egipte. el llegat d'una gran cultura

Download Egipte. El llegat d'una gran cultura

Post on 14-Apr-2017

782 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Presentacin de PowerPoint

EgipteEl llegat duna gran cultura

1

Religi i creences egpcies

Mite de la creaci

deessa de laigua

3

Osiris

s el du de lordre, de la fertilitat i del ms enll. s representat amb el ceptre i el flagell.

Sel representa com un animal poc especificat, una espcie de gos amb cua corbada i orelles retallades. Senyor de les terres estrils, de les tempestes, du del mal i la violncia.Seth

Neftis

Isis

Divinitats egpcies

4

Osiris

flagellceptre

Divinitats egpcies

Isis

HarpcratesFill dIsis i Osiris. De petit sanomena Harpcrates i dadult Horus.s el du de lordre, de la fertilitat i del ms enll. s representat amb el ceptre i el flagell.

Deessa de lamor, de la fecunditat, de l'alegria i de la feminitat triomfant. Personifica la mgia, la fidelitat en la parella i a la gran mare. Simbolitza la mare perfecta.

Sel representa com un animal poc especificat, una espcie de gos amb cua corbada i orelles retallades. Senyor de les terres estrils, de les tempestes, du del mal i la violncia.Es representa com un falc o com a un home amb cap de falc. Senyor del Cel. El fara era lHorus vivent en la terra. Du de la reialesa.SethHorus

5

Si el mort ha mentit, el cor pesar ms i no superar la prova final.

El seu cor ser llanat a la gran devoradora (cos dhipoptam, cabellera de lle i cap de cocodril).El difunt shavia de disculpar dels pecats enumerats en el Llibre dels Morts per poder salvar-se.Thot (cap dibis), du de lescriptura i la saviesa,apunta el resultat

judici dOsiris

Anubis pesa el cor del difunt davant a la ploma de la Veritat.Anubis acompanya el difunt.Horus (cap de falc) el porta davant dOsiris.

Osiris, du dels morts i la resurrecci

Tribunal div

nima difunt

Ploma de Maat, deessa. De la veritat i la justcia.Papirus dHunefer. British Museum

6

MomificaciLa vida desprs de la mort

Momificaci

Era el cam per assolir leternitat i era realitzada pels sacerdots

L'embalsamament d'un cos durava aproximadament setanta diesEs netejava el cos i es perfumava.Es feia un tall en un dels costats del cos mort per poder extreure'n els rgans interns.

Els rgans interns es momificaven per separat del cos i es collocaven al propi vas canopi.Desprs, un cop buit, omplien el cos amb farcellets de natr.

Es cobria el cadver amb natr, i es deixava qu el suc que degotava el cadver caigus en un vas a mesura que s'assecava el cos.

Quaranta dies desprs, es treia el natr del cos; el cos sec i arrugat es netejava amb esponges i s'untava amb olis, ungents, espcies i resina.Es farcien les rbites oculars, es tapaven els narius amb cera i es cobrien amb lmines d'or les ungles dels peus i de les mans. S'adornava amb joies d'or i pedres precioses i s'embolcallava el cos amb llargues i estretes tires de lli; entre les capes de bena es ficaven amulets mgics uixebti (el que respon).1 2 34 5 6

8

KA Un bess invisible de la persona que representava la fora vital.Els braos alats tenien la funci de protegir el difunt de les forces malignes.BAs lnima i es representa com un ocell amb cop de persona.Segons les seves creences, quan una persona moria, el seu BA i el seu KA, continuaven vivint en ntima relaci dins el cos. El BA mantenia contacte amb la famlia i els amics vius del mort. A la nit, el BA tornava a la mmia. El KA anava i venia entre el cos i l'altre mn, tot viatjant amb una barca.Ba i Ka

9

AnubisRepresentat com un home amb cap de xacal. Ajud a Isis a fer Osiris la primera mmia. s el patr dels embalsamadors.

El darrer pas de la momificaci consistia en fixar la mmia dins d'un TAT petit. El tapaven i el collocaven en un segon tat que posteriorment era introdut en un altre tat ms gran. El conjunt dels tres tats era collocat en un tat de pedra anomenat SARCFAG.

momificaci danimals

10

La mmia de Ramss II, tercer fara de la Dinastia XIX.Regn 67 anys dels 92 que va viure. s una de les millor conservades que han arribat al nostres dies.Mmia de Ramss II

Amulets

els budellsels pulmonsl'estmacel fetge

Vasos canopisUll Protector d'HorusUixebtis AnkhEscarabeusEstris utilitzats per a lextracci de les vsceres en el procs de momificaci.Collecci d'encanteris que s'enterrava amb la mmia i servien per ajudar el mort a trobar la vida eterna.Llibre dels morts

12

Tombes egpcies

a les mastabes enterraven, desprs d'embalsamar-los, personatges notables, sacerdots, nobles i faraons de les primeres dinasties.

era una tomba de forma piramidal tallada i planta rectangular

Les parets interiors de les mastabes estaven decorades amb relleus i pintures.

Mastabes

sales dofrenes i objectes del difunt

accs

accscambra subterrnia del sarcfag

14

Mastabes de la necrpolis de Gizeh.

Les figures sens presenten amb la cara de perfil, els ulls de front, les espatlles tamb de front, la pelvis de tres quarts, i els braos i les cames de perfil.la llei de frontalitatcolors plans i perfils detallats amb un tra negre

16

Pirmide esglaonada de Saqqara

A la lll Dinastia, pels volts de l'any 2700 a. C., es construeix la pirmide esglaonada de Djoser a Saqqara.

17

Vista aria de la necrpolis de Saqqara.

Pirmides de Gizeh

Micer amida 62 m.Keops s la ms alta amb 146,6 m.Kefrn t 143,5 m. dalada

Esfinx

Tamb, durant, la IV Dinastia es construeixen les grans pirmides de Gizeh (Keops, Kefrn i Micer), o pirmides perfectes, aixecades cap al 2500 a.C.

19

El recinte de les pirmides de Gizeh s una de les set meravelles del mn antic i lnica que ha sobreviscut al pas del temps

20

Es calcula que per construir la pirmide de Keops van caldre 2,5 milions de carreus de pedra calcria cadascun dels quals pesa 2,5 tones. cambra subterrnia o fals sepulcre

cambra de la reina

entradavestbul

Cambra del fara

La pirmide de Keops amida 146,6 metres daladaPirmide de Keops

Tota lestructura era revestida amb una capa de pedra polida i molt blanca.

Pirmide de Kefrn

Pirmide de Micer

21

Tenia una doble funci: duna banda, recordar el fara, i de laltra, amb la seva mirada vigilant, protegir la tomba de possibles atacs.

EsfinxAmb cos de lle i bust hum fou esculpida sobre un aflorament natural rocalls en poca de Kefrn.

22

El monoteisme a EgipteAkhenaton, Nefertiti i Tutankamon

Monoteisme dAmenofis IV Akhenaton

Akhenaton (lhoritz dAton)canviar les creences dEgipte i introduir el monoteisme amb ladoraci a ton, el du Sol. Tamb va construir una nova capital coneguda com a Tell al-Amarna (Al-Amrna).Va regnar a l'antic Egipte a la primera meitat del segle XIV aC, vers 1350 a 1335 aC. Dinastia XVIII.

24

El seu nom vol dir "Bonica s la bellesa d'Amon"Bust de NefertitiTrobada per uns arquelegs alemanys, l'any 1912, la figura de la reina del Nil, que t 3.400 anys d'antiguitat.Bust de pedra calcria, policromat, mesura 47 cm d'alt i pesa uns 20 kg.Museu Neues de Berln

El rostre, dun naturalisme exquisit, t lorella trencada i lull esquerre en blanc. La policromia bruna de la seva pell i lesvelt coll li dna un atractiu sensual meravells.

Amenofis IV (Akhenaton)XVIII DINASTIATut-anj-Aton aTutankamon fill dAkhenaton i Kiya (esposa menor)

Akhenaton, Nefertiti i les seves tres filles protegits per Aton

Akhenaton i Nefertiti

Nefertiti

26

Necrpolis del Vall dels ReisPer evitar el pillatge, a partir de lany 2000 aC. els faraons van decidir excavar les seves tombes alspenya-segats de la Vall dels Reis. El primer fara que all va fixar la seva tomba fou Thutmosis I (XVIII Dinastia).Les excavacions han perms localitzar 65 tombes conegudes, a ms daltres inacabades.

La tomba ms famosa s la KV 62 i pertany al fara Tutankamon.

27

el 4 de novembre de 1922 l'arqueleg Howard Carter amb Lord Carnarvon descobreixen, lnica tomba intacta de la Vall dels Reis.

Milers d'anys abans, Tutankhamon, un jove fara de la XVIII Dinastia, era enterrat en aquesta petita tomba amb un ric aixovar per poder fer el viatge a l'eternitat.

El tresor de TutankamonEls ms de 3000 tresors trobats s'exposen actualment al Museu Egipci d'El Caire.

28

Tomba de Tutankamon

Tresor amb els Vasos canopis

Cambra funerria

Anex amb aliments, vi i oli

Avantcambra plena de tresorsEscala i rampa daccs

Tut-anj-Aton (imatge viva de Aton) o Tutankamon (imatge viva de Amon) , fill dAkhenaton i Kiya (esposa menor) va ser fara de la XVIII dinastia. Va va governar durant uns 10 anys. Morir vers 1327 aC, als 19 anys.

Mesura 54 cm dalada i pesa 11 kg. . Mscara feta dor de 22 quilats amb incrustacions de pedres semiprecioses i el fara t una expressi trista per serena.

s considerada com el retrat ms bell dorfebreria de lhistoria.

Ureucobra, smbol de protecciBarba trenada dOsirissigne de la dignitat reial

Nemesmocador ajustat al front, del qual pengen dos plecs als costats

La mscara de TutankhamonMuseu Egipci del Caire

30

Temples egpcies

Obelisc

Els temples shan definit com les cases del du. Era un lloc on ell habitava, on sel mantenia, sel vestia, se li donava el coratge perqu pogus continuar regint tot el mecanisme de la creaci.Passeig (dromos) amb esfinx

Pati

Sala hipstila o de columnes

PilCambra del du

Temple

32

Els temples shan definit com les cases del du. Era un lloc on ell habitava, on sel mantenia, sel vestia, se li donava el c