TEMA 1.- L’EUROPA DE TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.L’ANTIC RÈGIM.

Salvador Vila EsteveSalvador Vila Esteve

Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani

1r de Batxillerat1r de Batxillerat

0.- INTRODUCCIÓ0.- INTRODUCCIÓ

Què és? Un sistema econòmic, social Què és? Un sistema econòmic, social i polític.i polític.

On es va produir? A Europa.On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX.Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques:Característiques:

Economia: règim senyorial (feudalisme Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).tardà).

Societat: estamental.Societat: estamental. Demografia: població estancada.Demografia: població estancada. Política: absolutisme monàrquic.Política: absolutisme monàrquic.

1.- UNA ECONOMIA DE BASE 1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.SENYORIAL.

1.0.- Introducció.1.0.- Introducció. 1.1.- La propietat de la terra.1.1.- La propietat de la terra. 1.2.- Els drets senyorials.1.2.- Els drets senyorials. 1.3.- Una producció insuficient.1.3.- Una producció insuficient. 1.4.- Una població estancada.1.4.- Una població estancada. 1.5.- Indústria tradicional i 1.5.- Indústria tradicional i

manufactures.manufactures. 1.6.- La insuficiència dels transports.1.6.- La insuficiència dels transports. 1.7.- Comerç interior i comerç colonial.1.7.- Comerç interior i comerç colonial.

1.0.- 1.0.- IntroduccióIntroducció..

Economia rural: 80 % de la població Economia rural: 80 % de la població al camp.al camp.

Economia d’autoconsum (comerç Economia d’autoconsum (comerç escàs).escàs).

Els privilegiats (noblesa i clergat) Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.posseixen quasi tota la terra.

Des del segle XVI: desenvolupament del Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.comerç → creixement de l’artesania.

1.1.- 1.1.- La propietat de la terraLa propietat de la terra..

Era la principal font de riquesa.Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritàriament als Pertanyia majoritàriament als

senyors.senyors. No la podien vendre ni perdre mai No la podien vendre ni perdre mai

(propietat vinculada).(propietat vinculada). Divisió de la senyoria territorial en:Divisió de la senyoria territorial en:

Reserva senyorial.Reserva senyorial. Masos.Masos.

1.2.- 1.2.- Els drets senyorialsEls drets senyorials..

Definició.Definició. Procedència:Procedència:

Drets territorials (derivats de la terra i Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).monopolis).

Drets jurisdiccionals: ban, justícia, Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…immunitat,…

L’església, a més, rebia el delme.L’església, a més, rebia el delme.

1.3.- 1.3.- Una producció insuficientUna producció insuficient..

Agricultura endarrerida, de Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu subsistència i policonreu → escàs → escàs comerç.comerç.

Tipus d’explotacions:Tipus d’explotacions: Camps oberts o Camps oberts o openfieldsopenfields: rotació triennal.: rotació triennal. Terres comunals.Terres comunals.

Insuficient producció ramadera.Insuficient producció ramadera. Conseqüències: crisis de subsistència → fam → Conseqüències: crisis de subsistència → fam →

desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat i revoltes (revoltes del pa).revoltes (revoltes del pa).

1.4.- 1.4.- Una població estancadaUna població estancada.. Escàs creixement demogràfic.Escàs creixement demogràfic.

Causes: pèssimes condicions alimentàries, Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població.major part de la població.

Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.esperança de vida i alta mortalitat infantil.

1.5.- 1.5.- Indústria tradicional i Indústria tradicional i manufacturesmanufactures..

Autosuficiència econòmica al camp.Autosuficiència econòmica al camp. Els gremis a les ciutats:Els gremis a les ciutats:

Associacions d’artesans del mateix ofici.Associacions d’artesans del mateix ofici. Controlen la producció i venda dels productes.Controlen la producció i venda dels productes. Eviten la competència.Eviten la competència. Assistència mútua dels seus associats.Assistència mútua dels seus associats.

Per a evitar el control dels gremis:Per a evitar el control dels gremis: Domestic system Domestic system o treball a domicili.o treball a domicili. Manufactures reials o privades.Manufactures reials o privades.

1.6.- 1.6.- La insuficiència dels La insuficiència dels transportstransports..

Mitjans de transport rudimentaris Mitjans de transport rudimentaris → → dificulten el creixement del comerç.dificulten el creixement del comerç.

Transport terrestre molt deficient → Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos.desplaçaments llargs i costosos.

Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents.→ dependència dels vents.

Navegació fluvial més fàcil i barata → Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.dependència de la hidrografia i els canals.

1.7.- 1.7.- Comerç interior i comerç Comerç interior i comerç colonialcolonial..

Comerç interior limitat a les fires i Comerç interior limitat a les fires i mercats.mercats.

Noves rutes marítimes (segle XVI) Noves rutes marítimes (segle XVI) → → creixement del comerç colonial → acumulació de creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.capital, nous mercats i matèries primeres.

Enriquiment de la burgesia comercial i financera Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).(creixement de les finances).

El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.(proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.

2.1.- Els estaments.2.1.- Els estaments. 2.2.- Els privilegiats.2.2.- Els privilegiats. 2.3.- Els no privilegiats.2.3.- Els no privilegiats.

2.1.- 2.1.- Els estamentsEls estaments..

Divisió teòrica en Divisió teòrica en tres ordres o tres ordres o estaments:estaments: Clergat.Clergat. Noblesa.Noblesa. Tercer Estat.Tercer Estat.

Divisió real en dos Divisió real en dos classes socials:classes socials: Privilegiats.Privilegiats. No privilegiats.No privilegiats.

Pàg. 10Piràmide

2.2.- 2.2.- Els Els privilegiats.privilegiats. Gaudien de drets i privilegis.Gaudien de drets i privilegis. Composició: noblesa i clergat.Composició: noblesa i clergat. La noblesa:La noblesa:

Eren el 2-3% de la població.Eren el 2-3% de la població. Riquesa procedent de les seues propietats Riquesa procedent de les seues propietats

territorials i els seus privilegis.territorials i els seus privilegis. Diferències internes segons títol i procedència.Diferències internes segons títol i procedència.

El clergat:El clergat: Eren menys de l’1% de la població.Eren menys de l’1% de la població. Es dividia en:Es dividia en:

Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.càrrecs.

Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.

Imatgespàgs. 5 i 11 dalt

2.3.- 2.3.- Els no privilegiatsEls no privilegiats.. Grup heterogeni sense drets ni privilegis que Grup heterogeni sense drets ni privilegis que

suposa més del 90% de la població.suposa més del 90% de la població. Composició: burgesia, classes populars urbanes i Composició: burgesia, classes populars urbanes i

camperolat.camperolat. La burgesia:La burgesia:

Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment).poder (ennobliment).

Divisió interna segons la riquesa i ocupació.Divisió interna segons la riquesa i ocupació. Classes populars urbanes: treballadors urbans que Classes populars urbanes: treballadors urbans que

vivien en males condicions (artesans,…).vivien en males condicions (artesans,…). El camperolat:El camperolat:

Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions. Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o

serfs.serfs.Imatge

p.11 baix

3.- L’ABSOLUTISME 3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.MONÀRQUIC.

3.1.- La monarquia absoluta de dret 3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.diví.

3.2.- Els inicis del parlamentarisme.3.2.- Els inicis del parlamentarisme.

3.1.- 3.1.- La monarquia absoluta de La monarquia absoluta de dret diví.dret diví.

El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV.

L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.

Administració provincial i local: governadors i intendents, també nomenats pel rei.

Límits teòrics del poder reial: La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competències i no les

convoca).

3.2.- 3.2.- Els inicis del parlamentarismeEls inicis del parlamentarisme..

Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes.Països Baixos i repúbliques italianes.

El model anglès:El model anglès: Revolució de 1649: República fins 1660.Revolució de 1649: República fins 1660. Es tracta d’una monarquia parlamentària.Es tracta d’una monarquia parlamentària. L’L’Habeas CorpusHabeas Corpus (1679). (1679). La Revolució de 1689:La Revolució de 1689:

Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange).Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). Declaració de Drets (Declaració de Drets (Bill of RightsBill of Rights): limits al poder reial.): limits al poder reial. Separació de poders.Separació de poders.

Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).el 15%).

Influència en el pensament il·lustrat.Influència en el pensament il·lustrat.

4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.

4.0.- Introducció.4.0.- Introducció. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració.4.1.- L’esperit de la Il·lustració. 4.2.- La crítica a l’Antic Règim.4.2.- La crítica a l’Antic Règim. 4.3.- El despotisme il·lustrat.4.3.- El despotisme il·lustrat.

4.0.- 4.0.- IntroduccióIntroducció..

Causes de la crisi de l’Antic Règim:Causes de la crisi de l’Antic Règim: Expansió del comerç.Expansió del comerç. Noves formes de producció: Noves formes de producció: domestic domestic

systemsystem i manufactures. i manufactures. Poder econòmic de la burgesia Poder econòmic de la burgesia → →

demanarà tindre privilegis i poder polític.demanarà tindre privilegis i poder polític. Construcció d’una ideologia burgesa: la Construcció d’una ideologia burgesa: la

Il·lustració, base la independència dels EUA i de la Il·lustració, base la independència dels EUA i de la Revolució Francesa.Revolució Francesa.

4.1.- 4.1.- L’esperit de la Il·lustracióL’esperit de la Il·lustració.. Ideologia al servei de la burgesia.Ideologia al servei de la burgesia. Precedents: Precedents:

Newton: mètode científic.Newton: mètode científic. Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de Locke: crítica a l’Antic Règim, divisió de

poders, igualtat legal i drets bàsics individuals.poders, igualtat legal i drets bàsics individuals. Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al Racionalisme i fe absoluta en la rao (atac al

teocentrisme i la religió).teocentrisme i la religió).

DocumentPàg. 19

4.2.- 4.2.- La crítica a l’Antic RègimLa crítica a l’Antic Règim.. Proposen un nou model polític i social basat en la Proposen un nou model polític i social basat en la

llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, llibertat i la igualtat: crítica a l’absolutisme, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats).d’oportunitats).

Montesquieu: divisió de poders.Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat.Rousseau: sobirania nacional, llibertat i igualtat. Voltaire: tolerància i llibertat de consciència.Voltaire: tolerància i llibertat de consciència. Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i Llibertat econòmica: fisiòcrates (Quesnay) i

liberals.liberals.

4.3.- 4.3.- El despotisme il·lustratEl despotisme il·lustrat.. ““Tot per al poble, però sense el poble”.Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa

(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III.(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. Què fan?: centralisme, reformes Què fan?: centralisme, reformes

administratives, foment de l’educació i administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).indústria i comerç).

Límits: reformes econòmiques, però no Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons socials i polítiques de fons → caiguda de → caiguda de l’Antic Règim.l’Antic Règim.