Egipte jorge i mario

Download Egipte jorge i mario

Post on 22-Jan-2018

797 views

Category:

Documents

2 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ol><li> 1. Mario Ferrer i Jorge Luis Toribio </li><li> 2. El Nil t un rgim de crescudes que permet lairrigaci i fertilitzaci de les terres de cultiu.Cada primavera a les terres on naix el Nil ploutorrencialment i aquestes pluges nalimenten elcabal. Des de comenament del Juny fins alSetembre, el riu creix i sen va cap a la mar enuna tranquilla i poderosa crescuda que inundatotes les terres de la riba. A lOctubre les aigeses retiren i deixen un llim negre que fertilitza elscamps de cultiu. </li><li> 3. Leconomia a Egipte depenia dels recursos naturals que disposava: de la vall del Nil format per un slfrtil i molt negre, de muntanyes, diferents animals i de plantes cultivables. Els egipcis aprofitaventots els seus recursos per obtenir altres matries que necessitaven per mitj del comer. La vidadEgipte depenia dels cultius de les terres inundades pel Nil, ja que la seva vall era molt frtil.Predominava lagricultura de regadiu tot i que les pluges fossin escasses, per la inundaci anual delNil els donava les condicions favorables per produir la collita. Aix feia que fos necessari laconstrucci de dics, estanys i canals per regar totes les terres de cultiu. Els pagesos usaven el chadufper pujar laigua del NilConreaven plantes per a la seva subsistncia com: Cereals: blat, ordi i espelta. Llegums: llenties i cigrons. Hortalisses: enciam, cogombre, all i ceba. Fruites: dtils, figues, ram i magranes. Plantes oleaginoses per a produir oli: ssam i lli. Plantes txtils: lli, papir, palmeres etc. </li><li> 4. La societat egpcia es presenta com enormement jerarquitzada i amb elevats graus de dependncia, entre lextrem ms alt, el del fara, fins el ms baix, els esclaus, generalment presoners provinents de les guerres amb altres pasos. Fins i tot sarriba a dir que la societat egpcia es va dividir en dues classes: el fara i la resta, ja que tota la resta persones, bns, terres, li pertanyia, en ser lencarnaci dels dus a la terra i el senyor de lalt i baix Egipte. Per entre els dos extrems que hem esmentat ms amunt, hi havia moltes consideracions: des dels alts funcionaris, veritables "faraons" del territori sobre el que governaven, fins artesans i pagesos que pagaven els seus impost i gaudien duna certa independncia i fins i tot de bonana si leconomia travessava una de les seves etapes dexpansi. </li><li> 5. La majoria de la poblaci egpcia era camperola i vivia en petites aldees a prop dels marges del Nil. Elshabitatges eren molt senzills i es construen primer amb canyes i fang i ms endavant amb tovaassecat al sol. Les cases tenien un sol pis i el sostre era pla. El mobiliari era escs.La dieta estava constituda per pa i cervesa. Consumien peix sec, llenties i psols i fruita com figues iram.El vestit dels egipcis era molt senzill.Les grans ciutats eren escasses i la seva funci principal era ser lloc de residncia del fara i delsnobles.El palau del fara destacava entre tots els edificis i al seu voltant es distribuen les residncies delspoderosos.A les cases dels rics les festes eren habituals.La vida familiar tenia gran importncia. Era freqent tenir un elevat nombre de fills en totes lesfamlies.Les dones socupaven del menjar, els fills i la cura de la casa.Sembla que lHerncia es transmetia per via femenina. </li><li> 6. Les crescudes del Nil tamb van ser un factor determinant en laconstrucci de cases i edificis. Els egipcis, tractant devitar els efectes dela inundaci, feien les seves ciutats a considerable distncia del riu oelevades sobre monticles. En la seva majoria les construccions erenfetes en un material perible fet de palla i fang anomenat tova, a causade labsncia de pedra i fusta a la zona. Quan senfonsava alguna partdun edifici salava una nova construcci sobre aquesta base. La pedraera treta de les pedreres properes a la frontera i era utilitzada nomsalar temples i construccions funerries.La casa egpcia va ser construda al voltant dun pati. Aquesta tenia unaplanta quadrada amb un espai central precedit per una avantcambra. Alseu voltant es trobaven els magatzems i dormitoris. Aquesta estructurano variava en relaci amb la classe social. Algunes cases fins i totcomptaven amb una cambra de bany al costat de lhabitaci principal.Aquest tenia una zona de bany i un lavabo consistent en seient situatsobre un recipient ple de sorra. </li><li> 7. Els egipcis eren politeistes. Cada ciutat o provncia Egpciatenia els seus dus, encara que alguns eren venerats per totegipte. El ms popular era Ra (Sol) Amm (de Tebes) Osiris (Morts) Seth (Tenebres) Isis (Fertilitat) Horus (Guerra) Anubis (Infern) Thot (Saviesa) </li><li> 8. La religi egpcia prometia una vida desprs de la mort. Segons els egipcis, els humans eren formats per un cos i una nima (ka). Quan el cos moria, el ka passava a la vida dultratomba. Per, per que passara, el cos havia destar incorrupte (momificat). Els difunts shavien de presentar davant el Tribunal dOsiris. Per a superar-lo es collocava a la tomba un exemplar del Llibre dels Morts. Si el superava, podia entrar al ms enll. </li><li> 9. Ahhotep: Esposa del fara Seqenenra Taa i mare dels tamb faraons Kamose iAhmose, que va jugar un paper plenament destacat en la lluita que el seu mariti fills van mantenir contra els invasors Hyksos, aconseguint entre els quatrelalliberament del pas, finalitzant amb aix el Segon Perode Intermedi. Jeruef: Majordom de lesposa dAmenhotep III, la reina Tiy, en la tomba es trobarepresentada en una de les parets escenes del desenvolupament de lescerimnies o festes Heb Sigueu, en les quals el fara renovava la sevajoventut, fora i saviesa. Hecateu dAbdera: Historiador i amic personal de Ptolemeu I, va escriure unconjunt de relats sobre Egipte voltant de lany 300 A. C. que serien ms tardutilitzats per Diodor de Siclia en la seva famosa Biblioteca Histrica. Pepy: Fill de lescrigui real Jety, redactor de la famosa "Stira dels Oficis", en laqual insta al seu jove fill de manera vehement a seguir la carrera describa, untasca a la que descriu com admirable i plena davantatges, en contraposici aaltres moltes professions a les que mostra absolutament plenesdesfor, penalitats, i sense recompenses. </li><li> 10. Jean-Franois Champollion, conegut com Champollion eljove (Figeac, departament de Lot, 23 desembre 1790 -Pars, 4 mar 1832), filleg i egiptleg francs, considerat elpare de legiptologia per haver aconseguit desxifrar elsjeroglfics.Deia de si mateix:Sc addicte a Egipte, Egipte ho s tot per a mi. Franoise Auguste Ferdinand Mariette (1821-1881) fue unegiptlogo francs nacido el 11 de febrero de 1821 enBoulogne-sur-Mer. Amelia Ann Blandford Edwards (7 de junio de 183115 deabril de 1892) fue una novelista, periodista, viajera yegiptloga britnica. </li><li> 11. Pensem que ha estat interessant fer aquest treball ja que hem aprs coses dEgipte que abans no sabiem. Com per exemple, els egiptlegs que hem nomenat.</li></ol>