eae poum · pdf file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

146
ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC DEL POUM DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT AJUNTAMENT DE TORRELAVIT Exp. 2015/7199 SETEMBRE DE 2016 Document actualitzat setembre de 2017. Àrea de Territori i Sostenilibilitat Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Upload: tranhuong

Post on 12-Mar-2018

238 views

Category:

Documents


9 download

TRANSCRIPT

Page 1: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC DEL POUM DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT

AJUNTAMENT DE TORRELAVIT

Exp. 2015/7199

SETEMBRE DE 2016 Document actualitzat setembre de 2017.

Àrea de Territori i Sostenilibilitat Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat

Page 2: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia
Page 3: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

El  present  ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC  DEL  POUM  DEL  MUNICIPI  DE  TORRELAVIT  és  un  fruit  d’un  contracte 

menor de serveis aprovat  i adjudicat per  la Diputació de Barcelona a Phragmites SL, en  relació a una 

assistència tècnica a l’Ajuntament de Torrelavit. 

Santpedor, setembre de 2016 

Autor/s de l’Estudi Ambiental Estratègic 

Josep Illa i Antich 

Phragmites SL  Biòleg, Col∙legiat núm. 11883‐C [email protected] 

Mireia Fargas i Carbonés 

Phragmites SL Ambientòloga, Col∙legiada núm. 752 Postgrau en Avaluació Ambiental del Planejament Urbanístic, UPC [email protected]  

Carrer dels Arcs, 2 - 08251 Santpedor - Tel. 938274077 

DOCUMENT ACTUALITZAT SETEMBRE DE 2017 

GIS
CBC11883C
GIS
COAMB00752
Page 4: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

 

Page 5: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

1

ÍNDEX  

 

1. MARC LEGAL DE L’ESTUDI ........................................................................................................................ 5 

1.1 NORMATIVA AMBIENTAL VIGENT .................................................................................................................5 

1.2 CONTINGUT DE L’ESTUDI AMBIENTAL ESTRATÈGIC..........................................................................................6 

2. ÀMBIT TERRITORIAL ................................................................................................................................. 9 

3. REQUERIMENTS AMBIENTALS DEL MUNICIPI ........................................................................................ 12 

3.1 PERFIL AMBIENTAL DEL MUNICIPI ............................................................................................................. 12 3.1.1 Climatologia ............................................................................................................................................... 12 3.1.2 Geologia i geomorfologia .......................................................................................................................... 12 3.1.3 Hidrologia i hidrogeologia ......................................................................................................................... 14 3.1.4 Cobertes del sòl ......................................................................................................................................... 16 3.1.5 Fauna ......................................................................................................................................................... 16 3.1.6 Àrees d’especial protecció, conservació, fragilitat o singularitat .............................................................. 19 3.1.7 Connectivitat ecològica ............................................................................................................................. 21 3.1.8 Paisatge ..................................................................................................................................................... 23 3.1.9 Xarxa d’itineraris, camins i senders ........................................................................................................... 25 3.1.10 Àrees de risc ............................................................................................................................................ 26 3.1.11 Contaminació atmosfèrica ....................................................................................................................... 30 3.1.12 Serveis i recursos ..................................................................................................................................... 35 

3.2 SÍNTESI DEL PERFIL AMBIENTAL DE TORRELAVIT ........................................................................................... 41 

3.3 OBJECTIUS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTALS PREDETERMINATS ...................................................................... 43 3.3.1 Obligacions generals en medi ambient ..................................................................................................... 43 3.3.2 Obligacions en matèria d’aigua ................................................................................................................. 44 3.3.3 Obligacions en matèria d’ambient atmosfèric .......................................................................................... 44 3.3.4 Obligacions en matèria de canvi climàtic .................................................................................................. 45 3.3.5 Obligacions en matèria de biodiversitat .................................................................................................... 46 3.3.6 Obligacions en matèria de connectivitat ecològica ................................................................................... 47 3.3.7 Obligacions en matèria de paisatge........................................................................................................... 48 3.3.8 Obligacions en matèria de residus ............................................................................................................ 49 3.3.9 Normativa ambiental general .................................................................................................................... 50 

3.4 RELACIÓ AMB ALTRES PLANS I PROGRAMES ................................................................................................ 51 3.4.1 Llistat general ............................................................................................................................................ 51 3.4.2 Programa de planejament territorial de Catalunya ................................................................................... 52 3.4.3 Pla Director Territorial de l’Alt Penedès .................................................................................................... 56 3.4.4 Pla Territorial Metropolità de Barcelona ................................................................................................... 59 3.4.5 Pla d’Acció Ambiental de l’Agenda 21 ....................................................................................................... 61 

3.5 CONCLUSIONS, OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DEL POUM ...................................................................... 62 

4. AVALUACIÓ ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ ........................................................................................... 66 

4.1 DESCRIPCIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES EN FASE D’AVANÇ DE PLA ..................................................... 66 4.1.1 Alternativa 0. Planejament vigent ............................................................................................................. 66 4.1.2 Alternativa 1. Creixement connector ........................................................................................................ 67 4.1.3 Alternativa 2. Rearticulació interna ........................................................................................................... 69 4.1.4 Comparativa entre les alternatives exposades en fase d’Avanç de pla ..................................................... 71 4.1.5 Alternativa escollida en fase d’Avanç de pla ............................................................................................. 73 

4.2 EVOLUCIÓ DE L’ALTERNATIVA ESCOLLIDA EN FASE D’AVANÇ CAP A LA PROPOSTA PER A APROVACIÓ INICIAL ............. 74 4.2.1 Alternativa 3 .............................................................................................................................................. 74 

4.3 AVALUACIÓ AMBIENTAL COMPARATIVA DE TOTES LES ALTERNATIVES CONSIDERADES .......................................... 77 

4.4 JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA .......................................................................... 78 

Page 6: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

2

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL POUM D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA ........ 79 

5.1 DESCRIPCIÓ ESQUEMÀTICA DEL CONTINGUT DEL PLA .................................................................................... 79 5.1.1 LÍNIES ESTRATÈGIQUES I ACTUACIONS PRINCIPALS .................................................................................................. 79 5.1.2 QUADRE URBANÍSTIC ....................................................................................................................................... 82 5.1.3 SECTORS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ ...................................................................................................... 82 5.1.4 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE............................................................................................................... 87 

5.2 IDENTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DE LES DEMANDES DE RECURSOS NATURALS I INFRAESTRUCTURES ............................. 91 5.2.1 OCUPACIÓ DEL SÒL I DEMANDA D’HABITATGES ...................................................................................................... 91 5.2.2 CONSUM D’AIGUA POTABLE .............................................................................................................................. 93 5.2.3 GENERACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS ....................................................................................................................... 95 5.2.4 CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA ......................................................................................................................... 97 5.2.5 MOBILITAT GENERADA ..................................................................................................................................... 97 5.2.6 EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE ......................................................................................................... 98 

6. EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI I MESURES CORRECTORES ................................................... 100 

6.1 CRITERIS D’IDENTIFICACIÓ D’IMPACTES I DEFINICIÓ DE MESURES CORRECTORES ............................................... 100 

6.2 MATRIU RESUM D’IMPACTES I MESURES CORRECTORES DEL POUM .............................................................. 102 

6.3 ANÀLISI CONCRET D’IMPACTES EN RELACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC ..................................................................... 111 

7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS .................................... 112 

8. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ............................................................................................. 117 

9. SÍNTESI ................................................................................................................................................. 118 

  

PLÀNOLS  

P.1 Context del POUM de Torrelavit 

P.2 Inundabilitat del riu de Bitlles 

P.3 Hàbitats d’interès comunitari 

P.4 Àrees amb pendent superior al 20% 

 ANNEXOS  

ANNEX I. Resultats de l’eina de càlcul d’emissions de CO2  

 

 

   

Page 7: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

3

ÍNDEX DE FIGURES 

 

 

Figura 1. Emplaçament dels nuclis de població censats (IDESCAT). ....................................................................................... 10 Figura 2. Emplaçament dels nuclis de població destacats als plànols d’informació del POUM. ............................................ 11 Figura 3. Activitats extractives i sòls amb pendent superior al 20%. ..................................................................................... 14 Figura 4. Cursos fluvials principals ......................................................................................................................................... 15 Figura 5. Espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers a Torrelavit. ............................................................................................ 19 Figura 6. Àrees d’Interès Faunístic i Florístic al terme municipal. .......................................................................................... 20 Figura 7. Hàbitats d’Interès Comunitari presents a Torrelavit. .............................................................................................. 21 Figura 8. Connectivitat ecològica territorial a Torrelavit. ....................................................................................................... 22 Figura 9. Unitats i subunitats del paisatge segons el PDTAP. ................................................................................................. 23 Figura 10. Retall del fulletó informatiu de Els camins del vi i el cava de l’Alt Penedès. ......................................................... 25 Figura 11. Calat per una avinguda de 500 anys. ..................................................................................................................... 26 Figura 12. Zonificació segons el Reglament de DPH. .............................................................................................................. 27 Figura 13. Calat per una avinguda de 500 anys a Torrelavit. ................................................................................................. 28 Figura 14. Punts d’Actuació Prioritària per risc d’inundació a Torrelavit. .............................................................................. 29 Figura 15. Mapa de protecció vers la contaminació lluminosa a Torrelavit. .......................................................................... 35 Figura 16. Evolució del consum d’energia per fonts i per sectors a Torrelavit. ...................................................................... 39 Figura 17. Detall del plànol de proposta del sistema d’espais oberts del PDTAP. .................................................................. 57 Figura 18. Detall del plànol de creixement estratègic del PDTAP. ......................................................................................... 59 Figura 19. Sistema d’espais oberts del PTMB. ........................................................................................................................ 60 Figura 20. Imatge gràfica de l’alternativa 0. ........................................................................................................................... 67 Figura 21. Imatge gràfica de l’alternativa 1. ........................................................................................................................... 68 Figura 22. Imatge gràfica de l’alternativa 2. ........................................................................................................................... 70 Figura 23. Comparativa entre l’alternativa 2 escollida en fase d’Avanç i la proposta d’ordenació desembre 2016. ............. 75  

 

 

   

Page 8: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

4

ÍNDEX DE TAULES  

 

Taula 1. Població censada a les diferents entitats del municipi. ............................................................................................ 10 Taula 2. Punts d’Actuació Prioritària per risc d’inundació a Torrelavit. ................................................................................. 28 Taula 3. Mitjans per a l’avaluació de la qualitat de l’aire a la ZQA 3 Penedès ‐ Garraf. ......................................................... 31 Taula 4. Qualitat de l’aire a la ZQA 3 Penedès ‐ Garraf. ......................................................................................................... 31 Taula 5. ICQA a Vilafranca del Penedès en el període novembre 2015 – octubre 2016. ....................................................... 32 Taula 6. Valors límit d’immissió a l’ambient exterior. ............................................................................................................ 33 Taula 7. Valors límit d’immissió segons els usos. ................................................................................................................... 33 Taula 8. Consums d’aigua a Torrelavit. .................................................................................................................................. 37 Taula 9. Generació de residus a Torrelavit. ............................................................................................................................ 40 Taula 10. Comparativa de superfícies (m2) i previsió d’habitatges de les 3 alternatives analitzades en fase d’Avanç. ......... 71 Taula 11. Comparativa per vectors ambientals de les 3 alternatives analitzades en fase d’Avanç. ....................................... 72 Taula 12. Comparativa entre les alternatives analitzades en fase d’Avanç i l’alternativa desembre 2016. ........................... 75 Taula 13. Comparativa entre les alternatives analitzades en fase d’Avanç i l’alternativa desembre 2016. ........................... 76 Taula 14. Resultats comparatius de l’avaluació de les diferents alternatives d’ordenació. ................................................... 77 Taula 15. Quadre comparatiu per classes de sòl del planejament vigent versus proposat. ................................................... 82 Taula 16. Quadre resum dels paràmetres dels polígons d’actuació residencials del POUM. ................................................. 86 Taula 17. Quadre resum dels paràmetres dels polígons d’actuació industrials del POUM. ................................................... 87 Taula 18. Qualificació del sòl no urbanitzable. ....................................................................................................................... 88 Taula 19. Quadre comparatiu de la zonificació vigent i proposada. ...................................................................................... 91 Taula 20. Projeccions de població i de llars. ........................................................................................................................... 91 Taula 20. Anàlisi de l’increment d’habitatges. ....................................................................................................................... 92 Taula 21. Potencial d’habitatges nous previstos al POUM. .................................................................................................... 92 Taula 22. Criteris per al càlcul de les necessitats hídriques del pla (ACA). ............................................................................. 93 Taula 24. Estimació de consum d’aigua potable pel creixement de la població estimada. ................................................... 93 Taula 25. Estimació de consum d’aigua potable pels nous creixements del POUM. ............................................................. 94 Taula 26. Resultats sobre l’estimació de consum d’aigua potable amb el desenvolupament del pla. .................................. 94 Taula 27. Estimació de la generació d’aigües residuals pel creixement de la població estimada. ......................................... 95 Taula 28. Estimació de la generació d’aigües residuals pels nous creixements del POUM. ................................................... 96 Taula 29. Resultats sobre l’estimació de la generació d’aigües residuals amb el desenvolupament del pla. ........................ 96 Taula 30. Estimació de les emissions de CO2 mitjançant l’Eina de càlcul. .............................................................................. 99 Taula 31. Estimació de les emissions de CO2 mitjançant el rati d’emissions per càpita facilitat per la Diba. ......................... 99 Taula 32. Impactes ambientals i mesures correctores del POUM. ....................................................................................... 103 Taula 33. Avaluació global de la proposta de POUM per a l’aprovació inicial. ..................................................................... 113 Taula 34. Resultat dels indicadors per a la proposta de POUM per a l’aprovació inicial. .................................................... 116 Taula 35. Proposta d’indicadors de seguiment del POUM. .................................................................................................. 117      

 

Page 9: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

5

1. MARC LEGAL DE L’ESTUDI 

 

1.1 Normativa ambiental vigent 

 

El  present  Estudi  Ambiental  Estratègic  (EAE)  es  redacta  i  tramita  d’acord  al  marc  legal  vigent  en  matèria 

d’avaluació ambiental estratègica, regulada per les següents disposicions de caràcter general. 

 

En  l’àmbit europeu,  la Directiva 2001/42/CE,  relativa a  l’avaluació dels efectes de determinats plans  i 

programes en el medi ambient. 

En l’àmbit estatal, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental. 

A Catalunya,  la  Llei  6/2009,  de  28  d’abril,  d’avaluació  ambiental  de  plans  i  programes,  i  la  Disposició 

addicional  vuitena  de  la  Llei  16/2015,  de  21  de  juliol,  de  simplificació  de  l’activitat  administrativa  de 

l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica. 

(Cal tenir en compte també, les modificacions introduïdes en la Llei 6/2009 pels articles 21 al 24 de la Llei 

10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.) 

 

D’acord amb la disposició derogatòria de la Llei 21/2013, aquesta és d’aplicació com a legislació bàsica a les 

comunitats autònomes transcorregut el termini d’un any des de la seva entrada en vigor en cas que no s’hagi 

aprovat nous textos normatius adaptats a aquesta llei, és a dir, és d’aplicació en el territori català a partir del 

12 de desembre de 2014. 

 

D’acord amb la Llei 16/2015, de 21 de juliol, mentre no es duu a terme l’adaptació de la Llei 6/2009, del 28 

d’abril,  a  la normativa bàsica  continguda a  la  Llei de  l’Estat 21/2013, de 9 de desembre,  s’han d’aplicar  les 

prescripcions de la Llei 6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d’acord amb les regles contingudes 

en la disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015.  

 

D’altra banda,  l’avaluació ambiental estratègica s’integra en  la tramitació del POUM seguint el procediment 

establert en la següent legislació. 

 

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. DOGC núm. 4682, 

de 24.07.2006. 

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. DOGC núm. 

5686, de 5.08.2010.  

Llei 3/2012, del 22 de  febrer, de modificació del  text  refós de  la  Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret 

legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. DOGC núm. 6077, de 29.02.2012. 

 

El  procediment  és  establert  per  l’article  86  bis  i  la  disposició  transitòria  divuitena  del  Text  refós  de  la  Llei 

d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i l'article 115 del Reglament de la Llei d'urbanisme. 

Tanmateix, cal tenir presents les novetats terminològiques i procedimentals introduïdes per la Llei 21/2013. 

 

El procediment d’avaluació ambiental del POUM de Torrelavit es va  iniciar  l’abril de 2009  i el Document de 

Referència va ser emès el mes de maig de 2009; no obstant el temps transcorregut, tenint en compte que la 

proposta del POUM per a l’aprovació inicial és encara més restrictiva en termes de creixement i ocupació del 

sòl  que  el  conjunt  de  les  alternatives  plantejades  en  fase  d’avanç,  el  promotor  del  pla,  l’Ajuntament  de 

Torrelavit, opta per a no tornar a iniciar el procediment amb un nou avanç de planejament. 

 

Page 10: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

6

1.2 Contingut de l’Estudi Ambiental Estratègic 

 

L’Estudi  Ambiental  Estratègic  (EAE)  és  el  document  integrat  en  els  plans  objecte  d'avaluació  ambiental 

estratègica en què es formalitza l'avaluació ambiental duta a terme durant la seva redacció. El seu contingut és 

establert detalladament a l’article 70 del Reglament de la Llei d'urbanisme, així com per les novetats següents 

introduïdes per l’annex IV de la Llei 21/2013. 

 

Tot i que el procediment d’avaluació ambiental del POUM es va iniciar l’abril de 2009 i, per tant, la Llei 21/2013, 

de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, no seria estrictament d’aplicació, acompanyant el document per a 

l’aprovació inicial del pla es redacta un Estudi Ambiental Estratègic que dóna resposta a les novetats introduïdes 

per  la  Llei  21/2013  en  relació  a  la  informació  que  ha  de  contenir  el  document  d’avaluació  ambiental 

corresponent a una aprovació inicial del pla. 

 

Esquemàticament, l'estructura d'un EAE és la següent:  

 

Determinació  dels  requeriments  ambientals  significatius.  Aspectes  rellevants  de  la  situació  del  medi 

ambient. 

Obligacions jurídiques. Principis, objectius jerarquitzats i criteris ambientals que caldrà aplicar i indicadors 

per a la seva verificació. En el cas dels POUM, a més, definició del perfil ambiental del municipi en relació 

amb el pla. 

Anàlisi  i  avaluació  de  les  alternatives  generals  d'ordenació  considerades  i  justificació  ambiental  de 

l'alternativa elegida. 

Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa adoptada. 

Identificació i avaluació dels probables efectes significatius sobre el medi ambient. 

Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius establerts. En el cas dels POUM, a més, 

anàlisi dels perfils ambientals actual i resultant. Programa de vigilància ambiental. 

Síntesi. 

 

I les novetats introduïdes per la Llei 21/2013 són els següents aspectes: 

 

L’evolució de les característiques ambientals de les zones que es poden veure afectades d’una manera 

significativa i la seva evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla. 

La incidència en el canvi climàtic (en particular, una avaluació adequada de la petjada de carboni associada 

al pla). 

Les mesures per mitigar la incidència del pla sobre el canvi climàtic i permetre’n l’adaptació al mateix. 

Un programa de vigilància ambiental per fer el seguiment del pla. 

 

 

ARTICLE 70 DEL REGLAMENT DE LA LLEI D’URBANISME APROVAT PEL DECRET 305/2006.  

En el cas de formulació o revisió de plans d’ordenació urbanística municipal, i en els casos de modificacions sotmeses a 

avaluació ambiental, l’informe ambiental que preveu la Llei d’urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l’informe 

de  sostenibilitat  ambiental  que  regula  la  normativa  sobre  avaluació  ambiental  de  plans  i  programes,  amb  el  grau 

d’especificació que estableixi  l’òrgan ambiental  en el  document  de  referència  i,  en  tot  cas,  amb el  contingut mínim 

següent:  

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l’àmbit del pla, el què inclou:  

1r.  La descripció dels aspectes  i  elements ambientalment  rellevants de  l’àmbit objecte de planejament  i  del  seu 

entorn. 

Page 11: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

7

2n.  La  determinació  dels  objectius,  criteris  i  obligacions  de  protecció  ambiental,  aplicables  en  l’àmbit  del  pla, 

establerts  en  la  normativa  internacional,  comunitària,  estatal,  autonòmica  o  local,  o  en  els  instruments  de 

planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. 

3r. La definició dels objectius  i  criteris ambientals adoptats en  la  redacció del pla, d’acord amb els  requeriments 

ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei 

d’urbanisme, els quals han de referir‐se, entre d’altres aspectes, a la sostenibilitat global del model d’ordenació; al 

cicle  de  l’aigua;  a  la  biodiversitat  territorial,  la  permeabilitat  ecològica  i  el  patrimoni  natural;  a  la  qualitat  del 

paisatge; a la qualitat de l’ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i lluminosa. 

Aquests objectius ambientals han de  ser  formulats de  forma  jerarquitzada en  funció del  seu grau d’importància 

relativa.  

a) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa d’ordenació proposada, el què inclou: 

1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades. 

2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, 

d’acord amb els objectius i criteris ambientals als què es refereix l’apartat 1.c) d’aquest article. 

3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada.  

b) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alternativa d’ordenació adoptada, incloent: 

1r.  Una  síntesi  descriptiva  del  contingut  del  pla  amb  expressió  de  les  seves  determinacions  amb  possibles 

repercussions significatives sobre el medi ambient. 

2n.  La  identificació  i  quantificació  dels  sòls  objecte  de  transformació  i  de  les  demandes  addicionals  de  recursos 

naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada. 

3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.  

c) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris, acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, 

permanents i temporals, positius i negatius i d’altres) de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent: 

1r. Els efectes sobre els recursos naturals. 

2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat 1. 

3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla.  

d) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals establerts, el què comprèn: 

1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a 

l’apartat 1. 

2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte  l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals  inicial  i  resultant de 

l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establerts en l’apartat 1.c). 

3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.  

a) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla. 

 

 

ANNEX IV DE LA LLEI 21/2013, DE 9 DE DESEMBRE, D’AVALUACIÓ AMBIENTAL.  

La informació que ha de contenir l’estudi ambiental estratègic que preveu l’article 20 ha de ser, com a mínim, la següent:  

1. Un esbós del  contingut, els objectius principals del pla o programa  i  les  relacions amb altres plans  i programes 

pertinents;  

2. Els aspectes rellevants de la situació actual del medi ambient i la seva probable evolució en cas de no‐aplicació del 

pla o programa;  

3. Les  característiques mediambientals  de  les  zones  que  puguin  estar  afectades  de manera  significativa  i  la  seva 

evolució tenint en compte el canvi climàtic esperat en el termini de vigència del pla o programa;  

4. Qualsevol problema mediambiental existent que sigui rellevant per al pla o programa, incloent‐hi en particular els 

problemes  relacionats  amb  qualsevol  zona  d’especial  importància mediambiental,  com  les  zones  designades  de 

conformitat amb la legislació aplicable sobre espais naturals i espècies protegides i els espais protegits de la Xarxa 

Natura 2000;  

Page 12: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

8

5. Els objectius de protecció mediambiental fixats en els àmbits internacional, comunitari o nacional que tinguin relació 

amb el pla o programa i la manera com aquests objectius i qualsevol aspecte mediambiental s’han tingut en compte 

durant la seva elaboració;  

6. Els probables efectes significatius en el medi ambient,  inclosos aspectes com la biodiversitat,  la població,  la salut 

humana, la fauna, la flora, la terra, l’aigua, l’aire, els factors climàtics, la incidència en el canvi climàtic, en particular 

una avaluació adequada del rastre de carboni associada al pla o programa, els béns materials, el patrimoni cultural, 

el  paisatge  i  la  interrelació  entre  aquests  factors.  Aquests  efectes  han  de  comprendre  els  efectes  secundaris, 

acumulatius, sinèrgics, a curt, mitjà i llarg termini, permanents i temporals, positius i negatius;  

7. Les mesures previstes per prevenir,  reduir  i, en  la mesura que sigui possible, compensar qualsevol efecte negatiu 

important en el medi ambient de  l’aplicació del pla o programa,  incloent‐hi aquelles per mitigar‐ne  la  incidència 

sobre el canvi climàtic i permetre’n l’adaptació a aquest;  

8. Un  resum  dels  motius  de  la  selecció  de  les  alternatives  previstes  i  una  descripció  de  la  manera  com  es  va  fer 

l’avaluació, incloses les dificultats, com ara deficiències tècniques o falta de coneixements i experiència que es puguin 

haver trobat a l’hora de recollir la informació requerida;  

9. Un programa de vigilància ambiental en el qual es descriguin les mesures previstes per al seguiment;  

10. Un resum de caràcter no tècnic de la informació facilitada en virtut dels epígrafs precedents. 

 

   

Page 13: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

9

2. ÀMBIT TERRITORIAL 

 

Torrelavit és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès (província de Barcelona), situat a l’extrem septentrional 

de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia. El terme municipal té una 

extensió de 23,6 km2 i limita al nord amb els termes de Cabrera d’Anoia i Piera, al sud amb el Pla del Penedès i 

Font‐rubí, a  l'est amb Sant Sadurní d'Anoia  i  Subirats  i  a  l’oest amb Sant Quintí de Mediona  i Sant Pere de 

Riudebitlles.  

 

 

Page 14: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

10

Torrelavit té un conjunt urbà situat al centre del terme, configurat pels nuclis històrics principals de Terrassola 

i Lavit (actual cap del municipi). Ambdós nuclis, situats a 210 i 202 msnm respectivament, disten menys de 300 

metres l’un de l’altre i es troben a la vora esquerra del riu de Bitlles, separats pel torrent de Sant Marçal (que 

aboca al riu de Bitlles per l’esquerra).  

 

La població censada al municipi l’any 2015, segons dades de l’Idescat, va ser de 1.401 habitants. En total, el 

terme municipal  té 10 entitats o nuclis  de població que apleguen  tots els habitants del municipi.  La  forma 

urbana és dispersa i desdibuixada amb diversos barris. 

 Figura 1. Emplaçament dels nuclis de població censats (IDESCAT). 

   

  

 

 

 

Taula 1. Població censada a les diferents entitats del municipi.  

ENTITATS DE POBLACIÓ  HABITANTS CENSATS (IDESCAT 2015) 

Can Nadal de Bogadella  36 

Can Raspall dels Horts  5 

Can Rossell de la Serra  102 

El Carrer del Bessó  7 

Can Nadal 

de Bogadella 

Can Raspall 

del Horts 

Can Rossell de 

la Serra 

El carrer del 

Bosc  Lavit Terrassola  La Riera 

La Pineda Sant Martí 

Sadevesa 

Page 15: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

11

Taula 1 (continuació). Població censada a les diferents entitats del municipi.  

ENTITATS DE POBLACIÓ  HABITANTS CENSATS (IDESCAT 2015) 

El Carrer del Bosc  162 

Lavit  180 

La Pineda  661 

La Riera  15 

Sant Martí Sadevesa  8 

Terrassola  225 

 

 

Figura 2. Emplaçament dels nuclis de població destacats als plànols d’informació del POUM. 

   

  

 

 

 

Diverses infraestructures de comunicació viàries travessen el municipi: la carretera local BP‐2152 en direcció 

Cal Raspall, la carretera local BV‐2151 en direcció St. Sadurní d’Anoia i St. Pere de Riudebitlles, la carretera BV‐

2153 a el Pla del Penedès i el camí rural a la urbanització del Bessó de Piera. És un dels 9 municipis que forma 

part de la Mancomunitat de l’Alt Penedès.   

Can Bassó 

Bellpenedès  Can Rossell de 

la Serra 

Torrelavit El Maset  Segura Viudas 

Sabanell 

Page 16: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

12

3. REQUERIMENTS AMBIENTALS DEL MUNICIPI 

 

3.1 Perfil ambiental del municipi 

 

3.1.1 CLIMATOLOGIA 

 

El clima de Torrelavit és de caràcter mediterrani litoral, benigne, marcat per un punt d’aridesa. Els estius sovint 

són xafogosos i els hiverns no massa durs. El fred és sec amb algunes diferencies tèrmiques notables entre el 

dia i la nit. 

 

La  comarca  de  l’Alt  Penedès  és  el  territori més  sec  de  la  Depressió  Pre‐litoral,  degut  a  la  seva  constitució 

geològica, el relleu sense altes muntanyes que aglutinin núvols que podrien originar pluges i el fet de la manca 

de grans rius que augmenten la humitat de l’ambient. 

 

L’Alt Penedès té una mitjana anual d’uns 550 mm de precipitacions. Aquestes esdevenen cap a la tardor (37%) 

i a la primavera (26%) amb uns 50 a 70 dies de pluja a l’any. 

 

Els estius són calorosos i secs amb fortes insolacions. La temperatura mitjana pot arribar als 30º. Els hiverns són 

generalment suaus amb temperatures mínimes de 7º, encara que algunes vegades i en certes ocasions s’han 

arribat a produir gelades i nevades. 

 

3.1.2 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 

 

Geologia 

 

Torrelavit està situat a la plana penedesenca, dins la Depressió Prelitoral, fosa tectònica orientada de nord‐est 

a sud‐oest, entre la Serralada Litoral (Massís de Garraf i serres de l’Ordal) i la Serralada Prelitoral (Montserrat i 

serres d’Ancosa) i que es va formar a l’era terciària com a conseqüència de l’enfonsament parcial del Massís 

Central. L’esmentat enfonsament es va produir per l’entrada de les aigües de la Mediterrània formant‐se un 

golf a l’àrea del Vallès i del Penedès. En finalitzar el Miocè, fa uns 6 milions d’anys, es va produir una regressió 

de les aigües que, quan es varen retirar, van arrossegar materials argilosos i arenosos. D’aquesta manera es va 

determinar l’estructura geològica de la zona que litològicament està formada bàsicament per dipòsits terciaris 

i per materials sedimentaris del Quaternari de formació més recent. 

 

Dins l’Inventari d’àrees d’interès geològic del Departament de Territori i Sostenibilitat no s’identifica cap Àrea 

d’interès  geològic,  geòtop o  geozona dins el  terme municipal  de Torrelavit.  Tot  i  això,  en el  treball  del Pla 

Director  Supramunicipal  de  Sostenibilitat  de  la  mancomunitat  de  municipis  de  l’Alt  Penedès  (2005), 

s’identifiquen les següents àrees d’interès geològic: 

 

Meandres del riu de Bitlles. 

Àrea situada a la vall del riu Bitlles, a l’extrem nordoccidental del municipi. 

Correspon a un exemple interessant de morfologia fluvial conseqüència de les excavacions i meandres 

formats pel riu. 

   

Page 17: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

13

Paisatges ruïniformes. 

Àrea situada a  l’extrem nord del municipi de Torrelavit,  resultat de  la sobreexcavació de materials 

sensibles a l’erosió, amb el contrast amb materials més resistents. 

 Relleu 

 

El terme municipal de Torrelavit se situa al límit septentrional de la plana del Penedès, en una zona de relleus 

suaus però aturonats, marcats en la seva orientació per la vall sinuosa del Riu de Bitlles, que discorre en sentit 

nord‐oest/sud‐est, i d’alguns altres torrents menors, com el de la Rovira i el de Sant Martí, que també tenen la 

mateixa orientació.  

 

Aproximadament un 27% del terme municipal presenta sòls amb pendent superior al 20%. Aquestes zones amb 

major pendent es situen entorn la xarxa fluvial, resseguint els cursos d’aigua que han anat erosionant el sòl. El 

terreny és ondulat pels contraforts de  la serra de Mediona, pel mig de  la qual  travessa  l’artèria  fluvial més 

important del terme, el riu Bitlles. 

 

La cota de més alta del terme s’assoleix al turó de Collderes, 364 metres d’altitud, al  límit amb el terme de 

Cabrera d’Anoia. La vall que forma el Riu de Bitlles, al seu pas pel terme, es troba a una alçada mitjana d’uns 

185 metres i la cota més baixa del municipi es troba al lloc on el riu entra al terme de Sant Sadurní d’Anoia, a 

uns 145 metres d’altitud. Pel que fa al sector sud‐oest del terme municipal, territori al voltant del nucli històric 

de Sant Martí Savedesa, també hi destaquen ondulacions significatives com són el Puig Cúgol (358 metres), el 

Puig de Claret (317 metres), el turó de Sant Martí (305 metres) i el Puig d’en Celoni (304 metres). 

 

En general, arreu del terme les ondulacions del terreny són relativament suaus, tot i que l’entorn del riu Bitlles 

i dels seus torrents tributaris són més abruptes. El sector per on passa el riu de Bitlles, per les característiques 

edafològiques dels materials argilosos, presenta paisatges interessants amb vessants verticals i algunes timbes. 

 

Activitats extractives 

 

Dins  el  terme  municipal  no  s’identifica  cap  activitat  extractiva  en  actiu.  Tot  i  això,  segons  les  bases 

cartogràfiques  consultades  del  Departament  de  Territori  i  Sostenibilitat,  a  Torrelavit  s’identifiquen  dues 

activitats extractives abandonades d’argiles, una d’elles anomenada al Molí de Parellada, i l’altra, a cavall entre 

el terme de Torrelavit i el de El Pla del Penedès a les proximitats del cim de l’Aguilera, anomenada La Serra Xica. 

 

   

Page 18: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

14

Figura 3. Activitats extractives i sòls amb pendent superior al 20%. 

Bases cartogràfiques del DTS i l’ICGC.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3.1.3 HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA 

 

Hidrologia superficial 

 

El  curs d’aigua més  important  del  terme municipal  de Torrelavit  és  el  riu  de Bitlles,  conegut  també  com a 

Riudebitlles o riu Bitlles. El riu de Bitlles es troba dins la conca hidrogeogràfica de El Llobregat i és un afluent del 

riu Anoia. 

 

El riu de Bitlles té un cabal mitjà d’uns 5 hm³ anuals. A l’entrada al terme de Torrelavit se li estima un cabal de 

base permanent d’uns 110 a 130 litres per segon. Entra al municipi per l’indret del molí d’en Vinyals, a uns 220 

metres d’alçada, i després d’un recorregut molt sinuós, de més de 6 km, surt del terme al voltant de les ruïnes 

del molí d’en Cardús ( a una alçada d’uns 145 metres). 

   

Page 19: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

15

Figura 4. Cursos fluvials principals Bases cartogràfiques de l’ACA i l’ICGC.  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El riu de Bitlles té diversos afluents. Destaca pel marge esquerre el torrent del Torró (St. Pere de Riudebitlles) i 

pel marge dret el torrent de les Forques (St. Quintí de Mediona) i el torrent de Guilló (St. Pere de Riudebitlles).  

Tant a una banda com a l’altra del seu recorregut pel terme municipal, desguassen petits torrents que porten 

aigua en períodes de certa intensitat de precipitació; els torrents més destacats són el torrent de Mas Vendrell 

i el de Sant Marçal. 

 

A  la  part  sud‐oest  del  terme,  drenen  també  en  sentit  nord‐oest/sud‐est  un  conjunt  de  torrents  de  curt 

recorregut com el torrent de Sant Martí, el torrent de la Font Fresca, el torrent de la Rovira, entre d’altres, que 

conflueixen a la riera de Santa Fe o de Lavernó, un altra dels afluents del riu Anoia. Aquest conjunt de torrents 

i rieres al pas pel terme de Torrelavit tenen relativa poca importància hidrològica però configuren l’orientació 

de la zona de relleu suau entre Sant Martí Sadevesa i el Pla del Penedès. 

 

Hidrologia subterrània 

 

Al terme de Torrelavit no s’identifica cap zona amb aqüífers protegits de les conques internes litorals segons el 

Decret 328/1988, pel qual s’estableixen normes de protecció en relació diversos aqüífers de Catalunya. L’aqüífer 

protegit més pròxim és el de Carme‐Capellades, situat a uns 900 metres al nord del terme municipal. 

 

Page 20: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

16

Al municipi de Torrelavit hi ha un nombre molt destacat de  fonts naturals,  fins a 60 segons el Pla Director 

Supramunicipal de Sostenibilitat de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005), perquè és un terme 

d’una notable extensió i té una constitució geològica i una peculiar estructura orogràfica.  

 

La zona propera al riu és molt rica amb aigua, amb un bon nombre de fonts d’important cabal com és el cas de 

la d’en Pau Joan Xic que pertany a la societat Mina i Aigües Potables del Cargol. D’altres han estat canalitzades, 

com poden ser  la de Sant Isidre  i  la de Cargol de Puigcúgul. També hi ha un bon nombre de fonts a  la zona 

planera  del  municipi  (Sant  Martí  de  Sadevesa)  associades  als  diversos  torrents  existents,  entre  els  quals 

destaquen el de Sant Martí, d’en Rovira i de can Respall o Raspall, que aboquen les aigües a la riera Lavernó, 

afluent de l’Anoia al terme de Subirats. 

 

 

3.1.4 COBERTES DEL SÒL 

 

Els  espais  agrícoles,  especialment  la  vinya,  ocupen  la  superfície  més  destacada  del  terme  municipal  de 

Torrelavit.  Els  espais  urbanitzats  es  concentren  al  llarg  del  riu  de  Bitlles,  amb  certa  dispersió.  Les  masses 

forestals, minoritàries, estan dominades pels matollars (brolles i garrigues)  i els boscos aciculifolis (pinedes), 

destacant especialment dues franges paral∙leles amb certa continuïtat al llarg del riu de Bitlles. 

 

Dins els sòls agrícoles dominen els conreus llenyosos de secà (categoria en la què s’inclou la vinya), però també 

hi ha una presència prou significativa de conreus herbacis de secà. 

 

La  vinya  ocupa  913  ha  de  ceps  per  a  raïm  de  vinificació  el  que  representa  el  77,24%  del  total  de  la  terra 

conreada. El segon conreu llenyós en importància correspon als ametllers, amb 60 ha. Per últim, cal esmentar 

com a tercer conreu en importància les oliveres amb 53 h. Respecte els conreus herbacis, el més important és 

l’ordi amb 96 ha.  

 

3.1.5 FAUNA 

 

En aquest apartat s’exposa l’estudi de fauna de l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar (2008), extret 

bàsicament del Pla Director de Sostenibilitat de la Mancomunitat de l’Alt Penedès i, per tant, cal tenir en compte 

que es refereix a un context supramunicipal. La descripció de la fauna s’efectua seguint 3 categories: hàbitats 

forestals associats a espais de ribera, hàbitats herbacis en espais oberts i hàbitats agrícoles. 

 

Hàbitats forestals associats a barrancs, torrents i cursos fluvials amb funció d’hàbitats de Ribera.  

Riu Bitlles i afluents 

 

Aquests  ambients  són  especialment  interessants  i  característics  del  paisatge  penedesenc.  En  un  territori 

eminentment caracteritzat pels conreus, aquests hàbitats  forestals en fondal configuren de manera evident 

l’actual paisatge penedesenc i resulten de gran interès com a refugi per a la fauna. Aquest efecte de protecció 

ve definit per dos factors: el propi pendent i el creixement de la vegetació arbustiva i arbrada per la llera i àmbits 

associats als torrents. 

 

La xarxa de barrancs més o menys profunds configuren un hàbitat ben determinat i de gran interès es tracta, 

doncs,  d’un  hàbitat  de  nidificació  per  espècies  de  rapinyaires  forestals  com  l’esparver  (Accipiter  nisus),  el 

gamarús (Strix aluco),  i en alguns  indrets possiblement també per  l’àguila marcenca (Circaetus gallicus); així 

Page 21: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

17

mateix són enclaus bàsics per a molts mamífers com el senglar (Sus scrofa), el toixò (Meles meles), la fagina 

(Martes foina) o la guineu (Culpes vulpes). En els barrancs són molt freqüents els caus de rosegadors com el 

ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), per la qual cosa no ens ha d’estranyar la presència de tants depredadors 

de mida mitjana en aquest ambient. 

 

Aquestes  espècies  de  mamífers  aprofiten  la  xarxa  de  torrents  per  interrelacionar‐se,  ubicar‐hi  els  caus  i 

desplaçar‐se en un entorn més favorable i segur que no pas els ambients oberts que defineixen els conreus. En 

qualsevol cas  la proximitat a hàbitats agrícoles  i de mosaic que actuen com a àrees d’alimentació, atorga a 

aquest hàbitat un valor afegit. Les característiques frescals dels fondals ofereixen opcions per a un rèptil que 

precisament defuig els ambients massa assolellats, es tracta del vidriol o serp de vidre (Anguis fragilis). 

 

Espècies nidificants: 

Tord (Turdus philomelos) 

Merla (Turdus merula) 

Griva (Turdus viscivorus) 

Rossinyol bord (Cettia cetti) 

Oriol (Oriolus oriolus) 

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) 

Tallarol de garriga (Sylvia cantillans) 

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) 

Raspinell comú (Certhia brachydactyla) 

Pit roig (Erithacus rubecula) 

Bruel (Regulus ignicapillus)   

Tudó (Columba palumbus) 

Tòrtora (Streptopelia turtur) 

Picot verd (Picus viridis) 

Gaig (Garrulus glandarius) 

Mallerenga blava (Parus caeruleus) 

Mallerenga carbonera (Parus major) 

Mallerenga emplomallada (Parus cristatus) 

Mallerenga cuallarga (Aegithalos caudatus) 

Cargolet (Troglodytes troglodytes) 

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)  

Bosqueta (Hipollais polyglotta) 

   

Hàbitats oberts herbacis en àrees no conreades: Els erms.  

Parts del Mas de Queralt i Can Prades, també entre Lavit i el Molí Cover i altres repartits per la resta 

del terme 

 

Les àrees obertes, és a dir prats i fenassars, suposen la primera fase de l’abandonament dels conreus o són 

resultants d’alguna actuació humana prèvia a l’alteració definitiva d’aquests espais i per tant coincideixen amb 

els erms. Es troben escampats pels diferents sectors del municipi i de fet no suposen un hàbitat amb peces de 

suficient entitat territorial. Es troben nombrosos a invertebrats (insectes lepidòpters, coleòpters, però també 

mol∙luscs) que a la vegada suposen una font d’alimentació per a molts vertebrats. Localment hostatgen espècies 

d’ambients oberts que no difereixen gaire de les presents en els conreus no arbrats. La xarxa lineal definida pels 

marges i vores de conreus i camins que mantenen la vegetació ruderal. Aquesta vegetació està constituïda per 

nombroses espècies botàniques i suposa una variada oferta per a la fauna: punts de nidificació per a alguns 

Page 22: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

18

ocells, refugi per a petis mamífers i un ambient privilegiat per als rèptils, molt especialment on es mantenen 

murets i tanques de pedra. Els rèptils localitzats han estat la serp verda (Malpolon monspessulanus),  la serp 

d’escala (Elaphe scalaris), el llangardaix (Lacerta lepida) i la sargantana (Podarcis hispanica). Ocells com el trist 

(Cisticola juncidis) o la cadernera (Carduelis carduelis) són les més abundants en aquestes formacions herbàcies. 

Destaquem la presència del trobat (Anthus campestris), espècie inclosa a l’Annex 1 de la Directiva Aves, que 

requereix d’espais oberts i que també sovinteja àrees conreades. 

 

Els hàbitats agrícoles.  

La major part del terme municipal. La plana 

 

Els conreus són la matriu del paisatge del municipi. La característica més rellevant dels conreus com a hàbitat 

faunístic  rau  sens dubte en el  seu  interès com a àrea d’alimentació. El paisatge agrari presenta diferències 

associades al relleu o a la propietat. De manera molt aproximada podem considerar que les grans parcel∙les 

sense  discontinuïtats  suposen  territoris  d’alimentació  ideals  pels  grans  ocells  rapinyaires  mentre  que 

l’estructura de parcel∙les de menor superfície, ben definides per feixes i marges vegetats, suposen un paisatge 

més variat i per tant són àrees de superior interès des de la perspectiva de la biodiversitat. 

 

Les vinyes i altres conreus de secà són molt utilitzats per a diverses espècies entre les que cal fer esment especial 

a l’àguila cuabarrada (Hieraetus fasciatus). L’eliminació física de l’estructura en feixes suposa la desaparició dels 

marges, murets i altres elements potenciadors de la biodiversitat. Així mateix cal estar atents als efectes de 

l’entramat de filats  relacionats amb  la mecanització de  les activitats agrícoles. Aquests  filats poden resultar 

perjudicials per les rapinyaires que cacen als conreus.  

 

Una de les característiques de la fauna pròpia dels conreus és la seva variabilitat en funció de l’època de l’any. 

A l’hivern, els conreus del Penedès estan plens de vida, s’observen estols molt nombrosos d’ocells hivernants 

que  recorren els  camps a  la  recerca de menjar. En els  itineraris  realitzats en diferents conreus, bàsicament 

vinyes s’han observats les especies següents: 

 

Cogullada vulgar (Galerida cristata)  

Cotoliu (Lullula arborea)  

Titelles (Anthus pratensis) 

Cuereta torrentera (Motacilla cinerea) 

Cuereta blanca (Motacilla alba) 

Pit‐roig (Erithacus rubecula) 

Cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) 

Bitxac (Saxicola torquata) 

Merla (Turdus merula) 

Tords (Turdus philomelos) 

Tord ala‐roig (Turdus iliacus) 

Tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) 

Tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) 

Mallerenga blava (Parus caeruleus)   

Gaig (Garrulus glandarius) 

Garsa (Pica pica) 

Gafarrons (Serinus serinus) 

Verdum (Carduelis chloris) 

Cadernera (Carduelis cannabina) 

Page 23: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

19

Passerell (Carduelis cannabina) 

Cruixidell (Miliaria calandra) 

Gratapalles (Emberiza cirlus) 

Sit negre (Emberiza cia) 

Estornell negre (Sturnus unicolor) 

Pardal comú (Passer domesticus) 

Pardal xàrrec (Passer montanus) 

Pinsà (Fringilla coelebs) 

 

A la primavera ja no trobem grans estols. Dels nombrosos fringíl∙lids esmentats al hivern, en època de cria en 

resten però, parelles de passerells, caderneres i gafarrons que s’afegeixen a espècies típiques d’aquest hàbitat 

com ara  les  cogullades  (Galerida  cristata), el bitxac  (Saxicola  torquata),  el  cruixidell  (Miliaria  calandra) o el 

gratapalles  (Emberiza  cirlus). A  les cabanes  tan  típiques es  troba el mussol  (Athene noctua) mentre que en 

construccions  rurals  però  que  gaudeixen  de  tranquil∙litat  encara  hi  cria  l’òliba  (Tyto  alba)  extraordinària 

consumidora de  ratolins  de  camp  (Mus  spretus),  ratolins  casolans  (Mus musculus)  i musaranyes  (Crocidura 

russula).  A  la  primavera  la  puput  (Upupa  epops)  està  ben  associada  a  aquests  conreus  com  és  el  cas  de 

l’abellerol.  Menys  conegut  pels  seus  hàbits  crepusculars  és  el  siboc  (Caprimulgus  ruficollis)  que  repeteix 

incansablement el seu cant monòton els capvespres i nits d’estiu. 

 

Els conills, les perdius i les guatlles (Coturnix coturnix) a l’estiu, són encara representatives d’aquests conreus 

en els quals la presència de marges. 

 

 

3.1.6 ÀREES D’ESPECIAL PROTECCIÓ, CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT 

 

Espais PEIN i Xarxa Natura 2000, LIC, ZEPA i ZEC 

  

Figura 5. Espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers a Torrelavit. Bases cartogràfiques del DTS. 

 

Page 24: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

20

Dins el  terme municipal de Torrelavit no hi ha cap espai protegit  inclòs a  la Xarxa de Parcs Naturals, Espais 

Naturals de Protecció Especial, espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural o espais de la Xarxa Natura 2000. 

Tot i això, el límit nord‐est del terme és aproximadament també un tram de límit de l’Espai d’Interès Natural 

Valls  de  l’Anoia,  que  també  forma  part  de  la  Xarxa  Natura  2000,  és  ZEC  (codi  ES5110018)  i  ZEPA  (codi 

ES5110018). 

 

Altres espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers són Capçaleres del Foix (codi ZEC i ZEPA ES5110022) i les Serres 

del Litoral central (codi ZEC i ZEPA ES5110013). 

 

Àrees d’Interès Faunístic i Florístic 

 

Bona part del  terme municipal  està  inclòs dins  l’Àrea d’Interès Faunístic  i  Florístic número 2807.  Les Àrees 

d’Interès Faunístic i Florístic (AIFF) es delimiten com a la suma de les àrees més crítiques de totes les espècies 

de fauna i flora amenaçada i tenen un valor tan sòls informatiu. L’AIFF que afecta Torrelavit inclou la zona de 

distribució de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). 

 

 

Figura 6. Àrees d’Interès Faunístic i Florístic al terme municipal. Bases cartogràfiques del DTS i l’ICGC. 

  

 

 

Page 25: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

21

Hàbitats d’interès prioritari 

 

Pel que fa a la biodiversitat territorial, al municipi s’identifiquen els hàbitats d’interès comunitari no prioritari 

corresponents a pinedes mediterrànies (codi 9540); alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0); 

alzinars i carrascars (codi 9340) i matollars termomediterranis i predesèrtics (codi 5330). 

  

Figura 7. Hàbitats d’Interès Comunitari presents a Torrelavit. Bases cartogràfiques del DTS. 

  

 

3.1.7 CONNECTIVITAT ECOLÒGICA 

 

L’element més important en relació a la connectivitat ecològica dins el terme de Torrelavit és el riu de Bitlles i 

la seva xarxa d’afluents associada. Tot i això, el conjunt del mosaic agroforestal del sòl no urbanitzat, amb una 

relativa baixa presència d’infraestructures viàries importants i una baixa urbanització del territori, també és un 

element important per la connectivitat a nivell territorial. 

 

Page 26: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

22

El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) engloba els grans espais connectors dins la categoria de sòl 

de protecció especial del sistema d’espais oberts. Segons el PTMB, Torrelavit es troba en un indret estratègic 

per a la connectivitat dels espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers i compta amb un important entramat de rius 

i rieres, del qual, el riu de Bitlles n’és un dels principals eixos connectors de la comarca. 

 

Figura 8. Connectivitat ecològica territorial a Torrelavit. Bases cartogràfiques del DTS. 

  

 

Cal afegir també que el Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP) defineix el riu de Bitlles com a Zona 

d’Especial Interès Connector associada a espai fluvial (ZEIC‐R), degut a que permet la connectivitat entre l’espai 

PEIN “Ancosa‐Montagut” i el riu Anoia, també determinat com a connector fluvial. 

 

Els rius Mediona, Bitlles, Anoia i Lavernó formen part dels ecosistemes fluvials més rellevants de l’Alt Penedès, 

per la qual cosa els ajuntaments de Mediona, Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit, 

Subirats i Sant Sadurní d’Anoia van signar un compromís per a protegir, conservar i millorar els espais fluvials 

del seus termes municipals i per a treballar de manera conjunta i coordinada. 

 

L’impuls  d’aquest  compromís  ha  estat  en  bona  part  liderat  per  l’Ajuntament  de  Torrelavit  el  qual  s’ha 

formalitzat en diferents actuacions d’urbanització, d’edificació i de planejament com són la creació del Centre 

d’Interpretació de l’Aigua i la redacció del Pla especial urbanístic de protecció dels molins paperers de Torrelavit, 

així com d’altres projectes rellevants com el camí del riu. 

 

 

   

Page 27: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

23

3.1.8 PAISATGE 

 

Tractament del paisatge de Torrelavit al Pla Director de l’Alt Penedès 

 

El Pla Director Territorial de l’Alt Penedès (PDTAP), aprovat definitivament l’any 2008, identifica i delimita les 

diferents  unitats  tipològiques  de  paisatge  que  comprenen  la  comarca.  El  Pla  Territorial  de  l’Alt  Penedès 

estableix  tres unitats  i nou subunitats de paisatge a  la comarca de  l’Alt Penedès. Torrelavit es  troba dins  la 

Unitat 2. El paisatge vitivinícola de la plana de l’Alt Penedès, amb la meitat nord‐est del terme dins la Subunitat 

2.2. Els paisatges agroforestals de la vall de riu de Bitlles, i la meitat sud‐oest del terme dins la Subunitat 2.3. 

Els paisatges vitivinícoles de la plana. 

 

 

Figura 9. Unitats i subunitats del paisatge segons el PDTAP. Agenda 21 supramunicipal de 18 municipis de l’Alt Penedès. 

 

 

 

 

Tractament del paisatge de Torrelavit al Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana 

 

El Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l'Observatori del Paisatge, va ser 

aprovat definitivament  l'11 de desembre de 2014.  Segons  aquest  catàleg,  al  terme municipal  de Torrelavit 

s’identifiquen dues unitats de paisatge, per una banda la Plana del Penedès (unitat 3) a la meitat sud i, per 

l’altra, les Valls de l’Anoia (unitat 4) a la meitat nord aproximadament.  

 

De  cada  una  d’aquestes  unitats  del  paisatge  identificades  a  Torrelavit  se’n  presenta  una  explicació  dels 

principals  valors  del  paisatge  segons  el  Catàleg  del  Paisatge  de  la  Regió Metropolitana,  una  relació  de  les 

propostes de criteris i accions dirigits a l’ordenació que es presenten a les fitxes de les unitats del Catàleg i una 

explicació de les particularitats detectades pel municipi. 

  

Page 28: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

24

 UNITAT 3. PLANA DEL PENEDÈS 

Trets distintius i principals valors del paisatge 

‐ El patró dominant d’ondulació del territori i les visuals mitjanes i llargues són elements que donen atractiu a la unitat. ‐ El predomini del paisatge de la vinya, alternat amb torrents i bosquines, i el color rogenc dels sòls argilosos. ‐ Els carrers de cases aïllats i els veïnats rurals immersos en la matriu agrícola. ‐ Les masies amb els seus volums annexos (cellers i capelles); destaquen, entre altres, cal Raspall dels Horts a Torrelavit. ‐ Els petits camins que permeten l’accés al territori i submergir‐se en el paisatge rural. ‐ La presència de la silueta de Montserrat com a fons escènic. 

Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació 3.17. Els nuclis de fesomia singular com els del municipi de Torrelavit mostren estructures urbanes i perfils característics que constitueixen fites paisatgístiques. El desenvolupament urbà tant de rehabilitació com de nova implantació ha de respectar aquests trets característics i  impedir a través del planejament urbanístic  l’aparició d’elements volumètrics que els desfigurin. 3.20.  Introduir en el planejament urbanístic municipal de Torrelavit  (entre d’altres poblacions) un apartat específic sobre el tractament paisatgístic dels vials d’accés a la població amb l’objectiu de garantir uns accessos ordenats, que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat dels nuclis urbans.  

 

 UNITAT 4. VALLS DE L’ANOIA 

Trets distintius i principals valors del paisatge 

‐ El patró dominant d’ondulació del territori i les visuals mitjanes i llargues són elements que donen atractiu a la unitat. ‐ El predomini del paisatge de la vinya, alternat amb torrents i bosquines, i el color rogenc dels sòls argilosos. ‐ Els carrers de cases aïllats i els veïnats rurals immersos en la matriu agrícola. ‐ Les masies amb els seus volums annexos (cellers i capelles); destaquen, entre altres, cal Raspall dels Horts a Torrelavit. ‐ Els petits camins que permeten l’accés al territori i submergir‐se en el paisatge rural. ‐ Destaca l’església de Sant Marçal de Terrassola a Torrelavit, citada a principis del s. XIII.. 

Propostes de criteris i accions dirigits prioritàriament a l’ordenació 4.11. Mantenir la compacitat dels nuclis urbans i evitar‐ne la dispersió. Mantenir el perfil i la qualitat de les façanes urbanes i evitar la construcció d’elements que distorsionin negativament la silueta o la imatge perimetral dels nuclis. Millorar la qualitat estètica dels seus accessos i perifèries residencials i/o industrials. 4.12. Evitar la dispersió i l’ocupació de sòl amb noves àrees residencials de baixa densitat. Avançar cap a la compleció de  les àrees residencials de baixa densitat existents  i, si escau, relligar‐les als nuclis urbans propers per afavorir  les continuïtats paisatgístiques urbanes. 4.13. Millorar la regulació urbanística de les noves edificacions en els nuclis i veïnats rurals, en general encara prou ben conservats, per mantenir‐ne els trets característics. 4.14. Concentrar  i  compactar al màxim els polígons  industrials  i  comercials en el  territori, minimitzar  l’ocupació de terrasses fluvials, limitar la formació de façanes amb una exposició visual directa a les vies de comunicació per evitar l’efecte carretera ‐ aparador, no generar interferències visuals significatives amb l’entorn i mantenir certa connectivitat ecològica,  social  i  visual.  Procurar  la  integració  paisatgística  de  les  edificacions  (condicions  d’ubicació,  volumetria, materials, colors, etc.), la xarxa viària interna, les zones verdes i la vegetació. 4.15.  Promoure  una  xarxa  d’itineraris  paisatgístics  i  de miradors  accessibles  a  peu  o  en  vehicle,  on  la  percepció  i interacció amb el paisatge és més àmplia i suggerent. Aquesta xarxa, que comprèn miradors i camins existents i d’altres a consolidar, hauria de rebre les actuacions necessàries de condicionament, senyalització, manteniment i difusió per facilitar la percepció dels valors del paisatge i el coneixement del territori. 

 

Elements distorsionadors del paisatge de Torrelavit 

 

Dins el terme municipal de Torrelavit existeixen alguns elements que suposen un impacte evident en relació al 

paisatge. D’entre aquests elements, en destaca la línia elèctrica d’alta tensió (380 kv) que discorre en sentit 

oest‐est pel terme i que creua just pel turó de l’Aguilera i pel Cal Rossell de la Serra, en una zona elevada de 

fàcil visibilitat. 

 

Page 29: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

25

D’altra banda cal esmentar  les  instal∙lacions  industrials o agroindustrials, concentrades majoritàriament a  la 

riba del riu de Bitlles, que alteren l’harmonia natural del paisatge i durant anys han comportat la degradació de 

l’espai fluvial. En aquest sentit destaca el projecte El camí del riu, dut a terme  els ajuntaments de Sant Sadurní 

d’Anoia, Subirats, Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí i Mediona per tal de recuperar els voltants 

del rius Mediona‐Bitlles, Anoia i Lavernó. 

 

 

3.1.9 XARXA D’ITINERARIS, CAMINS I SENDERS 

 

D’entre la xarxa d’itineraris i camins destaca l’execució del projecte El camí del riu, que ha donat com a resultat 

una ruta d’uns 43 quilòmetres que ressegueix aquests els rius Mediona‐Bitlles, Anoia i Lavernó des de Lavernó 

fins al castell de Mediona, i aprofita també per acostar els elements més característics de cadascuna d’aquestes 

poblacions als visitants. Aquesta s’ha portat a terme per recuperar l’ecosistema fluvial i donar un impuls turístic 

a la zona. Les rutes es poden fer tant a peu com en bicicleta o a cavall.  

 

Pel terme de Torrelavit no hi discorre cap sender de Gran Recorregut (GR); els principals senders d’aquestes 

característiques que creuen la comarca (el GR‐5, el GR‐92 i el GR‐172) queden bastant allunyats del municipi. 

 

Pel  que  fa  als  camins  ramaders  catalogats  al  terme,  segons  la  consulta  a  les  bases  cartogràfiques  del 

Departament de Territori i Sostenibilitat, no se n’identifica cap que creui el municipi. 

 

Figura 10. Retall del fulletó informatiu de Els camins del vi i el cava de l’Alt Penedès. 

 

                  A Torrelavit hi discorre una de les rutes de Els camins del vi i el cava de l’Alt Penedès. Es tracta del camí 04 

Macabeu, una ruta de 22,4 km que discorre entre el riu Foix i el Bitlles i travessa la plana interior del Penedès 

resseguint vinyes en un paisatge gairebé horitzontal, que només es trenca pels rius i rieres.  

 

També cal esmentar els senders de petit recorregut PR‐C 153 Sender de Sant Joan de Mediona (31,6 km) i PR‐

C 155 Sender de Sant Sadurní d’Anoia (23,6 km). 

 

L’Ajuntament de Torrelavit també disposa d’un estudi sobre la titularitat dels camins municipals, efectuat per 

la Diputació de Barcelona. Es  tracta d’un treball que cataloga els diferents camins del municipi  i que té per 

Page 30: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

26

objectiu recollir, ordenar i processar les dades obtingudes durant el procés d'investigació d'aquests vials, així 

com facilitar les fonts d'informació que s'han utilitzat. Per cadascun dels camins catalogats, es defineixen els 

trets fonamentals i les fonts documentals a partir de les quals es pot justificar la seva titularitat, ja sigui pública 

o no. 

  

3.1.10 ÀREES DE RISC 

 

Risc d’inundabilitat 

 

Figura 11. Calat per una avinguda de 500 anys. Bases cartogràfiques de l’Agència Catalana de l’Aigua. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El  risc d’inundació és un aspecte  lligat a  la  funció drenant del  territori  i  a  l’existència de  cursos d’aigua.  La 

legislació vigent estableix restriccions pel que fa als usos del sòl en zones inundables, diferenciant l’avinguda 

per a un període de retorn de 10, 100 i 500 anys. 

 

L’Agència Catalana de l’Aigua disposa de dades sobre la inundabilitat del riu de Bitlles, curs principal d’aigua 

que travessa el municipi de nord‐oest a sud‐est i passa pels principals nuclis de població, Lavit i Terrassola. 

 

El municipi de Torrelavit no s’identifica cap àrea de risc potencial significatiu en front inundacions (ARPSI). Les 

ARPSI formen part dels  estudis base que nodreixen i fonamenten, des de la vessant fluvial, el Pla de gestió del 

Page 31: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

27

risc d’inundació (PGRI) al Districte de conca fluvial de Catalunya. Un dels objectius de l'agrupació de les ARPSI 

per conques principals, és el de millorar  i  facilitar  la gestió per àmbits amb comportament hidràulic similar, 

pensant a l'operativa que articula el Pla especial d'emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT). 

  

Figura 12. Zonificació segons el Reglament de DPH. Bases cartogràfiques de l’Agència Catalana de l’Aigua. 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A més,  l’Ajuntament  va  encarregar  un  Estudi  d’inundabilitat  del  riu  de  Bitlles  al  seu  pas  pel  nucli  urbà  de 

Torrelavit  (maig  2009),  redactat  en  el  marc  del  Projecte  de  recuperació  de  l’espai  públic  del  cas  antic  de 

Terrassola i connexió peatonal amb l’antic camí dels molins dins l’entorn fluvial del riu de Bitlles. Aquest estudi 

es centra al voltant del nucli urbà de Torrelavit, situat a cavall del riu de Bitlles i el torrent de Mas Vendrell, 

afluent del primer pel marge esquerre. 

   

Page 32: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

28

Figura 13. Calat per una avinguda de 500 anys a Torrelavit. Estudi d’inundabilitat del riu de Bitlles al seu pas pel nucli urbà de Torrelavit (maig 2009). 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

D’altra banda, segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya (actualitzat el 14 de setembre de 2005), Torrelavit 

compta  amb  diversos  Punts  d’Actuació  Prioritària  (punts  on  les  inundacions  produeixen  afectacions 

freqüentment) recollits al Pla INUNCAT pel riu de Bitlles. 

 

Taula 2. Punts d’Actuació Prioritària per risc d’inundació a Torrelavit. 

Mapa de Protecció Civil de Catalunya. 

Coordenada UTM  X: 392711   Y: 4589607 

Indret:  Al oest del nucli urbà 

Descripció:  Inundació parcial d'unes naus industrials al marge esquerre 

Data actualització:  2003‐07‐01 

 

Coordenada UTM:  X: 393474   Y: 4589442 

Indret:  Torrelavit 

Descripció: Afeccions a industries papereres en el tram entre Sant Pere de Riudebitlles i Torre Lavit‐ que poden ser parcialment inundables. 

Observació:  Distancia 60.232‐ Conca superfície (km2) 80.85375‐ Riu de Bitlles 

Data actualització:  2001‐01‐06 

 

Coordenada UTM:  X: 394001   Y: 4589211 

Indret:  Zona de Lavit 

Descripció:  Inundació de cases i naus industrials al pas del riu pel nucli urbà a ambdós marges del riu 

Data actualització:  2003‐07‐01 

 

Coordenada UTM:  X: 395053   Y: 4588760 

Indret:  A la zona de Ca l'Albert 

Descripció: Inundació de fabriques i de la depuradora d'una Industria situada a l'interior del meandre 

Data actualització:  2003‐07‐01 

Page 33: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

29

 

Coordenada UTM:  X: 395097   Y: 4588856 

Indret:  Gual aigües avall del nucli de Torrelavit 

Descripció: Gual Segura Viudas. Insuficient capacitat de desguàs de la infraestructura per la crescuda originada per un període de retorn de 10 anys. 

Data actualització:  2003‐07‐01 

 

Coordenada UTM:  X: 395358   Y: 4588590 

Indret:  Pont aigües avall del nucli de Torrelavit 

Descripció: Pont Paperera Fidel. Insuficient capacitat de desguàs de la infraestructura per la crescuda originada per un període de retorn de 500 anys. 

Data actualització:  2003‐07‐01 

 

 Figura 14. Punts d’Actuació Prioritària per risc d’inundació a Torrelavit. 

Mapa de Protecció Civil de Catalunya. 

  

Risc d’incendis forestals 

 

El  municipi  de  Torrelavit  està  declarat  com  a  municipi  d’alt  risc  d’incendi  forestal  per  la  Generalitat  de 

Catalunya. 

 

Page 34: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

30

Segons dades del  registre històric  de dades disponibles  al  departament de  Territori  i  Sostenibilitat  (1986 – 

2015), la principal incidència dels incendis sobre les masses forestals de Torrelavit s’havia donat a la zona de 

Puig Cogull, Ribalta i La Creu de Lavit, al nords del terme municipal, bàsicament poblada per brolles. Es tractava 

d’incendis que no acostumaven a superar les 2 ha. 

 

No obstant això, el mes de maig d’aquest 2016 es va declarar un incendi forestal a la zona de Can Bosc. Aquest 

incendi  va  cremar  3,5  hectàrees  de  pi  blanc,  matoll  i  bosc  de  ribera  (segons  dades  dels  Bombers  de  la 

Generalitat).  

 

Risc tecnològic 

 

Segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya a Torrelavit no s’identifiquen Riscos tecnològics. Tot i això, dos 

dels seus municipis veïns presenten diferents graus de perill al transport de mercaderies perilloses (MMPP): 

 

‐ Piera, amb un nivell de perill alt al transport viari MMPP. 

‐ Sant Sadurní d’Anoia, amb un nivell de perill molt alt al transport viari MMPP i un nivell de perill molt 

alt al transport ferroviari de MMPP. 

 

Risc químic en els conductes de matèries perilloses 

 

Segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya a Torrelavit no s’identifiquen Riscos químic per conductes de 

matèries perilloses. Tot i això, Sant Sadurní d’Anoia, municipi veí, compta amb oleoducte i etilenoducte. 

 

Risc radiològic 

 

Segons el Mapa de Protecció Civil de Catalunya a Torrelavit no s’identifiquen Riscos radiològics. Tot i això, cal 

destacar que Piera, municipi que limita amb Torrelavit pel nord‐est, i Sant Pere de Riudebitlles, que limita pel 

nord‐oest, presenten instal∙lacions radioactives. 

 

 

3.1.11 CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA 

 

Qualitat de l’aire 

 

Torrelavit pertany a la Zona de Qualitat de l’Aire ZQA 3 (Penedès‐Garraf). La Xarxa de Vigilància i Previsió de la 

Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA) per avaluar la qualitat de l’aire de la ZQA 3 disposa de 12 punts 

de mesurament (manuals i automàtics només es compten una vegada) que dóna cobertura a 70 municipis i una 

densitat de població de 328 hab/km2 (Anuari de qualitat de l’aire 2013 ‐ DTS). 

 

   

Page 35: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

31

Taula 3. Mitjans per a l’avaluació de la qualitat de l’aire a la ZQA 3 Penedès ‐ Garraf. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental 

  

 

A la Zona de Qualitat de l’Aire ZQA 3 Pendenès‐Garraf, a la qual pertany Torrelavit, els nivells de qualitat de 

l’aire mesurats entre els anys 2009 i 2013 són molt satisfactoris, exceptuant dues superacions puntuals a l’ozó 

troposfèric (O3) a les estacions de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú i una superació al valor límit anual 

i al valor límit horari de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 2,5 micres PM2.5 registrada a una 

zona industrial de Vilanova i la Geltrú. 

 

Taula 4. Qualitat de l’aire a la ZQA 3 Penedès ‐ Garraf. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental 

 

NIVELL MESURAT  2009  2010  2011  2012  2013  OBSERVACIONS 

Benzè 

C6H6          

Sense incidències 

No s’han superat els valor límit establerts 

Clor 

Cl2          

Sense incidències 

No s’han superat els objectius de qualitat 

Clorur d’hidrogen 

HCl          

Sense incidències 

No s’han superat els valor límit aplicables 

Diòxid de nitrogen 

NO2          

Sense incidències 

No s’han superat els valor límit establerts 

Diòxid de sofre 

SO2          

Sense incidències 

No s’han superat els valor límit establerts 

HAP 

Hidrocarburs aromàtics 

policíclics 

         Sense incidències 

No s’ha superat el valor objectiu 

Metalls pesants           Sense incidències 

No s’han superat els valors objectiu/límit 

Monòxid de carboni 

CO          

Sense incidències 

No s’han superat els valor límit establerts 

Ozó troposfèric 

O3          

No s’han superat els valor límit establerts l’any 2009, 

2011, 2012 i 2013. 

Dues superacions l’any 2010 al llindar d’informació horari 

(estacions de Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú) 

Partícules en suspensió 

diàmetre < 10 micres 

PM10 

         

No s’han superat els valor límit establerts 

 entre els anys 2010‐2013.  

Una superació al valor límit anual i al valor límit horari 

(Vilanova i la Geltrú) 

 

Page 36: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

32

  

NIVELL MESURAT  2009  2010  2011  2012  2013  OBSERVACIONS 

Partícules en suspensió 

diàmetre < 2.5 micres 

PM2.5 

         Sense incidències 

No s’han superat els valor límit establerts 

Sulfur d’hidrogen 

H2S          

Sense incidències 

No s’han superat els valor límit aplicables 

Plom 

Pb          

Sense incidències 

No s’han superat els valor límit establerts 

Arsènic 

As          

Sense incidències 

No s’han superat els valors objectiu establerts 

Cadmi 

Cd          

Sense incidències 

No s’han superat els valors objectiu establerts 

Níquel 

Ni          

Sense incidències 

No s’han superat els valors objectiu establerts 

Benzo(a)pirè 

BaP          

Sense incidències 

No s’han superat els valors objectiu establerts 

 

 

L’estació automàtica de mesurament de la qualitat de l’aire més pròxima a Torrelavit és la de Vilafranca del 

Penedès  (codi  EOI  08305006).  Segons  l’Índex  Català  de  la  Qualitat  de  l’Aire  (ICQA),  les  concentracions  de 

contaminants mesurats a Vilafranca del Penedès en el període novembre 2015 – octubre 2016 denoten una 

bona qualitat de l’aire, ja que el valor de l’indicador oscil∙la entre 50 i 80.  

  

Taula 5. ICQA a Vilafranca del Penedès en el període novembre 2015 – octubre 2016. Departament de Territori i Sostenibilitat. Direcció General de Qualitat Ambiental 

  

En  les  zones on es  superen els  valors  de  referència  legislatius  pels  contaminants  atmosfèrics,  la normativa 

europea obliga a iniciar la redacció de plans per restablir‐hi la qualitat de l’aire. El procediment per dur‐ho a 

terme exigeix primer la declaració de l’àrea afectada com a zona de protecció especial. En aquest context, el 

Consell  Executiu,  a  través del Decret  226/2006, de 23 de maig,  va declarar  zones de protecció  especial  de 

l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental 

i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules en suspensió de diàmetre inferior 

a 10 micres. 

 

El terme municipal de Torrelavit no és considerat zona de protecció especial de l’ambient atmosfèric. 

 

Page 37: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

33

Contaminació acústica 

 

La contaminació acústica pot definir‐se com l’increment significatiu dels nivells acústics del medi i és un dels 

factors importants de deteriorament de la qualitat ambiental del territori. L’avaluació del vector acústic s’ha de 

realitzar d’acord amb la Llei 16/2002, de protecció contra la contaminació acústica i el Decret 176/2009, de 10 

de novembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, i se’n adapten els annexos. 

 

La Generalitat de Catalunya va aprovar  la Llei 16/2002, de 28 de  juny, de protecció contra  la  contaminació 

acústica  que,  entre  d’altres  aspectes,  delimita  el  territori  en  zones  de  sensibilitat  acústica  en  funció  d’uns 

objectius de qualitat. La zonificació del territori queda definida en zones de sensibilitat acústica alta (territoris 

que  requereixen una protecció  alta  contra  el  soroll), moderada  (percepció mitjana del  nivell  sonor)  i  baixa 

(percepció elevada del nivell sonor). En cadascuna d’aquestes zones s’estableixen els valors límits d’immissió. 

  

Taula 6. Valors límit d’immissió a l’ambient exterior.  

SENSIBILITAT ACÚSTICA Valors límits d’immissió en dB(A) 

Ld (7h – 21 h)  Le (21h – 23h)  Ln (23h – 7h) 

Alta (A)  60  60  50 

Moderada (B)  65  65  55 

Baixa (C)  70  70  60 

Ld, Le i Ln = índexs d’immissió de soroll pel període de dia, vespre i nit respectivament 

 

Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula següent. 

  

Taula 7. Valors límit d’immissió segons els usos.  

ZONES DE SENSIBILITAT ACÚSTICA I USOS DEL SÒL 

Valors límits d’immissió en dB(A) 

Ld (7h – 21 

h) 

Le (21h – 

23h) 

Ln (23h – 

7h) 

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA ALTA (A) 

(A1) Espais d’interès natural i altres  ‐  ‐  ‐ 

(A2) Predomini del sòl d’ús sanitari, docent i cultural  55  55  45 

(A3) Habitatges situats al medi rural  57  57  47 

(A4) Predomini del sòl d’ús residencial  60  60  50 

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA MODERADA (B) 

(B1) Coexistència de sòl d’ús residencial amb activitats i/o 

infraestructures de transport existents 65  65  55 

(B2) Predomini del sòl d’ús terciari diferent a (C1)  65  65  55 

(B3) Àrees urbanitzades existents afectades per sòl d’ús industrial  65  65  55 

ZONA DE SENSIBILITAT ACÚSTICA BAIXA (C) 

(C1) Usos recreatius i d’espectacles  68  68  58 

(C2) Predomini de sòl d’ús industrial  70  70  60 

(C3) Àrees del territori afectats per sistemes generats 

d’infraestructures de transport o altres equipaments públics ‐  ‐  ‐ 

 

Valors d atenció: en les zones urbanitzades existents i per als usos de sòl (A2), (A4), (B2), (C1) i (C2), i per a habitatges existents en el medi 

rural (A3), el valor límit d’imissió s’incrementen en 5 dB(A 

 

Page 38: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

34

D’acord  amb  la  Llei  16/2002,  de  protecció  contra  la  contaminació  acústica,  les  entitats  locals  i  les 

administracions titulars d’infraestructures han d’elaborar mapes estratègics de soroll de les aglomeracions de 

més de 100.000 habitants. 

 

L’Ajuntament de Torrelavit va aprovar  inicialment, en sessió celebrada el 26 de gener de 2016, el mapa de 

capacitat acústica de Torrelavit, realitzat sota la supervisió tècnica de la Direcció General de Qualitat Ambiental 

del Departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest mapa es considera aprovat definitivament sense necessitat 

de  cap  tràmit ulterior  si, durant el  termini d’informació pública, no es  formula  cap al∙legació,  reclamació o 

suggeriment. 

 

Contaminació lluminosa 

 

Respecte l’ambient lluminós, atenent a l’article 5 de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de 

l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, desplegada pel Decret 190/2015, de 25 d’agost; es classifica el 

territori municipal en zones en funció de la seva vulnerabilitat a la contaminació lumínica: 

 

Zona E1. Protecció màxima: comprèn el Pla d’espais d’interès naturals (PEIN); els espais naturals de protecció especial, els espais de la xarxa natura 2000, els espais corresponents al punt de referència de  l’Observatori Astronòmic del Montsec  i  també els espais que els ajuntaments han proposat per augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa. 

 

Zona E2. Protecció alta:  comprèn els  espais que  la planificació urbanística  considera  com a  sòl no urbanitzable, fora de la zona de protecció màxim, la qual està ampliada amb els espais en els quals els ajuntaments han proposat augmentar la protecció envers la contaminació lluminosa.  

 

Zona  E3.  Protecció  moderada:  correspon  al  sòl  urbà  o  urbanitzable  aprovat  per  la  planificació urbanística, excepte el territori que a conseqüència de les propostes dels ajuntaments, disposa d’una protecció màxima o alta en una part del sòl urbanitzable, i disposa d’una protecció menor una petita part del sòl urbà. 

 

Zona E4. Protecció menor: correspon a espais urbans d’ús intensiu durant la nit per l’alta mobilitat de persones o per la seva activitat comercial, industrial o de serveis, que els ajuntaments han proposat amb una menor protecció i el DTS va acceptar.  

 

Els ajuntaments poden proposar modificacions del tipus de zona de protecció envers la contaminació lluminosa 

assignat al seu terme municipal sempre que això suposi un  increment del nivell de protecció que preveu el 

Mapa de la protecció envers la contaminació lluminosa a Catalunya, aprovat el 19 de desembre de 2007. 

 

A  Torrelavit  s’identifiquen  zones  E2  i  E3.  Les  zones  on  es  mostra  una  protecció  moderada  (E3)  vers  la 

contaminació lluminosa corresponen essencialment als nuclis de població de Lavit, Terrassola, la Pineda, la zona 

de Segura Viudas, El Maset i Can Rossell de La Serra. 

 

Excepte aquestes zones E3 de protecció moderada, a la resta del municipi se li atorga un grau de protecció alta 

(E2). No hi ha cap zona de protecció màxima (E1), aquest limita al nord‐est del terme ja que correspon a l’espai 

PEIN Valls de l’Anoia. 

   

Page 39: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

35

Figura 15. Mapa de protecció vers la contaminació lluminosa a Torrelavit. Departament de Territori i Sostenibilitat 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

3.1.12 SERVEIS I RECURSOS 

 

Bona part de les dades d’aquest apartat s’han extret de l’Agenda 21 supramunicipal de 18 municipis de l’Alt 

Penedès  (2012), de  la Memòria d’ordenació del POUM per a  l’aprovació  inicial, de L’Estudi hidrogeològic al 

municipi de Torrelavit (desembre 2016) i de la informació facilitada per la Diputació de Barcelona. 

 

Abastament d’aigua 

 

El municipi de Torrelavit és autosuficient en relació a l’abastament d’aigua potable, abasteix la població amb 

l'aigua d'uns quants pous en actiu, tot i això, quan el cabal d'extracció dels pous no cobreix la seva necessitat, 

es porta aigua amb cisternes, cosa que encareix el preu del servei. El municipi no es troba connectat a una xarxa 

d'aigua en alta de manera que depèn totalment de la recàrrega de l'aigua dels pous.  

 

En aquest marc d’abastament d’aigua, per encàrrec de l'Oficina Tècnica de Canvi Climàtic de la Diputació de 

Barcelona, el passat mes de desembre de 2016 es va realitzar L’Estudi hidrogeològic al municipi de Torrelavit 

(exp núm. 2016/5943). L’objectiu municipal per a la realització d’aquest estudi és augmentar la productivitat 

dels pous situats a la zona de Sant Isidre, estudiar una possible captació d'aigua al riu de Bitlles i valorar noves 

zones de producció subterrànies, intentant sempre aprofitar la xarxa d'abastament actual.  

Page 40: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

36

Les conclusions d’aquest estudi són: 

 

Pel que fa al riu Bitlles, en el cas que es volgués utilitzar l’aigua pel consum de boca, seria necessari realitzar 

un tractament de depuració per tal de reduir la quantitat de sals presents a l’aigua, principalment sulfats. 

També seria necessari instal∙lar una planta d’osmosi inversa i connectar‐la a la instal∙lació existent. I en el 

cas  que  es  volgués utilitzar  per  a  ús  de  reg,  seria  necessari  la  instal∙lació  d’un  sistema de  desinfecció 

mitjançant clor. 

 

Referent a la realització/millora de les captacions es planteja la neteja i re‐perforació d’un dels pous per 

tal d’aprofundir‐lo i augmentar la superfície productiva de captació. I en el cas que es volgués fer un nou 

pou de captació, es recomana la realització d’un sondeig d’investigació en altres sectors del municipi amb 

major potencial hidràulic, i que en cas de producció positiva es podria habilitar un nou pou de captació. 

 

 

Torrelavit s’abasta bàsicament de dues xarxes de gestió municipal: la xarxa de Torrelavit Poble i la xarxa que 

abasta el nucli de Can Rosell.   

 

El nucli de Can Raspall dels Horts s’abasta de la xarxa de Font‐rubí, el nucli del Carrer Bessó (Can Rosell) s’abasta 

des de Sant Pere de Riudebitlles, Sant Martí Sadevesa de Guardiola de Font‐rubí (xarxa pública d’aigua potable 

executada aquest 2016) i la resta de nuclis i masos com Can Nadal de Bogadella i La Riera s’abasten amb pous 

propis. 

 

Les captacions pròpies de Torrelavit són:  els tres pous i la mina de Sant Isidre, el pou les Escoles, el pou de Mas 

Vendrell, el pou del Polígon i els dos pous (Cal Pau i Baldiri) de la zona de Can Rossell. 

 

En relació a les xarxes de distribució d’aigua, destaquen la xarxa de Torrelavit poble, la xarxa de Can Rosell i 

d’altres xarxes de distribució secundàries. 

 

Xarxa de Torrelavit Poble 

 

Aquesta xarxa abasta els nuclis de la Pineda, Carrer del Bosc, Lavit i Terrasola. 

Disposa de cinc captacions profundes: pou Sant Isidre I, pou Sant Isidre II, pou Sant Isidre III, pou de 

les Escoles i pou Can Vendrell. Quatre de les captacions (pous de Sant Isidre i pou de Can Vendrell) 

passen per un petit dipòsit regulador de 2m3 (dipòsit de Sant  Isidre) amb desinfecció per cloració  i 

abasten directament una de  les vessants del poble. Des d’aquí,  l’aigua s’envia  fins a  l’altre vessant 

arribant a un segon dipòsit regulador (dipòsit de Mas Vendrell). El cinquè pou (pou de les Escoles), 

situat a la zona centre del nucli, arriba fins a un dipòsit soterrat on es desinfecta l’aigua que es fa servir 

per a l’ús de les piscines municipals. 

Les canonades en alta d’aquesta xarxa, segons dades facilitades per l’Ajuntament, són majoritàriament 

de plàstic  i  funcionen per gravetat en càrrega. La xarxa disposa de comptadors  i d’hidrants. Com a 

deficiència cal apuntar la manca de capacitat de regulació. 

 

Xarxa de Torrelavit Can Rosell 

 

Aquesta xarxa abasta el nucli de Can Rosell. El nucli disposa de dues captacions subterrànies (pou Cal 

Pau i Baldiri) i d’un dipòsit elevat regulador de 20 m3 (Can Rosell) on es porta a terme la cloració de 

l’aigua. Les conduccions de la xarxa en alta són de plàstic. 

Page 41: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

37

La xarxa funciona mitjançant un sistema de bombeig, amb bombes a tots els pous, perquè no hi ha 

suficient  gravetat  per  donar  pressió  als  punts  de  consum.  Actualment  tots  els  pous  es  controlen 

informàticament. 

 

Altres xarxes 

 

El  nucli  del  Carrer  del  Bessó  s’abasta  en  alta  des  de  la  xarxa  del municipi  llindar  de  Sant  Pere  de 

Riudebitlles, el nucli de Can Raspall dels Horts s’abasta des de la xarxa de Font‐rubí i la resta de nuclis 

i masos (Can Nadal de la Bogadella, La Riera, Sant Martí de Sadevesa,  ...) s’abasten d’aljubs o pous 

propis.  

 

En relació als consums d’aigua registrats al municipi, les dades més recents de les quals es disposa corresponen 

als consums domèstics i industrials dels anys 2010 a 2014 (Agència Catalana de l’Aigua). 

 

Si es compara els consums registrats a Torrelavit per a usos domèstics i industrials amb la mitjana de consum 

també per a usos domèstics i d’activitats econòmiques de la comarca de l’Alt Penedès i del global del territori 

Català (dades de l’IDESCAT), es pot concloure que la demanda d’aigua per a usos domèstics al municipi és molt 

moderada, mentre que els usos industrials són els principals consumidors de l’aigua al municipi.  

 

 Taula 8. Consums d’aigua a Torrelavit. 

CONSUM D’AIGUA A TORRELAVIT  (AGÈNCIA CATALANA DE L’AIGUA) 

Consums Totals (m3)     2010  2011  2012  2013  2014 

Padró habitants    1.383  1.398  1.392  1.400  1.393 

Consum domèstic    36.863  38.092  39.461  37.446  37.569 

Consum Industrial    77.053  82.721  81.009  78.717  71.481 

Total      113.916  120.813  120.470  116.163  109.050 

Consums Totals (litres/pers. i dia)  2010  2011  2012  2013  2014 

Consum domèstic    73  75  78  73  74 

Consum Industrial    153  162  159  154  141 

Total      226  237  237  227  214            CONSUM D’AIGUA A LA COMARCA DE L’ALT PENEDÈS (ANUARIS IDESCAT)   

Consums Totals (litres/pers. i dia)  2010  2011  2012  2013  2014 

Consum domèstic    145  137  138  131  130 

Consum Indústria i serveis    38  38  58  58  55 

Total      183  175  195  189  185 

           CONSUM D’AIGUA A CATALUNYA (ANUARIS IDESCAT)   

Consums Totals (litres/pers. i dia)  2010  2011  2012  2013  2014 

Consum domèstic    146  145  145  142  141 

Consum Indústria i serveis    41  41  64  63  65 

Total      188  186  209  205  206 

 

Page 42: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

38

Segons la Organització Mundial de la Salut, 100 litres/pers. i dia és un consum d’aigua estàndard responsable 

en  una  societat  desenvolupada.  La  demanda  d’aigua  per  a  usos  domèstics  a  Torrelavit  s’ajusta  força  a 

l’estàndard de consum responsable. 

 

D’altra  banda,  segons dades  de  consum  trimestrals  al  sector  de  Sant  Isidre  dels  últims  4  anys  (2013‐2016) 

facilitades per l’Ajuntament, a L’Estudi hidrogeològic al municipi de Torrelavit  (desembre 2016), es presenta 

una anàlisi de l’ús de l’aigua que es fa per sectors i les variacions estacionals. 

 

Gràcies a la instal∙lació de comptadors a les diferents zones verdes del municipi (2015), les pèrdues de la 

xarxa disminueixen des d’un 41% l'any 2015 fins a un 25% l'any 2016. 

 

Amb  les  dades  actuals  (any  2016),  s'estima  que  el  consum  no  domèstic  pot  ascendir  a  1800‐2000 

m3/trimestre, és a dir, uns 8000 m3 anuals. Aquesta quantitat d'aigua representa un 10‐12% de l'aigua 

total consumida en el sector de Sant Isidre.  

 

Sanejament 

 

La xarxa d’evacuació d’aigües i sanejament existent en el municipi adopta el sistema de col∙lector unitari que 

recull tant les aigües pluvials com les residuals. 

 

Actualment  el  Consell  Comarcal  disposa  de  les  competències  de  sanejament  per  a  la  gestió  de  les  aigües 

residuals. En concret, gestiona les depuradores de Mediona, Font‐rubí, Sant Sadurní i Sistema Riudebitlles (Sant 

Pere, Torrelavit i Sant Quintí). 

 

El municipi  de  Torrelavit  disposa  d’una  estació  depuradora  d’aigües  residuals  (EDAR),  per  als municipis  de 

Torrelavit, Sant Pere de Riudebitlles i Sant Quintí de Mediona, la qual va entrar en servei l’any 1997. Aquesta 

EDAR funciona amb un tractament biològic i té un cabal de disseny de 1.800 m3/dia. 

 

Consum d’energia 

 

Les fonts de subministrament d’energia a Torrelavit són majoritàriament els combustibles líquids, seguits de 

l’energia elèctrica i del gas natural. 

 

La distribució d’electricitat al municipi i el seu subministrament el realitza ENDESA‐FECSA/EON. Pel municipi hi 

passa una línia aèria de 380 w i tota l’energia elèctrica que es distribueix s’origina a l’estació receptora de Sant 

Sadurní d'Anoia situada al polígon industrial de Can Bosc d'Anoia, al terme municipal de Subirats. 

 

Segons  les  dades  facilitades  per  la  Diputació  de  Barcelona,  Torrelavit  presenta  un  consum  total  d’energia 

(kWh/hab.) inferior a la mitjana de consum de la província de Barcelona, presenta una tendència a la disminució 

del consum i el sector que consumeix més energia és el transport. El consum d’energia el passat any 2012 va 

ser de 14.132 kWh/hab. 

 

A continuació s’exposen els gràfics de seguiment del consum energètic de Torrelavit per  fonts  i per sectors 

cedits per la Diputació de Barcelona. 

 

   

Page 43: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

39

  

Figura 16. Evolució del consum d’energia per fonts i per sectors a Torrelavit. Diputació de Barcelona 

  

D’altra banda, també segons les dades facilitades per la Diputació de Barcelona, aquest consum d’energia porta 

associat  un  conjunt  d’emissions  de  GEH  (en  l’àmbit  PAES,  àmbit  d’anàlisi)  de  3,96  tCO2/hab.  La  tendència 

d’emissions de CO2, de  la mateixa manera que el consum elèctric,  també ha experimentat una reducció els 

darrers anys i el sector que causa una major part de les emissions al municipi és el transport. 

 

Gestió de residus 

 

La gestió del sistema de recollida de residus és municipal. 

 

La recollida de residus sòlids urbans és de caràcter domiciliari. La recollida de mobles i estris vells es dipositen 

a la via pública. El trasllat de residus es fa a les Plantes de Tractament de la Mancomunitat. Es porta a terme la 

neteja i la desinfecció de contenidors així com també el manteniment d’aquests. L’empresa concessionària del 

Servei és FCC, SA. 

 

La planta de compostatge s’ubica al municipi de Sant Pere de Ribes amb una capacitat de tractament de 20.000 

tones/any de matèria orgànica tractada selectivament. La planta ocupa una extensió de 19.200 m2.  

 

El compost procedeix del tractament adequat de la matèria orgànica obtinguda de la recollida selectiva de la 

fracció orgànica dels residus sòlids urbans, amb la transformació biològica controlada de la matèria orgànica 

practicada en determinades condicions d’humitat, temperatura i aireig, en resulta un adob orgànic o humus de 

Page 44: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

40

característiques molt peculiars i interessants que poden donar‐li, al compost, un lloc destacat en la fertilització 

dels nostres camps i sòls. 

 

Cal destacar també un altre aspecte a tenir en compte en els adobs orgànics i és la transformació que afecta el 

sòl com a suport físico‐químic en relació a la higroscopicitat, el poder de retenció de l'aigua, la capacitat del 

camp, el pH i altres característiques que afecten a la fertilitat actual i de reserva, totes dues essencials. 

 

La planta de triatge es troba a Vilafranca de Penedès i té una capacitat de selecció d’envasos de 4 tones/hora. 

L’extensió total de la planta és d’uns 15.000 m2. 

 

Les deixalleries són uns equipaments per lliurar per separat aquells residus que es produeixen a la llar i que, per 

la possibilitat de tornar‐los a aprofitar o per la necessitat de donar‐los un tractament específic, convé que els 

usuaris  els  lliurin  selectivament.  Les  deixalleries  són  un  servei  de  la  Mancomunitat  Penedès‐Garraf  que 

s’emmarquen en el Pla integral de recollida selectiva d’escombraries en origen. La deixalleria més propera a 

Torrelavit  és  la  de  Sant  Pere  de Riudebitlles  capaç  de  tractar  runes,  restes  vegetals,  voluminosos,  envasos 

lleugers,  tèxtil,  piles,  fluorescents,  pneumàtics,  frigorífics,  vidre,  paper  cartró,  ferralla,  bateries,  productes 

especials, productes electrònics, olis vegetals i olis minerals. 

 Segons  les  dades  facilitades  per  la  Diputació  de  Barcelona,  Torrelavit  genera  una  mitjana  de  1,04  kg  de residus/hab.dia. Aquesta mitjana, corresponent al darrer any disponible, any 2013, i reflecteix la mitjana dels darrers anys.  

Taula 9. Generació de residus a Torrelavit. Diputació de Barcelona 

Tones de residus  2009  2010  2011  2012  2013 

Paper i cartró  27,1  36,4  34,3  38,3  41,1 

Vidre  30,0  36,4  49,8  47,6  42,6 

Envasos lleugers  20,5  33,2  43,0  41,8  42,3 

Deposició controlada  451,0  355,0  296,0  325,0  306,0 

Matèria orgànica  0,0  63,0  89,2  94,3  97,7 

Total  528,60  523,93  512,28  547,02  529,62 

Kg residus/hab∙dia  1,06  1,04  1,00  1,08  1,04 

      

Page 45: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

41

3.2 Síntesi del perfil ambiental de Torrelavit 

  

ASPECTES AMBIENTALS ANALITZATS  PARTICULARITATS DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT 

MEDI FÍSIC 

CLIMATOLOGIA  Clima mediterrani litoral. 

GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA 

Plana pendenesenca, Depressió Prelitoral. 

No hi ha cap geozona ni cap geòtop de l’Inventari d’Espais d’Interès Geològic 

de Catalunya. Els Meandres del riu de Bitlles i els Piisatges ruïniformes són àres 

considerades d’interès geològic al Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat 

de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005). 

Relleu moderat:  aproximadament  un  27% del  terme municipal  presenta  un 

pendent superior al 20%. 

HIDROLOGIA I HIDROGEOLOGIA Curs d’aigua principal del terme: Riu de Bitlles, afluent del riu Anoia. 

No s’identifica la presència de cap aqüífer protegit. 

ENTORN 

NATURAL 

VEGETACIÓ  Vegetació de ribera, pinedes i alzinars. 

FORESTS PÚBLIQUES  No s’identifiquen forests públiques dins el terme municipal. 

AIFF  Àrea d’Interès Faunístic i Florístic 2807 dins el terme municipal. 

ESPAIS PEIN No s’identifica cap espai PEIN dins el terme municipal. 

La delimitació nord‐est del terme limita amb l’espai PEIN Valls de l’Anoia. 

XARXA NATURA 2000 

No s’identifica cap espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 dins el terme municipal. 

La delimitació nord‐est del terme limita amb l’espai inclòs dins la Xarxa Natura 

2000 Valls de l’Anoia, designat també com a LIC i ZEPA (ES5110018) 

INVENTARI DE ZONES HUMIDES No s’identifica cap espai inclòs dins l’Inventari de Zones Humides de Catalunya  

dins el terme municipal. 

ESPAIS NATURALS DE 

PROTECCIÓ ESPECIAL 

No s’identifica cap espai natural de protecció especial dins el terme municipal 

ni a les proximitats. 

HÀBITATS D’INTERÈS 

COMUNITARI 

Alzinars i carrascars, codi 9340. 

Pinedes mediterrànies, codi 9540. 

Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera, codi 92A0 

Matollars termomediterranis i predesèrtics, codi 5330 

CONNECTIVITAT  Connectivitat associada a la xarxa fluvial, especialment al riu de Bitlles. 

PAISATGE 

Unitats i subunitats del paisatge identificades al Pla Director Territorial de l’Alt 

Penedès:  Unitat  2  El  paisatge  vitivinícola  de  la  plana  de  l’Alt  Penedès, 

Subunitat 2.2 Els paisatges agroforestals de la vall de riu de Bitlles i Subunitat 

2.3 Els paisatges vitivinícoles de la plana. 

Unitats identificades al Catàleg de la Regió Metropolitana de Barcelona: Unitat 

3 Plana del Penedès a la meitat sud i la unitat 4  Valls de l’Anoia a la meitat 

nord aproximadament. 

AVIFAUNA Zona  de  protecció  per  l’avifauna  amb  la  finalitat  de  reduir  els  riscos 

d’electrocució. 

   

Page 46: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

42

  

 

ASPECTES AMBIENTALS ANALITZATS  PARTICULARITATS DEL MUNICIPI DE TORRELAVIT 

MEDI 

HUMÀ 

ACTIVITATS EXTRACTIVES  S’identifiquen dues activitats extractives abandonades d’argiles. 

DINÀMICA DE LA POBLACIÓ  Augment de la població censada al municipi els darrers 20 anys. 

SISTEMA D’ABASTAMENT Xarxa d’abastament municipal: xarxa de Torrelavit poble i xarxa de Can Rosell. 

Fonts pròpies d’abastament. 

SISTEMA DE SANEJAMENT EDAR de Riudebitlles, tractament biològic per fangs activats de baixa càrrega. 

Aigües tractades abocades al riu de Bitlles. 

CAMINS I SENDERS 

El camí del riu. 

Camí 04 Macabeu de la xarxa de Els camins del vi i el cava de l’Alt Penedès. 

No hi ha cap camí ramader catalogat. 

Estudi sobre la titularitat dels camins municipals (Diputació de Barcelona). 

MOBILITAT 

La via amb més entitat del terme municipal és la BP‐2151, que creua el terme 

en direcció nord‐oest sud‐est. L’altre carretera  important és  la BV‐2246 que 

surt de Lavit i passa per la Pineda en direcció sud (convertint‐se en la BV‐2153). 

PATRIMONI HISTÒRIC I 

ARQUITECTÒNIC 

Municipi  amb  Mapa  de  patrimoni  cultural  elaborat  per  la  Diputació  de 

Barcelona. 

RESIDUS Sistema de recollida selectiva en contenidors. 

Existència d’una deixalleria municipal. 

CANVI CLIMÀTIC Torrelavit no és un municipi adherit al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses pel clima 

i l’energia. 

ÀREES DE 

RISC 

RISC GEOLÒGIC  Zona de risc sísmic molt baix. 

RISC D’INUNDABILITAT Torrelavit té una zona potencialment inundable al llarg de l’eix del riu de Bitlles 

que travessa el terme de població d’oest a est (INUNCAT, ACA). 

RISC D’INCENDI 

El municipi no està inclòs dins cap perímetre de protecció prioritària per a la 

prevenció d’incendis forestals. 

Zona de Puig Cogull i la Creu de Lavit cremada entre els anys 1986‐2015. 

RISC DE CONTAMINACIÓ  

DE L’AQÜÍFER PER NITRATS 

No  forma part  de  cap  zona  declarada  oficialment  d’aqüífers  vulnerables  en 

relació a la contaminació de nitrats. 

CONTAMINACIÓ LUMÍNICA  Zona E2 – Protecció alta i Zona E3 – Protecció moderada. 

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA 

Zona de qualitat de l’aire Penedès‐Garraf. 

Establiment  PRTR  (Registre  Europeu  d’Emissions  i  Transferències  de 

Contaminants) dins el terme municipal, indústria del paper i de la fusta. 

CONTAMINACIÓ ACÚSTICA 

Mapa de capacitat acústica del municipi elaborat per la Subdirecció general de 

Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica (desembre 2015), aprovat 

inicialment per l’Ajuntament el gener de 2016. 

 

   

   

Page 47: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

43

3.3 Objectius de protecció mediambientals predeterminats 

 

En  aquest  apartat  es  recullen  els  objectius  de  protecció  mediambientals  fixats  a  l’àmbit  internacional, 

comunitari europeu, estatal, autonòmic o local que tinguin relació amb la redacció del pla. També s’inclouen 

les directrius i obligacions jurídiques que resultin d’aplicació, incloses les establertes per plans de rang superior. 

 

3.3.1 OBLIGACIONS GENERALS EN MEDI AMBIENT 

 

A nivell comunitari, els objectius i els àmbits d’actuació prioritària són fixats pel VI Programa d’acció comunitari 

en matèria  de Medi  Ambient  (2002),  l’Estratègia  de  la Unió  Europea  per  a  un  desenvolupament  sostenible 

(2001), l’Estratègia Territorial Europea (1999) i l’Estratègia per a la conservació i ús sostenible de la biodiversitat 

(1998). 

 

El VI Programa d’acció comunitari en matèria de Medi Ambient planteja, entre les seves línies estratègiques, la 

introducció  de  la  dimensió  ambiental  en  les  decisions  sobre  planificació  i  ús  del  sòl,  identifica  quatre 

problemàtiques bàsiques entorn les quals es desenvolupen les diverses estratègies i accions proposades: 

 

1. el canvi climàtic;  2. la biodiversitat, el medi ambient i la salut;  3. i l’ús sostenible dels recursos naturals 4. i la gestió dels residus.  

 

Anàlogament,  l’Estratègia  de  la  Unió  Europea  per  a  un  desenvolupament  sostenible,  desenvolupada 

posteriorment per diverses estratègies temàtiques, adopta cinc objectius prioritaris a llarg termini, entre els 

quals es troben: 

 

1. limitar el canvi climàtic i incrementar l’ús d’energies netes,  2. una gestió més responsable dels recursos naturals (un dels objectius marcats és protegir i recuperar 

els hàbitats i sistemes naturals i aturar la pèrdua de biodiversitat abans del 2010) 3. i millorar el sistema de transports  4. i l’ordenació territorial 

 

Aquests  documents  comunitaris  fixen  uns  objectius  i  unes  prioritats  de  caràcter  general  que  han  de  ser 

considerats preferentment pel planejament territorial i urbanístic, i en concret pels POUM. 

 

Per  tant,  com  a  conclusió,  els  aspectes  preferents  a  considerar  pels  POUM  en  el  marc  dels  programes  i 

estratègies comunitàries són: 

 

Limitar el canvi climàtic i fomentar les energies netes en aquells aspectes en què incideix el POUM, inclosos 

els plans i projectes que se’n deriven. En aquest context, promoure la mobilitat sostenible. 

Conservar la biodiversitat i impulsar‐ne l’ús sostenible. 

 

En general, potenciar un ús sostenible dels recursos naturals  i, en aquest context, una gestió adequada dels 

residus. 

   

Page 48: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

44

3.3.2 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AIGUA 

 

En matèria d’aigua, és la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell de 23 d’octubre de 2000, per 

la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües, la que marca els objectius 

ambientals on el planejament territorial i urbanístic té incidència i que són, especialment: 

 

Prevenir  el  deteriorament  addicional  i  protegir  i  millorar  l’estat  dels  ecosistemes  aquàtics  i  dels 

ecosistemes terrestres i zones humides directament dependents dels ecosistemes aquàtics. 

Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles. 

Protegir i millorar el medi aquàtic, entre d’altres formes. 

Reduir de forma significativa la contaminació de les aigües subterrànies i evitar noves contaminacions. 

Contribuir a pal∙liar els efectes de les inundacions i les sequeres. 

Protegir les aigües territorials. 

 

En el marc de l’aplicació d’aquesta Directiva cal, en concret, tenir present les disposicions del Pla de gestió del 

districte de conca fluvial de Catalunya (2016‐2021) i el seu Programa de mesures (pla pendent de tramitació 

amb període d’informació pública finalitzat). 

 

Cal garantir també el compliment del que determina el Reial decret legislatiu 1/2001, de 20 de juliol, pel qual 

s’aprova el text refós de la Llei d’aigües, el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, text refós de la legislació 

en matèria d’aigües a Catalunya, i el Reial decret 849/1986, de 11 d’abril, Reglament de domini públic hidràulic. 

 

3.3.3 OBLIGACIONS EN MATÈRIA D’AMBIENT ATMOSFÈRIC 

 

La Directiva 2008/50/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de maig de 2008, relativa a la qualitat de 

l’aire ambient i a una atmosfera més néta a Europa, que representa l’actualització de les Directives 96/62/CE, 

1999/30/CE i 2002/69/CE, té com a objectiu general definir els principis bàsics d’una estratègia comuna dirigida 

a: 

 

Definir i establir objectius de qualitat de l’aire ambient per evitar, prevenir o reduir els efectes nocius per 

a la salut humana i pel medi ambient en el seu conjunt. 

Avaluar, basant‐se en mètodes i criteris comuns, la qualitat de l’aire ambient als estats membres.  

Disposar  d’informació  sobre  la  qualitat  de  l’aire  ambient  amb  l’objectiu  d’ajudar  a  combatre  la 

contaminació atmosfèrica i altres perjudicis i controlar l’evolució a llarg termini i les millores resultants de 

les mesures nacionals i comunitàries. 

Assegurar que aquesta informació estigui a disposició dels ciutadans. 

Mantenir la qualitat de l’aire, quan sigui bona, i millorar‐la en els altres casos. 

Finalment, fomentar l’increment de la cooperació entre els Estats membres per reduir  la contaminació 

atmosfèrica. 

 

La Directiva 2008/50/CE es desenvolupa a l’àmbit estatal, per la Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat 

de l’aire i protecció de l’atmosfera, i el Reial decret 102/2011, de 28 de gener, relativa a la millora de la qualitat 

de l’aire. 

 

A Catalunya destaca el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, horitzó 2020, que té per objectiu 

assolir els nivells de qualitat de l’aire per a les partícules de diàmetre inferior a 10 micres (PM10) i el diòxid de 

Page 49: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

45

nitrogen (NO2) als nivells que determina la legislació europea a les zones de protecció especial de l'ambient 

atmosfèric.  

 

3.3.4 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CANVI CLIMÀTIC 

 

Els acords i la normativa més destacats associats al canvi climàtic que cal tenir en compte són els següents: 

 

Internacional  

Conveni marc de  les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, Nova York, 9 de maig de 1992    ‐ Objectiu: 

l’estabilització de les concentracions de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera que eviti interferències 

antropogèniques perilloses en el sistema climàtic. 

 

Protocol de Kyoto, 11 de desembre de 1997, entrada en vigència el 16 de febrer de  2005  – Objectiu: 38 

països industrialitzats es van comprometre a assolir una reducció de gasos amb efecte hivernacle d’un 5,2% 

per al període 2008‐2012 respecte dels nivells de l’any 1990. 

 

Acord de París sobre canvi climàtic, entrada en vigència el 4 de novembre de 2016 – Objectiu: mantenir 

l'augment de la temperatura d'aquest segle molt per sota dels 2ºC i reforçar la capacitat per afrontar els 

impactes del canvi climàtic.  

 

Comunitari  

29/04/1998 la Unió Europea va signar el Protocol de Kyoto a Nova York, i posteriorment, el 31/05/2002, 

tots els estats membres de  la Unió Europea van  ratificar el Protocol de Kyoto  i  es  van comprometre a 

rebaixar un 8% el nivell d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle entre els anys 2008 i 2012, segons 

els gasos emesos l’any base (1990).  

Directiva 2003/87/CE per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos amb efecte 

d’hivernacle.  

Marc legislatiu energia i clima; conté mesures per lluitar contra el canvi climàtic i promoure les energies 

renovables. Entre elles, estableix els esforços que haurà de fer cada estat membre per reduir les emissions 

de gasos amb efecte d’hivernacle en sectors com el transport, l’agricultura o residus.  

03/10/2010,  Brusel∙les,  Estratègia  Europea  2020.  Una  gran  estratègia  per  a  un  creixement  intel∙ligent, 

sostenible i integrador. Un dels objectius és aconseguir la fita “20/20/20” en matèria de clima i energia.  

COM 147/4 (2009) Llibre Blanc d’Adaptació al canvi climàtic. 

 

Estatal  

Instrucció de Ratificació d’Espanya del Protocol de Kyoto al Conveni marc de les Nacions Unides sobre el 

canvi climàtic, BOE núm. 33, de 9 de febrer de 2005. Objectiu: assumir el compromís de limitar les emissions 

a un creixement del 15% respecte de l’any 1990 per al període 2008‐2012.  

Estratègia espanyola de canvi climàtic i energia neta 2007‐2012‐2020.  

Llei 1/2005, de 9 de març, per la qual es regula el règim del comerç de drets d’emissio de gasos amb efecte 

d’hivernacle.  

Plan Nacional de Adaptación al Cambio Climático (PNACC). 

 

Page 50: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

46

Autonòmic  

Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008‐2012.  

Pla Energia i Canvi Climàtic 2012‐2020.  

Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic 2013‐2020.  

Estratègia pel desenvolupament sostenible de Catalunya (2026).  

Segon informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.  

Avantprojecte de Llei de canvi climàtic (aprovat el 26 de gener de 2016). 

 

Torrelavit no és municipi  signant del Pacte d’alcaldes, document en el qual els  alcaldes es  comprometen a 

complir “els objectius per la UE per al 2020, reduint les emissions de CO2 als nostres territoris com a mínim un 

el 20%”, per tant, no té el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible redactat. 

 

3.3.5 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE BIODIVERSITAT 

 

Diverses estratègies recullen els objectius per lluitar contra la pèrdua de biodiversitat a diferents escales, des 

de  l’Estratègia  global  per  a  la  conservació  de  la  biodiversitat  (1992),  el  Conveni  de  Rio  sobre  la  diversitat 

biològica (1992), l’Estratègia Paneuropea per a la Diversitat Ecològica i Paisatgística (1995), l’Estratègia de la 

Unió Europea per a la biodiversitat (1998), i l’Estratègia espanyola per a la conservació de la biodiversitat (1999). 

 

A Catalunya existeix l’Estratègia catalana per a la conservació i l’ús sostenible de la diversitat biològica elaborat 

pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya amb la col∙laboració de la Institució 

Catalana d’Història Natural. L’estratègia catalana comparteix els grans objectius del corpus jurídic internacional 

però els concreta i adequa a la matriu territorial i no solament als espais naturals protegits i pretén integrar les 

consideracions  en matèria de biodiversitat  en  el  conjunt  de  les  polítiques de desenvolupament  territorial  i 

econòmic. En tot cas, el seu objectiu bàsic i central és el d’invertir la tendència actual de pèrdua de la diversitat 

d’ecosistemes, d’espècies i de dotacions genètiques que configuren la diversitat biològica de Catalunya.  

 

L’Estratègia catalana s’estructura en 4 eixos d’actuació prioritaris: coneixements sobre la diversitat biològica; 

conservació;  ús  sostenible;  i marc  legal,  administratiu,  econòmic  i  social  amb  incidència  sobre  la  diversitat 

biològica. D’aquests grans temes es desgranen 22 objectius estratègics, que a la seva vegada es concreten en 

63 objectius operatius. En destaquem els objectius estratègics en els quals el planejament territorial i urbanístic 

sembla tenir major capacitat d’incidència en positiu o en negatiu, així com els respectius objectius operatius 

més rellevants:  

 04. Reforçar el sistema d’àrees protegides de Catalunya 

Completar el sistema d’àrees protegides, consolidar el seu desenvolupament, i posar en funcionament 

el seguiment de l’efectivitat del sistema d’àrees protegides. 

Incrementar significativament les iniciatives locals de protecció i de gestió d’espais naturals 

 

06. Garantir la conservació de la diversitat dels hàbitats 

Conservar globalment, en el conjunt del territori, els tipus d’hàbitats presents a Catalunya 

 

07. Garantir la continuïtat dels processos ecològics essencials i la conservació dels paisatges propis de 

Catalunya 

Page 51: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

47

Invertir la tendència de pèrdues de les connexions biològiques i de fragmentació dels hàbitats en el 

conjunt del territori català. 

Invertir la tendència de pèrdua de paisatges naturals, seminaturals i tradicionals. 

Frenar la pèrdua de sòls i invertir la tendència a la seva degradació. 

 

08.  Assolir  un model  territorial  sostenible,  que  faci  compatibles  el  desenvolupament  econòmic,  la 

millora de la qualitat de vida i del medi ambient i la conservació de la diversitat biològica en tots els 

nivells del planejament i per a totes les zones del territori. 

Incorporar  en  la  planificació  i  ordenació  del  territori  els  objectius  i  normativa  que  garanteixin  l’ús 

sostenible dels recursos naturals i la conservació de la diversitat biològica. 

Incorporar en el planejament i la gestió urbanística que es deriva de la legislació urbanística catalana, 

els  objectius,  normativa  i  instruments  que  garanteixin  l’ús  sostenible  dels  recursos  naturals  i  la 

conservació de la diversitat biològica.  

 

015. Assolir models de mobilitat sostenible que tinguin en compte la conservació de la biodiversitat i 

el  paisatge,  i  la  prevenció  i  correcció  d’impactes  en  la  planificació,  la  redacció  de  projectes,  la 

construcció, el manteniment i el seguiment de les infraestructures.  

Planificar  les  infraestructures del  transport  incorporant  la  conservació de  la diversitat biològica  i el 

paisatge. Incrementar de forma significativa la longitud de carreteres amb mesures per reduir l’efecte 

barrera i per permeabilitzar el traçat. 

 

016. Assolir una planificació i gestió integrada de les conques hidrogràfiques i els sistemes aquàtics, 

que  incorpori  els  aspectes  de  bon  ús  de  l’aigua,  la  correcció  d’impactes,  la millora  d’hàbitats  i  la 

conservació de la diversitat biològica. 

Elaborar  els  documents  de  planificació  hidrològica  i  ordenació  de  les  conques  integrant  els 

condicionants de la conservació de la biodiversitat. 

Reduir significativament els impactes generats per les infraestructures i els aprofitaments hidràulics 

sobre els organismes i els sistemes aquàtics. 

Incrementar  significativament  la  qualitat  de  l’aigua  superficial  i  dels  abocaments  procedents  de 

depuració. 

 

3.3.6 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE CONNECTIVITAT ECOLÒGICA 

 

La connectivitat ecològica apareix com una de les diferents eines per afrontar la pèrdua de biodiversitat i per 

superar les seves principals causes. 

 

El document redactat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge “Bases per a les directrius de connectivitat 

ecològica de Catalunya”, proposa 68 directrius elaborades seguint criteris de caire sectorial.  

 

En matèria de biodiversitat, cal tenir en compte a l’àmbit internacional, el  conveni de la Diversitat Biològica, 

Nagoya,  Japó 29 d’octubre de 2010,  vigència  amb data de 12 d’octubre de 2014.  Instrument de  ratificació 

publicat al BOE núm. 202, de 20 d’agost de 2014, que modifica  i actualitza  l’establert al Conveni de Rio de 

Janeiro. 

 

   

Page 52: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

48

3.3.7 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE PAISATGE 

 

El Conveni europeu del paisatge, ratificat per l’Instrument publicat al BOE núm. 31 l’1 de març de 2008, té com 

a objectius el foment de la protecció, la gestió i la planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en 

qüestions paisatgístiques. 

 

A Catalunya existeix  la  llei  8/2005, de 8 de  juny, de protecció  i  gestió del paisatge que  constitueix  el marc 

normatiu i de referència sobre el qual es fonamenten les polítiques de paisatge de la Generalitat de Catalunya. 

Té  per  objecte  el  reconeixement,  la  protecció,  la  gestió  i  l’ordenació  del  paisatge,  a  fi  d’harmonitzar  la 

preservació dels seus valors patrimonials, culturals, econòmics  i socials, amb un mode de desenvolupament 

sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en 

les polítiques d’ordenació territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi incideixen 

de manera directa o indirecta. 

 

Segons s’estableix a  l’article 2 de  la  llei catalana del paisatge, els principis que han d’inspirar  l’actuació dels 

poders públics en matèria de paisatge són: 

 

Afavorir l’evolució harmònica del paisatge d’acord amb els conceptes d’utilització racional del territori, de 

desenvolupament urbanístic sostenible i de funcionalitat dels ecosistemes. 

Preservar, amb l’adopció de mesures protectores del paisatge, el dret dels ciutadans a viure en un entorn 

culturalment significatiu. 

Reconèixer que el paisatge és un element de benestar individual i col∙lectiu que, a més de valors estètics i 

ambientals, té una dimensió econòmica, cultura, social, patrimonial i identitària. 

Considerar les conseqüències sobre el paisatge de qualsevol actuació d’ordenació i gestió del territori i 

valorar els efectes de l’edificació sobre el paisatge.  

Afavorir  la  cooperació  entre  les  diverses  administracions  públiques  en  l’elaboració  i  l’execució  del 

planejament i de les polítiques de paisatge. 

Promoure  la  col∙laboració  de  la  iniciativa  pública  i  privada  en  l’impuls  d’actuacions,  l’adopció 

d’instruments i la presa de decisions sobre el paisatge. 

Impulsar  la  participació  en  les  polítiques  de  paisatge  dels  agents  socials,  professionals  i  econòmics, 

especialment dels  col∙legis professionals,  les universitat,  les  associacions de defensa de  la natura  i  els 

representants de les organitzacions empresarials i sindicals.  

Fomentar la formació en matèria de paisatge. 

 

Segons  determina  la  llei  del  paisatge,  el  Departament  de  Territori  i  Sostenibilitat  ha  d’incorporar  als  plans 

territorials parcials i, si s’escau, als plans directors territorials, les directrius del paisatge derivades dels objectius 

de qualitat paisatgística que contenen els catàlegs del paisatge. 

 

El Catàleg de Paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona, elaborat per l'Observatori del Paisatge, va ser 

aprovat definitivament l'11 de desembre de 2014. 

 

En l’àmbit del paisatge també és d’aplicació la normativa de patrimoni històric, pel que hi ha les obligacions 

determinades a l’àmbit europeu Conveni marc sobre el valor del patrimoni per a la societat, Consell d’Europa, 

2005, a Catalunya amb la Llei de 9/1993, de 30 de setembre, que regula el patrimoni cultural, a l’àmbit estatal 

la Llei 16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol i a la Llei 42/2007, 13 de desembre, de patrimoni 

natural i de la biodiversitat, i el Reial decret 1274/2011, de 16 de setembre, pel qual s’aprova el Pla estratègic 

Page 53: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

49

del patrimoni natural i de la biodiversitat 2011‐2017, en aplicació de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del 

patrimoni natural i de la biodiversitat. 

 

3.3.8 OBLIGACIONS EN MATÈRIA DE RESIDUS 

 

Algunes de les disposicions normatives catalanes (lleis i decrets) més recents en matèria de residus que cal tenir 

en compte són les següents: 

 

Llei 2/2015, de l'11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015. 

Llei 3/2015,de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives. 

Modifica el Decret legislatiu 1/2009 de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora 

dels residus, i de la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. 

Modifica la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i 

dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. 

Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i el sector públic. 

Modifica el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009, del 21 de 

juliol. 

Modifica la Llei 8/2008, de 10 de juliol, de finançament de les infraestructures de gestió dels residus i 

dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. 

Modifica la Llei 20/2009 del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. 

Llei 9/2011, del 20 de desembre, de promoció de l'activitat econòmica. 

Modifica la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. 

Modifica el text refós de la Llei reguladora dels residus, aprovat pel Decret legislatiu 1/2009,del 21 de 

juliol. 

Llei 7/2011, del 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres. 

Modifica la Llei 8/2008, del 10 de juliol, de fiançament de les infraestructures de gestió dels residus i 

dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus. 

 

Decrets 

 

Decret 197/2016, de 23 de febrer, sobre la comunicació prèvia en matèria de residus i sobre els registres 

generals de persones productores i gestores de residus de Catalunya 

Decret 98/2015, de 9 de juny, del Consell per a la Prevenció i la Gestió dels Residus a Catalunya. 

Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de 

Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon 

sobre la deposició controlada dels residus de la construcció. 

Decret 88/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus industrials de Catalunya 

(PROGRIC) i es modifica el Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus. 

Decret 87/2010, de 29 de juny, pel qual s'aprova el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 

(PROGREMIC) i es regula el procediment de distribució de la recaptació dels cànons sobre la disposició del 

rebuig dels residus municipals. 

Decret 16/2010, de 16 de febrer, pel qual s'aprova el Pla territorial sectorial d'infraestructures de gestió 

de residus municipals. 

Decret 69/2009, de 28 d'abril, pel qual s'estableixen els criteris i els procediments d'admissió de residus 

en els dipòsits controlats. 

Decret 93/1999, de 6 d'abril, de procediments de gestió de residus. 

 

Page 54: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

50

3.3.9 NORMATIVA AMBIENTAL GENERAL 

 

A  continuació  s’exposa  una  relació  de  normes  ambientals  vigents  per  a  diferents  vectors  ambientals  no 

relacionades en els apartats anteriors que, en qualsevol cas, el planejament ha de respectar, integrar i vetllar 

pel seu compliment i que, per tant, també constitueixen obligacions ambientals predeterminades. Es detallen, 

entre d’altres: 

 

Reglament de Domini Públic Hidràulic, tenint en compte el RD 606/2003 de 23 de maig pel qual es modifica 

el RDPH, i el RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós d ela Llei d’Aigües. 

La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals. 

El Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. 

La Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. 

Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. 

La Llei 43/2003, de 21 de novembre, de Monts. 

El Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals. 

El Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en 

els edificis. 

El Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el qual se establece la relación de actividades potencialmente 

contaminantes del suelo y los critrios y estándares para la declaración de suelos contaminados. 

La Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control de les activitats. 

Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn i 

Decret 190/2015, de 25 d'agost,  pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament. 

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció de la contaminació acústica. 

Decret legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei reguladora dels residus i 

Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador d’enderrocs i altres residus de la construcció. 

Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s’aprova el reglament i se’n adapten els annexos de la Llei 

16/2002. 

Document  Bàsic  d’Estalvi  d’Energia  (DB  HE)  del  Codi  Tècnic  de  l’Edificació,  aprovat  pel  Reial  Decret 

314/2006, de 17 de març. 

Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació 

ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn.   

Page 55: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

51

3.4 Relació amb altres plans i programes 

 

3.4.1 LLISTAT GENERAL 

 

PLA TERRITORIAL GENERAL 

 

Pla territorial general de Catalunya (1995) 

 

PLANS SECTORIALS, AGRUPATS PER TEMÀTIQUES 

 

Espais oberts 

 

Pla d’espais d’interès natural (Decret 328/1992, Llei 12/1985, Llei 12/2006) 

Proposta Catalana de la Xarxa Natura 2000 (Acord GOV/112/2006) 

Acord GOV/115/2009, de 16 de juny, pel qual s’aprova una nova delimitació de diverses zones de protecció 

especial per a les aus (ZEPA) 

Acord GOV/150/2009, de 29 de setembre, pel qual s’amplien diverses zones de protecció especial per a 

les aus (ZEPA) delimitades per l’acord GOV/115/2009, de 16 de juny 

Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya (en elaboració des de finals de l’any 2009) 

Pla territorial sectorial de la connectivitat ecològica de Catalunya (PTSCEC), per elaborar 

 

Assentaments i Risc 

 

Pla Territorial sectorial d’equipaments comercials, PTSEC (Decret 211/2001) 

Pla d’emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT) 

Pla especial d’emergències per inundacions (INUNCAT) 

Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril 

a Catalunya (TRANSCAT) 

Planificació dels espais fluvials de Catalunya (PEFCAT) 

Programa de sòl industrial i activitats econòmiques 2001‐2004 

Programa d’actuació en sòl i habitatge 2000‐2009 

 

Mobilitat 

 

Pla d’infraestructures del transport de Catalunya (2006) 

Directrius nacionals de Mobilitat (Decret 362/2006) 

Pla d’infraestructures ferroviàries 2003‐2025 (en elaboració) 

Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008‐2012 

Pla de ports de Catalunya (2007) 

Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya 2007‐2012 

Pla  director  urbanístic  per  a  la  concreció  i  delimitació  de  la  reserva  de  sòl  per  a  l’establiment  de  l’eix 

transversal ferroviari (2010) 

Pla director urbanístic per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l’establiment de la línia 

orbital ferroviària (2010) 

   

Page 56: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

52

Vectors ambientals 

 

Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya (2016‐2021)  

Pla Sectorial d’Abastament d’Aigua a Catalunya (PSAAC) 

Pla de sanejament de Catalunya (1996) 

  Programa de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes 2005, PSARU 2005 

  Pla Hidrològic de les conques internes de Catalunya (1999) 

Programa de Reutilització d’Aigua a Catalunya (juny 2009) 

Pla Territorial Sectorial de la implantació de l’energia eòlica a Catalunya (2002) 

Pla Energia i Canvi Climàtic (2012‐2020) 

Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007‐2012 

Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2005‐2012 

Programa de Gestió de Residus de la Construcció a Catalunya 2007‐2012 

Programa de gestió de Residus Industrials de Catalunya 2007‐2012 

Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya – PRECAT20 (2015) 

Pla Territorial Sectorial d’Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya ‐ PINFRECAT20 

(2015) 

 

PLANS TERRITORIALS I DIRECTORS 

 

Pla Territorial Metropolità de Barcelona (2010) 

Pla Director de l’Alt Penedès (2008) 

Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005) 

 

ALTRES PLANS I INSTRUMENTS DE GESTIÓ I ORDENACIÓ 

 

Pla d’Acció ambiental de l’Agenda 21 de Torrelavit (2012) 

Catàleg del Paisatge de la Regió Metropolitana (2014) 

 

 

3.4.2 PROGRAMA DE PLANEJAMENT TERRITORIAL DE CATALUNYA 

 

A nivell de Catalunya, la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres 

Públiques, realitzà un Programa de Planejament Territorial en el qual es defineixen un seguit de criteris per tal 

d’aportar una base de treball, el marc de referència, la guia per al treball i la participació de tots. Els criteris 

marquen  una  pauta,  els  plans  recolliran  les  aspiracions  i  les  sensibilitats,  la  societat  i  els  governs  locals 

l’aplicaran i la interpretaran. 

 

El Govern de la Generalitat ha definit els objectius pel que fa a la gestió del territori català i són assegurar‐ne la 

sostenibilitat  ambiental,  l’eficiència  funcional  i  la  cohesió  social,  i  que  això  s’ha  de  traduir  en  un  model 

d’urbanització caracteritzat per la compacitat, la complexitat i el caràcter integrat dels assentaments. 

   

Page 57: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

53

Els criteris definits pel Programa de Planejament Territorial són els següents: 

 

1. Afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica.  

El planejament territorial ha de tenir com a criteri bàsic que el desenvolupament econòmic i social no ha 

de comportar una pèrdua de la diversitat del territori, i és per aquest motiu que l’enteniment de la matriu 

biofísica ha d’ésser el referent principal, tant per al coneixement de l’àmbit objecte de planejament, com 

per a les accions i les mesures de desenvolupament, o conservació, que el pla proposi. 

 

2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori. 

 

Una  de  les  principals  aportacions  que  correspon  fer  al  planejament  territorial  és  configurar  el  sistema 

d’espais que han de quedar fora dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives ja sigui 

pel seu valor  intrínsec (biodiversitat, fertilitat, etc.), per  les funcions  i recursos que garanteix (recàrrega 

d’aqüífers, protecció de riscos naturals, etc.) o per  la  localització territorial que els  fa  inadequats per al 

desenvolupament urbanístic. 

 

Per garantir les funcions ecològiques, productives i fins i tot paisatgístiques o de lleure, cal que el sistema 

d’espais  lliures  conformi  una  xarxa  contínua  que  garanteixi  les  connectivitats  necessàries.  Una  xarxa 

formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible. 

 

3. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori.  

Els plans, des de la visió que els permet el seu àmbit, han d’identificar les unitats de paisatge i l’articulació 

en l’estructura territorial, així com les dinàmiques naturals, social i econòmiques que els fonamenten.  

 

Des de la comprensió dels fenòmens paisatgístics, els plans han d’establir condicions directes i indirectes 

per a l’evolució dels paisatges i assenyalar estratègies per al manteniment o restauració d’aquells d’especial 

valor. En un paisatge tan antropitzat com el de Catalunya, la consideració de l’agricultura i les pràctiques 

ramaderes i forestals tradicionals, com a factors conformadors de paisatge, serà primordial, com també ho 

serà la reorientació, en la mesura del possible, d’aquelles formes intensives de ramaderia i agricultura que 

constitueixen, avui, algunes de les amenaces més importants per a la qualitat del paisatge rural. 

 

4. Moderar el consum de sòl.  

Els plans territorials hauran de fomentar, directa o indirectament, la utilització eficient de les àrees urbanes 

i, en el seu cas, la renovació i rehabilitació dels teixits urbans, de forma que la demanda de més espai per 

a l’habitatge i les activitats econòmiques correspongui només a aquella part que no pugui tenir cabuda en 

les àrees urbanes existents. 

 5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. 

 

El planejament territorial ha d’afavorir el veritable equilibri territorial, el que es refereix als nivells de renda 

i a l’accés als equipaments i serveis bàsics dels habitants, equilibri que és compatible amb les diferències 

demogràfiques, paisatgístiques i d’estructura econòmica dels diversos àmbits.  

 

   

Page 58: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

54

6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.  

Els  plans  territorials  han  de  reorientar  les  pautes  de  desenvolupament  urbà  del  territori  i  propiciar  el 

reforçament dels sistemes d’assentaments històrics a més d’establir, en funció de les seves circumstàncies, 

mesures per al seu creixement, reforma, renovació o conservació. 

 7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. 

 

El planejament territorial, a través de les propostes d’extensió de les ciutats amb millors condicions per 

créixer  i  per  acollir  nous  habitatges,  ha  de  contribuir  a  crear  el  marc  per  a  una  política  d’actuacions 

d’habitatge, importants en termes quantitatius, situades a les poblacions principals i ben comunicades amb 

transport públic. Aquestes actuacions haurien d’anar associades, en tot cas, a previsions d’espais per a les 

activitats econòmiques que permetin la ubicació de llocs de treball en la proporció adequada. 

 

Els  plans  recomanaran,  així  mateix,  accions  concertades  complementàries  entre  la  Generalitat  i  els 

municipis en què el creixement del nombre d’habitatges hagi d’excedir considerablement de les previsions 

internes, per tal de realitzar les inversions públiques necessàries en equipament, transport i serveis socials 

que facilitin la plena integració urbana dels nous teixits residencials. 

 

8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris. 

 

Els plants territorials han de propiciar la convivència d’activitats econòmiques i l’habitatge, així com facilitar 

les extensions necessàries de les trames urbanes per a la ubicació de noves activitats o per al trasllat de les 

existents que no convisquin bé amb els altres usos. Això no obstant, han d’ésser restrictius en la implantació 

de  polígons  industrials  o  parcs  d’activitats  formalment  autònoms  i  separats  de  les  trames  urbanes. 

Convindrà limitar aquestes implantacions a aquelles que tinguin un interès territorial estratègic i suficient 

dimensió per justificar el seu desenvolupament com un teixit singular o autònom amb servei de transport 

públic.  

 

En tot cas, convindrà promoure les modificacions necessàries del marc legal de l’Administració local perquè 

els avantatges i els inconvenients d’aquestes implantacions tinguin un repartiment adequat entre tots els 

municipis de l’àmbit territorial d’influència de la nova àrea d’activitats econòmiques. 

 

9. Aportar mesures de regulació i orientació espacial de la segona residència.  

Tot  i  les  dificultats  de  distingir  normativament  entre  residència  principal  i  segona  residència,  i  les 

limitacions del planejament territorial per a tractar en profunditat un problema com aquest, amb aspectes 

econòmics i socials complexos, els plans hauran de tractar territorialment el fenomen de la implantació 

residencial  de  lleure.  En  concret,  hauran  d’evitar  l’ocupació  de  les  àrees  paisatgísticament  valuoses  i 

orientar la demanda cap a la reutilització dels nuclis en procés de despoblament o facilitar, en el cas que el 

jardí privat sigui l’element clau de la demanda, la construcció de segona residència en àrees d’extensió de 

nuclis urbans situats en paratges on no es produeixin afectacions significatives del paisatge. 

 10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels creixements. 

 

El  planejament  territorial  ha  d’establir  pautes  clares  per  tal  que  els  desenvolupaments  urbanístics  per 

extensió  es  produeixin  segons  lògiques  de  continuïtat  de  les  trames  urbanes  existents  i  tinguin  unes 

Page 59: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

55

densitats que facilitin un aprofitament raonable del sòl que s’urbanitza, en tot cas, sense perjudici de la 

necessària integració formal a les condicions topogràfiques i al paisatge.  

 

Pel  que  fa  a  les  implantacions  aïllades  de  serveis,  equipaments  o  activitats  que  tenen  lògiques  de  no 

integració a les trames urbanes, els plans territorials aportaran criteris de protecció de determinades àrees 

de sòl i, en general, de restricció de les autoritzacions només a aquelles que tenen un valor estratègic o 

que  responen  a  una  demanda  real  que  no  es  pot  satisfer  d’altres  maneres,  i  distingir‐les  clarament 

d’aquelles altres que pretenen, de fet, crear una nova demanda de consum. 

 

En aquella part del territori de Catalunya on encara es manté una relació clara entre la ciutat i el seu entorn 

rural  caldria  que  aquesta  es  conservés.  Les  ciutats  haurien  de  créixer mantenint  una  forma  definida  i 

compacta que preservi  la  imatge de  l’entorn,  i  evitar,  així,  les  formes d’ocupació que han banalitzat el 

paisatge perifèric de les àrees metropolitanes. 

 11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà. 

 

El planejament ha de tenir com a objectiu avançar cap a una estructura nodal del territori, en el sentit que 

la vertebració urbana recaigui fonamentalment en les ciutats d’una certa importància. 

 

12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.  

Sens perjudici que en algunes àrees d’activitat no sigui aconsellable la presència d’habitatges, en general 

els  plans  haurien  d’afavorir  els  teixits  mixtos  on  coexisteixin  els  usos  residencials  amb  les  activitats 

econòmiques més intensives en llocs de treball. És bo que això tingui lloc tant en els nous teixits d’extensió 

com en els que són conseqüència de remodelacions i reformes interiors. 

 

A escala territorial, la distribució de les activitats i els habitatges ha de buscar l’equilibri més gran possible 

entre els causants de viatges (llocs de treball, places escolars, comerç, activitats lúdiques...) i la població 

resident,  per  tal  de  facilitar  l’autocontenció  de  les  àrees urbanes  i  la  disminució  de  les  distàncies  dels 

desplaçaments. 

 

13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.  

La configuració compacta i relativament densa, que ja és defensable en termes de minimitzar el consum 

de sòl, es justifica també pel fet d’augmentar les oportunitats de desplaçaments a peu i en transport públic, 

en especial el ferroviari, la dotació del qual demana una massa crítica suficient per a una explotació amb 

costos raonables. 

 

Per tant, el planejament territorial, mitjançant l’adopció d’un model nodal de certa potència, afavorirà la 

creació de línies i infraestructures eficients de transport públic a les quals ha d’adoptar directrius i reserves 

per al seu traçat i construcció. 

 

14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.  

A les parts de Catalunya on els fenòmens de tipus metropolità han portat a situacions de clara insuficiència 

viària,  tant  pel  que  fa  a  la  demanda de  trànsit  com pel que  fa  a  la  falta  d’eixos ordenadors  dels  nous 

sistemes  urbans,  el  planejament  del  territori  ha  de  posar  especial  atenció  en  aquella  vialitat  que,  per 

Page 60: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

56

capacitat i traçat, ha de constituir un factor estructurant bàsic de les extensions urbanes i els aglomerats 

supramunicipals dels darrers decennis. 

 

A  la  part  del  territori  de  Catalunya,  encara majoritària  en  extensió,  on  les  carreteres  connecten  àrees 

urbanes separades i formalment identificables, caldrà evitar, en la mesura del possible, que les noves vies 

contribueixin a augmentar les tensions d’ocupació del sòl dels espais no urbanitzats. El traçat i el disseny 

d’aquestes vies, així com els de qualsevol variant de vies urbanes que implica inevitablement sòl rural de 

l’entorn, no haurien de perdre de vista aquesta exigència. 

 

15. Integrar  Catalunya  en  el  sistema  de  xarxes  urbanes  i  de  transport  europees  mitjançant infraestructures concordants amb la matriu territorial. 

 

Els plans territorials incorporaran les previsions d’espais de les infraestructures de transport derivades de 

les estratègies de desenvolupament de Catalunya, en especial en matèria aeroportuària  i  ferroviària de 

gran velocitat, i tractaran de compatibilitzar les seves necessitats de localització, de sòl i d’accessos amb 

l’adequació més gran possible a les condicions derivades de la matriu biofísica del territori. 

 

Pel que fa al transport de mercaderies, el planejament territorial ha de tenir present en les previsions el 

desitjable canvi modal al ferrocarril. En tot cas, en els criteris de traçat de les noves vies per on es prevegi 

que circularà el transit pesant, s’haurà d’acordar la protecció dels paisatges i ambients de més interès amb 

els objectius de minimització del temps de desplaçament. 

 

 

3.4.3 PLA DIRECTOR TERRITORIAL DE L’ALT PENEDÈS 

 

Les determinacions del PTGC en l’àmbit de la comarca de l’Alt Penedès les desenvolupa el Pla Director Territorial 

de l’Alt Penedès (PDTAP), aprovat definitivament pel Govern de Catalunya el 16 de setembre de 2008, el qual 

forma  part  del  Pla  Territorial  Metropolità  de  Barcelona  (PTMB).  Les  singularitats  de  la  comarca,  així  com 

l’expressa voluntat del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i l’existència de treballs territorials com l’Estudi del 

Paisatge o la pròpia Carta del Paisatge, entre d’altres, van determinar que es considerés convenient redactar el 

PDTAP separadament, però de forma coordinada amb el PTMB. 

 

Els objectius generals del DTAP s’agrupen en els tres grans temes que aborda també el PTMB: espais oberts, 

infraestructures de  comunicació  i nuclis urbans  i  assentaments.  Tots ells prenen com a punt de partida els 

“Criteris per al desenvolupament del programa de planejament territorial”. 

 

Sistema d’espais oberts del PDTAP 

 

Pel que fa al sistema d’espais oberts, formats per la suma dels sòls no urbanitzables, els objectius del PDTAP 

són afavorir la diversitat i la conservació de la identitat de la matriu biofísica, mitjançant la protecció dels espais 

d’interès natural i agrari com a components d’ordenació del territori. A més, es reconeix la importància de la 

preservació  de  la  qualitat  del  paisatge  característic  de  la  comarca  com  a  potencial  de  desenvolupament 

d’aquesta. 

   

Page 61: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

57

Figura 17. Detall del plànol de proposta del sistema d’espais oberts del PDTAP. Memòria d’ordenació del POUM (desembre 2016). 

  

Tot el sòl no urbanitzable de la comarca queda qualificat com a sòl de protecció especial, on es defineixen dos 

tipus en funció de l’objecte de protecció:  

 

Sòl de protecció especial d’interès natural o ambiental: Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de 

protecció establerts en la normativa sectorial, i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor 

com a espais o elements d’especial interès natural, com a àrees d’usos agraris d’especial interès i també 

per la seva funció específica de preservar i en el seu cas millorar l’entorn, la qualitat ambiental i l’equilibri 

dels sistemes. 

 

Sòl  de  protecció  especial  de  la  vinya:  Aquesta  categoria  de  sòl  està  integrada  per  espais  o  elements 

d’interès o especial interès agrari, en especial els espais vitivinícoles i les zones de vinya integrades a la 

denominació d’origen Penedès, els espais amb una funció paisatgística rellevant, així com els espais amb 

una funció estratègica de reserva d’espai obert o lliure en relació amb el model territorial. 

 

El sòl no urbanitzable de quasi tot el terme de Torrelavit queda qualificat com a sòl d’especial protecció per 

valor natural i connectors, i la resta, com a sòl d’especial protecció de la vinya. El PDTAP també considera com 

a sòl d’especial protecció amb valor de connector la totalitat dels cursos fluvials, essent necessari que així es 

reflecteixi en el planejament municipal i que en l’ordenació d’espais urbans per on discorren trams fluvials es 

tingui en consideració aquesta condició. 

 

Cal afegir també que el PDTAP defineix el riu de Bitlles com a Zona d’Especial Interès Connector associada a 

espai fluvial (ZEIC‐R), degut a que permet la connectivitat entre l’espai PEIN “Ancosa‐Montagut” i el riu Anoia, 

també determinat com a connector fluvial. 

Sistema d’infraestructures de mobilitat del PDTAP 

 

Les actuacions proposades pel PDTAP que afecten al municipi són la consolidació i millora de les carreteres de 

l’eix estructurant secundari que connecten els nuclis del municipi amb la C‐15, en el cas de Torrelavit  la BP‐

2151, i la previsió de la variant de Sant Pere, que afecta al municipi pel costat del Maset. 

 

   

Page 62: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

58

Sistema d’assentaments del PDTAP 

 

Finalment, respecte al sistema d’assentaments, el PDTAP estableix uns criteris generals, sobre els quals es basen 

les estratègies de desenvolupament dels diversos assentaments. Aquests criteris responen a les possibilitats de 

comunicació territorial, a les opcions i dinàmiques de creixement, a les relacions amb la resta de la comarca, i 

a la seva estructura física i elements de valor patrimonial i ambiental.  

Alhora, el PDTAP defineix una classificació segons la naturalesa dels assentaments on, en el cas de Torrelavit, 

podem distingir: 

 

Nuclis urbans tradicionals: Lavit i Terrassola, Can Rossell de la Serra i, en un altre ordre de dimensió, els 

barris de Can Bassó i Sabanell.  

Àrees especialitzades: El Maset i el polígon industrial Torrelavit, com a zones industrials, i les caves Segura 

Viudas i part de Bell Penedès. 

Petits assentaments en sòl no urbanitzable: Sant Martí Sadevesa 

 

Les estratègies que estableix el PDTAP per al conjunt de Torrelavit s’adapten a la realitat de cadascun dels seus 

assentaments i es poden sintetitzar de la següent manera: 

 

Creixement de reequilibri: Lavit (inclòs el barri de La Pineda), i Can Rossell de la Serra 

Estratègia  de  manteniment  de  les  característiques  actuals,  en  general  sense  superar  el  potencial  de 

creixement previst pel planejament vigent, que serà avaluat i adaptat a les necessitats reals en el moment 

de la seva revisió. En aquest sentit, s’evitaran els increments d’oferta de sòl per a residència i activitats 

que puguin suposar un creixement desequilibrat o exogen. 

 

Consolidació i millora: Els barris del Carrer del Bosc, Terrassola, Sabanell, Bell Penedès i Can Nadal de la 

Bogatella 

Estratègia  que  consisteix  en  la  recuperació  i  millora  d’aquests  nuclis  com  a  patrimoni  urbanístic, 

mitjançant el foment de la residència associada a les activitats rurals, a les activitats professionals i a la 

segona  residència  de  reutilització,  així  com  els  serveis  turístics  de  qualitat  de  petita  escala.  El  PDTAP 

proposa que el planejament municipal pugui adaptar‐se a les condicions particulars de cada nucli, per tal 

de redefinir i completar el perímetre urbà o bé mantenir‐lo estrictament igual.  

 

Manteniment del caràcter rural dispers: Sant Martí Sadevesa i l’Aguilera 

L’objectiu  és  mantenir  el  perímetre  existent,  en  funció  de  les  parcel∙les  edificades,  o  bé  regular‐ne 

l’edificació.  En  tots  els  casos  és  important  que  el  planejament  defineixi  l’àmbit  i  perímetre  de 

l’assentament,  ja sigui a través de la delimitació d’una zona específica o bé d’un pla especial en sòl no 

urbanitzable.  

 

Consolidació en zones especialitzades: El Maset i la resta de zones industrials i el sòl urbà de Segura Viudas. 

Suposa l’acceptació de la implantació amb les característiques previstes pel planejament, sense perjudici 

de les accions de millora o integració en el paisatge que hi convinguin. 

El PDTAP especifica clarament que aquestes estratègies de creixement s’aplicaran sobre la base del sòl urbà 

consolidat en el planejament en el moment d’aprovació del Pla Director. Això vol dir que la classificació de nou 

sòl  urbanitzable  o  la  integració  del  previst  en  el  planejament  vigent  no  podrà  sobrepassar  les  condicions 

expressades a les corresponents estratègies. Les revisions de planejament hauran de justificar que s’adapten a 

les condicions de les normes del PDTAP respecte a les estratègies de creixement.   

Page 63: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

59

Figura 18. Detall del plànol de creixement estratègic del PDTAP. Memòria d’ordenació del POUM (desembre 2016). 

Amb independència de les estratègies que es defineixen per a cadascun dels assentaments, Torrelavit es troba 

inclosa com a capçalera d’un sistema urbà supramunicipal, el sistema del Riudebitlles, format per l’eix de 

municipis situats en el curs fluvial. Aquest sistema lineal el conformen els municipis de Torrelavit, Sant Pere de 

Riudebitlles, San Quintí de Mediona i Torrelavit, units per la carretera BP2151. 

  

3.4.4 PLA TERRITORIAL METROPOLITÀ DE BARCELONA 

 

El Pla territorial va ser aprovat definitivament pel Govern de Catalunya en data 20 d'abril de 2010. 

 

El PTMB proposa l’establiment de tres subsistemes territorials sobre els quals s’estructuren totes les propostes: 

el sistema d’assentaments, el sistema d’espais oberts i el sistema d’infraestructures de mobilitat. 

 

Sistema d’espais oberts del PTMB 

 

El sistema d’espais oberts comprèn tot aquell sòl que té el règim de no urbanitzable en el moment d’elaboració 

del pla territorial i distingeix tres tipus d’espais segons el nivell de protecció proposat: 

 

Espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari 

Espais de protecció especial de la vinya 

Espais de protecció preventiva 

 Els espais de protecció especial de  la vinya es distingeixen per  la presència dominant d’aquest conreu  i per 

constituir en conjunt  l’espai agrari de major dimensió del territori. Aquestes característiques motiven que a 

més  d’estar  subjectes  a  les  regulacions  generals  dels  espais  de  protecció  especial,  ho  estiguin  també  a 

regulacions específiques en atenció a les peculiaritats esmentades. 

 

Page 64: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

60

Figura 19. Sistema d’espais oberts del PTMB. Bases cartogràfiques del DTS. 

  

El terme de Torrelavit comprèn majoritàriament sòl de protecció especial pel seu interès natural i agrari i sòl de 

protecció  especial  de  la  vinya. No  obstant  això,  segons  les  bases  disponibles  al  Departament  de  Territori  i 

Sostenibilitat en relació a la cartografia vectorial del sistema d’espais oberts del PTMB, també s’identifiquen 

dues petites àrees de protecció preventiva a la zona de La Riera.  

  

Sistema d’assentaments del PTMB 

 

El PTMB dicta les següents estratègies en relació al nuclis de Torrelavit: 

 

Creixement moderat per als nuclis urbans de Terrassola, Lavit, Can Rosell de la Serra  

Aquesta estratègia s’estableix en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per 

les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat 

física com a àrees urbanes. En àmbits on no hi hagi àrees urbanes de major importància, algunes de 

les quals s’assigna l’estratègia de creixement moderat, poden assolir, en funció del seu valor de posició, 

una funció nodal amb relació al seu entorn pròxim. 

   

Page 65: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

61

Millora urbana i compleció per als nuclis de El Bosc, Can Nadal de la Bogadella i Sabanell  

El Pla estableix aquesta estratègia en aquells nuclis i àrees urbanes que per la seva petita dimensió no 

tenen capacitat per a estructurar extensions urbanes o que no disposen de sòl físicament apte per a la 

urbanització  o  que  tenen  un  baix  nivell  d’accessibilitat.  L’objectiu  d’aquesta  estratègia  és  la 

recuperació i millora d’aquests nuclis com a patrimoni urbanístic, mitjançant el foment de la residència 

associada a les activitats rurals, a les activitats professionals desconcentrades, i a la segona residència 

de reutilització, i també als serveis turístics de qualitat i petita escala. 

 

Manteniment del caràcter rural al nucli de Sant Martí Sadevesa  

Mitjançant l’establiment d’aquesta estratègia, el Pla regula dos tipus d’entitats existents: 

 

o Les formades per agrupacions d’edificacions rurals que mantenen una clara separació entre 

elles, on estableix que caldrà que es mantingui  la configuració dispersa de  l’assentament  i 

s’eviti una compactació contradictòria amb el seu caràcter estrictament rural. 

o Les  que  presenten  una  estructura  compacta,  de  petita  magnitud,  resultat  de  l’adaptació 

morfològica  a  una  singularitat  del  territori,  on  estableix  que  es  mantingui  aquesta 

configuració. 

 

Tot i que el planejament territorial no en parla, també seria el cas del Barri del Bessó i Bell Penedès. 

 

Sistema d’infraestructures de mobilitat del PTMB 

 

A Torrelavit destaquen les actuacions en vies alternatives a l’autopista A‐7, l’ampliació i millora de la C‐15 i la 

millora i variants de la BP‐2151 (com la de Sant Pere de Riudebitlles). 

  

3.4.5 PLA D’ACCIÓ AMBIENTAL DE L’AGENDA 21 

 

L'Agenda 21 de Torrelavit consta dels següents documents: 

 

1. Anàlisi ambiental 

Descripció de la realitat del medi natural i social del terme municipal. 

 

2. Diagnosi ambiental 

Detecció de les problemàtiques mediambientals del municipi. 

 

3. Pla d'acció local per a la Sostenibilitat (PALS) 

 

El Pla d’acció local per a la sostenibilitat (setembre 2012) recull totes les actuacions necessàries per resoldre o 

minimitzar les problemàtiques detectades en la Diagnosi Ambiental. Compta amb un calendari, una priorització, 

una previsió del cost econòmic i uns indicadors de seguiment per a cada actuació. 

 

   

Page 66: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

62

3.5 Conclusions, objectius i criteris ambientals del POUM 

 

Tenint en compte que la realitat ambiental del municipi de Torrelavit no ha patit canvis rellevants considerables 

en els darrers anys, s’adopten els objectius ambientals determinats en el Document de Referència elaborat el 

maig de 2009 en relació a la proposta d’Avanç del POUM de Torrelavit presentada als Serveis Territorials de 

l’antic Departament de Medi Ambient i Habitatge l’abril de 2009.   

 

Esquemàticament, pot afirmar‐se que un model territorial tendirà cap a la sostenibilitat en la mesura que sigui 

energèticament eficient;  permeti  l’estalvi  i  l’ús  sostenible dels diversos  recursos naturals  (entre ells  el  sòl); 

minimitzi  la  producció  de  totes  les  formes  de  contaminació  i  les  assimili;  conservi  la  diversitat  biològica;  i 

garanteixi la qualitat de vida de la població. 

 

Es considera que els objectius ambientals del POUM tenen en compte aquest principi general de sostenibilitat 

i prenen en consideració els objectius ambientals fixats en l’àmbit europeu, estatal, català i local exposats en 

apartats anteriors i d’acord als condicionants ambientals propis del municipi.  

 

D’altra banda, els objectius i criteris ambientals són coherents amb la guia POUM, Pla d’Ordenació Urbanística 

Municipal: avaluació ambiental en el planejament urbanístic elaborada l’any 2006 per l’aleshores Departament 

de Medi Ambient i Habitatge.  

 

La presentació dels objectius per a avaluar  la sostenibilitat ambiental del POUM de Torrelavit es presenten  

classificats segons aspecte ambiental al qual es refereixen, amb indicació de l’ordre jeràrquic d’importància i 

dels criteris ambientals en els quals es concreten i acompanyats dels indicadors ambientals per a l’avaluació 

quantitativa de la proposta. 

 

Els indicadors marcats amb un asterisc (*) figuren a la publicació de la Direcció General de Polítiques Ambientals 

del  Departament  de  Territori  i  Sostenibilitat  Indicadors  per  a  l’avaluació  ambiental  dels  Plans  d’Ordenació 

Urbanística Municipal  ‐Model Territorial i Ocupació del Sòl‐ (juliol de 2011). 

 

 

MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL 

OBJECTIU NÚM. 1 

Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 1 

‐ Donar compliment a les determinacions del planejament territorial de referència (PDTAP i PTMB). 

‐ Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos.  

‐ Potenciar les millores urbanes, les rehabilitacions i l’establiment d’una estructura urbana plurifuncional. 

Indicador 1: Percentatge de sòl artificialitzat* (Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per 

sistemes generals en sòl no urbanitzable). 

OBJECTIU NÚM. 2 

Generar un creixement compacte 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 2 

‐ Promoure un model urbanístic i de planejament de consolidació del creixement compacte dels nuclis tradicionals. 

Indicador 2: Nombre d’habitatges/Ha de sòl urbà o urbanitzable. 

   

Page 67: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

63

 

MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL 

OBJECTIU NÚM. 3 

Ordenar adequadament el conjunt del sòl no urbanitzable, preservant els espais i elements de valor rellevant del 

territori. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 3 

‐  Ordenar  el  sòl  no  urbanitzable,  amb  reconeixement  i  potenciació  dels  seus  valors  i  de  les  seves  funcions  en 

l'estructuració orgànica del territori, de connectivitat ecològica i d’acolliment de valors ambientals i regulació de les 

noves construccions i usos en el mateix. 

‐ Promoure i reforçar la connectivitat ecològica. 

‐ Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix, evitant l’afectació d’àrees fràgils i/o 

escasses per edificacions o infraestructures. 

Indicador 3: Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental. 

OBJECTIU NÚM. 6 

Establir una clara delimitació entre l’espai urbà i el sòl no urbanitzable. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 6 

‐ Ubicar les noves zones verdes i espais lliures associats/des als nous desenvolupaments urbanístics en el context de 

transició amb l’entorn agroforestal del voltant dels nuclis urbans. 

 

 

BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL 

OBJECTIU NÚM. 4 

Preservar els espais i elements amb valor especialment rellevant. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 4 

‐ Garantir  la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari  identificats d’acord amb  la Directiva 

d’hàbitats, evitant, sempre que sigui tècnicament possible, la seva afectació. 

‐ Preservar l’espai fluvial del riu de Bitlles i  la xarxa de torrents associada, les fonts, els espais agraris (especialment 

d’aquells més fèrtils o que produeixin algun producte amb alguna marca protegida de denominació d’origen, de qualitat 

agrària o similar; en aquest context tenim la DO cava i la denominació de qualitat de préssec) i forestals. 

‐ Definir els paràmetres de disseny dels parcs urbans, en especial del parc fluvial del Bitlles al seu pas pel nucli urbà, de 

tal forma que es prioritzi la conservació, en la mesura del possible, dels elements vegetals preexistents, i la utilització 

d’espècies autòctones. 

‐ Establir una ordenació del sòl no urbanitzable que faciliti l’impuls de fórmules de custòdia del territori o similars en 

àmbits fluvials, forestals o agraris per a promoure una gestió activa del territori de Torrelavit amb valors ambientals, 

paisatgístics o patrimonials destacats. 

Indicador 4: Superfície de terrenys ocupats per hàbitats d’interès comunitari afectada per la urbanització. 

 

   

Page 68: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

64

 

RISCOS AMBIENTALS 

OBJECTIU NÚM. 5 

Prevenir els riscos ambientals. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 5 

‐ Identificar les zones amb riscos ambientals i preservar‐les de desenvolupaments urbanístics en les mateixes o en el 

seu entorn més immediat d'afecció. 

‐ Adoptar mesures de prevenció d’incendis forestals. 

‐ Delimitar les zones inundables per tal de prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions. 

Indicador 5: Superfície de terrenys situats en zones inundables afectada per l’edificació o altres actuacions que alterin 

la morfologia del relleu. 

  

CICLE DE L’AIGUA 

OBJECTIU NÚM. 7 

Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 7 

‐ Adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons, especialment de les fonts i els pous, orígens de les 

extraccions d’aigua. 

‐ Adequar el desenvolupament previst pel POUM a la disponibilitat de recursos hídrics per tal que, en la mesura del 

possible, aquesta disponibilitat es garanteixi en un marc de sostenibilitat. 

‐ Assegurar l'òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades, i estudiar‐ne les possibilitats 

de reutilització. 

  

PAISATGE 

OBJECTIU NÚM. 8 

Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 8 

‐ Preservar la qualitat del paisatge i dels elements i els ambients paisatgístics d’interès, assumint específicament els 

criteris i continguts de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. 

‐ Preservar la identitat de poble segons les condicions d’ordenació, edificació i estètiques. 

‐ Garantir la façana pública del poble sobre el Bitlles en el front urbà de Lavit, Terrasola, el Vilet i Mussons. 

‐ Garantir la integració de les noves edificacions en l'entorn paisatgístic del territori on es troben, mitjançant definició 

de  condicions  detallades  en  la  normativa  del  nou  POUM  respecte  paràmetres  d’ordenació,  edificació  i  estètics  en 

especial en el nuclis rurals de Can Nadal de la Bogadella, Can Raspall dels Horts i Sant Martí de Sadevesa. 

        

Page 69: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

65

 

CANVI CLIMÀTIC 

OBJECTIU NÚM. 9 

Contribuir a la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 9 

‐ Ubicar els nous equipaments i zones de serveis en llocs estratègics a l’entorn del casc urbà per a potenciar‐ne les seves 

funcions socials i en el context d'afavoriment d'una major cohesió social i d’una mobilitat més sostenible. 

‐ Evitar el creixement de la mobilitat obligada, afavorint modes de transport sostenible i promovent l’ús del transport 

públic. 

OBJECTIU NÚM. 10 

Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i edificacions i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 10 

‐ Adoptar mesures per a fomentar i  incrementar la producció d'energia a partir de recursos autòctons i de caràcter 

renovable. 

‐ Promoure mesures per a l'adopció de criteris  i accions específiques de bioclimatisme i eficiència energètica en les 

edificacions, de cara a reduir la seva contribució al canvi climàtic. 

  

CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I LUMÍNICA 

OBJECTIU NÚM. 11 

Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 11 

‐ Promoure mesures de prevenció de  la contaminació atmosfèrica, afavorint  la mobilitat sostenible  i  la  implantació 

d’activitats econòmiques respectuoses amb el medi. 

‐ Promoció de mesures de prevenció de  la contaminació  lluminosa, ordenant el  tipus d’il∙luminació de cada sector 

concret. 

‐ Adoptar mesures per a reduir l'impacte sonor sobre la població exposada a nivells sonors més elevats. 

 

 

CICLE DE VIDA DELS MATERIALS I RESIDUS 

OBJECTIU NÚM. 12 

Garantir una correcta gestió dels materials i els residus. 

CRITERIS AMBIENTALS PER A L’ASSOLIMENT DE L’OBJECTIU NÚM. 12 

‐ Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en 

instal∙lacions  autoritzades per  l’Agencia  de Residus de Catalunya  i  d’acord  amb  la  normativa  vigent  en matèria  de 

residus:  Llei  6/1993,  de  15  de  juliol,  reguladora  dels  residus  i  el  Decret  201/1994,  de  26  de  juliol,  regulador  dels 

enderrocs i altres residus de la construcció. 

‐ Implantar els serveis tècnics ambientals amb els sistemes de disseny urbà adients per a potenciar, a nivell  local,  la 

recollida selectiva dels residus i les possibilitats de reutilització i reciclatge. 

‐ Promoure mesures en els edificis la previsió d’espais i instal∙lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en 

general, les operacions de gestió dels mateixos. 

   

Page 70: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

66

4. AVALUACIÓ ALTERNATIVES D’ORDENACIÓ 

 

 

4.1 Descripció de les alternatives considerades en fase d’Avanç de Pla 

 

En fase d’Avanç de Pla es van analitzar ambientalment tres alternatives de desenvolupament del municipi. 

 

L’Alternativa 0, el manteniment del planejament vigent, es va analitzar en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental 

Preliminar  (ISAP),  en  contraposició  amb  dues  alternatives  d’ordenació  centrades,  bàsicament,  en  diferents 

possibilitats d’ubicació dels creixements. 

 

4.1.1 ALTERNATIVA 0. PLANEJAMENT VIGENT 

 

El  planejament  general  vigent  en  matèria  d'urbanisme  al  terme  municipal  de  Torrelavit  són  les  Normes 

Subsidiàries tipus b de planejament, aprovades definitivament el 3 de novembre de 1993 i publicades al DOGC 

el dia 7 de gener de 1994. 

 

Les NNSS vigents es caracteritzen per un creixement perifèric en els nuclis principals. La informació recollida a 

l’Avanç de POUM de Torrelavit per a la descripció d’aquesta alternativa 0 és la següent: 

 

En relació a l’ordenació del sòl urbà 

 

No es proposen transformacions significatives d’usos o estructura urbana. 

Es mantenen  les  unitats  d’actuació  existents,  sense modificar  la  seva  integració  paisatgística  o  sense 

millorar la resposta a les necessitats del teixit urbà de l’entorn. 

No es creen noves zones d’equipaments o zones verdes. 

 

En relació als sectors de creixement 

 

Es manté la zona de sòl urbanitzable residencial al nucli de Torrelavit, que completa el teixit existent de La 

Pineda Nova, ocupant la resta de la plana situada a l’entrada del nucli des de la BP‐2151, que permetrà la 

creació d’habitatge protegit. 

Es  finalitzarà  la  consolidació  del  sector  industrial  al  costat  de  la  BP‐  2151,  a  continuació  del  sòl  urbà 

industrial existent, en un terreny amb forta pendent i de gran visibilitat des de la major part de la meitat 

est del municipi. 

 

En relació a la mobilitat 

 

Tot i que es proposa una millora en l’entrada al nucli de Torrelavit, es mantenen els problemes de mobilitat 

interna per la manca de connexió entre els diversos barris. 

Les  propostes  de  connexió  del  barri  de Mussons  amb  la  resta  del  nucli  són  de  difícil  execució,  per  la 

topografia accidentada i la presència de cursos fluvials. 

Queden pendents de resoldre la millora dels accessos dels nuclis urbans de tot el municipi, amb dificultats 

per l’execució de la C‐15 i l’increment del trànsit pesant de la BP‐2151. 

 

   

Page 71: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

67

En relació al sòl no urbanitzable 

 

Tot  i  que  es  reconeixen  els  valors  bàsics  de  la  matriu  territorial,  manca  anar  més  enllà  d’aquest 

reconeixement i consolidar un model territorial coherent. 

No s’estableixen àmbits  concrets en  les  indústries  situades a  l’eix del Riudebitlles,  tan  sols  s’identifica 

l’edificació existent. 

Els cursos fluvials reben el mateix tractament tant en el seu pas per sòl no urbanitzable com entre els 

teixits urbans del Maset i Torrelavit. 

 

Figura 20. Imatge gràfica de l’alternativa 0. Avanç del POUM de Torrelavit. 

  

 

4.1.2 ALTERNATIVA 1. CREIXEMENT CONNECTOR 

 

L’alternativa 1 es basa en la consolidació de la centralitat del nucli de Torrelavit, procurant la compleció dels 

espais  intersticials que resten entre els diferents barris. Els sectors de creixement proposats es  localitzen al 

sector de sòl urbanitzable de La Pineda Nova, a l’oest de l’actual nucli de Lavit, el perímetre del qual s’ajusta 

per tal d’alliberar l’espai del marge fluvial; la plana de Can Bosc, espai existent entre el barri del Vilet i del Camí 

del Bosc, al sud‐oest del nucli de Terrassola; i l’àrea entre el polígon industrial Torrelavit, en execució, i la zona 

residencial existent a l’entrada del nucli des de la carretera BP‐2151, amb un teixit mixt que en permeti una 

millor articulació. 

 

   

Page 72: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

68

La informació recollida a l’Avanç de POUM de Torrelavit per a la descripció d’aquesta alternativa 1 és la següent: 

 En relació a l’ordenació del sòl urbà 

 

Es reajusta el perímetre dels teixits preexistents a la realitat parcel∙lària i topogràfica. 

S’aposta per la transformació dels sectors d’actuació existents i no consolidats, cap a tipologies coherents 

amb l’entorn edificat. 

Es concreten els paràmetres que regularan l’establiment d’usos en les zones ja consolidades, per tal de 

permetre un teixit més multifuncional. 

A Can Rossell de la Serra, es manté l’emplaçament i es reordenarà la unitat d’actuació existent. 

A Bell Penedès, es reordenarà la totalitat del sòl urbà per tal de compatibilitzar‐lo amb les preexistències. 

Es reordenarà el sector de El Maset, de cara a facilitar la seva execució i disposar de nou sòl industrial. 

 

Figura 21. Imatge gràfica de l’alternativa 1. Avanç del POUM de Torrelavit. 

  

En relació als sectors de creixement 

 

S’ajusta la dimensió i el perímetre del sector urbanitzable residencial de La Pineda Nova, de cara a millorar 

la seva integració amb el paisatge de la plana. 

Es proposa l’ocupació de l’espai situat entre el barri de El Vilet i la part corresponent del barri del Camí del 

Bosc, en una zona planera i de fàcil accés, que potenciarà la centralitat de la zona d’equipaments. 

Es proposa la urbanització de l’espai situat entre el sòl urbanitzable industrial, actualment en execució, i 

la zona residencial de l’entrada del nucli des de la BP‐2151, amb un teixit mixt, amb la voluntat de resoldre 

Page 73: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

69

el  cul‐de‐sac  actual  i  permetent  una millor  articulació  d’aquest  teixit  i  de  la  seva  trobada  amb  el  sòl 

residencial. 

 

En relació a la mobilitat 

 

Es mantenen les entrades des de la carretera BP‐2151 previstes en el planejament vigent. 

Es volen redefinir les connexions entre els barris existents, i la creació de noves connexions a partir dels 

nous sectors de desenvolupament. 

S’estudiarà  la  recuperació  de  vials  de  connexió  entre  nuclis  i  entre  elements  destacats  en  sòl  no 

urbanitzable. 

 

En relació al sòl no urbanitzable 

 

S’adoptarà la zonificació establerta pel planejament territorial. 

Es protegirà la connectivitat ecològica entre espais oberts i cursos fluvials i les zones boscoses. 

Es vol potenciar el patrimoni existent en les edificacions situades als marges del Riudebitlles. 

Es protegirà específicament el paisatge agrícola del municipi, molt malmès per  les  infraestructures de 

transport i la dispersió d’activitats en un territori de gran amplitud visual. 

 

 

4.1.3 ALTERNATIVA 2. REARTICULACIÓ INTERNA 

 

Aquesta alternativa té com a objectiu la rearticulació interna i la cohesió dels barris i teixits del nucli, potenciant 

la creació de nous accessos i lligams entre els diferents sectors urbans. 

 

La informació recollida a l’Avanç de POUM de Torrelavit per a la descripció d’aquesta alternativa 2 és la següent: 

 En relació a l’ordenació del sòl urbà 

 

Es reajusta el perímetre dels teixits preexistents a la realitat parcel∙lària i topogràfica. 

S’aposta per la transformació dels sectors d’actuació existents i no consolidats, cap a tipologies coherents 

amb l’entorn edificat. 

Es concreten els paràmetres que regularan l’establiment d’usos en les zones ja consolidades, per tal de 

permetre un teixit més multifuncional. 

A Can Rossell de la Serra, s’adaptarà l’emplaçament i ordenació interior del sector corresponent a la unitat 

d’actuació existent. 

A Bell Penedès, es reordenarà la totalitat del sòl urbà per tal de compatibilitzar‐lo amb les preexistències. 

Es reordenarà el sector de El Maset, de cara a facilitar la seva execució i disposar de nou sòl industrial. 

 

En relació als sectors de creixement 

 

S’ajusta la dimensió i el perímetre del sector urbanitzable residencial de La Pineda Nova, de cara a millorar 

la seva integració amb el paisatge de la plana. 

Es  generen  petits  sectors  de  creixement  associats  a  millores  respecte  la  proximitat  entre  teixits  i 

connexions viàries. 

Page 74: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

70

S’amplia el sòl urbà del nucli de Torrelavit en les vores dels cursos fluvials, i especialment en la zona de 

contacte amb el barri de  La Pineda Nova, per possibilitar  la  creació d’un parc  lineal.  El Riudebitlles es 

configura com un eix natural, de connectivitat i alhora un espai central de lleure per al nucli urbà. 

 

En relació a la mobilitat 

 

Es mantenen les entrades de la carretera BP‐2151 previstes en el planejament vigent. 

Es  volen  redefinir  les  connexions  entre  el  barri  de Mussons  i  la  resta del  nucli  de  Torrelavit,  així  com 

l’arranjament d’alguns vials perimetrals. 

S’estudiarà  la  recuperació  de  vials  de  connexió  entre  nuclis  i  entre  elements  destacats  en  sòl  no 

urbanitzable. 

 

En relació al sòl no urbanitzable 

 

S’adoptarà la zonificació establerta pel planejament territorial. 

Es protegirà la connectivitat ecològica entre espais oberts i cursos fluvials i les zones boscoses. 

Es vol potenciar el patrimoni existent en les edificacions situades als marges del Riudebitlles. 

Es protegirà específicament el paisatge agrícola del municipi, molt malmès per  les  infraestructures de 

transport i la dispersió d’activitats en un territori de gran amplitud visual. 

 

Figura 22. Imatge gràfica de l’alternativa 2. Avanç del POUM de Torrelavit. 

    

Page 75: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

71

4.1.4 COMPARATIVA ENTRE LES ALTERNATIVES EXPOSADES EN FASE D’AVANÇ DE PLA 

 

Respecte els paràmetres que presenten les 3 alternatives per al sistema d’espais oberts, l’ISAP va considerar 

que no hi havia grans diferències entre les 3 alternatives i que totes 3 permetrien mantenir la matriu biofísica 

de referència i preservar el paisatge.  

 

Taula 10. Comparativa de superfícies (m2) i previsió d’habitatges de les 3 alternatives analitzades en fase d’Avanç. 

 

  

Sí que es van posar de manifest les diferències en el consum de sòl. L’alternativa 0 preveia una superfície urbana 

(definida com a tal la suma de sòl urbà existent i la superfície de les noves àrees de creixement) d’unes 10,48 

ha, l’alternativa 1 de 19,44 ha i l’alternativa 2 de 10,23 ha. El màxim permès segons el Planejament Territorial 

de referència és de 13,47 ha segons la documentació de l’Avanç de Pla. 

 

Respecte els paràmetres relacionats amb el sistema d’assentaments urbans, es considerà que no hi havia grans 

diferències entre  les 3 alternatives  i que  totes 3 permetien afavorir  la  cohesió  social del  territori  i  evitar  la 

segregació  espacial  de  les  àrees  urbanes,  responent  a  ordenacions  de  nous  creixements  compactes  i  en 

continuïtat amb trama urbana existent. 

 

Respecte el  sistema d’infraestructures de  comunicació, es  va  considerar que en  tots 3 casos es permetrien 

l’adopció  dels  criteris  i  paràmetres  exposats:  facilitar  transport  públic  per  polarització  i  compactació  dels 

assentaments, atendre la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans i integrar espais 

de transport i de logística en la matriu territorial local i general. 

 

L’ISAP també va presentar una matriu comparativa de les 3 alternatives respecte criteris i objectius ambientals per àmbits, la qual s’exposa a continuació.    

Page 76: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

72

Taula 11. Comparativa per vectors ambientals de les 3 alternatives analitzades en fase d’Avanç. 

 

  

 

 

   

Page 77: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

73

4.1.5 ALTERNATIVA ESCOLLIDA EN FASE D’AVANÇ DE PLA 

 

L’informe  ambiental  preliminar  conclou  que  l’alternativa  2  és  la  que millor  s’adequa  als  criteris  i  objectius 

ambientals definits i ho argumenta fent una síntesi dels paràmetres que la caracteritzen. A continuació s’exposa 

un resum de la descripció dels paràmetres de l’alternativa 2 que s’exposa a l’ISAP: 

 

‐ El model que presenta l’Avanç de POUM de Torrelavit respon a un model compacte i de consolidació 

dels nuclis existents,  sense crear nous nuclis aïllats,  concentrant els creixements més  importants a 

l’entorn del Barri de La Pineda (Pineda Nova), a  l’entorn  immediat o  interior de  la resta de nuclis  i 

actuant puntualment en els àmbits dels molins i activitats de l’entorn immediat del Riu de Bitlles.   

 

‐ La proposta d’ordenació de l’Avanç de POUM de Torrelavit permet una òptima ubicació i distribució 

dels nous equipaments, de  les noves zones verdes  i de  les noves zones de serveis associats/des als 

nous desenvolupaments urbanístics.   

 

‐ Pel que fa al sòl no urbanitzable, l’Avanç de POUM recull la classificació de sòl que estableix sobre el 

sistema d’espais oberts  i  lliures del PTP de  l’Àmbit metropolità de Barcelona així com els objectius 

generals i específics al respecte del Pla Director Territorial de l’Alt Penedès.   

 

‐ La proposta d’Avanç de POUM de Torrelavit permet garantir alts nivells de permeabilitat ecològica en 

la matriu biofísica i territorial constituïda en base el mosaic agroforestal i la xarxa hidrogràfica existent 

i garantir una xarxa coherent i potent d'espais preservats del procés urbanitzador.   

 

‐ La  proposta  d’ordenació  de  l’Avanç  de  POUM  de  Torrelavit  permet  la  preservació,  la  protecció 

normativa i potenciament dels espais i elements amb valor especialment rellevant en el territori (i de 

cara a les seves funcions en un context de sostenibilitat ambiental  i social), especialment de l’espai 

fluvial del riu de Bitlles i la xarxa de torrents associada, les fonts i els espais agraris.   

 

‐ La proposta d’ordenació de l’Avanç de POUM de Torrelavit permet preservar d’una urbanització “dura” 

la façana sobre el riu Bitlles en el front urbà de Lavit, Terrasola, el Vilet i Mussons, amb l’objectiu de 

potenciar la condició pública d’aquesta façana i aconseguir un parc públic referent a nivell municipal i 

de relligat dels diversos nuclis i assentaments al llarg del riu.   

 

‐ En  la preservació del paisatge cal destacar específicament el reconeixement per part de  l’Avanç de 

POUM de Torrelavit de les unitats de paisatge contingudes en la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès i 

l’assumpció dels seus objectius, criteris i continguts, tant dels explícits sobre planejament i ordenació 

integral del territori (com els relacionats en l’Annex I de la Carta) com dels indirectes que hi tinguin 

relació.   

 

 

   

Page 78: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

74

4.2 Evolució de l’alternativa escollida en fase d’avanç cap a la proposta per a Aprovació inicial 

 

En el temps transcorregut entre la fase d’Avanç de Pla (2008) i la proposta de pla per a Aprovació inicial (2016‐

2017), el model urbanístic del POUM ha evolucionat i s’ha anat concretant a partir dels coneixements i punts 

de  vista  de  l’equip  de  govern  municipal  i  dels  tècnics  que  li  donen  suport,  de  l’anàlisi  de  la  informació 

urbanística, dels  informes rebuts en fase d’exposició pública de l’avanç, de les aportacions fetes a partir del 

programa  participació  ciutadana  i  dels  estudis  sectorials  que  s’han  redactat.  Per  aquest  motiu,  en  aquest 

apartat d’anàlisi d’alternatives, s’afegeix una nova alternativa d’ordenació, que correspon exactament amb la 

proposta que es desenvolupa en el document per a l’aprovació inicial,  i es compara ambientalment amb les 

alternatives exposades i analitzades en fase d’Avanç de Pla en relació a l’assoliment dels objectius ambientals 

fixats en el Document de Referència (maig 2009). 

 

 

4.2.1 ALTERNATIVA 3 

 

La proposta de Pla per a Aprovació Inicial desenvolupa una ordenació que, tot i mantenir la centralitat territorial 

del  poble  de  Torrelavit,  reconeix  també  la multipolaritat municipal  assentada  en  els  diferents  petits  nuclis 

dispersos del terme municipal, alguns dels quals mantenen una relació distant amb la capital. 

 

El  creixement  residencial  proposat  en  aquesta  alternativa  es  dimensiona  a  partir  de  les  previsions 

demogràfiques, es limita a algunes actuacions d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit 

i d’alguns dels petits nuclis de població. 

 

Alguns dels trets més rellevants ambientalment que diferencien l’alternativa 3 respecte l’alternativa 2, escollida 

en fase d’Avanç, són els següents: 

 

Els petits sectors de creixement que presentava l’Alternativa 2, ubicats a l’est del nucli del Camí del Bosc, 

al sud de la plana de Can Bosc i a l’oest del nucli de Mussons, s’eliminen. 

 

El  creixement  proposat  per  l’Alternativa  2  a  l’àrea  de  La  Pineda  Nova  es  redueix  moltíssim  fins  a 

pràcticament la seva extinció. 

   

Page 79: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

75

Figura 23. Comparativa entre l’alternativa 2 escollida en fase d’Avanç i la proposta d’ordenació desembre 2016. ISAP (2008) i plànols d’ordenació del POUM (juliol 2016). 

  

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Page 80: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

76

Taula 12. Comparativa entre les alternatives analitzades en fase d’Avanç i l’alternativa desembre 2016. 

SÒL URBÀ I ÀREES DE CREIXEMENT 

Àmbits d’actuació aproximats  Alternativa 0  Alternativa 1  Alternativa 2    Alternativa 3 

Torrelavit  415.770 m2  502.100 m2  414.730 m2    485.530 m2 

Can Rossell de la Serra  36.755 m2  40.085 m2  35.280 m2    26.605 m2 

Nuclis menors          18.123 m2          HABITATGES 

Àmbits d’actuació aproximats  Alternativa 0  Alternativa 1  Alternativa 2    Alternativa 3 

Torrelavit  360  444  470    335 

Can Rossell de la Serra  44  81  57    27 

Potencial total d’habitatges nous  404  525  527    362 

Dades de les alternatives 0, 1 i 2 extretes de l’ISAP (juliol 2008) i dades de l’alternativa 3 extretes de la memòria d’ordenació 

(juliol 2016). 

 Tot  i que mitjançant  la comparativa de metres quadrats de sòl urbà pels àmbits de Torrelavit  i Can Rossell 

l’alternativa 3 és més desfavorable pel nucli de Torrelavit que les alternatives 0 i 2, el nombre d’habitatges que 

es preveu mitjançant l’alternativa 3 és clarament inferior. Cal esmentar el fet que, tot i que s’ha fet un esforç 

per poder comparar les 4 alternatives plantejades oferint dades relatives als mateixos àmbits, la informació de 

les plantejades en fase d’Avanç (alternatives 0, 1, i 2) engloba només la part central de Torrelavit i és obtinguda 

de l’ISAP (juliol 2008), mentre que la informació relativa a l’alternativa 3 es presenta en un format diferent i 

actualitzat (juliol 2016). Pot ser que les dades extretes de fonts diferents i en moments diferents impedeixin 

efectuar una comparativa del tot real. 

 

D’altra banda, segons dades facilitades recentment per l’equip d’arquitectes redactors del POUM (novembre 

2016), el còmput total de sòl urbà i urbanitzable és clarament més inferior a l’alternativa 3 que a l’alternativa 

0. 

  

Taula 13. Comparativa entre les alternatives analitzades en fase d’Avanç i l’alternativa desembre 2016. 

CLASSE DE SÒL Alternativa 0  Alternativa 3 

m²  %  m²  % 

Sòl urbà  630.785,30  2,68%  779.296,83  3,31% 

Sòl urbanitzable  199.974,42  0,85%  0,00  0,00% 

Sòl no urbanitzable  22.700.397,76  96,47%  22.753.275,33  96,69% 

TOTAL  23.531.157,48  100,00%  23.532.572,16  100,00% 

   

Page 81: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

77

4.3 Avaluació ambiental comparativa de totes les alternatives considerades 

 

A partir dels objectius ambientals fixats en el Document de Referència (maig 2009) es valora el conjunt de les 

alternatives  considerades  utilitzant  una  metodologia  qualitativa  d’estimació  del  grau  d’assoliment  dels 

objectius ambientals utilitzant la següent simbologia. 

 

Compliment  Simbologia   Significació 

INSATISFACTORI  ‐  Els objectius no es compleixen amb un grau de satisfacció suficient 

SUFICIENT  ‐/+  Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció acceptable 

SATISFACTORI  +  Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció alt 

MOLT SATISFACTORI  ++  Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció molt alt 

 

Com  a  resultat  de  l’avaluació  dels  principals  efectes  ambientals  significatius  que  es  derivarien  del 

desenvolupament del POUM, l’avaluació del grau de compliment dels objectius ambientals establerts per les 

diverses propostes es resumeix en la taula presentada a continuació. 

 

Cal esmentar el fet que la manca de concreció de les alternatives 1 i 2 dificulta la valoració del grau d’assoliment 

d’aquestes en relació a alguns dels objectius ambientals plantejats. Per aquest motiu, quan no es disposa de 

dades per manca de concreció de les alternatives, es presenta el símbol següent: o. 

 

Així mateix, aquesta manca de definició de les alternatives presentades en fase d’Avanç, no permet concretar 

uns valors quantitatius,  tals  com els  resultats dels  indicadors proposats pel Document de Referència, per a 

exemplificar numèricament el grau d’assoliment dels principals objectius plantejats. En l’apartat en que s’avalua 

la proposta de pla, després d’haver analitzat amb detall les seves característiques, es presenten els resultats 

dels  indicadors  plantejats  per  a  la  proposta  de  planejament  vigent  (alternativa  0)  en  comparació  amb  la 

proposta que s’aprova inicialment (alternativa 3). 

 

 

Taula 14. Resultats comparatius de l’avaluació de les diferents alternatives d’ordenació. 

Objectius ambientals i indicadors pel POUM  Alt 0  Alt 1  Alt 2  Alt 3 

1. Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl  ‐  ‐‐  +  + 

2. Generar un creixement compacte  ‐  ‐‐  +  + 

3. Ordenar adequadament el conjunt del sòl no urbanitzable preservant 

espais i valors del territori ‐  o  o  + 

4. Preservar els espais i elements amb valor especialment rellevant  ‐  o  o  + 

5. Prevenir els riscos ambientals  ‐  o  o  + 

6. Establir una clara delimitació entre l’espai urbà i el sòl no urbanitzable  ‐  ‐‐  +  ++ 

7. Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua  ‐  ‐‐  ‐/+  + 

Page 82: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

78

 

Objectius ambientals i indicadors pel POUM  Alt 0  Alt 1  Alt 2  Alt 3 

8.  Conservar  i/o  millorar  la  qualitat  del  paisatge  en  la  totalitat  del 

territori ‐  o  ‐/+  + 

9. Contribuir a la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada 

dels usos del sòl i de la mobilitat ‐  ‐/+  +  + 

10. Millorar  l’eficiència energètica dels sistemes urbans  i edificacions  i 

reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. ‐  o  o  ‐/+ 

11. Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica  ‐  o  o  ‐/+ 

12. Garantir una correcta gestió dels materials i els residus  ‐  o  o  ‐/+ 

 

 

4.4 Justificació ambiental de l’alternativa seleccionada 

 

A partir de l’avaluació realitzada es conclou que l’alternativa que presenta un major assoliment dels objectius 

ambientals és l’alternativa 3. 

 

En fase d’Avanç de pla es va escollir l’alternativa 2 com a la més favorable, tant ambiental com urbanísticament. 

Les  alternatives  1  i  2,  a  diferència  del  planejament  vigent,  segueixen  l’estratègia  de  consolidar  els  nuclis 

existents i efectuar‐hi reformes interiors  amb l’objectiu de dotar‐los de millor qualitat urbana, però reconeixent 

que el gruix de serveis i equipaments passarà al nucli de Torrelavit on pel correcte encaix de l’espai fluvial a 

protegir. Tanmateix, l’alternativa 2 planteja una major reconversió interior i una menor ocupació del sòl que 

l’alternativa  1  i,  per  aquest motiu,  els  objectius  amb major  rang  d’importància,  relacionats  amb  el  model 

territorial i l’ocupació del sòl, són més favorables per l’alternativa 1. 

 

Aquesta alternativa 2 fa un pas més en el camí d’optimitzar el model d’ocupació del sòl en el document per a 

l’aprovació inicial, convertint‐se en l’alternativa 3.  

 

Es considera que el grau de concreció i anàlisi de les alternatives en aquest apartat, centrat en la comparació 

de  la  ubicació  dels  creixements,  no  permet  avaluar  el  grau  d’assoliment  de  determinats  objectius  que 

requereixen un desplegament normatiu o una concreció de la ordenació interna dels sectors. Tot i això, tal com 

ja  s’ha  indicat,  sí  que  es  pot  avaluar  ambientalment  el  grau  d’assoliment  dels  objectius  amb  major  rang 

d’importància, relacionats amb el model d’ocupació del sòl. Aquest anàlisi deixa palès que l’alternativa 3 és la 

més favorable ambientalment perquè desenvolupa més fidelment els següents criteris ambientals: 

 

‐ Millora el compliment de les determinacions del planejament territorial de referència (PDTAP i PTMB) 

‐ Redueix l’ocupació del sòl per a usos urbans i infraestructures 

‐ Potencia les rehabilitacions dels nuclis existents 

‐ Consolida el creixement compacte dels nuclis tradicionals 

‐ Promou la connectivitat ecològica associada al riu de Bitlles 

‐ Situa les àrees d’expansió urbana sobre espais amb menor interès natural 

 

Page 83: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

79

5. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL POUM D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA 

D’ORDENACIÓ ADOPTADA 

 

5.1 Descripció esquemàtica del contingut del Pla 

 

5.1.1 LÍNIES ESTRATÈGIQUES I ACTUACIONS PRINCIPALS 

 

En aquest apartat s’ha considerat oportú introduir bona part dels punts que s’exposen a l’apartat A.6.2 de la 

memòria d’ordenació del POUM (juliol 2016), en el qual es relacionen els principals aspectes que diferencien el 

model urbanístic de les NNSS vigents de la proposta de pla. D’aquests aspectes es remarquen en color verd, 

aquells que constitueixen estratègies o mesures ambientals. 

 

Els assentaments urbans residencials i les previsions de creixement 

 

El POUM manté  la centralitat  territorial del poble de Torrelavit  sense deixar de reconèixer  la multipolaritat 

municipal assentada en els diferents petits nuclis dispersos del terme municipal, alguns dels quals mantenen 

una relació distant amb la capital. El model proposat es recolza en la franja d’assentaments que s’emplacen 

sobre les ribes del riu Bitlles i que tenen com a principal eix de comunicació de carretera BP‐2151 de Sant Boi 

de Llobregat a la Llacuna. 

 

El POUM reforça l’estructura urbana del poble de Torrelavit com a capitalitat del terme municipal modern, la 

qual està composta per trames diferenciades que al llarg dels anys s’han anat integrant: Terrassola, Lavit, el 

Vilet, el barri del carrer del Molí, el barri del carrer del Bosc, Mussons, el barri a l’entorn de l’eix J.J. Ràfols i 

l’eixample de la Pineda. El nou planejament estableix les condicions d’ordenació i d’edificació de forma que, 

tant  la  transformació  dels  edificis  existents,  com  les  noves  construccions,  mantinguin  el  caràcter  i  la 

diferenciació de les petites trames existents, en les quals restin protegits els edificis amb valor arquitectònic, 

històric, paisatgístic o ambiental. A diferència de les NNSS de Planejament vigents, el POUM revaloritza el nucli 

històric del Vilet a través d’una normativa específica de protecció i evita la continuïtat edificada entre aquest i 

el transformador del carrer de les Escoles, la qual cosa incidiria negativament en el paisatge urbà. 

 

El creixement residencial proposat en el POUM s’ha dimensionat a partir de les previsions demogràfiques, per 

la qual cosa, a diferència de  les NNSS de Planejament vigents, el creixement  residencial es  limita a algunes 

actuacions d’acabament de  les  trames més antigues del poble de  Torrelavit  i  d’alguns dels petits nuclis  de 

població.  En  aquest  sentit  el  POUM  recondueix  les  propostes  de  creixement que  les NNSS de Planejament 

vigents preveien, ajustant els límits de sòl urbà, evitant intervencions de vialitat complexes, costoses o de difícil 

gestió urbanística, creixements que pugui afectar el caràcter dels nuclis existents, i la introducció de tipologies 

alienes al lloc. 

 

La contenció en la classificació de sòl residencial, d’una banda, i el model urbanístic proposat integrat en les 

característiques del territori, de l’altra, determinen una de les diferències més rellevants del POUM en relació 

a les NNSS de Planejament vigents. Mentre que aquestes preveien l’ampliació de l’eixample de la Pineda pel 

costat  de  ponent,  a  través de  la  classificació  de  sòl  urbanitzable,  el  POUM  limita  el  creixement  del  sector, 

proposant únicament actuacions d’acabament, compatibles amb les previsions demogràfiques, que no afectin 

el traçat de les línies elèctriques existents, i que no comportin moviments de terres que desfigurin el territori. 

 

   

Page 84: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

80

Els assentaments industrials moderns 

 

Les  NNSS  de  Planejament  vigents  han  consolidat  els  assentaments  industrials  moderns  recolzats  sobre  la 

carretera BP‐2151, els quals han comportat un alt consum de sòl en posicions urbanísticament inadequades.  

 

L’àrea  industrial més  rellevant està  situada al  sud del  centre del poble de Torrelavit,  contigua al  seu accés 

principal  i  al  peu  de  la  carretera  esmentada.  Agrupa  la  implantació  de  Cartonatges  Font,  l’antiga paperera 

Esteve i el Polígon Industrial Torrelavit, desenvolupat a través de dos plans parcials. També formen part dels 

assentaments industrials moderns, l’àrea de Segura Viudas, situada a sud‐est, implantada a l’entorn de l’antiga 

masia de ca  l’Esbert,  i  l’àrea del Maset, a ponent  i molt propera a Sant Pere de Riudebitlles, vinculada a  la 

desapareguda paperera Sabater i altres industries més modernes.  

 

Tot i la irreversibilitat d’aquests assentaments industrials, el POUM planteja aturar la seva expansió, evitar el 

consum de més sòl no urbanitzable i establir un conjunt d’actuacions que facilitin tant la seva integració en el 

territori com la seva gestió urbanística.  

 

En aquest  sentit  es  limiten els  àmbits  industrials  als  existents;  per evitar  l’accés de vehicles pesats  a  l’àrea 

residencial de la Pineda, es suprimeix el vial que les NNSS de Planejament vigents preveien entre el carrer de 

Mn. Segimon Tomeu i el Polígon Industrial Torrelavit; s’incorporen espais lliures arbrats als marges de les zones 

industrials; s’ajusten les condicions d’ordenació i es reordena l’àrea industrial del Maset amb instruments de 

planejament que millorin la gestió urbanística, tot i adequant‐se a les preexistències, preservant els edificis amb 

valor arquitectònic, i els elements de reg històric, i incorporant actuacions de protecció ambiental. 

 

Els molins paperers i els assentaments industrials del seu entorn 

 

El POUM estableix diferencies notables en  relació a  les NNSS de Planejament vigents. A més d’atorgar una 

protecció específica a aquells molins paperers que conserven valors arquitectònics, històrics, paisatgístics o 

ambientals, en alguns casos, proposa recuperar el seu entorn industrial més modern, classificant‐lo de sòl urbà, 

per tal de poder desenvolupar àrees d’activitat econòmica on s’admet diversitat d’usos industrials, terciaris i 

culturals compatibles amb l’entorn natural en el qual estan situats, evitant també noves ocupacions de sòl no 

urbanitzable. 

 

En el cas del molí d’en Vinyals (paperera Sabater) es manté la classificació de sòl urbà industrial. 

 

En el cas de la paperera Carbó, amb l’objecte d’evitar l’actual impacte negatiu que presenten les construccions 

sense valor arquitectònic, situades a  l’entrada del poble, mantenir  l’estructura d’accés al turó històric (antic 

emplaçament  del  castell  de  Lavit  i  església  de  Santa Maria  de  Lavit),  facilitar  un  adequat  accés  al  Centre 

d’Interpretació de l’Aigua i protegir el riu, el POUM proposa classificar de sòl urbà residencial l’espai ocupat per 

l’antiga paperera. En aquest sentit es reordena el sector, amb una proposta que supera la inundabilitat actual, 

que permet una actuació residencial de baixa densitat i la conservació de les edificacions residencials existents. 

 

L’estructura viària 

 

El POUM manté bàsicament  l’estructura viaria existent. Els Polígons d’Actuació Urbanística delimitats per al 

desenvolupament dels petits creixements dels diferents nuclis de població defineixen estructures viàries que, 

tant  en  el  seu  traçat,  com  en  les  seves  dimensions,  s’integren  a  les  trames  existents,  evitant  afectacions  i 

actuacions  costoses  o  de  difícil  gestió  urbanística.  En  aquest  sentit,  comparativament  amb  les  NNSS  de 

Page 85: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

81

Planejament vigents i a títol d’exemples, el POUM, a Can Rossell de la Serra, ha eliminat el vial corbat de ponent 

i el vial de sud‐est que es proposaven; al nucli de Can Bassó ha suprimit el vial perimetral; ha transformat en 

vial d’ús exclusiu per a vianants i bicicletes el vial d’accés al Polígon Industrial Torrelavit des del carrer de Mn. 

Segimon Tomeu i no ha considerat viable el vial que es proposava per a connectar l’eixample de la Pineda amb 

el nucli de Mussons on, a més, es projectava, pel costat de llevant, un vial costós i de difícil gestió. 

 

Al Carrer del Bosc, les  NNSS de Planejament vigent defineixen, pel costat de llevant, un vial paral∙lel al carrer 

principal del barri, el qual té la funció de connectar el sòl urbà amb el sòl no urbanitzable a través del camí de 

cal Tort. Aquesta opció en el POUM adopta un nou traçat el qual es proposa realitzar pel costat nord com a 

continuació del vial que limita amb el sòl no urbanitzable. 

 

El POUM defineix molt poques propostes viàries en sol no urbanitzable, les més rellevants de les quals són la 

variant de la carretera BP‐2151, el nou accés a Mussons des de la carretera BP‐ 2151 per a millorar la visibilitat 

de l’actual i la passarel∙la per a vianants sobre el riu Bitlles que connecta el centre històric amb l’eixample de la 

Pineda. 

 

El protagonisme del riu Bitlles 

 

Els  ajuntaments de Mediona,  Sant Quintí  de Mediona,  Sant Pere de Riudebitlles,  Torrelavit,  Subirats  i  Sant 

Sadurní d’Anoia van signar un compromís per a protegir, conservar i millorar els espais fluvials del seus termes 

municipals i per a treballar de manera conjunta i coordinada. L’impuls d’aquest compromís ha estat en bona 

part  liderat  per  l’Ajuntament  de  Torrelavit,  el  qual  s’ha  formalitzat  en  diferents  actuacions  d’urbanització, 

d’edificació  i de planejament com són  les actuacions del carrer Major, del Vilet  i del parc de  les Pubilles,  la 

creació del Centre d’Interpretació de l’Aigua i la redacció del Pla especial urbanístic de protecció dels molins 

paperers de Torrelavit, així com d’altres projectes rellevants com el camí del riu. 

 

El POUM de Torrelavit, a diferència les  NNSS de Planejament vigents i conscient de la rellevància del riu Bitlles 

en  la  definició  del model  urbanístic  del municipi,  integra  el  conjunt  d’actuacions  que  ja  ha  portat  a  terme 

l’Ajuntament de Torrelavit per a la millora dels espais fluvials del terme, les revaloritza i les complementa. Així, 

proposa una contundent actuació a la façana sud del riu, entre Mussons i Lavit, a través de la formació de nous 

parcs urbans a la seva llera; la reordenació del sector de la paperera Carbó i l’accés al Centre d’Interpretació de 

l’Aigua; la passarel∙la de vianants des del centre a la Pineda; el tractament específic del nucli històric del Vilet, 

confrontat amb el torrent de Can Vendrell; el desenvolupament del Pla especial urbanístic de protecció dels 

molins paperers de Torrelavit i la concreció i protecció del camí del riu al seu pas pel terme municipal. 

 

El tractament del sòl no urbanitzable 

 

En el POUM, el tractament del sòl no urbanitzable es fa atorgant a aquest un paper absolutament rellevant, 

analitzant cada una de les parts en relació a l’estructura general del territori, introduint aquells elements de 

regulació  i protecció que han de garantir  la permanència dels valors naturals, dels valors patrimonials  i dels 

valors paisatgístics, compatibilitzant els usos admesos, en especial els derivats de l’activitat agrícola i forestal. 

 

En relació als tipus de sòl o zones en sòl no urbanitzable, el POUM modifica substancialment les categories. Les 

zones  denominades:  lliure  permanent,  agrícola,  protecció  de  riera,  i  forestal  i  d’interès  paisatgístic, 

corresponents a les vigents NNSS de Planejament, s’agrupen i s’ajusten normativament, en el POUM, en dos 

tipus  de  sòl:  sòl  d’especial  protecció  natural  i  sòl  d’interès  agrícola.  D’altra  banda  no  s’estableix  cap  zona 

d'indústries en sòl no urbanitzable pel fet que part d’aquestes han passat a formar part del sòl urbà i la resta es 

Page 86: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

82

regulen específicament com a cellers en sòl no urbanitzable. Les construccions en sòl no urbanitzable per a les 

quals el POUM estableix condicions són  les següents: habitatges, masies  i  cases  rurals, noves construccions 

destinades  a  habitatge  vinculades  a  una  explotació  rústica,  construccions  d’allotjament  temporal  de 

treballadors  agrícoles,  construccions  ramaderes,  magatzems,  cellers,  barraques  de  pagès,  hivernacles, 

construccions i instal∙lacions destinades a serveis tècnics i a activitats o equipaments d’interès públic i noves 

infraestructures,  construccions  i  instal∙lacions  d’obres  públiques.  El  POUM  incorpora  un  nou  tipus  de  sòl 

denominat  sòl  d'interès  especial  el  qual  té  un  marcat  caràcter  de  protecció.  Dins  d’aquest  tipus  de  sòl 

s’inclouen: els edificis religiosos rurals; les masies i cases rurals; els molins paperers; els elements d’obra civil; 

els elements escultòrics  i arquitectònics;  les barraques de vinya;  les  fonts naturals; els arbres singulars  i els 

àmbits arqueològics i paleontològics. 

 

El POUM aporta major precisió en la regulació del sòl no urbanitzable, fet que permet major protecció dels sols 

d'interès natural i agrícola, la dinamització dels usos que li són propis i la preservació dels elements d’interès 

patrimonial. 

 

 

5.1.2 QUADRE URBANÍSTIC 

 

En la proposta del POUM de Torrelavit s’eliminen les previsions de sòl urbanitzable. 

 

Taula 15. Quadre comparatiu per classes de sòl del planejament vigent versus proposat. 

CLASSE DE SÒL NNSS  POUM 

m²  %  m²  % 

SÒL URBÀ  630.785,30  2,68%  779.296,83  3,31% 

SÒL URBANITZABLE  199.974,42  0,85%  0,00  0,00% 

SÒL NO URBANITZABLE  22.700.397,76  96,47%  22.756.832,66  96,69% 

TOTAL  23.531.157,48  100,00%  23.536.129,49  100,00% 

 

 

El còmput global de sòl urbà i urbanitzable disminueix respecte el planejament vigent quasi 5,2 ha, les quals es 

sumen al sòl no urbanitzable.  

  

5.1.3 SECTORS DE DESENVOLUPAMENT EN SÒL URBÀ 

El POUM delimita en sòl urbà quinze polígons d’actuació urbanística, 6 de residencials, 8 d’industrials i 1 mixta 

residencial industrial. 

 

Tots els polígons d’actuació delimitats es desenvoluparan a través de la redacció dels corresponents projectes 

de reparcel∙lació i d’urbanització, a excepció dels PAU 7 Molí del Mig, PAU 11 Molí Xic, PAU 12 Segura Viudas, 

PAU  13  Molí  de  l’Esbert,  PAU  14  Molí  Pelleter  i  PAU  15  Molí  d’en  Ribalta,  els  quals  prèviament  es 

desenvoluparan a través d’un Pla de Millora Urbana, d’acord amb les condicions establertes en el POUM. 

 

Els polígons d’actuació urbanística que desenvolupen sòls residencials són els següents: 

 

   

Page 87: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

83

PAU NÚM. 1 CAL VICARI 

L’objecte del polígon d’actuació, l’àmbit del qual ocupa, en la seva major part, terrenys classificats de sòl urbà, 

és donar continuïtat a la vialitat prevista en el planejament anterior, tancant l’estructura viària completant un 

petit eixample d’edificació unifamiliar aïllada, tipologia d’implantació molt escassa al municipi. 

 

PAU NÚM. 2 MONTSENY‐ PUIGCÚGUL  

 

Sector de sòl urbà no consolidat que forma part de l’antic Pla Parcial la Pineda situat al Sud de Torrelavit. Els 

objectius  del  sector  són  la  finalització  de  les  obres  d'urbanització  de  l'àmbit  i  permetre  l'edificació  de  les 

parcel∙les actualment no edificades. 

 

PAU NÚM. 3 PEDRAFORCA‐ MONTBLANC  

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat al nord‐oest del barri de la Pineda. Els seus objectius són la finalització 

de les obres d'urbanització de l'àmbit i permetre l'edificació de les parcel∙les actualment no edificades. 

   

PAU NÚM. 5 J. J. RÀFOLS  

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat al nord‐est del barri de la Pineda. El seu objectiu és la reordenació d’un 

sector  de  topografia  accidentada,  reconeixent  les  limitacions  topogràfiques  i  buscant‐hi  alternatives  més 

viables per a les connexions viàries. Tanmateix es planteja la redefinició de les alineacions i qualificacions de les 

zones residencials no consolidades de cara a adaptar‐les a la nova ordenació. 

 

PAU NÚM. 8 ESGLÉSIA DE SANT JOSEP 

 

Sector discontinu de sòl urbà no consolidat situat al nord del nucli històric de Can Rossell de la Serra. L’objecte 

d’aquest polígon d’actuació és donar continuïtat a la vialitat prevista en el planejament anterior i completar un 

petit  eixample  d’edificació  unifamiliar  aïllada  al  nord,  tipologia  d’implantació  molt  escassa  al  municipi  i 

d'habitatges unifamiliars en filera a l'est. 

   

PAU NÚM. 9 CAL COLS 

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat a ponent del nucli històric de Can Rossell de la Serra. El seu objectiu és 

donar continuïtat a la vialitat prevista en el planejament anterior i completar un petit eixample d'habitatges 

unifamiliars en filera. 

 

Els polígons d’actuació urbanística que desenvolupen sòls industrials són els següents: 

   

PAU NÚM. 6 INDUSTRIAL FONT 

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat darrere de l'empresa Cartonatges Font que limita amb la Pineda, amb el 

Polígon Industrial Torrelavit, amb l'empresa Cartonatges Font i amb sòl no urbanitzable. L’objectiu del polígon 

d’actuació és la redefinició de l'antiga unitat d'actuació UA‐I4, per tal d'aconseguir un millor encaix entre la zona 

residencial existent al carrer de Mossèn Segimon Tomeu i l’àrea industrial pròxima a la carretera BV‐2151; i així 

com també l’obtenció per cessió d’espais lliures i vials. 

 

   

Page 88: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

84

PAU NÚM. 7 MOLÍ DEL MIG  

Sector de sòl urbà no consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge esquerra del riu de 

Bitlles. Limita al nord amb terrenys agrícoles, al sud amb el riu, a l'est amb el Molí d’en Cover i a l’oest amb el 

riu i terrenys agrícoles. 

 

El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és: 

 

- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer. 

- Incorporar  les  determinacions  contingudes  al  Pla  especial  de  protecció  dels  molins  paperers  de 

Torrelavit. 

- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials. 

- Establir  les  actuacions  necessàries  per  a  la  integració  ambiental  i  paisatgística  de  la  implantació 

industrial. 

   

PAU NÚM. 10 INDUSTRIAL EL MASET 

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat dins de l’àrea industrial denominada El Maset, colindant amb el municipi 

de  Sant  Pere  de  Riudebitlles.  L’objectiu  és  completar  l’oferta  de  naus  en  filera  sobre  parcel∙les  petites, 

permetent noves implantacions industrials que diversificaran les activitats. 

 

PAU NÚM. 11 MOLÍ XIC 

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat a l'oest del centre urbà de Torrelavit, al marge esquerra del riu de Bitlles.  

 

El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és: 

 

- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer. 

- Incorporar  les  determinacions  contingudes  al  Pla  especial  de  protecció  dels  molins  paperers  de 

Torrelavit. 

- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials. 

- Establir  les  actuacions  necessàries  per  a  la  integració  ambiental  i  paisatgística  de  la  implantació 

industrial. 

 

PAU NÚM. 12 SEGURA VIUDAS 

 

Sector de sòl urbà consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge dret del riu de Bitlles. 

Limita al nord amb un meandre del riu, al sud amb terrenys agrícoles, a l'est amb el riu i a l’oest amb el riu i les 

implantacions industrials del molins del Mig i del Cover. 

 

El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és: 

 

- Acabar i completar la urbanització necessària perquè els terrenys adquireixin la condició de solar. 

- Definir  la  implantació  de  les  noves  edificacions  industrials  i  la  seva  volumetria  d’acord  amb  els 

paràmetres establerts pel POUM. 

- Definir  les condicions d’ordenació  i edificació per a  les construccions situades a  l’entorn de la Zona 

d’edificis i obres públiques d’interès especial. Subzona de protecció b (Clau 1b)  

Page 89: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

85

- Establir  les  actuacions  necessàries  per  a  la  integració  ambiental  i  paisatgística  de  la  implantació 

industrial, especialment per a les situades a l’aire lliure de l’extrem sud oest. 

   

PAU NÚM. 13 MOLÍ DE L’ESBERT 

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge esquerra del riu de 

Bitlles. Limita al nord‐est, nord‐oest i sud‐oest amb terrenys agrícoles i forestals i al sud‐est amb el riu de Bitlles. 

 

El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és: 

 

- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer. 

- Incorporar  les  determinacions  contingudes  al  Pla  especial  de  protecció  dels  molins  paperers  de 

Torrelavit. 

- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials. 

- Establir  les  actuacions  necessàries  per  a  la  integració  ambiental  i  paisatgística  de  la  implantació 

industrial. 

   

PAU NÚM. 14 MOLÍ PELLETER 

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge dret del riu de Bitlles. 

Limita al nord‐est amb el riu de Bitlles, al nord‐oest amb sòl no urbanitzable contigu a la depuradora, al sud‐

oest amb una petita vessant boscosa i al sud‐est amb un torrent afluent del riu de Bitlles per la seva riba dreta. 

 

El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és: 

 

- Ordenar el sòl i les edificacions industrials generades a l’entorn de l’antic molí paperer. 

- Incorporar  les  determinacions  contingudes  al  Pla  especial  de  protecció  dels  molins  paperers  de 

Torrelavit. 

- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials. 

- Establir  les  actuacions  necessàries  per  a  la  integració  ambiental  i  paisatgística  de  la  implantació 

industrial. 

 

PAU NÚM. 15 MOLÍ D’EN RIBALTA 

 

Sector de sòl urbà no consolidat situat al sud‐est del centre urbà de Torrelavit, al marge dret del riu de Bitlles. 

Limita al nord i a l’oest amb el riu de Bitlles, i al sud i a l’est amb sòl no urbanitzable de límits boscosos. 

 

El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és: 

 

- Ordenar  el  sòl  i  les  edificacions  industrials  generades  a  l’entorn  de  l’antic  molí  paperer  del  qual 

actualment només en resten vestigis. 

- Recuperar les edificacions industrials que siguin adequades per a la implantació d’usos industrials. 

- Establir  les  actuacions  necessàries  per  a  la  integració  ambiental  i  paisatgística  de  la  implantació 

industrial. 

 

 

Page 90: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

86

El  polígon  d’actuació  urbanística  PAU  4  PAPERERA  CARBÓ‐EMBALATGES  INDUSTRIALS  desenvolupa  sòl 

residencial i industrial: 

 

PAU NÚM. 4 PAPERERA CARBÓ‐EMBALATGES INDUSTRIALS 

 

Sector discontinu format per dues peces de sòl. La primera comprèn els terrenys de l’antiga paperera Carbó, 

en sòl urbà no consolidat, situats al costat de l’Ajuntament de Torrelavit. La segona és un sector de sòl urbà no 

consolidat situat a ponent del terme municipal, a peu de la carretera BP‐2151 i proper al poble de Sant Pere de 

Riudebitlles. El sector es delimita en terrenys ocupats actualment per naus industrials. 

 

El polígon d’actuació urbanística es desenvoluparà a través d’un pla de millora urbana l’objecte del qual és: 

 

- Transformar l'àmbit de l'antiga indústria paperera Carbó, de cara a aconseguir un millor encaix amb el 

teixit  residencial  del  poble  de  Torrelavit  i  l’obtenció  per  cessió  d’espais  lliures  i  vials  que  atenuïn 

l’impacte de les construccions en la façana urbana i en el riu, i adeqüin la connexió viaria amb el Centre 

d’Interpretació de l’Aigua. 

- Possibilitar el trasllat de l'activitat de l'antiga indústria paperera Carbó a les naus industrials existents 

situades a ponent del  terme municipal,  a peu de  la  carretera BP‐2151 —les quals  constitueixen  la 

segona peça del polígon d’actuació discontinu—, definint un sistema d’espais lliures públics que les 

envolti, per tal d’atenuar el seu impacte ambiental i paisatgístic. 

 

 

Taula 16. Quadre resum dels paràmetres dels polígons d’actuació residencials del POUM. 

POLÍGONS D'ACTUACIÓ RESIDENCIALS 

PAU  NOM SUPERFÍCIE 

(m2) 

SOSTRE MÀXIM 

(m2) 

COEFICIENT 

D'EDIFIC. 

m2st / m2sòl 

NÚM. 

HABITATGES 

PAU‐1  CAL VICARI  5.905,51  1.304,34  0,221  4 

PAU‐2  MONTSENY ‐ PUIGCÚGUL  7.364,77  7.327,95  0,995  73 

PAU‐3  PEDRAFORCA ‐ MONTBLANC  3.524,67  2.542,44  0,721  25 

PAU‐4 PAPERERA CARBÓ ‐ EMBALATGES 

INDUSTRIALS 9.157,84  3.086,72  0,337  30 

PAU‐5  J.J. RÀFOLS NORD  8.291,98  3.366,48  0,406  22 

PAU‐8  ESGLÉSIA DE SANT JOSEP  4.153,59  1.573,89  0,379  8 

PAU‐9  CAL COLS  2.289,50  1.224,50  0,535  7 

TOTAL    40.687,86  20.426,32  ‐  169 

Page 91: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

87

Taula 17. Quadre resum dels paràmetres dels polígons d’actuació industrials del POUM. 

POLÍGONS D'ACTUACIÓ INDUSTRIALS 

PAU  NOM SUPERFÍCIE 

(m2) 

SOSTRE MÀXIM 

(m2) 

COEFICIENT 

D'EDIFIC. 

m2st / m2sòl 

PAU‐4 PAPERERA CARBÓ ‐ EMBALATGES 

INDUSTRIALS 14.928,80  5.812,25  0,389 

PAU‐6  INDUSTRIAL FONT  13.191,22  ‐  ‐ 

PAU‐7  MOLÍ DEL MIG  25.895,92  12.041,60  0,465 

PAU‐10  INDUSTRIAL EL MASET  74.281,47  47.607,13  0,641 

PAU‐11  MOLÍ XIC  12.007,81  7.024,57  0,585 

PAU‐12  SEGURA VIUDAS  78.446,39  43.145,51  0,550 

PAU‐13  MOLÍ DE L'ESBERT  8.764,61  4.382,31  0,500 

PAU‐14  MOLÍ PELLETER  4.063,63  2.287,82  0,563 

PAU‐15  MOLÍ D'EN RIBALTA  19.897,08  13.728,99  0,690 

TOTAL  

251.476,93  ‐  ‐ 

  

5.1.4 ORDENACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE 

 

D’acord a la Memòria d’ordenació, el règim general d’ús del sòl no urbanitzable és el estableix en l’article 47 de 

la Llei d’urbanisme. 

 

El POUM estableix els béns a protegir que com a mínim hauran de formar part del Pla especial de protecció i 

Catàleg del patrimoni arquitectònic, arqueològic i paleontològic del municipi de Torrelavit i determina que les 

prescripcions que fixi el Pla especial inclouran les determinacions normatives que el POUM estableix pels bens 

a protegir relacionats, sense prejudici de que aquestes es puguin ajustar i precisar. 

 

El POUM estableix, igualment, la relació de masies i cases rurals que com a mínim hauran de formar part del 

Pla especial i Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable. Les prescripcions que 

fixi  l’esmentat  Pla  especial  inclouran  les  determinacions  normatives  que  el  POUM  estableix  pel  Sòl  no 

urbanitzable d’Interès Especial,  àmbit de masies  i  cases  rurals a preservar  (Clau  Ih),  sense prejudici de que 

aquestes es puguin ajustar i precisar. 

 

El POUM estableix els següents tipus de sòl no urbanitzable: 

 

Sòl d’Interès Especial (Clau I) 

Sòl d’Especial Protecció Natural (Clau II) 

Sòl d’Interès Agrícola (Clau III) 

Page 92: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

88

Taula 18. Qualificació del sòl no urbanitzable. 

SUPERFÍCIES SÒL NO URBANITZABLE (m2) 

SISTEMA VIARI 

(CLAU V) 

VIARI TERRITORIAL  102.219,67 

VIES TERRITORIALS I URBANES D'ARTICULACIÓ I ENLLAÇ  29.127,52 

CAMINS HISTÒRICS  168.034,03 

CAMINS RURALS  163.593,31 

TOTAL SISTEMA VIARI  462.974,53 

SISTEMA HIDROLÒGIC (CLAU R)  73.132,61 

SISTEMA D'EQUIPAMENTS COMUNITARIS (CLAU E)  2.942,65 

SISTEMA DE SERVEIS TÈCNICS (CLAU T)  4.651,22 

TOTAL SISTEMES  543.701,01 

SÒL D'INTERÈS 

ESPECIAL 

(CLAU I) 

EDIFICIS RELIGIOSOS RURALS  2.683,27 

MASIES I CASES DE PAGÈS  64.369,59 

MOLINS PAPERERS  5.372,18 

TOTAL SÒL D'INTERÈS ESPECIAL  72.425,04 

SÒL D'ESPECIAL PROTECCIÓ NATURAL (CLAU II)  7.880.640,44 

SÒL D'INTERÈS AGRÍCOLA (CLAU III)  14.260.066,17 

TOTAL TIPUS DE SÒL  22.213.131,65 

TOTAL SÒL NO URBANITZABLE   22.756.832,66 

 

Sòl d’Interès Especial 

 

El POUM classifica com a sòl no urbanitzable d’Interès Especial els àmbits a preservar on s’emplacen: edificis 

religiosos, masies i cases de rurals, molins paperers, elements d’obra civil, elements escultòrics i arquitectònics, 

barraques de vinya, fonts naturals, arbres singulars i àrees d’interès arqueològic i paleontològic. El Sòl d’Interès 

Especial inclou tant edificis, elements, fonts naturals, arbres singulars i jaciments arqueològics i paleontològics, 

com el seu espai lliure o entorn. 

 

En funció de les característiques tipològiques dels béns i del grau de protecció amb què es regulen els béns a 

protegir es distingeixen els següents àmbits: 

 

Àmbit d’edificis religiosos a preservar (Clau Ig) 

Àmbit de masies i cases de rurals a preservar (Clau Ih) 

Àmbit de molins paperers a preservar (Clau Ii) 

Àmbit d’elements d’obra civil a preservar (Clau Ij) 

Àmbit d’elements escultòrics i arquitectònics a preservar (Clau Ik) 

Àmbit de barraques de vinya a preservar (Clau Il) 

Àmbit de fonts naturals a preservar (Clau Im) 

Àmbit d’arbres singulars a preservar (Clau In) 

Àmbit d’interès arqueològic i paleontològic (Clau Io) 

   

Page 93: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

89

 

Sòl d’Especial Protecció Natural 

 

El POUM classifica com a Sòl d’Especial Protecció Natural les àrees forestals, així com la xarxa hidrogràfica de 

riu,  rieres  i  torrents  que  pels  seus  valors  ecològics  o  naturals  (actuals  o  potencials)  estan  protegits  per  la 

normativa vigent, per Convenis o per Tractats Internacionals o perquè esdevenen estratègics a nivell ecològic 

o de successió o pel manteniment de relacions ecològiques entre altres espais naturals de protecció especial a 

nivell supramunicipal o local. 

 

Amb la regulació del Sòl d’Especial Protecció Natural es pretén protegir i millorar els hàbitats de les especies de 

fauna protegides definides en l'annex II de la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, els hàbitats 

d’Interès Comunitari, els espais naturals que funcionen com a connectors ecològics locals i supramunicipals, els 

espais naturals d’especial rellevància per les seves característiques ecològiques i naturals i els espais naturals 

que per les seves característiques tenen una importància paisatgística en la configuració del territori. 

 

En el Sòl d’Especial Protecció Natural no s’admet cap tipus de construcció excepte els observatoris i refugis de 

fauna. No s’admeten tampoc les activitats agrícoles i ramaderes, les quals queden limitades dins de l’àmbit del 

Sòl d’Interès Agrícola. 

 

Sòl d’Interès Agrícola 

 

El POUM classifica com a Sòl d’Interès Agrícola els sòls vinculats a un procés de producció agrícola  i  també 

aquells que per la seva morfologia i situació són aptes per a l’activitat agrícola. Aquests sòls es caracteritzen pel 

predomini del conreu de la vinya alternat amb zones dedicades al conreu de cereals, fruiters i horta. 

 

Les  finalitats  del  sòl  de  protecció  agrícola  són:  assegurar  la  continuïtat  de  les  explotacions  agrícoles, 

compatibilitzar la producció agrícola amb la preservació del medi i preservar el paisatge agrícola. 

 

El POUM estableix com a prioritària la conservació i recuperació del paisatge agrícola tradicional, caracteritzat 

per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat. 

 

En  aquesta  classe de  sòl  no  s’admeten  actuacions que  comportin  l’alteració  substancial  de  la  fesomia dels 

conreus, la qual s’ha de mantenir tant a través de la dimensió dels camps com a través de la superfície ocupada 

per la vegetació seminatural dels marges. 

 

Els  arbres  autòctons  dels marges  dels  camins  i  conreus  es  protegeixen  específicament.  En  la  resta  de  Sòl 

d’Interès  Agrícola  aquesta  restricció  es  limitarà  a  la  prohibició  d’aquelles  actuacions  que  modifiquin 

substancialment el conjunt dels seus camps de conreu i la geometria dels seus marges i feixes. 

 

En el Sòl d’Interès Agrícola queden prohibides  les activitats que comportin  l’erosió o alteració de  la  textura 

natural del sòl. 

 

Els treballs de moviments de terres comportaran un estudi previ de les característiques de les capes superficials 

del  sòl, així  com  la  separació  i posterior  restauració d’aquestes capes. Aquests  treballs estaran sotmesos al 

tràmit de llicència municipal. 

 

Page 94: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

90

El  POUM  estableix  que  les  construccions,  instal∙lacions  i  explotacions  agràries  s’adaptaran  a  la  topografia 

natural del terreny i no produiran alteracions de més de tres metres. Es consideren modificables els terrenys 

amb un pendent igual o superior al vint per cent (20%). 

 

Les  construccions  permeses  s’hauran  de  situar  en  els  terrenys menys  exposats  visualment  i  en  especial  es 

desestimaran les construccions sobre els careners del relleu del terreny. 

 

Amb caràcter general, el POUM determina que per aconseguir una major integració de les edificacions en el 

paisatge  agrícola,  caldrà  realitzar  preferentment  un  tractament  amb  pantalles  vegetals  que  disminueixin 

l’impacte paisatgístic. Aquestes pantalles es realitzaran amb espècies vegetals autòctones. 

 

 

 

 

 

Page 95: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

91

5.2 Identificació i descripció de les demandes de recursos naturals i infraestructures 

 

En  aquest  apartat  es  realitza  una  estimació  de  les  demandes  de  recursos  naturals  que  implicarà  el 

desenvolupament del POUM.  

 

5.2.1 OCUPACIÓ DEL SÒL I DEMANDA D’HABITATGES 

 

El nou POUM qualifica el sòl del terme municipal en sòl urbà i sòl no urbanitzable. A gran trets, de les quasi 20 

ha de sòl urbanitzable que contempla el planejament vigent, entorn del 74% passen a considerar‐se sòl urbà i 

al voltant del 26% es desqualifiquen i passen a sòl no urbanitzable. 

 

Taula 19. Quadre comparatiu de la zonificació vigent i proposada. 

CLASSE DE SÒL NNSS  POUM  Increment 

m²  %  m²  %  m² 

SÒL URBÀ  630.785,30  2,68%  779.296,83  3,31%  148.511,53 

SÒL URBANITZABLE  199.974,42  0,85%  0,00  0,00%  ‐199.974,42 

SÒL NO URBANITZABLE  22.700.397,76  96,47%  22.756.832,66  96,69%  56.434,90 

TOTAL  23.531.157,48  100,00%  23.536.129,49  100,00%   

 

El còmput global de sòl urbà i urbanitzable disminueix respecte el planejament vigent quasi 5,2 ha, mentre que 

el sòl no urbanitzable augmenta 5,6 ha.  

 

D’acord al que s’exposa a la Memòria Social del pla (juliol 2017), el creixement residencial proposat pel POUM 

s’ha dimensionat  a  partir  de  les  previsions demogràfiques,  per  la  qual  cosa,  es  limita  a  algunes  actuacions 

d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit i d’alguns dels petits nuclis de població. 

 

Les previsions demogràfiques obtingudes a partir de les projeccions de població estimades a la Memòria Social 

(juliol 2017) es calculen a partir del mètode de pes a partir de les projeccions comarcals elaborades per l’Idescat, 

i a partir d’aquestes s’elaboren les projeccions de les llars. 

 

Taula 20. Projeccions de població i de llars. 

  HABITANTS  LLARS 

Situació actual (2013)  1.400 habitants  501 llars 

Increment  + 160 habitants  + 111 llars 

Escenari 2026 (escenari alt)  1.560 habitants  612 llars 

(Apartat F.1.1.3.1 de la Memòria Social, juliol 2017) 

 

D’altra banda,  a  la Memòria  Social  (juliol  2017)  s’analitza  l’existència d’habitatges buits  i  es  conclou,  entre 

d’altres, que les necessitats futures d’habitatges fins a l’horitzó del 2026 queden pràcticament cobertes amb 

els habitatges buits existents. A Torrelavit, existeixen nombrosos habitatges buits, 90 l’any 2011 segons dades 

de l’Idescat i 125 el 2014, segons dades facilitades per l’Ajuntament.  

 

En relació a l’oferta d’habitatges nous, el POUM preveu un potencial de 375 habitatges de nova construcció 

(Apartat A.6.3.13 de la Memòria d’Ordenació, juliol 2016), ja siguin en polígons d’actuació urbanística en sòl 

urbà o en sòl urbà consolidat pendent d’edificar.  

 

Page 96: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

92

La relació entre l’increment d’habitatges previst en les projeccions demogràfiques i  l’increment d’habitatges 

previst en el POUM rau en un coeficient de caràcter corrector (denominat coeficient d’oferta) que relaciona el 

sostre  residencial  ofert  o  qualificat  i  el  sostre  residencial  consumit  i  construït  (potencial  d’habitatges/ 

requeriment d’habitatges). Aquest coeficient ha d’estar comprès entre 1,5 i 4, i en el cas de Torrelavit dóna un 

valor de 3,378 (Apartat A.6.3.13.2 de la Memòria d’Ordenació, juliol 2016). 

 

Taula 21. Anàlisi de l’increment d’habitatges. 

HABITATGES  ACTUALS 

  ESCENARIS  INCREMENT  

D’HABITATGES TOTAL  

HABITATGES % D’INCREMENT  

RESPECTE SITUACIÓ ACTUAL 

501 

  Creixement previst, 

2026 + 111  612  + 22% 

  Previsions del POUM, 

2026 + 375  876  + 75% 

S’estima una ocupació de les llars de 2,55 pers/habitatge. 

 

Taula 22. Potencial d’habitatges nous previstos al POUM. 

(Apartat A.6.3.13 de la Memòria d’Ordenació, juliol 2016) 

TORRELAVIT  ZONA  SOSTRE (M2) MÒDUL SUP. CONSTR/ 

HAB NOMBRE D'HABITATGES 

Sòl urbà consolidat 

pendent d'edificar 

3a  1.914,55  200  9 

3b  410,46  120  3 

5  527,14  120  4 

6  16.478,97  120  137 

7b  379,10  240  1 

7c  9.011,97  330  27 

Sòl urbà en polígons d'actuació  5/6  17.627,93  114,47  154 

TOTAL TORRELAVIT SÒL URBÀ  46.354,12  ‐  335 

CAN ROSSELL DE LA SERRA  ZONA  SOSTRE (M2) MÒDUL SUP. CONSTR/ 

HAB NOMBRE D'HABITATGES 

Sòl urbà consolidat 

pendent d'edificar 3a  3.806,23  300  12 

Sòl urbà en polígons d'actuació  2/5/7c  2.798,39  186,56  15 

TOTAL CAN ROSSELL DE LA SERRA SÒL URBÀ  6.604,62  ‐  27 

NUCLIS MENORS  ZONA  SOSTRE (M2) MÒDUL SUP. CONSTR/ 

HAB NOMBRE D'HABITATGES 

Sòl urbà consolidat 

pendent d'edificar 

3a  431,52  200  2 

3c  693,62  200  3 

7a  812,70  160  5 

7b  590,84  240  2 

7c  339,22  300  1 

TOTAL NUCLIS MENORS SÒL URBÀ  2.867,90  ‐  13 

TOTAL MUNICIPI     55.826,64    375 

 

   

Page 97: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

93

5.2.2 CONSUM D’AIGUA POTABLE 

 

El  càlcul  de  l’augment  de  la  demanda  d’aigua  associada  al  desenvolupament  del  pla  s’efectua  per  a  dos 

escenaris de creixement del municipi: 

 

Escenari estimat en les projeccions demogràfiques efectuades a la Memòria Social del pla (juliol 2017), 

previsions demogràfiques més probables tenint en compte les tendències actuals de creixement.  

Escenari hipotètic de desenvolupament complert del POUM i ocupació de la totalitat d’habitatges de nova 

ocupació previstos pel pla. 

 

S’utilitza la metodologia de càlcul de l’Agència Catalana de l’Aigua en relació al càlcul del balanç hídric per a la 

determinació de les necessitats d’aigua pel desenvolupament d’un pla. 

 Taula 23. Criteris per al càlcul de les necessitats hídriques del pla (ACA). 

Abastament població permanent (litres/hab∙dia) 

Habitants  Activitat industrial ‐ comercial 

  Alta  Mitjana  Baixa 

<10.000 hab  280  250  220 

≥10.000 i <50.000 hab  310  280  250 

≥50.000hab  360  330  300  

Tipus d’ús  Equivalència 

Industrial d’ús genèric  150 habitants/Ha neta 

Industrial d’ús terciari  50 habitants/Ha neta 

Equipaments  50 habitants/Ha 

Reg zona verda  100 habitants/Ha 

Neteja vials  75 habitants/Ha 

 

S’adopta  el  rati  de  250  litres/hab∙dia  per  municipis  amb  activitat  industrial  mitjana  de  menys  de  10.000 

habitants, afegint el consum d’aigua específic per a l’increment que implicarà el POUM en sòl d’us industrial 

(genèric),  sòl  per  a  equipaments  i  sòl  destinat  a  zones  verdes  amb  reg  (que  s’estima  com  a  un  25%  de 

l’increment de sòl d’espais lliures). S’adopten també les dades facilitades per l’equip d’arquitectes redactor del 

POUM. No es considera l’aigua per a la neteja de vials.  

 

Escenari de desenvolupament contemplat a les projeccions demogràfiques 

 

Dades de partida 

Consum habitant: 250 l/hab/dia – + 160 habitants segons previsions demogràfiques Consum zona industrial: 150 hab/ha neta – 9,87 ha Consum equipaments: 50 hab – 1,15 ha  Consum reg zona verda: 100 hab – 1,22 ha (25% dels espais lliures nous segons POUM) 

 

 

 

 

 

 

   

Page 98: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

94

Taula 24. Estimació de consum d’aigua potable pel creixement de la població estimada. 

Ús Habitants 

o Hectàrees Equivalència  Rati (l/hab/dia)  Dotació (l/dia) 

TOTAL  

(m3) 

Residencial  160 habitants   

250 l/hab/dia 

40.000,00  14.600,00 

Industrial  9,87 ha  150 hab/ha  370.305,00  135.161,33 

Equipaments  1,15 ha  50 hab/ha  14.320,00  5.226,80 

Reg zona verda  1,22 ha  100 hab/ha  30.517,50  11.138,89 

TOTAL         166.127,01 

 

Segons els ratis de l’ACA, el creixement previst de la població en l’escenari del pla suposarà un increment en el 

consum d’aigua del municipi de 166.127,01 m3/any. 

 

Escenari de desenvolupament complert del POUM i de la totalitat d’habitatges de nova ocupació 

 

Dades de partida 

Consum habitant: 250 l/hab/dia – + 375 habitatges de nova ocupació segons POUM (2,55 habitants per habitatge) Consum zona industrial: 150 hab/ha neta – 9,87 ha Consum equipaments: 50 hab – 1,15 ha  Consum reg zona verda: 100 hab – 1,22 ha (25% dels espais lliures nous segons POUM) 

 

Taula 25. Estimació de consum d’aigua potable pels nous creixements del POUM. 

Ús Habitants 

o Hectàrees Equivalència  Rati (l/hab/dia)  Dotació (l/dia) 

TOTAL  

(m3) 

Residencial  956 habitants   

250 l/hab/dia 

239.062,50  87.257,81 

Industrial  9,87 ha  150 hab/ha  370.305,00  135.161,33 

Equipaments  1,15 ha  50 hab/ha  14.320,00  5.226,80 

Reg zona verda  1,22 ha  100 hab/ha  30.517,50  11.138,89 

TOTAL         238.784,83 

 

Segons els ratis de l’ACA, la nova ocupació dels habitatges previstos pel POUM suposaria un increment en el 

consum de l’aigua del municipi de 238.784,83 m3/any.  

 

 

Si els càlculs anteriors s’efectuessin tenint en compte un rati de consum corresponent a la mitjana de consum 

per habitant  (rati de consum domèstic  i  rati de consum  industrial)  segons dades de  l’ACA per al darrer any 

disponible (2014), que correspon a 74 l/hab/dia per a usos domèstics  i 141 l/hab/dia per a usos  industrials, 

l’increment de  consum d’aigua estimat  seria  lleugerament  inferior,  concretament de 85.396,83 m3/any  pel 

creixement previst de la població segons projeccions demogràfiques i de 195.235 m3/any suposant l’ocupació 

del total dels habitatges previstos pel POUM. 

 

Taula 26. Resultats sobre l’estimació de consum d’aigua potable amb el desenvolupament del pla. 

Escenaris analitzats Ratis segons  

metodologia de l’ACA 

Ratis segons mitjana de 

consum registrada pe l’ACA 

Creixement segons projeccions demogràfiques + 160 habitants 

166.127,01 m3/any  85.396,83 m3/any 

Creixement segons desenvolupament complert del POUM i de la totalitat d’habitatges de nova ocupació + 375 habitatges nous (+956 habitants) 

238.784,83 m3/any  195.235,03 m3/any 

 

Page 99: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

95

Consum actual (2014 – segons dades ACA): 109.050 m3/any 

Increment de consum segons projeccions demogràfiques i ratis de consum actuals: 85.397 m3/any 

Consum estimat futur amb el desplegament complert del POUM: 194.447 m3/any 

 

 

D’acord  a  la Memòria  d’Ordenació  (POUM,  desembre  2016),  el  pla  segueix  les  directrius  marcades  al  Pla 

Director d’Abastament de Torrelavit (2007) ajustant i modificant algunes de les propostes en funció dels nous 

creixements  proposats,  i  incorpora  el  Projecte  de  portada  d'aigües  del  riu  Llobregat  als  municipis  de  la 

Mancomunitat Penedès‐Garraf, 7ª Fase (Sant Quintí de Mediona, Sant Pere de Riudebitlles, Torrelavit), de maig 

de 2010, preveient la connexió de la xarxa d’aigua potable a les captacions de Torrelavit a fi i efecte de garantir 

al màxim l’abastament. 

 

5.2.3 GENERACIÓ D’AIGÜES RESIDUALS 

 

De la mateixa manera que per al càlcul de l’augment de la demanda d’aigua associada al desenvolupament del 

pla, l’estimació de l’augment de la generació d’aigües residuals s’efectua per a dos escenaris de creixement del 

municipi: 

 

Escenari estimat en les projeccions demogràfiques efectuades a la Memòria Social del pla (juliol 2017), 

previsions demogràfiques més probables tenint en compte les tendències actuals de creixement.  

Escenari hipotètic de desenvolupament complert del POUM i ocupació de la totalitat d’habitatges de nova 

ocupació previstos pel pla. 

 

La metodologia de càlcul és la mateixa que per a l’estimació de les necessitats d’abastament però excloent les 

aigües consumides per les zones verdes, ja que aquestes no seran recollides per la xarxa de recollida d’aigües 

residuals.  

 

Escenari de desenvolupament contemplat a les projeccions demogràfiques 

 

Dades de partida 

Consum habitant: 250 l/hab/dia – + 160 habitants segons previsions demogràfiques Consum zona industrial: 150 hab/ha neta – 9,87 ha Consum equipaments: 50 hab – 1,15 ha  

 

Taula 27. Estimació de la generació d’aigües residuals pel creixement de la població estimada. 

Ús Habitants 

o Hectàrees Equivalència  Rati (l/hab/dia)  Dotació (l/dia) 

TOTAL  

(m3) 

Residencial  160 habitants   

250 l/hab/dia 

40.000,00  14.600,00 

Industrial  9,87 ha  150 hab/ha  370.305,00  135.161,33 

Equipaments  1,15 ha  50 hab/ha  14.320,00  5.226,80 

TOTAL         154.988,13 

 

Segons els ratis de l’ACA, el creixement previst de la població en l’escenari del pla suposarà un increment en la 

generació d’aigües residuals de  154.988,13 m3/any. 

 

 

   

Page 100: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

96

Escenari de desenvolupament complert del POUM i de la totalitat d’habitatges de nova ocupació 

 

Dades de partida 

Consum habitant: 250 l/hab/dia – + 375 habitatges de nova ocupació segons POUM (2,55 habitants per habitatge) Consum zona industrial: 150 hab/ha neta – 9,87 ha Consum equipaments: 50 hab – 1,15 ha  

 

Taula 28. Estimació de la generació d’aigües residuals pels nous creixements del POUM. 

Ús Habitants 

o Hectàrees Equivalència  Rati (l/hab/dia)  Dotació (l/dia) 

TOTAL  

(m3) 

Residencial  956 habitants   

250 l/hab/dia 

239.062,50  87.257,81 

Industrial  9,87 ha  150 hab/ha  370.305,00  135.161,33 

Equipaments  1,15 ha  50 hab/ha  14.320,00  5.226,80 

TOTAL         227.645,94 

 

Segons els ratis de l’ACA, la nova ocupació dels habitatges previstos pel POUM suposaria un increment en la 

generació d’aigües residuals del municipi de 227.645,94 m3/any.  

 

 

De la mateixa manera que per al càlcul de les necessitats d’abastament, si els càlculs anteriors s’efectuessin 

tenint en compte un rati de consum corresponent a la mitjana de consum per habitant (rati de consum domèstic 

i  rati de consum  industrial)  segons dades de  l’ACA per al darrer any disponible  (2014), que correspon a 74 

l/hab/dia  per  a  usos  domèstics  i  141  l/hab/dia  per  a  usos  industrials,  l’increment  estimat  en  la  generació 

d’aigües residuals seria lleugerament inferior, concretament de 82.099,72 m3/any pel creixement previst de la 

població  segons  projeccions  demogràfiques  i  de  103.606,43  m3/any  suposant  l’ocupació  del  total  dels 

habitatges previstos pel POUM. 

 

Taula 29. Resultats sobre l’estimació de la generació d’aigües residuals amb el desenvolupament del pla. 

Escenaris analitzats Ratis segons  

metodologia de l’ACA 

Ratis segons mitjana de 

consum registrada pe l’ACA 

Creixement segons projeccions demogràfiques + 160 habitants 

154.988,13 m3/any  82.099,72 m3/any 

Creixement segons desenvolupament complert del POUM i de la totalitat d’habitatges de nova ocupació + 375 habitatges nous (+956 habitants) 

227.645,94 m3/any  103.606,43 m3/any 

 

 

Generació estimada futura segons projeccions demogràfiques i ratis de consum actuals:  

82.099,72 m3/any = 225 m3/dia 

 

 

El  cabal de disseny de  l’EDAR de Torrelavit és de 1.800 m3/dia  i  segons dades de  l’ACA de  l’explotació dels 

darrers 12 mesos, el cabal diari al llarg de l’any 2016 va assolir algun pic de 1.500 m3/dia. Per tant, tenint en 

compte els càlculs anteriorment efectuats sobre la generació d’aigües residuals, l’estimació del creixement de 

la població segons projeccions demogràfiques  implicaria un augment de la generació de les aigües residuals 

segons ratis de consum actuals de 225 m3/dia, augment que podria ser assumit per  l’EDAR segons cabal de 

disseny de l’EDAR. 

 

Page 101: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

97

D’acord a la Memòria d’Ordenació (POUM, juliol 2016), tot i que la xarxa d’evacuació d’aigües i de sanejament 

existent al municipi sigui a través d’un col∙lector unitari, en els nous sectors de creixement s’adopta el sistema 

de xarxes separatives, una xarxa per a les aigües pluvials i una altra per a aigües residuals. 

 

La xarxa d’aigües pluvials abocarà el seu cabal al riu de Bitlles o torrents propers. La xarxa d’aigües residuals es 

connectarà  a  la  xarxa  existent  per  a  ser  impulsada  mitjançant  les  estacions  de  bombament  existents  i 

proposades a través del col∙lector en alta fins a l’EDAR del Sistema Riu de Bitlles. 

 

Es proposen dues noves estacions de bombament, una situada al  sud del carrer de Migdia per suprimir els 

abocaments al riu de Bitlles del nucli de Mussons, del camí de les Hortes i del carrer de Migdia i impulsar les 

aigües residuals al col∙lector que discorre pel carrer Major. Una segona situada a la zona industrial del Maset al 

nord‐oest  del  terme municipal  per  impulsar  les  aigües  fins  al  col∙lector  en  alta  del  camí  de  les  Hortes.  Es 

mantenen les fosses sèptiques existents als nuclis de Bell Penedès, barri de la Masia i Can Rossell de la Serra 

per a l'abocament de les aigües i la connexió de les aigües residuals del carrer del Bessó a la xarxa existent a la 

urbanització Cel Blau de Sant Pere de Riudebitlles. 

 

 

5.2.4 CONSUM D’ENERGIA ELÈCTRICA 

 

En el POUM (Memòria d’ordenació juliol 2016) es proposa el soterrament de totes les línies de mitja tensió que 

creuen el sòl urbà, aprofitant tots aquells trams de viari nou que es proposen o aquells viaris que encara no han 

estat urbanitzats, o estan pendents de nova urbanització. 

 

En els nous sectors de creixement, es proposa una xarxa de mitja tensió mallada i connectada a les estacions 

transformadores existents i es grafien orientativament les noves estacions transformadores. 

 

 

5.2.5 MOBILITAT GENERADA 

 

Per a l’avaluació de la mobilitat generada conseqüència del desenvolupament del POUM s’ha realitzat l’Estudi 

d’Avaluació de  la Mobilitat Generada pel POUM de Torrelavit  (EAMG, gener 2017) efectuat en el marc dels 

treballs de redacció de la proposta d’Aprovació Inicial. L’EAMG adopta els paràmetres del Decret 344/2006 per 

a l’estimació del nombre de desplaçaments que generaran les diferents activitats i usos del sòl. 

 

Es  preveu  que  el  volum  de  desplaçaments  generats  (suma  de  viatges  d’anada  i  de  tornada)  pel 

desenvolupament del POUM serà de 7.516 viatges diaris. Tots aquests desplaçaments són nous i es preveuen 

en l’escenari del complet desenvolupament del POUM; per tant són viatges que s’afegiran als existents. Aquests 

nous  desplaçaments  comportaran  un  increment  de  la  pressió  exercida  sobre  els  serveis  i  equipaments  del 

municipi degut a l’increment de la mobilitat local. 

 

En el mateix estudi de mobilitat s’identifica la mobilitat generada en cadascun dels sectors previstos en el POUM 

i segons mode de transport, aspecte útil per establir la proposta de xarxes d’itineraris principals que uneixin els 

punts de major atracció i generació de viatges del municipi. 

 

D’aquests 7.516 viatges/diaris, l’EAMG preveu que el POUM generi 1.005 desplaçaments no motoritzats, 257 

en transport col∙lectiu i 6.254 desplaçaments en vehicle privat (que correspon a un moviment de 

5.003 moviments en vehicle privat, considerant una ocupació de 1,25 ocupants/vehicle). 

Page 102: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

98

 

Increment de mobilitat amb el desplegament del POUM: 7.516 viatges/diaris 

 

Finalment,  l’EAMG  efectua  unes  propostes  d’actuació  per  tal  de  millorar  la  sostenibilitat  global  d’aquesta 

mobilitat generada. L’estudi proposa accions per a millorar la mobilitat a peu (V1 a V9), accions per a millorar 

la mobilitat en bicicleta (accions B1 a B2), destinades al transport col∙lectiu (acció T1 a T2), a la mobilitat en 

vehicle motoritzat (C1 a C3) i accions per a la millora de l’aparcament (A1 a A4). 

 

ACCIÓ V1. DEFINIR LA XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS DE VIANANTS 

ACCIÓ V2. EN ELS VIALS DE NOVA URBANITZACIÓ CAL GARANTIR EL COMPLIMENT DEL DECRET 344/2006 I DE 

L’ORDRE D’ACCESSIBILITAT 

ACCIÓ V3. MILLORAR LA QUALITAT I LA CONTINUÏTAT DELS ITINERARIS DE VIANANTS 

ACCIÓ V4. MODERAR EL TRÀNSIT AL NUCLI ANTICI I AMPLIAR ELS CARRERS DE PLATAFROMA ÚNICA 

ACCIÓ V5. MILLORAR L’ITINERARI FORMAT PEL CARRER SEGIMON TOMEU I CARRER DEL MOLÍ 

ACCIÓ V6. PASAREL∙LA SOBRE EL RIU BITLLES 

ACCIÓ V7. RAMPES D’ACCÉS AL PONT SOBRE EL TORRENT DE CAN VENDRELL 

ACCIÓ V8. ACCÉS AL POLIGON INDUSTRIAL DE TORRELAVIT 

ACCIÓ V9. ESTABLIR UNA VORERA A LA CARRETERA BP‐2151 

 

ACCIÓ B1. DEFINIR LA XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS PER A BICICLETES TENINT EN COMPTE ELS CRITERIS QUE 

FIXA EL DECRET 344/2006 

ACCIÓ B2. GARANTIR UNA DOTACIÓ MÍNIMA D’APARCAMENT PER A BICICLETES FORA DE LA VIA PÚBLICA 

 

ACCIÓ T1. GARANTIR L’ACCÉS AL TRANSPORT PÚBLIC 

ACCIÓ T2. ESTABLIR UNA INFRAESTRUCTURA A LA PARADA DEL CARRER MOLÍ 

 

ACCIÓ C1. CRITERIS MÍNIMS EN EL DISSENY DE LA NOVA VIALITAT 

ACCIÓ C2. DEFINIR LA XARXA D’ITINERARIS PRINCIPALS PER A VEHICLES. 

ACCIÓ C3. REDUIR LA VELOCITAT AL CARRER SEGIMON TOMEU EN TOT EL SEU RECORREGUT 

 

ACCIÓ A1. DOTAR DE LES PLACES D’APARCAMENT QUE FIXA EL DECRET 344/2006 

ACCIÓ A2. INCLOURE PUNTS DE RECÀRREGA ELÈCTRICA SEGONS EL DECRET 1053/2014 

ACCIÓ A3. REGULAR L’APARCAMENT EN SUPERFÍCIE AL NUCLI DE LAVIT I TERRASSOLA 

ACCIÓ A4. ESTABLIR UN NOU APARCAMENT PÚBLIC 

 

 

5.2.6 EMISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIVERNACLE 

 

En el present apartat es quantifiquen les emissions de CO2 derivades del planejament proposat utilitzant l’Eina 

de càlcul d’emissions de CO2 associades als POUM (elaborada per  l’OCCC i  la Subdirecció General de Plans  i 

Programes de la Secretaria General de Medi Ambient). Aquesta eina integra i valora les emissions associades a 

la mobilitat generada, als consums energètics dels usos residencials i als consums energètics del cicle de l’aigua. 

 

Les dades que requereix l’Eina de càlcul sobre les previsions d’habitants, així com superfícies i densitats per a 

les diferents tipologies de sòl, han estat facilitades per l’equip d’arquitectes redactors del POUM expressament 

per al càlcul de les emissions de CO2. 

   

Page 103: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

99

Els resultats de l’estudi de les emissions de CO2 es mostren a la taula següent, mentre que el conjunt dels càlculs 

efectuats  s’adjunten  com  a  un  Annex  del  document.  A  l’esmentat  Annex  es  presenten  els  càlculs  per  a  2 

alternatives d’ordenació: 

 

•  ALT 0 – Planejament vigent, NNSS 1994 

•  ALT 1 – Proposta de POUM per a l’aprovació inicial (versió 2016) 

 

Taula 30. Estimació de les emissions de CO2 mitjançant l’Eina de càlcul. 

EMISSIONS TOTALS (tnCO2/any) 

  Planejament vigent NNSS 1994 

POUM Aprovació Inicial 

Δ Emissions totals vs planejament vigent 

MOBILITAT GENERADA  67.793  92,8%  54.537  91,7%  ‐13.256  ‐18,1% 

CONSUMS ENERGÈTICS USOS RESIDENCIALS  5.152  7,1%  4.845  8,1%  ‐307  ‐0,4% 

CONSUMS ENERGÈTICS CICLE DE L'AIGUA  127  0,17%  109  0,18%  ‐18  0,0% 

TOTAL tCO2/any  73.072  100,0%  59.491  100,0%  ‐13.581  ‐18,6% 

 

EMISSIONS PER CÀPITA (kgCO2/habitant∙any) 

  Planejament vigent NNSS 1994 

POUM Aprovació Inicial 

Δ Emissions totals vs planejament vigent 

MOBILITAT GENERADA  11.465  92,8%  10.789  91,7%  ‐676  ‐5,5% 

CONSUMS ENERGÈTICS USOS RESIDENCIALS  871  7,1%  958  8,1%  87  0,7% 

CONSUMS ENERGÈTICS CICLE DE L'AIGUA  21,50  0,17%  21,50  0,18%  0  0,0% 

TOTAL kgCO2/habitant∙any  12.358  100,0%  11.769  100,0%  ‐589  ‐4,8% 

 

 

Emissions amb l’escenari de planejament vigent: 73.072 tnCO2/any / 12.358 kgCO2/hab/dia 

Emissions amb la proposta de POUM: 59.491 tnCO2/any / 11.769 kgCO2/hab/dia 

 

 

Cal posar de manifest que algunes de les dades facilitades expressament per al càlcul de les emissions de CO2 

de  l’equip  d’arquitectes  redactors  del  POUM  (tals  com  el  nombre  d’habitants  previstos  per  ambdues 

alternatives)  superen els valors exposats a  la memòria d’ordenació,  tant per a  l’alternativa consistent en el 

planejament vigent (alternativa 0) com per a la proposta de pla (alternativa 1).  

 

Tenint en compte aquesta observació, s’ha efectuat una segona aproximació a l’augment de les emissions de 

CO2 a partir de les dades facilitades per la Diputació de Barcelona sobre el seguiment del municipi en relació 

amb el canvi climàtic, dades que inclouen les emissions del municipi en l’àmbit PAES en els sectors domèstic, 

terciari, transport, residus i aigua. A partir del rati estimat per la Diputació de Barcelona sobre les emissions de 

CO2 per càpita i l’augment dels habitants previstos pel POUM, s’efectua un càlcul de l’increment que implicarà 

el desenvolupament del pla. 

 

Taula 31. Estimació de les emissions de CO2 mitjançant el rati d’emissions per càpita facilitat per la Diba. 

ANY 2012  POUM – ESCENARI 2026 

Emissions tCO2 

Rati tn CO2/hab 

Increment d’habitants 

Increment emissions tCO2 

Emissions totals tCO2 

5.511  3,96  + 956  3.786  9.297 

Page 104: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

100

6. EFECTES SIGNIFICATIUS SOBRE EL MEDI I MESURES CORRECTORES 

 

6.1 Criteris d’identificació d’impactes i definició de mesures correctores 

 

En aquest capítol s’identifiquen els potencials efectes significatius o impactes que podria arribar a comportar 

el desenvolupament del pla sobre els diferents components ambientals, sobre els recursos naturals en general 

i sobre els espais i els aspectes identificats en el punt del perfil ambiental. 

 

Es consideren les interrelacions entre els diferents factors, així com les mesures adoptades per prevenir, reduir 

i, en tant que sigui possible, compensar, qualsevol efecte negatiu  important en el medi ambient, que pugui 

resultar de l’aplicació directa del POUM i dels seus projectes d’urbanització derivats. 

 

Els diferents efectes que es descriuen en el present apartat es consideren efectes significatius perquè poden 

arribar  a  incidir  sobre  els  requeriments  ambientals  del  municipi  si  no  s’adopten  les  mesures  ambientals 

pertinents per a mitigar‐los o evitar‐los. 

 

L’Annex  I  de  la  Directiva  2001/42/CE  estableix  que  aquests  efectes  han  de  ser  caracteritzats  de  diferents 

maneres. Degut a la magnitud i característiques dels efectes detectats, en el present document s’avalua si els 

impactes són positius o negatius, directes o  indirectes, permanents o temporals, a curt, mig o  llarg termini, 

acumulatius o sinèrgics. El Reglament d’avaluació d’impacte ambiental  (RD 1131/1988, de 30 de setembre) 

defineix la major part d’aquests conceptes: 

 

Impactes positius:  aquells admesos com a  tal,  tant per  la  comunitat  tècnica  i  científica com per  la 

població  en  general,  en  el  context  d’una  anàlisi  completa  dels  costos  i  beneficis  genèrics  i  de  les 

externalitats de l’actuació contemplada. 

 

Impactes negatius:  aquells que es  tradueixen en una pèrdua de valor naturalístic, estètic,  cultural, 

paisatgístic, de productivitat ecològica, o en l’augment dels perjudicis derivats de la contaminació, de 

l’erosió  o  rebliment  i  de  la  resta  de  riscs  ambientals  en  discordança  amb  l’estructura 

ecològica/geogràfica, el caràcter i la personalitat d’una localitat determinada. 

 

Impactes directes: aquells que tenen una incidència immediata sobre algun aspecte ambiental. 

 

Impactes  indirectes o  secundaris:  aquells que  representen una  incidència  immediata  respecte a  la 

interdependència, o, en general, respecte a la relació d’un sector ambiental amb un altre. 

 

Impactes permanents: aquells que suposen una alteració  indefinida en el  temps de factors d’acció 

predominant  en  l’estructura  o  en  la  funció  dels  sistemes  de  relacions  ecològiques  o  ambientals 

presents al lloc. 

 

Impactes temporals: aquells que suposen una alteració no permanent en el temps, amb un termini 

temporal de manifestació que pot estimar‐se o determinar‐se. 

 

Impactes a curt, mig i llarg termini: aquells la incidència dels quals pot manifestar‐se, respectivament, 

dins del temps comprès en un cicle anual, abans de cinc anys, o en un període superior. 

 

Page 105: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

101

Impactes acumulatius: aquells que en prolongar‐se en el temps l’acció de l’agent inductor, incrementa 

progressivament la seva gravetat, per la manca de mecanismes d’eliminació amb efectivitat temporal 

semblant a la de l’increment de l’agent causant del dany. 

 

Impactes  sinèrgics:  aquells que es  produeixen quan  l’efecte  conjunt de  la  presència  simultània  de 

diversos  agents  significa  una  incidència  ambiental  més  gran  que  l’efecte  suma  de  les  incidències 

individuals contemplades aïlladament; Així mateix, s’inclou en aquest tipus aquells efectes el mode 

d’acció dels quals indueix en el temps l’aparició d’altres de nous. 

 

Pel que fa a l’avaluació, es cataloguen els impactes segons la seva importància i la seva magnitud en: 

 

Impacte Favorable: aquell efecte que té un caràcter positiu, i esdevé oportunitat de millora.  

Impacte Compatible: aquell que la seva recuperació és immediata després de finalitzar l’activitat i no 

precisa pràctiques protectores o correctores.  

Impacte Moderat:  aquell  que  la  seva  recuperació  no  precisa  pràctiques  protectores  o  correctores 

intensives, i en el que la recuperació de les condicions ambientals inicials requereix un cert temps.  

Impacte  Sever:  aquell  en  el  que  la  recuperació  de  les  condicions  del  medi  exigeix  de  mesures 

protectores o correctores, i tot i això la recuperació necessita un període dilatat en el temps.  

Impacte Crític: aquell en el que la magnitud és superior al llindar acceptable. Amb ell és produeix una 

pèrdua permanent de la qualitat de les condicions ambientals sense una possible recuperació, fins i 

tot amb mesures protectores o correctores. 

 

D’altra banda,  les mesures ambientals que adopta el pla per  tal de mitigar,  reduir, anular o compensar els 

impactes ambientals potencials identificats, poden classificar‐se en: 

 

Mesures protectores: eviten l’impacte modificant algun dels elements o processos del projecte. El més interessant és evitar l’impacte abans que corregir‐lo, ja que deixar que l’efecte es desenvolupi i després intentar arranjar‐lo, incrementa la complexitat del projecte i el seu cost econòmic.  

Mesures correctores o curatives: s’orienten a l’eliminació, reducció o modificació de l’efecte.  

 

Mesures compensatòries: es refereixen als impactes inevitables que no admeten una correcció, però sí una compensació mitjançant altres efectes de signe positiu. 

 

Es  parteix  de  la  premissa  que  sempre  és millor  no  produir  els  impactes  que  haver  de  corregir‐los.  Seguint 

aquesta  filosofia  l’equip d’arquitectes ha  incorporat des de  l’inici de  la  redacció del POUM uns principis de 

sostenibilitat que han definit el planejament resultant. D’aquesta manera, bona part dels efectes o impactes 

ambientals identificats no s’arribaran mai a produir amb la magnitud que es caracteritzen sense l’adopció de 

mesures ambientals.  

 

   

Page 106: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

102

6.2 Matriu resum d’impactes i mesures correctores del POUM 

A la taula següent es presenta una relació dels efectes potencials significatius detectats acompanyats de: 

 

Una caracterització de la importància i magnitud dels efectes potencials identificats sense l’adopció de 

mesures ambientals.  

Una  síntesi  de  les  determinacions  que  es  poden  considerar  mesures  ambientals  adoptades  en  la 

proposta de pla per a aprovació inicial.  

Les mesures  ambientals  que  s’exposen  a  la  taula  s’obtenen  de  l’anàlisi  de  la  darrera  versió  de  la 

memòria d’ordenació, dels plànols d’ordenació i de la normativa urbanística (que inclou les fitxes dels 

sectors) facilitades per l’equip d’arquitectes redactors del POUM. (març – juliol 2016) a l’equip redactor 

de l’EAE.  

Una proposta de mesures correctores proposades addicionalment per l’equip d’avaluació ambiental 

amb la finalitat de reduir els efectes negatius exposats. 

 

El grau d’incorporació de les mesures recomanades addicionals en la proposta de pla.  

Una caracterització de la importància i magnitud dels efectes potencials identificats amb l’adopció de 

les determinacions ambientals del pla i de les mesures ambientals addicionals proposades per l’equip 

d’avaluació ambiental. 

 Els impactes identificats es presenten ordenats per vectors seguint l’ordre jeràrquic dels objectius ambientals 

fixats per a l’avaluació ambiental del pla.  

 

 

 

Page 107: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

103

Taula 32. Impactes ambientals i mesures correctores del POUM. 

Vector / Objectiu general 

Impacte (i caracterització) 

Avaluació de l’impacte potencial 

Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals 

recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a 

aprovació inicial 

Avaluació de 

l’impacte 

MODEL 

TERRITORIAL I 

OCUPACIÓ DEL SÒL 

Ocupació del territori  (Negatiu, directe, permanent, mig termini, sinèrgic) 

Sever 

S’aposta per un model urbanístic integrat en les característiques del territori.   S’ajusten els límits de sòl urbà, evitant intervencions de vialitat complexes, costoses o de difícil gestió urbanística, creixements que pugui afectar el caràcter dels nuclis existents i la introducció de tipologies alienes al lloc. 

El creixement residencial es limita a algunes actuacions d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit i d’alguns dels petits nuclis de població. Es planteja una contenció en la classificació de sòl residencial respecte el proposat en les NNSS vigents. o En el  cas de Pineda, mentre que  les NNSS vigents preveien  l’ampliació de  l’eixample pel 

costat  de  ponent,  a  través  de  la  classificació  de  sòl  urbanitzable,  el  POUM  limita  el creixement del sector, proposant únicament actuacions d’acabament, compatibles amb les previsions demogràfiques, que no afectin el traçat de les línies elèctriques existents, i que no comportin moviments de terres que desfigurin el territori. 

o Es revaloritza el nucli històric del Vilet a través d’una normativa específica de protecció  i evita la continuïtat edificada entre aquest i el transformador del carrer de les Escoles. 

Es  limiten  els  àmbits  industrials  als  existents.  No  s’estableix  cap  zona  d'indústries  en  sòl  no urbanitzable pel fet que part d’aquestes han passat a formar part del sòl urbà i la resta es regulen específicament com a cellers en sòl no urbanitzable. El POUM planteja aturar  l’expansió dels assentaments industrials existents entorn la carretera BP‐2151, evitar el consum de més sòl no urbanitzable i establir un conjunt d’actuacions que facilitin tant la seva integració en el territori com la seva gestió urbanística. o Per exemple, es reordena l’àrea industrial del Maset amb instruments de planejament que 

millorin la gestió urbanística, tot i adequant‐se a les preexistències, preservant els edificis amb valor arquitectònic, i els elements de reg històric, i incorporant actuacions de protecció ambiental. 

o Es suprimeix el vial que les NNSS de Planejament vigents preveien entre el carrer de Mn. Segimon Tomeu i el Polígon Industrial Torrelavit. 

o S’incorporen espais lliures arbrats als marges de les zones industrials.  En el cas de la paperera Carbó, el POUM proposa classificar de sòl urbà residencial l’espai ocupat 

per l’antiga paperera, es reordena el sector amb una proposta que supera la inundabilitat actual, que  permet  una  actuació  residencial  de  baixa  densitat  i  la  conservació  de  les  edificacions residencials existents. 

Els Polígons d’Actuació Urbanística delimitats per al desenvolupament dels petits creixements dels diferents nuclis de població defineixen estructures viàries que, tant en el seu traçat, com en les seves dimensions, s’integren a les trames existents, evitant afectacions i actuacions costoses o de difícil gestió urbanística. 

El POUM defineix molt poques propostes viàries en sol no urbanitzable, les més rellevants de les quals són la variant de la carretera BP‐2151, el nou accés a Mussons des de la carretera BP‐ 2151 per  a  millorar  la  visibilitat  de  l’actual  i  la  passarel∙la  per  a  vianants  sobre  el  riu  Bitlles  que connecta el centre històric amb l’eixample de la Pineda. 

El  POUM  preveu  els  espais  verds  de  protecció  (clau  P5)  com  a  zones  amb  característiques d’espais de transició, entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, amb predomini de l’arbrat dens amb capçada i alçada suficient, amb la funció d’intervenir en el paisatge i d’atenuar l’impacte de les implantacions industrials en relació amb la resta del territori. 

L’article 94 de la normativa urbanística del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, el següent: o En  les sol∙licituds de  llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria 

descriptiva, indicant les espècies arbòries existents, la situació dels peus arboris a conservar, si és el cas, i la descripció de l’estat final del jardí (superfícies, espècies a plantar (...).  

o En solars edificables que presentin vegetació arbrada, només serà permesa la tala d’arbres que representin un màxim d’afectació del 30% de l’arbrat existent. Si per a assolir el sostre assignat  al  solar  s’afecta  una  quantitat  d’arbrat  superior  al  30%,  s’hauran    de  replantar aquest mateix nombre d’arbres talats en excés en el mateix solar, utilitzant  les mateixes espècies o altres de caràcter mediterrani adaptades bioclimàticament i de baix requeriment d’aigua de reg. 

L’article 244 que estableix les condicions específiques d’ordenació i d’edificació a la subzona de naus  aïllades  en  parcel∙la  mitjana  (Clau  9b)  especifica,  entre  d’altres,  que  en  els  plànols d’ordenació es delimiten les àrees on no s’admet l’edificació i les àrees destinades a verd privat. Aquestes  últimes  s’ordenaran  amb  arbrat,  vegetació  i  elements  de  jardineria  adaptats bioclimàticament al territori, evitant les espècies de conservació delicada, d’alt manteniment i d’alt consum hídric. 

L’article  270  per  a  la  regulació  de  les  tanques  de  la  Secció  segona.  Elements  del  sòl  no urbanitzable detalla, entre d’altres, criteris per a la permeabilitat de les tanques en SNU. 

Incorporar  normativament  criteris  de  preservació  de  la connectivitat  ecològica  i  dels  valors  naturals  de  l’entorn  a  les condicions d’edificació i d’ordenació de les construccions  que es permeten en sòl no urbanitzable, especialment pels habitatges, masies i cases rurals, noves construccions destinades a habitatge vinculades a una explotació rústica, construccions d’allotjament temporal  de  treballadors  agrícoles,  construccions  ramaderes, magatzems i cellers. 

S’amplia l’apartat 2 de l’article 266 de la normativa urbanística (Construccions en sòl no urbanitzable) amb el redactat següent: Art. 266.2 Les intervencions en el sòl no urbanitzable hauran d’assegurar  el  respecte  i  preservació  de  les condicions  ecològiques  i  paisatgístiques  de l’entorn  en  què  s’emplacen  i  justificar  la compatibilitat  de  l’actuació  amb  els  valors ecològics de l’entorn, analitzant els impactes i, si és el cas, proposant mesures correctores respecte els valors ambientals de l’entorn tals com la fauna, la flora,  les  cobertes  vegetals  d’interès,  la contaminació  acústica,  lumínica  i  atmosfèrica,  el cicle  de  l’aigua,  l’edafologia,  el  paisatge  i  la morfologia del terreny.  

Moderat 

Dispersió i consolidació de nuclis sense continuïtat amb la trama urbana (Negatiu, directe, permanent, mig termini, sinèrgic) 

Sever  Moderat 

Risc d’afectació d’indrets rellevants  per a la connectivitat ecològica i augment de l’efecte barrera (Negatiu, directe, permanent, mig termini, sinèrgic) 

Sever  Moderat 

   

Page 108: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

104

Vector / Objectiu general 

Impacte (i caracterització) 

Avaluació de l’impacte potencial 

Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals 

recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a 

aprovació inicial 

Avaluació de 

l’impacte 

MODEL 

TERRITORIAL I 

OCUPACIÓ DEL SÒL 

Alteració de la morfologia del terreny (Negatiu, directe, 

permanent, curt 

termini, sinèrgic) 

Moderat 

En el Sòl d’Interès Agrícola queden prohibides les activitats que comportin l’erosió o alteració de la textura natural del sòl. 

o Els treballs de moviments de terres comportaran un estudi previ de les característiques de les capes superficials del sòl, així com la separació i posterior restauració d’aquestes capes. Aquests treballs estaran sotmesos al tràmit de llicència municipal. 

o El POUM estableix que les construccions, instal∙lacions i explotacions agràries s’adaptaran a la  topografia  natural  del  terreny  i  no  produiran  alteracions  de  més  de  tres  metres.  Es consideren modificables els terrenys amb un pendent igual o superior al vint per cent (20%). 

Introduir  normativament  aspectes  generals  a  totes  les  obres d’enjardinament o restauració referents a: 

o el  decapatge  i  la  preservació  de  la  terra  vegetal  per  ser utilitzada posteriorment a les àrees a enjardinar o restaurar.  

o l'aplicació de tècniques de bioenginyeria en l'estabilització o revegetació de talussos. 

S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  21  de  la normativa  urbanística  (Característiques  bàsiques de  les  obres  d’urbanització)  amb  el  redactat següent: Art. 21 1.a En les obres de vialitat i espais lliures, s’efectuarà el decapatge i es preservarà la terra vegetal per a ser utilitzada posteriorment en les àrees a enjardinar o restaurar.  En  l’estabilització  o  revegetació  de talussos s’aplicaran tècniques de bioenginyeria.  S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  271  de  la normativa  urbanística  (Conreus)  amb  el  redactat següent: Art. 271.2 En el  supòsit que  sigui necessari  el decapatge, es preservarà  la  terra  vegetal  per  a  ser  utilitzada posteriorment en les àrees a restaurar.  S’amplia  l’article 271  de  la  normativa urbanística (Conreus) amb el redactat següent: Art. 271.d d.  Els  desmunts  i  terraplens  resultants  de moviments  de  terres  no  podran  tenir  una  alçada superior  a  3  m  i  en  la  formació  de  talussos  el pendent no serà  superior a 45º. Els talussos que es formin  es  vegetaran  amb  espècies  pròpies  de  la zona,  preferentment  herbàcies,  evitant  fenòmens erosius. En l’estabilització o revegetació de talussos s’aplicaran tècniques de bioenginyeria. 

Compatible 

BIODIVERSITAT, 

CONNECTIVITAT 

ECOLÒGICA I 

PATRIMONI 

NATURAL 

Risc d’augment de la pressió urbanística sobre l’entorn fluvial (Negatiu,  directe, 

permanent,  curt 

termini, acumulatiu) 

Sever 

El POUM integra el conjunt d’actuacions que ja ha portat a terme l’Ajuntament de Torrelavit per a  la millora dels espais  fluvials del  terme,  les  revaloritza  i  les complementa. Així, proposa una actuació a la façana sud del riu, entre Mussons i Lavit, a través de la formació de nous parcs urbans a la seva llera; la reordenació del sector de la paperera Carbó i l’accés al Centre d’Interpretació de l’Aigua; la passarel∙la de vianants des del centre a la Pineda; el tractament específic del nucli històric del Vilet, confrontat amb el torrent de Can Vendrell; el desenvolupament del Pla especial urbanístic de protecció dels molins paperers de Torrelavit i la concreció i protecció del camí del riu al seu pas pel terme municipal. 

El POUM aporta major precisió  en  la  regulació del  sòl no urbanitzable,  fet que permet major protecció dels  sols  d'interès  natural  i  agrícola,  la  dinamització dels  usos que  li  són  propis  i  la preservació dels elements d’interès patrimonial. 

El POUM classifica com a Sòl d’Especial Protecció Natural (clau en SNU) les àrees forestals, així com la xarxa hidrogràfica de rius, rieres i torrents amb valors ecològics o naturals. Amb aquesta clau i la seva regulació es pretén protegir i millorar els hàbitats de les especies de fauna protegides definides en  l'annex  II de  la Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, els hàbitats d’interès  comunitari,  els  espais  naturals  que  funcionen  com  a  connectors  ecològics  locals  i supramunicipals,  els  espais  naturals  d’especial  rellevància  per  les  seves  característiques ecològiques  i  naturals  i  els  espais  naturals  que  per  les  seves  característiques  tenen  una importància paisatgística en la configuració del territori. En el Sòl d’Especial Protecció Natural no s’admet cap tipus de construcció excepte els observatoris i  refugis de fauna. No s’admeten tampoc  les activitats agrícoles  i ramaderes,  les quals queden limitades dins de l’àmbit del Sòl d’Interès Agrícola. La normativa urbanística dicta que en Sòl d’Especial Protecció Natural cal promoure  i millorar l'estat  dels  sòls  d'especial  protecció natural  així  com  compatibilitzar  de manera  sostinguda  la funció socioeconòmica de les masses forestals, fent‐la compatible amb la protecció del medi. 

•  Introduir  normativament  la  prohibició  general  de  plantar espècies  exòtiques  invasores  en  sòl  no  urbanitzable,  en  espais lliures públics i en espais fluvials. 

S’afegeix  a  l’article  21  (Característiques  bàsiques de  les  obres  d’urbanització)  i  a  l’article  192 (Condicions  d’ordenació  i  d’ús  dels  espais  lliures públics)  de  la  normativa  urbanística  el  redactat següent: Art. 21.1.f Art 192.1 Es  prohibeix  la  plantació  d’espècies  exòtiques invasores.  

 

Moderat 

   

Page 109: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

105

Vector / Objectiu general 

Impacte (i caracterització) 

Avaluació de l’impacte potencial 

Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals 

recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a 

aprovació inicial 

Avaluació de 

l’impacte 

BIODIVERSITAT, 

CONNECTIVITAT 

ECOLÒGICA I 

PATRIMONI 

NATURAL 

Risc d’augment de la pressió sobre hàbitats d’interès ecològic (Negatiu, directe, permanent, mig termini, sinèrgic) 

Sever

Per millorar i conservar els sòls d'especial protecció natural cal que aquests disposin d’instruments de gestió forestals, tals com plans d'ordenació o plans de gestió i millora forestal. Aquest plans han d’aplicar els següents criteris: 

o Es garantirà el manteniment de la qualitat ecològica dels boscos amb l’objectiu general de la recuperació de la vegetació potencial pròpia d'aquesta zona. 

o No es podrà dur a terme cap aprofitament que provoqui la transformació d’una comunitat vegetal cap a estadis de menys valor ecològic. 

o En  els  àmbits  de  vegetació  de  ribera  les  actuacions  s’encaminaran  a  l'eliminació  de  la vegetació al∙lòctona invasora i la substitució per espècies autòctones no invasores. 

En Sòl d’Interès Agrícola: o El  POUM  estableix  com  a  prioritària  la  conservació  i  recuperació  del  paisatge  agrícola 

tradicional, caracteritzat per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat. o Els arbres autòctons dels marges dels camins i conreus es protegeixen específicament o La normativa urbanística preveu que, per la seva importància com a refugis de biodiversitat, 

es mantindrà sempre que sigui possible, la vegetació natural que hi apareix espontàniament als marges dels conreus i les parets que separen les diferents parcel∙les agràries. Els arbres autòctons dels marges dels camins, conreus i xarxa de rec es protegeixen específicament. Quan quedin afectats per  les obres de millora de  les  infraestructures,  caldrà  justificar  la impossibilitat  tècnica de mantenir‐los, per obtenir  la  llicència municipal. Es  recomana no cremar i/o aplicar productes herbicides als marges amb vegetació de les parcel∙les. En cas de  necessitat  de  controlar  el  creixement  de  la  vegetació  per  afectar  la  productivitat  del conreu es podrà eliminar selectivament mitjançant desbrossament manual o sega. 

L’article 94 de la normativa urbanística del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, el següent: o En  les sol∙licituds de  llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria 

descriptiva, indicant les espècies arbòries existents, la situació dels peus arboris a conservar, si és el cas, i la descripció de l’estat final del jardí (superfícies, espècies a plantar (...).  

o En solars edificables que presentin vegetació arbrada, només serà permesa la tala d’arbres que representin un màxim d’afectació del 30% de l’arbrat existent. Si per a assolir el sostre assignat  al  solar  s’afecta  una  quantitat  d’arbrat  superior  al  30%,  s’hauran    de  replantar aquest mateix nombre d’arbres talats en excés en el mateix solar, utilitzant  les mateixes espècies o altres de caràcter mediterrani adaptades bioclimàticament i de baix requeriment d’aigua de reg. 

L’article 195 de la Secció setena. Sistema hidrològic (Clau R) especifica que, de forma expressa, es prohibeixen els moviments de terres i les desforestacions de marges. Amb caràcter general es garantirà la conservació de la vegetació autòctona de ribera en els rius, torrents i rieres, així com les seves condicions per la seva regeneració i millora. 

En els articles que regulen el PAU 4, PAU 6, PAU 7, PAU 10, PAU 11, PAU 12, PAU 13, PAU 14 i PAU 15 es detalla que  l’arbrat,  vegetació  i elements de  jardineria que  s’incorporin a aquests espais hauran de  ser adaptables bioclimàticament al  territori  i que s’evitaran  les espècies de conservació delicada, d’alt manteniment i d’alt consum hídric. 

Els articles que regulen el PAU 6 i el PAU 12 detallen que en el sòl discontinu situat al sud del polígon d’actuació, delimitat i identificat amb la lletra P en el plànol que s’adjunta al POUM, no es permet cap tipus d’edificació i ha de mantenir la morfologia i vegetació actual. 

L’article 244 que estableix les condicions específiques d’ordenació i d’edificació a la subzona de naus  aïllades  en  parcel∙la  mitjana  (Clau  9b)  especifica,  entre  d’altres,  que  en  els  plànols d’ordenació es delimiten les àrees on no s’admet l’edificació i les àrees destinades a verd privat. Aquestes  últimes  s’ordenaran  amb  arbrat,  vegetació  i  elements  de  jardineria  adaptats bioclimàticament al territori, evitant les espècies de conservació delicada, d’alt manteniment i d’alt consum hídric. 

L’article 266 de regulació de les construccions en sòl no urbanitzable detalla, entre d’altres, que les intervencions en el sòl no urbanitzable hauran d’assegurar el respecte i preservació de les condicions  ecològiques  i  paisatgístiques  de  l’entorn  en  què  s’emplacen,  amb  les  condicions específiques que s’assenyalen en les normes per a cada tipus de sòl i d’ús. 

L’article 286 que regula les construccions i instal∙lacions destinades a serveis tècnics i a activitats o equipaments d’interès públic, especifica diferents aspectes que cal tenir en compte per a la preservació  de  la  vegetació,  el  paisatge  o,  inclús  la  no  afectació  de  les  aus  per  riscos d’electrocució. 

•  Introduir  normativament  criteris  per  a  la  conservació  dels hàbitats  d’interès  comunitari  identificats  en  la  cartografia  del Departament de Territori i Sostenibilitat en espais lliures públics o privats i en sòl urbà o no urbanitzable. (Veure plànol P.3 del present Estudi Ambiental Estratègic en el qual es grafia la interacció entre els  hàbitats  d’interès  comunitari  i  el  sòl  urbà  que  reconeix  el POUM) •  Reforçar,  a  les  fitxes  dels  sectors  en  els  quals  s’identifica parcialment  la  presència  (o  proximitat)  d’hàbitats  d’interès comunitari,  la  necessitat  de  preservar  la  vegetació  autòctona existent associada als hàbitats d’interès en espais  lliures públics  i privats, en cas que en continguin,  i/o  la necessitat que  les noves plantacions  s’efectuïn  amb  espècies  vegetals  de  reforç  de  les cobertes d’interès adjacents. 

S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  21  de  la normativa  urbanística  (Característiques  bàsiques de  les  obres  d’urbanització)  amb  el  redactat següent: Art. 21 1.f.IV Es  prioritzarà  la  conservació  de  les  cobertes vegetals autòctones existents, especialment en les quals s’identifiquin hàbitats d’interès comunitari.  S’afegeix a les condicions d’ordenació, edificació i ús dels PAU’s 11, 13 i 15 un apartat amb el redactat següent:  

En els espais lliures públics i privats es preservarà la vegetació  autòctona  existent  associada  als hàbitats  d’interès  comunitari,  en  cas  que  en continguin,  i/o  la  necessitat  que  les  noves plantacions  s’efectuïn  amb  espècies  vegetals  de reforç de les cobertes d’interès adjacents. 

Moderat 

   

Page 110: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

106

Vector / Objectiu general 

Impacte (i caracterització) 

Avaluació de l’impacte potencial 

Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals 

recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a 

aprovació inicial 

Avaluació de 

l’impacte 

RISCOS AMBIENTALS 

Augment de les àrees exposades al risc d’inundabilitat (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu) 

Sever 

L’apartat 9 de  l’article 14  (Desenvolupament del POUM) especifica,  entre d’altres, que  serà precís efectuar un estudi d’inundabilitat del sector, d’acord amb les “Recomanacions per als estudis  d’inundabilitat  d’àmbit  local”  editades  per  l’Agència  Catalana  de  l’Aigua  al març  de 2003, per als períodes de retorn de 10, 100 i 500 anys. 

Els articles de la normativa urbanística que regulen el PAU 7, el PAU 11, el PAU 12, el PAU 13, el PAU  14  i  el  PAU  15  especifiquen  que  el  pla  de  millora  urbana  que  desenvolupi  el  polígon d’actuació urbanística corresponent incorporarà l’estudi d’inundabilitat i les mesures que siguin necessàries per tal de resoldre els efectes del curs hídric per un període de retorn de 500 anys. 

 

 

Moderat 

Augment del risc d’incendis forestals (Negatiu, indirecte, temporal, curt termini) 

Moderat 

L’article 266 de regulació de les construccions en sòl no urbanitzable detalla, entre d’altres, que les construccions emplaçades en àrees forestals o amb vegetació abundant, tant si són existents com de nova planta, mantindran una franja perimetral de 25 m d’amplada permanentment lliure de vegetació baixa i arbustiva, amb la massa forestal aclarida i les branques baixes esporgades. 

Requerir normativament que qualsevol actuació, planejament o execució del planejament, en un àmbit discontinu o allunyat del nucli  urbà,  a  menys  de  500  metres  de  masses  forestals continues,  haurà  d’incorporar  un  estudi  de  risc  d’incendi, adoptant  les  seves  determinacions  en  l’instrument  de desenvolupament o execució que s’estigui portant a terme. 

S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  21  de  la normativa  urbanística  (Característiques  bàsiques de  les  obres  d’urbanització)  amb  el  redactat següent: Art. 21 1.a.XI Qualsevol  actuació,  planejament  o  execució  del planejament, en un àmbit discontinu o allunyat del nucli  urbà,  a  menys  de  500  metres  de  masses forestals  continues,  haurà  d’incorporar  un  estudi de  risc  d’incendi,  adoptant  les  seves determinacions  en  l’instrument  de desenvolupament o execució que s’estigui portant a terme. 

Compatible 

Augment del risc associat a processos geològics (Negatiu, indirecte, temporal, curt termini) 

Moderat   

Incorporar a la fitxa dels PAU que interaccionin amb zones amb pendent igual o superior al 20% (que són tots exceptuant el PAU 01, el PAU 02 i el PAU 08), consideracions tals com:  

o Es tindran en compte les zones on hi ha pendents elevades per tal d’evitar el risc d’erosió o despreniments, en aquest cas s’adoptaran mesures de bioenginyeria  

o Es minimitzaran  les  edificacions  i  construccions  en  zones amb pendent elevada. S’evitaran els moviments de terres i, en  qualsevol  cas,  es  restauraran  els  talussos  resultants adoptant mesures ambientals. 

Efectuar  un  Estudi  d’Identificació  de  Riscos  Geològics  i incorporar‐ne les recomanacions en el POUM. 

Segons anàlisi en detall, les edificacions permeses no  estan  situades  en  terrenys  amb  pendent superior al 20%. Alguns dels espais lliures estan situats en pendent superior  al  20%,  en  aquest  cas  serà  d’aplicació l’article 21 (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització) de  la normativa urbanística, en el qual s’afegeix l’apartat següent: Art. 21 1.a En les obres de vialitat i espais lliures, s’efectuarà el decapatge i es preservarà la terra vegetal per a ser utilitzada posteriorment en les àrees a enjardinar o restaurar.  En  l’estabilització  o  revegetació  de talussos s’aplicaran tècniques de bioenginyeria. 

Compatible 

Augment de la vulnerabilitat municipal enfront riscos electromagnètics, químics i tecnològics (Negatiu, indirecte, temporal, mig termini, sinèrgic) 

Moderat   

Introduir  normativament  criteris  per  a  minimitzar  la contaminació  electromagnètica  derivada  dels  centres  de transformació elèctrica tals com: 

o En  els  edificis  destinats  a  usos  residencials  que  incloguin estacions  transformadores  elèctriques  en  el  seu  interior, valorar  la  instal∙lació  de  sistemes  d’apantallament  en  els paraments  de  tancament  de  l’espai  on  s’ubiquin  les estacions  transformadores  quan  aquests  confrontin  amb dormitoris, si el mesurament del camp magnètic altern de baixa freqüència, realitzat en el dormitori, resulta superior a 100nT. 

S’amplia l’apartat 4 de l’article 186 de la normativa urbanística (Sistema de serveis tècnics. Condicions d’ordenació,  ús  i  protecció)  amb  el  següent redactat següent: Art. 186.4 Les  estacions  transformadores  en  el  sol  urbà  i s'integraran en els edificis o en el Sistema d'espais lliures urbans. Aquest aspecte es contemplarà en el corresponent projecte d'edificació. En els edificis destinats  a  usos  residencials  que  incloguin estacions  transformadores  elèctriques  en  el  seu interior,  es  valorà  la  instal∙lació  de  sistemes d’apantallament  en  els  paraments  de  tancament de  l’espai  on  s’ubiquin  les  estacions transformadores  quan  aquests  confrontin  amb dormitoris,  si  el mesurament  del  camp magnètic altern de baixa freqüència, realitzat en el dormitori, resulta superior a 100nT. 

Compatible 

Introduir normativament criteris per a minimitzar el risc químic associat a usos industrials tals com: 

o Qualsevol implantació industrial amb un risc químic associat hauria  de  realitzar  un  estudi  de  risc,  i  en  tots  els  casos avaluar  la  incidència  sobre  els  sectors  urbans  o urbanitzables. Les autoritzacions per a aquestes activitats, necessàriament, haurien d’assegurar que no comporten cap risc en aquests àmbits. 

S’afegeix a l’article 239 (Condicions d’ús de la zona industrial  de  naus  en  filera)  i  a  l’article  242 (Condicions comunes d’ús de la zona industrial de naus  aïllades)  de  la  normativa  urbanística  el redactat següent: Art. 239 Art 242 Qualsevol  implantació  industrial  amb  un  risc químic associat realitzarà un estudi de risc, i en tots els  casos  avaluarà  la  incidència  sobre  els  sectors urbans.  Les  autoritzacions  per  a  aquestes activitats,  necessàriament,  haurien  d’assegurar que no comporten cap risc en aquests àmbits. 

Page 111: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

107

Vector / Objectiu general 

Impacte (i caracterització) 

Avaluació de l’impacte potencial 

Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals 

recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a 

aprovació inicial 

Avaluació de 

l’impacte 

CICLE DE L’AIGUA 

Augment del consum d’aigua (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu) 

Sever 

L’article 94 del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, el següent: o En  les sol∙licituds de  llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria 

descriptiva, indicant els esquemes de les instal∙lacions d’enllumenat, reg i subministrament d’aigua, indicant les mesures d’estalvi d’aigua i de consum elèctric (...).  

o En solars edificables que presentin vegetació arbrada, només serà permesa la tala d’arbres que representin un màxim d’afectació del 30% de l’arbrat existent. Si per a assolir el sostre assignat  al  solar  s’afecta  una  quantitat  d’arbrat  superior  al  30%,  s’hauran    de  replantar aquest mateix nombre d’arbres talats en excés en el mateix solar, utilitzant  les mateixes espècies o altres de caràcter mediterrani adaptades bioclimàticament i de baix requeriment d’aigua de reg. 

o Qualsevol nova edificació pública o privada que disposi dins de  la parcel∙la o s’ubiqui en espais  oberts  de  més  de  100  m2  de  superfície,  haurà  de  comptar  amb  un  sistema d’aprofitament de les aigües de pluja netes recollides per al reg i la neteja d’aquests espais. 

o En  les  parts  pavimentades  dels  espais  lliures  d’edificació,  s’utilitzarà  preferentment materials que permetin la permeabilitat de l’aigua de pluja. 

o La construcció de piscines en qualsevol situació territorial o urbana comportarà l’obligació de construir simultàniament un dipòsit de recollida d’aigües pluvials  la capacitat del qual serà com a mínim una tercera part de la capacitat de la piscina. 

L’article 192 de la Secció Cinquena. Sistema d’espais lliures públics (Clau P) especifica que els sòls destinats  a  espais  lliures  públics  s’ordenaran  amb  arbrat,  vegetació  i  elements  de  jardineria adaptats  bioclimàticament  al  territori,  evitant  les  espècies  de  conservació  delicada,  d’alt manteniment i d’alt consum hídric. 

Incloure en  l’expedient del POUM un certificat de  l’organisme responsable  (companyia  gestora del  subministrament d’aigua) sobre el grau de suficiència de la infraestructura d’abastament per a  satisfer  les necessitats d’aigua derivades del  creixement previst pel pla. 

Incloure en  l’expedient del POUM un certificat de  l’organisme responsable (companyia gestora del sanejament) sobre el grau de suficiència de la infraestructura de sanejament per a satisfer les  previsions  de  generació  d’aigües  residuals  derivades  del creixement previst pel pla. (Veure apartat 5.2.  Identificació de  les demandes de  recursos naturals  i  infraestructures  del  present  Estudi  Ambiental Estratègic) 

Es  considera  convenient  adoptar  l’estimació  de consum  d’aigua  d’abastament  i  de  generació d’aigües residuals tenint en compte les previsions demogràfiques  de  la  memòria  social  i  tenint  en compte  que  s’adoptaran  criteris  sostenibles d’estalvi d’aigua. 

Moderat 

Esgotament dels recursos hídrics autòctons (Negatiu, directe, temporal, mig termini, acumulatiu) 

Sever  Moderat 

Augment de la generació d’aigües residuals (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu) 

Sever  Moderat 

Contaminació de l’aigua (Negatiu, directe, temporal, mig termini, acumulatiu) 

Sever  Moderat 

PAISATGE 

Risc d’alteració d’espais o indrets d’interès paisatgístic i rellevants per a la identitat del municipi (Negatiu, directe, permanent, llarg termini) 

Moderat 

El POUM estableix com a prioritària la conservació i recuperació del paisatge agrícola tradicional, caracteritzat per un elevat interès paisatgístic i una important biodiversitat. 

Es proposa el soterrament de totes les línies de mitja tensió que creuen el sòl urbà, aprofitant tots  aquells  trams  de  viari  nou  que  es  proposen  o  aquells  viaris  que  encara  no  han  estat urbanitzats, o estan pendents de nova urbanització. 

En la Secció segona. Llicències d’obres i d’activitats de la normativa urbanística s’especifica que en els llocs de paisatge obert o natural, o en les perspectives d’interès que ofereixi el conjunt urbà, no es permet que la situació, massa, alçaria dels edificis, murs i tanques o instal∙lacions trenquin l’harmonia del paisatge o limitin el camp visual per contemplar belleses naturals. 

La normativa urbanística que regula els equipaments comunitaris i el sistema de serveis tècnics detalla que caldran adaptar‐se al paisatge. 

El POUM preveu els espais verds de protecció (clau P5) com a zones amb característiques d’espais de  transició,  entre  el  sòl  urbà  i  el  sòl  no  urbanitzable,  amb predomini  de  l’arbrat  dens  amb capçada i alçada suficient, amb la funció d’intervenir en el paisatge i d’atenuar l’impacte de les implantacions industrials en relació amb la resta del territori. 

En la regulació dels Cellers dins la Secció tercera. Construccions en sòl no urbanitzable, es detalla, entre d’altres, que els cellers com a elements característics de l’espai vitivinícola, es compondran amb especial cura per a la seva integració en el territori, al qual s’haurà d’incorporar amb valors arquitectònics  justificats.  Amb  aquest  fi,  el  projecte  adjuntarà  un  estudi  paisatgístic  amb  el contingut de l’article 21 del Decret 343/2006 que desenvolupa la Llei 8/2005 de protecció, gestió i adequació del paisatge. 

El POUM estableix diversos criteris normatius en relació al paisatge en sòl d’interès agrícola tals com: 

o No s’admeten actuacions que comportin l’alteració substancial de la fesomia dels conreus (...). 

o Les construccions permeses s’hauran de situar en els terrenys menys exposats visualment i en especial es desestimaran les construccions sobre els careners del relleu del terreny. 

o Amb caràcter general, el POUM determina que per aconseguir una major integració de les edificacions  en  el  paisatge  agrícola,  caldrà  realitzar  preferentment  un  tractament  amb pantalles vegetals que disminueixin l’impacte paisatgístic. Aquestes pantalles es realitzaran amb espècies vegetals autòctones. 

Es valora la consideració del Catàleg de la Regió Metropolitana de Barcelona sobre la millora del tractament paisatgístic dels vials d’accés a la població, però es considera que l’accés actual a Torrelavit és ordenat, facilita la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i reforça el caràcter i identitat del poble. 

Compatible 

   

Page 112: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

108

Vector / Objectiu general 

Impacte (i caracterització) 

Avaluació de l’impacte potencial 

Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals 

recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a 

aprovació inicial 

Avaluació de 

l’impacte 

CANVI CLIMÀTIC 

Augment de la mobilitat (Negatiu,  directe, 

permanent,  llarg 

termini, acumulatiu) 

Moderat   

Preveure que els projectes d’urbanització des Polígons d’Actuació Urbanística tinguin en compte les propostes efectuades a l’EAMG per  a  millorar  la  mobilitat  a  peu,  en  bicicleta,  destinades  al transport col∙lectiu, a la mobilitat en vehicle motoritzat, així com les accions previstes per a la millora de l’aparcament. 

S’afegeix a les d’ordenació, edificació i ús de cada polígon  d’actuació  un  apartat  amb  el  redactat següent: El  projecte  d’urbanització  tindrà  en  compte  les propostes efectuades a l’EAMG per a millorar la mobilitat  a  peu,  en  bicicleta,  destinades  al transport  col∙lectiu,  a  la  mobilitat  en  vehicle motoritzat, així com les accions previstes per a la millora de l’aparcament. 

Compatible 

Risc d’augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) (Negatiu, indirecte, temporal, mig termini, sinèrgic) 

Moderat   

(Totes les mesures apuntades en relació a l’ecoeficiència per a mitigar els  potencials  impactes  consistents  en  l’augment  de  la  demanda energètica  i  en  l’augment  de  la  demanda  de  materials  i  recursos naturals en general, són mesures també per a disminuir l’augment de les emissions de GEH derivat del desenvolupament del pla.) 

 

Compatible 

Augment de la demanda energètica (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu) 

Moderat 

L’article  21  de  la  normativa  urbanística,  sobre  les  característiques  bàsiques  de  les  obres d’urbanització, preveu que es prioritzi emprar elements d’enllumenat públic de baix consum. 

L’article 94 de la normativa urbanística del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, que en les sol∙licituds de llicències  d’obra  de  nova  construcció  caldrà  presentar  una memòria  descriptiva,  indicant  les mesures d’estalvi d’aigua i de consum elèctric (...).  

  

Introduir normativament criteris generals d’estalvi energètic: o Es  prioritzarà  l’ús  de  tecnologies  ecoeficients  en  tots  els edificis públics. 

o S'introduiran  mesures  d’estalvi  energètic  o  de  rehabilitació energètica, tant de l’envolupant com de les instal∙lacions, en les noves llicències o permisos d’obres que es donin per a la construcció  de  nous  habitatges  o  per  a  la  rehabilitació d’existents. 

o Es  prioritzarà  l’ús  d’energies  renovables  per  obtenir  la climatització (calefacció/refrigeració). 

o En  via  pública  s’hauran  de  contemplar  instal∙lacions  de recàrrega per a vehicles elèctrics.  

S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  183  de  la normativa  urbanística  (Sistema  d’equipaments comunitaris.  Condicions  d’ordenació  i d’edificació) amb el redactat següent: Art. 183 Es prioritzarà l’ús de tecnologies ecoeficients en tots els equipaments públics.  S’afegeix  a  l’apartat  26  de  l’article  112  de  la normativa  urbanística  (Classificació  segons  la funció  urbanística:  usos  específics)  el  redactat següent: Art. 112 Pel que fa a les instal∙lacions de climatització es prioritzarà l'ús d'energies renovables.  S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  21  de  la normativa urbanística (Característiques bàsiques de les obres d’urbanització): Art. 21.1.e.III Es contemplarà la instal∙lació de recàrrega per a vehicles elèctrics a la via pública.  D’altra banda, es considera que els requeriments del CTE, del Decret d’ecoeficiència i del RITE en relació  a  les  mesures  d’estalvi  energètic,  ja introdueixen  mesures  d’estalvi  energètic  o  de rehabilitació energètica tant a l’envolupant com a les instal∙lacions.  

Compatible 

Augment de la demanda de materials i recursos naturals en general (Negatiu, directe, temporal, curt termini) 

Moderat 

Segons la Memòria social del POUM, el pla preveu l’existència d’habitatges buits per a satisfer  la demanda d’habitants segons el creixement previst en l’horitzó del POUM. 

Introduir normativament criteris per a fomentar el reciclatge dels materials de la construcció: 

o Recomanar  que  els  projectes  d'urbanització  i  edificació prevegin el fet de portar el residus procedents d’enderrocs i demolicions a plantes de triatge i reciclatge de materials. 

S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  21 (Característiques  bàsiques  de  les  obres d’urbanització)  i als articles 208, 214, 217, 223, 226,  229,  232,  238,  241  (sobre  les  condicions d’ordenació i edificació de les diferents claus en SU) de la normativa urbanística: Art. 21.1.a Art. 208, Art 214, Art 217, Art 223, Art 226, Art 229, Art 232, Art 238 i Art 241 Es  recomana  que  els  projectes  d’urbanització prevegin  portar  els  residus  procedents d’enderrocs  i demolicions a plantes de  triatge  i reciclatge de materials. 

Compatible 

   

Page 113: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

109

Vector / Objectiu general 

Impacte (i caracterització) 

Avaluació de l’impacte potencial 

Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals 

recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a 

aprovació inicial 

Avaluació de 

l’impacte 

CONTAMINACIÓ 

ATMOSFÈRICA, 

ACÚSTICA I 

LUMÍNICA 

Risc d’augment de les emissions de contaminants atmosfèrics (PM10, NOx) i impactes residuals associats (Negatiu, indirecte, temporal, mig termini, sinèrgic) 

Moderat   

Introduir  normativament  criteris  per  minimitzar  les  emissions atmosfèriques procedents de les activitats industrials i de la seva explotació: 

o Totes  les activitats que generin emissions a  l’atmosfera pels processos industrials que desenvolupin o per les instal∙lacions que  contemplin,  haurien  d’incloure,  per  a  l’obtenció  de l’autorització  o  llicència  de  l’activitat,  d’acord  amb  la  Llei 20/2009 de prevenció  i  control ambiental de  les activitats,  i llurs  modificacions,  un  estudi  que  reculli,  entre  d’altres,  la previsió del  tipus  i volum de gasos  i partícules en suspensió que es preveu generar amb  l’activitat  i,  també,  les mesures correctores que s’apliquen per a minimitzar la seva generació i per complir la legislació vigent en matèria de contaminació atmosfèrica. 

(Les  propostes  de  l’EAMG  destinades  a  aconseguir  un  canvi  de  la mobilitat  cap  a  mitjans  de  transports  no  motoritzats  també contribueixen a mitigar l’augment de les emissions de GEH derivat del desenvolupament del pla). 

S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  126  de  la normativa  urbanística  (Nivell  d’incidència  dels usos  sobre  l’entorn  i  el medi  ambient)  amb  el redactat següent: Art. 126 Totes  les  activitats  que  generin  emissions  a l’atmosfera  pels  processos  industrials  que desenvolupin  o  per  les  instal∙lacions  que contemplin,  per  a  l’obtenció  de  l’autorització  o llicència  de  l’activitat  —d’acord  amb  la  Llei 20/2009 de prevenció i control ambiental de les activitats,  i  llurs modificacions— han d’incloure un estudi que reculli, entre d’altres, la previsió del tipus  i volum de gasos  i partícules en suspensió que es preveu generar amb  l’activitat  i,  també, les mesures correctores que seran d’aplicació per a minimitzar  la  seva  generació  i  per  complir  la legislació  vigent  en  matèria  de  contaminació atmosfèrica. 

Compatible 

Contaminació lluminosa (Negatiu, directe, permanent, curt termini) 

Moderat 

L’article 94 de la normativa urbanística del Títol II. Paràmetres comuns d’ordenació i ús, Capítol I. Normes aplicables a tots tipus d’ordenació, preveu, entre d’altres, el següent: o En  les sol∙licituds de  llicències d’obra de nova construcció caldrà presentar una memòria 

descriptiva, indicant els esquemes de les instal∙lacions d’enllumenat, reg i subministrament d’aigua, indicant les mesures d’estalvi d’aigua i de consum elèctric i les mesures per adaptar l’enllumenat exterior a  les disposicions de  la Llei 6/2001 de 31 de maig  i el Real Decreto 1890/2008, de 14 de novembre.  

L’article 21 que regula  les característiques bàsiques de  les obres d’urbanització del Capítol  II. Desplegament del Pla d’ordenació urbanística municipal especifica, entre d’altres, els següents criteris: o En l’explanació de vials i pavimentació de calçades, vorades, voreres, i espais lliures de tots 

els tipus de sòl i sectors, les solucions amb paviments continus es resoldran amb materials asfàltics amb granulometries especials que garanteixin la màxima absorció acústica, llevat que les condicions topogràfiques dels vials requereixin la utilització d’altres materials. 

 

Introduir  normativament  mesures  en  relació  a  la  contaminació acústica i lumínica tals com: 

o Als  efectes  de  la  zonificació  establerta  pel  Reglament  de desenvolupament  de  la  Llei  6/2001,  de  31  de  maig, d'ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del  medi  nocturn,  incloure  tots  els  espais  inclosos  en l'estructura d'espais  lliures  (SNU) en  la  zona E1, de màxima protecció contra  la contaminació  lluminosa  llevat dels casos que no sigui possible per raons de seguretat. 

o Sempre que una activitat sigui la causant de l’alteració de la qualitat acústica fora dels límits de la seva parcel∙la, haurà de prendre  les  mesures  escaients  per  minimitzar  les  seves emissions  sonores  (aïllament  en  les  edificacions  on  es desenvolupa  l’activitat,  apantallaments  acústics  en  l’espai lliure privat de la parcel∙la, etc.), amb la finalitat de mantenir els objectius de qualitat acústica establerts per la legislació. 

o Prioritzar l'ús de paviments sonoreductors a les principals vies de trànsit del municipi. 

o Tenir  en  compte  el  criteri  acústic  en  les  actuacions  de remodelació de l'espai públic, tant en l'ús de materials com en la configuració de distribucions que minorin l'impacte acústic sobre els veïns. 

S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  266  de  la normativa  urbanística  (Procediment  per  a l’autorització de les obres i els usos en SNU) amb el redactat següent: Art. 266 Als  efectes  de  la  zonificació  establerta  pel Reglament  de  desenvolupament  de  la  Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental de l’enllumenament  per  a  la  protecció  del  medi nocturn,  totes  les  construccions    en  sòl  no urbanitzable  i  els  seus  espais  associats  estaran inclosos  en  la  zona  E1,  de  màxima  protecció contra  la  contaminació  lluminosa  llevat  dels casos  que  no  sigui  possible  per  raons  de seguretat.  S’afegeix  un  nou  apartat  a  l’article  126  de  la normativa  urbanística  (Nivell  d’incidència  dels usos  sobre  l’entorn  i  el medi  ambient)  amb  el redactat següent: Art. 126 Sempre  que  una  activitat  sigui  la  causant  de l’alteració de la qualitat acústica fora dels límits de  la  seva  parcel∙la,  haurà  de  prendre  les mesures  escaients  per  minimitzar  les  seves emissions sonores (aïllament en  les edificacions on  es  desenvolupa  l’activitat,  apantallaments acústics  en  l’espai  lliure  privat  de  la  parcel∙la, etc.), amb la finalitat de mantenir els objectius de qualitat acústica establerts per la legislació.  S’amplia i s’afegeix un nou apartat a l’article 21 de  la  normativa  urbanística  (Característiques bàsiques  de  les  obres  d’urbanització)  amb  els redactats següents: Art. 21.1.a Preferentment  s’utilitzaran  paviments  amb components  procedents  del  reciclatge  de materials i paviments sonoreductors.  

En  les  actuacions  a  l’espai  públic  es  tindrà  en compte  el  criteri  acústic  tant  en  l’ús  dels materials com en la configuració, de forma que minorin l’impacta acústic sobre els veïns.  

Compatible 

Contaminació acústica i risc d’afectació de receptors sensibles (Negatiu, directe, permanent, curt termini) 

Moderat  Compatible 

   

Page 114: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

110

Vector / Objectiu general 

Impacte (i caracterització) 

Avaluació de l’impacte potencial 

Proposta de pla per a aprovació inicial Mesures ambientals addicionals 

recomanades per l’equip d’avaluació ambiental Grau d’incorporació al document de pla per a 

aprovació inicial 

Avaluació de 

l’impacte 

CICLE DE VIDA DELS 

MATERIALS I 

RESIDUS 

Generació de residus en fase constructiva (Negatiu, directe, temporal, curt termini) 

Moderat 

L’article 21 que regula  les característiques bàsiques de  les obres d’urbanització del Capítol  II. Desplegament del Pla d’ordenació urbanística municipal especifica, entre d’altres, els següents criteris: o En l’explanació de vials i pavimentació de calçades, vorades, voreres, i espais lliures de tots 

els  tipus  de  sòl  i  sectors,  preferentment  s’utilitzaran  paviments  amb  components procedents del reciclatge de materials. 

   

Compatible 

Augment de la generació de residus (Negatiu, directe, permanent, curt termini, acumulatiu) 

Moderat   

Incloure  en  l’expedient  del  POUM  un  certificat  de  l’organisme responsable sobre la capacitat de gestionar l’augment estimat de residus derivat dels creixements previstos pel pla. 

(Les mesures proposades per pal∙liar  l’impacte potencial consistent en  l’augment  de  la  demanda  de  materials  i  recursos  naturals  en general també es poden considerar mesures per a mitigar l’impacte consistent en l’augment de la generació de residus). 

Es considera convenient adoptar una estimació sobre  l’augment  de  residus  derivat  dels creixements  previstos  pel  pla  que  tingui  en compte  les  previsions  demogràfiques  de  la memòria  social,  així  com  ratis  actualitzats  de generació de residus. 

Compatible 

 

 

Page 115: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

111

6.3 Anàlisi concret d’impactes en relació al canvi climàtic 

 

El  POUM,  en  tractar‐se  d’un  instrument  de  planejament  urbanístic,  és  el  veritable  ordenador  integral  del 

territori i, com a tal, és un element clau per a mitigar l’impacte de l’augment de les emissions de gasos amb 

efecte hivernacle. 

 

Els  efectes  ambientals  de  la  planificació  residencial,  del  consum  de  recursos  energètics  o  hídrics  pel  seu 

desenvolupament o bé la mobilitat generada són factors a considerar des del punt de vista del canvi climàtic.  

 

Els  principals  factors  o  impactes  del  planejament  urbanístic  sobre  les  emissions  de  gasos  amb  efecte 

d’hivernacle s’identifiquen com a les següents (Guia La incorporació de la mitigació del canvi climàtic al procés 

d’avaluació ambiental de plans i programes. Març 2011. Oficina Catalana del Canvi Climàtic): 

 

Impacte climàtic de la planificació residencial 

Impacte climàtic de la planificació dels serveis 

Impacte climàtic de la planificació industrial 

Impacte climàtic de la mobilitat generada 

Impacte climàtic associat a l’ús dels recursos hídrics 

Impacte climàtic dels residus generats 

 

Per tant, per tal de mitigar els impactes climàtics dels diferents aspectes sobre els que incideix el POUM cal 

incidir amb mesures correctores a nivell d’estalvi  i eficiència energètica, de gestió dels  recursos hídrics, del 

transport i la mobilitat i de generació de residus. 

 

Cal no menystenir també que es poden compatibilitzar les emissions derivades de la pèrdues d’embornals de 

CO2, és a dir, de la pèrdua de boscos que actuen com a reservori de CO2 fix i el capturen sobre el seu creixement. 

 

Es  considera  doncs  que  bona  part  de  les  mesures  ambientals  proposades  en  l’apartat  6.2  en  relació  a  la 

mitigació  dels  impactes  com  l’augment  de  la  mobilitat,  l’augment  del  consum  d’aigua,  la  contaminació 

atmosfèrica, la generació de materials i residus, l’augment de la demanda energètica i de recursos naturals i la 

possible afectació d’hàbitats d’interès ecològic són tots ells impactes encaminats també a reduir un possible 

augment de l’efecte del pla sobre el canvi climàtic. 

 

D’altra banda, es proposa a nivell més general, incloure en el POUM la previsió de realitzar les següents accions:  

Sensibilització i difusió del coneixement sobre el canvi climàtic. 

Aprofitar  l’impuls  del  nou  POUM  per  efectuar  l’adhesió  al  Pacte  d’alcaldes,  document  en  el  qual 

s’efectua un compromís a nivell europeu per a reduir les emissions de CO2 o d’altres estratègies per a 

la lluita contra el canvi climàtic. 

 

 

Page 116: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

112

7. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS 

  

En aquest apartat s’analitza el grau de compliment dels objectius ambientals definits per a l’avaluació ambiental 

del Pla. 

 

Aquest  anàlisi  és  el  resultat  d’avaluar  els  principals  efectes  ambientals  significatius  que  es  derivaran  de 

l’execució del POUM tenint en compte les mesures de protecció ambiental  integrades en la concepció de la 

proposta d’ordenació, però sense considerar les mesures addicionals recomanades en el present document. 

 

La valoració qualitativa del POUM per a l’estimació de l’assoliment dels objectius ambientals s’exposa utilitzant 

la simbologia relacionada a la taula següent (utilitzant els mateixos criteris objectius que els presentats per a 

l’avaluació de les diferents alternatives d’ordenació proposades inicialment). 

 

 

Compliment  Simbologia   Significació 

MOLT INSATISFACTORI  ‐‐  Els objectius s’incompleixen 

INSATISFACTORI  ‐  Els objectius no es compleixen amb un grau de satisfacció suficient 

SUFICIENT  ‐/+  Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció acceptable 

SATISFACTORI  +  Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció alt 

MOLT SATISFACTORI  ++  Els objectius es compleixen amb un grau de satisfacció molt alt 

 

 

D’altra banda, s’efectua una valoració quantitativa de la qualitat ambiental de la proposta del POUM en relació 

als  objectius  ambientals  amb  major  rang  d’importància  a  partir  del  càlcul  dels  indicadors  especificats  al 

Document de Referència. 

 

 

 

 

Page 117: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

113

 

Taula 33. Avaluació global de la proposta de POUM per a l’aprovació inicial. 

VECTOR AMBIENTAL  OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS  GRAU D’ASSOLIMENT 

MODEL TERRITORIAL I 

OCUPACIÓ DEL SÒL 

1. Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl. 

‐ Donar compliment a les determinacions del planejament territorial de referència (PDTAP i PTMB). 

‐ Evitar l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos.  

‐ Potenciar les millores urbanes, les rehabilitacions i l’establiment d’una estructura urbana plurifuncional. 

2. Generar un creixement compacte. 

‐ Promoure un model urbanístic i de planejament de consolidació del creixement compacte dels nuclis tradicionals. + 

3. Ordenar adequadament el conjunt del sòl no urbanitzable, preservant els espais i elements de valor rellevant del territori. 

‐ Ordenar el sòl no urbanitzable, amb reconeixement i potenciació dels seus valors i de les seves funcions en l'estructuració orgànica del territori, 

de connectivitat ecològica i d’acolliment de valors ambientals i regulació de les noves construccions i usos en el mateix. 

‐ Promoure i reforçar la connectivitat ecològica. 

‐ Situar les àrees d’expansió urbana sobre espais adequats d’interès natural baix, evitant l’afectació d’àrees fràgils i/o escasses per edificacions 

o infraestructures. 

6. Establir una clara delimitació entre l’espai urbà i el sòl no urbanitzable. 

‐ Ubicar les noves zones verdes i espais lliures associats/des als nous desenvolupaments urbanístics en el context de transició amb l’entorn 

agroforestal del voltant dels nuclis urbans. 

++ 

   

Page 118: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

114

 

VECTOR AMBIENTAL  OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS  GRAU D’ASSOLIMENT 

BIODIVERSITAT, 

CONNECTIVITAT 

ECOLÒGICA I PATRIMONI 

NATURAL 

4. Preservar els espais i elements amb valor especialment rellevant. 

‐ Garantir la presència de mostres suficients dels hàbitats d’interès comunitari identificats d’acord amb la Directiva d’hàbitats, evitant, sempre 

que sigui tècnicament possible, la seva afectació. 

‐ Preservar l’espai fluvial del riu de Bitlles i la xarxa de torrents associada, les fonts, els espais agraris (especialment d’aquells més fèrtils o que 

produeixin algun producte amb alguna marca protegida de denominació d’origen, de qualitat agrària o similar; en aquest context tenim la DO 

cava i la denominació de qualitat de préssec) i forestals. 

‐ Definir els paràmetres de disseny dels parcs urbans, en especial del parc fluvial del Bitlles al seu pas pel nucli urbà, de tal forma que es prioritzi 

la conservació, en la mesura del possible, dels elements vegetals preexistents, i la utilització d’espècies autòctones. 

‐ Establir una ordenació del sòl no urbanitzable que faciliti l’impuls de fórmules de custòdia del territori o similars en àmbits fluvials, forestals o 

agraris per a promoure una gestió activa del territori de Torrelavit amb valors ambientals, paisatgístics o patrimonials destacats. 

RISCOS AMBIENTALS 

5. Prevenir els riscos ambientals. 

‐ Identificar les zones amb riscos ambientals i preservar‐les de desenvolupaments urbanístics en les mateixes o en el seu entorn més immediat 

d'afecció. 

‐ Adoptar mesures de prevenció d’incendis forestals. 

‐ Delimitar les zones inundables per tal de prevenir i minimitzar els riscos hidrològics associats a les inundacions. 

CICLE DE L’AIGUA 

7. Compatibilitzar el planejament amb el cicle de l’aigua. 

‐ Adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons, especialment de les fonts i els pous, orígens de les extraccions d’aigua. 

‐  Adequar  el  desenvolupament  previst  pel  POUM  a  la  disponibilitat  de  recursos  hídrics  per  tal  que,  en  la  mesura  del  possible,  aquesta 

disponibilitat es garanteixi en un marc de sostenibilitat. 

‐ Assegurar l'òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades, i estudiar‐ne les possibilitats de reutilització. 

 

   

Page 119: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

115

 

VECTOR AMBIENTAL  OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS  GRAU D’ASSOLIMENT 

PAISATGE 

8. Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge en la totalitat del territori. 

‐ Preservar la qualitat del paisatge i dels elements i els ambients paisatgístics d’interès, assumint específicament els criteris i continguts de la 

Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. 

‐ Preservar la identitat de poble segons les condicions d’ordenació, edificació i estètiques. 

‐ Garantir la façana pública del poble sobre el Bitlles en el front urbà de Lavit, Terrasola, el Vilet i Mussons. 

‐ Garantir la integració de les noves edificacions en l'entorn paisatgístic del territori on es troben, mitjançant definició de condicions detallades 

en la normativa del nou POUM respecte paràmetres d’ordenació, edificació i estètics en especial en el nuclis rurals de Can Nadal de la 

Bogadella, Can Raspall dels Horts i Sant Martí de Sadevesa. 

CANVI CLIMÀTIC 

9. Contribuir a la mobilitat sostenible mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i de la mobilitat. 

‐ Ubicar els nous equipaments i zones de serveis en llocs estratègics a l’entorn del casc urbà per a potenciar‐ne les seves funcions socials i en el 

context d'afavoriment d'una major cohesió social i d’una mobilitat més sostenible. 

‐ Evitar el creixement de la mobilitat obligada, afavorint modes de transport sostenible i promovent l’ús del transport públic. 

10. Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans i edificacions i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. 

‐ Adoptar mesures per a fomentar i incrementar la producció d'energia a partir de recursos autòctons i de caràcter renovable. 

‐ Promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques de bioclimatisme i eficiència energètica en les edificacions, de cara a 

reduir la seva contribució al canvi climàtic. 

‐/+ 

CONTAMINACIÓ 

ATMOSFÈRICA, ACÚSTICA I 

LUMÍNICA 

11. Prevenir la contaminació atmosfèrica, acústica i lumínica. 

‐ Promoure mesures de prevenció de la contaminació atmosfèrica, afavorint la mobilitat sostenible i  la implantació d’activitats econòmiques 

respectuoses amb el medi. 

‐ Promoció de mesures de prevenció de la contaminació lluminosa, ordenant el tipus d’il∙luminació de cada sector concret. 

‐ Adoptar mesures per a reduir l'impacte sonor sobre la població exposada a nivells sonors més elevats. 

‐/+ 

CICLE DE VIDA DELS 

MATERIALS I RESIDUS 

12. Garantir una correcta gestió dels materials i els residus. 

‐ Gestionar els residus d’enderroc, de la construcció i d’excavació que es generin en el desenvolupament del pla en instal∙lacions autoritzades 

per  l’Agencia de Residus de Catalunya  i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels 

residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. 

‐ Implantar els serveis tècnics ambientals amb els sistemes de disseny urbà adients per a potenciar, a nivell local, la recollida selectiva dels residus 

i les possibilitats de reutilització i reciclatge. 

‐ Promoure mesures en els edificis la previsió d’espais i instal∙lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions 

de gestió dels mateixos. 

‐/+ 

 

   

Page 120: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

116

Taula 34. Resultat dels indicadors per a la proposta de POUM per a l’aprovació inicial. 

VECTOR AMBIENTAL  OBJECTIUS AMBIENTALS  INDICADORS AMBIENTALS  RESULTAT 

MODEL TERRITORIAL I 

OCUPACIÓ DEL SÒL 

1. Minimitzar i racionalitzar el consum de sòl  

Indicador 1 

Percentatge de sòl artificialitzat* (Superfície per habitant de sòl urbà + sòl 

urbanitzable + sòl ocupat per sistemes generals en sòl no urbanitzable). 

592  

m2/habitant 

2. Generar un creixement compacte Indicador 2 

Nombre d’habitatges/Ha de sòl urbà o urbanitzable. 

11,24  

habitatges/Ha SU 

3. Ordenar adequadament el conjunt del sòl no 

urbanitzable, preservant els espais i elements de valor 

rellevant del territori. 

Indicador 3 

Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental. 

788,06 

Ha 

BIODIVERSITAT, 

CONNECTIVITAT 

ECOLÒGICA I PATRIMONI 

NATURAL 

4. Preservar els espais i elements amb valor especialment 

rellevant. 

Indicador 4 

Superfície de terrenys ocupats per hàbitats d’interès comunitari afectada 

per la urbanització. 

Per al càlcul s’adopta la superfície dels PAU (delimitats pel POUM) que 

interacciona amb els hàbitats d’interès comunitari reconeguts a la 

cartografia del Departament de Territori i Sostenibilitat. 

16.315  

m2 

RISCOS AMBIENTALS  5. Prevenir els riscos ambientals. 

Indicador 5 

Superfície de terrenys situats en zones inundables afectada per l’edificació 

o altres actuacions que alterin la morfologia del relleu. 

Per al càlcul s’adopta la superfície dels PAU (delimitats pel POUM) que 

interacciona amb la làmina d’aigua corresponent als períodes de 

retorn de 10, 100 i 500 respectivament segons cartografia disponible 

de l’Agència Catalana de l’Aigua per al riu de Bitlles. 

Q10 ‐ 44 m2 

Q100 ‐ 124 m2  

Q500 – 25.996 m2 

 

 

  

 

 

 

Page 121: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

117

8. PROGRAMA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL 

 El  programa  de  vigilància  ambiental  que  es  proposa  consisteix  en  l’adopció  d’un  seguit  de  mesures  de 

seguiment  i  supervisió  com  a  mecanismes  que  permetran  verificar  periòdicament  l’eficàcia  de  l’avaluació 

ambiental duta a terme.  

 El seguiment ambiental el durà a terme l’Ajuntament de Torrelavit, de conformitat amb l’article 29 de la Llei 

6/2009, que serà l’encarregat d’emetre i lliurar els informes de seguiment ambiental a l’òrgan competent per 

raó de la matèria i a l’òrgan ambiental. Per aquesta tasca, podrà designar un director ambiental del pla. 

 

El Pla hauria d’incloure, normativament, la previsió d’elaborar i redactar anualment una memòria de seguiment 

i evolució de la qual se n’haurà de trametre una còpia informativa a l’òrgan competent d’avaluació ambiental 

de la Generalitat.  

 

Amb la finalitat de realitzar aquesta memòria de seguiment i evolució, es proposen un seguit d’indicadors que, 

amb un  seguiment adequat, han de permetre establir  l’evolució del municipi en els principis  i objectius de 

sostenibilitat del POUM de Torrelavit.  

 

D’altra banda, per tal d’optimitzar i millorar el seguiment ambiental de POUM, es proposa coordinar l’execució 

del programa de vigilància ambiental del pla amb les actualitzacions que es facin de l’Agenda 21. La mesura dels 

indicadors propis de l’Agenda 21 pels diferents vectors ambientals, de la sostenibilitat global municipal, poden 

contribuir a tenir una eina eficaç per a l’avaluació del desenvolupament urbanístic del municipi. 

 

Taula 35. Proposta d’indicadors de seguiment del POUM. 

INDICADORS DE SEGUIMENT FONT D’OBTENCIÓ  

DE DADES TENDÈNCIA DESITJADA 

Superfície ocupada per activitats que fragmenten el territori Mapa de Cobertes del Sòl 

de Catalunya del CREAF Disminució 

Superfície ocupada per hàbitats d’interès comunitari  Bases cartogràfiques DTS  Manteniment/Augment 

Riquesa mitjana d’ocells en temporada de nidificació  Institut Català 

d’Ornitologia / SITXell Manteniment/Augment 

% habitatges buits sobre el total d’habitatges   Ajuntament  Disminució 

Número d’habitatges nous respecte l’increment de població  Ajuntament  Disminució 

Zones exclusives per a vianants  Ajuntament  Augment 

% de certificació energètica A sobre el total d’habitatges 

certificats ICAEN  Augment 

% de certificació energètica sobre el total d’habitatges 

certificats ICAEN  Augment 

Consum registrat d'aigua d'abastament (m3/any) respecte el 

total d'abonats Companyia d’aigües  Disminució 

Consum domèstic d'aigua per càpita (l/hab dia) mesurat en 

comptadors Companyia d’aigües  Disminució 

Percentatge de residus recollits selectivament sobre el total de 

residus generats 

Companyia per a la 

recollida de residus Augment 

Page 122: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

118

9. SÍNTESI 

 

Marc legal 

 

El present Estudi Ambiental Estratègic (EAE) es redacta i tramita d’acord amb el marc legal vigent en matèria 

d’avaluació  ambiental  estratègica,  regulada  per  les  següents  disposicions  de  caràcter  general:  en  l’àmbit 

europeu, la Directiva 2001/42/CE, en l’àmbit estatal, la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental 

i a Catalunya, la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes, i la Disposició addicional 

vuitena  de  la  Llei  16/2015,  de  21  de  juliol.  D’altra  banda,  l’avaluació  ambiental  estratègica  s’integra  en  la 

tramitació del POUM seguint el procediment establert en la legislació urbanística vigent. 

 

Particularitats ambientals 

 

Torrelavit és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès (província de Barcelona), situat a l’extrem septentrional 

de la plana, a la vall baixa de la riera de Mediona o riu de Bitlles, al límit amb Anoia. 

 

Torrelavit té un conjunt urbà situat al centre del terme, configurat pels nuclis històrics principals de Terrassola 

i Lavit (actual cap del municipi), tot i això, en total, té 10 entitats o nuclis de població que apleguen tots els 

habitants del municipi (1.401 habitants l’any 2015). La forma urbana és dispersa i desdibuixada amb diversos 

barris: Can Nadal de Bogadella, Can Raspall dels Horts, Can Rossell de la Serra, El Carrer del Bosc, Lavit, La Pineda, La Riera, 

Sant Martí Sadevesa i Terrassola. 

 

Aproximadament un 27% del terme municipal presenta sòls amb pendent superior al 20%. Aquestes zones amb 

major pendent es situen entorn la xarxa fluvial, resseguint els cursos d’aigua que han anat erosionant el sòl. El 

terreny és ondulat pels contraforts de  la serra de Mediona, pel mig de  la qual  travessa  l’artèria  fluvial més 

important del terme, el riu Bitlles (afluent del riu Anoia). 

 

El riu de Bitlles té diversos afluents. Destaca pel marge esquerre el torrent del Torró (St. Pere de Riudebitlles) i 

pel marge dret el torrent de les Forques (St. Quintí de Mediona) i el torrent de Guilló (St. Pere de Riudebitlles).  

Tant a una banda com a l’altra del seu recorregut pel terme municipal, desguassen petits torrents que porten 

aigua en períodes de certa intensitat de precipitació; els torrents més destacats són el torrent de Mas Vendrell 

i el de Sant Marçal. 

 

Al municipi de Torrelavit hi ha un nombre molt destacat de  fonts naturals,  fins a 60 segons el Pla Director 

Supramunicipal de Sostenibilitat de la mancomunitat de municipis de l’Alt Penedès (2005), perquè és un terme 

d’una notable extensió i té una constitució geològica i una peculiar estructura orogràfica. 

 

Els  espais  agrícoles,  especialment  la  vinya,  ocupen  la  superfície  més  destacada  del  terme  municipal  de 

Torrelavit.  Els  espais  urbanitzats  es  concentren  al  llarg  del  riu  de  Bitlles,  amb  certa  dispersió.  Les  masses 

forestals, minoritàries, estan dominades pels matollars (brolles i garrigues)  i els boscos aciculifolis (pinedes), 

destacant especialment dues franges paral∙leles amb certa continuïtat al llarg del riu de Bitlles. 

 

Dins els sòls agrícoles dominen els conreus llenyosos de secà (categoria en la què s’inclou la vinya), però també 

hi ha una presència prou significativa de vora el 20% de conreus herbacis de secà. La vinya i l’enoturisme són 

és uns dels principals motors econòmics del municipi. 

 

Page 123: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

119

Dins el  terme municipal de Torrelavit no hi ha cap espai protegit  inclòs a  la Xarxa de Parcs Naturals, Espais 

Naturals de Protecció Especial, espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural o espais de la Xarxa Natura 2000. 

Tot i això, el límit nord‐est del terme és aproximadament també un tram de límit de l’Espai d’Interès Natural  

Valls  de  l’Anoia,  que  també  forma  part  de  la  Xarxa  Natura  2000,  és  ZEC  (codi  ES5110018)  i  ZEPA  (codi 

ES5110018). 

 

Bona part del terme municipal està inclòs dins l’Àrea d’Interès Faunístic i Florístic número 2807, que inclou la 

zona de distribució de l’àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). 

 

Pel que fa a la biodiversitat territorial, al municipi s’identifiquen els hàbitats d’interès comunitari no prioritari 

corresponents a pinedes mediterrànies (codi 9540); alberedes, salzedes i altres boscos de ribera (codi 92A0); 

alzinars i carrascars (codi 9340) i matollars termomediterranis i predesèrtics (codi 5330). 

 

L’element més important en relació a la connectivitat ecològica dins el terme de Torrelavit és el riu de Bitlles i 

la seva xarxa d’afluents associada. Tot i això, el conjunt del mosaic agroforestal del sòl no urbanitzat, amb una 

relativa baixa presència d’infraestructures viàries importants i una baixa urbanització del territori, també és un 

element  important per  la connectivitat a nivell  territorial. Segons el PTMB, Torrelavit es  troba en un  indret 

estratègic per a la connectivitat dels espais PEIN i Xarxa Natura 2000 propers. 

 

Segons  el  Catàleg  del  Paisatge  de  la  Regió  Metropolitana  de  Barcelona,  al  terme  municipal  de  Torrelavit 

s’identifiquen dues unitats de paisatge, per una banda  la Plana del Penedès (unitat 3) a  la meitat sud  i, per 

l’altra, les Valls de l’Anoia (unitat 4) a la meitat nord aproximadament.  

 

D’entre la xarxa d’itineraris i camins més importants al municipi, destaca l’execució del projecte El camí del riu, 

que ha donat com a resultat una ruta d’uns 43 quilòmetres que ressegueix aquests els rius Mediona‐Bitlles, 

Anoia  i  Lavernó  des  de  Lavernó  fins  al  castell  de Mediona,  i  aprofita  també  per  acostar  els  elements més 

característics  de  cadascuna  d’aquestes  poblacions  als  visitants.  Aquesta  s’ha  portat  a  terme  per  recuperar 

l’ecosistema fluvial i donar un impuls turístic a la zona. Les rutes es poden fer tant a peu com en bicicleta o a 

cavall. 

 

En  relació amb el  risc d’inundabilitat,  l’ACA disposa de dades sobre  la  inundabilitat del  riu de Bitlles  i no hi 

identifica cap àrea de risc potencial significatiu en front inundacions (ARPSI). D’altra banda,  l’Ajuntament va 

encarregar un Estudi d’inundabilitat del riu de Bitlles al seu pas pel nucli urbà de Torrelavit (maig 2009), en el 

marc del Projecte de recuperació de l’espai públic del cas antic de Terrassola i connexió peatonal amb l’antic 

camí dels molins dins l’entorn fluvial del riu de Bitlles. 

 

En relació al risc d’incendi, Torrelavit està declarat com a municipi d’alt risc d’incendi forestal per la Generalitat 

de Catalunya. 

 

Pel que fa al tema dels serveis  i  la gestió dels recursos, un dels aspectes més rellevants és que Torrelavit és 

autosuficient en relació a l’abastament d’aigua potable, abasteix la població amb l'aigua d'uns quants pous en 

actiu, tot i això, quan el cabal d'extracció dels pous no cobreix la seva necessitat, es porta aigua amb cisternes, 

cosa que encareix el preu del servei. El municipi no es troba connectat a una xarxa d'aigua en alta de manera 

que depèn totalment de la recàrrega de l'aigua dels pous. 

 

   

Page 124: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

120

Objectius i criteris ambientals del POUM 

 

Per a  l’avaluació ambiental del POUM de Torrelavit  s’han concretat  i ordenat  jeràrquicament uns objectius 

ambientals d’acord a les vulnerabilitats i requeriments ambientals del municipi i integrant les indicacions del 

Document de Referència. 

 

En total s’han definit 12 objectius donant major importància als relatius al model territorial i l’ocupació del sòl, 

seguits  dels  que  fan  referència  a  la  biodiversitat,  connectivitat  ecològica  i  patrimoni  natural  i  als  riscos 

ambientals.  Per  a  l’avaluació  qualitativa  dels  objectius  ambientals,  els  de  major  rang  d’importància 

s’acompanyen d’uns indicadors quantitatius. 

 

Avaluació d’alternatives 

 

En fase d’Avanç de planejament es van plantejar tres alternatives d’ordenació, les quals es van analitzar per 

procedir a l’elecció de l’alternativa escollida.  

 

En el temps transcorregut entre la fase d’Avanç de Pla (2008) i la proposta de pla per a Aprovació inicial (2016‐

2017), el model urbanístic del POUM ha evolucionat i s’ha anat concretant a partir dels coneixements i punts 

de  vista  de  l’equip  de  govern  municipal  i  dels  tècnics  que  li  donen  suport,  de  l’anàlisi  de  la  informació 

urbanística, dels  informes rebuts en fase d’exposició pública de l’avanç, de les aportacions fetes a partir del 

programa participació ciutadana i dels estudis sectorials que s’han redactat. 

 

Per aquest motiu, en aquest apartat d’anàlisi d’alternatives, s’afegeix una nova alternativa d’ordenació, que 

correspon  exactament  amb  la  proposta  que  es  desenvolupa  en  el  document  per  a  l’aprovació  inicial,  i  es 

compara ambientalment amb les alternatives exposades i analitzades en fase d’Avanç de Pla. 

 

L’alternativa 0 consistia en el manteniment de l’escenari actual amb el desenvolupament del sòl previst en el 

planejament vigent; l’alternativa 1 i l’alternativa 2 són dues alternatives d’ordenació centrades, bàsicament, en 

diferents possibilitats d’ubicació dels creixements; l’alternativa 3 és la proposta de pla per a aprovació inicial. 

 

En fase d’Avanç de pla es va escollir l’alternativa 2 com a la més favorable, tant ambiental com urbanísticament. 

Tot  i  això,  aquesta  alternativa  2  fa  un  pas més  en  el  camí  d’optimitzar  el  model  d’ocupació  del  sòl  en  el 

document per a l’aprovació inicial, convertint‐se en l’alternativa 3 i a partir de l’avaluació realitzada es conclou 

que aquesta és la que presenta un major grau d’assoliment dels objectius ambientals definits per a l’avaluació 

ambiental del planejament de Torrelavit. 

 

Descripció esquemàtica del Pla 

 

El POUM manté  la centralitat  territorial del poble de Torrelavit  sense deixar de reconèixer  la multipolaritat 

municipal assentada en els diferents petits nuclis dispersos del terme municipal, alguns dels quals mantenen 

una relació distant amb la capital. El model proposat es recolza en la franja d’assentaments que s’emplacen 

sobre les ribes del riu Bitlles i que tenen com a principal eix de comunicació de carretera BP‐2151 de Sant Boi 

de Llobregat a la Llacuna. 

 

El POUM reforça l’estructura urbana del poble de Torrelavit com a capitalitat del terme municipal modern, la 

qual està composta per trames diferenciades que al llarg dels anys s’han anat integrant: Terrassola, Lavit, el 

Vilet, el barri del carrer del Molí, el barri del carrer del Bosc, Mussons, el barri a l’entorn de l’eix J.J. Ràfols i 

Page 125: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

121

l’eixample de la Pineda. A diferència de les NNSS de Planejament vigents, el POUM revaloritza el nucli històric 

del Vilet a través d’una normativa específica de protecció. 

 

El creixement residencial proposat es dimensiona a partir de les previsions demogràfiques, per la qual cosa, es 

limita a algunes actuacions d’acabament de les trames més antigues del poble de Torrelavit i d’alguns dels petits 

nuclis de població. 

 

Mentre  que  les NNSS  preveien  l’ampliació  de  l’eixample  de  la  Pineda  pel  costat  de  ponent,  a  través  de  la 

classificació  de  sòl  urbanitzable,  el  POUM  limita  el  creixement del  sector,  proposant  únicament  actuacions 

d’acabament, compatibles amb les previsions demogràfiques, que no afectin el traçat de les línies elèctriques 

existents, i que no comportin moviments de terres que desfigurin el territori. 

 

Tot i  la  irreversibilitat dels assentaments industrials existents recolzats sobre la carretera BP‐2151, el POUM 

planteja aturar la seva expansió, evitar el consum de més sòl no urbanitzable i establir un conjunt d’actuacions 

que facilitin tant la seva integració en el territori com la seva gestió urbanística. En aquest sentit es limiten els 

àmbits industrials als existents. 

 

En el cas de la paperera Carbó, amb l’objecte d’evitar l’actual impacte negatiu que presenten les construccions 

sense valor arquitectònic, situades a  l’entrada del poble, mantenir  l’estructura d’accés al turó històric (antic 

emplaçament  del  castell  de  Lavit  i  església  de  Santa Maria  de  Lavit),  facilitar  un  adequat  accés  al  Centre 

d’Interpretació de l’Aigua i protegir el riu, el POUM proposa classificar de sòl urbà residencial l’espai ocupat per 

l’antiga paperera. En aquest sentit es reordena el sector, amb una proposta que supera la inundabilitat actual, 

que permet una actuació residencial de baixa densitat i la conservació de les edificacions residencials existents. 

 

En  relació  a  la  xarxa  viària,  es manté  bàsicament  l’estructura  existent.  Els  Polígons  d’Actuació  Urbanística 

delimitats  per  al  desenvolupament  dels  petits  creixements  dels  diferents  nuclis  de  població  defineixen 

estructures viàries que, tant en el seu traçat, com en les seves dimensions, s’integren a les trames existents, 

evitant afectacions i actuacions costoses o de difícil gestió urbanística. 

 

D’altra  banda,  conscient  de  la  rellevància  del  riu  Bitlles  en  la  definició  del  model  urbanístic  del  municipi, 

s’integren el conjunt d’actuacions que ja ha portat a terme l’Ajuntament de Torrelavit per a la millora dels espais 

fluvials del terme, les revaloritza i les complementa. Així, proposa una contundent actuació a la façana sud del 

riu, entre Mussons i Lavit, a través de la formació de nous parcs urbans a la seva llera; la reordenació del sector 

de la paperera Carbó i l’accés al Centre d’Interpretació de l’Aigua; la passarel∙la de vianants des del centre a la 

Pineda;  el  tractament  específic  del  nucli  històric  del  Vilet,  confrontat  amb  el  torrent  de  Can  Vendrell;  el 

desenvolupament del Pla especial urbanístic de protecció dels molins paperers de Torrelavit  i  la concreció  i 

protecció del camí del riu al seu pas pel terme municipal. 

 

En relació als tipus de sòl o zones en sòl no urbanitzable, el POUM modifica substancialment les categories. Les 

zones  denominades:  lliure  permanent,  agrícola,  protecció  de  riera,  i  forestal  i  d’interès  paisatgístic, 

corresponents a les vigents NNSS de Planejament, s’agrupen i s’ajusten normativament, en el POUM, en dos 

tipus  de  sòl:  sòl  d’especial  protecció  natural  i  sòl  d’interès  agrícola.  D’altra  banda  no  s’estableix  cap  zona 

d'indústries en sòl no urbanitzable pel fet que part d’aquestes han passat a formar part del sòl urbà i la resta es 

regulen específicament com a cellers en sòl no urbanitzable. Les construccions en sòl no urbanitzable per a les 

quals el POUM estableix condicions són  les següents: habitatges, masies  i  cases  rurals, noves construccions 

destinades  a  habitatge  vinculades  a  una  explotació  rústica,  construccions  d’allotjament  temporal  de 

treballadors  agrícoles,  construccions  ramaderes,  magatzems,  cellers,  barraques  de  pagès,  hivernacles, 

Page 126: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

122

construccions i instal∙lacions destinades a serveis tècnics i a activitats o equipaments d’interès públic i noves 

infraestructures,  construccions  i  instal∙lacions  d’obres  públiques.  A  més,  s’incorpora  un  nou  tipus  de  sòl 

denominat  sòl  d'interès  especial  el  qual  té  un  marcat  caràcter  de  protecció.  Dins  d’aquest  tipus  de  sòl 

s’inclouen: els edificis religiosos rurals; les masies i cases rurals; els molins paperers; els elements d’obra civil; 

els elements escultòrics  i arquitectònics;  les barraques de vinya;  les  fonts naturals; els arbres singulars  i els 

àmbits arqueològics i paleontològics. 

 

En  la  proposta  del  POUM  s’eliminen  les  previsions  de  sòl  urbanitzable  i  el  còmput  global  de  sòl  urbà  i 

urbanitzable disminueix respecte el planejament vigent quasi 5,2 ha, les quals es sumen al sòl no urbanitzable. 

Es delimiten en sòl urbà 15 polígons d’actuació urbanística, 6 de residencials, 8 d’industrials i 1 mixta residencial 

industrial. 

 

Efectes significatius sobre el medi i mesures correctores 

 

A partir dels objectius generals del POUM es determinen els impactes significatius que tindrà el pla sobre el 

medi ambient, es caracteritzen, s’avaluen i es proposen mesures correctores. 

 

Entre els impactes negatius identificats hi ha: 

 

L’ocupació del territori, la dispersió i consolidació de nuclis sense continuïtat amb la trama urbana, el risc 

d’afectació d’indrets rellevants per a la connectivitat ecològica i l’alteració de la morfologia del terreny en 

relació al model territorial. 

El risc d’augment de  la pressió urbanística sobre  l’entorn fluvial  i el risc d’augment de  la pressió sobre 

hàbitats d’interès ecològic en relació a la biodiversitat. 

L’augment de els àrees exposades al risc d’inundabilitat, l’augment del risc d’incendis forestals, l’augment 

del  risc  associat  als  processos  geològics,  l’augment  de  la  vulnerabilitat  municipal  enfront  riscos 

electromagnètics, químics i tecnològics en relació als riscos ambientals. 

L’augment del consum d’aigua, l’esgotament dels recursos hídrics autòctons, l’augment de la generació 

d’aigües residuals i la contaminació de l’aigua en relació al cicle de l’aigua. 

El  risc d’alteració d’espais o  indrets d’interès paisatgístic  i  rellevants per a  la  identitat del municipi en 

relació al paisatge. 

L’augment de la mobilitat, el risc d’augment de les emissions de GEH, l’augment de la demanda energètica 

i l’augment de la demanda de materials i recursos naturals en general en relació al canvi climàtic. 

El  risc  d’augment  de  les  emissions  de  contaminants  atmosfèrics  (PM10,  NOx)  i  impactes  residuals 

associats, la contaminació lluminosa i la contaminació acústica 

La generació de residus en fase constructiva i l’augment general en la generació de residus en relació al 

cicle de vida dels material i residus. 

 

Els  impactes  caracteritzats  amb  un  major  rang  d’importància  són  l’ocupació  del  territori,  la  dispersió  i 

consolidació de nuclis sense continuïtat amb la trama urbana, el risc d’afectació d’indrets rellevants per a la 

connectivitat ecològica, el risc d’augment de la pressió urbanística sobre l’entorn fluvial, el risc d’augment de 

la pressió sobre hàbitats d’interès ecològic, l’augment de els àrees exposades al risc d’inundabilitat, l’augment 

del consum d’aigua, l’esgotament dels recursos hídrics autòctons, l’augment de la generació d’aigües residuals 

i la contaminació de l’aigua. 

 

Page 127: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTUDI  AMBIENTAL  ESTRATÈGIC POUM TORRELAVIT

123

Per a cada un dels impactes ambientals negatius detectats, la proposta de pla per a aprovació inicial ja inclou 

determinacions,  a  nivell  d’estratègies  o  d’aspectes  normatius  concrets,  que  es  poden  considerar  mesures 

ambientals per a evitar‐los o mitigar‐los. 

Tenint  en  compte  la  correcta  adopció  de  les  mesures  ambientals  apuntades,  el  desenvolupament  de  les 

actuacions del POUM de Torrelavit  comportarà majoritàriament  impactes ambientals  compatibles sobre el 

medi ambient. 

Paral∙lelament,  l’equip  redactor  de  l’EAE  exposa  un  conjunt  de  mesures  ambientals  addicionals  que, 

degudament  integrades  al  pla,  milloren  encara  més  l’assoliment  dels  objectius  ambientals  plantejats  i 

garanteixen la sostenibilitat global de la proposta. 

Page 128: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia
Page 129: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

PAU 12

PAU 10

PAU 07

PAU 15

PAU 04

PAU 06

PAU 11

PAU 04

PAU 13

PAU 05PAU 02

PAU 01

PAU 14

PAU 03

PAU 08PAU 09

PAU 08

PAU 06

Pla d'ordenació Urbanística Municipal

Estudi Ambiental Estratègic

Context del POUM de Torrelavit

Maig 2017 P.1

Josep Illa i AntichBiòleg col·legiat núm 11883-C Mireia Fargas i CarbonésAmbientòloga col·legiada núm 752

0 510 1.020255 metres

1:25.000

POUMAJUNTAMENT DE TORRELAVIT

$

Ajuntament de Torrelavit

Proposta del POUM.Sòl urbà i sectors de desenvolupament

Polígons d'actuació urbanísticaSòl urbàLímit terme municipal

Àrea de Territorii Sostenibilitat

Page 130: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia
Page 131: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

PAU 12

PAU 10

PAU 07

PAU 15

PAU 04

PAU 06

PAU 11

PAU 04

PAU 13

PAU 05PAU 02

PAU 01

PAU 14

PAU 03

PAU 08PAU 09

PAU 08

PAU 06

Pla d'ordenació Urbanística Municipal

Estudi Ambiental Estratègic

Inundabilitat del riu de Bitlles

Maig 2017 P.2

Josep Illa i AntichBiòleg col·legiat núm 11883-C Mireia Fargas i CarbonésAmbientòloga col·legiada núm 752

0 310 620155 metres

1:15.000

POUMAJUNTAMENT DE TORRELAVIT

$

Ajuntament de Torrelavit

Proposta del POUM.Sòl urbà i sectors de desenvolupament

Polígons d'actuació urbanísticaSòl urbàLímit terme municipal

Zona fluvial, sistema hídric i zona inundable.Cartografia de l'Agència Catalana de l'Aigua

Q10Q100Q500Xarxa fluvial

Àrea de Territorii Sostenibilitat

Page 132: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia
Page 133: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

PAU 12

PAU 10

PAU 07

PAU 15

PAU 04

PAU 06

PAU 11

PAU 04

PAU 13

PAU 05PAU 02

PAU 01

PAU 14

PAU 03

PAU 08PAU 09

PAU 08

PAU 06

Pla d'ordenació Urbanística Municipal

Estudi Ambiental Estratègic

Hàbitats d'interès comunitari

Maig 2017 P.3

Josep Illa i AntichBiòleg col·legiat núm 11883-C Mireia Fargas i CarbonésAmbientòloga col·legiada núm 752

0 310 620155 metres

1:15.000

POUMAJUNTAMENT DE TORRELAVIT

$

Ajuntament de Torrelavit

Proposta del POUM.Sòl urbà i sectors de desenvolupament

Polígons d'actuació urbanísticaSòl urbàLímit terme municipal

Hàbitats d'interès comunitari.HIC segons Departament de Territori i Sostenibilitat

5330. Matollars termomediterranis i predesèrtics92A0. Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera9340. Alzinars i carrascars9540. Pinedes mediterrànies

Àrea de Territorii Sostenibilitat

Page 134: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia
Page 135: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

PAU 12

PAU 10

PAU 07

PAU 15

PAU 04

PAU 06

PAU 11

PAU 04

PAU 13

PAU 05PAU 02

PAU 01

PAU 14

PAU 03

PAU 08PAU 09

PAU 08

PAU 06

Pla d'ordenació Urbanística Municipal

Estudi Ambiental Estratègic

Àrees amb pendent superior al 20%

Maig 2017 P.4

Josep Illa i AntichBiòleg col·legiat núm 11883-C Mireia Fargas i CarbonésAmbientòloga col·legiada núm 752

0 310 620155 metres

1:15.000

POUMAJUNTAMENT DE TORRELAVIT

$

Ajuntament de Torrelavit

Proposta del POUM.Sòl urbà i sectors de desenvolupament

Polígons d'actuació urbanísticaSòl urbàLímit terme municipal

Terrenys amb pendent superior al 20%.Bases cartogràfiques de l'ICGC

Àrees amb pendent superior al 20%

Àrea de Territorii Sostenibilitat

Page 136: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia
Page 137: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 ANNEX I. Resultats de l’Eina de càlcul d’emissions de CO2  

   

Page 138: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

 

 

 

Page 139: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

Estudi  Ambiental  Estratègic POUM Torrelavit

 

Annex I. Resultats de l’Eina de càlcul d’emissions de CO2 

 

 

 

 

 

   

Page 140: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ALTERNATIVA 0 ‐ MANTENIMENT DE L’ESCENARI ACTUAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL SÒL PREVIST EN LES NNSS 1994 

   

Page 141: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

Estudi  Ambiental  Estratègic POUM Torrelavit

 

ALTERNATIVA 0 ‐ MANTENIMENT DE L’ESCENARI ACTUAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL SÒL PREVIST EN LES NNSS 1994 

   

Page 142: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ALTERNATIVA 0 ‐ MANTENIMENT DE L’ESCENARI ACTUAL AMB EL DESENVOLUPAMENT DEL SÒL PREVIST EN LES NNSS 1994 

 

 

   

Page 143: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

Estudi  Ambiental  EstratègicPOUM 

Torrelavit

ALTERNATIVA 1 – DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA DE POUM PER A APROVACIÓ INICIAL 

Page 144: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ALTERNATIVA 1 ‐ DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA DE POUM PER A APROVACIÓ INICIAL 

Page 145: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

Estudi  Ambiental  EstratègicPOUM 

Torrelavit

ALTERNATIVA 1 ‐ DESENVOLUPAMENT DE LA PROPOSTA DE POUM PER A APROVACIÓ INICIAL 

Page 146: EAE POUM  · PDF file3.1.3 hidrologia i hidrogeologia

ESTIMACIONS COMPARATIVES FINALS