edward weston

Edward Weston

Tamara ÁlvarezJoan Arribas

Recorregut per la seva visió fotogràfica

Oluptist alibus di blaboratio odipit, om-molup taturestis excerit, cullorae laborio mo magnihit derit, nes mosanti umquidi iliquundi incturio. Sed mostem dent am et optae. Conseque vel ius, eate odis. oluptist alibus di blaboratio odipit, om-molup taturestis excerit, cullorae laborio mo magnihit derit, nes mosanti umquidi iliquundi incturio. Sed mostem.

Aquest llibre l’hem fet amb la intenció de plasmar l’estudi realitzat al voltant del fotògraf Edward Weston al projecte d’estudis Project of Basic Learning IV.

En aquest projecte hem estudiat la vida del prestigiós fotògraf americà i analit-zat la seva obra. En aquest llibre recollim una petita biografia i un resum del con-text històric i artístic que l’envoltava per a fer-nos a la idea de les influències que va rebre a l’hora de fotografiar.

Posteriorment a l’anàlisi hem utilitzat la seva tècnica per a intentar reproduir una de les seves fotografies més recone-gudes, Pepper nº 30. Aquest ha estat un procés del treball molt important, ja que ens hem emprat noves tècniques per a nosaltres, com trobar nous punts de vista als objectes fins al punts d’arribar a l’abs-tracció.

I per acabar, hem realitzat una sèrie prò-pia, des de la idea de la composició i la il· luminació, fins a una justificació per la col· locació de les fotografies. Aques-ta sèrie final ens ha permès obrir-nos a un nou camp de la fotografia, el de la creació artística, partint de la intenció d’expressar uns sentiments o punts de vista personals, sense l’ús d’una norma o sense restriccions creatives.

9

Capítol IBiografia d’Edward Weston

10

The Daybooks of Edward Weston

Edward Weston, Tina Modotti, 1923

Nascut a Illinois l’any 1886, va estudiar a la Oakland Grammar School de Chicago. Durant l’any 1908 va completar un curs de dotze mesos a l’Illinois College of Photography a Illinois.La primera càmera que va te-nir entre mans va ser una Kodak Bull’s-Eye #2, una simple caixa fotogràfica que li va regalar el seu pare pels seus 16 anys, amb la qual va començar a fotogra-fiar parcs de Chicago i la granja del seu tiet.

A Los Àngels va treballar com a retocador de negatius al Portra-it Studio d’en George Steckel, i l’any 1911 va obrir el seu propi negoci anomenat “The Little Stu-dio” al Tropic. Un any més tard, va conèixer a la fotògrafa Mar-grethe Mather, que es va con-vertir en la seva assistent i model.

Els posteriors anys, va treballar al seu estudi fent retrats a nens pe-tits i familiars, fins que l’any 1915 va començar un diari detallat de la seva vida fet a base de fotografies el qual va anomenar “Daybooks”. En els seus Day-books Weston va afirmar que “La càmera s’havia de fer servir per enregistrar la vida,

Capítol I - Biografia d’Edward Weston

11

Nautilus, Edward Weston, 1927

Nude, Edward Weston, 1936


representant la substància i la quinta essència d’aquesta, ja si-gui d’acer polit o de carn palpi-tant”, i així el fotògraf d’Illinois va continuar fotografiant la gent i les coses que l’envoltaven. Va vi-atjar fins Nova York aquell mateix any, on va conèixer Alfred Stieg-litz, Paul Strand, Charles Sheeler i Georgia O’Keeffe.

Els seus primers nus van aparèixer durant l’any 1920, fins que l’any 1922 va deixar enrere la seva època de pictorialisme, donant més èmfasis a l’abstracció i una nítida resolució dels detalls.

Un cop es va establir a Mèxic, va organitzar una exposició doble amb el seu pare on exposaren fotografies d’ambdós. Poc després va iniciar una sèrie de nus amb la ballarina Bertha War-dell. Una altra dona que va influir en la seva obra Henrietta Shore, que va fer que s’interessés pels temes marítims, com el mar i les petxines, de les quals va sorgir la famosa fotografia del Nautilus l’any 1927.

12


Magnolia Blossom, Imogen Cunningham, 1925

Pepper nº30, Edward Weston, 1930

Com a producte de la convivèn-cia amb Sonya Noskowiak, i després d’experimentar amb fruites i verdures, durant quatre dies es va tancar a fer fotografi-es d’uns pebrots que ella li havia portat, i va acabar-ne aconse-guint una de les fotografies més famoses de la seva carrera foto-gràfica, Pepper nº 30, de l’any 1930.

L’any 1932 va ser membre fundador del Grup F/64 amb Ansel Adams, Willard Van Dyke, Imogen Cunningham i Sonya Noskowiak, entre d’altres. El nom del grup va ser triat per la seva tendència a utilitzar la apertura més gran de les seves càmeres que permetés la major nitidesa a les seves imatges.

A l’inici de la seva carrera es va especialitzar en el soft-focus i en les fotografies de clau alta, fins al punt de tenir un reconeixement important i publicar en diverses revistes. El 1937 va rebre la beca Guggenheim amb la qual va rebrotar la seva economia per-sonal. Va passar els següents dos anys fent fotografies als Estats

13


Grand Canyon, Arizona, Edward Weston, 1941

Units amb la seva nova assistent i futura esposa, Charis Wilson, i va iniciar diversos projectes, entre els quals la col· laboració amb la revista AAA Westway. El 1941 va cedir els drets d’aquestes imat-ges com a il· lustracions per la nova edició de Walt Whitman’s Leaves of Grass.

La primera publicació d’un dels seus treballs va ser a la revista Camera and Darkroom, a l’abril de 1906, amb la seva fotografia Spring, Chicago.

Un temps després, quan ja havia començat a especialitzar-se va arribar a publicar en tres revistes de renom, la American Photo-graphy, Photo Era i Photo Minia-ture.

La Smithsonian Institution va fer una exposició anomenada “El món d’Edward Weston”, l’any 1956 fent tribut a les seves apor-tacions a la fotografia america-na. Va morir a Califòrnia l’1 de Ge-ner de l’any 1958.

15

Capítol IIContext històric i artístic

16

Context històric

Weston va nèixer l’any 1886, època en què s’iniciava la industrialització del continent americà i es començava amirar cap a les grans ciutats on hi arribava població de les zones rurals per a treballar a les fàbriqu-es. Weston, de fet, visqué això en persona ja que Illinois és un dels estats que pujà al carro de la in-dustrialització i la seva capital, coneguda per això, Chicago.

Però Weston va decidirallunyar-se del fred del nòr-dic Highland Park, per a de-splaçar-se a Califòrnia on el bon clima va atraure moltíssima població nord-wamericana i es va convertir en un estat on les empreses van poder passar prou bé la Gran Depressió de 1909.

Després del final de la primera guerra mundial va haver-hi una època d’estabilitat ja que EUA s’havia enriquit a costa de la fa-bricació de material d’ús militar per a vendre-ho a tropes euro-pees que participaven de la pri-mera guerra mundial, i ara feien grans negocis i construccions amb aquest diner.

Capítol II - Context històric i artístic

17

Galeries del Photo-Secession


Però als anys quaranta va arri-bar la segona guerra mundial on l’exercit americà si que hi va participar i de fet un dels capítols més rememorats d’aquella guer-ra, el desembarcament de Nor-mandia, va marcar bastant a Weston per la brutalitat dels es-deveniments.

Context artístic: Pictorialisme

La Photo-Secession va ser un moviment del segle XX que pro-movia la fotografia pictorialista. Un grup de fotògrafs, dirigits per Alfred Stieglitz i F. Holland Day a principis de l’any 1900, soste-nia un controvertiu punt de vista que defensava que el que era important de la fotografia no era el que hi havia davant de lacà-mera, però si la manipulació de la imatge feta per l’artista o fotò-graf per aconseguir la seva visió subjectiva. El moviment va ajud-ar a elevar el nivell de conscièn-cia i de la fotografia artística.

El grup va ser format l’any 1902 i per a Stieglitz el nom del grup significava la secessió de la idea acceptada sobre què consti-tueix una fotografia.

18

Clarence Hudson White, Doris Ulmann, 1902

Entre els seus mètodes més utilit-zats es troben el soft-focus, filtres especials i recobriments de lents, edició del contingut a la cam-bra fosca i processos alternatius d’impressió com el to sèpia, la impressió de platí de carboni o la transformació del bicromat de goma.

Les imatges sovint contenien una consistència estilística comil· luminació dramàtic, perspec-tiva, geometria, ús del monocro-ma (blanc i negre) i alt contrast.En la fundació del Photo-Secession, Stieglitz va afirmar que era una rebel· lió en contra de la actitud hipòcrita dels no creients i les autoritats de les exhibicions.

Els fotògrafs inclosos en la prime-ra exhibició varen ser C. Yarnell Abbott, Rose Clark i Elizabeth Flint Wade, F. Colburn Clarke, F. Holland Day, Mary M. Devens, William B. Dyer, Thomas M. Edmi-ston, Frank Eugene, Dallett Fugu-et, Tom Harris, Gertrude Käsebi-er, Joseph T. Keily, Mary Morgan Keipp, Oscar Maurer, William B. Post, Robert S. Redfield, W. W. Renwick, Eva Watson-Schütze, T. O’Conor Sloane, Jr., Ema Spen-cer, Edward Steichen,


Alfred Stieglitz, Gertrude Käsebier, 1902

19

Paul Strand, Jon Goell, 1973

Imogen Cunningham, Abe Frajnd-lich, 1975


Alfred Stieglitz, Edmund Stirling, Henry Troth, Mathilde Weil i Cla-rence H. White.

Context artístic: f/64

El grup f/64 va ser un associació fotogràfica que es va fundar a Califòrnia l’any 1932 sota la in-fluència de Paul Strand. Ansel Adams, Edward Weston, Imogen Cunningham, Willard Van Dyke, Henry Swift i Sonya Noskowiak van ser alguns dels seus mem-bres més destacats.L’associació promovia la pràc-tica de la fotografia pura, sense intervencions, en oposició al pic-torialisme. El nom del grup prové de la seva tècnica fotogràfica, que consistia en la utilització del diafragma més tancat, que do-nava com a resultat una imatge de màxima nitidesa.

Els artistes de l’f/64 eren partida-ris de la fotografia directa, és a dir, no manipulada. Les seves fo-tografies es caracteritzen per la seva gran profunditat de camp, el seu realisme, la composició i el control de les zones.

20

Dos Alcatraces, Imogen Cunning-ham, 1929

Mt. Mckinley Wonder Lake,Ansel Adams , 1947


Artistes influents

Ansel Adams Va crear el sistema de zo-nes. Estava especialitzat en la fo-tografia de paisatges, en la qual donava molta importància al cel. Predomini de la profunditat de camp en les seves fotografies i una gran nitidesa.

Imogen Cunningham Va aportar a Weston el concepte de poesia virtual, trob-ant el punt poètic de les formes. Les seves obres eren de gran plasticitat i bellesa en les formes. S’especialitzà en bodegons a plantes i de nus de dones.

Paul Caponigro Autor contemporani a Weston, la influència del qual la trobem en les textures. Tenia un sentit més místic i fotografiava monuments. També feia imatges de bodegons, sobretot a pedres, donant importància a les textu-res.

Minor White En les seves imatges tro-bem grans espais que formen composicions geomètriques i textures. Va rebre la influència

21

Redding, Connecticut, USA, Paul Caponigro, 1968.


Road with Poplar Trees, New York, Minor White, 1955

de la mística zen. Se’l coneix so-bretot per la fotografia de pai-satges.

Aaron Siskind També se’l coneixia pel seu ús de l’abstracció en les se-ves imatges, influenciat pel mo-viment pictòric de l’expressio-nisme abstracte. Fotografiava empremtes i objectes trobats pel carrer, mostrant així l’interès que tenia pels detalls de la superfície.

Martha’s Vineyard, Aaron Siskind, 1954-59

23

Capítol IIIPepper nº30

Analitzant la fotografia realitzada per Edward Weston l’any 1930 a un pebrot verd, la qual va anomenar Pepper nº30, hem deduit un esquema d’il· luminació amb el que el fotògraf podria haver rea-litzat la imatge.

En aquest trobem dos llums principals, en ambdos casos finestres o softboxes, que iluminen al pebrot una cenitalment i l’al-tre lateralment. La càmera estava situada per damunt del pebrot i lleuge-rament picada respecte d’aquest.

Capítol III - Pepper nº30


26

Pepper

f/8 1/125

Capítol III - Pepper nº30


Pepper

28f/5,6 1/125

Capitol III - Pepper nº30


Pepper

30f/18 1/30

Capitol III - Pepper nº30

33

Capítol IVSèrie Personal

Capítol IV - Sèrie Personal

La sèrie personal de fotografies que hem realitzat consta de tres imatges relacio-nades entre si per la seva composició geomètrica: en les tres s’hi presenta una forma compositiva que ens recordarà a una V, situada al centre.

La desició ve de la divisió que vam fer de les fotografies de E. Weston en tres ti-pus, els nus, la fotografia de natura mor-ta a petita escala (fulles, cargols de mar, flors, etc.) i paisatges de natura (com les localitzacions exteriors a Point Lobos). A partir d’aquí, doncs, intentarem, repre-sentar cadascuna de les seves línies de treball en cada fotografia de la sèrie.

37


Rubber Plant 3, Imogen Cunningham, 1929

Legs, Weston, 1934

38


Calla Bud 3, Imogen Cunningham, 1920

Blue Ridge Parkway, Paul Caponigro, 1965

39


Billbergia, Imogen Cunningham, 1925

Water Hyacinth 1, Imogen Cunningham, 1920


40f/16 1/125

Nu



42f/5,6 1/200

Natura Viva



44f/16 1/50

Natura Morta


47

Capítol VMaking of

48

Making of Pepper 1

Per a la realització de la primera fotografia, es va utlitzar una única font de llum principal difusa, una finestra situada cenitalment respecte del pebrot, a una distàn-cia de 125 cm.

La càmera estava posicionada frontalment respecte del pebrot.

En quant a post-producció vàrem aplicar una màscara de corbes per enfosquir el fons, i augmenta-rem el contrast lleugerament.

Capítol V - Making Of

49


Per a la realització de la segona fotografia, es va utilitzar una úni-ca font de llum suau, posicionada frontalment respecte del pebrot a uns 138cm.

La càmera estava posicionada frontalment respecte del pebrot.

L’única post-producció que se li va fer a la imatge va ser modificar lleugerament corbes i contrast.

Making of Pepper 2

50

Making of Pepper final

Es va utilitzar una única font de llum suau per a la realització d’aquesta fotografia, situada frontalment i elevada per sobre del pebrot fotografiat.

La càmera es va situar també

frontalment respecte del pebrot.

L’única edició que se li ha apli-cat és l’augment de contrast úni-cament al pebrot, deixant així el fons amb textura.


51


Per a la primera imatge de la sèrie vam utilitzar una única font de llum directa, situada a 3/4 respecte l’objecte fotografiat.

Per a la primera imatge l’edició va ser l’enfosquiment del fons i la

reducció de la il· luiminació en dues zones de la boca que esta-ven més clares que la resta de la imatge, posat que els hi donava directament la llum. També se li va aumentar el contrast.

Making of Nu

52

Making of Natura viva

Per a la segona imatge de la sèrie, es va utilitzar la llum difosa d’un dia nuvolat, situada a 3/4 de l’objecte fotografiat.

La imatge final va ser realitzada a partir de dues imatges, la prime-

ra, de la qual només vàrem apro-fitar la silueta de la muntanya, i la segona de la qual vam agafar el cel.

Capitol V - Making Of

Capitol V - Making Of

53

Finalment, per a la tercera imatge vam utilitzar una única font de llum suau, una softbox si-tuada lateralment respecte de l’objecte fotografiat.

En quant a l’edició, únicament

se li va tocar el contrast, que van ocasionar les diferents zones d’ombra sobre els pétals.

Making of Nu

55

Pròleg 6

Capítol I: Biografia d’Edward Weston 9

Capítol II: Context històric i artístic 15 Context històric 16 Context artístic 17 Artistes influents 20

Capítol III: Pepper nº 30 23 Anàlisi Pepper nº30 25 Primeres versions 26 Pepper final 30

Capítol IV: Sèrie Personal 33 Referències iconogràfiques 37 Nu 40 Natura viva 42 Natura morta 44

Capítol V: Making of 47

> Center for Creative Photography Digi-tal Collectionshttp://ccp.uair.arizona.edu

> Arcadia (auction results)http://www.arcadia.com/auctions

> PBase.com (Host and share your pho-tos on the Internet) http://www.pbase.com/image

> Secció viatges NY times http://travel.nytimes.com

> UC Press EBooks Collection http://publishing.cdlib.org/ucpresse-books

> Pàgina oficial Edward Westonhttp://www.edward-weston.com

> Wikipedia (enciclopèdia en xarxa) http://es.wikipedia.org

> XTEC, Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunyahttp://xtec.cat

> Newhall, B. Historia de la fotografia. Bar-celona: Gustavo Gili, 2002. ISBN 978-84-252-1883-5

> Nova enciclopèdia catalana de l’estudi-ant (6 Història. Mitologia. Religions) Barcelo-na: Carroggio SA, 2002. ISBN 84-7254-762-X

Bibliografia

edward weston

Documents