Download - RSC i la sostenibilitat

Per:David Macarro Macarro, Eric Peter Málaga Avis, Mª José Sánchez Vera

Iniciació a les competències TIC

Iniciació a les competències TIC - Grup Derjami

La breu definició de RSC

No podem marcar una definició concreta de RSC, podem dir que és:

Ajuda de les empreses de forma directe i voluntària al medi ambient o a una part de la societat més desfavorida o que necessita ajuda



QUAN FA UNA EMPRESA RSCPunts a destacar: Compromís en millorar part el món; Voluntari, sense que sigui una obligació de la llei; Ha de aportar beneficis a aquell sector que vol

ajuda; Han de ser ètics, no val la hipocresia; Poder adaptatiu de les ajudes, depenent on i a qui

van destinades.

EMPRESES EN ELS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS

Deslocalitzacions empresarialsTrasllat de tota o part d’una activitat productiva a un altre país. Busquen

millorar la seva rendibilitat financera.

Aprofiten les diferències en termes:• Salari• Càrregues socials• Nivells de productivitat laboral• Legislació social• Protecció del medi ambient• Avantatges impositius

Els interessos dels ciutadans i dels treballadors queden mal parats, ja que en buscar la maximització del

benefici a curt termini, el benestar del país o dels treballadors està cada

vegada menys pres en decisió.

Desigualtats:• Intercanvi desigual del comerç• Deute extern• Conflictes armats• Exclusió de les decisions econòmiques

mundials.• Violació dels drets humans



BENEFICIS

Empreses dels països desenvolupats

Dos tipus de beneficis:

Econòmics Altres

• Major competitivitat en els mercats• Atrauen més inversors• Tenen més productivitat. Treballadors

motivats.• Més fiabilitat per part dels grups d’interès.• Millor reputació.

Aquests són els beneficis obtinguts per les empreses espanyoles més importants durant aquests últims anys.



Les empreses dels països subdesenvolupats

Creació d’empreses

Procés enutjós

Obstacles:

La legislació

Tràmits administratius

Baixos recursos econòmics

A Amèrica llatina 58 dies per l’inici del negoci i 230

per obtenir la llicència

Durant aquest període no es

generen ingressos

Es desenvolupa la iniciativa al marge de la

llei i dona lloc a una economia submergida o

“mercat negre”

Un altre obstacle per a la economia dels països subdesenvolupats és:

Explotació dels recursos naturals per part de les empreses

estrangeres

Pèrdua dels propis recursos naturals i obligats a acceptar

les condicions laborals imposades

Existeixen grups de control per limitar les accions de les empreses

Centro Información Comportamiento

Empresarial (CICE)

Consell Estatal de

RSC Empreses

Confederación Consumidores y Usuarios (CECU)



Grups d' interès STAKEHOLDERS "Els Stakeholders son un individu o grup d'individus que té interessos directes i indirectes en una empresa que pot ser

afectat en l'assoliment dels seus objectius per les accions, decisions, polítiques o pràctiques empresarials, ja que aquestes tenen obligació moral amb la societat i aquestes obligacions es coneix com a responsabilitat social empresarial. "

En el següents quadres podem veure qui són, el tipus, la influència i interessos dels stakeholders:



Com s’avalua No hi ha encara una forma universal per avaluar les accions RSC. S’ha de aconseguir:

Les empreses realment ajudar i no aprofitar-se dels més desfavorits, Deixar de banda l'avarícia humana, Que una empresa externa pugui aconseguir avaluar les accions RSC, per aconseguir un món

millor.

Els beneficis de les relacions amb stakeholders Facilitar una millor gestió de risc i reputació. Permetre que les empreses aprenguin dels seus stakeholders, el que genera millores de productes i processos. Desenvolupar la confiança entre una empresa i els seus stakeholders. Possibilitar la comprensió del context complex dels negocis, fins i tot el desenvolupament de mercats i la identificació de

noves oportunitats estratègiques. Informar, educar i influenciar els stakeholders i l'entorn empresarial per millorar les seves processos de presa de decisions i

les accions que afecten a les companyies i a la societat. Conduir a un desenvolupament social més equitatiu i sostenible a l'oferir una oportunitat de participar en els processos de

presa de decisions als que tenen dret a ser escoltats. Permetre la combinació de recursos (coneixement, persones, diners i tecnologia) que resolgui els problemes i abast

objectius que les organitzacions no poden aconseguir de forma independent.

Àmbits d' actuació de la RSC Àmbits d' actuació de la RSC Els tres pilars de la RSC (La triple Botton line(triple balanç)Els tres pilars de la RSC (La triple Botton line(triple balanç)

La Triple Bottom Line fa als informes de resultats d'una empresa mesurats en termes econòmics, ambientals i socialsLa Triple Bottom Line fa als informes de resultats d'una empresa mesurats en termes econòmics, ambientals i socials



Variables Mesures Aspectes

Nivell financer

Rendibilitat Referit no només al guany, sinó a principis i valors en els quals s'assenta l'estratègia o conducta de la companyia, és a dir, la sostenibilitat dels seus negocis i el seu "capital humà"

Nivell ambiental

Minimitzar riscos

Reduir a eliminar impactes ambientals

L'impacte dels seus productes o operacions sobre el medi ambient, a més de la naturalesa de les seves emissions i deixalles i com els està manejant

Nivell social Accions acord amb les Expectatives de la Societat (llicència social per operar)

Entre d'altres; diversitat ètnica i de gènere, hores de treball i salaris, seguretat del personal i la seva contribució cap als serveis i instal.lacions comunitàries

Els drets humans i el pacte mundial

Els eixos sobre els quals gira l'objectiu de lluita contra la pobresa i en pro del desenvolupament sostenible del Pacte Mundial són: Inversions sostenibles: El juny de 2002 a París, es va acordar que els països inversors haurien durant els propers 5 anys

realitzar una part de les seves noves inversions en algun d'aquests 49 països més pobres del món Associació sostenible amb empreses en països en vies de desenvolupament (micro crèdits, etc.). Gestió corporativa orientada a la sostenibilitat. Negocis a zones de conflictes seguint certes pautes que afavoreixin la pau i la reconciliació.



Exemples de con poden les empreses garantir els DDHH amb la seva activitat quotidiana En els llocs de treball A la comunitat

Facilitant condicions de treball segures i saludables

Garantint la llibertat d'associació

Garantint la no discriminació en els processos de selecció

Garantint que no es fa servir (directament o indirectament) mà d'obra infantil

Facilitant l'accés bàsic a la salut, l'educació i l'habitatge a treballadors i familiars

Evitant el desplaçament forçós d'individus, grups o comunitats

Treballant per protegir la manera de vida econòmic de la comunitat local.

Contribuint generaran debat públic. Les empreses interactuen amb l'administració del país on operen, per això tenen el dret i la responsabilitat d'expressar-se en qüestions que afectin la seva activitat, els seus empleats, als seus clients i a les comunitats que formen part .

Si les empreses tenen seguretat privada, han de garantir el respecte a les lleis internacionals i imposar límits sobre l'ús i abús de la força.

Els 10 principis de conducta i acció del Pacte Mundial

DDHH 1.-Les empreses donessin suport i respectessin els drets humans proclamats en l'àmbit internacional

2.-Evitar veure's involucrades en abusos als drets humans

Drets Laborals 3.-Les empreses respectessin la llibertat d'associació i el reconeixement efectiu del dret a la negociazión col.lectiva.

4.-Eliminació de treballs forçosos i obligatoris.

5.-Abolició efectiva del treball infantil.

6.-Eliminació de la discriminació respecte de l'ocupació i l'ocupació.

Drets Medi Ambientals 7.-Les empreses donessin suport l'aplicació d'un criteri de precaució respecte dels problemes ambientals.

8.-Adoptar mesures per promoure la responsabilitat ambiental

9.-Encoratjar el desenvolupament i la difusió de tecnologies innòcues per al medi ambient

Drets Socioeconòmics 10.-Les empreses han de treballar contra la corrupció en totes les seves formes, incloses extorsin i suborn.

Els drets laborals En el nostre entorn (països desenvolupats), pot semblar evident que s'hagin de respectar uns drets sociolaborals (dret d'associació i sindicació, prohibició de treballs forçats, prohibició de treball infantil, etc.), però cal tenir en compte que amb la globalització, es dóna entre altres, la deslocalització de llocs de treball, és a dir, la contractació de mà d'obra en països (mercats) en els que hi ha una legislació més permissiva o directament atemptatòria a les normes internacionals.

La base per mesurar els mínims de RSC en qüestions laborals són els 8 convenis de l'OIT (Organització Internacional del Treball): Conveni 29 (1930): Elimina el treball forçós (excepte servei militar, treball penitenciari, etc.). Conveni 87 (1948): Llibertat sindical i protecció del dret de sindicació, sense autorització prèvia, ni intrusió d'autoritats públiques. Conveni 98 (1949): Dret de sindicació i negociació col·lectiva. Conveni 100 (1951): Paritat retributiva entre sexes per treball equivalent. Conveni 105 (1957): Abolició del treball forçós, prohibint-lo com a mesura de coerció política o educativa, com a mesura disciplinària, etc. Conveni 111 (1958): Edat mínima per treballar en 15 anys o no inferior a l'ensenyament obligatori, excepte 2 excepcions: a) Entre 12 i 14 anys en membres amb economia i mitjans d'educació insuficientment desenvolupats b) A partir dels 16 anys en treballs perillosos, sempre que estiguin garantides la salut, seguretat i moralitat de l'infant i hagi rebut formació. Conveni 138 (1973).Edat mínima per treballar 15 anys o no inferior al cessament de l'educació obligatòria. Conveni 182 (1999): Pitjors maneres treball infantil, incloent reclutament militar forçós, esclavitud, prostitució, pornografia i qualsevol activitat il·lícita.

Normes internacionals sobre RSC laborals:Normes internacionals sobre RSC laborals:

SA 8000SA 8000 Aquesta norma es fonamenta en principis de drets humans incloent-hi la Declaració Universal dels Drets Humans, la Aquesta norma es fonamenta en principis de drets humans incloent-hi la Declaració Universal dels Drets Humans, la Convenció de Nacions Unides sobre Drets del Nen, la Convenció de les Nacions Unides sobre la eliminació de tota forma de Convenció de Nacions Unides sobre Drets del Nen, la Convenció de les Nacions Unides sobre la eliminació de tota forma de Discriminació contra la dona i 11 de les Convencions de l'Organització Internacional del Treball (OIT)Discriminació contra la dona i 11 de les Convencions de l'Organització Internacional del Treball (OIT) Els temes a tractar per la norma els següents: Treball Infantil, Treball Forçós, Salut i Seguretat, Associació Lliure i el Dret a la Els temes a tractar per la norma els següents: Treball Infantil, Treball Forçós, Salut i Seguretat, Associació Lliure i el Dret a la Negociació Col·lectiva, Discriminació, Pràctiques Disciplinàries, Horaris de Treball, Compensació i Sistemes de gestió.Negociació Col·lectiva, Discriminació, Pràctiques Disciplinàries, Horaris de Treball, Compensació i Sistemes de gestió.

El Codi Bàsic de la Ethical Trading Initiative (ETI)El Codi Bàsic de la Ethical Trading Initiative (ETI) La Iniciativa de Comerç Ètic (ETI) és una innovadora aliança d’empreses, sindicats i organitzacions de voluntariat. Treballen en La Iniciativa de Comerç Ètic (ETI) és una innovadora aliança d’empreses, sindicats i organitzacions de voluntariat. Treballen en col·laboració per millorar la vida dels treballadors a tot el món que proveeixen béns de consum, com el te, samarretes, flors o col·laboració per millorar la vida dels treballadors a tot el món que proveeixen béns de consum, com el te, samarretes, flors o pilotes de futbol.pilotes de futbol. La majoria d’aquests treballadors estan empleats per les empreses proveïdores d’arreu del món, moltes d’elles basades en els La majoria d’aquests treballadors estan empleats per les empreses proveïdores d’arreu del món, moltes d’elles basades en els països pobres, on les lleis destinades a protegir els drets dels treballadors són insuficients o no s’apliquen.països pobres, on les lleis destinades a protegir els drets dels treballadors són insuficients o no s’apliquen.



Els drets medi ambientals ECO-LABEL (Etiqueta ecològica europea) L'Etiqueta Ecològica de la UE, constitueix un sistema de certificació que té com a objectiu ajudar els consumidors europeus a

identificar els productes i serveis més ecològics i respectuosos amb el medi ambient. Els seus objectius són: Desenvolupar el foment de productes nets. Promoure la valoració de l'impacte ambiental dels productes durant el seu cicle de vida. Fer conèixer a consumidors i usuaris alternatives menys perjudicials ambientalment. Potenciar millores en la gestió de residus. Fomentar la investigació de tècniques menys contaminants que donin lloc a innovacions dins del mercat.

ISO 14000ISO 14000 Aquesta norma, aplicable a qualsevol empresa (tant és el tipus i mida), estableix els requisits per implantar i gestionar un Aquesta norma, aplicable a qualsevol empresa (tant és el tipus i mida), estableix els requisits per implantar i gestionar un sistema de gestió medi ambiental per l’empresa i el seu entorn, és a dir els impactes medi ambientals que afecten a l'aire, l'aigua, sistema de gestió medi ambiental per l’empresa i el seu entorn, és a dir els impactes medi ambientals que afecten a l'aire, l'aigua, al terra , els recursos naturals, la flora i fauna, els humans i les seves interrelacionsal terra , els recursos naturals, la flora i fauna, els humans i les seves interrelacions Els beneficis d'aplicar l´ISO 14000 són:Els beneficis d'aplicar l´ISO 14000 són:

Per a les empreses; l'adopció de les Normes Internacionals facilita als proveïdors basar el desenvolupament dels seus Per a les empreses; l'adopció de les Normes Internacionals facilita als proveïdors basar el desenvolupament dels seus productes en el contrast d'amplis dades de mercat dels seus sectors, permetent així als industrials concórrer cada vegada més productes en el contrast d'amplis dades de mercat dels seus sectors, permetent així als industrials concórrer cada vegada més lliurement i amb eficàcia en molts més mercats del món.lliurement i amb eficàcia en molts més mercats del món. Per als governs; les Normes Internacionals proporcionen les bases tecnològiques i científiques que sostenen la salut, la Per als governs; les Normes Internacionals proporcionen les bases tecnològiques i científiques que sostenen la salut, la legislació sobre seguretat i qualitat medi ambiental.legislació sobre seguretat i qualitat medi ambiental. Per als països en via de desenvolupament, les Normes Internacionals constitueixen una font important del saber fer tecnològic, Per als països en via de desenvolupament, les Normes Internacionals constitueixen una font important del saber fer tecnològic, definint les característiques que s'esperen dels productes i serveis a ser col·locats en els mercats d'exportació, les Normes definint les característiques que s'esperen dels productes i serveis a ser col·locats en els mercats d'exportació, les Normes Internacionals donen una base a aquests països per prendre decisions correctes en invertir amb encert els seus escassos Internacionals donen una base a aquests països per prendre decisions correctes en invertir amb encert els seus escassos recursos i així evitar malbaratar.recursos i així evitar malbaratar. Per els consumidors, la conformitat de productes i serveis a les Normes Internacionals proporciona l’assegurament de la seva Per els consumidors, la conformitat de productes i serveis a les Normes Internacionals proporciona l’assegurament de la seva qualitat, seguretat i fiabilitat.qualitat, seguretat i fiabilitat.



Principals fons ètics al món

Principis CERES Coalició per a l'Economia Ambientalment Responsables (CERES) va ser fundada el 1989 per empreses dels EUA, fundacions i

grups ambientals, per tal d'harmonitzar els informes ambientals. CERES també va fundar el Global Reportin Initiative (GRI). Els Principis de Ceres són:

Protecció de la Biosfera. Ús Sostenible dels Recursos Naturals. Reducció i Eliminació de Residus. Conservació de l'Energia. Reducció dels riscos ambientals, salut i seguretat als nostres empleats i les comunitats en què operem a través de tecnologies

de seguretat, instal·lacions i procediments d'operació, i estar preparats per emergències. Productes i serveis segurs. Restauració Ambiental Informant al públic. Compromís de la Gerència, informant sobre les qüestions pertinents del medi ambient i són plenament responsables de la

política ambiental. Auditories i informes, es portarà a terme una auto avaluació anual dels progressos en l’aplicació d’aquests principis.

Els fons d'inversió ètics són aquells que contracta un determinat sector de la població, que a més de voler invertir pensant en Els fons d'inversió ètics són aquells que contracta un determinat sector de la població, que a més de voler invertir pensant en el seu futur, volen també fer-ho pensant en el futur de la societat i del medi ambient, és a dir, que seleccionen uns valors en el seu futur, volen també fer-ho pensant en el futur de la societat i del medi ambient, és a dir, que seleccionen uns valors en els que es pot invertir en funció d'uns criteris concrets.els que es pot invertir en funció d'uns criteris concrets.

Hi ha dos criteris per qualificar una inversió ètica:Hi ha dos criteris per qualificar una inversió ètica:1.1. Criteris negatius o excloents: Quan una empresa té uns objectius diferents dels objectius als que afavoreixen aquestes Criteris negatius o excloents: Quan una empresa té uns objectius diferents dels objectius als que afavoreixen aquestes

inversions. (Armament, tabac, alcohol, jocs d'atzar, pornografia, energia nuclear, pesticides, PVC, productes químics que inversions. (Armament, tabac, alcohol, jocs d'atzar, pornografia, energia nuclear, pesticides, PVC, productes químics que danyen l'ozó, fustes tropicals, contaminació, etc.)danyen l'ozó, fustes tropicals, contaminació, etc.)

2.2. Criteris positius o incloents: Quan es valora que l’empresa contribueix al desenvolupament de les finalitats ètics. (Respecte Criteris positius o incloents: Quan es valora que l’empresa contribueix al desenvolupament de les finalitats ètics. (Respecte medi ambient, ocupació, obra social, cooperació transparència, drets humans, gènere, integració en la comunitat, pau, medi ambient, ocupació, obra social, cooperació transparència, drets humans, gènere, integració en la comunitat, pau, formació, educació,etc.).formació, educació,etc.).

Principals Fons Ètics en el món:Principals Fons Ètics en el món: Gairebé tots els fons ètics solen sustentar-se en criteris que exclou o prevalen determinades activitats sectorials.Gairebé tots els fons ètics solen sustentar-se en criteris que exclou o prevalen determinades activitats sectorials. Els Fons Ètics internacionalment més importants són:Els Fons Ètics internacionalment més importants són:• Pax World FundPax World Fund: creat el 1971 excloïa a les empreses dels EUA vinculades a la guerra del Vietnam.: creat el 1971 excloïa a les empreses dels EUA vinculades a la guerra del Vietnam.• Charities Avoidance IndexCharities Avoidance Index: Comprèn el 59% de la capitalització borsària de l'FTSE All Shares Index.: Comprèn el 59% de la capitalització borsària de l'FTSE All Shares Index.• Enviromental Damage Avoidance IndexEnviromental Damage Avoidance Index: comprèn el 53% de la capitalització borsària de l’FTSE.: comprèn el 53% de la capitalització borsària de l’FTSE.• Responders IndexResponders Index: comprèn més de 2/3 de la capitalització borsària de l’FTSE.: comprèn més de 2/3 de la capitalització borsària de l’FTSE.• Enviromental Management IndexEnviromental Management Index..• Ethical Balanced IndexEthical Balanced Index: comprèn el 37% de les empreses que integren el FTSE.: comprèn el 37% de les empreses que integren el FTSE.



LA TRANSPARENCIA, O NO!

Les empreses proporcionen inf. en matèria de RSC

• La raó: volen demostrar el nivell d'esforç en RSC a:

ONG´s

Clients i inversors

AuditorsEl intent de transparència el

fan per mitjà de les Global Reporting Initiative (GRI)



Les empreses no donen tota la informació; Degut a que molta de la informació és de nivell

estratègic.Per tant podem està parlant de informació anteriorment censurada

PERÒ S’ACCEPTA MENTRE SIGUI INF. VERDADERA

LA TRANSPARÈNCIA : LES GRI

Fa que aparegui GRI: unes pautes per així les empreses poder proporcionar una memòria de sostenibilitat amb informació fiable,

creïble, senzilla de llegir i comparable

Necessitat dels clients o altres en saber la forma d’actuar de les empres en RSC

Necessitat de les empreses en ser transparents



GRI ? És una institució independent, Creada el 1997, Dirigida per experts en matèria empresarial i organitzacions, La funció: MARCA LES PAUTES PER LA CREACIÓ DE INFORMES DE

MEMÒRIA DE SOSTENIBILITAT

GRI

La memòria de sostenibilitat ha de tenir:

La major inf. possible, per demostrar la seva transparència.

Inf. majoritàriament positiva, també negativa per ser més verídic.

•La memòria ha de complir una sèrie de propòsits:Ha de ensenyar amb qui s’influeix i per qui és influïda segons les expectatives inicials.Ha de poder comparar i valorar les seves accions amb respecte a les lleis, els codis morals, entre altres.Poder comprar les seves accions amb altres accions d’altres empreses, però amb resultats a llarg termini.



Els tres conceptes es valoren per igual.

EFECTES DE LA RSC

En els grups d’interès

En la pròpia organització

La gestió d’Actius Intangibles

Aquests grups tenen interessos directes o indirectes en les empreses que pot ser afectat per:• Aconseguiment d’accions• Decisions• Polítiques• Pràctiques empresarialsUna bona gestió en RSC de l’empresa també els afavoreix a ells.

Una bona conducta en RSC garanteix beneficis a les empreses:• Increment clients, increment inversors, premis reconeguts, millor reputació.

Àrees d’actuació relacionades amb la RSC:• Aspectes econòmics• Aspectes organitzatius• Aspectes legals• Cap a la comunitat• Cap al medi ambient

Els Actius Intangibles són el conjunt de béns immaterials, representats en drets, privilegis o avantatges de competència que contribueixen a un augment dels ingressos. ¿Quina és la importància dels AI? L’empresa Asset Equity Company menciona que el 1985 el valor en llibres representava un 50% del valor del mercat de les empreses i que 15 anys després representa un 20%, mentre que el 80% restant és atribuït els AI.

Exemples AI: • Actiu de mercat: marques de servei, clients, nom de l’empresa, canals de distribució....• Actius propietat intel·lectual: patents, drets d’autor, dissenys, secrets comercials....• Actius humans: Educació, qualificacions, competències, coneixements sobre activitats...• Actius infraestructura: Filosofia administrativa, cultura corporativa, processos administratius...



MULTINACIONALS, COMERÇ EXTERIOR I CORRUPCIÓ

Sovint les corporacions al buscar la rendibilitat causen danys.

Laborals: Riscos laborals, drets laborals… Democràtics: Influenciant governs i partits polítics, manipulant l’opinió pública,

afavorint corrupcions… Medi ambientals Humans: Recolzant i traient grans beneficis de guerres i conflictes violents Socials: Afavorint les diferències i l’exclusió social, potenciant els

consumisme i el materialisme

Corporacions relacionades amb conflictes



Exposarem alguns casos:

PropietàriaConstrucció oleoducte a

l’Afganistan

Ex vocal del consell d’administració de

Chevron: Condolezza Rice, ex consellera de Seguretat

Nacional dels EUA

Ex conseller d’Unocal Hamid karzai

President de l’Afganistan des de l’enderrocament dels talibans: Hamid Karzai

Altres casos:

Guinea Equatorial: Corporacions aprofitant-se del règim corrupte de Guinea pagant menys del que pertocaria pel petroli.

Colòmbia: Coca-Cola ha estat repetidament denunciada per atemptar contra els drets humans dels sindicalistes de les seves plantes embotelladores.

Argentina: Ford va ser denunciada pel seu vincle amb el segrest d’un grup de sindicalistes al 1976. Myanmar Antiga Birmània: UNOCAL i TOTAL han estat denunciades per col·laborar amb la dictadura. Angola: Les corporacions que n’extreuen diamants s’aprofiten d’una guerra que fa 30 anys que dura. Alemanya: IBM ha estat denunciada per haver venut les seves màquines a Hitler per comptabilitzar

l’holocaust.



Les corporacions i la seguretat laboral

Gran part de les corporacions externalitzen la seva producció en països subdesenvolupats, on la mà d’obra i els costos són més barats.

Exemples de salaris i jornades del treballadors

Empresa/Marca Nom de la fàbrica

Salaris per hora

Hores per setmana

Structure i The Limited Aoda Garment

Factory 0,32 dolàrs 70 hores

Bambes Nike Wellco Factory 0,19 dolàrs 77-84 hores, torns de

11 i 12 hores er setmana

Bambes Nike i Adidas Yue Yuen Factory

0,19 dolàrs 60-84 hores

Roba Adidas Tung Tat Garment Factory

0,22 dolàrs 75-87 hores, torns de 12,5 hores, 6 o 7 dies

per setmana

Kmart Shanghai Nº 4 Shirt Factory

0,28 dolàrs 70

Les corporacions i la seguretat medi ambiental

Són moltes les organitzacions que denuncien els comportaments irresponsables de les empreses.

Alguns exemples de les activitat realitzades per empreses, segons l’informe “ Los nuevos conquistadores” Multinacionales españolas en América Latina, publicat per Greenpeace, el passat setembre són:

Endesa vol construir a la Patagònia xilena cinc grans represes que arrasaran un ecosistema verge. Pescanova a practicat la sobreexplotació de recursos pesquers a Xile, mentre Calvo ha sigut acusada

de contaminació i de violació dels drets laborals a El Salvador.Repsol a causat abocaments i greus danys al medi ambient a Equador, Argentina i Bolívia, a violat drets

de comunitats indígenes i han sigut acusats de fomentar la violència a Colòmbia.



Conclusions:

Les empreses encara donen més importància a l’aconseguiment ràpid de beneficis que no a respectar els drets fonamentals de les persones que hi viuen en el tercer món. Però no són les empreses les úniques culpables, els governs d’aquests països són els primers en ser corruptes i no defensar a la seva població. Tot es mou en base els diners, a beneficis entre empreses i governs, corrupció, i qui ho paguen són els habitants d’aquests llocs.

Per aconseguir que les empreses siguin transparents s’ha d’aconseguir marcar unes pautes per poder avaluar les pràctiques RSC.

No val dir per part de les empreses: com que estem ajudant, tot val. Tota ajuda és poca per aconseguir un món millor, però millor de debò.

En aquest treball hem pogut veure que els stakeholders son una part molt important al desenvolupar la RSC. En aquest sentit, els països o comunitats locals on s’estableixen (deslocalització) les empreses tenen un particular interès en els afers d’aquesta degut a que l’empresa pot ajudar ( procuren serveis [llum, aigua potable, clavegueram, etc..] on no n’hi ha, o pot facilitar la creació d’empreses auxiliars, etc..) o empitjorar ( produint residus i contaminant, contractant mà d’obra infantil, etc..) la seva vida i el seu entorn

Hem pogut observar com la multinacionals es sotmeten a tractats internacionals (pacte mundial, convenis de l'OIT, etc ..) per a desenvolupar polítiques RSC i els àmbits on aquesta influeix, perquè les empreses obtinguin un benefici (a llarg termini) a posar-les en practica

La conclusió final i en resposta a la pregunta de que si poden les multinacionals ajudar els països subdesenvolupats, és que depèn tant de la voluntat pròpia d'aquestes multinacionals, com de la voluntat de voler ser ajudats d'aquests països





Reflexions:

Què penseu que han de fer les multinacionals en matèria de RSC com els stakeholders dels països d'origen on tenen plantes de producció?

Com creieu que les empreses poden garantir els drets humans en la seva activitat quotidiana?

Internet i la globalització són factors que ajuden a la implantació de la RSC a les empreses?

Els drets laborals són iguals per a nosaltres que per als països subdesenvolupats?

La corrupció en els països subdesenvolupats dificulta la implantació de la RSC per part de les empreses?



Podem trobar aquesta mateixa presentació a:

Download - RSC i la sostenibilitat

Top Related