drosophila suzukii ssvagricultura.gencat.cat/web/.content/ag_agricultura/ag02...figues raïms pomes,...

Drosophila suzukiiServei de Sanitat Vegetal

Maig 2013

Estructura de la xerrada

� 1. Coneixement de la plaga� 2. Danys ocasionats� 3. Estudis relacionats� 4. Mesures de control

Introducció

Foto: Ricard Sorribas Royo Servei de Sanitat Vegetal

� Els drosofílids (Diptera: Drosophilidae) són dípters de mida petita associats normalment a fruits sobremadurats o a restes vegetals en descomposició

� Una de las especies més conegudes és Drosophila melanogaster o mosca del vinagre

1. Coneixement de la plaga

Any 2010 EPPO inclusió a la llista d’alertes


� Problemàtica global per a la producció de fruita en amplies zones� Poblacions de l’insecte amb creixement explosiu� Ampli rang d’hàbitats i hostes on es reprodueix� Costos addicionals per a la protecció dels cultius� La Producció Agrària Ecològica fortament amenaçada


Fruits susceptibles

� Cireres� Maduixes� Gerds� Mores� Nabius� Prunes� Préssecs� Albercocs� Figues� Raïms� Pomes, Peres, Kiwis, …


Diferenciació morfològica. Mascles

Fotos: Ricard Sorribas Royo / Anna Garreta Gornals Servei de Sanitat Vegetal

Els trets més característics en els mascles són les dues taques negres alars , encara que de manera excepcional aquestes poden faltar i els dos parells de pintes tarsals sobre les potes frontals


Diferenciació morfològica. Femelles

Fotos: Ricard Sorribas Royo / Anna Garreta GornalsServei de Sanitat Vegetal

La identificació de les femelles no és tan evident, disposen d'un oviscapte serrat i allargat que els permet fer les incisions en els fruits per ovopositar.


Ous: Dipositats a l'interior del fruit, on eclosionen i es desenvolupen les larves


Fotos: Jesús Orlando Moreno/Víctor Sarto

Servei de Sanitat Vegetal

Larves: Passen per 3 estadis abans de pupar, les larves de primer estadi mesuren aprox. 0,67 mm. i la d'últim estadi 3,5 mm.


Fotos: Anna Lekunberri / Víctor Sarto

Servei de Sanitat Vegetal

Pupa: Te un parell d’espiracles, la pupació pot donar-se tant dins com fora del fruit


Fotos: Jesús Orlando Moreno / Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal

Cicle biològic

7-9 dies a 21,1ºC


Cicle biològic

� 7-9 dies a 21,1ºC, i 12-15 dies a 18,3ºC� Els adults, sexualment madurs després d'1 a 2 dies . Poden viure entre

21 i 66 dies i una femella pot posar entre 1 i 3 ous en cada punt de oviposició, amb una mitjana de 380 ous durant tota la seva vida

� Tan sols els adults sobrevivien l'hivern

� Prefereix un clima moderat, però sobreviuen a condicions fredes.� Illa de Hokkaido (Japó), hiverns amb T. mitjanes de - 4º C a -12 º C

� Màxima activitat a 20ºC. Reducció a temperatures > a 30ºC y < a 0ºC

� Molt sensibles a la dessecació


Influència del clima% PRECIPITACIÓ ACUMULADA RESPECTE DE LA MITJANA CLI MÀTICAPRIMAVERA 2011

% PRECIPITACIÓ ACUMULADA RESPECTE DE LA MITJANA CLI MÀTICAPRIMAVERA 2012


Influència del climaPrecipitació acumulada (mm)

28 a 30 setembre de 2012


Mostreig de las poblacions1. Coneixement de la plaga

Model CLIMEX per a Europa Martin Damus 15/10/2009

3

12

9

44

12

86

3

2

Número màxim de generacions PRA EPPO

3

Danys en cirerers a Catalunya

Anteriorment no hi ha dades, confusió amb altres patologies

� 2011� Varietats primerenques 10 al 80% � Varietats mitjanes 30% � Varietats tardanes properes al 100% � Superfície afectada 95 Ha de 3.300 Ha

� 2012� Baixa o nul·la presència de la plaga.

Confusió amb danys ocasionats per Rhagoletis cerasi

2. Danys ocasionats

Pèrdues:

Fotos: Núria Cuch- Andreu Vila- Ricard Sorribas

Drosophila suzukiiRhagoletis cerasi

Rhagoletis cerasi. vs Drosophila suzukii

Rhagoletis cerasi Drosophila suzukii

Fotos: Andreu Vila-Ricard Sorribas

Rhagoletis cerasi Drosophila suzukii

Fotos: Núria Cuch

ADV Fruita del BaixLlobregat

Fotos: Anna Lekunberri Servei de Sanitat Vegetal

2. Danys ocasionats

2. Danys ocasionats


Danys en maduixa

Fotos: Ricard Sorribas Royo Servei de Sanitat Vegetal

2. Danys ocasionats

Danys en maduixa

Fotos: Anna Gómez LekunberriServei de Sanitat Vegetal

2. Danys ocasionats

Prospecció de Drosophila suzukiiCatalunya 2010-2011

77 municipis prospectats 50 amb presència

Febrer 2013 Segrià

Febrer 2013

Consideracions per al mostreig de D. suzukii

� Mostreig laboriós. Identificació d’individus� Ràpida degradació dels diferents atraients emprats� El llevat no incrementa les captures i afavoreix la

proliferació de fongs� El vinagre de sidra conserva bé els insectes� Necessitat d’altres atraients amb més persistència� Mostreig de zones cultivades i limítrofes (boscos...)� Situar les trampes en zona d’ombra� Interacció plaga/cultiu� Àrees refugi

3. Mesures de control

Trampes



Protocol pel mostreig de D. suzukii 2013

� Objectius del mostreig� Determinar zones de presència Drosophila suzukii� Establiment de punts de seguiment poblacional

� Material� Trampa: Hemitrap®

� Atraient: SuzukiiTrap®


Mesures profilàctiques

1. Evitar que hi hagi fruiters abandonats . La llei de Sanitat Vegetal obliga als propietaris a gestionar correctament la sanitat dels cultius

2. Collir els fruits no comercials de les parcel·les per evitar la proliferació de la plaga

3. Gestionar el rebuig . Contenidors hermètics o restes colgats en profunditat. No deixar munts de fruita en descomposició no llençar la fruita al compostador.

4. Aquesta mosca es desenvolupa també sobre plantes silvestres com: esbarzers, arboç, ...

5. Mesures mancomunades


Captura massiva. Tècnica en avaluació

� Època� Hivern: a la zona perimetral del camp� Primavera: distribució al camp

� Trampa model tipus Olipe� 10 forats de 3 a 5 mm. de diàmetre� Distribuïts en ziga zaga separats 2,5 cm.

� Atraients� Vi negre + aigua (7,2 % grau alcohòlic)� Vinagre de sidra 5%+ 10g. Sucre + 10ml. sabó (A.c 2,5%)� Específics


Captura massiva. Tècnica actualment en experimentació

� Col·locació de les trampes amb anticipació� Els atraients basats en vinagre de sidra, vi, llevat… es degraden

ràpidament i perden capacitat d’atracció.

Són bons indicadors si es renoven setmanalment

� A altes temperatures s’evaporen ràpidament� Necessitat d’atraients més selectius i de més lenta degradació� Cal trampes d’alta capacitat per a capturar pics de població que arriben

a ser molt alts� Determinar la densitat de trampes


Tractaments fitosanitaris

� L’eradicació no és possible� Solucions d'urgència a curt termini� Resistències. Rotació de matèries actives i modus d’acció� Manca d'autoritzacions específiques� Risc de residus

Objectiu: Gestió integrada


Matèries actives autoritzades en cultius de cirera per a altres plagues i que poden tenir un efecte indirecte sobre D. suzukii

Matèria activaTS

dies Autoritzat PAE

Subgrup químic Cirera

ACETAMIPRID 14 -- Neonicotinoid X

ALFA-CIPERMETRÍN 21 -- Piretroid X

AZADIRACTÍN 3 X Azadiractin X

BEAUVERIA BASSIANA 0 X Biològic X

DELTAMETRÍN 7 -- Piretroid X

DIMETOAT (*) 14 -- Organofosforat X

IMIDACLOPRID 28 -- Neonicotinoid X

LAMBDA CIHALOTRÍN 7 -- Piretroid X

SPINETORAM (*) 3 -- Espinosines X

SPINOSAD (*) 14 X Espinosines X

TIAMETOXAM 7 -- Neonicotinoid X

ZETA.CIPERMETRÍN 7 -- Piretroid X


(*) ús excepcional

Autoritzacions excepcionals. Cirerer fins el 24 de juliol de 2013

• Dimetoat 40%p/v[EC] Dosi: 37,5 cc/Hl (375 cc/Ha). Núm. màxim d’aplicacions per cicle de cultiu: 1Termini de seguretat fins a la recol·lecció: 14 dies

• Spinosad 48% p/v[SC] Spintor 480SC Dosi: 25 cc/Hl (250 cc/Ha)Núm. màxim d’aplicacions per cicle de cultiu: 3Termini de seguretat fins a la recol·lecció: 14 dies

• Spinetoram 25% p/p[WG] Delegate 250WG Dosi: 30 cc/Hl (300 cc/Ha)Núm. màxim d’aplicacions per cicle de cultiu: 2Termini de seguretat fins a la recol·lecció: 3 dies

Estratègia de control fitosanitari en cirerer

Verolat (de color verd a palla) Maduració (de color rosat a vermell)

Mostreig Inici del risc Tractaments segons captures i condicions climàtiques

Respectar el termini de seguretat

Caiguda de pètals


Matèries actives autoritzades en maduixa, gerd, mor a, nabiu. Ampliació d’ús o ús excepcional per al control de D. suzukii

MATÈRIA ACTIVA MADUIXA GERD/MORA NABIU

AZADIRACTÍN X -- --

BEAUVERIA BASSIANA X -- --

DELTAMETRÍN XÚs excepcional

(fins el 21/06/2013)--

LAMBDA CIHALOTRÍN X -- --

SPINOSAD XÚs excepcional

(fins el 21/06/2013)Ús excepcional

(fins el 05/07/2013)

CIPERMETRIN -- X --

ALFACIPERMETRIN -- X --

EMAMECTINA X -- --


(X) Autoritzades per altres plagues en el cultiu i amb efecte sobre Drosophila suzukii

Valoració dels tractaments fitosanitàris

� Replantejament dels Programes de Gestió Integrada de Plagues i maneig de resistències

� Protegir el cultiu des de l’inici de la maduració� Falta d’autoritzacions específiques per als diferents cultius

susceptibles a D. suzukii� En general poca compatibilitat amb control biològic


Organismes de Control Biològic

� No és habitual que una nova plaga vingui acompanyada dels seus enemics naturals, per la qual cosa cal donar un temps per a que els potencials depredadors i parasitoïds autòctons visualitzin la nova font d’aliment.


Control biològic

� Parasitoides identificats sobre cireres infestades amb D. suzukii. Prospecció realitzada per Núria Cuch de l’ADV Fruiters del Baix Llobregat a Begues (Barcelona), identificació Juli Pujade-Villar Universitat de Barcelona

Foto: Max E. Badgley. Cortesia de http://www.bugsinthenews.com Foto: http://www.plosbiology.org/article/info:doi/10.1371/journal.pbio.0020255

Pachycrepoideus vindemmiae Leptopilina boulardi


Control biològic

Leptopilina boulardi

Foto: http://www.plosbiology.org/article/info:doi/10.1371 /journal.pbio.0020255

• Drosophila sp., activa mecanismes d’autodefensa

• Leptopilina provoca un augment d’hematocits en Drosophila sp. que encapsula la posta del parasitoide

• Resposta immunitària


CONTROL BIOLÒGIC

� Potencialment existeixen fongs, bacteris, virus, depredadors o parasitoides. Coneixement sobre D. melanoganster

� Prospecció de les zones limítrofes dels cultius i parcel·les amb baixa pressió de tractaments. Incompatibilitat amb els tractaments actuals

� Dificultat de control a causa d'explosió de les poblacions. Poblacions insuficient de fauna auxiliar

� D'altres:- Associació amb endosimbiontes. Bacteris que influeixen en el comportament (mort de mascles, feminització...)- Soltes d'insectes estèrils- Feromones i kairomones, en estudi


Pla d’Acció 2013

� Assaig d’atraients i trampes� Assaig de captura massiva � Assaig d’estratègies fitosanitàries� Mostreig de poblacions, trànsit, hivernació � Assaig de laboratori: incidència dels productes fitosanitaris en el

desenvolupament de la plaga, susceptibilitat varietal i maduració� Cerca d’organismes de control biològic� Control de residus de plaguicides en els fruits tractats� Sol·licitud d’ampliació d’ús de matèries actives al MAGRAMA� Modelització de la plaga.


Més informació a:www.gencat.cat/daam/sanitat-vegetal

drosophila suzukii ssvagricultura.gencat.cat/web/.content/ag_agricultura/ag02...figues raïms pomes,...

Documents