ecosistemes 1el-biòtop
TRANSCRIPT
Maria Lluïsa Gené. Professora de Biologia i Geologia.
EL BIÒTOP ÉS LA PART
ABIÒTICA DE L‟ ECOSISTEMA
Està constituït pel:
MEDI: SUBSTRAT:
medi aeri el sòl
medi aquàtic l‟aigua
el cos d'altres éssers vius
FACTORS AMBIENTALS FISICOQUÍMICS:
la temperatura
la llum
la humitat
la salinitat
la pressió
els corrents del medi
ABIOTIC PART OF THE
ECOSYSTEM
Abiotic factors: abiotic, meaning not
alive, are nonliving factors that affect
living organisms
Biotic and abiotic factors are
interrelated. One factor affects the
other.
Congós de Montrebei
http://www.montsec.org/el-montsec
EL MEDI: CONJUNT DE SUBSTÀNCIES QUE CONSTITUEIXEN EL
FLUID QUE ENVOLTA ELS ÉSSERS VIUS.
En el medi aeri hi ha humitat en
diferents graus.En el medi aquàtic hi ha gasos
atmosfèrics dissolts
Balaguer ennuvolat.
http://www.324.cat/foto/
El riu Segre.
http://www20.gencat.cat/
EL MEDI AQUÀTIC
El formen els mars, els rius, els llacs...
Correspon al 70% de la superfície
terrestre.
Segons la zona que habiten en el medi
aquàtic els éssers vius es divideixen en
quatre grups:
Nèuston
Plàncton
Nècton
Bentos
Nèuston
Comunitat que
viu associada a
la pel·lícula
superficial de
l‟aigua.
Atès la tensió
superficial de
l‟ aigua, es
desplacen
lliscant per la
superfície o
s'adhereixen a
la pel·lícula
superficial.
http://www.ecologiahoy.com/neuston
PLÀNCTON
Conjunt de tots
els éssers vius
que es mouen a
la deriva, prop
de la superfície:
1...Fitoplàncton
o plàncton
vegetal, duu a
terme la
fotosíntesi
2---zooplancton
o plàncton
animal.
http://www.clubdelamar.org/plancton.htm
NÈCTON
Nedadors
com els
peixos, la
majoria
fusiformes i
així
aconseguei
xen de
disminuir al
màxim la
fricció amb
l‟ aigua
BENTOS
Conjunt
d‟organis
mes que
habiten
sobre el
fons marí
o lacustre.
EL SUBSTRAT
Conjunt de substancies que formen la
superfície on els organismes es fixen,
s‟aguanten o es desplacen.
El sòl es el substrat més important del medi
aeri.
L‟aigua és el substrat propi del medi aquàtic.
El cos d‟altres éssers vius és el substrat propi
del organismes paràsits.
EL SÒL
Capa de la
superfície
formada pels
productes de
l‟alteració de
les roques i
les restes
orgàniques els
éssers vius.
www.wikilingua.net
Els horitzons són les capes de sòl disposades
aproximadament de forma paral·lela a la
superfície del sòl i que tenen característiques que
els diferencien de la capa superior i la capa de
sota.
Horitzó 0: És l'horitzó orgànic o humus en el qual
les restes vegetals s' acumulen a la superfície del
sòl.
Horitzó A: horitzó superficial ric en humus
Horitzó B: horitzó ric en sals procedents del
rentatge de A
Horitzó C: Roca mare més o menys alterada
Horitzó R: Roca mare sense alterar
ROCA MARE SENSE ALTERAR
LA ROCA MARE
POT SER UNA
ROCA DURA,
COMPACTA I
IMPERMEABLE O
TAMBÉ
MATERIALS
TOUS O SOLTS
CAB FORMENTOR
ILLA DE MALLORCA
SOIL HORIZONS
http://quizlet.com/5546699/geology-final-flash-cards/
ADAPTACIONS ANATÒMIQUES
DELS ANIMALS AL SÒL
Costums hipogeus: són
subterranis, solen ser
allargats com els cucs de
terra o tenen potes
excavadores com els talps
Costums epigeus: viuen
en sòls tous o pantanosos,
tenen dits amb membranes
interdigitals a les
extremitats inferiors...
http://ca.wikipedia.org/wiki/Talp_nord-americ%C3%A0_oriental
http://ca.wikipedia.org/wiki/Bec_d%27alena
ELS FACTORS
ABIÒTICS I LES
ADAPTACIONS
A limiting factor is any abiotic factor that
limits or prevents the growth of a
population.
Limiting factors in terrestrial ecosystems
may include the level of soil nutrients,
amount of water, light and temperature.
In aquatic ecosystems, major limiting
factors include pH, the amount of dissolved
oxygen in the water and salinity.
Source:
science.com
http://biologiaprofegustavo.blogspot.com.es/2011/04/adaptaciones-en-las-especies.html
TEMPERATURA
TEMPERATURA MÍNIMA A LA
SUPERFICIE TERRESTRE:
88,3 oC, a l‟ Antàrtica
TEMPERATURA MÀXIMA A LA
SUPERFICIE TERRESTRE:
+ 60 oC a l‟ombra al desert del
Sàhara.
http://diariohd.com/antartida-num2.html es.wikipedia.org
LÍMITS DE TOLERÀNCIA A LA
TEMPERATURA
Fonts termals de la Vall de Boí
http://www.catalunya.com/estacio-termal-caldes-de-boi-17-20001-6
Alguns organismes com els bacteris de
les fonts termals poden suportar 85 oC
i en l'altre extrem, els bacteris de les
zones polars
- 30 oC o menys.
Tanmateix la majoria dels éssers vius
estan limitats a temperatures
compreses entre els -2 oC i
els 50 oC.
ADAPTACIONS A LA TEMPERATURA
Les plantes resisteixen millor que els animals les
temperatures extremes.
De tota manera els animals tenen la capacitat de
desplaçar-se fins trobar temperatures més favorables,
com es el cas de les migracions en els ocells.
Una altra possibilitat que tenen els animals és
la letargia, hibernació o estivació, que és
basa en una reducció al mínim de la temperatura
corporal i el metabolisme en general.
HOMEOTERMS/homoiothermic: animals
que mantenen la temperatura corporal
constant
Adaptacions al fred :
Pel en mamífers
terrestres
Plomes en ocells
Capa de greix en els
mamífers marins
Adaptacions a la
calor:
Hàbits crepusculars
per evitar les hores
de més insolació
com fan els ocells
Hàbits nocturns com
fan les hienes
http://blocs.xtec.cat/animals
POIQUILOTERMS/ Poikilothermic : animals
l‟activitat dels quals depèn de la temperatura
ambiental
Adaptacions al fred:
Fan amagatalls sota
terra o en refugis
Redueixen el seu
metabolisme es a dir
que entren en període
de letargia durant l„
hivern.
Adaptacions a la calor:
Hàbits crepusculars o
nocturns com fan les
serps
Estirant molt les potes
com fan els insectes
Sargantana de les Pitiüses: Podarcis pityusensis
http://ca.wikipedia.org/wiki/Sargantana_de_les_Piti%C3%BCses
LA LLUM
Arriba a la superfície de la Terra de una
manera continua a través de la radiació solar.
En la superfície de l‟aigua es difon amb
dificultat
Al mar no arriba més enllà de 200m. de
profunditat
ADAPTACIONS DE LES PLANTES
TERRESTRES A LA LLUM
La llum provoca una
distribució
estratificada en cinc
estrats: estrat
arbustiu, estrat
arbori, estrat
herbaci, estrat
muscínic i estrat
edàfic
Imatge: bosc humit o
selva humida
ca.wikipedia.org
Heliòfiles/Esciòfiles
Plantes heliòfiles o
fotòfiles: són les que
requereixen molta llum.
“sun-loving plant”
Imatge: Populus alba
Plantes esciòfiles són les
que estan adaptades a
viure a l‟ombra.
s “shade-loving plant” ““sh-
Imatge:Pteridium aquilinium
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Populus_alba_leaf.jpghttp://www.jardibotanic.org/colvives.php?t=23&ap=4
ADAPTACIONS DELS ORGANISMES
AQUÀTICS A LA LLUM
La llum provoca una
estratificació dels
organismes fotosintètics
aquàtics.
Zona fòtica:
En la zona pelàgica trobem
les algues unicel·lulars que
formen el fitoplàncton.
Zona afòtica:
No existeixen éssers
fotosintètics.
The ocean is categorized
into different zones based
on how far light reaches
into the water.
photic zone:
the upper layer of ocean
water in which
photosynthesis is able to
take place
aphotic zone:
the part of the ocean where
photosynthesis cannot
occur.
ESTRATIFICACIÓ DE
L‟ECOSISTEMA OCEÀNIC.
The ocean is divided into different zones based on water depth, distance from the
shoreline, and light penetration.
http://cnx.org/content/m45562/latest
ADAPTACIONS DELS ANIMALS A
LA LLUM
Coloració críptica:
confon l‟animal amb el
medi
cryptic coloration -
coloring that conceals or
disguises an animal's
shape
protective coloration -
coloration making an
organism less visible or
attractive to predators
La llebre àrtica té adaptacions com la de la coloració críptica per ajudar-la a evitar ser depredada.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Detecci%C3%B3_de_la_presa
COLORACIÓ
APOSEMÀTICA:
Adverteix de la
seva perillositat
aposematic
coloration
noun
conspicuous
coloration or
markings of an
animal serving
to warn off
predators.
Coloració mimètica:
alguns insectes
inofensius presenten
coloracions
semblants a la dels
insectes perillosos
mimetic
camouflage
Protective
coloration that is
achieved by a
resemblance to
some other
existing object,
which is
recognized by the
predator but not
associated in its
mind with feeding
FOTOPERÍODE/ photoperiod
FOTOPERÍODE:
Realització de determinats processos segons
la durada del dia i de la nit.
Photoperiod:
Response by an animal or plant to changes in
daily, seasonal, or yearly cycles of light and
darkness. Among animals, sleep, migration,
reproduction, and the changing of coats or
plumage are regulated to some extent by day
length.
LA HUMITAT DE L‟AIRE
La humitat de l‟aire és el vapor d‟aigua que hi ha a
l‟aire atmosfèric.
Humitat absoluta: grams d‟aigua en estat gasós que
conté un metre cúbic.
Absolute humidity: the humidity of the atmosphere, usually expressed as the number of grams of water contained in 1 cubic metre of air.
Humitat relativa: quocient, expressat en %, entre la
quantitat d‟aigua en estat gasós que conté un volum
d‟aire i el màxim que podria contenir a aquesta mateixa
pressió i temperatura.
Relative humidity: the mass of water vapour present in the air expressed as a percentage of the mass that would be present in an equal volume of saturated air at the same temperature
TOTS ELS ÉSSERS VIUS DEPENEN
DE L‟AIGUA.
Segons l‟aigua que necessiten els éssers vius es classifiquen
en:
XERÒFILS: viuen en medis molt secs.
MESÒFILS: tenen necessitats moderades d‟aigua.
HIGRÒFILS: viuen en medis molt humits.
HIDRÒFITS O AQUÀTICS: viuen a l‟aigua
Dins d‟una mateixa espècie els requeriments d‟humitat poden
variar segons l‟etapa del seu cicle biològic.
Els éssers vius presenten nombroses adaptacions per
mantenir l‟equilibri hídric amb el seu medi ambient.
ADAPTACIONS A LA HUMITAT I
EN ELS ANIMALS:
Tenir un tegument impermeable.
Tenir estructures que retenen l‟aire.
Produir secrecions mucoses que mantenen la
pell humida.
Tenir l‟aparell respiratori a l‟interior del cos.
Adaptació del cicle biològic a l‟estació seca.
Capacitat de beure l‟aigua del mar.
Desenvolupament embrionari a l‟interior d‟ous
amb closca impermeable o a l‟interior de
l‟úter matern.
ADAPTACIONS A LA HUMITAT II
EN ELS PLANTES:
Tenir arrels molt llargues.
Tenir fulles amb epidermis molt cutinitzades i
amb pocs estomes
Pilositat abundant capaç de retenir l‟aire.
Tiges i fulles suculentes on s‟emmagatzema
una gran quantitat d‟aigua de reserva.
Fecundació a través de pol·len.
Formació de llavors.
LA SALINITAT
La salinitat de l‟aigua és la
concentració de sals minerals
dissoltes.
A l‟ aigua del mar la mitjana de salinitat
és d‟uns 35 grams per litre.
A l‟aigua dolça pot ser de tan sols 0,5
g/L.
En llacs molt salats, com les llacunes
litorals que poden arribar a assecar-se
amb facilitat pot superar els 200 g/L.
Els organismes poiquilosmòtics són
ESTENOHALINS
Si varia la salinitat del
medi ambient també
varia la salinitat del seu
medi intern i superat el
límit de tolerància
moren.
Com que aquest interval
sol ser estret, només
poden viure en
ambients de salinitat
molt estable.
Les algues i la major
part dels invertebrats
són ESTENOHALINS.
Alguns exemplars d'algues de vidriers tenen més de
200.000 anys d‘ edat
Imatge: http://www.ara.cat/societat/algues_de_vidriers-Posidonia_oceanica_0_642535895.html
Els organismes homeosmòtics poc eficaços
són ESTENOHALINS
Encara que en els
organismes
homeosmòtics poc
eficaços hi ha
adaptacions per
regular la salinitat
interna, en general no
són eficaces i la major
part d‟aquest
organismes són
ESTENOHALINS, com
sol passar en la majoria
dels vertebrats.La llúdria és un mamífer que viu als
trams del riu en bon estat.Imatge: http://www.lleidaambiental.org/?p=149
Els organismes homeosmòtics eficaços són
EURIHALINS.
Les espècies
clarament
eurihalines
suporten grans
canvis de salinitat,
com ara el que
suposa passar de
l‟aigua dolça a „aigua
del mar o a l‟inrevés.
En són exemples
alguns teleostis con
l‟anguila i el salmó.
Imatge: http://ca.wikipedia.org/wiki/Anguila
ELS CORRENTS DEL MEDI: són els
moviments que presenten l‟aigua i l‟ aire.
ELS CORRENTS AERIS
Són aprofitats per:
Ocells i insectes en les
migracions.
Les plantes per a la
dispersió del pol·len i de
les llavors.
Adaptacions:
Escurçament de les ales
en insectes
Mida petita en les
plantes
ELS CORRENTS MARINS
Són aprofitats per:
Peixos, cetacis,
tortugues marines etc
per les migracions.
Adaptacions:
Adherències al substrat
Excavacions a les
roques
Amagar-se a les
esquerdes
BIBLIOGRAFIA CONSULTADA
Jimeno, A . Ballesteros,M. Biologia 2n Batxillerat. Grup
Promotor Santillana. Barcelona 2009. ISBN:974-84-
7918-349-3
Furió Egea, J et alt. Biologia 1r Batxillerat. Editorial
Ecir. València 2002. ISBN: 84-7065-694-5
Margalef, R. “Ecologia” Ed Omega S.A. Barcelona 1980
ISBN 84-282-0405-5 3ª reimpressió.
Imatges: Totes les imatges estan informades a peu
d‟imatge.
WEBGRAFIA
http://www.thefreedictionary.com/cryptic+coloration
http://dictionary.reference.com/browse/cryptic+coloration
McGraw-Hill Dictionary of Scientific & Technical Terms, 6E, Copyright © 2003 by The McGraw-Hill Companies, Inc.
http://www.docstoc.com/docs/11909287/Biotic-and-Abiotic-Factors
http://sciencebitz.com/?page_id=23
http://omicspublishinggroup.wordpress.com/2013/04/01/aquatic-ecosystems/
http://www.bio.miami.edu/dana/160/160S13_19.html
http://cnx.org/content/m45562/latest/
http://groups.molbiosci.northwestern.edu/holmgren/Glossary/Definitions/Def-C/cryptic_coloration.html
http://www.cfecf.com/venting.htm
http://www.ext.colostate.edu/mg/Gardennotes/144.html
http://flairstrips.com/education-and-research/respiratory-system/
http://www.shop.montessoriprintshop.com/Oviparous-or-Viviparous-Animals-SCF-57.htm
http://southernlivingplants.com/care_tips/tip/understanding_sun_exposure
http://www.ara.cat/societat/algues_de_vidriers-Posidonia_oceanica_0_642535895.html
http://www.lleidaambiental.org/?p=149
http://en.wikipedia.org/wiki