LA SECCIÓ FILOLÒGICA DE L’IEC ALS CENT ANYS DE LES NORMES ORTOGRÀFIQUES

Eivissa

29 d’abril del 2013

Un període de commemoracions rellevants

• 2011: Centenari de la Secció • “L’any de la paraula viva”

• 2012: • Any Antoni M. Alcover (150 anys del naixement i 50

del final del Diccionari Alcover-Moll).

• Pompeu Fabra: Centenari de la Gramática de la lengua catalana i presentació del volum 8è de les seves Obres completes (epistolari).

• 80 anys de les Normes de Castelló.

• 2013: Centenari de les Normes ortogràfiques

• Coincidint amb l’Any Marià Villangómez

Commemoracions: tres grans finalitats

Donar a conèixer què és i que fa la Secció Filològica

com a acadèmia de la llengua catalana.

Difondre el caràcter integrador del nostre model de

llengua:

la variació innovadora dels dialectes i registres + l’orientació

normativa de la varietat comuna o estàndard: complementàries

i recíprocament imprescindibles.

Transmetre a tota la societat un convenciment inequívoc:

la llengua catalana té la capacitat i el dret de ser

reconeguda igualitàriament en el marc estatal, europeu

i mundial –base demogràfica, vitalitat i creativitat en tots

els camps.

Una dimensió popular

• Concursos

• Verbalíada

• IRLats

• Sambori

• Dictat a Perpinyà

• Scrabble a Eivissa

• Espais de TV

• Pica Lletres

• Gran Dictat

• Catala alataC

Una codificació iniciada fa un segle • 14 de febrer de 1911

• Enric Prat de la Riba, que havia creat l’Institut d’Estudis

Catalans el 1907, aprova la creació en el seu si de la Secció

de Ciències i de la Secció Filològica com a acadèmia de la

llengua.

• 9 de maig de 1911

• Es reuneix per primera vegada la nova Secció:

• Antoni M. Alcover, president; Pompeu Fabra, Àngel Guimerà,

Joan Maragall, Josep Carner, Lluís Segalà i Frederic Clascar.

Eivissa i Formentera:

presents en els moments decisius • Sempre que el context social ha estat

favorable a l’ús del català i a la difusió

d’un model comú de llengua culta:

• En l’arrancada inicial que porta a la creació de

la Secció Filològica (1911): Serra i Orvay al

Congrés de 1906.

• En la consolidació normativa dels anys 30:

Macabich.

• En la recuperació dels anys 70, al final del

franquisme: Villangómez.

Elaborada i acceptada en 20 anys

• 1913: Normes

ortogràfiques

• 1918: Gramàtica

normativa

• 1932: Diccionari general

de la llengua catalana

• Adhesió dels escriptors

valencians (Normes de

Castelló) i de les Balears

(La Nostra Terra)

• Desaparició dels sectors

antinormativistes

La clau de l’èxit:

la suma de tres grans iniciatives 1. La mobilització que va promoure Antoni M.

Alcover en tots els territoris de la llengua catalana:

I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

(1906).

2. La campanya de Pompeu Fabra i la revista l’Avenç

per una codificació normativa sistemàtica i

moderna del català.

3. El suport inequívoc i lúcid d'un polític com Enric

Prat de la Riba des de les institucions –la

Diputació de Barcelona (1907) i la Mancomunitat de

Catalunya (1914).

Avui també necessitam: Propostes sistemàtiques +

projecció social + suport institucional

Alcover i Fabra:

figures clau complementàries • En ells dos hem centrat els actes del centenari

• Cal superar definitivament l’absurda contraposició que es fa a

vegades entre els dos grans artífexs de la recuperació lingüística:

l’impuls de la variació i la codificació sistemàtica es complementen.

• Volem facilitar l’accés a la seva obra:

Portal Antoni M. Alcover

Bolletí del Diccionari de la

Llengua Catalana

Dietaris dels viatges

Quaderns de camp

La flexió verbal (mapes i

àudio)

Diccionari Alcover-Moll

Obres Completes de Fabra

(ed. J. Sola & J. Mir)

Volum 7:

Totes les Converses filològiques

en línia

(un miler d’articles indexats)

La recuperació de la postguerra • Després de la clandestinitat, ara fa uns 50 anys ingressen a la Secció Filològica

Francesc de B. Moll i

Manuel Sanchis Guarner

• Els dos lingüistes més importants de les Balears i del País Valencià

Francesc de B. Moll, 1978 • “Mossèn Alcover va proclamar i

defensar, fins a la seva mort,

l’exactitud del nom de ‘llengua

catalana’ per a tot el conjunt

lingüístic format per Catalunya,

Andorra, València i les nostres

Illes.”

• “No som en el començament del

camí de la restauració de la

nostra llengua, sinó que ja la

teníem aconseguida quan

vingué el col·lapse de la guerra i

la postguerra”

A Eivissa: 1933

• Jocs Florals:

Villangómez col·labora amb

Macabich en la selecció dels poemes

• Macabich publica Dialectals a Barcelona i

escriu les Vesprals

• Villangómez mostra els primers poemes a

Macabich, que en publica un al Diario de

Ibiza

Els anys 70 a Eivissa: un nou impuls

• Villangómez havia adoptat unes formes plenament unitàries en l’edició de l’Antologia poètica (Selecta, 1969)

• Reactivació de l’Institut d’Estudis Eivissencs

• Expansió de la literatura i l’ús públic de la llengua

• Setmanari bilingüe Uc

• Primers programes radiofònics

• Inicis de la cançó en català

• Polèmiques a la premsa sobre el model de llengua i la catalanitat de les Pitiüses

Villangómez partint de Moll

• Defineix el model de llengua per a les Pitiüses: • Curs d’iniciació a la llengua (1972, 1978)

• ¿Com podria ser una llengua literària de les Pitiüses?

• Els pronoms personals febles i la llengua literària de les Pitiüses

• Més sobre la llengua literària de les Pitiüses

• Article literari i article baleàric

• Aquesta vegada en eivissenc

LA SECCIÓ FILOLÒGICA:

FUNCIONS I ORGANITZACIÓ

Tres grans missions estatutàries

Orientació normativa i estandardització

Recerca

Seguiment de la situació sociolingüística

Art. 3 dels Estatuts de l’IEC:

a) Tenir cura de l'estudi de la llengua catalana, establir-ne la

normativa i vetllar perquè el procés de normalització

d'aquesta llengua sigui coherent arreu del seu àmbit

lingüístic

b) Contribuir a la planificació, la coordinació, la realització i la

difusió de la recerca, en les diferents àrees de la ciència i

la tecnologia.

Una de les cinc seccions de l’IEC

• Secció Històrico-

Arqueològica

• Secció Filològica

• Secció de Ciències i

Tecnologia

• Secció de Ciències

Biològiques

• Secció de Filosofia i

Ciències Socials

• Estructurada en

comissions i oficines:

• Comissió de Lexicografia

• Oficines Lexicogràfiques

• Comissió de Gramàtica

• Oficina de Gramàtica

• Comissió d’Onomàstica

• Oficina d’Onomàstica

• Comissió d’Estàndard Oral

• Oficina d’Assessorament

Lingüístic

• Comissió de Transliteració

• Comissió de Publicacions

Composició actual

27numeraris, 12 emèrits, 26 corresponents.

Presència destacada de les Balears

en la Secció Filològica i el conjunt de l’IEC • Entre els desapareguts:

• Antoni M. Alcover

• Miquel dels Sants Oliver

• Joan Alcover

• Miquel Costa i Llobera

• Gabriel Alomar

• Francesc de B. Moll

• Marià Villangómez

• Josep M. Llompart

• Miquel Dolç

• Miquel Ferrà

• Salvador Galmés

• Joan Pons i Marquès

• Bartomeu Barceló

• Entre els actuals: • Josep Massot i Muntaner

• Joan Veny

• Aina Moll

• Joan Miralles

• Damià Pons

• Cosme Aguiló

• Joan F. López Casasnovas

• Enric Ribes

• Isidor Marí

Notable implantació territorial

i internacional, amb tot l’IEC

• Seus i delegacions:

• Barcelona, Lleida, Castelló, València, Alacant

• Perpinyà, Palma / Balears

• Entitats vinculades i adscrites

• Centres d’Estudis Locals / Institut Ramon Muntaner

• Centre de Terminologia TERMCAT

• Convenis amb les universitats

• UIB: Comissió Tècnica d’Assessorament Lingüístic (CTAL)

• 28 societats filials amb prop de 10.000 socis

• 4 de la Secció Filològica:

• Societat Catalana d’Estudis Clàssics

• Societat Catalana de

Llengua i Literatura

• Societat Catalana de Sociolingüística

• Societat Catalana de Terminologia

• Internacionalment:

• Membre de la Union Académique Internationale

• Membres corresponents arreu del món

• Consell de l’Institut Ramon Llull

L’ORIENTACIÓ

NORMATIVA

Un estàndard unitari respectuós amb la

variació Des de l’inici, la normativa de l’IEC ha estat especialment

respectuosa amb la variació. Grafies –es (cases i no *casas) per respecte a la pronúncia valenciana

i occidental.

Morfologia verbal composicional (porto, porte, port).

Inclusió creixent de lèxic de tot el territori.

Dins de la nostra varietat estàndard es respecten les opcions regionals i locals justificades.

Cada usuari escollirà en cada cas les opcions més adequades, segons l’àmbit de difusió i el caràcter més personal o més neutre de la comunicació. No hi ha estàndards regionals, sinó opcions regionals dins del

mateix estàndard: evitar visió compartimentada.

Orientacions específiques per a les

Balears

• Tot dret (UIB IB3)

• Llibre d’estil per als

mitjans de

comunicació orals i

escrits (UIB-Consell

de Mallorca)

Un model de llengua per a l’escola

• Alomar, A. I. & Melià,

J.: Proposta de

model de llengua per

a l’escola de les illes

Balears

• Revisat per la

Comissió Tècnica de

la UIB i amb el

vistiplau de la Secció

Filològica.

Tasques normatives • Comissió de gramàtica

• Nova gramàtica gairebé llesta

(J. Solà, G. Rigau, M. Pérez

Saldanya)

• Unes 1.200 pàg. + Base de

dades gramatical

• Comissió de Lexicografia

• Actualització del DIEC

• Nou diccionari normatiu

• Comissió d’Onomàstica

• Nomenclàtors de Toponímia

• Comissió d’Estàndard Oral

• Propostes de fonètica i morfologia

• Aviat les de lèxic i sintaxi

Normalització i assessorament

• Normalització terminològica: Consell Supervisor del TERMCAT –dossiers de SL universitaris. Activitats de la Scaterm. Projecció internacional.

• Assessorament públic: milions de consultes al DIEC i al sistema integrat OPTIMOT.

• Desplegament de relacions amb el món educatiu i de la comunicació.

Cooperació amb els professionals de la

llengua • Un procés reactivat des de la celebració del

centenari de la SF (2011).

• Noves oportunitats amb el centenari de les

Normes Ortogràfiques (2013) i la publicació de la

nova gramàtica.

• Professionals de la comunicació: Curs sobre el

col·loquial de ficció (CUIMPB, octubre 2012).

• Professionals del món educatiu: II Simposi sobre

l’ensenyament de llengua i literatura a secundària i

universitat (Xarxa Vives): octubre 2013.

• Professionals de les indústries del llenguatge.

Un nou projecte de recerca i codificació

• Fase inicial del Projecte de recerca i codificació de la LSC (experiència pilot de treball de camp per a la constitució del corpus + pàgina web: http://lsc.iec.cat/). Dir. J. Quer. Llei de Catalunya sobre la

llengua de signes catalana (26 maig 2010).

Reconeixement estatal 2007) sense finançament.

Conveni amb FESOCA.

Constituït el 21 de febrer el Consell Social de la LSC

LA RECERCA

Alguns dels projectes més rellevants

• Atles Lingüístic del Domini Català +

Petit Atles (Dir.: J. Veny & L. Pons).

• Corpus Textual Informatitzat +

Diccionari Descriptiu del Català

Contemporani (Dir.: J. Rafel).

• Corpus i gramàtica del català antic

(J. Martines & M. Pérez Saldanya).

• Observatori de Neologia (Dir.: M. T.

Cabré).

• Vocabulari Faraudo i Refranyer

Aguiló (Dir.: G. Colón).

Publicacions

Català, castellà,

anglès, francès, italià i

occità:

Revistes científiques • Vegeu en general:

Hemeroteca Científica Catalana

• Estudis Romànics (Dir.: A. M.

Badia & J. Veny).

• Ítaca: Quaderns Catalans de

Cultura Clàssica (Societat

Catalana d’Estudis Clàssics).

• Llengua & Literatura

(Societat Catalana de Llengua

i Literatura).

• Terminàlia (Societat Catalana

de Terminologia).

• Treballs de Sociolingüística

Catalana (Societat Catalana

de Sociolingüística).

Foment de la recerca

• Premis generals

• Premi de Gramàtica Històrica i Història de la Llengua MARIAN

AGUILÓ

• Premi de Lexicografia i Onomàstica JOAN COROMINES

• Premis per a estudiants

• Borses d’estudi

• Ajuts Fundació M. Rodoreda

• Borses d’Estudi Països Catalans

• Borses d’Estudi Generalitat de Catalunya

• Estades de 3 mesos d’estudiants estrangers

EL SEGUIMENT DE LA

SITUACIÓ

SOCIOLINGÜÍSTICA Una exigència creixent

Voluntat de projecció pública • Informes periòdics de seguiment:

• Anàlisi de les dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura

2008/2010: http://www.fundacc.org/docroot/fundacc/pdf/dieta_llengua.pdf

• Presentació Informes anuals, en col·laboració amb l’Observatori

de la Llengua Catalana.

• Actuacions i preses de posició immediates quan és

necessari:

• Declaració (30 juny 2010) i debat arran de la Sentència del Tribunal

Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

• Més àmpliament: Declaració sobre els drets del poble català (febrer

2011).

• Suport al model educatiu centrat en la llengua catalana com a

llengua vehicular preeminent, a tots els territoris de llengua

catalana.

Una exigència creixent

• Estreta relació amb la Societat

Catalana de Sociolingüística, el

Baròmetre de la Comunicació i

la Cultura, i la Xarxa CRUSCAT

(vinculada al conjunt de l’IEC).

• Presentació i traducció de l’obra

editada per la UOC Resultats del

model lingüístic escolar de

Catalunya. L’evidència empírica

Un objectiu comú irrenunciable El reconeixement igualitari com a llengua, cultura i

nacionalitat La subordinació és inadmissible.

Si l’únic camí cap a la igualtat és la sobirania política, haurem de construir-la.

Dins d’un model de plurilingüisme equitatiu universalment vàlid.

Un marc de convivència plurilingüe i intercultural àmpliament assumible, en què el català sigui llengua comuna d’ús públic.

El català, llengua vehicular preeminent en el sistema educatiu a totes les terres de llengua catalana –com passa amb totes les llengües no subordinades del món.

Gràcies per la vostra atenció!