Download - Unitat 2. La crisi de lAntic Règim (1788-1833)

Unitat 2: La crisi de lAntic Rgim (1788-1833) Jlia Lpez Valera

Crisi monarquia absoluta amb el regnat de Carles IV (1788-1808). Causes: impacte revoluci francesa, guerres exteriors i dificultats econmiques. Guerra del Francs (1808-1814) Promulgaci de la Constituci de 1812. Retorn de Ferran VII (1814-1833) Esfondrament definitiu de lAntic Rgim.

Jlia Lpez Valera (Institut Bans)

SUMAR I


CR

ON

OLO

GIA

1. L

A C

RIS

I DEL

REG

NA

T D

E C

AR

LES

IV (

17

88

-18

08

)


LA MONARQUIA DE CARLES IV: LA GUERRA GRAN

El rei allunya del govern als ministres illustrats i tanca les fronteres amb Frana. El 1792 nomena primer ministre a MANUEL GODOY. Lexecuci del rei Llus XVI desencadena la GUERRA GRAN (1793-1795): - Afecta sobretot a Catalunya i el Pas Basc. - Entre el mar del 1793 i el febrer del 1794 les tropes espanyoles avancen en territori francs. A mitjans de 1794 es capgira la situaci. - Finalment derrota de les tropes espanyoles que porta a la PAU DE BASILEA (1795).

Suposa: 1. La retirada dels

francesos de Catalunya.

2. La subordinaci dEspanya als interessos francesos.

Laliana amb els francesos, comporta un conflicte amb Gran Bretanya que volia el domini martim. Forts enfrontaments i derrota de larmada espanyola a la BATALLA DE TRAFALGAR (1805) i el conseqent desastre naval.

1. L

A C

RIS

I DEL

REG

NA

T D

E C

AR

LES

IV (

17

88

-18

08

)


CONSEQNCIES: 1. Paralitzaci del comer

colonial. 2. Agreujament de la crisi de la

hisenda reial (no ingressos comer amb Amrica).

3. Producci teixits afectada.

QU FA GODOY? 1. Endeuta el pas. 2. Augmenta les contribucions . 3. Desamortitzaci i venda de les

terres de lesglsia.

1. L

A C

RIS

I DEL

REG

NA

T D

E C

AR

LES

IV (

17

88

-18

08

)


AMPLIA OPOSICI a GODOY: - Noblesa. - Esglsia. - Classes baixes.

LESFONDRAMENT DE LA MONARQUIA BORBNICA

Al 1807 Godoy, amb el vist i plau de Carles IV signen amb Napole el TRACTAT DE FONTAINEBLEAU, que autoritzava a lexrcit francs a entrar a Espanya per atacar Portugal. A canvi es repartien Portugal i se li donava un principat a Godoy. La presncia de les tropes va ser acceptades per les autoritats borbniques per va causar irritaci a la poblaci. El 18 de mar de 1808:

1. L

A C

RIS

I DEL

REG

NA

T D

E C

AR

LES

IV (

17

88

-18

08

)


Per qu? Per por a que la presncia francesa acabs sent una invasi. I per lactitud de Carles IV i de Godoy que volien marxar a Amrica. Participaci popular, dirigida per la noblesa palatina i el clero. Lobjectiu: destituci de Godoy i abdicaci de Carles IV en el seu fill Ferran. Els amotinats aconseguiren els seus objectius: CRISI PROFUNDA DE LA MONARQUIA.

LA MONARQUIA DE JOSEP BONAPARTE

Carles IV i Ferran VII sn convocats a Baiona per Napole. Abdiquen en el persona de Napole que nomena rei dEspanya al seu germ: JOSEP BONAPARTE, Pepe Botella.

1. L

A C

RIS

I DEL

REG

NA

T D

E C

AR

LES

IV (

17

88

-18

08

)


Es convoquen corts per tal daprovar una constituci que acabs amb lAntic Rgim i ratifiqus el nomenament de Josep Bonaparte.

CARTA DE BAIONA Declarava la igualtat dels espanyols davant la llei, els impostos i laccs als crrecs pblics.

Josep I la jur el 7 de juliol de 1808. Va intentar una experincia reformista que ports a la LIQUIDACI DE LANTIC RGIM:

1. Abolici rgim senyorial. 2. Desamortitzaci terres de

lEsglsia. 3. Desvinculaci de les

primogenitures. 4. Desvinculaci de les

terres de mans mortes.

Va tenir poc suport.

2. L

A G

UER

RA

DEL

FR

AN

CS


LA RESISTNCIA CONTRA LA INVASI Les tropes franceses entren a Barcelona el 13 de febrer de 1808, controlen la ciutat i es despleguen pel territori. Les notcies de laixecament de la poblaci de Madrid contra els francesos i la repressi exercida pel GENERAL MURAT contra els revoltats, encoratja laixecament. Hi ha dues raons per a la mobilitzaci: resposta popular contra la presncia francesa i rebuig cap a les autoritats borbniques.

2. L

A G

UER

RA

DEL

FR

AN

CS


Els afusellaments del 3 de maig Francisco de Goya (1813-1814) .Pintura a loli.

268 cm x 347 cm. Museu del Padro-

2. L

A G

UER

RA

DEL

FR

AN

CS


La poblaci sorganitz en JUNTES DARMAMENT I DEFENSA ( a la prctica, organismes de govern alternatiu). Van ser en primer lloc locals i van estar dirigides per partidaris de Ferran VII.

18 en total. Qu van fer? 1. Assumir la sobirania en absncia del rei. 2. Declarar la guerra a Napole. 3. Cercar el suport de la Gran Bretanya.

Al setembre de 1808, les juntes envien representants a Aranjuez per formar la JUNTA SUPREMA CENTRAL, amb lobjectiu de coordinar la lluita i dirigir el pas.

Trencament amb les institucions de la monarquia. Floridablanca i Jovellanos van ser els membres ms illustres de la Junta. Va reconixer Ferran VII com a rei legtim. La Junta va fugir a Sevilla, i desprs a Cadis.

JUNTA DE CATALUNYA

2. L

A G

UER

RA

DEL

FR

AN

CS


LA LLUITA ARMADA

Semblava que la invasi havia de ser rpida i fcil. La resistncia de ciutats com Girona, Saragossa o Tarragona van immobilitzar part de lexrcit i va impedir el progrs cap al Sud. Lorganitzaci de tropes de voluntaris van aconseguir xit al BRUC el 6 i 14 de juny de 1808. Poc desprs les tropes espanyoles aconsegueixen la victria BAILN. Lexrcit francs es repleg al nord de lEbre i fora a Josep I a abandonar Madrid. Al novembre Napole es desplaa a Espanya amb un exrcit de 250.000 homes. El gener de 1809 Josep I entrava novament a Madrid. La resistncia a la invasi es va portar a terme amb partides de GUERRILLERS.

Escamots locals de 30-50 persones: artesans, pagesos, estudiants, advocats... Els dirigents eren

militars o clergues. Lluitaven en petits grups sobre el terreny conegut i

amb recolzament de la poblaci.

2. L

A G

UER

RA

DEL

FR

AN

CS


CATALUNYA: DE LOCUPACI A LANNEXI

Entre el 1089 i el 1881 les principals ciutats catalanes cauen en mans de linvasor. Aquesta aparent situaci destabilitat, fa que els francesos intentin una aproximaci als catalans. Com ? Us del catal i al gener del 1812 s'annexiona Catalunya a lImperi.

Es van traslladar funcionaris que volien impulsar reformes i millores en el camp fiscal, jurdic i administratiu. Forta resistncia popular i de la guerrilla. Mitjans del 1812 la guerra s desfavorable a Napole, perqu havia desplaat part de les tropes a Rssia. Les forces espanyoles, amb el suport de la guerrilla i de lexrcit britnic (Wellington), aconsegueixen la victria dARAPILES (Salamanca, juliol de 1812). Josep I abandona furtivament Madrid.

Napole pact la fi del conflicte. TRACTAT DE VALENAY (1813), que reconeix Ferran VII com a rei i lexrcit francs abandona la Pennsula.

2. L

A G

UER

RA

DEL

FR

AN

CS


LES ACTITUDS DAVANT LA INVASI

AFRANCESATS Intellectuals, Alts

funcionaris i Alta noblesa. Collaboren amb Josep I. Volen modernitzar Espanya sense crrer riscos. Alguns es van exiliar.

FRONT PATRITIC

CLEGART I NOBLESA Volen retorn de labsolutisme. Defensaven la

tradici i la religi catlica. Rebutjaven

canvis socials.

LIBERALS: Illustrats i burgesos. Volen modernitzar

el pas

GRAN PART DE LA POBLACI: Moviment de defensa i resistncia contra

linvasor i en defensa de la tornada de Ferran VII i de les prerrogatives de lEsglsia Catlica.

3.

LES

CO

RTS

DE

CA

DIS

I LA

CO

NST

ITU

CI

DEL

18

12


LA CONVOCATRIA DE LES CORTS

La JUNTA CENTRAL es va dissoldre el gener de 1810. Havia iniciat un procs de convocatria de corts (per decidir sobre lorganitzaci i el dest). Es va crear una REGNCIA formada per 5 membres i es fan consultes sobre les reformes que shavien de fer. Va ser un procs difcil per la guerra. La JUNTA SUPERIOR DE CATALUNYA, envi 20 diputats que no formaven un grup homogeni. Destaca, ANTONI DE CAPMANY.

3.

LES

CO

RTS

DE

CA

DIS

I LA

CO

NST

ITU

CI

DEL

18

12


LA CONSTITUCI DEL 1812

Les corts sobren el setembre de 1810. Es form una CAMBRA NICA i saconsegu el principi de SOBIRANIA NACIONAL.

Una comissi sencarreg de preparar un projecte de constituci.

19-mar-1812

LA PEPA

3.

LES

CO

RTS

DE

CA

DIS

I LA

CO

NST

ITU

CI

DEL

18

12


DECLARACI DE DRETS DEL CIUTAD Llibertat de pensament i opini. Igualtat davant la llei. Dret de petici, llibertat civil, dret propietat.

NACI Conjunt de tots els ciutadans de tots dos hemisferis.

ESTRUCTURA DE LESTAT Monarquia limitada, basada en la divisi de poders.

PODER LEGISLATIU Competncia de les corts: 1. Elaboraci de lleis. 2. Aprovaci dels

pressupostos i tractats internacionals.

3. Comandaments sobre lexrcit.

4. Diputats que ocupaven crrec durant dos anys.

Sufragi universal, mascul i indirecte.

PODER EXECUTIU El monarca era el cap: 1. Direcci del govern. 2. Intervenci en

lelaboraci lleis. 3. Tenia vot suspensiu. 4. Decisions refrendades

pels ministres.

PODER JUDICIAL Competncia exclusiva dels tribunals.

3.

LES

CO

RTS

DE

CA

DIS

I LA

CO

NST

ITU

CI

DEL

18

12


ALTRES ARTICLES: Reforma dels impostos i de la hisenda. Creaci dun exrcit nacional. Servei militar obligatori. Implantaci de lensenyament primari, pblic i obligatori. Territori dividit en provncies, creaci diputacions provincials. Es creava la MILCIA NACIONAL. Comproms de mantenir la CONFESSIONALITAT CATLICA DE LESTAT.

3.

LES

CO

RTS

DE

CA

DIS

I LA

CO

NST

ITU

CI

DEL

18

12


LACCI LEGISLATIVA DE LES CORTS

Van aprovar unes LLEIS I DECRETS destinats a ELIMINAR LEGALMENT LANTIC RGIM: a.- Supressi senyories jurisdiccionals. b.- Eliminaci de les primogenitures i la desamortitzaci de les terres comunals. c.- Abolici de la Inquisici. d.- Llibertat d'impremta, condicionada per unes juntes de censura. e.- Llibertat de contractaci, anullaci dels gremis i unificaci del mercat. Els legisladors van aprofitar la situaci per crear un marc legislatiu molt ms avanat. No va tenir gaire incidncia prctica per la situaci de guerra i per la tornada de Ferran VII.

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


LA RESTAURACI DE LABSOLUTISME (1814-1820)

Els liberals desconfiaven de Ferran VII i aquest va acatar les seves condicions. Els absolutistes (noblesa i clero) es van organitzar per demanar la restauraci de labsolutisme.

Ferran VII per mitj del REIAL DECRET de 4 de MAIG de 1814: Anull la Constituci i les Lleis de Cadis. Va anunciar el retorn de labsolutisme.

MANIFIESTO DE LOS PERSAS Mobilitzava al poble per a que

mostrs adhesi al rei.

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


Ferran VII restaur les antigues institucions: MONARQUIA, RGIM SENYORIAL I INQUISICI. Aix supos una TORNADA A LANTIC RGIM. Context internacional: derrota de Napole. El Congrs de Viena que impulsa els restabliment del vell ordre i la creaci de la Santa Aliana. Les conseqncies de la GUERRA a Espanya van ser molt greus: Entre 255.000 i 375.000 morts. Destrosses i prdues al camp (runa pagesia, parlisi comer i parlisi producci manufacturera. A les colnies: moviments dindependncia. Shavia produt un canvi de mentalitat en els diferents grups socials:

Loposici liberal es va anar enfortint.

PAGESIA No pagava rendes senyorials i protestaven si es tornaven a posar.

SECTORS BURGESOS Llibertat fabricaci i mercat. Qestionaven la tornada a lantiga i rgida reglamentaci gremial.

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


A les ciutats van crixer les societats secretes i maniques. Alguns caps de la guerrilla shavien integrat a lexrcit, aix origin un sector liberal: PRONUNCIAMENT MILITAR per fer jurar a Ferran VII la constituci.

Els governs van fracassar, nica resposta: LA REPRESSI.

A Catalunya el ms important va ser a labril del 1817 i va estar dirigit per LUIS LACY.

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

L1 de gener de 1820 el coronel RAFAEL de RIEGO es va revoltar a Sevilla i va recrrer Andalusia proclamant la Constituci del 1812. La passivitat de lexrcit, lacci dels liberals i la neutralitat dels pagesos van obligar a Ferran VII a acceptar la Constituci (10 de mar). Es form un nou govern que :

PROCLAM AMNISTIA

CONVOC ELECCIONS A

CORTS

Els resultats electorals donaren la majoria als diputats liberals que comenaren una important OBRA LEGISLATIVA:

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


Restaura llibertat dindstria, liberalitzaci dels intercanvis comercials, abolici dels gremis, supressi de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures i la venda de terres dels monestirs.

Van establir la disminuci del delme i reformes en el sistema fiscal, el codi penal i lexrcit.

Van iniciar la modernitzaci poltica i administrativa: ajuntaments i diputacions electius, es desenvolup la Milcia Nacional com a cos armat de voluntaris (classes mitjanes urbanes).

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


LES DIFICULTATS DEL TRIENNI

Les reformes van suscitar lOPOSICI. Ferran VII utilitz el dret de vet, conspir contra el govern i cerc de recuperar el poder per mitj de la intervenci de les potncies absolutistes. Les noves mesures liberals van provocar el DESCONTENTAMENT DELS PAGESOS:

La NOBLESA i l' ESGLSIA van impulsar la revolta contra els governants. Lany 1822 saixequen PARTIDES ABSOLUTISTES a diferents llocs. Problemes entre els LIBERALS per com encarar les reformes:

Labolici de les senyories jurisdiccionals no facilitava laccs a la terra: -Els antics senyors, sn els nous propietaris. - Els pagesos eren arrendataris i podien ser expulsats si no pagaven. El pagament de les rendes shavia de fer en metllic.

Els pagesos ms pobres i ms indefensos donaren suport a lagitaci antiliberal.

MODERATS Reformes limitades que no perjudiquin la noblesa i la burgesia propietria.

EXALTATS Reformes ms radicals i favorables a les classes mitjanes i populars.

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


LA DCADA OMINOSA (1823-1833)

La SANTA ALIANA, a petici de Ferran VII, va posar fi al rgim liberal. El 1823, ELS CENT MIL FILLS DE SANT LLUS, comandats pel duc dAngulema van entrar a Espanya i restituren Ferran VII al tron. Poca resistncia.

Ferran VII recuper la condici de monarca absolut, tot i que les potncies restauradores li van demanar que fes algunes reformes molt moderades per tal dacontentar la poblaci:

Proclamaci duna amnistia. Organitzaci duna administraci per donar estabilitat a la monarquia.

No accept Ferotge REPRESSI CONTRA ELS

LIBERALS Exili, Mort, Pres

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


Laltre gran problema era el PROBLEMA ECONMIC.

Dificultat hisenda agreujades per la prdua de les colnies : control estricte de la despesa Aranzel proteccionista per a les manufactures catalanes i LPEZ BALLESTEROS (proper als interessos industrials) sincorpor al ministeri dhisenda.

Aix va descontentar molt als sectors ms reialistes.

A Catalunya, lany 1827: esclat de la GUERRA DELS MALCONTENTS O AGRAVIATS. . Dirigents nobiliaris i clericals. . Pagesos descontents.

El govern va acabar amb la revolta.

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


CONFLICTE DINSTIC I TRANSICI POLTICA

Lany 1830 , Ferran VII t una filla: ISABEL. Aix plantej un greu conflicte de carcter successori. Fins al moment, CARLES MARIA ISIDRE, germ del rei, era el successor previsible.

Els partidaris de Carles (CARLINS) es negaren a acceptar la situaci i influren sobre el rei per a que la canvis. M. Cristina va entendre que si volia que la seva filla regns shavia dacostar als sectors ms moderats. M. Cristina va ser REGENT durant la malaltia del rei. Qu va fer?

La LLEI SLICA, d'origen francs i implantada per Felip V , impedia ser reina a ISABEL.

Es promulg la PRAGMTICA SANCI que derogava la llei i convertia ISABEL en reina.

Formar un nou govern reformista. Decret una amnistia. Es prepar per enfrontar-se als carlins. Va substituir alguns capitans absolutistes.

4. E

L R

EGN

AT

DE

FER

RA

N V

II (

18

14

-18

33

)


Lany 1833 mor Ferran VII. El seu testament diu que: El mateix dia, Carles es proclama rei i sinicia una insurrecci absolutista al nord dEspanya i a Catalunya. Comena la PRIMERA GUERRA CARLINA.

ISABEL reina

M.CRISTINA Governadora fins a la

majoria dedat

5. L

A IN

DEP

END

NC

IA D

E LA

MR

ICA

HIS

PN

ICA


LAMRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII

Al llarg del segle XVIII, el reformisme borbnic havia donat lloc a una ETAPA DE PROSPERITAT als territoris dultramar.

Lexemple dindependncia dels EUA (1776) va ser molt important. La Gran Bretanya sencarreg de donar suport als moviments secessionistes, ja que ambicionava el control del mercat americ.

Reactivaci comer Posada en marxa i explotaci de nombroses plantacions (esclaus)

Creixement econmic

BURGESIA CRIOLLA Van fer seves les idees liberals. Van elaborar programes que portaven cap a la independncia

Per qu?

Tractament discriminatori en el crrecs colonials. Submissi a forts impostos. Control sobre economia (sobretot en el comer).

5. L

A IN

DEP

END

NC

IA D

E LA

MR

ICA

HIS

PN

ICA


EL PROCS DINDEPENDNCIA

A partir del 1808 els criolls opten per no acceptar lautoritat de Josep Bonaparte, creen JUNTES que assumeixen poder dels seus territoris. No van reconixer lautoritat de la Junta Suprema Central. Cap al 1810 moltes es van declarar autnomes: Virregnat del Riu de la Plata, JOS de SAN MARTN proclam lany 1810 la independncia de la Repblica Argentina. Virregnat de NOVA GRANDA i VENEUELA, SIMN BOLVAR. MXIC, MIGUEL HIDALGOS I JOS M. MORELOS.

Les Corts de Cadis van considerar les colnies com a territori espanyol i reconeixien e els drets dels criolls.

5. L

A IN

DEP

END

NC

IA D

E LA

MR

ICA

HIS

PN

ICA


LAMRICA ESPANYOLA AL FINAL DEL S. XVIII

El 1814, acabada la guerra, Ferran VII envi lexrcit que pacific Nova Granada i Mxic. La intransigncia de la monarquia va ajudar a lexpansi del moviment dalliberament.

Amb la independncia de PER i BOLVIA es pos fi a la presncia espanyola a lAmrica continental.

SAN MARTN, propici al 1818 la independncia de XILE.

BOLVAR, va posar les bases per a la formaci de la Gran Colmbia (VENEUELA, COLMBIA, EQUADOR I PANAM)

AGUSTN DE ITURBE, independncia el 1821 de MXIC

5. L

A IN

DEP

END

NC

IA D

E LA

MR

ICA

HIS

PN

ICA


LES REPERCUSSIONS A CATALUNYA

En menys de vint anys es perden les colnies a lAmrica continental. Aix va suposar un fort cop:

Molts catalans van tornar a Catalunya i van repatriar el seus capitals. Va ser un bon IMPULS per al DESENVOLUPAMENT ECONMIC DE CATALUNYA. 1. Comerciants i empresaris emprenedors. 2. van cercar negocis on invertir: indstria i comprant terres i modernitzant el camp catal. Les Antilles, especialment Cuba, s la principal destinaci de les exportacions catalanes.

Prdua de pes en la poltica

internacional

Prdua per al conjunt de leconomia

espanyola.

Download - Unitat 2. La crisi de lAntic Règim (1788-1833)

Top Related