Transcript
  • 7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)

    1/6

    T.3. Regnat dIsabel II, Construcci dun estat

    lliberal:

    Introducci (1833-1837): s !roduei" la i#!lantaci de$niti%a del

    liberalis#e a s!an&a. ' causa de la e"tensi de la idea del

    liberalis#e de la illustraci (178) en la re%oluci *rancesa.

    - +iberalis#e !oltic: se!araci de !oders o su!ressi dels !oder reial,

    concessi de llibertats ci%ils (e"!ressi, !re#sa...) i constitucions,

    assentades en auesta idea.

    - +iberalis#e econ#ic: la base de lecono#ia /an de ser les relacions

    co#!leta#ent lliures, abolei"en els aran0els del lliurecan%is#e.

    s !roduei" la #ort de erran 2II (1833), !assa a regnar aria Cristina de

    4orb, 5a ue l/ere%a Isabel, tan sols tenia 3 an&s. +a se%a reg6ncia dura 7

    an&s (1833-18). l seu regnat %a co#en9ar en una situaci co#!licada, 5a

    ue s!an&a es troba%a en un can%i radical en la !oltica !er les re%olucions

    lliberals !rodudes a !asos %ens (ran9a, ;ran 4retan&a, ries. Co#!ta%a a#b el su!ort de #on>ruics

    (re*or#istes lliberals).

    Primera guerra carlina (1833-1839):ls carlins salcen de*ensant

    a labsolutista de la corona, Carles aria Isidre. ls carlistes eren una

    !art de la bai"a noblesa ue sortiria !er5udicada si es *eien re*or#es

    (anullaci dels !ri%ilegis), el clergat (!er !or a !erdre in?u6ncia i

    !oder econ#ic ) i els ca#!erols #@s !obres (!er *e religiosa i

    !eru6 lencari#ent dels arrenda#ents, e#!it5oraria la se%a %ida).

    ls carlins %an ser i#!ortants al

  • 7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)

    2/6

    aria Cristina %a ser cedir el #ni# !oder !ossible(descarta%a

    la!ro%aci de la constituci de Cadis).

    - Re*or#es:1. Divisi prvincial de !avier de "urgs (1833): +a di%isi

    !ro%incial %igent era del te#!s de eli! 2 i era !oc !r>ctica. '#b

    la no%a di%isi, es di%idei" en !ro%ncies !er a garantir una

    ad#inistraci #@s e$cient.

    B. #prvaci de lestatut reial (183$), era una carta atorgada:a. obirania reial.b. Ao acce!taci de la di%isi de !oders.c. Creaci dun !arla#ent bica#eral.

    d. Ao es reconei"en les llibertats indi%iduals.

    +estatut reial era un !acte entre absolutistes re*or#istes i la !r!ia reina,

    a#b els lliberals #oderats. 'i", els lliberals es %an uedar di%idits en dos

    gru!s (#oderats i !rogressistes).

    Revluci lli%eral (1835-183&): ' !rinci!is de 183D, /i /a una

    crei"ent %ictria carlina ue obliga a la regent a can%iar de go%ern. 'l

    5un& de 183D, ocu!a el #inisteri dEisenda endi0abal, ue actua

    co# a i#!ulsor de les re*or#es lliberals.

    1' Re*or#a dEisenda : %olia obtenir !r@stecs de ;ran 4retan&a,

    #ostrant una i#atge de sol%6ncia, !er acaba *racassant.

    ' +iuidaci de lantic regi#: restaura la constituci de Cadis de 181B,

    ue a*ecta%a els !ri%ilegis de la noblesa i el clergat.

    3' Re*or#a del ser%ei #ilitar: Fb5ectiu daug#entar le"ercit liberal.

    +e"ercit utilit0a%a el #6tode de les uintes, consistei" en organit0ar

    sorte5os !er a ue 1=D !art dels 5o%es en edat, sincor!orin al ser%ei#ilitar. 'l 183D, endi0Gbal !otencia les uintes, !er els ue sortien

    escollits es !odien des*er de la guerra !agant una uantitat !er

    $nan9ar les des!eses de #ilitars.

  • 7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)

    3/6

    3. '*eblir lesgl@sia.

    . Fbtenir garanties !er al deute !blic.

    'uesta desa#ortit0aci, %a ser %ista, co# una o!ortunitat !erduda de dur

    a ter#e una re*or#a agr>ria. Ja ue les terres les %an co#!rar els rics i en

    lloc de re!artir-se la !ro!ietat, es %a concentrar.

    'l *ebrer de 183K, se celebren eleccions al !arla#ent, a!licant la constituci

    de 181B, %an guan&ar els !rogressistes. aria Cristina, tot i ai", %a

    designar un go%ern #oderat, recol0ant-se en els lliberals #oderats ue

    acce!ta%en lestatut reial. ' conseL6ncia, %a tancar les corts on /i /a%ia

    una #a5oria !rogressista. 'uesta situaci es %a #antenir $ns a lagost de

    183K uan les no%es derrotes, obliguen a la regent a designar un nougo%ern !rogressista.

    l nou go%ern decidei" abandonar la constituci de 181B, ai" es con%ouen

    eleccions a les corts constituents (destinades a redactar una no%a

    constituci), a#b lob5ectiu de re*or#ar la constituci de 181B. inal#ent, la

    constituci dels lliberals #oderats i !rogressistes i acontentar a la regent. s

    troba%a entre la constituci de 181B i lestatut reial:

    - Reconei" la sobirania nacionals a#b a#!lies atribucions !er al rei.- '#!lies atribucions a la corona

    - Corts bica#erals.- '#!lies llibertats dels ciutadans.- stat no con*essional.

    +a constituci de 1837, i#!lanta%a el r6gi# constitucional a s!an&a,

    assentant en la sobirania nacional. Ao#@s %a estar %igent $ns al 18D, 5a

    ue els !rogressistes %an *racassar en lintent de %oler redactar una

    constituci ue unei"i a tots els lliberals. 'l 1837, a!licada la constituci, es

    tauen les corts constituents i es con%ouen eleccions a les corts. +es

    eleccions Msn guan&ades !els #oderats i es declara la $ de leta!a

    re%olucionaria.

    ta!a $nal de la reg6ncia de aria Cristina (1837-18): l nou

    go%ern #oderat, es troba a#b una situaci #en&s #oderada:

    a. +iberalis#e !oltic consolidat i consolidaci del bi!artidis#e:

    - ,i%erals mderats: !artit ue re!resenta%a a lalta noblesa, la

    burgesia i els ca#!erols #@s rics. su!ort

    abandonant als carlins.

  • 7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)

    4/6

    - ,i%erals prgressistes: re!resenten a les classes #it5anes urbanes,

    #a5oritaris a les ciutats on es concentra%en els a5unta#ents, #olt

    i#!ortants a le"6rcit. +a #ilcia nacional se#!re actuar> a *a%or dels

    !rogressistes.

    b. +a guerra carlina en la recta $nal: +e"6rcit liberal !otenciat !er les

    re*or#es de endi0abal i liderat !el general s!artero, %a co#en9ar a

    arraconar als carlins. 'l 183, els carlins *aciliten la $ de la guerra

    a#b el Ncon%eni de 4ergaraO, ue %a ser un acord entre el general

    s!artero (lliberals) i aroto (carlins). I#!lica%a ue els carlins

    abandonessin les ar#es i sintegressin a le"6rcit lliberals si es 5ura%a

    la constituci de 1837. s!artero, es co#!ro#etia a #@s, a de#anar

    al go%ern ue es res!ectaren els *urs 4ascos i Aa%arresos.

    c. s consoliden les no%es re*or#es de la !ro!ietat de la terra.

    Hesa!arei"en tots els siste#es de !ro!ietat !ro!is de lantic r6gi#. s

    !roduei" la desa#ortit0aci de endi0Gbal, des%inculaci de les

    terres de la noblesa. intenta ue totes les terres tinguin un nic

    !ro!ietari (llibertat !er %endre-les o llogar-les). ls can%is de la

    !ro!ietat de la terra, %an donar lloc a la creaci duna no%a elit

    !oltica i econ#ica (la burgesia i la noblesa).

    Regncia del general Esparter (18$.-18$3): +al9a#ent

    !rogressista en contra de la llei da5unta#ents, %a co#!tar a#b la

    !artici!aci de les #ilcies nacionals de les !rinci!als ciutats i una

    !art de le"6rcit liderat !el general s!artero (/eroi de guerra carlina,

    origen /u#il). +al9a#ent !ro%oca ue aria Cristina, s/agi de"iliar

    dei"ant a Isabel II sola a#b 1 an&s.

    +es causes de la i#!o!ularitat de aria Cristina %a ser ue des dun

    !rinci!i es %a decantar !els #oderats, inco#!lint el seu !a!er en la!oltica del !as.

    +es corts, des!r6s de le"ili de lantiga regent, %an decidir ue el nou

    regent *os s!artero, ue assu#ia el !oder de la constituci de 1837 ue

    atorga%a a la corona. Recu!era tot el !rogra#a !rogressista, co# la

    %enda de terres desa#ortit0ades. s!artero, tot i ai", %a tenir una #ent

    #olt autorit>ria, ue li %a restar !o!ularitat. '!ro$tant-se del !oder de la

    corona, co# ara, no#ena%a als seus #inistres i organit0a%a ascensos

    #ilitars, !er a#istat.

    l !unt cul#inant de la se%a i#!o!ularitat, es %a !roduir a la re%olta de4arcelona al 183, #oti%ada !er la !oltica econ#ica ds!artero. l

  • 7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)

    5/6

    regent, seguint les idees dels !rogressistes, era lliurecan%ista. 'uesta

    !oltica, i#!lica%a !er5udicar el t6"til catal>, 5a ue sobrien les *ronteres

    a la co#!et6ncia brit>nica. n eli#inar laran0el, els obrers t6"tils de

    4arcelona, es %an re%oltar *ent-se a#b el control de la ciutat i #antenint

    les barricades. s!artero, oblidant ue els re%oltats eren !rogressistes,

    %a bo#barde5ar la ciutat de 4arcelona des de ont5uic.

    ' lestiu de 183, es %a !roduir una gran coalici en contra ds!artero

    integrada !er !rogressistes i #oderats i !el general Aar%>e0 (nou lder

    #oderat. Hes!r6s dun en*ronta#ent entre les tro!es ds!artero i

    Aar%>e0, guan&a lo!osici i s!artero @s e"iliat.

    Regnat d /0sa%el 00 (18$$-18+8): Inici de la #arginaci dels

    !rogressistes. +a reg6ncia ds!artero %a ser%ir !er re*or9ar la

    tradici de #ilitarit0aci a la !oltica es!an&ola. utilit0a #olt la %idadel !ronuncia#ent !er can%iar de go%ern, es!ecial#ent !er !art dels

    !rogressistes ue no tenen a5ut de la corona.

    - Dcada mderada (18$$-185$): l !artit #oderat, des!r@s del

    !ronuncia#ent de Aar%>e0, %a aca!arar el !oder dei"ant de costat

    als !rogressistes. +a !ri#era decisi, %a ser a%an9ar en un an& la

    #a5oria dedat dIsabel (a#b 13 an&s). 'uesta decisi era una

    estrat6gia dels #oderats !er aca!arar tot el !oder (la intentarien

    controlar).

    Aar%>e0 %a aca!arar la !resid6ncia del !ri#er go%ern de la d6cada

    (18-18K i 187-18D1). 2a lluitar contra els *rancesos i %a arribar a

    general durant les guerres carlines (gra# ene#ic ds!artero).

    -

  • 7/24/2019 T.3 Consrucci d'un estat liberal i sexenni democrtic (1833-1874)

    6/6

    c. ,lei dauntaments de 18$5: alcaldes designats !el go%ern en

    les ca!itals de !ro%ncia i !el go%ernador ci%il en els !obles.

    d. ,lei dimpremta de 18$5: !er !ublicar un diari !oltic, calia

    di!ositar una $nan9a ele%ada. i el diari se"cedia a les crtiues

    !odia ser #ultat o segrestat.

    e. Re4rma disenda (18$5):siste#a igualitari i #@s 5ust.

    1. I#!ostos directes: !aguen de!enent de les !ro!ietats (si#ilar a

    la declaraci de la renda).B. I#!ostos indirectes: !aguen un i#!ost igual !er tots (si#ilar a

    lI2').

    ' la !r>ctica, es %a intentar ue !redo#inessin els i#!ostos directes, !er

    es %an !roduir grans casos de corru!ci, 5a ue el cobra#ent de!enia de la

    in*or#aci *acilitada !els a5unta#ents. i un estat, !er regular

    les se%es relacions. s conei" la religi catlica co# a nica i

    o$cial de lestat es!an&ol. s reconei" a lesgl@sia, el dret de

    controlar lensen&a#ent !blic, tant a uni%ersitats co# escoles.

    Hret a e"ercir censura !er lesgl@sia, en cas de ue es !ortessin

    continguts contraris a la doctrina catlica en lensen&a#ent. '

    can%i, lesgl@sia acce!ta%a la %enda de les se%es terres

    desa#ortit0ades i un cert control de la corona a l/ora dano#enar

    els seus c>rrecs.

    g. 67esti de la crna:'l 187, es %a decidir casar a Isabel II

    a#b rancesc d'ss.

    ' conseL6ncia del #atri#oni dIsabel II, es %a !roduir la segona guerra

    carlina (18K-18).


Top Related