CIUTATS LITERÀRIES

LLISTAT D’AUTORS POLACS

Bieńczyk, Marek. Tworki (el manicomio)

Chwin, Stefan. El Valle de la alegría

Gombrowicz, Witold. Curs de filosofia en sis hores i quart

Gombrowicz, Witold. Diario : 1953-1969

Gombrowicz, Witold. Dietari : 1953-1956

Gombrowicz, Witold. Ivonne, princesa de Borgonya

Grochola, Katarzyna. Nigdy w zyciu!

Huelle, Pawel. Castorp

Kapuscinski, Ryszard. Crist amb la carrabina al coll

Kapuscinski, Ryszard. Ébano

Kapuscinski, Ryszard. Encuentro con el Otro

Kapuscinski, Ryszard. El Imperio

Kapuscinski, Ryszard. La Jungla polaca

Kapuscinski, Ryszard. El Mundo de hoy

Kapuscinski, Ryszard. Viatges amb Heròdot

Korczak, Janusz. El Rey Matías I

Laskier, Rutka. El Cuaderno de Rutka

Lem, Stanislaw. Fábulas de robots

Lem, Stanislaw. El Fracàs

Lem, Stanislaw. Máscara

Lem, Stanislaw. Solaris

Libera, Antoni. Madame

Milosz, Czeslaw. Travessant fronteres : antologia poètica : 1945-2000

Milosz, Czeslaw. La Ment captiva

Mrozek, Slawomir. La Mosca

Mysliwski, Wieslaw. El Arte de desgranar alubias

Orlev, Uri. Corre, noi, corre!

Orlev, Uri. El Hombre del otro lado

Orlev, Uri. Lidia, reina de Palestina

Orlev, Uri. El Monstruo de la oscuridad

Reymont, Wladyslaw S. La Tierra de la gran promesa

Sapkowski, Andrzej. Bautismo de fuego

Sapkowski, Andrzej. La Dama del lago

Sapkowski, Andrzej. La Espada del destino

Sapkowski, Andrzej. La Sangre de los elfos

Sapkowski, Andrzej. Tiempo de odio

Sapkowski, Andrzej. La Torre de la golondrina

Sapkowski, Andrzej. El Último deseo

Sosnowski, Jerzy. Apokryf Aglai

Stasiuk, Andrzej. El Mundo detrás de Dukla

Szczypiorski, Andrzej. La Bella senyora Seidenman

Szpilman, Wladyslaw. El Pianista del gueto de Varsòvia

Szymborska, Wislawa. Vista amb un gra de sorra : antologia poètica

Szymborska, Wislawa. Lecturas no obligatorias : prosas

Tokarczuk, Olga. Un Lloc anomenat Antany

Tryzna, Tomek. La Senyoreta Ningú

Witkiewicz, Stanislaw Ignacy. El Pop o la visió Hyrkanesa del món ; Sobre la forma pura

/ Stanislaw Ignacy Witkiewicz. El Pop : projecte de muntatge / Tadeusz Kantor

Zagajewski, Adam. Deseo

Zagajewski, Adam. Mano invisible

Varsòvia (en polonès Warszawa) és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital a partir de l'any 1596, quan el rei Zygmund III va traslladar la capitalitat des de Cracòvia. Varsòvia és també la seu de la Presidència de la República, del Parlament i de la resta de les autoritats centrals.

Varsòvia és coneguda internacionalment per haver donat el seu nom al Pacte de Varsòvia, a la Convenció de Varsòvia, als diversos Tractats de Varsòvia i a la Sublevació de Varsòvia.

El centre històric de la ciutat, completament destruït arran del Sublevació de Varsòvia el 1944, va ser reconstruït meticulosament després de la guerra, i el 1980 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a "exemple destacat de reconstrucció gairebé total d'una seqüència històrica que s'estén des del segle XIII fins al segle XX.

La ciutat és la seu de nombroses indústries (manufactureres, de l'acer, d'enginyeria elèctrica, de l'automòbil, etc.) i comprèn 66 institucions d'estudis superiors (incloent-hi la Universitat de Varsòvia, la Universitat Tecnològica de Varsòvia, l'Escola Superior de Negocis i l'Acadèmia Mèdica) i més de 30 teatres que inclouen el Teatre Nacional, l'Òpera i l'Orquestra Filharmònica Nacional.

Etimologia

El nom Warszawa ve del possessiu del nom Warsz, és a dir Warszewa, Warszowa. Segons les llegendes el nom ve d'un pescador pobre, Wars, i d'una sirena, Sawa.

Emblemes i colors

A partir de la segona meitat del segle XVII, l'emblema de la ciutat és una sirena amb l'espasa i un escut a les mans, que representa la criatura que –segons les llegendes– ordenà fundar la ciutat.

Geografia

Està situada al centre del país, a la regió de Masòvia (n'és també la capital), a la riba del riu Vístula (Wisła), uns 100 msnm i a uns 350 km tant de la costa del mar Bàltic com dels Càrpats i a 523 km de Berlín.

Ocupa una superfície de 494,28 km2 i té 1,6 milions d'habitants (els varsovians).

Varsovia es troba en dos formes geomorfològiques principals: l'altiplà morrena plana i la vall del Vístula amb el seu asimètric disseny de marjades diferents. El riu

Vístula és l'eix de Varsòvia, que divideix la ciutat en dues parts, esquerra i dreta. La part esquerra es troba en l'altiplà de morrena (entre 10-25 metres sobre el nivell del Vístula) i sobre les marjades del mateix riu (màx. 6,5 m per sobre del nivell del Vístula). L'element important del relleu en aquesta part de Varsòvia és la vora de l'altiplà morrena, coneguda com l'escarp de Varsòvia. Aquesta és de 20-25 m d'alçada al nucli antic i en el districte central i prop de 10 m al nord i el sud de Varsòvia. Passa per la ciutat i juga un paper important com a símbol de Varsòvia.

La plana altiplà de la morrena té uns pocs basses naturals i artificials, i també grups de pous de fang. El disseny de les marjades del Vístula són asimètriques. El costat esquerre consisteix principalment en dos nivells: el més alt una antiga bancal inundable i la més baixa en la bancal plana inundable. La bancal inundable contemporània té encara valls i depressions visibles amb sistemes d'abastament d'aigua procedent d'antics lleres del Vístula. Es componen de encara bastants rierols i llacs naturals, així com el disseny de les rases de drenatge. El costat dret de Varsòvia té diferents models de formes geomorfològiques.

Clima

Varsòvia té un clima continental humit, amb hiverns freds i estius molt calorosos. Els hiverns són relativament temperats i els estius són frescos. La temperatura mitjana és de -2,4 °C al gener i 19,1 °C al juliol. Sovint poden arribar a temperatures de 30 °C a l'estiu. La mitjana anual de pluges és de 500 mil·límetres de precipitació i el mes més plujós és juliol. La primavera i la tardor solen ser temporades agradables.

Flora i Fauna

Els espais verds són una quarta part de la superfície de Varsòvia, incloent-hi una àmplia gamma d'estructures afins; des de petits parcs en els veïnats, espais verds al llarg dels carrers i en els patis; fins a grans parcs històrics, àrees de conservació de la natura i boscos urbans a la franja de la ciutat.

Paisatge de Varsòvia

Hi ha 82 parcs a la ciutat, que cobreixen en total el 8% de la seva àrea. Els més antics, formen part de palaus molt representatius de la ciutat com; el jardí del Palau Krasinski, el Parc Łazienki, el parc del Palau Wilanów, el parc del Palau Królikarnia i el Jardí Saxó (posseïdor d'una àrea de 15,5 hectàrees) que solia ser un jardí real, en el qual hi ha més de cent espècies diferents d'arbres i les avingudes són un lloc per passejar i relaxar-se.

Al segle XIX, el jardí del Palau Krasińsk fou remodelat per Franciszek Szanior. Dins de la seva àrea central es poden veure encara vells arbres que daten d'aquell període: ginkgo, nogueres negres, avellaners turcs, etc. Complementat pels seus bancs, catifes de flors, un bassal amb ànecs i un pati per als nens, el jardí del Palau Krasinski és un popular destí dels varsovians a l'hora de fer una passejada. El parc del Palau Krasinski cobreix una àrea de 76 hectàrees. El caràcter únic i la història del parc està reflectida en la seva arquitectura: pavellons, escultures, ponts, cascades, basses, i en la seva vegetació: Espècies vernacles i foranes d'arbres i arbustos. El que fa a aquest parc diferent a altres espais verds de Varsòvia és la presència de paons i faisans, que poden ser vistos caminant lliurement, i de carpes reals a l'estany.

Paó al Parc Łazienki

El parc del Palau Wilanów data de la segona meitat del segle XVII. Aquest cobreix una àrea de 43 hectàrees. La seva àrea central d'estil francès, correspon a l'antic estil barroc de les formes del Palau. La secció oriental del parc, la més propera al palau, és un jardí de dos nivells amb una terrassa enfrontada a l'estany.

Altres espais verds a la ciutat inclouen el Jardí Botànic i el jardí de la Biblioteca Universitària, els quals tenen extenses col·leccions botàniques de plantes estranyes, tant endèmiques com foranes, mentre que un hivernacle al New Orangerie presenta plantes subtropicals de tot el món.

La flora de la ciutat té una gran varietat d'espècies. La riquesa d'aquestes, és deguda, en gran part, a la localització de Varsòvia a les vores de grans regions florals que comprenen substancials proporcions d'àrees tancades a l'activitat humana (boscos naturals, pantans i zones humides a la llacuna del Vístula) així com terres arables, prats i boscos. El bosc de Bielany, localitzat als límits de Varsòvia, és la part restant del primitiu bosc de Masòvia. La seva reserva natural es connecta amb el bosc de Kampinos, llar d'una rica fauna i flora. Dins del bosc hi ha tres senders per a bicicletes o per recórrer a peu.

A 15 km de Varsovia, l'ambient del riu Vístula canvia sorprenentment l'entorn i constitueix un ecosistema ben conservat, amb un hàbitat d'animals entre els quals figuren, entre altres, la llúdria, el castor, i centenars d'espècies d'ocells.

El zoològic de Varsòvia cobreix una àrea de 40 hectàrees, amb al voltant de 5.000 animals que representen unes 500 espècies. Encara que va ser creat oficialment el 1929, el seu origen està en els vedats privats del segle XVII sovint oberts al públic

Demografia

Històricament, Varsòvia ha estat el destí de l'emigració interna i estrangera, més concretament del centre i l'Est d'Europa. Durant uns 300 anys, va ser coneguda com "L'antiga París" o "La segona parís". Polònia tenia un 20% de la població nascuda a l'estranger o jueva. Demogràficament Varsòvia era la ciutat més cosmopolita del país i abans de la guerra la població jueva assolia la xifra de 350.000, la qual cosa constituïa al voltant del 30% de la població que acollia la ciutat.

1700: 30.000 (Est) 1792: 120.000 1800: 63.400 1830: 139.700 1850: 163.600 1882: 383.000 1900: 686.000 1925: 1.003.000 1939: 1.300.000 1945: 422.000 (Setembre) 1950: 803.800 1960: 1.136.000 1970: 1.315.600 1980: 1.596.100 1990: 1.655.700 2000: 1.672.400 2002: 1.688.200 2006: 1.702.100

La seva població el 2006 s'estimava en 1,7 milions d'habitants, més 2,9 milions de residents a l'àrea metropolitana.

Ciutats homònimes

Hi ha altres ciutats anomenades Varsòvia (en la seva forma anglesa, Warsaw) en diversos estats dels Estats Units: Carolina del Nord, Illinois, Indiana, Ohio i Virgínia.

Economia

Varsòvia, especialment el seu centre (Sródmiescie), és la seu no només de nombroses institucions i agències governamentals, sinó també de moltes companyies nacionals i internacionals. El 2006, 304.016 companyies estaven registrades a la ciutat. La participació financera d'inversors estrangers a la ciutat estava estimada en 2002 a prop de 650 milions d'euros. Varsòvia produeix el 12% de l'ingrés nacional, per capita, està estimat al voltant del 290% de la mitjana polonès. El GDP (PPP) nominal per capita a Varsòvia era el 2005 de 25 euros. Aquest va ser un dels més veloços creixements econòmics, amb un creixement del 6,5% el 2007 i 6,1% en el primer trimestre del 2008.

Al mateix temps la taxa d'atur és una de les més baixes de Polònia, no excedint el 3% d'acord a les xifres oficials.

La recaptació de la ciutat produeixen al voltant de 8.740.882.000 Złotys polonesos en concepte d'impostos i guanys directes del govern.

Es va dir que Varsòvia, juntament amb Frankfurt del Main, Londres, París, Moscou, Brussel·les i Rotterdam és una de les ciutats amb edificis més alts d'Europa. Onze dels gratacels més alts de Polònia, dels quals nou són edificis d'oficines, estan localitzats a Varsòvia. L'estructura més alta és el Palau de la Cultura i la Ciència, que és al seu torn el setè edifici més alt de la Unió Europea.

Borsa

El primer mercat de valors de Varsòvia va ser establert el 1817 i va continuar en funcionament fins a la Segona Guerra Mundial. Va ser restablint l'abril de 1991, succeint al cap del govern comunista de la postguerra i la reintroducció d'una economia de lliure mercat. Avui, la Borsa de valors és, d'acord a molts indicadors, el mercat més gran de la regió. És actualment el major mercat de valors de la ciutat, amb més de 300 companyies adherides. Des de 1991 fins a 2000, aquesta institució estava localitzada, irònicament, en el que abans havien estat els quarters generals del Partit Comunista polonès, el Partit dels Treballadors Units Polonesos. La capitalització obtinguda va ser de 440,92 milions de dòlar (el 28 de desembre de 2007). La Borsa de Valors ofereix diners en efectiu i productes derivats sota un mateix sostre. La ciutat és actualment considerada com un dels punts de negocis més atractius a Europa.

Indústria

Durant la reconstrucció de Varsòvia després de la Segona Guerra Mundial, les autoritats comunistes van decidir que la ciutat es convertiria en un major centre industrial. Nombroses fàbriques de grans dimensions van ser construïdes a la ciutat o en els seus límits immediats. La major d'elles era la Huta Warszawa Treballs siderúrgica i 2 fàbriques de cotxes. Avui, la Arcelor Warszawa Molí de Acer (formalment Huta Warszawa) és l'única gran fàbrica que queda. La Fabryka Samochodów Osobowych, fàbrica automotriu, produeix la majoria dels automòbils d'exportació. El nombre d'empreses públiques continua decreixent mentre augmenta el nombre de companyies operades amb capitals estrangers. Els grans inversors forans són Daewoo, Coca-Cola Amatil i Metro AG. Varsòvia té la major concentració d'indústries dedicades a l'electrònica i l'alta tecnologia a Polònia i el creixement del mercat alimentari promou perfectament el desenvolupament de la indústria processadora d'aliments

Govern Municipal

Alcalde

El Palau Branickich, d'estil rococó és la seu del govern municipal.Després de l'Acta de Varsòvia (Ustawa Warszawska) del 27 d'octubre de 2002, el President de Varsòvia s'encarrega de totes les tasques de govern de la ciutat. Entre d'altres, la prerrogativa del president és protegir el patrimoni de la ciutat, que constitueix la major part de la mateixa. El càrrec l'ocupa actualment Hanna Gronkiewicz-Waltz.

Organització del govern

L'Acta de Varsòvia va abolir tots els antics comtats voltant de Varsòvia per formar una sola ciutat amb un ajuntament unificat.

El poder legislatiu l'exerceix un consell unicameral anomenat Rada Miasta, format per 60 persones. Els membres del consell són escollits de manera directa cada quatre anys. Com la majoria de les cambres legislatives, el Rada Miasta es divideix en comitès encarregats de diverses funcions de govern. Els projectes de llei s'aproven per majoria simple i s'envien a l'alcalde (el president de Varsòvia) que serà l'encarregat de promulgar-se. Si el President veta un projecte de llei, el Consell té 30 dies per superar aquest vet per una majoria del 66%.

Cada un dels 18 districtes té el seu propi consell (Rada dzielnicy). Les seves funcions són ajudar al President i al Rada Miasta, a més de supervisar diferents companyies municipals, patrimoni i escoles. El dirigent de cada consell de districte rep el títol d'Alcalde (Burmistrz) i és elegit pels membres del mateix d'entre les candidatures proposades pel President de Varsòvia

Arquitectura

Pati construït de la Universitat tecnològica

Els palaus, esglésies i mansions de Varsòvia presenten una gran riquesa de color i de detalls arquitectònics. Els edificis són representatius de gairebé tots els estils i períodes de l'arquitectura europea. La ciutat té meravellosos exemples de l'arquitectura gòtica, renaixentista, barroca i neoclàssica, tots els quals estan localitzats a poca distància del centre de la ciutat. L'arquitectura gòtica està representada en les majestuoses esglésies, però també en les fortificacions. Les construccions més significatives són la catedral de Sant Joan (del segle XIV), l'església de Santa Maria (1411), actual catedral; una casa a la ciutat de la família Burbach (segle XIV), La Torre gunpowder i el castell real Cúria Maior (1407-1410). Els exemples més notables de l'estil renaixentista són la casa Barczyko (1562), un edifici anomenat "El Negre" (començament del segle XVII) i els conventets Salwator (1632). Els exemples més interessants de l'arquitectura manierista són el Castell real i l'església jesuïta (1609-1626) al barri vell. Al seu torn les primeres estructures d'estil barroc són l'església de Sant Jacint (1603-1629) i la columna Zygmunt (en honor al rei Segismon III) (1644).

La construcció es va centrar, sobretot, en nombrosos palaus de nobles i esglésies durant les últimes dècades del segle XVII. Un dels millors exemple d'aquesta corrent són el Palau Krasinski (1677 - 1683), el Palau Wilanów (1677-1696) i l'església de Sant Casimir (1677 - 1692). Els exemples més impressionants de l'arquitectura rococó són el Palau Czapski (1713 - 1718), el Palau sota els Quatre Vents (1730) i l'Església Visitació (façana 1728 - 1761). L'estil neoclàssic a Varsòvia pot ser descrit per la seva simplicitat i per les seves formes geomètriques combinada amb una gran inspiració en la cultura romana. Alguns dels millors exemples del neoclàssic són el Palau Łazienki o el Palau sobre l'Aigua (reconstruït 1775 - 1795) ambdós ubicats al Parc Łazienki, Królikarnia (1782-1786), l'Església Carmela (façana 1761 - 1783) i l'evangelista Església de la Santíssima Trinitat (1777 - 1782). El creixement econòmic durant els primers anys del Congrés de Polònia va portar un efímer apogeu de l'arquitectura. El reviu neoclàssic afectar tots els aspectes de l'arquitectura, els més notables són el Gran Teatre (1825-1833) i les construccions sobre la Plaça de la Banca (1825 - 1828).

Exemples excepcionals de l'arquitectura burgesa dels últims períodes (com l'esmentat palau Kronenberg i l'edifici de la Companyia d'assegurances Rosja) no van ser restaurats per l'autoritat burgesa després de la guerra. Alguns, en canvi, van ser reconstruïts per un estil realista de tall socialista (com l'Orquestra Filharmònica de Varsòvia, edifici originalment inspirat en l'Òpera Garnier de París). Malgrat això la Universitat de Tecnologia de Varsòvia, construïda entre 1899 i 1902 és el més interessant de l'arquitectura de finals del segle XIX. Les autoritats del govern municipal de Varsòvia, reconstruir el Palau Sajón i el Palau Brühl, les més distintives edificacions de la preguerra a Varsòvia.

Alguns notables exemples de l'arquitectura contemporània són l'Estadi del 10 aniversari que solia ser el mercat a l'aire lliure més gran d'Europa i la Plaça de la Constitució amb la seva monumental arquitectura de realisme socialista. El més polèmic d'aquesta època és el Palau de la Cultura i la Ciència (1952 - 1955), un enorme edifici d'arquitectura realista russa, el qual constitueix un llegat del comunisme rus al poble de Polònia, situació que incomoda a molts ciutadans i al propi ministre de relacions exteriors, qui es va pronunciar a favor de la demolició

d'aquest magne edifici. Va ser un regal directe de Stalin per al poble polonès el 1955 amb una alçada de 230,7 metres, sent el segon gratacel més alt de Varsòvia (el 2012 serà el quart) i un dels més alts d'Europa. El seu estil imita la universitat russa i alberga el centre de cultura i art de la ciutat. En contraposició amb la polèmica, el 2007 va ser declarat Patrimoni Nacional i símbol de la ciutat.

Símbols de l'arquitectura moderna a Varsòvia són l'Edifici Metropolitana d'oficines a la Plaça Piłsudski, construït per Lord Foster, Baron de Thames Bank; i la Biblioteca Universitària de Varsòvia (BUW) construïda per Marek Budzyński i Zbigniew Badowski, característica per un jardí en el seu sostre i una vista del riu Vístula. L'oficina Rondo 1, obra de Skidmore, Owings i Merrill; i les Terrasses Dorades, consistents en set domos superposats i un centre comercial, són també exemples d'aquest estil.

Monuments

Museu Nacional

Entre els llocs remarcables per veure a Varsòvia:

La Plaça Major del Barri Antic El Castell Real al Barri Antic El carrer "Krakowskie Przedmieście" El Museu del Aixecament de 1944 El Palau de la Cultura El Gran Teatre Wielki El Palau Wilanów El Parc Łazienki

Museus i Galeries d'art

Varsòvia compta amb gran quantitat de museus i galeries d'art, sent el més destacat el Museu Nacional, el Museu de l'Aviació Polonesa, la galeria d'art Zacheta, el Centre d'Art Contemporani de Varsòvia, Museu de l'Exèrcit polonès. El major d'ells, el Museu Nacional de Varsòvia tenen nombroses seus, ubicades en diferents parts de Varsòvia, en particular en el Castell Real i el Palau Wilanów. El Museu de l'Aixecament de Varsòvia es va inaugurar el 2004. També compta amb el Museu Fryderyk Chopin, dedicat al gran compositor polonès i recentment renovat.

Educació

Varsòvia acull algunes de les més importants institucions d'educació superior de Polònia. És la seu de les 4 grans universitats poloneses i de 62 escoles d'educació

superior més petites. El nombre total d'estudiants en tots els graus d'educació a Varsòvia és de gairebé 500.000 (o el 29/2% de la població el 2002). El nombre d'estudiants universitaris és d'aproximadament 280.000. La majoria de les més reputades universitats són públiques, però en els últims anys hi ha hagut també un augment en el nombre d'universitats privades.

La Universitat de Varsòvia va ser fundada el 1816, quan les particions de Polònia van separar a Varsòvia del més antic i més influent centre acadèmic de Polònia, Cracòvia. La Universitat Tecnològica de Varsòvia és la segona escola superior de tecnologia al país, i una de les majors d'Europa occidental, emprant 2.000 professors. Altres institucions d'educació superior inclouen la Universitat de Medicina de Varsòvia, la major escola de medicina a Polònia i una de les més prestigioses, la Universitat de la Defensa Nacional, la major institució acadèmica militar de Polònia, l'acadèmia musical Fryderyk Chopin, la major i més antiga escola de música de Polònia, i una de les més grans d'Europa, l'escola de Ciències Econòmiques de Varsòvia, la més antiga i més renovada escola d'economia al país, i finalment la Universitat de Ciències de la Vida, la major universitat Agrícola fundada l'any 1818.

Varsovia posseeix nombroses biblioteques, moltes de les quals tenen grans col·leccions de documents històrics. La biblioteca més important, en termes de col·leccions de documents històrics, és la Biblioteca Nacional de Varsòvia. Aquesta acull 8,2 milions de volums en la seva col·lecció, formada el 1928, es veu a si mateixa com una successora de la Biblioteca Załuski, la més gran de Polònia i una de les primeres i majors biblioteques del món.

Una altra biblioteca important és la Bilioteca universitària, fundada el 1816 és la llar de prop de 2 milions de llibres. L'edifici va ser dissenyat pels arquitectes Marek Budzyński i Zbigniew Badowski i obert el 15 de desembre de 1999. Està envoltat d'espais verds. El seu jardí va ser dissenyat per Irena Bajersjka i inaugurat el 12 de juny de 2002. És un dels majors i més bells jardins coberts a Europa i una àrea de més de 10.000 m², amb plantes cobrint 5.111 m² de la seva superfície. Com jardí de la universitat, aquest està obert al públic tots els dies.

Cultura

El Teatre en el passat

El Gran Teatre

El Gran Teatre, seu del Teatre Nacional Polonès i de l'Òpera. Des de 1833 fins a l'esclat de la Segona Guerra Mundial la Plac Teatralny (Plaça del Teatre) va ser el focus cultural del país i la seu de diversos teatres. L'edifici principal va acollir el Gran Teatre de 1833 a 1834, el Teatre Rozmaitości de 1836 a 1924 i després el Teatre Nacional, el Teatre Reduta de 1919 a 1924, i de 1928 a 1939 el Teatri Nowy, el qual organitzava produccions de teatre poètic comtemporani, incloent-hi aquelles dirigides per Leon Schiller.

Prop d'allà, al Ogród Saskia (Jardí Saxón), el Teatre d'Estiu va estar en operació des de 1870 fins a 1939, i durant el període d'entreguerres. El teatre comprenia també Momus, el més import dels cabarets literaris de Varsòvia, i el teatre musical melodrama, de Leon Schiller. El Teatre Wojciech Bogusławskim (1922 - 1926) va ser el millor exemple del Teatre monumental polonès. Des de mitjans dels anys 1930, l'edifici del Gran Teatre va acollir a l'Institut Estatal d'Art Dramàtic, la primera acadèmia d'art administrat per l'Estat de Polònia, amb un Departament d'Actuació i un Departament de Direcció de Etapes.

La Plac Teatralny i els seus voltants van ser la seu de nombrosos festivals, celebracions de feriados estatals, balls de carnaval i concerts.

Teatre

Varsòvia és la seu de 30 dels principals teatres de la ciutat, que s'expandeixen per tota la ciutat, inclosos el Teatre Nacional (fundat el 1765) i el Gran Teatre, establert en 1778.

Varsovia atrau al seu torn a nombrosos directors i productors joves i avantguardistes que sumen a la cultura teatral de la ciutat. La seva producció pot ser vista sobretot als teatres més petits i Cases de la Cultura (domy Kultury), sobretot fora del centre. Varsòvia acull les Reunions Internacionals Teatrals.

Música

Palau de la Cultura i la Ciència

Gràcies als seus nombrosos llocs musicals, incloent-hi el Teatre Wielki o Gran Teatre, seu de l'Òpera Nacional Polonesa, la Cambra de l'òpera, el Saló Filarmònic nacional i el Teatre Nacional, i també els teatres musicals de Roma i Buffo i el Saló de Congressos al Palau de la Cultura i la Ciència, Varsòvia és seu de nombrosos esdeveniments i festivals. Alguns dels que tenen més atenció particular són: La competició internacional de piano Frédéric Chopin, el Festival Internacional de Música Contemporània Tardor de Varsòvia, el Jazz Jamboree, les Jornades estivals de Jazz de Varsòvia, la competició internacional vocal Stanislaw Moniuszko, i el festival de música antiga.

Museus i Galeries d'art

Els esdeveniments de Varsòvia durant la guerra van deixar profunds forats en les col·leccions històriques de la ciutat. Bé malgrat que una considerable quantitat de tresors s'havia amuntegat a la ciutat sense imaginar els desastres que passaria el 1939, és veritat també que un gran nombre de col·leccions de palaus i museus a la perifèria del país van ser enviats a Varsòvia en l'època en la qual com a capital era considerada un espai més segur que per a aquests en lloc d'alguns remots castells en els límits de Polònia. Així doncs, les pèrdues van ser molt importants.

No obstant això, Varsòvia compta encara amb meravellosos museus. Com interessants exemples d'exposicions els més notables són: el primer Museu de Pòsters del món posseint una de les majors col·leccions d'art pòster del món, el Museu de Caça i equitació i el Museu Ferroviari. D'entre els 60 museus de Varsòvia, un dels més prestigiosos és el Museu Nacional, amb una àmplia col·lecció d'obres l'origen varia en temps des de l'antiguitat fins a l'època actual, així com una de les millors col·leccions de pintures al país, i el Museu de l'Exèrcit Polonès, l'obra retrata la història de les armes.

Les col·leccions del Palau Łazienki i el Palau Wilanów (ambdós edificis en bona forma tot i la guerra) són excel·lents, així com les del Castell Real. El Palau de Natolin, l'antiga residència rural del Duc de Czartoryskiposee un parc interior accessible als turistes.

Posseïdor de la col·lecció d'art privada més gran de Polònia, el Museu de Col·leccions Carroll Porczyński disposen de treballs de diversos artistes com Peter Paul Rubens, Francisco Goya, Jhon Constable, Pierre-Auguste Renoir, Vincent van Gogh i Salvador Dalí, entre d'altres.

Palau Ostrogskich, seu del museu Chopin a Varsòvia

Un bonic homenatge a la caiguda de Varsòvia i la història de Polònia pot ser trobat en el Museu de la Revolta de Varsòvia i al Museu de la massacre de Katyń, els quals preserven la memòria del crim. El Museu de la Independència acull una sentimental i patriòtica faramalla relacionada amb aquestes fatídiques èpoques, i també alguer invaluable col·leccions d'art. Datat de 1936, el Museu Històric de Varsòvia conté 60 habitacions que acullen una exhibició permanent de la història de Varsòvia des dels seus orígens fins a l'actualitat.

El Reial Castell Ujazdów, del segle XVII és seu del Centre d'Art Contemporani, amb exhibicions tant permanents com temporals, converteix, shows i tallers creatius. La Galeria nacional d'art Zacheta és el lloc d'exhibicions més antic de Varsòvia, amb una estreta tradició que data de meitat del segle XIX. La galeria organitza mostres d'art modern per artistes tant polonesos com Internacionals i promou l'art de moltes altres formes.

Des de l'any 1954 també disposa del Museu Fryderyk Chopin, dedicat al gran compositor polonès i recentment renovat per tal de celebrar el 2010 aniversari del naixament del compositor.

La ciutat té al seu torn alguns meravelloses curiositats com ara el Museu de la Caricatura (l'únic del seu tipus en el món) i un Museu de la Motorització, que posseeix, entre el seu fortament variades proposta, els autors clàssics de 1930 utilises per Elvis Presley i Marilyn Monroe.

Mitjans i films

Varsovia és el centre mediàtic de Polònia. Telewizja Polska, la major emissora pública de Polònia posseeix les seves casernes generals en la Samochodowa a Varsòvia. Hi ha al seu torn nombroses emisores de ràdio i TV, tant locals com nacionals, localitzada a Varsòvia, com la sucursal TVN de Polònia, Polsat, TV4 Polònia, TV Prem, Canal + Polònia, Cyfra + i MTV Polònia.

Des de maig de 1661, el primer diari polonès, el Merkuriusz Polski Ordynaryjny (Mercuri ordinari de Polònia), va ser imprès a Varsòvia. La ciutat és també la capital de la impressió de tota Polònia amb una àmplia varietat de revistes nacionals i estrangeres que expressen diferents opinions, essent els diaris nacionals són molt competitius. Rzeczpospolita, Gazeta Wyborcza, Dziennik Polska-Europa-Świat són els grans diaris de Polònia a nivell nacional, i tenen les seves oficines centrals a Varsòvia.

Varsòvia posseeix també una creixent indústria de pel·lícules i televisió. La ciutat té nombroses companyies i estudis. Entre les companyies cinematogràfiques figuren TOR, Czołówka, Zebra i Kadr, la qual es troba darrere de diverses produccions internacionals de pel·lícules.

En un futur proper la nova Film City a Nowe Miasto, localitzada a 80 km de Varsòvia, es convertirà en el centre de la producció polonesa de films i la coproducció internacional. Serà també l'estudi d'alta tecnologia més gran

d'Europa. Els primers projectes filmats aquí seran 2 films sobre la Sublevació de Varsòvia.

Des de la Segona Guerra Mundial, Varsòvia ha estat el centre de producció de films més important de Polònia. La ciutat també ha aparegut en nombroses pel·lícules, tant poloneses com estrangeres, per exemple: Kanal i Korcza, per Andrzej Wajda, El Decàleg per Krzysztof Kieslowski, com també la guanyadora de l'Oscar el 2002 El pianista, obra de Roman Polanski.

Esport

Centre Olímpic de Varsòvia

El 9 d'abril de 2008, la presidenta de Varsòvia Hanna Gronkiewicz-Waltz va obtenir de l'alcalde de Stuttgart, Wolfgang Schuster, una placa commemorativa en virtut de què Polònia fos la capital europea de l'esport el 2008.

L'Estadi Nacional, un estadi de futbol, serà construït a Varsòvia en el lloc de l'antic i es derruirà l'Estadi del 10 aniversari. L'estadi nacional està previst com a la seu del partit d'obertura, la resta dels partits del grup 2, un partit dels quarts de finals i un partit de semifinal del Campionat d'Europa de futbol 2012 per la UEFA, que organitzaran en conjunt Polònia i Ucraïna.

El centre olímpic de Varsovia.Existen molts altres centres esportius a la ciutat. Molts dels més vistos són les piscines de natació i salons esportius, molts d'ells construïts per la municipalitat en els darrers anys.

El millor dels centres de natació de la ciutat està en el Paque Warszawianka, 4km al sud del centre sobre el carrer Merliniego, on hi ha una pileta de cintura olímpic així com diapositives aquàtics i una àrea per als nens. L'equip del futbol amb més èxits és Legian Warszawa. El 1994 jugà en els quarts de final de la Champions League. Equip de l'exèrcit, amb fanàtics a tot el país, juga a l'Estadi de l'Exèrcit Polonès, just al sud-est del centre al carrer Łazienkowska. El seu gran rival és el Polònia de Varsòvia, campions de la Lliga en 2000, la seva seu és al carrer Konwiktorska, 10 'a peu al nord del barri històric.

Altres activitats són el tennis, l'esquaix, els esports aquàtics, les activitats hípiques, el ciclisme, l'escalada o bé el fitness, practicable en molts clubs. A prop del centre de la ciutat hi ha camps de golfs, piletas de natació, acuaparques, rius artificials i dispositius i piscines infantils.

Infraestructura

Encara que molts carrers i avingudes van ser ampliades en els anys 1950 i es van construir noves vies de circulació, la ciutat presenta nombrosos problemes de trànsit. El transport públic s'estén per tota la ciutat, i aquesta conformat principalment per autobusos, tramvies i un sistema de metro.

Carreteres i autopistes

La ciutat no té un efectiu anell perifèric, per la qual cosa la major part del trànsit que es dirigeix d'un districte a un altre sol travessar el centre de la ciutat. Els varsovians amb vehicles han d'afrontar congestionamient vial, manca de llocs d'estacionament i treballs de manteniment municipal diàriament. En l'actualitat, s'ha planificat la construcció de vies que no creuen el centre de varsovia, i s'estima que per al 2014 estigui llest un sistema de tres anells que envoltin la ciutat. Les autoritats municipals també han estudiat la possibilitat de restringir el trànsit de vehicles privats a certes parts de la ciutat.

L'alta afluència de vehicles no és l'única causa del trànsit. S'estima que entre el 15 i 20% del moviment de vehicles es deu a la recerca d'un lloc per estacionar.

Un dels sistemes en construcció rep el nom de Obwodnica Etapowa Warszawy, i tindrà una longitud de 10 km, iniciant en el centre de la ciutat, i creuant dos ponts nous. Per al 2005, la ciutat comptava amb 800 mil vehicles, donant una relació d'un carro per cada 2.5 habitants. Un altre sistema nou serà part de l'autopista A-2, que al seu torn serà part de la E30 europea, i de la carretera S-7. Aquesta via travessarà el sud de la ciutat mitjançant un túnel situat al districte varsovià Ursynów, ubicat al sud. S'espera que la construcció aquest finalitzada abans del 2012.

L'autopista E30 connecta Berlín amb Varsòvia, un trajecte de 5 hores, i amb Brest a Bielorússia. La E77 comunica amb Gdańsk al nord, i Cracòvia al sud. La E67 dirigeix a Breslàvia, al sud-oest.

Les condicions dels 2.600 km de carrers de Varsòvia no són òptimes. Per al 2004, la mitjana de vida dels amortidors europeus era de 30.000 a 40.000 km, mentre que a Varsòvia es reduïa a 15.000 i 20.000 km. La ZDM és l'oficina responsable dels carrers de Varsòvia, i estan obligades a pagar indemnitzacions si es demostra que la suspensió d'un cotxe ha patit danys a causa del mal estat de les vies.

Aeroport de Varsòvia-Frederic Chopin

Terminal 2

Varsòvia té un aeroport internacional, l'aeroport de Varsòvia-Frederic Chopin (normalment anomenat aeroport Okęcie), situat a només 10 quilòmetres del centre de la ciutat. Amb voltant de 100 vols internacionals i domèstics al dia i amb més de 9.268.551 de passatgers el 2007 és, de molt, el principal aeroport de Polònia.Immediatament adjacent a la terminal principal, el complex de la Terminal 1, hi ha la terminal Etiuda, que serveix rutes de vol de baix cost. Una nova terminal 2 es va obrir al públic el març de 2008, a fi d'alleujar el amuntegament habitual i per ampliar la capacitat de l'aeroport a altres 6 milions de passatgers més. La Terminal 2 serveix vols nacionals i internacionals operats únicament per companyies aèries de Star Alliance.

Hi ha plans per a convertir el abandonat aeroport militar de Modlin, (35 quilòmetres al nord del centre de la ciutat) en el segon aeroport de Varsòvia, operant sobretot amb companyies aèries de baix cost.S'estima que no estarà llest per abans de 2010.

També hi ha plans a llarg termini per a construir un nou aeroport internacional. La seva ubicació encara no s'ha decidit.

Transport públic

El transport públic inclou el sistema d'autobusos, de tramvies, de metro i de tren lleuger per rutes inter-urbanes i un altre per rutes extra-urbanes. Tots aquests sistemes són controlats per l'Autoritat Municipal de Transport, excepte el tren extra-urbà, o regional, que és operat per Szybka Kolej Miejska Sp z oo i Koleje Mazowiecki (Ferrocarrils Mazovians).

Autobús en una parada de Krakowskie Przedmieście. Hi ha tres rutes turístiques: "T", un antic tramvia que funciona entre els mesos de juliol i agost; l'autobús "100" que circula els caps de setmana (és l'únic autobús de dos pisos propietat de la ciutat) i el "180", un servei regular d'autobusos que segueix la "Ruta Reial" de la guerra des del Cementiri del Nord, prop del nucli antic de la ciutat, passant per les vies més importants de la ciutat com Krakowskie Przedmiescie, Nowy Świat i Allunyeu Ujazdowski, i que finalitza al Palau de Wilanow.

Durant els anys 1990, la popularitat del transport públic va caure dràsticament, fins a ser utilitzat només pel 64% dels varsovians l'any 1998. En els anys 1970, el transport públic havia arribat al seu pic d'utilització amb un 90% d'ús. Per contrarestar aquesta tendència, les autoritats van començar a renovar la flota de tramvies i autobusos, la majoria amb 30 anys de servei. A més, es va iniciar la construcció de la segona línia del metro. El 2009, el 67% dels varsovians fa servir aquest tipus de transport per mobilitzar-se per la ciutat.

Les autoritats han començat a construir carrils per als ciclistes, però els varsovians s'han mostrat reticents a utilitzar-los, i a l'hivern és habitual veure aquests carrils buits.

Bus

El servei d'autobusos cobreix tota la ciutat, amb aproximadament 170 rutes d'un total de 2.603 quilòmetres de longitud i amb uns 1.600 vehicles. Entre la mitjanit i les 5 del matí, la ciutat i els seus suburbis són atesos per línies nocturnes. El mateix bitllet, amb la inscripció "ZTM Varsòvia" és vàlid per a tots els mitjans de transport municipals, incloent-hi les línies de Metro de la ciutat i els voltants. Els bitllets es poden adquirir als quioscos, però es poden comprar als conductors de tramvies i autobusos sempre que hom pagui amb l'import exacte.

Tramvia de Varsòvia

Tramvia

La primera línia de tramvia es va inaugurar a Varsòvia l'11 de desembre de 1866. L'últim tramvia propulsat mitjançant cavalls va completar el seu recorregut el 26 de març de 1908.En el període d'entreguerres (la Primera i Segona Guerra Mundial), la xarxa de tramvies es va ampliar considerablement. Després de la invasió alemanya a setembre de 1939 el servei es va aturar durant aproximadament tres mesos a causa de danys causats pel conflicte. Va tornar a prestar servei el 1940. Un any més tard, el 1941, es van introduir els actuals colors dels cotxes (groc i vermell, els colors de la Bandera de Varsòvia. Anteriorment, els tramvies van ser pintats de color blanc i vermell, o totalment vermell).

Durant la sublevació de Varsòvia, el sistema de tramvia va ser destruït. La primera línia de tramvia es va reobrir el 20 de juny de 1945. Després de la Segona Guerra Mundial, la xarxa de tramvia a Varsòvia va patir un ràpid desenvolupament. Les pistes van arribar a tots els punts principals de la ciutat. Tanmateix, en els anys 1960, la política oficial de les autoritats soviètiques a Polònia i la promoció de l'ús de petroli soviètic, van provocar que es compressin més autobusos i la xarxa de tramvies es va veure notablement reduïda.

Actualment, l'empresa Tramwaje Warszawski disposa de 863 cotxes en els més de 240 quilòmetres de pista circular. Al voltant de vint línies discorren a través de la ciutat amb línies addicionals disponibles en ocasions especials (com el dia de Tots Sants).

Metro

Metro de Varsòvia

El Metro de Varsòvia. A la imatge l'estació Plaça Wilson. Els plans per a la construcció del Metro de Varsòvia (Metro Warszawski, en polonès) es remunten a 1925. La Gran Depressió va ser la causa que es va posposar indefinidament. Els estudis sobre el projecte de metro es van reactivar el 1938, però, aquesta vegada, la Segona Guerra Mundial va ser la culpable d'un nou ajornament. A partir de 1955 va començar novament a considerar la possibilitat d'una xarxa de metro superficial. Tanmateix, la fase de planificació es va portar a un ritme molt lent i la situació econòmica va impedir que els successius governs comunistes poguessin dur a terme els plans d'execució del metro. Ja el 1985, el programa va ser aprovat pel govern i es van construir els túnels. La manca de fons, la mala planificació, i la tediosa burocràcia feia que el treball avancés molt lentament, a una velocitat no superior als 2 metres al dia. Després de 70 anys, el metro es va inaugurar el 1995 amb un total d'11 estacions. La línia compta actualment amb 15 estacions al llarg dels seus 15,5 quilòmetres aproximats de vies. Inicialment, tots els trens van ser de construcció russa. El 1998, 108 nous vagons van ser encarregats a la corporació francesa Alstom.

El metro de Varsòvia compta amb una sola línia, encara que una segona està en construcció. La primera connecta el centre de la ciutat (Plaça Wilson) amb Ursynów, un districte situat al sud. Aquest sistema subterrani rep el 14% dels usuaris de transport públic de la ciutat. Per disminuir l'ús del vehicle, s'han establert estacions amb estacionaments de vehicles, les quals han estat un èxit. La segona línia travessarà Varsòvia d'oest a est, després de creuar el Vístula girarà cap al nord.

Ferrocarril

El 1845 es va inaugurar la línia Varsòvia-Viena, el primer ferrocarril de Varsòvia. Avui en dia la ciutat és un dels principals nusos ferroviaris de Polònia.

La principal estació de tren és Warszawa Centralna i atén tant a trànsit nacional, amb totes les ciutats importants de Polònia, com a connexions internacionals, principalment a Alemanya, República Txeca i els països de l'antiga Unió Soviètica. També hi ha altres cinc estacions de ferrocarril i un nombre menor d'estacions de trens de rodalies.

La principal línia de ferrocarril que creua la ciutat ho fa mitjançant un túnel (el średnicowy, construït el 1933) d'aproximadament 2,3 quilòmetres de llarg que

passa pel centre de la ciutat. És part d'una línia est-oest, connectant les estacions Warszawa Zachodnio, Warszawa Centralna i Warszawa Wschodnia per mitjà del túnel i el pont ferroviari sobre el riu Vístula.

Sistema de Salut

El primer hospital a Varsòvia va ser establert en 1353 pel duc Siemowit III i la seva esposa Eufemia i anomenat després l'Esperit Sant intra murs. En 1571 el famós Wojciech Oczko, un autor d'extensos tractats de balneologia i sifidologia es va convertir en doctor de l'hospital. La seva seu es localitzava primerament en els carrers Piwna, Przyrynek i Konwiktorska, però va ser barbaritats destruïda durant el Lloc de Varsòvia de 1939.

La Universitat de Mèdica de Varsòvia, la major escola de medicina de Polònia, té 16 hospitals afiliats incloent l'hospital clínic més gran de Polònia, l'Hospital Educatiu Central Públic sobre el carrer Banach, on els estudiants són entrenats en gairebé tots els camps de la medicina.

Varsòvia acull l'Institut de Salut Memorial de Nens, el gospitalde més alta referència de Polònia, com també un actiu centre d'educació i recerca. Aquest va ser fundat per Poles residents a Polònia i inaugurat l'any 1968. En un enorme complex de construccions de disseny nou, amb l'equipament més actualitzat, posseeix un grup d'autoritats en pediatria i els seus col·laboradors. Actualment, l'hospital cobreix una àrea de 20 ha. i empra gairebé 2.000 persones convertint-se en el centre pediàtric més gran de Polònia. Els seus fons provenen de l'Estat, d'assegurances de salut i d'altres recursos.

L'Institut d'Oncologia Maria Sklodowska-Curie és unes de les institucions oncològiques més grans i modernes d'Europa. La seva secció clínica està localitzada en un edifici de 10 pisos amb 700 llits, 10 quiròfans, una unitat de teràpia intensiva, diversos departaments de diagnòstics i una clínica per a pacients ambulatoris. Cada pis forma un departament separat amb el seu propis pavellons de cirurgia, radioteràpia i quimioteràpia. Cada departament proveeix la gamma completa de tractament combinat en una branca particular.

Malgrat que els sistemes de salut a Polònia són gratuïts per a les persones cobertes amb assegurança de salut, a vegades aquests són lents. Per a aquells que volen evitar les cues dels hospitals públics, hi ha molts centres mèdics privats i hospitals a Varsòvia.

Personatges il·lustres

Marie Curie

Marie Curie nascuda a Varsòvia. Maria Sklodowska, més coneguda com a Marie Curie és una de les persones més famoses que ha nascut a Varsòvia; va assolir el reconeixement internacional amb els seus dos premis Nobel, pels seus descobriments en el camp de la radioactivitat. Frédéric Chopin ha estat un altre dels genis nascuts a Varsòvia. Ell va néixer a Żelazowa Wola, a uns 60km de Varsòvia, però es va traslladar a la capital amb la seva família a l'edat de set anys.

Una altra artista nascuda a aquesta ciutat va ser Tamara de Lempicka. Va néixer com a María Gorska en una família benestant i el 1916 es va casar amb l'advocat polonès Tadeusz Łempicki. Ella representà millor que ningú l'estil Art Déco en pintura. Varsòvia era l'estimada ciutat d'Isaac Bashevis Singer, el qual la descriu en moltes de les seves novel·les.

Karol Piltz, escaquista. Edward Wolff (1816-1880), pianista i compositor. Witold Malcuzinsky (1914-1977), pianista. Stanislas Niedzielski (1915-1975), pianista i compositor. Robert Lewandowski (21 d'agost de 1988 -)

http://ca.wikipedia.org/wiki/Vars%C3%B2via

Muro del gueto de Varsovia. Vista del Palacio Lubomirski bombardeado en el

parque Puerta de Hierro, 24 de mayo de 1941.

Fronteras del Ghetto de Varsovia

El gueto de Varsovia (Getto warszawskie, en polaco; Warschauer Ghetto, en alemán) fue el mayor gueto judío establecido en Europa por la Alemania nazi durante el Holocausto, en el contexto de la Segunda Guerra Mundial. Fue implantado en el centro de la capital polaca entre octubre y noviembre de 1940. En el gueto fueron confinados sobre todo los judíos de Varsovia, así como también de otras regiones de Polonia bajo control alemán. También fueron internados los judíos deportados de Alemania y de los diferentes países ocupados por los nazis.

Fue concebido principalmente como campo de tránsito de las deportaciones para un destino final: el campo de exterminio de Treblinka, entre otros, y, como tal, formaba parte del exterminio en masa organizado, denominado con la expresión eufemística de «Solución final de la cuestión judía».

El gueto de Varsovia tenía una población estimada de 400 000 personas, un 30 % de la población de Varsovia, que se encontraban hacinadas en una superficie equivalente al 2,4 % de la misma ciudad. Durante los tres años de su existencia, el hambre, las enfermedades y las deportaciones a campos de concentración y de exterminio redujeron su población a 50 000 habitantes. Este gueto fue el escenario

de la mayor acción de la resistencia judía contra el genocidio, conocida como el Levantamiento del gueto de Varsovia, iniciada en la noche de Pésaj del 19 de abril de 1943 y acabada el 16 de mayo del mismo año, siendo este alzamiento una de las primeras revueltas contra el nazismo en Europa.

Formación del gueto

Los primeros planes para aislar a la población judía de Polonia habían surgido inmediatamente después de la invasión alemana de 1939. En el Gobierno General la definición de judío se ajustó a las leyes de Núremberg, el 1 de diciembre de 1939 se impuso el uso de un brazalete blanco con la estrella de David en azul y se comenzaron a aplicar una serie de medidas discriminatorias: prohibición del uso de transporte público y la asistencia a parques y restaurantes, y exclusión de determinadas profesiones, entre otras. También se prohibió el cambio de residencia, pero no hubo una orden global de creación de guetos y la razón para hacerlo se ajustó a cada caso particular; así mientras en Łódź se pretendía liberar espacio para el asentamiento de alemanes del Báltico, en Varsovia se alegó la prevención de epidemias.

Soldados alemanes arrestando a judíos durante el levantamiento del Gueto de Varsovia, en mayo de 1943.

Aunque las obras fueron temporalmente interrumpidas en verano de 1940 por el Gobernador General Hans Frank, en un momento en que se consideró brevemente la posibilidad de deportar a los judíos a algún lugar como Madagascar,ya el 12 de septiembre anunció a sus subordinados la decisión definitiva de cerrar el gueto. La orden la dio el 2 de octubre el gobernador del distrito de Varsovia, Ludwig Fischer, y el día 12 se le comunicó oficialmente a Adam Czerniaków, presidente del Consejo Judío de Varsovia, que era además quien debía sufragar las obras. El gueto fue finalmente establecido por el Gobernador General alemán para Polonia, Hans Frank, el 16 de octubre de 1940. En ese momento, la población del gueto rondaba las 380 000 personas, cerca del 30 % del total de habitantes de Varsovia, y alcanzaría un máximo cercano a los 445 000 en mayo de 1941. En cambio, su extensión suponía apenas el 2,4 % del territorio. Durante el año y medio siguiente, judíos de la ciudad y localidades aledañas menores fueron trasladados forzosamente hacia el gueto. Las enfermedades (sobre todo, fiebre tifoidea) y el hambre reinantes, contribuyeron, sin embargo, a mantener el número de habitantes estable. Cabe considerar que las raciones alimenticias para judíos eran

oficialmente limitadas a apenas 184 calorías por día, mientras que a los polacos les correspondían 1800 y a los alemanes 2400.

Los nazis cerraron el acceso del gueto de Varsovia al exterior el 16 de noviembre de 1940,5 cercándolo primero con alambres de púa y luego construyendo un muro de tres metros de altura y 18 kilómetros de largo.

Vida social y cultural del gueto

Para el funcionamiento y el orden del gueto, en unos casos, y el sostenimiento y la ayuda mutua de las personas que allí vivían, en otros, existieron organizaciones e instituciones funcionando en el gueto.

El Judenrat y movimientos juveniles, entre otros, intentaron paliar las inhumanas condiciones de vida. Los mayores problemas eran el sobrepoblamiento en los hogares, el hambre, la inactividad en unos y las malas condiciones de trabajo en otros.

Judíos capturados por soldados alemanes eran llevados para la deportación, abril de 1943.

En respuesta a esto, el Judenrat tomó la responsabilidad de llevar el promedio de alojamiento a siete personas por dormitorio. Otras organizaciones como CENTOS (financiada por el Comité Conjunto Judío-Estadounidense de Distribución, American-Jewish Joint Distribution Committee) organizaron cantinas donde se daban platos de sopa gratuitamente y otras soluciones para redistribución de los bienes y los alimentos disponibles a los desposeídos. Durante 1941, las cantinas de sopa llegaron a alimentar a dos tercios de la población del gueto.

Por un corto periodo, el Judenrat tuvo también permiso para organizar cuatro escuelas primarias, de los grados primero a tercero, para los niños del gueto. Junto a esto existía un extenso sistema clandestino organizado por las organizaciones juveniles que cubría todos los grados. A menudo, este último sistema se encubría como cantinas de sopa.

El Judenrat era además responsable de los hospitales y orfanatos que funcionaban en el gueto. Uno de los orfanatos, dirigido por el pedagogo Janusz Korczak, se llamaba la "República de los Niños". Estos centros de salud fueron clausurados en 1942 y sus responsables deportados a Treblinka.

La vida cultural incluía una prensa diaria, en ocasiones clandestina, en tres lenguas: yídish, polaco y hebreo. La actividad religiosa incluyó por un tiempo celebraciones judías permitidas abiertas mientras que, en otras ocasiones, se realizaron reuniones en domicilios particulares con los rabinos. Además, existía una iglesia para los judíos convertidos al catolicismo.

Asimismo, se llegaron a dar conciertos de música clásica en el gueto. Marcel Reich-Ranicki cuenta que no había dificultad en encontrar excelentes violinistas y músicos de instrumentos de cuerda en general; más difícil, según él, era la búsqueda de músicos de instrumentos de viento. En general, éstos no tenían experiencia en orquestas sinfónicas, ya que eran músicos de jazz y de pequeños grupos. Sin embargo, se esforzaron para este fin y se lograron buenos resultados. También hubo obras de teatro y exposiciones de arte. En muchos casos, los artistas eran figuras prominentes de la vida cultural polaca de entonces.

Uno de los más notables esfuerzos de preservación cultural fue liderado por el historiador Emanuel Ringelblum y su grupo Oneg Shabat, que recolectó documentos de personas de todas las edades y posiciones para crear una historia social de la vida en el gueto. En total, se estima que obtuvieron cerca de 50 000 documentos históricos, incluyendo ensayos sobre varios aspectos de la vida en el gueto, diarios, memorias, colecciones de arte, publicaciones de la prensa ilegal, diseños, trabajo escolar, pósters, entradas de teatro y recetas, entre otros. Estos documentos fueron escondidos de los alemanes en tres lugares separados, y dos de ellos han sido recuperados, siendo la fuente primaria de investigación sobre el gueto de Varsovia. Actualmente se piensa que el tercer rollo de documentos podría estar enterrado bajo el edificio actual de la embajada de China.

Últimos tiempos del gueto

Placa recordatoria del muro que marcaba los límites del gueto de Varsovia.

Esquina de la zona donde se encontraba el gueto de Varsovia que todavía se conserva sin restaurar.

El 20 de enero de 1942, los líderes nacionalsocialistas decidieron en la Conferencia de Wannsee exterminar a los judíos de Europa. La primera fase de lo que llamaron la Solución Final fue la Operación Reinhard, para el exterminio de los judíos en Polonia. Para esto se comenzó la construcción del campo de exterminio de Treblinka en mayo de 1942, concluyéndose la obra en julio, coincidiendo con el inicio de la liquidación del gueto varsoviano.

El 22 de julio comenzó la Große Umsiedlungsaktion ('Gran acción de realojamiento'). El Judenrat fue informado entonces de que todos los judíos, exceptuando los que trabajaban en fábricas alemanas, el personal de hospitales judío, los miembros del Judenrat y sus familias y los miembros de la fuerza policial judía y sus familias, serían «deportados al Este».

La policía judía debía conducir diariamente a 6000 judíos al punto de encuentro Umschlagplatz junto a las vías férreas de la Transfertelle. En caso de incumplimiento, los alemanes fusilarían a cientos de rehenes, entre ellos la esposa de Adam Czerniaków. Después de intentar, fallidamente, convencer a los nazis de desistir de sus planes, el líder del Judenrat se suicidó, dejando una nota que rezaba «Ya no puedo soportar más. Mi acción mostrará a todos lo que es menester hacer». Los suicidios se volvieron un suceso común ante las penosas condiciones de vida; el del suegro de Marcel Reich-Ranicki, crítico literario judeoalemán, sería otro en esa larga lista. El mismo día del suicidio de Czerniaków, el 23 de julio, la resistencia clandestina judía se reunió y decidió no sublevarse, al creer que los judíos estaban siendo enviados a campos de trabajo forzoso y no de exterminio.

En los cincuenta y dos días siguientes, hasta el 21 de septiembre, 263 002 personas fueron trasladadas a Treblinka y, en menor grado, a Majdanek. Durante el fin del mes de julio, la policía judía del gueto fue la encargada de llevar a cabo las deportaciones de un total de 64 606 judíos a los campos de exterminio. Desde agosto en adelante, los alemanes y sus aliados tomarían un papel más directo en las deportaciones, y en agosto trasladaron a 142 223 personas y en septiembre a 56 173.

La fase final de la primera deportación masiva sucedió entre el 6 y el 11 de septiembre de 1942. Entre estas fechas, 35 886 judíos fueron deportados, 2648 ejecutados en el lugar y 60 se suicidaron. Luego de esta primera etapa,

aproximadamente 55 000 personas permanecieron en el gueto, ya fuese trabajando en las industrias alemanas o viviendo escondidas.

Durante el siguiente semestre, la resistencia judía clandestina se agrupó en dos organizaciones mayores. La ŻOB (Żydowska Organizacja Bojowa, 'Organización Judía de Lucha') era liderada por Mordechai Anielewicz y tenía entre 220 y 500 miembros; la otra era la ŻZW (Żydowski Związek Wojskowy, 'Unión Militar Judía'), que contaba con un número similar de miembros. Los miembros de estos grupos creían que era necesario resistir agresivamente la opresión. Su armamento consistía mayoritariamente en pistolas de mano, explosivos caseros y cócteles molotov; la ŻZW estaba mejor armada como resultado de mayores contactos clandestinos con el exterior del gueto.

El levantamiento y la destrucción definitiva

Tropas alemanas en la calle durante la quema del gueto, abril de 1943.

El 9 de enero de 1943, el comandante de las SS Himmler visitó el gueto y ordenó la reanudación de las deportaciones. El día de comienzo de la segunda expulsión masiva de judíos, nueve días después, ocurrió la primera instancia de resistencia armada. Los judíos insurrectos lograron cierto éxito: la expulsión se detuvo después de cuatro días, y las dos organizaciones principales de lucha pasaron a controlar el gueto, construyendo numerosas barricadas y actuando en contra de los judíos colaboracionistas. Durante los tres meses siguientes se prepararon para lo que fue la lucha final.

La batalla final ocurrió el 19 de abril. Ese día, los alemanes, comandados por Ferdinand von Sammern-Frankenegg, llegaron con 2054 soldados, 36 oficiales del ejército, 821 comandos de las SS y 363 colaboracionistas polacos para sofocar la rebelión, confiados de que los judíos, al verlos en tal número, se sentirían incapaces y desistirían. Mientras los nazis avanzaban por el desierto gueto, los partisanos judíos, escondidos en ventanas de casas y techos de edificios, esperaban armados con pistolas, fusiles y explosivos. Llegado el momento, atacaron a las tropas que, en un nivel inferior, estaban expuestas desde numerosos flancos. El ataque judío fue sumamente exitoso y forzó a los nazis a replegarse sin siquiera poder arrestar a civiles, ya que estos estaban debidamente escondidos en búnkeres subterráneos construidos para la ocasión.

Este suceso provocó la ira de Himmler, quien sustituyó a von Sammern-Frankenegg por Jürgen Stroop, que tenía experiencia en el combate no formal de

los partisanos. En los días que siguieron, Stroop, siguiendo las indicaciones de su superior de usar todos los medios necesarios, ordenó la quema de todos los edificios del gueto para obligar a los rebeldes a salir de sus escondites. El área se llenó de llamas y humo negro, a lo que aún los judíos resistieron yendo a los búnkeres, que pronto se mostrarían ineficientes por las malas condiciones para la conservación de la comida y el agua, además del aire viciado por el humo. Muchos judíos murieron gaseados por los nazis en los búnkeres, mientras que otros prefirieron suicidarse saltando de edificios en llamas.

La resistencia mayor fue sometida el 23 de abril y el levantamiento en general el 16 de mayo de 1943. En esta última fecha, los alemanes volaron la Gran Sinagoga de la calle Tłomackie, que estaba fuera del gueto, como signo del fin de la existencia del gueto de Varsovia.

Según los datos que Stroop aportaría en su informe, tras el levantamiento, 56 065 judíos fueron capturados durante los días de enfrentamiento y 631 búnkeres destruidos. Stroop estimó que entre 5000 y 6000 judíos murieron en combate, 7000 fueron fusilados y otros 7000 fueron deportados a Treblinka, donde murieron. Los judíos capturados no deportados a Treblinka fueron enviados a los campos de trabajo forzoso de Majdanek, Poniatowa y Trawniki.

Estimaciones posteriores puntualizan que 300 soldados alemanes también fallecieron, pese a que Stroop sólo señala 16 en su informe.

http://es.wikipedia.org/wiki/Gueto_de_Varsovia

La literatura polaca debe, para lo bueno y para lo malo, su variedad y su especificidad, su fascinante heterogeneidad, pero también el hermetismo que le dificulta una carrera a nivel mundial, a su relación con la compleja y dramática historia de Polonia. Desde sus principios -y los primeros textos literarios escritos en polaco provienen del siglo XIII- hasta el ocaso del siglo XVIII, la literatura polaca, la literatura de un país libre (que en el siglo XVI llegó incluso a ser una potencia), experimenta todas las aventuras y las transformaciones de la literatura europea, produciendo poetas a la medida de la época, como Jan Kochanowski, MikoÅ‚aj SÄ™p SarzyÅ„ski o Ignacy Krasicki, incluidos en la vanguardia europea de creadores del Renacimiento, el Barroco y la Ilustración. El ocaso del siglo XVIII, cuando Polonia pierde la independencia y deja de existir como país durante más de 120 años, traerá consigo una situación extraordinaria, abundante en consecuencias vivificantes, pero también letales para la literatura. Para una nación privada de un estado y de todas sus instituciones, el escritor se convierte prácticamente en todo: líder espiritual (y muchas veces también político), autoridad moral, legislador, guía. La literatura se convierte en la única forma de expresión y conservación de la identidad cultural nacional; la lengua, en la única patria. Esto provoca que en la literatura polaca del siglo XIX -como nunca antes ni después- la palabra del poeta alcance el nivel del bien más alto, del derecho, de la verdad, casi de la revelación. El poeta se convierte en "inspirado divino y profeta" nacional, la literatura, en "servicio, mensaje, misión". Esa tarea la podían llevar a cabo sólo los más grandes, los más geniales poetas del siglo XIX: Adam Mickiewicz, Juliusz SÅ‚owacki, Zygmunt KrasiÅ„ski, Cyprian Kamil Norwid. Cargada con una responsabilidad patriótica, la literatura se enfrentará desde entonces,

y en distintos momentos de la historia polaca, a la presión del pueblo -o se rebelará contra su peso. Entre este "deber" y esa "rebelión", se extiende un terreno, excepcionalmente rico -ideológica y estéticamente-, en el que funcionan hasta hoy la poesía, la prosa y el teatro polacos. Este dilema y este drama, que va de la universalidad al hermetismo, ilustran por ejemplo los destinos y la significación europea de los primeros polacos galardonados con el Nobel de literatura. Henryk Sienkiewicz (1846-1916), autor de novelas vertiginosamente populares sobre la historia de Polonia, "escritas para consuelo de los corazones" (y que hasta hoy siguen siendo los libros más leídos en el país), alcanzó fama mundial gracias a Quo Vadis, novela que muestra la formación del cristianismo y que ha sido llevada al cine varias veces, entre otras en Italia, Estados Unidos y Polonia. En 1905 ha ganado el premio Nobel. Tambien WÅ‚adyslaw StanisÅ‚aw Reymont (1867-1925) fue premiado por la epopeya Campesinos, libre de los secretos y los problemas polacos. La literatura polaca del siglo XX -sobre todo después de que Polonia recobrara la independencia tras la Primera Guerra Mundial- hizo de la rebelión contra aquellos "deberes" uno de sus rasgos característicos fundamentales. Witold Gombrowicz, seguramente el prosista polaco contamporáneo más destacado, de fama y significación internacionales, hizo precisamente de la liberación, del "desprenderse de lo polaco", el tema principal de su innovadora creación. Un tono desconocido hasta entonces -lo grotesco ambivalente, el catastrofismo filosófico- aparece en la escritura de Bruno Schulz y de StanisÅ‚aw Ignacy Witkiewicz, cuya obra dramática anunciaba ya el "teatro del absurdo". Puede decirse que la literatura polaca de la época de los gobiernos comunistas se desarrolla por dos vías. Por un lado, la literatura de la emigración (MiÅ‚osz, Gombrowicz, Herling-GrudziÅ„ski, KoÅ‚akowski), libre de las limitaciones de la censura y libre de toda "servidumbre ideológica"; por el otro, la literatura producida en el país, que, por la fuerza de las cosas, tenía que encontrar para sí una forma de existir y un lenguaje que, a pesar de todas las limitaciones, le permitieran una expresión más o menos normal. El surgimiento, después de 1976, de la "circulación alternativa" de la literatura -revistas y editoriales clandestinas e ilegales- de alguna manera salvó la literatura polaca, y lo que es más, contribuyó a los cambios históricos que culminaron en 1989. Paradójicamente, las difíciles condiciones históricas y de existencia para la libertad de palabra, enraizadas todavía en la tradición decimonónica, contribuyeron a la formación del fenómeno de la "escuela polaca de poesía", cuya significación e influencia a nivel mundial es difícil sobrestimar, y cuyo rasgo característico más importante es la capacidad de hablar sobre los destinos del individuo inserto en la trama de la historia, discurso que une en sí la perspectiva individual con la universal, la existencial y metafísica con la histórica. La grotesca dramaturgia de SÅ‚awomir Mrożek registra este destino desde un punto

de vista totalmente diferente y con distinto lenguaje. Y todavía de otra forma habla de él la "escuela polaca del reportaje", que constituye un género distinto, muy popular en el mundo. La imagen la complementa la obra en prosa, traducida a distintas lenguas, de Jerzy Andrzejewski, JarosÅ‚aw Iwaszkiewicz, Tadeusz Konwicki, Andrzej Szczypiorski, Marek HÅ‚asko. También desde la ciencia ficción -con una poética filosófica propia y diferenciada-, la obra de StanisÅ‚aw Lem, sin duda el escritor más importante de este género a nivel mundial, da fe de ese destino. Tras la caída del comunismo en 1989, en la literatura polaca aparecen, o toman una fuerza de expresión significativa, nuevas tendencias, de las cuales las más importantes e interesantes parecen ser las que intentan buscar en la complejidad de la historia reciente raíces espirituales propias o una "patria chica" propia (las novelas de PaweÅ‚ Huelle, Stefan Chwin, Antoni Libera), así como las pruebas de trasladar a la literatura el lenguaje de los medios de comunicación de masas contemporáneos, los signos y los héroes de la cultura de masas. La literatura polaca contemporánea se desarrolla entre la tradición y la actualidad, entre el "deber" y la "revuelta", entre la metafísica y la historia; se trata de una literatura "en camino", en marcha constante, una literatura que aspira y desea lograr un entendimiento, registrar, perpetuar y salvar la verdad sobre la aventura del hombre en el mundo...

Teatro del absurdo La carrera mundial de los dramas de S.I. Witkiewicz -Witkacy- (1885-1939) comenzó apenas en los años 50 del siglo XX. Su estructura apela a la artificialidad de la realidad teatral, y su absoluta renuncia a construir una ilusión, a la que antes se le reprochaba "incomprensión", se acercó así a la poética del joven "teatro del absurdo". Es más, la hecatombe de la Segunda Guerra Mundial y la posterior división de Europa parecían confirmar el catastrófico diagnóstico de Witkiewicz: el orden del viejo mundo, condenado al exterminio, había sido sustituido por una dictadura de masas aturdidas, y la revolución no había significado la liberación ni siquiera para sus autores. El terror de estas predicciones de Witkacy se veía "amansado" por el humor negro típico de la literatura de lo grotesco, tanto en sus novelas (Despedida del otoño) como en sus obras escénicas, con Los zapateros a la cabeza. En ese mismo cajón se ha tratado de meter la dramaturgia de Witold Gombrowicz (1904-1969), que desde Ivonne, princesa de Borgoña, pasando por El matrimonio, hasta Opereta, una de sus últimas obras, llevó al teatro la problemática de sus novelas. Las situaciones escénicas -relaciones "físicas" directas entre actores- servían de manera excelente a la transmisión de los principales elementos de la filosofía gombrowicziana, manifestación de la mutua creación de la gente por la gente -convenciones, roles sociales y las constantes pruebas de subordinar a los otros a la propia imaginación. La expresión "teatro del absurdo" facilitó el arranque internacional de los dramas de SÅ‚awomir Mrożek (1930), desde Tango, entusiastamente recibido en los teatros europeos, hasta Los emigrantes. La verdad es que el mismo autor ha subrayado que

pueden encontrase más cosas absurdas en la realidad (especialmente en la de la Polonia popular de los años 60) que en sus obras, sin embargo, el humor grotesco fue también en su obra una respuesta a la deformación del mundo contemporáneo, a la disgregación de las normas y los valores.

Otro dramaturgo polaco cuyas obras se representan con frecuencia en el mundo es Janusz GÅ‚owacki (1938); prosista y guionista cinematográfico, en un principio, tomó de sus antecesores la tendencia a crear situaciones divertidas que ilustraran temas sumamente serios y a tomar una distancia con los personajes apoyada en la burla. Ya en Antígona en Nueva York se sirve de la alusión literaria, creando nuevos contextos para los protagonistas provenientes de las obras más importantes de la dramaturgia mundial (Se emborrachó Fortinbrás, La cuarta hermana).

Escuela polaca de poesía Con el nombre de "escuela polaca de poesía", creada, dicho sea de paso, fuera de Polonia, se define la creación de un grupo de destacados poetas contemporáneos. No se trata, sin embargo, de un término literario específico y no se refiere a un "grupo poético" o a una "tendencia". Es más, si uno compara las biografías y los logros de los personajes mencionados aquí, pueden apreciarse más diferencias que similitudes.

Czeslaw MiÅ‚osz (1911-2004): testigo del siglo XX, conoció la amargura del destino del emigrante y ha sido honrado con innumerables premios, coronados por el Nobel en 1980; ha tenido éxito también como ensayista, novelista, traductor; en su poesía, de género variado y temática extraordinariamente amplia, alcanza una "simplicidad genial".

Tadeusz Różewicz (1921): representante de la llamada "generación de la guerra", reconstruye el mundo de los valores y los cuestiona de nuevo; de su poética se extrajo el nombre de un innovador sistema poético (llamado "cuarto" o "różewicziano"); dramaturgo (Kartoteka, El spaghetti y la espada) que "destruye" el teatro y todas sus trilladas convenciones; prosista.

Julia Hartwig (1921): poeta, traductora, ensayista, autora de libros para niños y de una monografía sobre Apollinaire; personaje y obra que no caben en ninguna clasificación, en el libro Destellos (2002) creó una forma autónoma: una especie de bloc de notas poético.

Zbigniew Herbert (1924-1998): Sócrates de la poesía; de cada situación -sea tomada de lo cotidiano o de la mitología- extrae un reflexión ética; ensayista y dramaturgo; el señor Cogito, humilde protagonista de sus poemas, se convirtió en un personaje arquetípico, quizá el único creado en la literatura de la segunda mitad del siglo XX.

WisÅ‚awa Szymborska (1923-2012): poesía modestamente dosificada, como el medicamento más apreciado; siempre sorprendente: como la famosa y repetida

reverencia de la ceremonia de entrega del premio Nobel en 1996, que captura en un irónico paréntesis de tono científico la fundamentación de ese premio: "a una poesía que con una precisión irónica permite al contexto histórico y biológico mostrarse en los fragmentos de la realidad humana".

Adam Zagajewski (1945): de la contestación juvenil a la belleza pura, elección consciente de un camino personal y propio hecha en el momento histórico más difícil, en el que parecía que Solidaridad y soledad podía ser el título de un volumen de ensayos y no, como resultó, el testimonio de una decisión tomada, condicionante de vida y creación.

¿Qué es pues lo que une voces poéticas tan diversas? La capacidad de hablar de las experiencias y elecciones más importantes del hombre: existenciales, éticas, metafísicas, religiosas; la profundidad y la sabiduría de la reflexión, el peso de la problemática, la diversidad y la riqueza de los medios artísticos. Y seguramente algo más: no habría tenido lugar un fenómeno tan excepcional en la lírica mundial sin una "base", es decir, sin un sinfín de poetas más, de ninguna manera peores -aunque por distintas razones menos conocidos-, así como el sentimiento de que las palabras dirigidas al público no caen en el vacío, sino que son esperadas y verdaderamente necesarias.

Giedroyc y Turowicz Las condiciones políticas encontraban su reflejo directo en la actividad de la censura (Oficina Central de Control de Publicaciones y Espectáculos), desaparecida en 1990. El sistema de injerencia en los textos, prohibición de publicaciones, e incluso mención de los apellidos de algunos creadores -que duró más de medio siglo- habría de provocar la absoluta subordinación al poder de todas las manifestaciones de la actividad pública. Contraponerse a la amenaza de una perturbación permanente de la relación entre el creador y el público suponía una labor penosa, difícil y no muy vistosa, que se ve personificada en dos figuras, dos "hombres-institución", convertidos en un símbolo.

En mi concepto, el papel del redactor no consiste sólo en descubir en alguien el talento, es sobre todo un papel de tutor. Esta opinión de Jerzy Giedroyc (1906-2000), fundador y redactor en jefe de la revista mensual "Kultura", publicada por el Instituto Literario en París, puede aplicarse sin temor también a Jerzy Turowicz (1912-1999), redactor en jefe del cracoviano "Tygodnik Powszechny" -que lleva el modesto subtítulo: revista socio-cultural católica-. Ambos unieron la sensatez con la no aceptación de compromisos morales, una increíble laboriosidad con la más alta prueba de profesionalidad, la consecuencia con la apertura a puntos de vista poco populares. Con uno o con otro (y más frecuentemente con los dos) colaboraron quizá todas las figuras importantes de la cultura polaca. Ambos, de "espíritu joven" hasta sus últimos días, trataron de dar forma a un futuro en los años de cautiverio. Sus méritos no se limitan a su enorme contribución al cambio de sistema -que llegaron a ver- sino que incluyen también su influencia en la transformación de la forma de ver la tradición y en los intentos por definir la situación delayosu propia filosofía del diálogo, llamada también filosofía del encuentro, e incluida en las obras Filosofía del drama y Discusión

sobre la existencia del hombre. En las reflexiones del padre Tischner, la cuestiones éticas ocuparon un sitio clave.

En 1980 se acercó a "Solidaridad", creando los fundamentos axiológicos para su actividad. Tomó parte en las asambleas del sindicato, se convirtió en su capellán y presentó sus puntos de vista tanto en la prensa como en numerosos sermones pronunciados por todo el país. Fruto de esta actividad a caballo entre el periodismo y la homilía es la Ética de la solidaridad, traducida a muchos idiomas, y que llevó ese específico ethos polaco más allá de las fronteras del país. Después de 1989, las publicaciones del padre Tischner se dirigieron a la profundización de la transformación social: apelaban a una toma conciencia de los cambios provocados por el sistema de gobierno totalitario en todo el que permanecía bajo su influencia, así como a vencer sus vestigios, definidos con el nombre de homo sovieticus.

Bruno Schulz Casi toda su vida la pasó en la provincial Drohobycz (cerca de Lvov), donde en 1942 fue asesinado por la Gestapo. Publicó apenas dos colecciones de cuentos: Las tiendas de color canela (1934) y El sanatorio Bajo la Clepsidra (1937), escritas en una prosa fuertemente metaforizada; las ilustró con una gráfica igualmente misteriosa y saturada de símbolos religiosos y eróticos. Esta excepcional escritura del "mito interior" sobrevivió a la guerra y Schulz alcanzó fama internacional en la segunda mitad del siglo XX.

La escuela polaca del reportaje periodístico El reportaje periodístico como fenómeno autónomo se formó apenas en el siglo XX, y en la literatura polaca ya en el periodo de entreguerras fue tratado como un "género fronterizo" especialmente atractivo. Su relación con las memorias, narraciones y crónicas, tan populares en el siglo XIX, le posibilitó ir más allá del registro documental de la realidad casi inmediatamente. La concentración en los destinos de personajes auténticos, unida a la tendencia a la generalización, resultó ser una técnica narrativa que permitía el diagnóstico literario de los trágicos eventos del siglo XX, siglo de totalitarismos, guerras, holocausto. El desarrollo de la "escuela polaca del reportaje periodístico" estuvo ligado a los acontecimientos de la Segunda Guerra Mundial. Sin embargo, las obras de K. PruszyÅ„ski o M. WaÅ„kowicz tienden claramente a la prosa de ficción. Distinto sería el método elegido por Zofia NaÅ‚kowska en Medallones -ascético testimonio del holocausto- y Tadeusz Borowski -cuyas narraciones sobre el campo de concentración fueron en principio consideradas como literatura documental-, quienes lanzaron una acusación al mundo por tratar al hombre como una mercancía. Gustaw Herling-Grudzinski utilizó sus experiencias en los campos de trabajo soviéticos para plantear de nuevo preguntas sobre cuestiones éticas y religiosas fundamentales. La profundidad de la temática de Otro mundo hace que la opinión de Bertrand Russell, que incluyó este libro entre los "más importantes y más destacados que hayan aparecido en el siglo XX", no pierda actualidad. En las obras incluidas en su libro Ante un tribunal desconocido Jan Józef SzczepaÅ„ski

evoca hechos auténticos -desde el sacrificio del padre Maksymilian Kolbe en Auschwitz hasta el crimen de la banda de Manson en la residencia californiana de Roman PolaÅ„ski- para convertirlos en objeto de reflexión sobre la moral. El holocausto sigue estando presente en los destinos de los personajes descritos por Hanna Krall (Llegar a tiempo ante Dios, Bailar en boda ajena, La subarrendada), pero sus libros no son únicamente una perpetuación de la memoria, sino un intento por entender el mundo contemporáneo. Un papel similar es el que cumplen los países exóticos en las obras de Ryszard KapuÅ›ciÅ„ski (El emperador, Szachinszach, El imperio). Acontecimientos lejanos en el tiempo, distintas costumbres, revueltas políticas, sirven para hacer una interpretación de la existencia humana y del sentido de las transformaciones cada vez más violentas de la realidad. Dicha perspectiva es seguramente el motivo principal de la popularidad de estos autores a nivel mundial.

Solaris en Hollywood La obra de StanisÅ‚aw Lem (1921) es de lectura obligatoria y constituye una gran ocasión para los amantes de la ciencia ficción. Formado como médico y teórico de la ciencia, excelente conocedor de la teoría de la evolución, las matemáticas, la cibernética, la astronomía y la física, Lem se ha convertido en un "buscador de sabiduría" universal, en un filósofo y explorador de los caminos que traza ante la humanidad el desarrollo de la ciencia y la tecnología. Ha escrito varias decenas de volúmenes de novelas, cuentos y dramas de ciencia ficción -traducidos a decenas de idiomas- que han entrado en el canon de las obras de ciencia ficción más famosas del siglo XX (Solaris, Cuentos de robots, Diarios de las estrellas, La voz del Señor). Las fábulas de sus novelas suelen ser serias, sin embargo, con frecuencia son grotescamente divertidas; utilizan la estilización y el juego de las convenciones literarias, son siempre extraordinariamente atractivas desde el punto de vista literario, mantienen la tensión y son siempre ricas también en implicaciones filosóficas.

De Solaris (1961), la novela más popular de Lem, se han hecho dos adaptaciones cinematográficas: en 1972, la filmó el legendario director soviético Andriei Tarkovski. Llevar la gran visión de Lem a la pantalla resultó ser una tarea extraordinariamente difícil, no sólo por cuestiones artísticas. El poder comunista exigió a Tarkovski una serie de cambios que alteraron la visión creadora de Lem. Sin embargo, la imagen recibió el Premio Especial del Jurado en el festival de Cannes, obteniendo el título de "la película más inteligente y más penetrante de la historia del cine de ciencia ficción". En 2002, la adaptación de Solaris fue realizada por la pareja Soderbergh-Cameron para la Twentieth Century Fox. Vistas las dos películas, uno llega a la conclusión de que lo mejor es leer el libro...

La magia del lugar La magia del lugar. ¿Existe algo así y es eso lo que hace que los debuts literarios de mayor resonancia en los últimos años hayan despertado un vivo interés en varios países? Con GdaÅ„sk está vinculado Hanemann, de Stefan Chwin (1949), publicado en 1995, así como Weiser Dawidek, de PaweÅ‚ Huelle (1957), aparecido en 1987; con el Gdansk de Günter Grass, donde también se lleva a cabo la acción de El tambor de hojalata. No es necesario despojar a estos libros del aura de misterio que les es propia para descubrir que la fuente de esa magia se puede racionalizar: es un honesto retorno

al difícil pasado, creado por gente de distintas nacionalidades, culturas, religiones y lenguas, gente que alguna vez convivió en un mismo sitio. Esa magia la alcanzan también otros lugares, como Viena, Varsovia, Cracovia, descritos en la saga familiar de Joanna Olczak-Ronikier En el jardín de la memoria. El éxito de este libro entre los lectores lo hizo acreedor al Nike -el premio literario polaco más importante- en 2002, y le permitió vender los derechos de traducción a 12 idiomas. Todo esto confirma el triunfo, no del lugar, desde luego, sino de esa literatura que se enfrenta a la destrucción, el exterminio, la crueldad de la historia y el olvido.

Zbigniew Herbert Mensaje del señor Cogito

Ve adonde fueron aquéllos hasta el confín oscuro tras el vellocino de oro de la nada tu último trofeo

ve de pie entre los caídos entre los que dan la espalda o que no son sino polvo

no te salvaste para vivir tienes poco tiempo hay que dar fe

sé valiente cuando la razón falle sé valiente al final es lo único que cuenta

y que tu impotente Ira sea como el mar tantas veces como oigas la voz de los humillados y heridos

(...)

evita la frialdad de corazón ama el manantial de la mañana el ave sin nombre conocido el roble invernal la luz en el muro el esplendor del cielo no necesitan tu cálido aliento están para decirte: nadie te dará consuelo

está alerta: cuando la luz en los montes dé la señal levántate y vé mientras la sangre dé vueltas en tu pecho a tu oscura estrella

repite los antiguos sortilegios de los hombres los cuentos y leyendas pues así conquistarás el bien que no conquistarás repite las grandes palabras repite con empeño como aquellos que andando en el desierto murieron en la arena

te premiarán por ello con lo que tengan a mano un azote de risas un asesinato en la basura

ve pues sólo así te aceptarán entre los cráneos helados entre tus antepasados: Gilgamesh Héctor Rolando defensores del reino sin confines y de la ciudad de las cenizas

Sé fiel Ve

[traducción de Gerardo Beltrán y Abel A. Murcia Soriano]

Czesław Miłosz Tan poco

Dije tan poco. Días cortos.

Días cortos, Noches cortas, Años cortos.

Dije tan poco, No llegué.

Cansó a mi corazón El entusiasmo, El desconsuelo, El celo, La esperanza.

La boca del leviatán Se cerró sobre mí.

Yací desnudo en las playas De islas desiertas.

Me llevó consigo al abismo La blanca ballena del mundo.

Y ahora no sé Qué fue lo verdadero.

[traducción de Gerardo Beltrán]

WisÅ‚awa Szymborska Un gato en un piso vacío

Morir, eso no se le hace a un gato. Porque qué puede hacer un gato en un piso vacío. Trepar por las paredes.

Restregarse entre los muebles. Parece que nada ha cambiado y, sin embargo, ha cambiado. Que nada se ha movido, pero está descolocado. Y por la noche la lámpara ya no se enciende.

Se oyen pasos en la escalera, pero no son ésos. La mano que pone el pescado en el plato tampoco es aquella que lo ponía.

Hay algo aquí que no empieza a la hora de siempre. Hay algo que no ocurre como debería. Aquí había alguien que estaba y estaba, que de repente se fue e insistentemente no está.

Se ha buscado en todos los armarios. Se ha recorrido la estantería. Se ha husmeado debajo de la alfombra y se ha mirado. Incluso se ha roto la prohibición y se han desparramado los papeles. Qué más se puede hacer. Dormir y esperar.

Ya verá cuando regrese, ya verá cuando aparezca. Se va a enterar de que eso no se le puede hacer a un gato. Irá hacia él como si no quisiera, despacito, con las patas muy ofendidas. Y nada de saltos ni maullidos al principio.

[traducción de Abel A. Murcia Soriano]

Tadeusz Różewicz Quién es poeta

poeta es aquel que escribe versos y aquel que no los escribe

poeta es aquel que rompe las cadenas y aquel que se las pone

poeta es aquel que cree y aquel que creer no puede

poeta es aquel que ha mentido y aquel a quien han mentido

poeta es aquel que tiene boca y aquel que se traga la verdad

aquel que ha caído y aquel que se levanta

poeta es aquel que se va y aquel que irse no puede

[traducción de Gerardo Beltrán]

Adam Zagajewski Carta de un lector

Demasiado sobre la muerte, sobre las sombras. Escribe sobre la vida, sobre un día cualquiera, sobre el deseo de orden.

(...)

Mira, naciones apiñadas en estadios estrechos cantan himnos de odio.

Demasiada música, muy poco acuerdo, paz, entendimiento.

Escribe sobre los momentos en que las pasarelas de la amistad parecen más duraderas que la desesperanza.

Escribe sobre el amor, sobre las tardes largas, sobre la madrugada, sobre los árboles, sobre la inagotable paciencia de la luz.

[traducción de Gerardo Beltrán] foto: flickr jakub.szestowicki

http://www.culturapolaca.es/es,inne,6.html?PHPSESSID=66a6315c141564e02f0480b893720b

46