Un passeig per la filmografia de
Andréi Tarkovski
Andréi Tarkovski (1932-1986 ) és un director de cinema considerat un dels màxims representants del cinema rus. La seva filmografia és austerament poètica i profundament personal, dotada d’un gran lirisme i d’una bellesa admirable, de percepcions purament sensitives. Els personatges de les seves pel·lícules es caracteritzen per una aparent fredor, els diàlegs són complexos i les escenes són llargues i de moviment lent, però alhora contenen un clímax emocional potent.
Tarkovski explora noves formes de narrativa cinematogràfica, fugint d’estructures convencionals. Desenvolupa una interessant teoria, que anomena “Esculpir en el temps”, sobre la capacitat de fixar el temps per tal de deixar al descobert la imatge cinematogràfica. Sacrificio (1986) és considerada el perfecte reflex de la seva teoria.
Amb el seu primer llargmetratge, La infancia de Ivan (1962) guanya el Lleó d’Or al Festival de Cinema de Venècia. Continua amb la pel·lícula èpica i al·legòrica Andrei Rublev (1966) amb la qual lluny de narrar la vida real del pintor, allò que vol realment presentar és una teoria sobre el sentit i els condicionants de la creació artística. Comença a tenir desavinences amb les autoritats soviètiques, incòmodes pel caràcter religiós del film i per la llibertat de l’artista per sobre del poder, fins a tal punt que la cinta és enviada a Canes amb la única condició de ser emesa de matinada l’últim dia del festival i fora de la secció oficial.
Solaris (1972), guardonada a Canes amb el Gran Premi del Jurat, és considerada la resposta soviètica a 2001, una odisea del espacio, de Kubrick. L’objectiu de la pel·lícula no és incidir en els fets, sinó en l’impacte emocional que els fets tenen sobre els protagonistes, així com les qüestions filosòfiques que desperten la seva consciència. Una altra obra mestra, també de ficció científica és Stalker (1980), per la qual rep el Premi del Jurat a Canes. Des de l’exili roda Nostalgia (1983), amb la que guanya el Gran Premi
Internacional de la Premsa a Canes. Sacrificio (1986) és filmada a Suècia, configurada com a
testament d’un cineasta que moriria al finalitzar l’any. És guardonat amb el Gran Premi Internacional de la Premsa i el Premi del Jurat Ecumènic a Canes, però ja no podria assistir-hi a la cerimònia per problemes de salut. A la biblioteca podeu trobar part de la seva filmografia:
-Andrei Rublev (1966) -Solaris (1972) -El espejo (1976) -Stalker (1980) -Nostalgia (1983) -Sacrificio (1986)
--------------------------------------------------------------------------------------
