Transcript
Page 1: RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

1© V

ICE

NS

VIV

ES

T 1N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 1. Economia agrària i desenvolupament comercial

n L’Antic Règim era el tipus de societat que predominava a Europa durant el segle XVIII. Els seus trets característics eren: una economia agrària de tipus senyorial, l’absolutisme monàr-quic i la societat estamental.

n L’agricultura era l’activitat més important. Era una agricultura de subsistència, de rendiment molt baix i orientada a l’autoconsum. Les crisis de subsistència generaven fam i misèria entre els sectors populars. A més, la propietat de la terra es trobava en mans de la noblesa i del clero.

n El segle XVIII va ser un període de creixement i de progrés, degut a tres factors: l’increment destacat de la població, l’augment de la producció manufacturera i l’increment del comerç.

n El comerç colonial és el que va tenir un creixement més gran. S’intercanviaven productes ma-nufacturats a Europa amb matèries primeres de les colònies (sucre, cafè, cotó...). Es basava en el comerç triangular, que tenia com a element cabdal el tràfic d’esclaus de raça negra d’Àfrica a Amèrica per utilitzar-los com a mà d’obra.

.............................................................................................................................................................

2. Societat estamental i monarquia absolutan La societat de l’Antic Règim es dividia en dos estaments ben diferenciats, els privilegiats

(clero i noblesa) i els no privilegiats (estat popular).

n La noblesa acumulava la major part de les riqueses i vivia de les rendes de la terra. A més, tenia concessions econòmiques i fiscals (no pagaven impostos).

n El clero vivia de les rendes del seu patrimoni. Hi havia grans diferències entre l’alt clero i el baix clero.

n L’estat popular (entre el 90 i el 95% de la població) estava integrat per grups diferents:

– Burgesia: va incrementar molt les seves riqueses, però continuava marginada política-ment i socialment.

– Classes populars urbanes: en formaven part els treballadors manuals de les ciutats.

– Pagesos: era el grup més nombrós, treballava les terres de l’Església i de la noblesa.n En aquesta societat, la forma de govern era la monarquia absoluta: l’autoritat reial tenia

origen diví i el monarca concentrava tots els poders de l’Estat en la seva persona.

.............................................................................................................................................................

3. El pensament il·lustratn La Il·lustració fou un moviment intelectual del segle XVIII que va qüestionar l’Antic Règim.

n Presentava aquests principis: concebia la raó com a l’únic mitjà per entendre el món; creia en l’educació i el progrés humà per aconseguir el coneixement i la felicitat; defensava la to-lerància i criticava la intransigència religiosa; i lluitava per la llibertat i la igualtat de tots els éssers humans.

n El pensament il·lustrat va teoritzar sobre:

– Economia (fisiocràcia i liberalisme econòmic). Defensava la propietat privada i la llibertat de comerç i d’indústria.

– Política (liberalisme polític). Propugnava per la divisió de poders (Montesquieu), el princi-pi de sobirania nacional (Rousseau) i la necessitat de limitar el poder reial per mitjà d’un parlament (Voltaire).

.............................................................................................................................................................

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

Page 2: RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

2© V

ICE

NS

VIV

ES

T 1N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 4. La fallida de l’absolutisme

n A Anglaterra, des de l’Edat Mitjana, el poder del rei estava limitat pel Parlament. Al segle XVII, una nova dinastia, els Stuart, va voler governar sense el control parlamentari i establir una monarquia absoluta.

Aquesta situació va desfermar dues revolucions en contra dels Stuart. El 1689, el nou rei Guillem d’Orange va haver d’acceptar els poders del Parlament.

Anglaterra va ser la primera monarquia parlamentària (de poder limitat), un exemple per als il·lustrats.

n En altres estats europeus el poder absolut dels monarques es va convertir en el Despotisme Il·lustrat:

– Aquesta doctrina pretenia reformar aspectes de l’administració i de l’economia a fi de mi-llorar les condicions de vida del poble, però sense modificar el poder absolut del monarca.

– Les reformes limitades que es van dur a terme i les seves contradiccions van obrir les por-tes a les revolucions del segle XIX.

.............................................................................................................................................................

5. La revolució americanan A la darreria del segle XVIII, a les tretze colònies angleses de la costa est d’Amèrica del Nord

va esclatar una insurrecció colonial contra la seva metròpoli.

n Els principals motius van ser: els canvis polítics que s’havien viscut a la mateixa Gran Bretan-ya; la introducció de les idees il·lustrades d’igualtat, llibertat i tolerància; i la reacció davant del monopoli comercial britànic, que ignorava i perjudicava les colònies.

n El 4 de juliol de 1776 es va redactar la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica, que va ser reconeguda per la Gran Bretanya l’any 1783.

n L’any 1787 es va redactar la primera Constitució escrita de la història, que assegurava la sepa-ració i l’equilibri de poders i establia un govern republicà i una estructura federal en la qual els tretze estats tenien una capacitat àmplia d’autogovern.

n Es completava amb una Declaració de Drets, que garantia les llibertats bàsiques (expressió, religió, reunió, etc.) i el dret a ser jutjat.

n A Europa, la revolució americana i l’aplicació del liberalisme polític van reforçar l’hostilitat envers les monarquies absolutes.

.............................................................................................................................................................

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim

Page 3: RESUM T01. CRISI DE L'ANTIC RÈGIM

3© V

ICE

NS

VIV

ES

T 1N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats 6. La monarquia borbònica a Espanya

n A la mort de Carles II, el 1700, Felip de Borbó va ser proclamat nou rei d’Espanya com a Felip V. D’aquesta manera s’implantava la dinastia dels Borbó i s’introduïa a Espanya el model absolutista francès.

n El 1701 començà la Guerra de Successió amb dos fronts:

– Conflicte exterior. Per por de l’enfortiment del poder dels Borbó a Europa, diverses po-tències europees van proposar Carles d’Àustria com a candidat. Després, en el Tractat d’Utrecht (1713), van reconèixer Felip V.

– Conflicte intern. Castella donava suport al monarca borbònic i la Corona d’Aragó al can-didat austríac. Després de la batalla d’Almansa (1707) i de l’ocupació de València i Aragó, el conflicte va acabar amb el setge i l’ocupació de Barcelona (1714).

n L’ocupació del territori català va tenir conseqüències importants, com la publicació del De-cret de Nova Planta (1716), que suprimia les constitucions de Catalunya, hi imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el català com a idioma oficial.

n Amb els nous monarques borbònics es va implantar a Espanya el model d’absolutisme cen-tralista francès, en què els regnes de la Corona espanyola van quedar unificats sota les ins-titucions de Castella.

.............................................................................................................................................................

7. El reformisme il·lustrat de Carles IIIn Els il·lustrats espanyols es van fixar com a objectius principals el creixement econòmic, la re-

forma de la societat, la millora de l’ensenyament i la difusió i la modernització de la cultura.

n Diverses dificultats, com el pes de l’Església catòlica i el conservadorisme, van obligar els il·lustrats a col·laborar amb la monarquia (Carles III). El rei no va renunciar al poder absolut, però va ser un exemple clar de monarca il·lustrat, i va dur a terme diverses reformes.

n Així doncs, durant el segle XVIII, malgrat que Espanya continuava sent una societat rural i es-tamental, es van millorar alguns aspectes de la seva economia, endarrerida i poc eficaç, i de la seva demografia: important creixement de la població, increment de la producció agrària, llibertat per comerciar amb Amèrica i modernització de la indústria (manufactures).

n La dificultat econòmica principal va ser l’escassa demanda de productes a causa de la po-bresa dels pagesos.

.............................................................................................................................................................

8. La Catalunya del segle XVIIIn Com a resposta al tancament de les universitats catalanes (1714), la burgesia de negocis va

impulsar la creació d’una sèrie d’institucions econòmiques (Junta de Comerç), acadèmies (de Bones Lletres…) i escoles (de Comerç…)

n D’aquesta manera, la Il·lustració a Catalunya va tenir un caràcter fonamentalment aplicat, mercantilista i industrialista. Destacaren Jaume Caresmar i Antoni de Capmany.

n El segle XVIII va ser una etapa de creixement econòmic i demogràfic, acompanyat d’una urbanització creixent.

n Cap al 1725 l’economia catalana va iniciar un procés de transformació: es va produir una creixent especialització agrària (vitivinícola), el sorgiment d’una indústria cotonera i la con-solidació d’una economia de mercat orientada cap a l’exportació.

.............................................................................................................................................................

El segle XVIII: la crisi de l’Antic Règim


Top Related