egipte jorge i mario

11
Mario Ferrer i Jorge Luis Toribio

Upload: jorgito98

Post on 22-Jan-2018

797 views

Category:

Documents


2 download

TRANSCRIPT

Page 1: Egipte jorge i mario

Mario Ferrer i Jorge Luis Toribio

Page 2: Egipte jorge i mario

El Nil té un règim de crescudes que permet la irrigació i fertilització de les terres de cultiu.

Cada primavera a les terres on naix el Nil ploutorrencialment i aquestes pluges n’alimenten el cabal. Des de començament del Juny fins al Setembre, el riu creix i se’n va cap a la mar en una tranquil·la i poderosa crescuda que inunda totes les terres de la riba. A l’Octubre les aigüeses retiren i deixen un llim negre que fertilitza elscamps de cultiu.

Page 3: Egipte jorge i mario

L'economia a Egipte depenia dels recursos naturals que disposava: de la vall del Nil format per un sòl fèrtil i molt negre, de muntanyes, diferents animals i de plantes cultivables. Els egipcis aprofitaven tots els seus recursos per obtenir altres matèries que necessitaven per mitjà del comerç. La vida d'Egipte depenia dels cultius de les terres inundades pel Nil, ja que la seva vall era molt fèrtil. Predominava l'agricultura de regadiu tot i que les pluges fossin escasses, però la inundació anual del Nil els donava les condicions favorables per produir la collita. Això feia que fos necessari la construcció de dics, estanys i canals per regar totes les terres de cultiu. Els pagesos usaven el chadufper pujar l'aigua del Nil

Conreaven plantes per a la seva subsistència com:

Cereals: blat, ordi i espelta.

Llegums: llenties i cigrons.

Hortalisses: enciam, cogombre, all i ceba.

Fruites: dàtils, figues, raïm i magranes.

Plantes oleaginoses per a produir oli: sèsam i lli.

Plantes tèxtils: lli, papir, palmeres etc.

Page 4: Egipte jorge i mario

La societat egípcia es presenta com enormement jerarquitzada i amb elevats graus de dependència, entre l'extrem més alt, el del faraó, fins el més baix, els esclaus, generalment presoners provinents de les guerres amb altres països. Fins i tot s'arriba a dir que la societat egípcia es va dividir en dues classes: el faraó i la resta, ja que tota la resta persones, béns, terres, li pertanyia, en ser l'encarnació dels déus a la terra i el senyor de l'alt i baix Egipte. Però entre els dos extrems que hem esmentat més amunt, hi havia moltes consideracions: des dels alts funcionaris, veritables "faraons" del territori sobre el que governaven, fins artesans i pagesos que pagaven els seus impost i gaudien d'una certa independència i fins i tot de bonança si l'economia travessava una de les seves etapes d'expansió.

Page 5: Egipte jorge i mario

La majoria de la població egípcia era camperola i vivia en petites aldees a prop dels marges del Nil. Els habitatges eren molt senzills i es construïen primer amb canyes i fang i més endavant amb tova assecat al sol. Les cases tenien un sol pis i el sostre era pla. El mobiliari era escàs.

La dieta estava constituïda per pa i cervesa. Consumien peix sec, llenties i pèsols i fruita com figues i raïm.

El vestit dels egipcis era molt senzill.

Les grans ciutats eren escasses i la seva funció principal era ser lloc de residència del faraó i dels nobles.

El palau del faraó destacava entre tots els edificis i al seu voltant es distribuïen les residències dels poderosos.

A les cases dels rics les festes eren habituals.

La vida familiar tenia gran importància. Era freqüent tenir un elevat nombre de fills en totes les famílies.

Les dones s'ocupaven del menjar, els fills i la cura de la casa.

Sembla que l'Herència es transmetia per via femenina.

Page 6: Egipte jorge i mario

Les crescudes del Nil també van ser un factor determinant en la construcció de cases i edificis. Els egipcis, tractant d'evitar els efectes de la inundació, feien les seves ciutats a considerable distància del riu o elevades sobre monticles. En la seva majoria les construccions eren fetes en un material perible fet de palla i fang anomenat tova, a causa de l'absència de pedra i fusta a la zona. Quan s'enfonsava alguna part d'un edifici s'alçava una nova construcció sobre aquesta base. La pedra era treta de les pedreres properes a la frontera i era utilitzada només alçar temples i construccions funeràries.

La casa egípcia va ser construïda al voltant d'un pati. Aquesta tenia una planta quadrada amb un espai central precedit per una avantcambra. Al seu voltant es trobaven els magatzems i dormitoris. Aquesta estructura no variava en relació amb la classe social. Algunes cases fins i tot comptaven amb una cambra de bany al costat de l'habitació principal. Aquest tenia una zona de bany i un lavabo consistent en seient situat sobre un recipient ple de sorra.

Page 7: Egipte jorge i mario

Els egipcis eren politeistes. Cada ciutat o província Egípciatenia els seus déus, encara que alguns eren venerats per totegipte.

El més popular era Ra (Sol)

Ammó (de Tebes)

Osiris (Morts)

Seth (Tenebres)

Isis (Fertilitat)

Horus (Guerra)

Anubis (Infern)

Thot (Saviesa)

Page 8: Egipte jorge i mario

La religió egípcia prometia una vida després de la mort. Segons els egipcis, els humans eren formats per un cos i una ànima (ka). Quan el cos moria, el kapassava a la vida d’ultratomba. Però, per que passara, el cos havia d’estar incorrupte (momificat). Els difuntss’havien de presentar davant el Tribunal d’Osiris. Per a superar-lo es col·locava a la tomba un exemplar del Llibre dels Morts. Si el superava, podia entrar al mésenllà.

Page 9: Egipte jorge i mario

Ahhotep: Esposa del faraó Seqenenra Taa i mare dels també faraons Kamose i Ahmose, que va jugar un paper plenament destacat en la lluita que el seu marit i fills van mantenir contra els invasors Hyksos, aconseguint entre els quatre l'alliberament del país, finalitzant amb això el Segon Període Intermedi.

Jeruef: Majordom de l'esposa d'Amenhotep III, la reina Tiy, en la tomba es troba representada en una de les parets escenes del desenvolupament de les cerimònies o festes Heb Sigueu, en les quals el faraó renovava la seva joventut, força i saviesa.

Hecateu d'Abdera: Historiador i amic personal de Ptolemeu I, va escriure un conjunt de relats sobre Egipte voltant de l'any 300 A. C. que serien més tard utilitzats per Diodor de Sicília en la seva famosa Biblioteca Històrica.

Pepy: Fill de l'escrigui real Jety, redactor de la famosa "Sàtira dels Oficis", en la qual insta al seu jove fill de manera vehement a seguir la carrera d'escriba, un tasca a la que descriu com admirable i plena d'avantatges, en contraposició a altres moltes professions a les que mostra absolutament plenes d'esforç, penalitats, i sense recompenses.

Page 10: Egipte jorge i mario

Jean-François Champollion, conegut com Champollion el jove (Figeac, departament de Lot, 23 desembre 1790 -París, 4 març 1832), filòleg i egiptòleg francès, considerat el pare de l'egiptologia per haver aconseguit desxifrar els jeroglífics.

Deia de si mateix:«Sóc addicte a Egipte, Egipte ho és tot per a mi».

Françoise Auguste Ferdinand Mariette (1821-1881) fue un egiptólogo francés nacido el 11 de febrero de 1821 en Boulogne-sur-Mer.

Amelia Ann Blandford Edwards (7 de junio de 1831–15 de abril de 1892) fue una novelista, periodista, viajera y egiptóloga británica.

Page 11: Egipte jorge i mario

Pensem que ha estat interessant fer aquest treball jaque hem aprés coses d’Egipte que abans no sabiem. Com per exemple, els egiptòlegs que hem nomenat.