Context històric, cultural, científic Context històric, cultural, científic i filosòfic de Descartes.i filosòfic de Descartes.El segle XVIIEl segle XVII

Guerres religioses, Reforma i Guerres religioses, Reforma i ContrareformaContrareforma

Monarquies absolutistesMonarquies absolutistes Humanisme renaixentistaHumanisme renaixentista BarrocBarroc Revolució científicaRevolució científica

RENÉ DESCARTES (RENÉ DESCARTES (1596-1650)1596-1650)

Va néixer a La Haye, França.Va néixer a La Haye, França.Va estudiar amb els jesuïtes, al Va estudiar amb els jesuïtes, al prestigiós Col·legi de la Flèche, prestigiós Col·legi de la Flèche, on va estudiar matemàtiques, on va estudiar matemàtiques, mecànica, topografia, música i mecànica, topografia, música i òptica. Va treure la conclusió de òptica. Va treure la conclusió de que els coneixements que els coneixements escolàstics ja no servien per els escolàstics ja no servien per els nous temps i, en sortir, va nous temps i, en sortir, va rebutjar la majoria dels rebutjar la majoria dels coneixements, amb excepció de coneixements, amb excepció de la matemàtica. la matemàtica.

BiografiaBiografia

Per a aprendre del “llibre del Per a aprendre del “llibre del món” va viatjar bastant i va món” va viatjar bastant i va participar en guerres. participar en guerres. Després es va retirar a Després es va retirar a meditar i va escriure els seus meditar i va escriure els seus llibres. De la fama que va llibres. De la fama que va prendre, la reina Cristina de prendre, la reina Cristina de Suècia el va cridar a la seva Suècia el va cridar a la seva cort per a que li ensenyés cort per a que li ensenyés filosofia. Degut a l’horari de filosofia. Degut a l’horari de les classes, a les 5 de la les classes, a les 5 de la matinada, Descartes va matinada, Descartes va caure malalt de pulmonia i va caure malalt de pulmonia i va morir.morir.

ObresObres

Regles per a la direcció de Regles per a la direcció de l’esperitl’esperit (1628) (1628)

Tractat del mónTractat del món (1633) No (1633) No publicat a causa de la publicat a causa de la condemna de Galileu.condemna de Galileu.

Discurs del mètodeDiscurs del mètode (1637) (1637) Meditacions metafísiquesMeditacions metafísiques

(1641)(1641) Principis de filosofiaPrincipis de filosofia (1644) (1644)

El mètodeEl mètode

Descartes viu en l’època dels grans invents autòmates, es Descartes viu en l’època dels grans invents autòmates, es popularitzen els enginys mecànics que utilitzen mecanismes popularitzen els enginys mecànics que utilitzen mecanismes automàtics per funcionar, tal com fonts, rellotges, etc. Amb els automàtics per funcionar, tal com fonts, rellotges, etc. Amb els estudis anteriors de Galileu, Copèrnic, Kepler, etc., moltes estudis anteriors de Galileu, Copèrnic, Kepler, etc., moltes ciències veuen un progrés espectacular, a pesar fins i tot de la ciències veuen un progrés espectacular, a pesar fins i tot de la oposició de l’església. Comença a haver-hi, per tant, una oposició de l’església. Comença a haver-hi, per tant, una dispersió de sabers, de disciplines i cada una d’elles té un mètode dispersió de sabers, de disciplines i cada una d’elles té un mètode diferent.diferent.

La seva filosofia parteix de zero, no té en compte les filosofies La seva filosofia parteix de zero, no té en compte les filosofies anteriors. (Segona part del Discurs del mètode)anteriors. (Segona part del Discurs del mètode)

Unificació de tots els sabersUnificació de tots els sabers i coneixements sota el mateix i coneixements sota el mateix aspecte: el aspecte: el mètodemètode: regles certes i fàcils. : regles certes i fàcils. Mathesis universalis: Mathesis universalis: «tiene que existir alguna ciencia general que explique todo cuanto «tiene que existir alguna ciencia general que explique todo cuanto pueda investigarse acerca del orden y la medida sin referirse a pueda investigarse acerca del orden y la medida sin referirse a ninguna materia particular, y que tal ciencia sea llamada mathesis ninguna materia particular, y que tal ciencia sea llamada mathesis universalisuniversalis»»

Les regles del mètodeLes regles del mètode

Necessitat de construir un Necessitat de construir un mètodemètode absolutament nou absolutament nou que no es basi en res ja fet, sinó que comenci de bell que no es basi en res ja fet, sinó que comenci de bell nou. Per això elaborarà unes regles basades nou. Per això elaborarà unes regles basades únicament en la raó:únicament en la raó:1.1. Regla de l’evidènciaRegla de l’evidència: idees clares i distintes.: idees clares i distintes.2.2. Regla de l’anàlisiRegla de l’anàlisi: simplificació > intuir aquests elements : simplificació > intuir aquests elements

clarament i distinta.clarament i distinta.3.3. Regla de la síntesiRegla de la síntesi: construcció.: construcció.4.4. Regla de les enumeracions completesRegla de les enumeracions completes: comprovacions i : comprovacions i

revisions.revisions. Aquestes regles les aplicarà per igual a la Diòptrica, el Aquestes regles les aplicarà per igual a la Diòptrica, el

Meteors, la Geometria i la Filosofia.Meteors, la Geometria i la Filosofia.

Aplicació de les reglesAplicació de les reglesProblema matemàtic: És cert que 2+2=3+1?

Primera regla: evidència

2+2=4 i 3+1=4 són proposicions evidents perquè s’intueixen de manera clara i distina

Segona regla: anàlisi

2+2=4 és igual a (1+1)+(1+1)=43+1=4 és igual a (1+1+1)+1=4

Tercera regla: síntesi

Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (Si A és igual a C i B és igual a C, aleshores A és igual a B)

Quarta regla: enumeració i revisió

a) 2+2=3+1 (s’ha d’analitzar)b) 2+2=4 (evident), 3+1=4 (evident)c) (1+1)+(1+1)=4 i (1+1+1)+1=4 (la suma és correcta)c) Si 2+2=4 i 3+1=4, aleshores 2+2=3+1 (per deducció)

La metafísica: el La metafísica: el cogitocogito Aplicació del mètode a la Aplicació del mètode a la filosofia o metafísicafilosofia o metafísica

(quarta part del Discurs): primer l’ha de fonamentar, (quarta part del Discurs): primer l’ha de fonamentar, necessita una idea clara i distinta. Per això, comença necessita una idea clara i distinta. Per això, comença amb el dubte.amb el dubte.

Dubte metòdicDubte metòdic: es dubta dels sentits, dels : es dubta dels sentits, dels raonaments, de tot contingut de la ment. Només no hi raonaments, de tot contingut de la ment. Només no hi ha dubte que estic dubtant; dubtar és activitat del ha dubte que estic dubtant; dubtar és activitat del pensament; no puc pensar si no som viu; per tant pensament; no puc pensar si no som viu; per tant “penso, doncs existeixo”, ““penso, doncs existeixo”, “cogito, ergo sumcogito, ergo sum”. Això és ”. Això és una intuïció clara i distinta. De l’únic que no podem una intuïció clara i distinta. De l’únic que no podem dubtar és de l’existència del subjecte que dubta, el dubtar és de l’existència del subjecte que dubta, el COGITOCOGITO..

Som una substància l’essència de la qual és pensar, i Som una substància l’essència de la qual és pensar, i no necessita res material.no necessita res material.

Tipus dTipus d’’idees del idees del cogitocogito

Adventícies :Adventícies :““semblen semblen ésser alienes i venir de ésser alienes i venir de forafora”, provenen de ”, provenen de l’exterior.l’exterior.

Factícies:Factícies: “ “semblen semblen ésser fetes i inventades ésser fetes i inventades per miper mi”, construïdes per ”, construïdes per la ment.la ment.

Innates:Innates: “ “semblen ésser semblen ésser nascudes amb mi”, nascudes amb mi”, són són en el pensament, no en el pensament, no tenen origen temporal) tenen origen temporal) (MM, 103)(MM, 103)

Demostració de Déu i del Demostració de Déu i del MónMón Ja que dubtam, no som Ja que dubtam, no som

perfectes: la IDEA DE perfectes: la IDEA DE PERFECCIÓ és innata. La idea PERFECCIÓ és innata. La idea d’«infinit» tampoc l’ha poguda d’«infinit» tampoc l’ha poguda crear una substància finita, sinó crear una substància finita, sinó que ha de provenir que ha de provenir necessàriament d’una necessàriament d’una substància infinita (MM, 111)substància infinita (MM, 111)

Qui l’ha posada dins nosaltres? Qui l’ha posada dins nosaltres? DÉU. Per tant, el JO, el DÉU. Per tant, el JO, el cogitocogito demostra l’existència de DÉU.demostra l’existència de DÉU.

Si Déu existeix el MÓN no és Si Déu existeix el MÓN no és una il.lusió, també existeix.una il.lusió, també existeix.

MÓN

DÉU

JO

Tipus de substànciesTipus de substàncies

DéuInfinita

Finites

Res cogitansSubstància pensant

Res extensaSubstància extensa

Tot el que existeix és redueix a un dels tres tipus de substàncies: o ésDéu, o és una cosa que pensa, o és una cosa que ocupa un espai.

Definició de substància: “allò que no necessita cap altra cosa per existir,excepte de Déu”

LL ’’ésser humàésser humà

L’ésser humà és un compost L’ésser humà és un compost de dues substàncies de dues substàncies (DUALISME), per una banda (DUALISME), per una banda la substància pensant, la substància pensant, immaterial, l’ànima, i per immaterial, l’ànima, i per l’altra banda, la substància l’altra banda, la substància extensa, que ocupa un lloc a extensa, que ocupa un lloc a l’espai, material, el cos. l’espai, material, el cos. Aquest és com una màquina. Aquest és com una màquina. Les dues substàncies Les dues substàncies s’uneixen en la glàndula s’uneixen en la glàndula pinneal.pinneal.

Els animals són només Els animals són només res res extensaextensa, són substàncies que , són substàncies que no pensen, són moguts no pensen, són moguts mecànicament.mecànicament.

La moral provisionalLa moral provisional

Quan Descartes ha iniciat el procés del dubte metòdic, Quan Descartes ha iniciat el procés del dubte metòdic, necessita unes regles per anar vivint mentrestant, és a dir, necessita unes regles per anar vivint mentrestant, és a dir, és una moral, unes normes de conducta, merament és una moral, unes normes de conducta, merament provisionals, però com que Descartes no les va revisar mai provisionals, però com que Descartes no les va revisar mai més constitueixen la seva proposta ètica:més constitueixen la seva proposta ètica:

1.1. Obeir les lleis i els costums del país, així com la religió Obeir les lleis i els costums del país, així com la religió tradicional.tradicional.

2.2. Mantenir fermesa i decisió en la forma d'actuar.Mantenir fermesa i decisió en la forma d'actuar.3.3. La moderació en els desigs. Els desigs s'han d'adaptar a la La moderació en els desigs. Els desigs s'han d'adaptar a la

realitat inflexible (=estoïcisme) realitat inflexible (=estoïcisme) 4.4. Revisar totes les ocupacions possibles per tal d'elegir-ne la Revisar totes les ocupacions possibles per tal d'elegir-ne la

millor i alhora, aquella que hom sigui capaç d'acomplir. millor i alhora, aquella que hom sigui capaç d'acomplir.

L’univers segons L’univers segons DescartesDescartes

Per Descartes el buit no Per Descartes el buit no existeix, ja que no és existeix, ja que no és cap dels tres tipus de cap dels tres tipus de substàncies possibles; substàncies possibles; per això, l’univers per ell per això, l’univers per ell és ple, no té intersticis.és ple, no té intersticis.

Els cossos celestes Els cossos celestes formen els vòrtexs que formen els vòrtexs que xoquen entre si produint-xoquen entre si produint-se el moviment se el moviment mecànicament.mecànicament.

Resum trets DescartesResum trets Descartes

RacionalistaRacionalista: basa únicament en la raó la : basa únicament en la raó la font de tot coneixement. (Igual que Plató)font de tot coneixement. (Igual que Plató)

InnatistaInnatista: la ment posseeix idees innates : la ment posseeix idees innates independents de l’experiència. (Igual que independents de l’experiència. (Igual que Plató)Plató)

DualistaDualista: : Dos tipus de substància: finita i infinitaDos tipus de substància: finita i infinita Ment i cos són també 2 substàncies diferents Ment i cos són també 2 substàncies diferents

(igual que Plató i Aristòtil)(igual que Plató i Aristòtil)