e p.e.u. catÀleg del patrimoni histÒric, arquitectÒnic i ... · sagrat cor de jesús (1910),...

P.E.U. CATÀLEG DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I PAISATGÍSTIC DE TORELLÓ. FITXA CATÀLEG: BPU 42/84

BPU NIVELL-C AEAP

SERVEIS TERRITORIALS MUNICIPALS DE L'AJUNTAMENT DE TORELLÓ. 2005-2010

079

n

úm

. d

'ord

re

DENOMINACIÓ : Casa Coll, de Bacardí Altres denominacions: Casa de Pedra SITUACIÓ : Carrer de Rocaprevera, 1; carrer de Sant Feliu, 33 DATA DE CONSTRUCCIÓ : Anterior al segle XV. 1475, primera reforma. 1896, façana actual

segons fitxes SPAG (1982) i llinda; 1908-1913, data probable si analitzem l’obra de l’arquitecte i els treballs a la Via Laietana de Barcelona. Reforma historicista goticista.

AUTOR : Josep M. Coll i Bacardí, arquitecte. (1878-1917). Autor d’un important llegat modernista a la ciutat de Terrassa: Ermita del Sagrat Cor de Jesús (1910), Escola Municipal de pàrvuls (1912), el Parc de Desinfecció (1912), Casa Baumann (1913) i les Oficines de la fàbrica Marcet Poal (1914).

Restauració i reforma 1996 per Ramon Colomer, arquitecte. PROMOTOR : TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana. CONTEXT : Urbà, creixement lineal de traçat medieval. Marca la inflexió del

carrer de Sant Feliu i el carrer de Rocaprevera. Enfrontada a la plaça de Mossèn Cinto Verdaguer.

RÈGIM URBANÍSTIC : Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre

1999. Classificació: Sòl Urbà Qualificació: Conjunt Històric (Zona A) Afectació: Es manté la volumetria actual RÈGIM JURÍDIC : Titularitat: Josep Pujol Vila i Marta Camps Soler; 1995 Condicions / servituds: Està qualificat com a edifici del nucli antic a protegir i, per tant,

haurà de ser objecte d’un estudi previ sotmès a l’aprovació municipal, en cas de voler actuar-hi.

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

EQ A

A

E

ED

AAA

A

EP

B+

I

AA

EPA

EQ

N


BPU NIVELL-C AEAP


079

n

úm

. d

'ord

re

DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres, de caràcter senyorial, format per un cos central que sobresurt en alçada, de planta baixa, pis i golfes, i dues ales laterals de planta baixa i pis. Tots tres cossos tenen coberta a doble vessant amb carener paral·lel a la façana. Es tracta de la reforma d’una antiga casa del segle XV (1475), feta el 1896 amb llenguatge neogòtic i neorenaixamentista. Façana construïda a base d’aparell nu de pedra natural molt regular i acurat. Es juga amb aquest per decorar la façana i enriquir-la. L’aparell de la planta baixa és de peces més grosses i polides que la resta, en què la pedra compositiva de les obertures es confon amb la de la paret. A partir d’aquí una imposta separa aquest sòcol que és la planta baixa i comença el pany d’aparell més petit i de caràcter més rústic, en el qual hi ha diferenciades unes cadenes verticals cantoneres que remarquen la tripartició de l’edifici. La composició en forma d’un cos central i dues ales laterals permet seguir una simetria general. El portal general està centrat en l’eix principal. És de pedra adovellada de regràs molt gran. El seu trencaaigües es fon amb l’ampit de la finestra superior i està treballat amb motius vegetals. Aquesta finestra és coronella tripartida i es corona amb un trencaaigües i un gablet, que inclou les dates 1475 i 1896. Els seus arcs són trevolats i estan sustentats per unes columnes molt estilitzades. Darrere el finestral hi ha una vidriera emplomada i decorada amb motius florals i acolorits. El pis segon està format per una galeria d’arcs dobles rebaixats i sustentats per unes columnes de fulles d’acant. Les ales laterals presenten una certa simetria respecte l’eix general, trencada per alguns elements i perquè l’ala dreta és més llarga. Hi ha alguns portals secundaris i portalades de garatge d’arcs rebaixats. Apareix en cada una de les ales un balcó de pedra amb claustres, sostinguts per dues mènsules treballades en forma de mascarons. Les balconeres presenten llindes gravades i aquestes estan protegides per un trencaaigües. Mentre a l’ala esquerra tenim una finestra de característiques molt similars als dos balcons, a l’ala dreta tenim una finestra geminada de columneta igual a la del finestral principal. Dos dracs de ferro forjat apareixen incrustats en la façana i emmarquen el portal principal com si el protegissin. Totes les fusteries són de fusta envernissada i amb les frontisses, tiradors i roblons de ferro que ressalten pel seu estil medievalitzat. Finalment és destacable la gran volada que tenen els ràfecs dels tres cossos, unes barbacanes que serveixen per protegir la façana i estan sustentats per uns colls de fusta amb el final tallat a mitjacanya. El cos central presenta, en la part superior que sobresurt, les façanes laterals amb el mateix tractament que la façana principal. En ambdues hi ha de forma centrada i just en l’eix per on passa el carener una finestra tripartida, l’arc central de la qual és de dimensions més grans que els dos arcs laterals.


BPU NIVELL-C AEAP


079

n

úm

. d

'ord

re

La façana posterior dóna a l’est, on hi ha un gran jardí. En aquesta canvia totalment l’estil i dóna una imatge modernitzada al conjunt. Està revestida per un aplacat de pedra natural. Persisteix la simetria de manera que en el cos central tenim un tribuna convexa amb una gran vidriera i als laterals unes terrasses a nivell del primer pis.

EVOLUCIÓ D’USOS: Original: Habitatge. Actual: Habitatge. ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt bo per les constants rehabilitacions i reformes que ha

mantingut. VALORACIÓ: Construcció d’origen del segle XV, de forta tradició local, que al

llarg dels segles ha viscut vàries reformes fins a arribar a l’estat actual. Té també valor pel seu estil actual historicista. Ha constituït de segles una presència constant dins la ciutat i s’ha transformat amb ella. Edifici restaurat a mitjans dels anys 90, mitjançant la tramitació d’un estudi de detall. S’ha modernitzat completament l’interior de l’edifici mantenint la façana. (a l’empara de la normativa urbanística vigent en aquell moment)

DADES HISTÒRIQUES: Aquesta casa és fruit de l’ascens històric de la família Coll. El seu origen el trobem al mas Coll, prop de Rocaprevera. El seu establiment a la Sagrera és un fet ja datat al segle XV, 1475. Exerceixen la paraireria i després la farmàcia, fet que els encimbellà a la vila. Destacaren en Medicina i jurisprudència.

Es van establir prop de l’antiga plaça de la Fàbrega; allà aplegaren tres cases consecutives que donaren pas a l’actual casa Coll o casa de Pedra. Entre mitjan segle XVIII i principis del XIX, Francesc Coll i Descatafals (1731-1818), l’hereu del Coll, s’establí com a farmacèutic a la ciutat de Barcelona. El seu fill, Josep Coll i Dorca (1764-1800), es doctorà en Medicina, publicà diversos escrits divulgatius traduïts de l’alemany i del llatí. La salut precària el portà a fer estades llargues a Torelló, on prenia els Banys del Ter. Morí als trenta-sis anys després d’haver maridat amb una rica pubilla barcelonina, de la família Jovés, i de tenir un fill, Francesc Xavier Coll Jovés (1799-1847). Aquest destacà com a advocat. Fou alcalde constitucional de Barcelona l’any 1839 i Diputat a Corts i Provincial. Va obtenir el títol de Cavaller de l’Orde d’Isabel la Catòlica. Era propietari del Molí d’en Codolosa, situat al començament del pont de can Puchades. La seva muller, Eulàlia Masadas Teixidó (Eulàlia Coll i Masadas en molts documents), heretà de forma vitalícia la casa. Eulàlia Coll i Masadas, vídua de Francesc Xavier, deixà al seu fill Eduard, l’any 1881, la casa de Torelló, el molí i el mas El Tint.

Eduard Coll i Masadas (nascut el 1824) va ser Doctor en Dret Civil i Canònic i Comanador de Número del Reial Orde Americà d’Isabel la Catòlica, catedràtic d’Economia Política a l’Escola Industrial de València i catedràtic de Geografia i Estadística Comercial a l’Institut de Barcelona.


BPU NIVELL-C AEAP


079

n

úm

. d

'ord

re

El rei Alfons XII li atorgà un títol de noblesa el 7 de març de 1883. El text de l’executòria és una meravella, escrit en pulcra cal·ligrafia i bellíssima presentació, descrita per Fortià Solà en la seva Història de Torelló.

La casa Coll, al carrer de Rocaprevera, 1, era cuidada per la família Vilardell. En Jaume Vilardell Gallifa feia de jornaler, estava casat amb Narcisa Espona Arau i tenien cinc fills. Cuidaven la casa i els Coll hi passaven temporades estiuenques. El molí, aleshores carrer del Pont, 39, el tenia arrendat a la família Torras. Josep Torras Colomer feia de moliner i també el seu fill, Ramon Torras Sistachs. Posteriorment es coneixerà com can Basco i can Tort. L’arquitecte Josep M. Coll i Bacardí, membre de la família però no el propietari, s’encarregà de reformar la façana de la casa pairal. Era assidu concurrent del Cercle Artístic de Sant Lluc, entitat fundada a Barcelona l’any 1893 pels germans Llimona i altres artistes, sota l’impuls de Torras i Bages, i caracteritzada per un rígid moralisme catòlic oposat a l’humorisme anticlerical del modernisme bohemi que imperava al Cercle Artístic de Barcelona. Fou recomanat pel bisbe Josep Torras i Bages, des de la Seu de Vic, a l’hora de construir la nova façana del temple parroquial de Torelló a principis del segle XX, obra que acabà amb les característiques rajoles de les dues torres. Poc després, el 1911, treballà en el projecte de la Capella del Santíssim Sagrament de l’Església Parroquial, aleshores amb Ramon Pladelasala com a rector. La façana de la casa pairal es realitzà en estil neogòtic i la pedra es va treure d’un palau de la Via Laietana, en aquell moment en obres (1908-1913). El fet que no es conservi el projecte ni el permís d’obres, ens fa dubtar sobre l’any en què executà l’obra. La llinda de la façana indica l’any 1896 i les obres d’obertura de la Via Laietana a Barcelona són de 1908-1913. La primera llinda pot indicar l’inici de la reforma, encara que cal tenir present que aleshores Josep Maria Coll tenia divuit anys. Les obres de la façana de l’església parroquial, la capella del Santíssim Sagrament, també al temple parroquial, ens indueixen a pensar que realitzà la reforma en aquests primers any del segle XX. Paral·lelament, entre 1910 i 1914, treballà a la ciutat de Terrassa, on llegà cinc edificis actualment catalogats. La seva curta vida, morí als trenta-nou anys, ens ha privat d’altres obres d’aquest prometedor arquitecte. La Casa Coll passà a Laureà Coll i Soler, fill d’Eduard. El Molí i el Tint van ser venuts a la família Pujol, torners de la vila, l’any 1897. Laureà reformà l’interior de la casa l’any 1959; hi va canviar la cuina i es van fer lavabos nous. La petita reforma anà a càrrec del mestre d’obres Bustins.


BPU NIVELL-C AEAP


079

n

úm

. d

'ord

re

Laureà Coll i Soler llegà la casa a Laureà Coll Castellví com a fiduciari. L’any 1969 morí Laureà Coll Castellví i la casa passà a la seva esposa, Àngela Ortiga Roca, essent fideïcomissari el fill, Laureà Josep Coll Ortiga. Aquest va ser l’últim propietari de la família Coll, perquè l’any 1995 va vendre la finca a Josep Pujol Vila, copropietari de la Torre Faura, una altra torre històrica de Torelló.

L’actual propietari ha realitzat una reforma interior i una restauració de la façana segons projecte de 1996.

BIBLIOGRAFIA: Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General

d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000 i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

Escrita: - Fitxa núm. 3 de Torelló, del Servei del Patrimoni Arquitectònic,

Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, 1982.

- Fitxa TR-6 IPCE, Inventari de Protecció del Patrimoni Cultural Europeu, de l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, octubre 1981.

- SOLÀ MORETA, FORTIÀ. Història de Torelló. Vol. I Pàg. 424-425. Vol II pàg. 425-428.

- ENCICLOPÈDIA CATALANA. Cercle Artístic de Sant Lluc. - AMT, Padró de 1880. Padrons de Contribució Urbana. - Registre de la Propietat (Vic). - Catàleg d’edificis d’interès històric del terme de Terrassa.


BPU NIVELL-C AEAP


079

n

úm

. d

'ord

re

ARU

ARQUITECTURA RESIDENCIAL

URBANA ARU Pàg.8

DESCRIPCIÓ DEL BÉ:

- Edifici residencial urbà de planta baixa i un cos central de planta

baixa i dues plantes pis.

12.21

10.857.0

4

10.8

2

DENOMINACIÓ:

Casa de Pedra

RAONS QUE ACONSELLEN LA SEVA INCORPORACIÓ AL CATÀLEG DE

BÉNS:

- Arquitectòniques.

- És un edifici enderrocat a finals dels anys 90, mantenint només la

façana original. Amb l’actuació realitzada s’ha modernitzat tot

l’edifici perdent la seva identitat. Resta interessant la façana que ja

protegeix com a BPU. No té valor patrimonial per a estar protegit

com a BCIL

PLÀNOL DE SITUACIÓ SITUACIÓ:

Carrer Rocaprevera COOR. UTM x: 439034,5039 y: 655360,6186

REF

CADASTRAL 91,54,012

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Nivell d’intervenció C

- Protecció de la façana

- És podrà intervenir en els edificis d’acord amb el que preveu la normativa de la Revisió del Pla General d’Ordenació urbanístic de Torelló.


BPU NIVELL-C AEAP


n

úm

. d

'ord

re

079

AEAP AREA D’EXPECTATIVA ARQUEOLÒGICA I PALEONTOLÒGICA

DENOMINACIÓ:

Casa de Pedra

DESCRIPCIÓ:

Aquest edifici està inclòs en l’Àrea d’expectativa

arqueològica que engloba el nucli antic.

SITUACIÓ:

Carrer Rocaprevera

DETERMINACIONS NORMATIVES:

- Les finques incloses en les àrees d’expectativa arqueològica i/o paleontològica, es consideren afectades en tota la seva superfície i no únicament en la

part edificada. (AEAP)

- Abans de realitzar obres de moviments de terres, terraplenats o enderrocs s’haurà de presentar a l’Ajuntament un informe d’ intervenció preventiva

signat per un tècnic en arqueologia, d’acord amb el que preveu el decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i

paleontològic, publicat al DOGC el 13/03/2002.


BPU NIVELL-C AEAP


n

úm

. d

'ord

re

079

e p.e.u. catÀleg del patrimoni histÒric, arquitectÒnic i ... · sagrat cor de jesús (1910),...

Documents