va decidir parlar amb els seus pares:

-Pare, mare, es va asseure mirant-los fixament. He pres una decisió -I quina és ? Van preguntar alarmats.--Aniré al castell de Barbablava per casar-me amb ell.

-Però filla, com pots cometre una imprudència com aquesta?-Que no saps qui és Barbablava i quina és la seva trista fama?

Judit va mirar als pares amb dolçor.-No és cap imprudència, pare. Només l’amor pot curar aquest home tan singular. La famaD’una persona no és sinó un cúmul d’esdeveniments que en una vida i en boca dels altres acaben sent distorisionats en bé o en mal.

-Barbablava és el mal... Va dir el pare.-Barbablava no és el mal –va replicar la Judith-. Jo crec que és un home que ha tingutMolta mala sort.-En Barbablava ha tingut moltes esposes i cap d’ella ha suportat viure amb ell! Va dir el pare

La Judit, convençuda va respondre.-En Barbablava va a la recerca de l’amor perfecte i pur, no ha aconseguit veureRealitzats els seus somnis. Ha tingut diverses esposes, però quan trobi l’última, la definitiva, s’acabaran les seves penes.

Va ser inutil raonar amb ella.L’endemà Judit va marxar en direcció al castell.

Quan va travessar els murs del castell la noiaEs va trobar davant la presència de l’home més Temut de la regió

-Qui ets?-La teva futura esposa.-Per què desitges ser la meva dona?-Perquè has patit , i aquest dolor a arribat fins a mi i a fetque t’estimi

- Que potser no saps que va passar amb les meves esposes?-Ho sé, va respondre la Judit.-I tot i això, vols casar-te amb mi?- Si.-No tems per la teva vida?--No

-Com pots estimar el dolor? Va preguntar Barbablava.-Jo no estimo el dolor, estimo a qui el pateix.

Barbablava va sentir-se commogut, i ella era tan bonica

-Llavors que així sigui. Vine per tal que coneguis el meu castell que -Des d’avui serà casa teva.

A Judit se li va encongir l’ànima amb aquelles cambres tan plenes de silenci i foscor

Judit va pensar que obriria les finestres, que permetria que la llum inundés el castell- Que són aquestes set portes va preguntar en entrar a una nova sala.

Les set portes dominaven una sala circular a la qual s’accedia per un passadís foscCom la nit. En Barbablava no tenia cap interés d’avançar cap allí, però la Judit sí.

-No són res comentà en B arbablava . -Haig de conèixer casa meva- va insistir la noia.-No temptis la sort- va prevenir ell.-No confies em mi? – va preguntar ella. I va caminar decidida cap a la sala.

Després de molt discutir en Barbablava és va rendir i va obrir la primera porta.

Judit es va posar una mà a la boca horroritzada.Qué és això?- es va esgarrifar.

És la meva cambra de tortura- va revelar ell.

Era el lloc més espantós de tot. I no importava si es feia servir. La seva sola existènciaFeia del castell un lloc horrible.

-Encara vols ser la meva esposa?-Obre la segona porta.

Era l’armeria. Hi havia tota mena d’estris per fer la guerra. La repugnància va ser encaraMés gran que la de la primera habitació.

-M’ensenyes els teus costats més foscos? Li va preguntar la Judit.

-Et mostro la veritat. La tercera porta és encara pitjor que les anteriors.

-Obre-la- va dir la Judit

Era una cambra preciosa plena de tresors amuntegats per la família de l’amo. Una salaDe tortures que caldria destruir, una armeria que hauria de desaparèixer i araImmenses riqueses... Per fer el bé, pensà la Judit

I va arribar la quarta porta i la va obrir. Potser aquesta t’agradarà més...

A l’altra banda s’aixecava el jardí més bonic que ella havia vist. Arbres alts, Branques que arribaven al cel, plantes verdes, rierols.Flors radiants que omplien tot de colors.

Un cabal de vida que traspuava tot l’amor del món.

El pit de la Judit va bategar amb força.

Com és possible que existeixi un lloc semblant als confins d’aquest castell?

-Es el jardí encantat- La va informar en Barbablava

La Judit va caminar, va olorar-ne les flors, va abraçar els arbres i va recuperar L’energia. Va deixar que ocells i papallones s’aturessin a la mà i als cabells. Va jugar amb els esquirols i va submergir els peus a l’aigua fresca.

Hauria viscut allà per sempre.

-Que no vols continuar. Preguntà Barbablava-Es clar que sí.-Llavors obre tu mateixa la cinquena porta

-Per què he d’obrir jo. –preguntà Judit. –Hi ha res dolent darrera?

-Ho hauràs d’esbrinar tu mateixa. Si has vingut a mi per ser la meva esposaMalgrat la fatalitat que ha perseguit a les meves dones anteriors, no crec Que t’hagis d’aturar ara.

El que havia davant era una terra immensa. L’horitzó semblava molt llunyà. CampMuntyes, valls, un llac....

-Que és això?

-Són les meves terres- va respondre Barbablava

Ningú no podia tenir tantes possessions. O potser era una il·lusió.

- No m’importen les teves possessions, només tú – li va dir ella.

En aquell moment Barbablava va saber que l’estimava.

-Seràs la meva esposa. Contestà ell.

Va voler abraçar-la. Però ella es va apartar

-Què et passa?- es va inquietar l’home.

-Em falten veure dos portes.

--Però no cal que les obris- va dir ell

-Les haig de veure.... Si us plau.

Judit ja tornava a ser a la sala davant la sisena porta. Va tancar els ulls i va girar el pom.Va empènyer la gruixuda porta

Barbablava s’havia convertit en un home enamoratPerò alhora li aflorava un sentiment nou.

La por.

Temia que podia veure la Judit i que podia pensar.

Temia sobretot que fugís i el deixés sol.

L’única cosa que havia era un petit llac. Però les seves aigües estaven fetes de llàgrimes.-És l’estany del plor- li va confirmar Barbablava.Va tancar la porta, però l’efecte de tristor li va perdurar. Judit va sentir-se trista i fràgil. Barba blava la va subjectar. Però ella va defugir.

Judit tenia clar que havia anat al castell per amor.

L’amor no té secrets ni mitges mentides.

Sé que estic a punt de veure la teva ànima, i és allò que més desitjo encara queEm faci mal.

Va arribar el moment d’obrir la darrera porta.La Judit va obrir els ulls de bat a bat.

A l’estança no hi havia ningú, però en canvi era plena. Plena d’ànimes.

Les de totes les esposes de Barbablava.

La cambra contenia els records de la seva vida, de la seva ment, del seu cor.

És la teva memòria – Va dir la Judit.

La Judit estava parlant quant Barbablava va suplicar-

-Queda’t.

-És el que estic fent- contestà ella amb un somrís.

Així va ser com va passar a forma part de la memòria de Barbablava i el Castell.

Final