el butlletÍ de l’amicdossier: la història del periodisme valencianista entre 1958 i 1987,...

Construïm grans audiències

EL BUTLLETÍ de l’amicPremsa, comunicació, publicitat i màrqueting

22/04/2016

nú

me

ro 176

Subscriu-te aquí aEl Butlletí

Llegeix aquí els números anteriors

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

mailto:comunicacio%40amic.media?subject=SUBSCRIPCI%C3%93%20GRATU%C3%8FTA%20-%20EL%20BUTLLET%C3%8D%20AMIC

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

http://www.amic.media/noticies/default.php?id=19

ACTUALITAT COMUNICACIÓ DIGITAL PUBLICITAT I MÀRQUETING NOVES EINES COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA EN PROFUNDITAT

EL BUTLLETÍ de l’amic

La propietat intel·lectual i els punts de vista dels continguts publicats en aquest butlletí són dels seus autors. Els continguts del butlletí són de lliure reproducció, distribució i transformació sempre què es faci constar la font (AMIC) i no es faci qualsevol mena de negoci o venda d’aquests continguts. D’acord amb la legislació vigent l’incompliment d’aquestes condicions constituiria una infracció sancionable.

ACTUALITATLA PRIMERA: Els editors (digitals o tradicionals) estan perdent el control dels seus mercatsD’AQUÍ I D’ALLÀ: Segons un estudi d’YMedia, si la publicitat desapareix cada família pagaria 225 euros a l’any

COMUNICACIÓ DIGITALEl 39% dels consumidors d’Internet a Espanya pagarien per evitar interrupcions publicitàries

PUBLICITAT I MÀRQUETINGEls anunciants espanyols frenen la seva inversió en màrqueting i publicitat

NOVES EINESEl Washington Post aposta pels xatbots

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICAPublicitat i valors socials es donen la mà

EN PROFUNDITATLA CRÒNICA: El nivell de lectura en català augmenta en cinc punts en els darrers cinc anysTRIBUNA: La paraula escrita i el treball presencial del periodista són avui tan necessaris com fa 100 anys o mésENTREVISTA: Elisenda Rovira: “L’Anuari Mèdia.cat es basa en periodisme de dades, rigor i context”ANÀLISI: El RSIC: Han mort els diaris escrits?DOSSIER: La història del periodisme valencianista entre 1958 i 1987, escrita per Francesc Martínez SanchisOPINIÓ: La llibertat de premsa

amic - Gran Via de les Corts Catalanes, 610 1r 2a - 08007 Barcelona - Tel 93.452.73.71 - Fax 93.452.73.72 - [email protected] - www.amic.media



Els editors (digitals o tradicionals) estan perdent el control dels seus mercatsPer Eco Inteligencia / Media-Tics

Facebook, Google, Twitter, Amazon, YouTube, BuzzFeed, Spotify... Una interminable llista de companyies tecnològiques nascudes en garatges a mans d’adolescents governa el canvi i deixa fora de joc a actors consolidats amb anys d’experiència. És la fi de statu quo que ha regit durant les últimes dècades. I no té marxa enrere: ja són massa poderoses.

Fa 20 anys van començar a arribar les primeres notícies: estava sorgint un moviment de persones que, sense recursos de cap

mena (només ganes, alguns coneixements i un cert idealisme) començava a explorar Internet, un invent que sonava massa tècnic per a la majoria i que ningú va imaginar que acabaria utilitzant diàriament i per a tot. Com tampoc van imaginar que aquells frikis serien els homes més rics i poderosos del món.

Avui, 20 anys després, aquell nord-americà que va deixar el seu treball a Nova York i es va jugar 300.000 dòlars per vendre lli-bres per Internet quan la gent ni tan sols tenia Internet és l’amo d’Amazon (Jeff Bezos). Aquells joves que van plantejar un ser-vei digital que ordenés tot el contingut que circula per Internet perquè la gent pogués trobar-ho a cop de clic són els amos de Google (Sergey Brin i Larry Page). Aquells xavals que van pujar el vídeo d’una festa a Internet per compartir-lo amb els seus amics van vendre la seva plataforma per més de 1.000 milions de dòlars a Google: havien fundat YouTube. I aquell noi de poc més de 20 anys i escasses habilitats socials que es va recloure durant setmanes a l’habitació del seu col·legi major és avui el rei de les xarxes socials: Mark Zuckerberg va fundar Facebook.

I què pinta la premsa en tot això?La qüestió no és “què pinta” sinó... ¿pintarà alguna cosa? Aquestes poderoses companyies allarguen els seus tentacles

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



cap a totes les indústries. Quan Facebook era una xarxa so-cial perquè els adolescents pugessin les seves fotos ningú s’alarmava. Però avui Facebook no és una xarxa social, com tampoc Google és un cercador, Apple un fabricant de disposi-tius tecnològics o YouTube una plataforma per pujar vídeos de gats. Aquestes empreses són les gestores del canvi, els pilots del progrés i els amos de l’evolució del món tecnològic, que de manera irremeiable i irreversible és el món real, com ha quedat demostrat durant la Conferència Multimèdia digital del Financial Times, que ha reunit a Londres durant dos dies a experts del món digital i els mitjans de comunicació per valorar l’impacte de les noves empreses tecnològiques en la premsa tradicional. Allà, com va explicar Adam Bird, de la consultora McKinsey, es va posar de manifest el canvi de model: els mitjans nacionals han quedat superats per les plataformes tecnològiques globals .

El sector de la premsa, com la resta de les indústries, haurà de passar necessàriament per aquestes noves autopistes i assumir des d’aquest mateix instant que ja no són els amos de pràcticament res: no són amos dels seus continguts (que circulen i circularan lliurement per el ciberespai malgrat murs de pagament i plans de subscripció), no són amos dels seus lectors (que reboten d’un mitjà a un altre segons el criteri que

marqui el seu timeline), no són amos dels seus seguidors en xarxes socials (ja que aquests seguidors no són sinó clients d’aquesta xarxa social, encara que casualment segueixin el teu perfil -de client en aquesta mateixa xarxa social-), no són amos de la seva publicitat (perquè ara hi ha empreses centrades en determinar quina publicitat és l’adequada i quina publicitat serà bloquejada), no són amos dels canals de distribució del seu producte (si de cas, els proveïdors de connexió a Internet, els amos dels sistemes operatius de cada telèfon intel·ligent o... sí, Google i Facebook, on la gent busca i troba les notícies que vol llegir, tot i el tancament de Google News)... ni tan sols són amos dels grans temes dels últims anys, aconseguits per nous actors que ni tan sols necessiten ser periodistes per fer periodisme d’investigació.

El quart poder s’ha vist superat, sobrepassat, sobrepassat i avançat pel Cinquè Poder. I precisament per això serà més ne-cessari que mai, tot i que ja no hi hagi marxa enrere i ja no es pugui reaccionar o recalcular, només assumir i acceptar (i com a molt, adaptar).

ACTUALITAT/ LA PRIMERA



Descobreix una altra manera de viure el Bàsquet a ExperienceendesaUn programa de bàsquet, humor i entreteniment conduït per Juanma Iturriaga i Antoni Daimiel, i amb la col·laboració de Javier Coronas i Ana Albadalejo.

Nous capítols tots els dilluns a les 23.00h a www.experiencendesa.com

@colgadosdelaro ExperienceEndesa ExperienceEndesa

Butlletí_delaprensa_188x122_S&S_Endesa2016_CdelAro_P_AD_CAT.indd 1 22/02/16 12:17



Segons un estudi d’YMedia, si la publicitat desapareix cada família pagaria 225 euros a l’anyPer Marina Valero / El Confidencial

Emissores de ràdio, canals de televisió, diaris impresos o di-gitals, revistes, pàgines web, suplements... Què seria d’ells si no fos per la inversió publicitària? Una agència de mitjans s’ha preguntat quants diners hauria de posar cada llar de la seva butxaca si aquests anuncis tan molestos “s’esfumessin” de la nit al dia. El cost fora de 225 euros a l’any, conclou un estudi elaborat per YMedia.

Aquesta “quota” seria un requisit imprescindible per garantir la supervivència d’uns quants serveis, un import que avui recau a coll de la publicitat. Les emissores de ràdio, per exemple, no po-drien tirar endavant sense que cada un dels 18 milions de llars espanyoles es comprometés a pagar 25 euros a l’any. La inversió publicitària en aquest mitjà ascendeix ara a 454.400.000 d’euros.

Cada família hauria d’abonar, a més, una tarifa de 110 euros anuals per mantenir les cadenes de televisió, un sector que avui rep 2.011 milions d’euros en inversió publicitària. El ter-mòmetre en el qual es miren tots els mitjans de comunicació ha arrencat aquest any de mal borràs, cosa que els analistes vinculen a la incertesa política després del 20-D.

Les previsions de creixement per a 2016 (4%) no es correspo-nen amb les de consum privat (3,6% de creixement anual), si bé la televisió no és l’únic mitjà preocupat per “l’iimpàs” polític. Els ingressos publicitaris en premsa escrita també van patir una frenada considerable en l’últim trimestre de 2015, confirmant així els pitjors presagis per al sector.

Estaria disposat a desemborsar un euro més per cada diari que compra? Seria l’import a pagar si la inversió (que avui frega els

ACTUALITAT/ D’AQUÍ I D’ALLÀ



659 milions) desaparegués sense deixar rastre a la premsa es-crita. En l’actualitat, hi ha més de 11 milions de lectors diaris i 1.771.719 compradors, sosté l’informe de la companyia que diri-geix Jaime López Francos. Tot just 6,4 lectors per cada exemplar. “No donem a la publicitat la importància que té a l’hora de reac-tivar l’economia, cobrir costos, crear opinió i generar ocupació”, assenyala el CEO d’YMedia en declaracions a El Confidencial.

Una cosa semblant passa amb els suplements i revistes. Cada comprador hauria d’estar disposat a invertir 50 cèntims més per cada exemplar en el primer cas i 100 euros més a l’any en el segon. La inversió publicitària actual és de 37,8 milions en su-plements (amb tres lectors per cada número) i 255.200.000 en revistes (amb sis lectors per exemplar).

Els internautes haurien de pagar 70 euros més a l’any si la publicitat no existísTambé hi ha cèntims de diferència en altres sectors com el cinema, on la publicitat inverteix 22 milions d’euros. Cada entrada seria 30 cèntims més cara per a cada un dels 71.285.000 espectadors que passen per les sales cada any. Quant a serveis d’infraestructures, cada llar hauria d’abonar un cànon de 18 euros anuals al seu ajun-tament. La inversió supera els 327 milions en publicitat exterior.

Els anuncis a la xarxa fan que els internautes s’estalviïn 70 eu-ros a l’any. I és que la inversió publicitària en aquest canal su-pera els 1.240 milions d’euros, una quantitat que se situa molt per sobre d’altres suports com la ràdio o la premsa i cada dia més a prop de la televisió. Per això els inhibidors de propagan-da en línia preocupen, i no només entre els anunciants.

“La publicitat s’ha d’adaptar al món digital i hem d’aprendre a integrar-la com una cosa natural. Els inhibidors neixen a la recerca d’un equi-libri perquè no sigui excessivament intrusiva”, explica López Francos. El CEO d’YMedia insisteix en la necessitat de controlar i polir aquest aspecte -sobretot en dispositius mòbils- perquè les marques convidin a la compra en lloc de treure de polleguera als usuaris.

Mesures del Govern en comunicació i tecnologies de la informació

El Consell Executiu va aprovar dimarts el Pla de Govern de l’onzena legislatura. Dels tres eixos en què es divideix el docu-ment, el tercer –Un país amb bones pràctiques: ciutadania i re-generació democràtica– disposa d’un apartat específic dedicat a la comunicació i les tecnologies de la informació.




En el terreny dels mitjans, el pla del Govern pretén “enriquir, de-mocratitzar i culturitzar la societat catalana amb més pluralisme i més oferta” per generar “més llibertat d’elecció de continguts i referents”. Així, l’Executiu promet impulsar “polítiques d’ajut ac-tiu” per a la consolidació del sector dels mitjans i els continguts.

En conjunt, en l’àmbit de la comunicació i les tecnologies de la informació hi ha tres grans objectius, amb les respectives mesures: 1. Fer dels mitjans públics de comunicació una ga-rantia de cohesió social i de consolidació de l’espai nacional de comunicació. 2. Potenciar les tecnologies de la informació i la comunicació per mitjà de tres grans eixos: enxarxar, digitalitzar i securitzar. 3. Millorar l’atenció ciutadana avançant cap a noves formes de relació perquè els actors públics (ciutadania, empre-ses i entitats) aportin coneixement col·lectiu.

Una de les mesures que afecten més els mitjans de proximitat és la “recuperació de les convocatòries de subvencions a pro-jectes que fomentin i consolidin l’espai català de comunicació per a publicacions periòdiques en paper i digitals, ràdio i televi-sió en català o aranès.” (d’AEC)

El Govern nega haver pagat periodistes perquè entrevistessin Puigdemont

Al març, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser entrevistat conjuntament per periodistes dels diaris Finan-cial Times, Le Monde, Süddeutsche Zeitung, Corriere della Sera i Diário de Notícias. Ciutadans, però, ha insinuat que el Govern podria haver pagat per aconseguir l’atenció dels cinc mitjans.

En concret, la diputada Susana Bel-trán García va registrar una sèrie de preguntes sobre el tema: si va ser iniciativa del Govern convocar aquests cinc mitjans internacionals; si se’n van convocar d’altres; si es va pagar perquè Puigdemont fos en-

trevistat, i en cas afirmatiu el cost econòmic. Finalment, Beltrán també pregunta com compleix la Generalitat amb la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la Llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea, que segons C’s “impediria que el Govern català mantingués contacte permanent i fluït amb els mitjans de comunicació de tot el món”.




1. Promoció vàlida entre l’1-3-2016 i el 15-4-2016 (tots dos inclosos). Possibilitat d’aconseguir una Targeta Regal (40.000 unitats) per a persones físiques o un abonament en compte per a persones jurídiques, sempre que es compleixin les condicions de la promoció, que es poden consultar en qualsevol oficina de CaixaBank o a www.CaixaBank.cat. L’import que s’ha d’abonar es calcula en funció de les assegurances contractades i de si el prenedor té un Pack multiAssegurances o no en té cap, i/o de si contracta el servei d’alarma de Securitas Direct España, SAU, a través de PromoCaixa, SA, en els termes indicats a les condicions de la campanya. Promoció subjecta a la fiscalitat vigent. Qualsevol de les companyies pot descomptar l’import de la promoció en cas que s’extingeixi el contracte d’alguna de les assegurances i/o de l’alarma abans de 12 mesos des de l’entrada en vigor, o en cas que s’extingeixi el Pack abans de l’1-1-2017. Assegurances de vida de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i assegurances no de vida de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances. Caixabank, SA, operador de bancassegurances exclusiu de VidaCaixa, SAU d’Assegurances i Reassegurances, i autoritzat de SegurCaixa Adeslas, SA d’Assegurances i Reassegurances, inscrit en el Registre de Mediadors de la DGAFP amb el codi C0611A08663619. NRI: 1419-2016/09681

ALTNIVELL DE PROTECCIÓ

AUTO

Amb les assegurances a CaixaBank i l’alarma de Securitas Direct, estaràs totalment protegit. A més, podràs aconseguir fins a 1.000 euros1 en una Targeta Regal.

Descobreix quin nivell de protecció tens en qualsevol oficina de CaixaBank.

Informa-te’n a www.CaixaBank.cat

multiProtecció



El Govern i els periodistes ho neguenEn la seva resposta a la diputada, l’Executiu nega haver pa-gat “ni un euro” per les entrevistes, i assegura que “mai” s’ha plantejat aquesta possibilitat per dues raons: “En primer lloc, perquè aquest Govern considera i valora la feina periodística com una activitat professional lliure i no condicionada que ha de basar-se en l’interès informatiu de l’actualitat, que en el cas de Catalunya és molt alt. En segon lloc, perquè els mitjans de comunicació seriosos i responsables, com són els cinc als quals fa referència la pregunta, no acceptarien mai cobrar per fer entrevistes, i això és quelcom que qualsevol organització política democràtica i responsable ja hauria de saber”, respon el director general de Comunicació, el periodista Jaume Clotet.

Pel que fa a l’última qüestió, l’Executiu considera que el TC “no pot limitar, ni ha de limitar, la relació entre el Govern i els mitjans de comunicació internacionals. Fer-ho suposaria una censura inadmissible en un Estat democràtic i una anomalia sorprenent en un Estat membre de la Unió Europea”, etziba Clotet en la resposta.

Per altra banda, els cinc periodistes que van entrevistar el pre-sident Puigdemont també han negat a El Món que el Govern

hagués pagat res; han assegurat que els respectius mitjans s’havien fet càrrec de les despeses, i han mostrat la seva per-plexitat per les insinuacions de Ciutadans. (d’El Món)

La Fiscalia pregunta al CAC sobre les ràdios que no van emetre espots del 9NLa Fiscalia ha reclamat al Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) la documentació que va recavar sobre la cadena Ser, la Cope i Onda Cero en el procediment administratiu iniciat després que es neguessin a emetre la campanya institucional del 9-N. Així ho han confirmat fonts del CAC, que han subrat-llat que de moment no s’ha obert cap expedient sancionador. S’està pendent d’un informe jurídic del mateix ens, que podria trigar un mes, a partir del qual es decidirà si s’arxiven les actua-cions o si s’incoa l’expedient que podria donar lloc a sancions. El CAC també remarca que el període estudiat va del 27 al 30 d’octubre, quan el procés participatiu encara no havia estat declarat inconstitucional. Cal recordar, en aquest sentit, que el tribunal Constitucional va deixar sense efecte el decret del Go-vern sobre aquell procés amb efectes del 31 d’octubre.




La Fiscalia de Barcelona va requerir la documentació el di-vendres de la setmana passada i ja li ha estat entregada. Les mateixes fonts han recordat que es va obrir un procediment administratiu previ a les tres emissores de ràdio que es van negar a complir l’ordre del Govern d’emetre un missatge so-bre la campanya del 9-N. El Govern va demanar a un seguit d’emissores de ràdio catalanes que emetessin la campanya en virtut de l’article 82 de la Llei de comunicació Audiovisual de Ca-talunya, en funció de l’interès general que, a parer del Govern, tenien aquests missatges.

Les falques van ser emeses per diverses emissores, però la Ser, la Cope i Onda Cero s’hi van negar. El CAC va rebre una seixantena de queixes de particulars sobre aquesta qüestió, i va ser a partir d’aquest extrem que va obrir el període d’informació prèvia a un hipotètic procediment sancionador que encara no s’ha activat. (d’ACN)

Concentracions per un espai comunicatiu en català als Països Catalans

Avui, divendres, la xarxa d’entitats Enllaçats per la Llengua ha con-vocat quatre concentracions per reclamar el bastiment de l’espai de comunicació en català, seguint la línia de la campanya iniciada a la tardor, amb la qual es va impulsar un manifest qu eha rebut el recolzament de més de 150 entitats i un miler de persones. Les con-centracions són de caràcter simbòlic i tenen per objectiu instar les institucions a “apostar per l’enfortiment de l’espai comunicatiu”, amb la reciprocitat de tots els canals en català i la reobertura de RTVV.

Les concentracions s’han convocat a València, a la plaça de Manises, davant la Generalitat, a les 11.30 h; a Elx, a la plaça de Baix, davant l’Ajuntament, a les 19 h; a Barcelona, als cine-




mes Texas, a les 20 h (en el marc de l’assemblea pública dels Amics de la Bressola; i a l’Alguer, dins al Festa de Sant Jordi organitzada per Òmnium. (de Racó Català)

Motorpress-Rodale llança una revista per a les “runners”

Motorpress-Rodale ha llançat Runner s World Woman, pu-blicació dirigida exclusivament a dones corredores i que, al-menys durant aquest any, comptarà amb dos únics números en quioscs, al preu de 4,50 euros. Sota la direcció de la periodista Mònica Martínez i amb un equip format per atletes, professio-nals de la medicina, nutrició, fisioteràpia i periodistes amants de la pràctica d’aquest esport, la revista Runner s World Woman ofereix informació destinada a les dones actives i apassionades pel running.

Tanmateix, aquest públic ja estava atès des Motorpress-Rodale des de la web www.runnerswoman.es, posada en marxa el nov-embre de l’any passat, així com a través dels perfils de la marca a Facebook, Twitter i Instagram. (de Marketing News)


http://www.runnerswoman.es



El 39% dels consumidors d’Internet a Espanya pagarien per evitar interrupcions publicitàriesPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació i Accenture

Segons un estudi d’Accenture, el 75% dels usuaris d’Internet l’Estat espanyol coneixen bloquejadors per eliminar la publicitat mentre llegeixen textos o veuen vídeos. El 39% dels usuaris d’Internet a Espanya estaria disposat a pagar per solucions que frenin l’entrada d’anuncis mentre navega. L’enquesta, duta a terme per Accenture entre 28.000 persones de 28 estats dife-rents, revela també que el 75% dels consumidors espanyols coneixen diversos bloquejadors per eliminar la publicitat mentre llegeixen textos o veuen vídeos a la xarxa.

Els bloquejadors publicitaris eliminen o alteren automàticament el con-tingut publicitari en format vídeo, imatges o text d’una pàgina web. De fet, per als usuaris que es connecten a Internet a través de smartpho-nes, tauletes, televisions o ordinadors, els bloquejadors permeten ca-rregar arxius més ràpid, el consum de l’ample de banda descendeix i, gràcies a l’eliminació de plataformes que rastregen els seus perfils en funció de les recerques que realitzen, augmenta la seva privacitat.

L’estudi mostra que els joves són els que més coneixen els blo-quejadors d’anuncis. Concretament, i de mitjana, més de dos ter-ços (84%) de les persones entre 18 i 24 anys, i el 76% de les persones entre 25 i 34 anys, té coneixement sobre aquestes op-cions. Els països emergents tenen un major coneixement de les alternatives que existeixen per impedir l’entrada de publicitat que els països desenvolupats. Per exemple, el 65% dels consumidors en països emergents tenen coneixement sobre bloquejadors de publicitat, mentre que el percentatge es redueix al 58% en els paï-sos amb mercats madurs. Aquest coneixement és especialment alt a Mèxic (82%), enfront del d’un mercat madur com el Regne Unit, on només el 55% dels usuaris coneix aquestes eines.

“Els bloquejadors d’anuncis són una amenaça relativament nova per a la indústria publicitària”, afirma Adolfo Rodero, managing

COMUNICACIÓ DIGITAL



director de Media and Entertaiment Industry d’Accenture. “Els usuaris cada vegada estan més disposats a pagar pel bloqueig de la publicitat, ja que hi ha molts anuncis que no estan seg-mentats correctament. En un entorn de contingut personalitzat, obligar els consumidors a veure un anunci que no els interessa esdevé una oportunitat perduda i es percep cada cop més com una intrusió en el seu preuat temps. De fet, els consumidors cada vegada són més conscients de la possibilitat d’escollir entre moltes opcions i evitaran cada vegada més el contingut associat a anuncis repetitius i irrellevants “.

Accenture recomana a les empreses de publicitat digital invertir en l’experiència de l’usuari, la transformació de la interfície, els estudis de producció i els recursos i instal·lacions per a la post-producció. Amb un bon equip de tecnologia operativa i analítica que serveixi per fer front a aquests reptes, la publicitat pot acon-seguir ser més creativa i personalitzada per als consumidors. Més informació en aquest link https://www.accenture.com/es-es/company-crece-infidelidad-pese-deseos-permanencia.aspx

Internet de les cosesL’estudi reflecteix que el 60% dels directius espanyols afirma comptar en les seves companyies amb un coneixement sufi-

cient sobre l’Internet de les Coses. A més, el 88% creu que les seves empreses disposen de les capacitats necessàries per crear noves fonts d’ingressos derivades d’aquesta tecnologia. No obstant això, només un 2% afirma comptar amb una estratè-gia definida i el 60% declara no haver realitzat encara cap tipus d’inversió en aquesta tecnologia.

Els directius espanyols citen diverses raons que poden es-tar frenant l’expansió de l’Internet de les Coses, com la falta d’accés al capital (64%), a la tecnologia (56%) ia personal qualificat (52%). Per contra, la visió europea i mundial consi-dera un major fre la manca de demanda dels clients i la manca d’infraestructura de telecomunicacions.

Aquest informe desprèn que els líders de les empreses espan-yoles es mostren encara cauts respecte a l’adopció de l’Internet de les Coses, encara que reconeixen clarament l’impacte posi-tiu que els pot generar. De fet, estan començant a donar les pri-meres passes per a la seva adopció com demostra que el 56% està en procés de definició de la seva estratègia al voltant del Internet de les Coses. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden aprofundir en aquest estudi CLICANT AQUÍ


http://www.accenture.com/es-es/company-crece-infidelidad-pese-deseos-permanencia.aspx

http://www.accenture.com/es-es/company-crece-infidelidad-pese-deseos-permanencia.aspx

http://www.amic.media/media/files/file_352_970.pdf



El 85% dels internautes segueix a influencers a través de xarxes socialsPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

IAB Spain, l’associació de publicitat, màrqueting i comunicació digital a Es-panya, va presentar abans d’ahir, dimecres, l’Estudi Anual de Xarxes Socials 2016, patrocinat per AD-GLOW una de les empre-

ses espanyoles més importants de tecnologia i serveis publici-taris en el món, i realitzat en col·laboració amb Elogia. L’estudi ofereix una anàlisi detallada del comportament dels internautes en Xarxes Socials.

Com a novetat en aquest estudi, s’han inclòs 12 noves xarxes socials com Telegram, WhatsApp, Line, Vaig venir, etc. i s’han eliminat altres menys representatives com MySpace, Flickr, o Hi5, entre d’altres.

Penetració de RRSSEl 81% dels internautes de 18-55 anys utilitzen xarxes socials, el que representa més de 15 milions usuaris a casa nostra, un 1% menys que el 2015. Les diferències per sexe es mantenen respecte a anys anteriors (49% homes i 51% dones), tot i que segueix sent un usuari més jove (34% té entre 16 i 30 anys) i l’edat mitjana és de 36 anys.

Es produeix un augment de xarxes socials per usuari, s’usen unes 4,7 xarxes per usuari, encara que es coneixen 10 de forma suggerida. Facebook segueix sent la xarxa social per excel·lència (94% usuaris), seguida de WhatsApp (88%), You-Tube (66%) i Twitter (52%). Segons dades declaratius, Insta-gram és la que més augmenta el seu ús (+ 8pp), seguida de Pinterest (+ 5PP). I disminueixen: Facebook (-2pp), Twitter (-4pp) i Google+ (-5pp).

Pel que fa a valoració, WhatsApp i YouTube són les xarxes socials millor valorades, amb un 8,5 i 8,1 sobre 10 respecti-vament, seguides de Spotify, Instagram, Telegram i Facebook. Les pitjor valorades són Google+, Line i LinkedIn. WhatsApp i Facebook són les xarxes socials que més agraden, concentrant entre les dues el 76% de la preferència.




L’ús principal de les xarxes socials continua sent “social”, és a dir, el que més valora l’usuari és que l’ús sigui per xatejar/enviar missatges i veure què fan els seus contactes. Augmenta “xatejar/enviar missatges” a causa principalment de WhatsApp, Telegram i Line, incloses en aquesta edició per primera vegada. “Veure vídeos-música” continua sent una activitat destacada causa de la força de YouTube i Spotify.

Freqüència d’úsLa freqüència mitjana d’ús és de 3,8 dies per setmana i el temps mitjà és de 2h 57m, superior a 2014 (2h 51m) a causa de la in-corporació de WhatsApp a l’estudi. Si mantenim aquesta xarxa al marge, la mitjana baixaria a 2h 42m. WhatsApp lidera en fre-qüència (5h 14m), seguit de Spotify (4h 24m) i Facebook (4h 23 m). Continua pujant el temps dedicat a Spotify, mentre que per a les altres xarxes baixa en alguna mesura.Un 94% es connecta a xarxes socials a través de l’ordinador, sent les xarxes més visitades Facebook i Youtube. El mòbil se-gueix guanyant pes com a plataforma d’accés a les xarxes so-cials, utilitzat pel 91% dels usuaris (un 21% més que en l’edició de l’estudi anterior). Les xarxes socials més visitades a través de mòbil són WhatsApp i Facebook, però Facebook perd pes en aquesta onada (passa del 86 al 69%) i el guanya Instagram (del 25% al 31%). La connexió mòbil està més estesa al llarg del dia.

El prime time de connexió a xarxes socials és de 20:30 a 00:30 independentment del dispositiu de connexió. El mòbil té un ús molt més elevat al llarg del dia, sent la franja horària de 13-16 hrs on més destaca vs. Ordinador i Tablet. L’ordinador té un lleuger major ús de connexió durant el matí, mentre que la Ta-blet s’intensifica en tant i especialment durant la nit.




InfluencersEl 85% dels enquestats declara que segueix a influencers a tra-vés de xarxes socials. Destaquen les dones (88%) com seguido-res de influencers i l’ús sobretot és de consulta (71%). Els temes de més interès són actualitat, política i societat i moda. Les xar-xes socials favorites per estar al dia dels influencers són Face-book (63%), Twitter (34%), Youtube (20%) i Instagram (17%).

Publicitat en Xarxes SocialsEncara no hi ha una percepció de saturació publicitària en xar-xes socials, al 51% els sembla bé que les marques facin pu-blicitat. El 27% accepta positivament que la publicitat que se li mostri estigui d’acord als seus interessos, mentre que per a un 41% els sembla indiferent.

Per a Javier Galilea, director de Comunicació d’ADGLOW: “La publicitat en xarxes socials es consolida. Aquest fet es cons-tata per la resposta dels usuaris que han participat en l’estudi, però també per la nostra experiència com a proveïdors de grans agències de planificació. Podem dir que la tendència és, que dins el mix de suports publicitaris, digital suposarà prop del 50% de la inversió, i d’aquesta porció, més del 20% només en xarxes socials”.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC es poden descarregar aquest Es-tudi Anual de Xarxes Sociales 2016 CLICANT AQUÍ (Imatge: IAB)

La Directe es fa cooperativa en el seu desè aniversari

El 18 d’abril de 2006 es va publicar el primer número de la Di-recte. Deu anys després, el mitjà fa una passa més per garantir la seva continuïtat i es transforma en una cooperativa. La Di-recte assenyala que el model cooperatiu permetrà incorporar tots els grups de suport que basteixen el projecte; augmentar la qualitat dels continguts; fer que el mitjà sigui més sòlid econò-micament, i millorar les condicions laborals del col·lectiu editor, a banda d’obrir la seva governança i consolidar-la amb les dife-rents aportacions.

El procés cooperatiu, en el qual es va començar a treballar fa més de dos any, cristal·litzarà el 30 d’abril, amb la presenta-ció de la nova etapa conjuntament amb la celebració del desè aniversari del projecte, a l’Ateneu Popular de 9 Barris. Per associar-s’hi, les persones físiques han d’aportar 100 euros al capital social i les jurídiques 300. (d’AEC)





Hearst Espanya llança Woman’s Day

El grup editorial Hearst Espanya llança Woman’s Day. Es tracta de la versió en castellà de womansday.com, el portal destinat a dones amb esperit inquiet. Comptarà a més amb important presència a les xarxes socials com Facebook, Twitter, Pinterest o Instagram.

La marca Woman’s Day està present al mercat mercat americà, ja que en origen va començar als anys 30 en format revista de paper. Els continguts del portal tractaran temes com nutri-ció, salut, cuina, condicionament físic, finances, bellesa, moda i plans d’oci. Les seguidores trobaran també consells d’experts sobre educació i psicologia: com tractar amb adolescents o com aconseguir una família més feliç. Tot això presentat amb un dis-seny molt cuidat, imatges de gran qualitat i una navegació intuï-tiva. Aquest nou projecte de Hearst Espanya estarà dirigit per la periodista Cristina Acebal. (de womansdayspain)

Facebook mesurarà els Instant Articles amb Nielsen

Aquesta funcionalitat, que es va llançar per a tots els editors el passat 12 d’abril, permet publicar continguts de forma ràpida directament a través de l’aplicació de Facebook. I gràcies a la col·laboració amb Nielsen, els editors podran comptar amb da-des precises sobre aquests continguts. Mitjançant Digital Con-tent Ratings, els sistemes de mesurament de Nielsen oferiran mètriques diàries relatives als Instant Articles, de forma molt semblant al mesurament que es fa a Televisió.

Però seran els editors els que decideixin si volen que els seus continguts es mesurin o no. Els que acceptin, accediran a mè-triques com ara volum d’audiència, temps de permanència o pàgines vistes. (de Reason Why)




Catorze commemora el segon aniversari en el Top 10 digital

Catorze, mitjà digital que pertany al Grup Nació Digital, associat a l’AMIC, commemora el seu segon aniversari amb una entra-da triomfal al Top 10 del rànquing de mitjans digitals en català auditat per OJD Interactiva, ja que al mes de març va sumar la seva xifra rècord de 358.000 usuaris únics. La revista cultural Catorze va néixer l’1 d’abril de 2014 i la seva impulsora, la pe-riodista Eva Piquer, ha afirmat que no ha estat un camí de roses ja que “d’entrada, tenia molts handicaps pronosticats: era un mitjà digital, difícil de monetitzar, en català i, a sobre, enfocat al sector cultural que sempre va molt coix de diners”.

Tot i això, el magazine s’ha convertit en tan sols dos anys en el primer mitjà cultural en l’àmbit digital. Segons la seva directora el secret de l’èxit és que “posem ànima a cadascuna de les peces que publiquem. És una elaboració molt artesana. I crec que ha estat el factor principal per captar una audiència fidel, que apre-cia el producte que oferim, que valora més la qualitat abans que la quantitat d’informacions i que té un punt de recomanació”.

L’audiència de Catorze ha augmentat en tots els sentits ja que durant el mes de març van rebre un total de 357.935 visites i 767.791 pàgines vistes. A més, la durada mitjana d’una visita a Catorze se situa en els 5 minuts i 37 segons. En quant a les xarxes socials, Catorze amplia els seus registres també ja que se situa en els 47.000 seguidors a la pàgina de facebook i més de 12.500 seguidors al compte de Twitter. (de Redacció AMIC)

Naciódigital estrena els “instant articles” de Facebook Nació Digital, mitjà associat a l’AMIC, s’ha convertit en el pri-mer diari en català en incorporar-se a la nova eina de publica-ció de notícies desenvolupada per Facebook, una fita important




en l’estratègia de millorar permanentment l’experiència que ofereixen als lectors, sigui quin sigui el dispositiu utilitzat. Els usuaris que llegeixen els continguts de Nació Digital mitjançant l’aplicació de la popular xarxa social podran gaudir ara d’una descàrrega gairebé immediata dels articles de Nació Digital dins del seu fil de noticies (‘News Feed’) a Facebook i d’una experiència més interactiva de les notícies. Per aquesta estre-na, NacióDigital ha publicat a Instant Articles l’article de Germà Capdevila, “Un refugiat pot canviar el món”.

L’empresa californiana va llençar els Instants Articles de manera experimental el passat maig de 2015, amb l’objectiu de garantir una major velocitat en la càrrega dels continguts informatius generats pels mitjans de comunicació. Grans empreses com ‘New York Times’, ‘The Guardian’, ‘Buzzfeed’, ‘The Washington Post’ o ‘National Geographic’, van ser dels primers en pujar-ne al carro d’aquest innovador desenvolupament del consum de noticies i que ja s’ha estès a Llatinoamèrica, Àsia i Europa.

Inicialment, alguns dels articles d’opinió i notícies de NacióDigi-tal es publicaran en aquest nou format pels usuaris de l’aplicació mòbil de Facebook, per tal d’anar millorant l’adaptació au-tomàtica de continguts i d’experimentar amb algunes opcions

específiques que ofereix aquesta nova plataforma, així com per realitzar ajustos en el seu funcionament. Per a localitzar-los més fàcilment, es pot comprovar que els Instant Articles de Facebook, fins l’aplicació mòbil de la xarxa social, apareixen amb una petita icona en forma de llamp. A més, en un moment on també s’està treballant en la integració amb Google AMP, el mitjà aposta per accedir i experimentar amb les diferents pro-postes per tal de conèixer-les millor i poder avançar en l’oferta en qualitat tecnològica. (per redacció AMIC)

El web d’El País ja s’adapta a qualsevol dispositiu

Les portades de les quatre edicions del web d’El País i les “portadetes” de les seccions han canviat aquesta setmana el seu disseny per un model responsiu. Això vol dir que el web s’adapta automàticament al dispositiu des del qual es consulta, PC, un telèfon mòbil o una tauleta, segons informa la compan-yia. El canvi ja ha començat a Espanya i Catalunya i serà visible en els pròxims dies a Amèrica i Brasil, d’acord amb l’anunci de l’editora.




La versió responsiva suposa també un canvi en la forma en què s’ordena i jerarquitza la informació. L’estructura de la home (pàgina principal) tradicional, amb tres columnes verticals en la seva versió clàssica, se substitueix per una portada de blocs. Els superiors inclouen els principals titulars del dia, mentre que la resta agrupa altres històries d’interès per àrees temàtiques, com ara opinió, internacional o oci. (de Makemefeed)




Els anunciants espanyols frenen la seva inversió en màrqueting i publicitatPer Interactive

Segons les estimacions internes dels propis anunciants tot apunta a un creixement zero del negoci publicitari en el primer semestre d’any, el que instal·la als grans anunciants d’Espanya en el terreny de la prudència, però allunyat dels ajustos.

Cautela, contenció i prudència sembla que són les claus que do-minen al mercat inversor en matèria de màrqueting i publicitat a Espanya, almenys en el poc que portem d’any. Segons les esti-macions de la pròpia Associació Espanyola d’Anunciants (AEA) amb el seu estudi Trend Score (elaborat per Scopen) els anun-ciants espanyols reprenen la prudència després de l’optimisme

del primer semestre del 2015, on llançaven alts creixements. Les expectatives per al 2016 són d’estabilitat, amb variacions de 0,3 i 0,4 en màrqueting i publicitat, respectivament. Unes previsions que estan en línia amb les dades de tancament de l’any 2015 amb un creixement zero en els pressupostos de màr-queting i en els de publicitat, segons aquesta mateixa font.

No obstant això, malgrat un lleu descens en l’optimisme, “es man-té en 2016 una línia d’estabilitat que avança positivament centrant-se principalment en determinats formats amb una gran aposta per l’activitat digital i pels continguts ??, segons declaren els respon-sables. És a dir, que no s’aprecien tendències de nova recessió.

Els anunciants espanyols opten per l’estabilitat. això sí, reforçant la seva aposta per l’activació digital tant de mitjans com de con-tinguts. Els mitjans i formats en què més positivament s’ha com-portat la inversió són xarxes socials, pre-post rol, SEM i mòbil display. En el cas de xarxes socials, més del 75% dels anunciants augmentar els seus pressupostos. Un altre focus d’inversió serà el contingut i la compra programàtica: els anunciants cada vega-da mostren major penetració d’inversió en models com branded content, o RTB, amb un 72% i un 57% de professionals que indi-quen que desenvolupen aquesta activitat, respectivament.

PUBLICITAT I MÀRQUETING



I2p: Inversió publicitària del trimestre: tots els mitjans creixen a excepció de la premsa i dominicalsPer Arce Media – MediaHotline i AEC

Arce Media i MediaHotline van donar a conèixer dimecres d’Índex d’Inversió Publicitària del primer trimestre del 2016. La inversió publicitària del primer trimestre creix un 3,2%, tot i que el creixement és molt desigual entre els diferents mitjans. Tots els mitjans creixen a excepció dels dominicals i premsa.

Els deu primers grups de comunicació creixen un 3,5%, tres dècimes més que la mitjana del mercat. Grupo Cope és el grup que més creix, seguit de Atresmedia i Mediaset, però decreix la inversió publicitària en cinc dels deu primers: Vocento (-1,1), Grupo Godó (-1,4), CCMA (-2,2), Prensa Ibérica (-5,2) i Grupo Zeta (-4,7).

La previsió d’inversió per al 2016 no és optimista per la premsa

En funció de les previsions econòmiques actuals, es preveu que la inversió publicitària augmenti un 5%, fins a arribar als




4.221,2 mill €. Augmentaran participació Internet, Televisió i Ci-nema, la resta de mitjans perdran participació. La premsa i els dominicals tornaran a entrar en caigudes d’inversió.

Infoadex: La inversió publicitària creix un 3,3% en els tres primers mesos de 2016Per Infoadex i AEC

Abans hem vist l’informe i2p. Un dia després –ahir, dijous- co-neixem l’últim estudi d’Infoadex també dels tres primers mesos de l’any; segons aquest segon estudi, la inversió publicitària adreçada a mitjans convencionals ha crescut el 3,3% sobre el període equivalent de l’any anterior, mostrant una xifra de 927.300.000 d’euros, enfront dels 898,0 milions de 2015. Po-ques diferències, naturalment.

Televisió, que segueix sent el primer mitjà pel seu volum d’inversió, ha crescut segons Infoadex un 5,6%, arribant als 498.500.000 d’euros en els primers tres mesos de l’any. Diaris, segon mitjà pel seu valor absolut d’inversió publicitària, ha patit

en el període gener-març del 2016 una disminució del -5,6%, quedant-se en una inversió de 118,6 milions d’euros. Internet (aquells suports controlats per InfoAdex), que ocupa el tercer lloc per la seva inversió, es situa en 92,8 milions, presentant un crei-xement del 12,2% sobre la xifra corresponent a l’any anterior.

El quart mitjà per volum d’inversió és Ràdio, que amb una inver-sió trimestral de 83.200.000 pateix un decreixement del -0,9%. No obstant, cal tenir en compte que s’ha ampliat la cobertura de control a dues cadenes més: Esradio i Ràdio Intereconomía; l’evolució del mitjà descomptant l’efecte d’aquestes dues cade-nes és del -3,5%. Exterior, amb un increment del 1,8%, se situa en uns ingressos publicitaris de 67,7 milions d’euros. Revistes, la inversió en el primer trimestre de l’any és de 54,0 milions, presenta un decreixement del -0,9 % respecte al mateix període de l’any anterior.

Els suplements i dominicals mostren un decreixement en la seva inversió del -10,3% sobre el període corresponent a l’any anterior, cosa que els situa en 6,5 milions d’euros. Cinema creix en un percentatge del 6,6%, amb el que situa la seva xifra en el període gener-març del 2016 en 5,9 milions d’euros .




La publicitat digital impacta només quan es veuSona a veritat de Perogrullo però, tractant-se de publicitat di-gital, no ho és en absolut. Només quatre de cada deu anuncis servits en pantalla tenen visibilitat. D’aquests quatre, el con-sumidor només es fixa en dos. I, ara la bona notícia: el 51% d’aquesta poqueta publicitat que aconsegueixen veure els in-ternautes sí que atrapa la seva atenció. Així ha quedat reflectit en la 3a onada de Net Radar, l’estudi de Zenith sobre la visibili-tat i l’eficàcia de la publicitat digital.

Una de les conclusions de la investigació, que en aquesta oca-sió ha estat multidispositiu, és que la visibilitat, o millor dit la fal-ta de visibilitat, és un dels principals problemes a què s’enfronta la indústria publicitària perquè afecta l’eficàcia de les campan-yes en tots els seus nivells.

El tipus de dispositiu des del qual es veu la publicitat també afecta l’eficàcia ja que modifica el record. El mòbil guanya la batalla en la ment del consumidor , ja que assegura un 54% més de record que el PC i un 32% més que la tablet.

Sobre aquest punt, Mapi Marchate, directora d’investigació de Zenith, va assenyalar que el nivell de saturació publicitària al mòbil també és menor pel que l’impacte i l’atenció també són grans. Els lectors d’El Butlletí poden conèixer una versió amplia-da d’aquest estudi de Zenith CLICANT AQUÍ (de Blog Zenith)

Digital signage. Creix la demanda

La indústria del digital signage ha iniciat l’any amb un augment en la demanda dels clients i moltes més ofertes en el mercat.


http://blogginzenith.zenithmedia.es/la-visibilidad-clave-la-eficacia-publicitaria-net-radar/



El negoci segueix experimentant un continu creixement. Així ho ha registrat l’últim Índex del Clima de Negocis (DBCI) de digital signage i Portugal, corresponent al primer trimestre de 2016 i elaborat per Neo Advertising. En comparació amb el passat mes de gener el clima de negocis s’ha mantingut estable i més del 60% de les empreses enquestades registren una bona si-tuació per als seus productes i serveis al març i abril. L’índex supera també un 20% les previsions en comparació del mateix període de l’any anterior.

El retail representa poc més d’un quart de tots els ingressos de digital signage. El costumer engagement, el màrqueting i les instal·lacions ambientals són cada vegada més comuns, no no-més en la majoria dels grans retailers, sinó també en les petites i mitjanes empreses. La publicitat digital exterior és també un objectiu de mercat molt interessant per al sector, que ja va veure com el 2015 la venda d’espais publicitaris augmentar un 12%.

El motor més important del Digital Out Home (DOOH) a Espan-ya serà la instal·lació de noves xarxes en el futur, seguit dels cross-media intel·ligents per a campanyes dinàmiques, és a dir, de vídeo en línia. Al voltant del 33% de tots els participants en el mercat Dooh esperen aquest desenvolupament per donar

el major impuls positiu a la indústria en els propers anys. Les inversions en les xarxes existents es desplacen cada vegada més a la instal·lació de noves ubicacions o pantalles per millo-rar la tecnologia existent (maquinari / programari).

El DBCl o l’Índex de OVAB Europa de l’Clima de Negocis de Digital Signage i DOOH és un indicador del desenvolupament econòmic del sector digital signage i digital ouf-of-home basat en les respostes de rellevants companyies de la indústria de digital signage. Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir a l’estudi OVAB Europe Digital Signage CLICANT AQUI

Les revistes guanyen un 8,9% d’influència en tres mesos

S’ha publicat l’estudi ARI 360º , que mostra com l’abast de les revistes membres d’ARI (Associació de Revistes espanyoles, que agrupa 21 editors) s’han incrementat en un + 8,9% des del mes de novembre de 2015, data de l’anterior informe, i +20,1% vs. agost de 2015, data de l’inici de l’estudi ARI 360º. Les re-vistes tenen cada vegada més capacitat de generar influència a través de les seves múltiples plataformes i formats.





L’increment més important s’ha produït en la audiència en línia , els contactes Multiplataforma han passat de 40,4 milions al no-vembre de 2015 als 45.900.000 al febrer de 2016, +13,6%. Així mateix han crescut els seguidors de revistes en xarxes socials passant de 58.700.000 a 65.200.000 (nombre total de segui-dors i fans de xarxes socials de revistes, edicions espanyoles, sòcies d’ARI), +11,0% en tres mesos. Les revistes analitzades en aquest estudi acumulen 36,6 milions d ‘lectors de les seves edicions en paper, segons la 3º Ona de l’EGM.

ARI 360º és l’informe trimestral d’audiència i influència del medi revistes detallat per marca. És un nou mesurament de la in-dústria que mostra l a demanda de contingut del medi revistes , mesurant l’audiència en múltiples plataformes i formats, in-cloent edicions en paper, digitals, webs, vídeo i xarxes socials, per primera vegada una anàlisi centrat en l’usuari i no en el suport. ARI 360º ofereix una foto detallada, àmplia i exacta de la vitalitat del medi revistes.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden consultar aquest estudi CLICANT AQUÍ . (d’Àmbit d’Estratègia i Comunicació)

La inversió publicitària en videojocs es multiplica per 15

El fet que les plataformes de vi-deojoc ofereixi avantatges a l’hora de publicitar-se enfront d’altres mètodes tradicionals ha fet que en els últims 10 anys s’hagi passat d’una inversió de 70 milions a 1.000 milions d’euros. Ja que en els últims anys el sec-

tor del videojoc està ocupant els primers llocs del rànquing de sectors que més facturen, moltes empreses estan buscant en les plataformes de videojoc un suport per publicitar les seves marques. També es deu al fet que aquest tipus de màrqueting busca l’associació d’un moment de distensió, gaudi i passar-ho bé, amb un producte.

Un altre dels avantatges que ofereixen els videojocs com a su-port publicitari és que la publicitat en aquest tipus de platafor-mes augmenta un 64% la familiaritat amb la marca. A més amb la inclusió d’internet en el món dels videojocs, han sorgit noves comunitats i formes per jugar, com la creació de plataformes, on





les empreses tenen més opcions de patrocini. Així, si el sector del videojoc va a l’alça, el mateix passa amb la seva inversió publicitària que ha passat, en escassos deu anys, de 70 milions a 1.000 milions d’euros, amb previsió de continuar augmentant. (d’El Publicista)

The Telegraph, primer mitjà en oferir formats publicitaris amb el 100% de visibilitatLes pregàries dels anunciants s’han fet realitat, almenys pel que fa al diari britànic The Telegraph, que ha llançat un nou format publicitari tant per la seva versió desktop com per a mò-bil, per ajudar els marketeros a obtenir una major visibilitat de les seves marques. Es tracta d’un nou redisseny de web que inclou el 100% de la visibilitat de la identitat corporativa dels anunciants que en ella s’insereixen.

A més, aquest nou format ve a substituir els tradicionals espais situats a la part dreta de la web i quan els usuaris fan scroll a la pàgina, el logotip seguirà romanent visible mentre el contingut va canviant. (de Marketing Directo)

L’Acadèmia de la Publicitat anuncia nous membres d’honorEl Jurat de l’Acadèmia de la Publicitat va triar, en sessió plenària celebrada el passat mes de març, els nous membres d’honor de la institució:

Agustin Uribe, és un dels pares de les Relacions Públiques a Espanya; fundador i president en Associació Catalana de Co-municació, Investigació i Estratègia Polítiques. Enrique Sanz, un dels anunciants més involucrats en aconseguir una publicitat molt creativa i al mateix temps efectiva; les seves campanyes han estat premiades nacionalment i internacionalment. Ernesto Rilova, ha estat un dels grans creatius que ha trepitjat el nostre país. fundador d’una les millors agències d’Espanya RCP. Jo-sefina Martinez Gastey, dedicada a la investigació i una de les precursores dels estudis qualitatius i quantitatius; va ser l’ànima de la recerca a Lintas, una eminència reconeguda per tota la professió. Leopoldo Rodés, gran empresari, una referència en la creació i desenvolupament d’agències de mitjans a Espanya, creador de Tiempo i Media Planning. Miquel Sambola, més de 60 anys dedicats a la publicitat, ha estat sempre vinculat al món associatiu: membre fundador del Col·legi de Publicitaris i Rela-




cions Públiques de Catalunya i membre de la junta directiva de l’Associació Catalana d’Agències de Publicitat.

Tots ells han tingut una brillant carrera professional i, a més, han dedicat grans esforços a retornar a la professió part del que aques-ta els ha donat, bé sigui a través d’associacions professionals, de la docència o de la publicació d’obres en la matèria. (d’AEC)

La Caixa homenatja les entitats que fan possible la seva tasca social

La nova campanya de publicitat de la Fundació Bancària “la Caixa” gira al voltant d’una sola paraula: imprescindibles. Un concepte nuclear per retre homenatge a totes aquelles perso-nes i entitats que contribueixen a la tasca de l’Obra Social “la Caixa”. La campanya, en premsa escrita, televisió, ràdio cine-mes i mitjans digitals/RRSS), compta amb la col·laboració de Save the Children, Creu Roja Espanyola, el Comitè Espanyol d’ACNUR, Càritas, Federació Espanyola de Bancs d’Aliments, Fundació Missatgers de la pau, UNICEF, Fundació ONCE i Fundació Vicente Ferrer, en representació de les centenars d’organitzacions que col·laboren amb l’Obra Social. Entitats,

totes elles, que permeten a la Fundació Bancària “la Caixa” desenvolupar el seu paper com a capçalera del Grup “la Caixa” i seguir al costat dels que més ho necessiten, construint una societat més justa i amb més oportunitats per a tothom.

Concebuda per l’ agència La Résistance, la campanya dóna tot el protagonisme als testimonials, d’acord amb l’honestedat i la transparència que caracteritzen la comunicació de l’entitat, des dels seus orígens fins a l’actualitat. L’arrencada és una peça coral que llança el concepte i mostra a totes les entitats que formen part de la campanya. (de Periódico Publicidad)

Grey llança el matalàs detector d’infidelitats

El primer matalàs detec-tor d’infidelitats del món arriba al mercat espanyol de la mà de Durmet i Grey Espanya. Durmet, la mar-ca gallega de matalassos constituïda en 2009 per

Antonio Muiño i Manuel Piñero, ha ampliat el seu mercat mate-




rialitzat la proposta de Grey Espanya, consistent en la creació de l’ Smarttress, un matalàs en aparença normal que amaga al seu interior la tecnologia Lover Detection System. Es tracta de 24 sensors, entre els detectors de vibració i les zones de con-tacte, capaços de captar qualsevol moviment sospitós sobre el llit i d’informar a l’amo a través d’una app per a mòbils.

Els sensors i el mòdul de comunicació s’alimenten amb una bateria extraïble que s’oculta en un extrem del matalàs. El con-trolador pot diferenciar els patrons de moviment propis de l’acte sexual davant els d’una persona en descans, una mascota ca-minant sobre el matalàs o uns nens saltant sobre el mateix.

Aquesta idea de l’agència Grey Espanya va sorgir arran dels últims estudis, que demostren que els espanyols són els euro-peus més infidels d’Europa i que en la major part dels casos les infidelitats es cometen a la pròpia casa. (d’Ipmark)

Infoempleo presenta nou portal amb una estratègia de contingutsInfoempleo, el portal d’ocupació pertanyent al Grup Vocento, és el punt de trobada idoni entre candidats i empreses, tant per a

la recerca de feina com per a la gestió de talent. Amb més de trenta anys d’experiència en l’àmbit de l’ocupació i la formació, la plataforma presenta nou disseny web i incorpora funcionali-tats que milloraran l’experiència dels més de cinc milions i mig d’usuaris ja registrats, així com el procés de reclutament per part de les empreses interessades.

La campanya de comunicació es centra en una estratègia de Content Màrqueting apalancant-se en píndoles audiovisuals en clau d’humor. Sota el títol “El nostre treball, que treballis”, l’agència Ontwice ha estat la responsable de desenvolupar aquesta campanya que vincula els principals avantatges de la marca a insights de la vida quotidiana. (d’Interactiva Digital)

Ogilvy & Mather Publicitat i Generali lluiten contra els incendis forestals

Ogilvy & Mather Publicitat i Generali posen en marxa una campanya que contribueix a la detecció precoç d’incendis: Generali Bird House Alarm, dispositius amb aspecte de caseta d’ocell, fabricats en fusta i amb aparença no intrusiva, que s’alimenten d’energia solar i que allotgen en el seu interior un sensor de fum i una targeta telefònica.




Els dispositius han estat instal·lats, de moment, en el bosc de Nocedo, a Llanes (Astúries). Quan el sistema detecta un pos-sible incendi, avisa mitjançant SMS al guarda forestal cap de la zona, que pot actuar en un temps de reacció màxim de 30 minuts. A més, es mimetitzen amb el medi natural i proporcio-nen a les aus un lloc on construir els seus nius. (de Periódico Publicidad)




El Washington Post aposta pels xatbotsPer Rafael Morán Bernaldo de Quirós / Media-Tics

Era d’esperar. Després del seu coqueteig amb la realitat virtual, la capçalera nord-americana continua amb la seva estratègia de reinvenció contínua i aposta pels bots per a la distribució de notícies a través de les plataformes de missatgeria.

La polèmica que ha sorgit amb el botxat de Microsoft, Tay, no ha fet tirar enrere la intenció de la capçalera de llançar una aposta en ferm per aquest tipus de tecnologia.

La Intel·ligència Artificial (IA) ha arribat per quedar-se, per molt que li pesi als més puritans. Però la seguretat és, sobretot, el primordial per a un dels mitjans més consolidats a nivell global.

Per això, els seus responsables pretenen crear un robot que no suposi un perill per a la seva credibilitat després de tants anys.

“No crearem un algoritme perquè el bot aprengui a conversar i comenci a crear la seva pròpia identitat del no-res, així evita-rem el desastre del bot Tay de Microsoft. Però sí desitgem que tingui una personalitat i un to, que realment ha de reflectir la personalitat del Washington Post. Per tant, ha de ser capaç de manejar una conversa bàsica”, comenta el director de producte del mitjà, Joey Marburger.

Per ara, se sap que el xatbot actuarà com si fos un reporter, és a dir, parlarà amb els lectors i els informarà de les notícies de recerca, responent a les necessitats informatives dels usuaris. “Estem analitzant quines plataformes integrarem, incloent la nostra app i pàgina web, el que podria donar lloc a una interfície de missatgeria simplificada”, explica Marburger.

Malgrat les reticències dels lectors, el director de producte ha confirmat que “definitivament no enviarem missatges de text a la gent amb banners, i no tenim plans per a la publicitat en aquest moment a no ser que ens trobem amb una idea realment impressionant”.

NOVES EINES



Snowden vaticina un atac a Apple abans d’agost

La bretxa de seguretat d’Apple, després de la baralla amb l’FBI per l’Iphone del terrorista de Sant Bernardino , segueix sense tancar-se. La companyia que fins ara havia estat una referèn-cia en seguretat en el món de la telefonia és ara el blanc fàcil dels hackers. Així ho ha assegurat Edward Snowden, ex con-sultor de la CIA, al seu compte de Twitter. El fet que l’FBI hagi aconseguit vulnerar la seguretat del terminal i accedir al mòbil sense l’ajuda del fabricant, deixa una porta oberta als hackers per accedir-hi, atac que segons Snowden es produirà en menys d’un any, concretament, abans d’agost.

L’FBI a més no podrà dir-li mai a Apple com va desbloquejar el telèfon, ja que només els hackers que van descobrir la forma d’atacar el dispositiu són els propietaris legals de l’eina que va usar per a això. En cercles privats, el mateix director de l’FBI hauria assegurat estudiar oferir a Apple els detalls del procés seguint el procés Vulnerabilities Equities Process , en el qual les agències determinen si han de treure a la llum o no una vul-nerabilitat, o seguir usant aquest error a favor seu en les futures investigacions. El problema en aquest cas és que l’eina utilitza-da no els pertany legalment a ells, sinó a una empresa privada. Per tant, Apple haurà d’esperar que per iniciativa pròpia dels hackers els sigui revelada la clau que fa al dispositiu vulnerable, o avançar-se i parchearla ells primer. (de Theintercept)

Grytics, estadístiques dels grups a Facebook

Grytics és una eina que t’ajudarà a analitzar les estadístiques dels grups a Facebook. La xarxa social encara no compta amb una plata-forma oficial d’insights, per això, aquest servei brindarà dades

NOVES EINES



sobre compromís dels membres d’un grup. Aquestes són les estadístiques a les quals accediran amb grups propis o grups categoritzats com a públics: Estadístiques principals dels grups (likes, comentaris); Activitat del grup; Top missatges; Tipus de missatges; Últims missatges.

Amb aquest servei s’obtenen estadístiques específiques sobre l’activitat dels seus membres. També accediran a gràfics i tau-les sobre l’activitat, tals com quin dia o en quin moment del seu grup a Facebook és el més actiu l’ajudarà a publicar de manera més efectiva. A més, tindràs les estadístiques sobre els comentaris. També pots ordenar i filtrar la informació. Això et permetrà tenir una millor comprensió sobre temes d’interès de la comunitat i portar la teva estratègia de les activitats socials. (de Clases de Periodismo)

Un truc fàcil per alliberar espai de l’iPhone

Si voleu descarregar-vos una aplicació, posar l’última cançó de moda o fer la foto perfecte, i no podeu, perquè no teniu espai -iPhone no permet incorporar una targeta de memòria micro

SD-. Per solucionar-ho, el primer pas que se’ns acut és eliminar aplicacions i així alliberar una mica d’espai. Aquesta, però, no és l’única manera “de fer lloc”. Un usuari de Reddit (anomenat eavesdroppinyou) va proposar un truc molt interessant. Has de seguir els següents passos:

1. Revisar la memòria que tens. (Configuració > General > Ús > Emmagatzematge)2. Anar a iTunes i llogar (opció Rent) una pel·lícula que ocupi més espai del que tens al teu iPhone (millor en HD). Vés a l’opció d’ajustament i comprova si el teu emmagatzematge ha crescut. Repeteix el procés de lloguer unes quatre o cinc vega-des. No et preocupis pel cobrament perquè iTunes et demana doble confirmació.

L’usuari de Reddit especula que com que Apple no vol que et quedis sense pagar la pel·lícula, el sistema operatiu s’ocupa automàticament de netejar el catxe d’aplicacions com el correu o la música per alliberar espai. (de Reddit)

NOVES EINES



Publicitat i valors socials es donen la màPer Servimedia

Les principals organitzacions de la indústria publicitària han anunciat el seu compromís de promocionar els valors socials a través de la publicitat en la trobada #PublicidadyValores, or-ganitzada per Servimedia. Durant aquest fòrum s’han deba-tut qüestions com les oportunitats del màrqueting social a les empreses, la revolució dels mitjans digitals o les noves formes d’adaptar el contingut publicitari al missatge.

“La comunicació publicitària és una de les àrees més influents en la societat, i m’ha alegrat moltíssim la gran acollida d’aquest acord entre les associacions de professionals”. Amb aquestes

paraules va manifestar Ignacio Calderón, president de la FAD (Fundació d’Ajuda contra la Drogoaddicció), les seves àmplies expectatives respecte al nou compromís de les entitats publici-tàries.

Per la seva banda, Bill Berrenger, president de l’Associació de Mitjans Publicitaris d’Espanya (AMPE), va assegurar que la pu-blicitat que reflecteix valors socials positius, com la solidaritat, la inclusió o el respecte funciona, ja que és un món on es busca provocar emocions solidàries als consumidors.

En aquest sentit, el president de l’Associació Espanyola d’Agències de Comunicació Publicitària (AEACP), Jose Mª Rull, ha apuntat que l’acord representa el canvi social a què la societat actual està exposada i que ha afavorit que campan-yes publicitàries com les de Campofrío o Cola Cao hagin estat de les més potents en els últims anys gràcies a l’esforç de les marques per promoure valors positius com la inclusió de les persones amb discapacitat.

Finalment, Jaime Lobera president de l’Associació Espanyola d’Anunciants, va posar en relleu les oportunitats d’aquest com-promís per al món empresarial, ja que “cada vegada és més im-

COMUNICACIÓ ESTRATÈGICA



portant per a les empreses reforçar la seva marca amb potents estratègies de màrqueting social que promoguin una imatge corporativa responsable “.

Aquest acord, per tant, suposa un repte tant per a les agències publicitàries com per als anunciants ja que ambdues parts as-sumeixen una gran responsabilitat social.

Es prepara la Nit de les Revistes i la Premsa en Català

Compte enrere per una nova edició de la Nit de les Revistes i la Prem-sa en Català que fes farà el dime-cres, 4 de maig, a dos quarts de nou del vespre, a l’Espai Endesa, de Barcelona. Aquesta vetllada permet als editors de premsa, pe-

riodistes i lectors compartir experiències. La Nit de les Revistes i la Premsa en Català estrena pàgina web: www.nitrevistes-premsa.cat on hi ha tota la informació de les edicions anteriors i la d’aquest any.

Premis de la Nit 2016. Les 500 publicacions, en paper i digitals, associades a la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digital són fruit del triomf de l’obstetrícia edi-torial, de la tossuderia de milers de periodistes i editors. Una ca-pacitat de metamorfosi única al planeta que ara mateix permet editar cada any 10.000 exemplars conjuntament, més de mig milió de pàgines cada 365 dies per demostrar el potencial del periodisme en català, des de les revistes i la premsa de proxi-mitat, local i comarcal. Aquest esforç de cada empresa editora, sigui petita o gran, és el que es reconeix cada any a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català perquè elles “son la veu, son país, son futur”.

Durant la vetllada, un jurat format per experts atorga els premis a la Millor Publicació (Revista, Premsa comarcal, Premsa gra-tuïta, Digital); Millor Empresa Editora; Millor Nova Publicació; Millor Treball Periodístic. Durant la gala també s’escull la Millor Portada i es fan els reconeixements de les publicacions que celebren els seus 25 i 50 anys.

La Federació també atorga un premi especial a una persona i/o institució que s’ha destacat per la defensa del sector. (d’AEC)


http://www.nitrevistespremsa.cat

http://www.nitrevistespremsa.cat



Premis Pulitzer: Associated Press i ‘The Washington Post’ grans guanyadorsL’any en què es commemora el primer centenari de lliurament dels Premis Pulitzer, més de 3.000 candidatures han lluitat per convertir-se en les investigacions més destacades del periodis-me a les 21 categories que el formen . Finalment, ha estat Mike Primer, el nou administrador d’aquests prestigiosos premis el que ha comunicat la decisió dels mateixos. Entre els premiats, destaquen l’agència Associated Press, el diari The Washington Post o Los Angeles Times .

L’agència Associated Press ha estat premiada en la categoria de servei públic, elogiant la seva investigació periodística so-bre els abusos que es produeixen en el sector de la pesca a

Tailàndia, amb més de 2.000 persones alliberades dels seus treballs com esclaus. A més, el diari The Washington Post va aconseguir el premi en la categoria de periodisme nacional per impulsar una base de dades sobre les morts per trets policials als Estats Units.

A més cal destacar que els grans triomfadors d’aquesta edició del Premi Pulitzer van ser els diaris The New York Times i Tam-pa Bay Times i The New Yorker. Aquestes tres publicacions van aconseguir ser condecorades amb dos premis respectiva-ment. A més, el jurat encarregat de fallar els Pulitzer va atorgar el guardó a la redacció del diari The Washington Post per la seva iniciativa de “crear i utilitzar la base de dades nacional per il·lustrar amb quina freqüència i per què la policia dispara a matar i quins són més propensos a ser víctimes”. (de Reuters)

Procom 2016: L’emprenedoria és el futur del periodisme

L’Associació de Professionals de la Comunicació va fer dimarts passat, dia 19, el seu VI Congrés de Periodisme 2.0 Autò-nom i Freelance en el qual van participar més d’una vintena




de professionals de la Comunicació i el Periodisme en la sala de conferències de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid. L’objectiu era ampliar el coneixement i el debat al voltant de les noves professions del periodisme digital.

L’encarregada d’inaugurar aquest Congrés va ser Gloria Lo-mana, actual directora dels Informatius d’Antena 3. Després va arribar el moment de més de vint representants de la comu-nicació com Daniel Seseña, Salvador Molina, Millán Berzosa o Juanma Romero que van ser els encarregats de conduir i participar en els col·loquis i debats al llarg de tota la jornada.

La conclusió més destacada del congrés és que “l’emprenedoria és el futur del periodisme”. Salvador Molina, presidente de Pro-Com, va ressaltar la tasca del periodisme com a catalitzador de la societat i va posar èmfasi en que el futur de la professió és ampli, però no centrat en els mitjans tradicionals sinó en els nous mitjans que hauran de crear els periodistes del futur, els que actualment estan en les facultats i als quals està adreçat aquest Congrés. (d’AEC)

Llibres de periodisme per regalar per Sant Jordi

Sant Jordi és una data adient per recomanar alguns llibres de periodisme. La tria és els quatre darrers treballs periodístics que m’han agradat. Crec que poden ser útils per a qualsevol professional dels mitjans de comunicació.

Betrayal: The Crisis in the Catholic Church, de l’equip de Spotlight: Guanyador del premi Pulitzer al servei públic de 2003, és el llibre que ha inspirat la pel·lícula guanyadora de l’Oscar a millor film de l’any. L’obra relata la investigació periodística que va deixar al descobert que l’església catòlica de Massachusetts havia ocultat abusos sexuals perpetrats per diferents sacerdots




de Boston. El treball aprofundeix més que el film en aspectes de la investigació periodística com l’obtenció de document i les pressions rebudes per diversos sectors de Boston. Una obra imprescindible per a qualsevol periodista.

El fin de los medios de comunicación de masas, de Jeff Jar-vis: L’autor analitza quin futur espera al periodisme arran de l’impacte de les noves tecnologies. Jarvis sosté que ha fina-litzat el model de mitjans de comunicació de masses i que el periodisme s’ha de concebre com un servei a la comunitat i no com una simple fàbrica de pàgines. El llibre no només descriu els problemes del món del periodisme, sinó que traça possibles solucions amb exemples i escenaris de futur.

Número zero, d’Umberto Eco: La darrera novel·la del desapa-regut semiòleg italià relata la història de Colanna, un traductor que acaba treballant a Domani (‘Demà’), un mitjà digital que treballa amb suposicions, rumors, xantatges i mitges veritats. Una paròdia dels mitjans de comunicació i del món de la política que es llegeix a alta velocitat.

La información del silencio. Cómo se miente contando he-chos verdaderos, d’Álex Grijelmo: Adaptació de la tesi docto-

ral de Grijelmo, l’obra és un estudi de les manipulacions infor-matives basades en els trucs del silenci, terme de l’autor per referir-se a la forma de “dir callant, d’explicar mitges veritats”. Grijelmo explica amb exemples els riscos de les insinuacions, les informacions omeses i dels dobles sentits. Excessivament teòric en els primers capítols, el llibre es converteix en una eina útil per als periodistes en la part final, especialment amb les conclusions condensades en els 18 punts finals.

La premsa que es va vendre (Edicions Carena, Barcelona), escrit pel periodista Luis Santos (Madrid, 1953). El llibre fa un minuciós repàs a les relacions entre el Govern de l’Estat i la premsa entre els anys 1978 i 1982. El relat posa en relleu que els diaris i els seus editors es van prestar “a un constant merca-deig” amb el Govern espanyol de torn. El relat d’aquesta “cara oculta” de la relació entre la premsa i el poder polític no es basa en testimonis de fonts anònimes o en relats més o menys in-teressats, Luis Santos desgrana de forma meticulosa desenes i desenes de documents de l’anomenat arxiu Aguirre, en re-ferència a Ignacio Aguirre, secretari d’Estat per a la Informació en el Govern presidit per Leopoldo Calvo Sotelo des de finals de febrer de 1981 fins el 2 de desembre de de 1982. (de Josep Gimeno/Media.cat i AEC)




Formació al Col·legi de Periodistes de Catalunya

El Centre de Formació i Desenvolupament del Col·legi de Perio-distes de Catalunya anuncia nous cursos de formació, oberts tant als col·legiats/des com a tots aquells professionals no membres interessats en la formació centrada en el periodisme, la informa-ció i la comunicació. Els cursos són bonificables, és a dir que l’empresa pot recuperar l’import dedicat a la formació. Més infor-mació al 93 317 19 20 o al web www.cfd.periodistes.org

Habilitats de portaveu per a intervencions professionals.- Bar-celona, dilluns, 25 d’abril (de 15:30h a 20:30h) - Amb aquest curs, dirigit pel professor Joan Francesc Cánovas, aprendreu a fer ús de les principals eines de comunicació per comunicar-vos amb eficàcia tant en l’àmbit personal com professional, a través de la realització d’exercicis pràctics que s’enregistren en vídeo i posteriorment s’analitzen.

Linkedin per a empreses.- Barcelona, dimecres, 27 d’abril (de 10:00h a 14:00h) - Linkedin és la millor plataforma professional per a empreses i, tot i així, és a la que menys suc se li treu.

En aquest curs impartit per Pilar Yépez, els participants podran descobrir com enfocar el perfil de la seva empresa a Linkedin, com promocionar els seus productes i serveis i, per descomp-tat, com enfocar i aterrar el pla de continguts i l’estratègia a la xarxa social professional que més eines posa al servei de l’empresa.

Iniciació al Photoshop.- Tarragona, dimarts, 26 d’abril (de 09:30h a 14:30h) - L’objectiu d’aquest curs, a càrrec de Ferran Forné, és donar a conèixer el funcionament de les eines bàsi-ques de Photoshop i d’Adobe Bridge per tal de poder obtenir el millor resultat de les nostres imatges. (de CPC)


http://www.cfd.periodistes.org



El nivell de lectura en català augmenta en cinc punts en els darrers cinc anysPer Nació Digital

La lectura en català segueix creixent: en cinc anys, la nostra llengua ha guanyat 5,2 punts percentuals com a llengua de lectura habitual entre els lectors, tal com indica “L’Estudi sobre els Hàbits de Lectura i Compra de Llibres a Catalunya 2015” realitzat per Conecta. L’any 2015, i segons l’estudi, el 26,4% dels lectors té el català com a llen-gua de lectura habitual de llibres d’oci, el 71% el castellà.

Des del 2011, hi ha hagut un increment de 5 punts. L’any 2011, el 21,2% dels lectors tenia el català com a llengua de lectura habitual de llibres d’oci i el 77,6% el castellà; el 2012, un 76,6% escollien el castellà i el 22% el català, i el 2013, un 76,3% esco-

llien el castellà i 22,1% el català. Un de les altres dades desta-cades és que el 66,3% dels catalans és lector de llibres, quatre punts percentuals més que el 2011.

El conseller de Cultura, Santi Vila, ha volgut “fer notar les bones xifres en l’increment de lectura en llibres en català. Que en cinc anys s’ha incrementat cinc punts vol dir que es treballa en la bona direcció”. Pel que fa l’índex de lectura, el 66,3% dels cata-lans és lector de llibres, mentre que la mitjana europea és d’un 68%. L’any 2011 aquest índex era del 62,3%. L’estudi també conclou que el 61% dels catalans llegeix per oci una mitjana de 10,6 llibres l’any i el 22,4% llegeix per feina o estudis. Un 33,7% de la població respon que no llegeix mai o quasi mai, un percentatge que s’ha reduït quatre punts des de 2011.

Bones xifres, però el sector econòmic segueix “molt tensionat”El president de Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura, veu positivament que l’índex de lectors pugi, però ha reconegut que “no treu que el sector a nivell econòmic està molt tensio-nat”. L’estudi també indica que un 52,5% de la població llegeix almenys un cop a la setmana. La major part dels lectors són freqüents. De 2011 a 2015, l’índex de lectors total ha augmentat quatre punts percentuals.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



Les dades de l’estudi també demostren que les dones con-tinuen sent més lectores que els homes: l’any 2015, un 69% de les dones es declaren lectores, per un 59% dels homes. L’informe presentat al Departament de Cultura està elaborat per Conecta a petició de la Conselleria amb entrevista telefònica amb qüestionari estructurat. La mostra s’ha fet a partir d’un total de 1.200 entrevistes a les quatre demarcacions catalanes de maig a desembre de 2015.

EN PROFUNDITAT/ LA CRÒNICA



La paraula escrita i el treball presencial del periodista són avui tan necessaris com fa 100 anys o mésPer M. A. Bastenier / El País Cultura

Les prediccions sobre la fi dels diaris tenen la seva pròpia ar-queologia. En els anys 20, quan la ràdio s’havia ja convertit en un electrodomèstic inevitable en la gran majoria de llars occidentals, es va anunciar vastament que al periodisme li havia arribat la seva hora, que la immediatesa de la ràdio liquidaria o reduiria a runes a la premsa . Era paraula escrita contra paraula parlada, amb l’atrezzo sonor que fos menester. Hitler va fer un ús exten-siu de la ràdio i en les seves campanyes electorals li va retre importants serveis. Però totes les apocalíptiques prediccions no

només van quedar en res, sinó que la ràdio es va convertir en el millor altaveu de la premsa, quan anunciava com en un estentori titular el que només el paper imprès podia plenament explicar.

En els anys 50 va ser la televisió la que va irrompre a les llars i de nou els Cassandra de torn van predir la fi de la premsa. I aquí era ja, sobretot, imatge la que suposadament venia a jubi-lar a la paraula escrita. “Una imatge val més que mil paraules”. És la lletania de tots coneguda una certesa? Al setembre de 1993 es va celebrar als jardins de la Casa Blanca la que va ser una de les primeres retransmissions televisives més seguides del seu temps. El públic va veure com el president Clinton ofi-ciava de mestre de cerimònies entre un israelià, el primer minis-tre Yizhak Rabin, i un palestí que havia estat cap de terroristes, Yaser Arafat; com el líder jueu li donava la mà sense cap plaer a l’àrab i com aquest exultava amb la satisfacció del que sent que, per fi, es troba entre els grans d’aquest món. Imbatible re-portatge en els seus propis contextos. Però si unes hores més tard s’hagués preguntat a la gran majoria de tele-espectadors què havien vist, aposto a que les respostes a penes anirien més enllà que el moro i el jueu havien signat una cosa molt im-portant, la pau, el que no era cert perquè només es va acordar l’establiment d’una futura autonomia palestina, i poc més.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Al dia següent els diaris que haguessin estat capaços d’explicar els perquès de l’acció, naturalesa dels personatges, cost de l’operació, expectatives d’èxit, haurien aclarit el que allò podia significar. La paraula escrita havia sobreviscut. Però el parany al qual s’enfronta avui el periodisme escrit és molt diferent. Ni ràdio, ni televisió, mitjans que poden ser periodístics, però de naturalesa molt diferent, sinó periodisme digital, que treballa amb imatge, so, infografia, que entrevista i titula, que li dóna al periodisme d’investigació tota la seva dimensió, i que és al-guna cosa així com el periodisme total, ja que dóna el que el diari atresora i molt més. Què hauria fet un reportatge multimè-dia, a més d’intercalar els fragments decisius d’aquella bateria d’imatges? Hauria introduït entrevistes d’experts, la història en mapes del conflicte, els gràfics i el periodisme de dades, el re-cord, en definitiva, dels passos pels quals s’havia arribat fins allà, però la paraula, bé que amb protagonisme reduït, caldria resistit com contextualització i, especialment, com a fil conduc-tor del reportatge.

No hi ha mil imatges que per si soles, sense peu explicatiu, sen-se narració en off, però sobretot sense una titulació permanent per recordar l’essencial de la informació, ens puguin explicar una història de principi a fi. Només la paraula escrita fixa con-

tinguts, respon als grans interrogants, tanca el cercle virtuós del que interessa a saber, i en el context del periodisme digital sí que aspira seriosament a la totalitat.

Per això cal recordar que el periodisme comença i acaba amb la paraula i que sense una preparació, diguem fins i tot que literària, és inútil moure’s com un acròbata a Internet. Una cosa és que puguem comunicar-nos i una altra molt diferent comp-tar els que som i el que ens explica com a éssers humans. La paraula escrita i el treball presencial del periodista són avui tan necessaris com fa 100 anys o més. Ha canviat el seu ús, però la paraula segueix aquí.

EN PROFUNDITAT/ TRIBUNA



Elisenda Rovira: “L’Anuari Mèdia.cat es basa en periodisme de dades, rigor i context”Per Miquel Pellicer / bloc de l’autor

Elisenda Rovira (Sant Llorenç Savall, 1985). Llicenciada en Pe-riodisme per la UAB. Membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils. Ha treballat en ràdio, televisió i premsa en diversos mi-tjans d’àmbit local i nacional, entre els quals Televisió de Cata-lunya i Catalunya Ràdio. També ha treballat en comunicació per institucions i organitzacions sense ànim de lucre. Actualment coordina l’Anuari Mèdia.cat Silencis mediàtics i és periodista freelance.

En quin punt està el finançament de l’Anuari en aquests moments?Hem arribat al segon objectiu de la campanya de micromece-natge. La campanya de microfinançament endegada per publi-car la sisena edició de l’Anuari dels silencis mediàtics va cloure aquest dilluns amb 10.640 euros recaptats de 387 mecenes (l’objectiu eren 9.000 euros). Haver arribat a aquest segon ob-jectiu (eren 10.500 €) ens permetrà ampliar amb nous casos el reportatge sobre el suïcidi d’una interna a la presó de Brians, i seguir investigant sobre el règim d’aïllament a les presons.

La primera edició va sortir el 2011, han variat els temes d’aquesta primera edició a la qual esteu treballant actual-ment?Evidentment han variat perquè alguns temes recollits a l’Anuari de fa quatre anys, com els desnonaments, han deixat d’estar silenciats i estan a l’ordre del dia. Però els silencis mediàtics segueixen girant moltes vegades al voltant del poder polític i econòmic i de la invisibilització de determinats col·lectius. Per això molts temes tracten de la fiscalització de la gestió pública, actuacions de grans empreses i vulneracions dels drets humans.

EN PROFUNDITAT/ ENTREVISTA



Què ens podeu avançar l’Anuari que sortirà aquest any? No podem avançar els temes concrets que tractarem perquè vo-lem mantenir-lo en secret fins que presentem l’Anuari, però sí que podem dir que alguns dels que estem investigant fan referència a relacions entre institucions i partits polítics i a activitats fosques d’empreses molt conegudes a Catalunya i les Illes Balears. A nivell de format, l’Anuari repassarà el 2015 des del punt de vista del pe-riodisme crític i els silencis mediàtics, però a diferència de l’edició anterior, aquesta vegada no ho farem mes a mes sinó dia a dia, organitzant els continguts en un calendari que inclourà reportatges a fons, infografies i altres continguts en profunditat.

De quina manera contrasteu els temes que apareixen a l’Anuari?Contrastem la informació amb fonts i documentació, com s’ha fet sempre. Fem tot el possible per donar veu a totes les fonts

implicades en el tema, encara que no sempre totes estan dispo-sades a parlar. Per exemple, l’any passat vam fer un reportatge sobre les vinculacions amb la màfia de filials italianes de Gas Natural i finalment vam aconseguir que l’empresa participés en el reportatge, per a nosaltres era molt important. Al final ens basem en els ingredients bàsics del periodisme de sempre: da-des, rigor i context.

Amb els anys, al voltant de l’Anuari heu anat consolidant una sèrie de professionals que formeu part del Grup Bar-nils i que molts treballeu en mitjans de comunicació conso-lidats. No tindria més sentit potenciar que els temes apare-guessin en els mitjans generalistes?El nostre objectiu és precisament situar els temes silenciats a l’agenda dels grans mitjans. L’Anuari és un espai per a la re-flexió, més pausat que el dia a dia dels mitjans, que ens permet sortir de les rutines periodístiques i trobar temes que potser es perden en l’actualitat diària. Un cop redactats, treballem perquè apareguin altra vegada en els mitjans, que tinguin una segona oportunitat. Fer la nostra pròpia publicació ens dóna llibertat total per escollir els temes. Hem valorat fer col·laboracions amb mitjans, i de fet col·laborem amb alguns en altres projectes del Grup Barnils, però creiem que el nostre paper no és finançar la




investigació dels grans mitjans, sinó ser un toc d’alerta perquè ho facin de motu propi.

Aquest és el teu segon any com a coordinadora, Com valo-res l’experiència?És una experiència molt enriquidora. Per a mi l’Anuari és una forma de reivindicar el periodisme en el qual crec: amb esperit crític, honest i en profunditat, que sigui independent del poder i útil a la societat. A més, el projecte permet treballar amb molta llibertat i aprendre cada dia, al costat d’un equip entusiasta i compromès.

Què és el més complicat en el teu cas?Els recursos econòmics són molt limitats, hi ha molts agents implicats i vaig heretar un projecte amb un segell molt perso-nal dels anteriors coordinadors. Però crec que hem aconseguit publicar bons temes, explorar noves aliances i introduir nove-tats interessants, com el calendari anual i unes infografies més desenvolupades.

Com sorgeix la selecció dels temes?Comencem fent un repàs del que s’ha publicat en diversos mi-tjans al llarg de l’any. Encara que tractem temes silenciats, mol-

tes vegades les idees sorgeixen a partir d’un tema apuntat en un breu, o d’una notícia que es va tractar de passada i en què considerem que no es va aprofundir prou. També vam parlar amb col·legues periodistes, persones dels moviments socials, etc. per tenir una visió més àmplia. Després vam elaborar una primera llista amb desenes de temes i l’elecció final la realitza la junta del Grup Barnils.

L’Anuari és fruit més de filtració de dades o investigació?Molts temes provenen de furgar en documentació i dades, al-guns dels quals són d’accés públic. En alguns casos sí que es tracta de filtracions. L’Anuari s’inspira en la tradició dels “muc-krackers”, aquests periodistes que a principis del segle XX als Estats Units rebuscaven on altres no miraven per explicar els abusos del poder. Segueix sent necessari.




El RSIC: Han mort els diaris escrits?Per Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Totes les dades de la RSIC demostren que els mitjans que no es reinventin, desapareixeran no només off line, en paper, si no també online. De tots és sabuda la caiguda de vendes dels diaris en paper, per motius que després analitzarem, però ara veurem la veritable repercussió en la societat dels diaris, aliena a la sortida en els telenotícies de les cadenes amb les seves portades.

El percentatge de persones que afirmen que mai llegeixen un diari en paper és de 34%, altíssim si ho comparem amb el 22% que afirma llegir-los tots els dies. Si els sumem els que afirmen

llegir-lo només un dia a la setmana, el resultat és que gairebé la meitat de la població no llegeix diaris. Aquests percentatges, es disparen quan comparem homes i dones, veient que aquestes últimes veuen encara menys els diaris. Però això que pot ser lò-gic per la diversificació de fonts i canals per rebre la informació, espanta quan traslladem els diaris a aquests canals.

Per exemple, a internet el percentatge dels que diuen no lle-gir diaris mai baixa al 11, 41%, així com puja al 58% els que afirmen llegir-los tots els dies. Bé pels diaris digitals, naturals captadors de la fugida de mitjans off line a internet. Però no ens enganyem, si analitzem aquesta demanda de mitjans online i off line. Es veu que els diaris tradicionals, que baixen menys a internet, es troben que els seus lectors són més grans, el que amb un canvi generacional no molt llunyà, es veuran en proble-mes similars als que tenen en paper.

Ara bé aquests mitjans tradicionals, es troben diaris digitals de llarga trajectòria i bon fer a Internet amb els quals enfrontar-se, els mitjans que surten de sota les pedres que en molts casos són mediocres, però en altres estan creats per professionals de la comunicació que han vist la solució d’autoocupació amb mitjans molt interessants i professionals.

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI



Es pot veure un exemple del perfil d’un diari en paper de gran ti-rada, en aquest cas El País al web de l’Estudi General d’Internet (EGI) Que publica un estudi de mercat de El País, fent una ex-plotació ad hoc d’aquest mitjà. Des de la recerca RSIC (Radio-grafia de la Societat de la Informació) de l’EGI es faran públics en els propers dies del rànquing de demanda dels mitjans per sectors i canals, avançant que El País és líder a Espanya entre els diaris en paper.

El EGI presumeix de poder ajudar els mitjans que col·laboren en les seves investigacions amb una segmentació dels seus mitjans com la que aquí s’esmenta de El País.

Qualsevol mitjà o lloc web App, videojoc o xarxa social pot col·laborar amb aquesta investigació i rebre resultats de seus mitjans o suports, al seu torn qualsevol pot participar en la in-vestigació contestant les seves preguntes i entrar en un sorteig de cinc-cents euros.

Els lectors d’El Butlletí de l’AMIC poden accedir gratuïtament al link d’aquest estudi CLICANT AQUÍ

EN PROFUNDITAT/ ANÀLISI

http://prezi.com/quuulpmmikpc/?utm_campaign=share&utm_medium=copy&rc=ex0share



La història del periodisme valencianista entre 1958 i 1987, escrita per Francesc Martínez SanchisPer Àmbit d’Estratègia i Comunicació

Com ja vam avançar en el darrer butlletí de l’AMIC, ja és al carrer el llibre La història del periodisme valencianista entre 1958 i 1987, escrit per Francesc Martínez Sanchis, periodista i historiador, doctor en Comunicació i professor associat de Pe-riodisme en la Universitat de València. És autor d’una extensa obra de recerca sobre comunicació del País Valencià, de la qual destaquen els llibres “Periodisme contra les cordes. El valencià en els mitjans de comunicació”, “Periodisme local i comarcal. La comunicació valenciana de proximitat”, i altres.

El llibre Premsa valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987), analitza la història del perio-disme del valencianisme sorgit durant el franquisme, la Tran-sició i primers anys de l’autonomia. Recull un catàleg de 126 revistes representatives, assenyalant les idees i reivindicacions dels promotors d’aquestes publicacions i les seues principals aportacions en la història del periodisme valencià.

L’autor introdueix el tema amb els antece-dents, fent un succint recorregut des de l’aparició de les primeres revistes satíri-ques del segle XIX escrites en valencià fins a l’eclosió de la premsa valencianista de la Segona República. I després s’endinsa de ple en el període estudiat.

Després de la desfeta del valencianisme republicà pels vence-dors de la Guerra Civil, a finals dels anys 50 del segle XX la premsa valencianista reprén la tradició històrica. Entre 1958 i 1987 van sorgir tot un seguit de revistes que empren el valencià com a element recuperador de la identitat valenciana. Una his-tòria recollida en 126 publicacions (14 sorgides en el franquisme i 112 en democràcia), promogudes en la seua majoria per per-

EN PROFUNDITAT/ DOSSIER



sones vinculades al nou valencianisme cultural i polític amb una innegable pruïja professional i compromís cívic i democràtic.

L’elecció cronològica que abraça el treball, els trenta anys que van de 1958 fins a 1987, obeeix a esdeveniments històrics i co-municatius relacionats. En 1958 apareix Sicània, revista fundada per Nicolau Primitiu, la primera capaç d’aglutinar els pocs crepus-cles valencianistes existents a la València franquista. Són anys de repressió contra la cultura valenciana, de resistència cultural i també de redefinició del valencianisme, moviment que assolirà una nova dimensió després de la publicació de Nosaltres, els valencians de Joan Fuster. En la dictadura sorgiran altres publi-cacions, com Valencia Cultural, Al Vent i Gorg, que actuaran de pont entre la premsa republicana i la nova premsa valencianista democràtica que sorgirà després de la mort de Franco.

Una nova premsa identitàriaL’autèntica eclosió de la premsa valencianista es produirà en la Transició i primera legislatura autonòmica, que finalitza en la primavera de 1987. Hi ha un ressorgiment de la premsa escri-ta en valencià (o publicacions bilingües que empren la llengua autòctona com a element recuperador), fins al punt que entre 1976 i 1987 apareixeran més d’un centenar que assentaran els

pilars de la premsa valencianista de la democràcia, 24 de les quals continuen publicant-se en 2016.

En el període estudiat per Francesc Martínez naixen Saó, Dos y Dos, L’Espill, All-i-oli, Cal Dir, Generalitat, Valencia Semanal, Lluita, La causa del poble, Trellat, L’Horta, Camacuc i Camp Valencià. I també Cairell, Daina, el butlletí Acció Cultural del País Valencià, el setmanari El Temps, El Pardalot engabiat, La Casa Verda, Benicadell i Crònica de la Vall d’Albaida, El Poble de la Marina Alta, El Suecà, La Veu de Llíria a més de revistes dels instituts d’estudis comarcals. Es tracta –i ací rau la no-vetat– d’una nova premsa, diferent a la d’èpoques anteriors, majoritàriament progressista i que adopta la normativa unitària de les Normes de Castelló de 1932 que uneixen la llengua dels valencians amb la resta dels territoris de llengua catalana. Aquesta serà la tònica dominant, llevat d’unes poques revistes –l’anomenada premsa del blaverisme– com Murta, Som, El Crit del Palleter, Llum i Claredat i Claus de llibertat, que assumiran el secessionisme lingüístic.




Estem davant d’un fenomen nou en la historia del periodisme valencià. La premsa valencianista sorgida entre 1958 i 1987, que l’autor anomena “premsa identitària” per la seua ferma vocació de recuperar els elements fonamentals de la identitat valenciana, aglutina revistes d’informació i publicacions espe-cialitzades de temàtica diversa (hi ha 18 models diferents) entre les quals sobreïxen les revistes culturals i literàries, polítiques i d’investigació local i comarcal, i fins i tot sindicals, satíriques, d’ensenyament, premsa comarcal d’informació, agricultura, pensament i ecologia i medi ambient.

Francesc Martínez, partint d’un coneixement exhaustiu dels tre-balls de recerca anteriors i d’una acurada investigació de camp en 16 arxius i hemeroteques, complementada amb entrevistes en profunditat a promotors d’aquestes publicacions, ha com-pletat els buits més clamorosos i ha cobert aquest sector de la comunicació valenciana. Inventaria i exposa les principals rea-litzacions del periodisme valencianista d’aquells anys, situa les revistes en el seu context i les relaciona de manera que consti-tueixen un conjunt comprensible i adquireixen ple sentit històric.

L’autor del pròleg del llibre, Joan Manuel Tresserras, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, destaca d’aquest el

següent: “En el marc dels estudis històrics sobre la impremta, la premsa i el periodisme valencià, amb els seus “clàssics” –des de José Enrique Serrano Morales, Lluís Tramoyeres i Josep Navarro Cabanes fins a Ricard Blasco– i amb les aportacions renovadores emergides de les facultats de comunicació (Anto-nio Laguna, Francesc-Andreu Martínez Gallego, Rafael Xambó, Enrique Bordería, Inma Rius, Josep Lluís Gómez-Mompart...), calia disposar d’una aproximació completa i profunda al pe-riodisme valencianista de l’etapa de resistència i de represa. Aquest llibre és des d’ara mateix l’obra de referència indispen-sable”.

Periodisme popular d’agitació cívica La premsa valencianista d’aquests anys re-presenta un viu exemple de periodisme popu-lar, és impulsada per la mateixa societat civil, no és majoritàriament una premsa professio-nalitzada periodísticament ni empresarial. En la majoria de casos no es busquen beneficis empresarials sinó difusió d’idees, agitació cí-vica i cobrir almenys les despeses. En definitiva, es tracta d’una premsa minifundista que, tot i no ser el model hegemònic en el




sistema comunicatiu valencià dominat per la premsa en caste-llà, tindrà molta influència en àmbits universitaris i el món de la cultura i l’ensenyament així com partits i sindicats d’esquerres.

A més, segons l’autor, que analitza les fórmules de gestió d’aquesta premsa, estem davant d’un sector precari econòmica-ment i fluctuant en el mercat. Es tracta d’una premsa que no ha assolit una presència generalitzada, estable i duradora arreu del país, llevat d’escasses excepcions com El Temps, Saó, L’Espill i unes poques més. I si bé amb el pas del temps ha sabut ampliar els seus nivells de professionalització i de difusió, ja que en 1975 partia pràcticament de zero, aquesta premsa no arribarà a con-solidar en democràcia un mercat de lectors i publicitari sòlid i no es convertirà tampoc en un contrapés mediàtic de la premsa en castellà d’abast general. El conflicte identitari conegut com Bata-lla de València, l’entrebancada construcció política de l’autonomia valenciana, el bilingüisme diglòssic del País Valencià i una manca de política de suport als mitjans en llengua pròpia per part de la Generalitat, tenen molt a veure amb aquesta precarietat.

1.098 persones, 192 fotos i 672 noms de periòdics i associacions Comptat i debatut, aquest treball pretén donar una aproxima-ció històrica sobre el paper que jugaren aquestes publicacions

valencianistes en la construcció del discurs progressista al voltant de la identitat valenciana, analitzant la premsa alhora com a subjecte i objecte històric. Tot açò sense oblidar el gran nombre de persones i col·lectius ciutadans que gravitaren al voltant d’aquestes revistes. De fet, el llibre recull un índex an-troponímic amb 1.098 persones i un índex onomàstic general amb 672 noms de periòdics, associacions valencianistes, cen-tres d’estudi, mitjans de comunicació i institucions públiques i educatives relacionats amb aquesta premsa.

Un llibre profusament il·lustrat (120 fotos interiors en blanc i negre i un quadern central a color amb 72 fotografies de capçaleres re-presentatives) que, a més a més, acaba completant-se amb un ex-haustiu annex amb 126 publicacions valencianistes representatives.

Fitxa bibliogràficaTítol: Premsa valencianista. Repressió, resistència cultural i represa democràtica (1958-1987); autor: Francesc Martínez Sanchis; any: 2016 / 290 pàgines; edita: Editorials de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I de Castelló, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de València; col·lecció: Aldea Global; pròleg: Joan Manuel Tresserras (Universitat Au-tònoma de Barcelona)




La llibertat de premsaPer Rubén Olmeda Gutiérrez / La Gaceta

Hem observat que la història té sempre dos companys de viat-ge, els dictadors i el control de la premsa. No s’entén una dic-tadura amb llibertat de premsa, igual que no s’entén una demo-cràcia amb la censura.

La censura ha existit des de l’antiga Grècia fins a l’actual Ve-neçuela, unes vegades es manifesta amb declaracions expres-ses dels dictadors, amenaçant a qualsevol que no obeeixi, com feia Napoleó, que entenia la premsa com una arma de propagan-da, mai d’informació, per això en 1800, sent Primer Cònsol de la República, havia dictat una ordenança en què s’avisava que se-

rien suspesos “... tots els diaris en els quals s’insereixin articles contraris al respecte a causa del pacte social, a la sobirania del poble i a la glòria dels Exèrcits, o que publiquin invectives contra els governs i les Nacions amigues o aliades de la República”.

El mateix Napoleó li deia a Fouché “feu comprendre als redac-tors del Journal des Debats i del Publiciste que no està lluny el dia en què, havent-me adonar que no són útils, els suprimiré amb tots els altres, per no conservar-ne més que un de sol”. És a dir, que el periodista només li és útil al dictador quan publica exactament el que se li mana.

Però hi ha més formes de censura, la que ens fem nosaltres mateixos o la que es realitza per mitjà de la justificació. I és aquesta última molt perillosa, perquè quan alguna cosa té jus-tificació, podem dir que és bo, que té sentit i que evidentment, és positiu. Però no és així, la censura és censura, sempre, es faci des del melic, des de la butaca de comandament o des d’un telèfon mòbil. La censura pot ser comprensible, si, però no deixa de ser censura.

Cuidem-nos de caure en la censura, anem amb compte en no acceptar-la i tractem de sortejar-la, en la mesura del possible,

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ



perquè en cas contrari estarem engreixant el dictador, estarem servint als seus plans de control i el dia que ja no servim, el dia que ja no publiquem al dictat dels seus interessos... aquell dia ens eliminarà.

Acabo aquest breu pensament amb un extracte dels Annals de Tàcit, escrit en l’any 115 i que diu: “Major raó per riure de la niciesa dels que creuen que amb el poder del present es pot extingir també la memòria de la posteritat. I és que, al contrari, l’autoritat dels talents perseguits creix, i ni els reis estrangers ni els que van procedir amb la mateixa ferotgia van aconseguir altra cosa que el deshonor per a si i la glòria per a ells.”

EN PROFUNDITAT/ OPINIÓ

el butlletÍ de l’amicdossier: la història del periodisme valencianista entre 1958 i 1987,...

Documents