Efectes del dèficit fiscal sobre Catalunya

Societat Catalana d’EconomiaInstitut d’Estudis Catalans,

10 de febrer de 2005

Ramon Tremosa i BalcellsUniversitat de Barcelona

rtremosa@ub.eduwww.eco.ub.es/~tremosa

Convergència regional a Europa: → ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004)

PIB per habitant en ppc

Mitjana de les 166 regions de la UE-15=100 (Eurostat)

1997 2001

Catalunya 100 100,7

Madrid 101 112,4

Navarra 97 106,2

País Basc 94 105,1

Creixement acumulat, 1997-20011997 2001 Variació

1.- Madrid 101,0 112,4 +11,4

2.- Navarra 94,0 105,1 +11,1

3.- País Basc 97,0 106,2 +9,2

4.- Rioja 90,0 96,9 +6,9

5.- Cantàbria 77,0 82,7 +5,7

6.- País Valencià 76,0 81,1 +5,1

7.- Andalusia 58,0 63,1 +5,1

8.- Balears 101,0 105,4 +4,4

9.- Múrcia 68,0 71,2 +3,2

Creixement acumulat, 1997-20011997 2001 Variació

10.- Canàries 76,0 79,1 +3,1

11.- Galícia 64,0 66,5 +2,5

12.- Castella i Lleó 77,0 78,0 +1,0

13.- Catalunya 100,0 100,7 +0,9

14.- Aragó 90,0 90,5 +0,5

15.- Castella-La M. 67,0 67,1 +0,1

16.- Extremadura 55,0 53,1 -1,5

17.- Astúries 76,0 72,4 -4,6

Estat espanyol 80,0 84,2 +4,2

VAB per ocupat (€ de 1995) → “Convergència o divergència regional?” Caixa Cat., 2003

1995 2002 Var. en %

1.- Madrid 34.170 35.787 +4,7

2.- País Basc 33.918 35.253 +4,1

3.- Navarra 32.365 34.411 +6,3

4.- Catalunya 31.759 32.518 +2,3

5.- Illes Balears 33.254 32.336 -2,7

6.- Aragó 29.113 31.344 +7,7

7.- Cantàbria 29.896 30.822 +3,1

8.- Castella i Lleó 27.822 30.554 +9,8

Estat espanyol 29.381 30.557 +4,0

Convergència regional a Espanya?: → ”El ejemplo francés” (La Vanguardia, 26.03.2004)

Renda familiar bruta disponible per habitant en ppc

Mitjana estatal = 100 (INE)

1995 2002

Catalunya 117 112

Madrid 119 120

Navarra 124 122

País Basc 120 124

Convergència regional a Espanya?: → ”Solidaridad excesiva” (La Vanguardia, 27.12.2004)

Any 1995

Mitjana estatal = 100 (FUNCAS), dades en ppc

PIB p/c Renda fam. b. p/c

Catalunya 122 113

País Valencià 102 98

Balears 134 113

Castella i Lleó 97 108

Castella-La M. 84 97

Aragó 108 119

Convergència regional a Espanya?: → ”Solidaridad excesiva” (La Vanguardia, 27.12.2004)

Any 2003

Mitjana estatal = 100 (FUNCAS), dades en ppc

PIB p/c Renda fam. b. p/c

Catalunya 118 110

País Valencià 99 96

Balears 119 99

Castella i Lleó 98 112

Castella-La M. 83 98

Aragó 109 119

-10

-5

0

5

10

15

20

25

IB CAT NAV PV EUZ RIO ARA MAD CAN MUR CIL ICA CLM GAL AND AST EXT

Balances fiscals: mitjana 1991-1996 en % PIB CA

“Balances fiscals” de FUNCAS, 1997-2003

→ Incompliment mocions Congrés Diputats: 1997, 1999.

→ No hi figura la metodologia de càlcul de les balances fiscals i no s’especifica d’on prové la informació.

→ Balance Económico Regional, 2003: 1) Reducció dèficit fiscal català de 2002 sense

explicacions; 2) Eliminació crítiques a la manca de dades de la IGAE; 3) Pàg. 5, “els càlculs presentats contenen un element

important de opinión personal”.

Madrid: sempre “campiona de la solidaritat”.

Cost d’oportunitat del dèficit fiscal català

Simulacions de creixement econòmic, model VAR.

• Passat: dèficit 1995-98 invertit a Catalunya en infraestructures, PIB català 2000, 32% més gran.

J. Ros, R. Tremosa i J. Pons, 2003: “Capital públic i dèficit fiscal”, Nota d’Economia, número 75.

• Futur: sense una reducció del dèficit fiscal català, estancament PIB per càpita en el context europeu en l’horitzó 2002-2010.

J.Pons i R.Tremosa, 2004: “Catalunya en l’horitzó 2010: efectes macroeconòmics del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol”, Revista Econòmica de Catalunya, número 48.

PIB/càpita català any 2010 (UE-15=100)

Reducció dèficit fiscal

Sense reducció

1%

del PIB

3%

del PIB

5%

del PIB

PIB/càpita 97-101 108-112 120-130 135-150

Regions UE-15 amb

índexs semblant any 2000

Rheinhald-Pfalz (97)

Saarland (97)

Bratislavsky (98)

East Wales (98)

Balears (98)

Eastern Scotland (100)

País Basc (101)Umbria (101)

Liguria (108)

East Anglia (109)

Hampshire (109)

Madrid (110)

Nordrhein-Westfalen (109)

Vlaams Brabant (112)

Piemonte (120)

Praha (121)

Baden-Württemberg (122)

Valle d’Aosta (123)

Groningen (124)

Bayern (124)

Antwerpen (125)

Hessen (129)

Emilia Romagna (129)

Lombardia (135)

Trentino-Alto Adige (136)

Utrecht (140)

Bremen (143)

Uusimaa (143)

Stockholm (147)

Darmstadt (149)

El dèficit fiscal corca la cohesió social

→ On és avui la pobresa: a les regions pobres o en els barris de les grans ciutats?

→ Sant Boi de Llobregat (83.000 habitants censats):

Capital públic: 1 piscina,2 biblioteques, 3 polies-portius i cap residències d’avis: 36% fracàs escolar. Renda per càpita en ppc al barri de La cooperativa menor a la mitjana espanyola. Prestacions socials iguals que Andalusia i Extremadura?

→ Poschmann (1998): “Quan el sector públic mou tants diners entre territoris, els pobres de les regions riques financen els rics de les regions pobres”. Joan Coscubiela (2003): Política social?

Debat sobre finançament autonòmic

→ Debat polític més que tècnic: de quí són els impostos dels catalans?

→ Plantejar el debat en termes d’eficiència econòmica: Catalunya perd 25.000 llocs de treball industrials mentre la Diputació de Bizkaia reb el Premi Financial Times, 2003. Revisar l’eficiència dels fluxos fiscals (“rational underdevelopment”).

→ Generalitzar el model foral a qui ho desitgi: major creixement i major extensió dels serveis socials (Michael Porter i la grandesa dels EUA).

EUA, Balances fiscals, 1999 (1$=1€)Dèficit fiscal de Catalunya any 1999 s/ flux monetari:

Saldo fiscal en milions $

PIB en milions $

% dèficit fiscal s/PIB

Califòrnia -22.688 1.213.355 -1,8%

Illinois -20.241 440.899 -4,5%

New Jersey -19.076 332.155 -5,7%

New York -16.189 743.873 -2,1%

Michigan -10.277 312.054 -3,2%

Catalunya -11.224 104.325 -10,6%

País Valencià -3.107 54.483 -5,7%

Balears -1.352 13.970 -9,7%

EUA, Balances fiscals, 1999 (1$=1€)

Saldo fiscal per habitant en $

PIB per habitant en $

Califòrnia -685 38.117

Illinois -1.669 36.471

New Jersey -2.342 41.519

New York -890 41.326

Michigan -1.042 34.672

Catalunya -1.850 19.172

País Valencià -762 13.372

Balears -1.690 19.540

Alemanya,Impostos compartits, any 2003

(Pons i Tremosa, 2004)

en % Federal Länder Local Criteri repart.

IRPF 42,5 42,5 15 territ.

Societats (mandat constitucional)

50 50 - territ. (df+cp)

IVA (revisió anual) 51,4 46,5 2,1 no terr.

Impost local neg. 14,8 7,7 77,5 territ.

El sector públic a Catalunya, 1998Ros, Tremosa i Pons (IEA, 2002)

Impostos Despesa púb.Nivell d’Administració Bilions Pta Bilions Pta

CENTRAL

(Estat + Seg. Social)5,0

(3,2 + 1,8)

2,2 (0,6 + 1,6)

AUTONÒMIC (G.+OAA) 0,5 1,6LOCAL (Dip.+C.C.+Aj.) 0,5 0,8

TOTAL 6,0 4,6Dèf. fiscal amb l’Estat = impostos– despesa p.

3,2 b. Pta – 2 b. Pta = 1,2 b. Pta (8% PIB)

(inclou 1,4 bilions de transferències de l’Estat)

% s/PIB UE-15 1998 % s/PIB català 1998

42%

37%

48%

29%

El sector públic a Catalunya, 2003Ros i Tremosa (provisional)

Impostos Despesa públicaNivell d’Administració Bilions Pta Bilions Pta

CENTRAL

(Estat + Seg. Social)5,8

(3,7 + 2,1)

[2,5 / 3,0] (0,5 / 1,0 + 2,0)

AUTONÒMIC

(tram aut. + trib. propis)2,0

(1,5 + 0,5)

2,8

LOCAL (Dip.+C.C.+Aj.) 1,2 1,2

TOTAL 9,0 [6,7 / 7,0]Dèficit fiscal amb l’Estat PIB CAT 22,7 b Pta, ine

Entre 2 i 2,5 bilions Pta (9-10,5% PIB)

(inclou 0,5 bilions de transferències de l’Estat)

% s/PIB UE-15 2003

% s/PIB català 2003

43%

40%

45%

[29-31%]

El sector públic a Catalunya, 2003Ros i Tremosa (provisional)

Impostos Despesa púbicaNivell d’Administració Milions € Milions €

CENTRAL

(Estat + Seg. Social)35.000

(21.000 + 14.000)

[15.000 / 18.000] (3.000 / 6.000 + 12.000)

AUTONÒMIC

(tram aut.+ trib.prop.)12.000

(9.000 + 3.000)

16.800

LOCAL (Dip+Aj+CC) 7.200 7.200

TOTAL 54.000 [39.000/42.000]Dèficit fiscal l’Estat = PIB 136.000 m €, INE

Entre 12.000 i 15.000 milions € (9-10,5% PIB) (inclou 3.000 milions de transferències de l’Estat)

% s/PIB UE-15 2003 % s/PIB català 2003

43%

40%

45%

[29-31%]

Indicadors d’estoc de capital públic productiu, 1998 (BBVA)

Ferro-carril

Carre-teres

Ports Aero-ports

Ferro-carril

Carre-teres

en % del PIB en € / Qm2

País Basc 2,2% 5,5% 1,8% 0,2% 149,6 369,4

Navarra 0,8% 10% 0,0% 0,0% 101,1 140,5

Madrid 2,5% 2,3% 0,0% 0,6% 407,0 372,1

Catalunya 1,8% 4,5% 0,6% 0,1% 87,7 214,3

P. Valencià 1,9% 5,1% 0,8% 0,1% 66,7 176,4

Balears 0,1% 2,0% 0,9% 1,5% 4,7 84,2

Espanya 2,0% 6,3% 0,8% 0,8% 31,5 99,4

Variables d’innovació tecnològica empresarial, 1999

Despesa R+D en %

del PIB empreses

Personal R+D en % població

activa empreses

Estoc de capital

tecnològic

(€ p/càpita)

Centres tecnològics (nombre)

País Basc 0,95 5,02 662,04 18

Navarra 0,44 2,94 323,58 3

Madrid 0,84 4,60 908,06 8

Catalunya 0,61 3,41 445,65 6

P. Valencià 0,19 0,97 87,82 16

Balears 0,03 0,18 14,43 1

Espanya 0,42 1,95 283,06 67

Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002).

Plena capacitat normativa Impost SocietatsRealització de política fiscal pro-competitiva.

UE: PRESSIÓ FISCAL ASSIMÈTRICA.Gaëtan Nicodème (Comissió Europea, 2001 i 2002):

“processos d’enginyeria fiscal”.Les empreses manufactureres estan discriminades enfront de

les empreses de serveis: impacte sectorial i territorial.

→ “L’empresa catalana en l’economia global”Papers d’economia industrial, 19 (2003), amb J. Trigo.

→ ”Presión fiscal asimétrica” (La Vanguardia, 06.01.2004).

Causa principal reconversió industrial basca: concert econòmic (Michael Porter, 2002).

Plena capacitat normativa Impost Societats

PIME catalana llença SOS.(Josep Pla; Solchaga i la Xina; model econòmic).

• Quan les empreses paguen tants impostos, la complicitat del sector públic esdevé un dels principals elements de la competitivitat empresarial (1 € beneficis → 10 € impostos!!).

• Altres causes: Paper clau de les caixes basques en el finançament de la innovació tecnològica (arrelament de l’activitat al territori). Accionistes de la CAF.

(Euskatel, CAF, Ingelectric, Ibermática, Ona Electroerosión,...).

→ ”Cajas arraigadas” (La Vanguardia, 26.08.2004).

A MANERA DE CLOENDA

‘Si cap lliçó pot aprendre’s de la història

del desenvolupament econòmic és que la cultura és el factor determinant per

excel·lència de la riquesa i la pobresa d’una societat’

D. S. Landes, The Wealth and Poverty of Nations, 1998

(pàgina 771 a la versió en castellà d’Editorial Crítica).