MARÇ DE 2009

Autor: Raül Pons Chust

http://geografsdetercer.wordpress.com/

L’educació en valors a través de

l’educació en mitjans

Memòria

1

L’e

du

caci

ó e

n v

alo

rs a

tra

vés

de

l’e

du

caci

ó e

n m

itja

ns

L’educació en valors a través de l’educació

en mitjans

Memòria

Presentació

“Hola. Sóc Raül i durant aquest any estaré amb vosaltres per ajudar-vos a fer de geògrafs. I us

preguntareu perquè. Dons, a banda de que l’assignatura és diu ‘Geografia’ m’agradaria que

experimentareu què fa un geògraf i per a que val la meua professió.

Mireu, voleu saber de què parle? Voleu saber la raó per la qual és apassionant la geografia? [sí, sí]

Us contaré una història. Fa ja vuit anys, el 2001, vaig ver un viatge; un viatge extraordinari; una

d’aquelles experiències que mai s’obliden -segur que vosaltres també en teniu d’eixes.

El viatge va ser fugaç, va durar només 15 dies però a mi me van parèixer una eternitat. No perquè no

tinguera ganes de fer-lo sinó perquè en aquells moments començava la meva relació amb la que ara

és la meva esposa i es feia dur anar-se’n en uns moments tant dolços -segur que vosaltres sabeu de

què parle.

En tot cas, els bitllets d’avió ja els tenia i l’aventura no podia retardar-la. Així és que, a principis de

maig, un matí vaig agafar un avió (de València a Madrid), un altre avió (de Madrid a Miami) i un

altre avió (de Miami a Managua) i només en unes hores me vaig plantar –com aquell que diu- a

l’altra punta del món. [aquesta explicació s’acompanya d’una recreació virtual del trajecte amb Google Earth].

Allà me va acollir un amic de Creu Roja a l’aeroport i, en arribar, ja de nit, només vaig poder sopar i

dormir. Al dia següent m’esperava l’altra part del viatge, en autobús –‘guagua’ diuen allà...

...

I aquesta és la història d’aquell fantàstic viatge. Us ha agradat? [sí, sí! Quin rotllo!]

Bé. En tota aquesta història hi ha un gazapo. Algú sabria dir quin és...”

Aquesta seria una proposta d’introducció al primer dia de classe d’un curs escolar. L’assignatura de 3r d’ESO està dedicada a la Geografia i la nostra tasca serà transmetre i ensenyar als alumnes, d’alguna manera, el món on viuen; un món imperfecte, incomplet; un món gran i divers; un món injust i cruel; un món per a viure i canviar.

La metodologia que desenvoluparé en la meua Programació Didàctica (inèdita perquè encara no treballe en cap IES) es basa en la participació i implicació de l’alumnat en el procés, amb la recerca constant del grau d’empatia suficient per a poder aconseguir-ho (per exemple, amb la narració d’històries, activitats ‘no-formals’ dins l’aula, debats, pràctiques, etc.)

De fet, el curs L’educació en valors a través de l’educació en mitjans ha completat aquesta idea inicial i m’ha permès tancar el cercle i incorporar al meu projecte educatiu la lectura crítica de mitjans i altres idees que han sorgit amb els debats del grup.

2

L’e

du

caci

ó e

n v

alo

rs a

tra

vés

de

l’e

du

caci

ó e

n m

itja

ns

A continuació, detallarem breument com enllaçaré els continguts del curs amb el temari que he projectat per a 3r d’ESO.

Els mitjans a la programació del curs

Segons amb les pràctiques del curs, he creat un blog http://geografsdetercer.wordpress.com/ que també inclouré en la meua Programació Didàctica. Aquest lloc virtual pretén ser un punt de referència entre els alumnes, el professor i el ‘món’. El disseny és provisional i la idea és que els alumnes l’adapten d’acord amb les seues preferències. Com que és una proposta inicial, encara s’ha d’ampliar i millorar però ja estan actives les pàgines principals i s’entreveu bàsicament el projecte.

Un dels apartats és Lectura crítica i és ací on els alumnes mostraran els seus treballs [altres pàgines també inclouran els diferents treballs que durant l’any s’hauran de fer; per exemple, algunes pràctiques de gràfiques, mapes o informes que es penjaran i que seran matèria d’estudi per als companys]. Ara, es poden consultar alguns exemples d’anuncis, sèries o notícies que es poden comentar al llarg del curs.

En principi, la Lectura crítica la inclourem en el temari a propòsit del tema 2 quan es tracta de les activitats econòmiques, l’economia de mercat i els agents econòmics (empreses). Serà un bon moment per a dedicar una o varies sessions d’introducció al comentari d’anuncis amb l’esquema que proposem en el punt següent. Les últimes sessions abans de Nadal es dedicaran al debat a classe dels treballs, ja penjats al blog.

Per a la segona avaluació, tenim previst l’anàlisi de sèries i/o pel�lícules i, així mateix, aprofitant els temes on es parla de territori i democràcia, també podríem treballar la visió sobre el sistema polític espanyol i les implicacions socials i mediàtiques (en aquest punt es podria treballar, segons la conjuntura real del centre, l’elaboració d’una campanya electoral per part dels diferents grups).

Finalment, els alumnes han de preparar per a després de Pasqua una presentació d’un informe geogràfic sobre un país o regió del Planeta. Per a això, poden utilitzar tots els recursos que consideren oportuns i després han d’exposar els treballs a la classe i, també, penjar-los al blog.

Lectura crítica

En la pàgina del blog amb aquest mateix nom hem pujat alguns dels anuncis que es podrien comentar al llarg del curs. Hem fet una selecció ràpida d’aquells que ens pareixen adients perquè es refereixen a aspectes del temari (productes alimentaris, indústria del moble, automòbils, energia i, fins i tot, algun de graciós que ens ha cridat l’atenció).

3

L’e

du

caci

ó e

n v

alo

rs a

tra

vés

de

l’e

du

caci

ó e

n m

itja

ns

La selecció, evidentment, podria ser llarguíssima però amb aquesta tria inicial podríem treballar l’educació en valors, amb el tractament crític de continguts com el consum, medi ambient i sostenibilitat, educació moral i ètica, educació sexual, salut i alimentació, igualtat d’oportunitats entre els dos sexes, educació viària, pau i violència, etc.

La nostra pràctica es refereix al primer anunci de tots: el de Iberdrola. L’objectiu del nostre treball seria exposar-lo als nostres alumnes (juntament amb altres) per a que servira d’exemple del que han de fer en un comentari crític. El moment del curs per a començar, precisament amb aquest espot, serà quan tractem de les activitats econòmiques, les empreses i la producció energètica.

Per a això, hem seguit el guió que hem vist en classe i que el trobem ampliat al treball 5 PREGUNTAS CLAVES que pueden cambiar el mundo. Actividades de clase para

alfabetismo en medios produït per CML Medialit Kit (http://www.eduteka.org/MediaLit.php).

Així, el primer que hem de ser capaços de constatar és qui ha fet el missatge. En veritat, tot i que el vídeo només dura 45 segons ens hem d’esperar fins el final per a identificar l’anunciant. Aquest gran empresa del sector elèctric espanyol pretén captar l’atenció de l’espectador mitjançant la barreja d’una música suau i tranquil�la i unes imatges brillants, amb escenaris del medi natural, amb molta gent (però sense aglomeracions), amb la visualització només d’aquelles tecnologies de producció energètica sostenibles i renovables (eòlica, hidràulica).

En cap moment, apareixen les altres formes que aquesta companyia té per a fer electricitat (nuclear, tèrmica, etc.). Tampoc anuncia què produeixen, ni què pretenen vendre. Detectem, per tant, una selecció interessada que ens mostra només una part de la seua manera de fer les coses. Les altres són ocultades. Quines altres realitats de la producció elèctrica s’han obviat?

En segon lloc, cal identificar i interpretar quines tècniques creatives utilitzen per a captar la nostra atenció. Tot i que ho hem avançat abans, és amb la música i les imatges que aconsegueixen involucrar-nos. El paisatge, la col�laboració de la multitud, la satisfacció d’observar com s’arriba a una meta comuna, la presència d’homes i dones, l’aigua, l’aire, l’Estàtua de la Llibertat, l’esport, etc. són accions i sentiments mai rebutjables i sempre aconsellables.

Igualment, el fet que les paraules només a apareguen al final del vídeo fan mantenir la incògnita sobre què o qui s’anuncia. En tot cas, donada la reiteració temàtica i comunicativa que durant els últims temps tenen quasi totes les companyies elèctriques (“el món gràcies a

elles és molt millor”) no arriba a ser massa sorprenent que Iberdrola haja patrocinat aquest missatge.

Siga com siga, els ¾ de minut que duren les imatges són un seguit de plànols generals i plànols curts que ens permeten identificar, no només els personatges (els veiem la cara) sinó, el més important, allò que estan fent. Ens oblidem de tot allò negatiu i real perquè ens fixem en l’esperit de sacrifici de la gent en pro de la naturalesa (no observem mai la ciutat o cap indústria). En aquest cas, la manipulació informàtica ha fet possible un impossible (una pressa humana i un molí eòlic fer per persones), tot envoltat de la llum del sol que sembla voler significar l’energia que produeix la companyia. Quines altres metàfores visuals poden haver-hi?

Seguidament, hem d’intentar entendre les diferents lectures que l’anunci pot fomentar. D’una banda, sembla clar, que Iberdrola no ens exhorta a consumir electricitat. És una veritat

4

L’e

du

caci

ó e

n v

alo

rs a

tra

vés

de

l’e

du

caci

ó e

n m

itja

ns

absoluta (consum elèctric) que ni ens ho planteja (de fet, en els últims temps les companyies elèctriques llancen missatges per a l’estalvi energètic, una cosa que pot semblar contradictòria: seria com si Renault ens animara a utilitzar el transport públic). En realitat, el que fa és mostrar-nos d’on prové aquesta energia que consumim i justificar el seus mètodes com els més vàlids no en comparació a altres sinó els únics possibles: qui no desitja un món únicament com el que fotografien a l’anunci?.

No obstant això, una altra visió (com ja hem comentat) és possible. Aquella que planteja els interrogants de l’ús real de les energies netes, renovables i sostenibles. On estan a les imatges les centrals nuclears o les tèrmiques? Perquè no ens expliquen els beneficis econòmics que han obtingut quan la majoria de consumidors no poden arribar a final de mes?

Respecte al quart concepte bàsic que hem d’analitzar, cal destacar (com ja hem avançat adés) que la companyia elèctrica entén un món de persones sanes, majoritàriament joves (ni majors ni xiquets) atlètiques, sense disminucions físiques ni psíquiques, solidàries, altruistes, que són capaços d’unir-se pel benefici general... tot en un entorn idíl�lic, allunyat de les aglomeracions, de fums, de problemes socials, d’individualismes, de conflictes laborals i econòmics.

Així, resulta que aquest món meravellós és possible gràcies a una corporació energètica. El context que l’espot ha creat ens convida a creure veritablement que la realitat és així: una empresa que no busca el màxim benefici econòmic, que només pensa en el benestar de la gent i en un planeta futur sostenible i millor, sense xemeneies que aboquen deixalles a l’atmosfera, sense contaminació acústica o visual; amb una percepció de la societat molt homogènia, sense conflictes, amb persones sense inquietuds i treballadors destrats dispostos a treballar sense demanar res canvi. Només el treball de Iberdrola, que inclou a tota la gent, és suficient per a assegurar un món millor. És real aquesta mena d’edèn? Com podríem fer un anunci més realista?

Finalment, ens falta pensar en els objectius reals i les metes que persegueix l’anunciant llançant aquesta mena de comunicat. En aquest anunci, sembla que la companyia elèctrica intenta convèncer, amb un llenguatge molt directe i sentimental, de que la seua manera d’actuar és única i és bona però no qüestiona (per suposat) el sistema energètic espanyol; no posa en judici la producció amb energies no renovables (no ens ho ensenya); no critica el oligopoli d’empreses que controlen el mercat de l’energia elèctrica; no anuncia reducció de tarifes per als que menys consumeixen; no convida a la gent a demanar les subvencions per a instal�lar plaques solars; no diu res sobre els beneficis econòmics que entre tots els repercutim; no parla dels impactes ambientals dels molins que tant bé retrata; no cita els efectes de la construcció de grans preses; no ensenya cap imatge en la qual aposte per l’energia solar, tot i que ens mostra el sol; no ha mostrat els apagons que constantment es produeixen; no ha mostrat les repercussions de la seua expansió per altres països sud-americans; no ha parlat (al contrari) dels problemes laborals dels últims anys amb els treballadors, etc.

Realment, no diu mai què produeix. Pot ser, l’objectiu és allunyar-se d’allò què és realment (una gran empresa oligàrquica que obté benefici d’un servei públic i una necessitat generalitzada) i mostrar una imatge distorsionada d’una gran multinacional.

Conclusions

5

L’e

du

caci

ó e

n v

alo

rs a

tra

vés

de

l’e

du

caci

ó e

n m

itja

ns

El curs que ara ha acabat ha estat una experiència magnífica per a aprofundir en conceptes claus de l’educació actual. Els mitjans, amb els quals els alumnes han crescut, han de formar part dels nostres projectes i actuacions. És veritat que els professors s’han d’adaptar als alumnes per a aconseguir assolir els objectius del procés ensenyament – aprenentatge. Però aquest fet tan necessari no ens ha d’apartar de la nostra tasca docent d’incentivar el coneixement crític d’allò que ens envolta. Només prenen consciència de la responsabilitat d’adaptar-se als nous temps, l’acció educativa tindrà sentit. Mentre mantinguem l’anacronisme d’uns mètodes antics continuarem perllongant les debilitats que amenacen el sistema en lloc de buscar les oportunitats dels nous temps i les noves tecnologies que poden enfortir-lo, segur.