Download - PROJECTE DE MODIFICACIÓ DE L’ABOCAMENT DE LA SALMORRA DE ... MODIFICACIÓ ABOCAMEN… · de 1992, o a humedales incluidos en la lista del Covenio ... 400 micres per a protegir

Títol

PROJECTE DE MODIFICACIÓ DE L’ABOCAMENT DE LA SALMORRA DE REBUIG DE LA PLANTA

DESSALINITZADORA DE LA CONCA DEL LLOBREGAT

Comarques

BAIX LLOBREGAT

Termes municipals

EL PRAT DE LLOBREGAT

Tom núm

1 de 1

Documents

MEMÒRIA AMBIENTAL

Consultor

Data de redacció

SETEMBRE 2011

Director projecte

IGNACIO MONZÓN FUEYO

Autor de l’estudi

LOURDES GIL VILLACAMPA

ME

MO

RIA

AM

BIE

NT

AL

PROJECTE DE MODIFICACIÓ DE L’ABOCAMENT DE LA SALMORRA DE REBUIG DE LA PLANTA DESSALINITZADORA DE LA CONCA DEL LLOBREGAT

P210E78-SRLC-MEA-0001/1

Rev. 1 Setembre 2011

MEMÒRIA AMBIENTAL Pàg. 2 de 25

INDICE

1 INTRODUCCIÓ I OBJECTE ................................................................................ 3

2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE ............................................................................. 6

2.1 ESTAT ACTUAL ....................................................................................... 6

2.2 ÀREA DE L’ESTUDI ................................................................................... 6

2.3 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES ......................................................................... 6

2.4 PRINCIPALS ACCIONS DEL PROJECTE ............................................................. 6

3 ESTUDI DE L’ÀMBIT ....................................................................................... 8

4 PRINCIPALS EFECTES AMBIENTALS ...................................................................11

4.1 VECTORS RECEPTORS DE LES POSSIBLES AFECCIONS ......................................... 11

4.2 PRINCIPALS IMPACTES AMBIENTALS.............................................................. 11

5 ALTERNATIVES............................................................................................14

5.1 ABOCAMENT PER L’EMISSARI EXISTENT DE L’EDAR............................................ 14

5.2 ABOCAMENT AMB UN NOU EMISSARI ............................................................. 15

5.3 ABOCAMENT DIRECTE EN EL TRAM FINAL DEL RIU............................................. 15

6 PRINCIPALS MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES .............................................17

6.1 MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES ESPECÍFIQUES ...................................... 17

6.2 MESURES GENERALS DURANT LA CONSTRUCCIÓ ............................................... 18

7 PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL .......................................................................20

7.1 INTRODUCCIÓ I OBJECTE.......................................................................... 20

7.2 EXECUCIÓ DEL PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL ................................................ 21

7.2.1 Organització...................................................................................... 21 7.2.2 Equip adscrit a la vigilància ................................................................... 21 7.2.3 Procediments del PVA i paràmetres de seguiment ........................................ 21

8 CONCLUSIONS.............................................................................................23


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



1 INTRODUCCIÓ I OBJECTE

En data 20 de juliol de 2009 es va inaugurar la Dessalinitzadora del Llobregat. D’acord amb la Declaració d’Impacte Ambiental que va realitzar el Ministerio de Medio Ambiente l’any 2005, es va connectar l’aigua de rebuig a l’emissari existent de la Depuradora del Baix Llobregat. En el BOE núm. 155 del 30 de juny del 2005 es va publicar la Declaració d’impacte ambiental segons la Resolució del 6 de juny de 2005 de la Secretaría General para la Prevención de la Contaminación y el Cambio climático del Ministerio del Medio Ambiente sobre l’avaluació del projecte “Desaladora del área metropolitana de Barcelona” promogut per la Sociedad Estatal Aguas de las Cuencas Mediterráneas, S.A (ACUAMED). Prèviament, en data 20 d’abril de 2009 s’havia signat un “Conveni de col·laboració entre l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, l’Agència Catalana de l’Aigua i Aigües Ter Llobregat per a la connexió del rebuig de la dessalinitzadora de Barcelona a l’emissari de l’EDAR del Baix Llobregat”. En la clàusula segona d’aquest conveni es diu que ATLL ha d’elaborar “un projecte de futur emissari per l’abocament de la salmorra, independent de l’emissari actualment existent”. Aquesta prescripció respon a que tant l’Entitat del Medi Ambient, com l’Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A. (EMSSA) titulars de l’emissari de l’EDAR del Baix Llobregat consideren que la connexió de les aigües de rebuig de la dessalinitzadora pot comportar un perill de corrosió per la qual cosa demanen buscar una altra solució. Atès el cost molt elevat que comportaria la construcció d’un nou emissari i tenint en compte la situació actual de restriccions pressupostàries, es considera convenient realitzar l’avaluació ambiental de les diferents alternatives que hi ha per abocar la salmorra de rebuig de la planta dessalinitzadora de la conca del Llobregat abans de donar compliment a la clàusula segona del Conveni esmentat anteriorment. Un segon objectiu de l’estudi d’Impacte Ambiental és avaluar l’impacte d’abocar l’aigua de rebuig directament pel sobreeixidor durant els períodes en que s’ha de fer el manteniment de l’emissari existent de l’EDAR. El present document s’emmarca en el procediment d’avaluació ambiental del PROJECTE DE MODIFICACIÓ DE L’ABOCAMENT DE LA SALMORRA DE REBUIG DE LA PLANTA DESSALINITZADORA DE LA CONCA DEL LLOBREGAT. D’aquesta manera es dona compliment al marc legislatiu vigent establert en el “Real Decreto Legislativo 1/2008”, del 11 de gener, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’avaluació de l’impacte ambiental de projectes. L’objecte d’aquest document previ ambiental, d’acord amb el “Real Decreto Lesgislativo 1/2008, de 11 de enero”, és fer un document ambiental previ que serveixi de base a l’òrgan ambiental competent (Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS)) per determinar si l’actuació proposada s’ha de sotmetre al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



D’acord amb l’article 3 del citat Reial Decret Legislatiu 1/2008:

1. Los proyectos, públicos y privados, consistentes en la realización de obras, instalaciones o cualquier otra actividad comprendida en el anexo I deberán someterse a una evaluación de impacto ambiental en la forma prevista en esta ley.

2. Sólo deberán someterse a una evaluación de impacto ambiental en la forma prevista en esta ley, cuando así lo decida el órgano ambiental en cada caso, los siguientes proyectos:

- Los proyectos públicos o privados consistentes en la realización de las obras, instalaciones o de cualquier otra actividad comprendida en el Anexo II.

- Los proyectos públicos o privados no incluidos en el Anexo I que puedan afectar directa o indirectamente a los espacio de la Red Natura 2000.

La decisión, que debe ser motivada y pública, se ajustará a los criterios establecidos en el Anexo III.

En l’àmbit immediat a l’àrea d’estudi hi ha els espais protegits del Delta del Llobregat (ZEPA nº146) sense afectar-les amb les actuacions previstes. En aquest sentit, donada les característiques del projecte, canvi del punt actualment existent per l’abocament de les salmorres, aquest no s’inclou en cap dels projectes inclosos en l’Annex I. Es podria classificar dins del grup de projectes públics o privats de l’Annex II, encara que en aquest cas no es produeix un augment de l’abocament sinó un canvi en el punt de l’abocament. Grupo 9. Otros proyectos. k. Cualquier cambio o ampliación de los proyectos que figuran en los anexos I y II, ya autorizados o ejecutados o en proceso de ejecución (modificación o extensión no recogidas en el anexo I que puedan tener afectos adversos significativos sobre el medio ambiente, es decir, cuando se produzca alguna de las incidencias siguientes:

1. Incremento significativo de las emisiones a la atmósfera. 2. Incremento significativo de los vertidos a cauces públicos o al litoral. 3. Incremento significativo de la generación de residuos. 4. Incremento significativo en la utilización de recursos naturales. 5. Afección a áreas de especial protección designadas en aplicación de las Directivas

79/409/CEE del Consejo, de 2 de abril de 1979, y 92/43/CEE del Consejo, de 21 de mayo de 1992, o a humedales incluidos en la lista del Covenio Ramsar.

El Projecte “Desaladora del área metropolitana de Barcelona” es classificava dintre del grup de projectes públics o privats de l’Annex II, concretament en: Grupo 8. Proyectos de ingeniería hidràulica y de gestión del agua. e. Instalaciones de desalación o desalobración de agua con un volumen nuevo o adicional superior a 3000 metros cúbicos/día.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



El contingut del present informe ambiental preliminar també s’ajusta al que especifica l’article 16 del “Real Decreto Legislativo 1/2008”, que recull, entre d’altres, el contingut mínim del document ambiental. “La persona física o jurídica, pública o privada, que es proposi realitzar un projecte dels compresos a l’annex II, o un projecte no inclòs a l’annex I i que pugui afectar directa o indirectament als espais de la Xarxa Natura 2000, sol·licitarà de l’òrgan que determini cada comunitat autònoma que es pronunciï sobre la necessitat o no de que aquest projecte es sotmeti a l’avaluació d’impacte ambiental, d’acord amb els criteris establerts a l’annex III. La sol·licitud anirà acompanyada d’un document ambiental del projecte amb, almenys, el següent contingut:

- La definició, característiques i ubicació del projecte. - Les principals alternatives estudiades. - Un anàlisi d’impactes potencials en el medi ambient. - Les mesures preventives, correctores o compensatòries per a l’adequada protecció

del medi ambient. - La forma de realitzar el seguiment que garanteixi el compliment de les indicacions

i mesures protectores i correctores contingudes en el document ambiental. Els principals estudis seguits per a la redacció de la present memòria ambiental són:

- Estudio de Impacto Ambiental redactado para el proyecto: “Proyecto informativo de la Desaladora Metropolitana de Barcelona”

L’objecte d’aquest document és poder realitzar les consultes prèvies que permetin definir el contingut i l’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



2 DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE 2.1 ESTAT ACTUAL Actualment l’evacuació de les aigües de rebuig es realitza mitjançant l’emissari de l’EDAR del Prat del Llobregat situada a la parcel·la contigua. El punt d’abocament de l’emissari està a 3,2 km aproximadament de la costa i a 60 m de fondària. Es barreja amb l’efluent de la planta i amb l’actual col·lector de les aportacions salines de les diferents explotacions potàssiques de la conca del riu Llobregat. El resultat final consisteix en un cabal de l’efluent amb una dilució de 3/2 a 2/1 (cabal aigua residual/cabal de rebuig). El tub de l’emissari instal·lat a una rasa està format per una camisa d’acer recoberta de formigó armat. La camisa té un diàmetre de 2,40 m interior i un gruix de 17 mm. Esta recoberta exteriorment per una capa de polietilè de 3 mm e interiorment per un capa de resina epoxi de 400 micres per a protegir la camisa de la corrosió. 2.2 ÀREA DE L’ESTUDI L’àmbit d’estudi es limita al Delta del riu Llobregat, concretament al marge esquerre del riu, i al seu front marí. Aquest es troba íntegrament al T.M del Prat de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. (Veure plànol adjunt a l’annex 1). 2.3 DESCRIPCIÓ DE LES OBRES El projecte comprèn l’abocament de les salmorres de rebuig. Existeixen tres solucions alternatives:

- Nou emissari submarí, independent de l’existent per a l’EDAR. - Abocament directe al riu Llobregat. - Mantenir l’estat actual (utilitzar l’emissari existent).

Les dues darreres solucions no requereixen l’execució de noves obres. 2.4 PRINCIPALS ACCIONS DEL PROJECTE Una nova alternativa per l’abocament de les salmorres de rebuig de la ITAM pot comportar una sèrie d’activitats, accions, que són les susceptibles de provocar efectes sobre el medi que les acull. L’anàlisi d’aquestes accions, en el marc de la pròpia obra, és fonamental per avaluar les relacions projecte-medi.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



Els principals mecanismes o elements generadors d’afeccions que vindrien associats a l’execució del projecte, es poden dividir en dues fases: Fase de construcció i Fase de funcionament i explotació (Només aplicable en el cas de l’alternativa: nou emissari, les altres dues solucions no requereixen l’execució de noves obres). MECANISMES GENERADORS D’AFECCIONS FASE DE CONSTRUCCIÓ

- Ocupació del medi terrestre i marí. - Construcció en el medi terrestre de la infraestructura que conformarà l’abocament de les

salmorres. - Construcció en el medi marí de la infraestructura que conformarà l’abocament de les

salmorres (emissari submarí). - Moviment de terres associat a les excavacions i transport dels materials de les obres.

Desbrossament i neteja de les àrees implicades. - Excavació de la rasa submarina i col·locació de la canonades. Dragatge submarí i

condicionament del fons. - Moviments de maquinària, d’embarcacions i de vehicles de transport de materials per dur

a terme les obres civils. - Generació d’emissions gasoses i de soroll procedents de la maquinaria i vehicles. - Generació d’abocaments líquids accidentals (hidrocarburs i lubricants). - Generació de residus. Acumulació de materials de les obres, principalment terres i

materials de construcció. Sanejament dels residus generats pel personal de les obres. - Construcció de noves xarxes de serveis i afectació temporal dels serveis i vies de

comunicació. FASE DE FUNCIONAMENT O EXPLOTACIÓ

- Ocupació permanent del medi terrestre en el terreny on anirà integrada la infraestructura d’abocament.

- Ocupació de la línia de costa i del medi marí per l’emissari submarí. - Evacuació de la salmorra procedent del rebuig del procés de dessalinització, ja que es

produeix un abocament al medi marí d’un efluent hipersalí. - Generació d’abocaments líquids accidentals o infiltracions en la conducció. - Operació de dragatge de manteniment de calats.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



3 ESTUDI DE L’ÀMBIT

La zona a estudiar es troba en la seva totalitat dins la província de Barcelona, concretament a la comarca del Baix Llobregat. Es situa bàsicament al terme municipal del Prat de Llobregat. (Veure plànol adjunt a l’annex 1). La dessalinitzadora es troba en l’àmbit del delta del riu Llobregat, en uns terrenys adjacents a l’EDAR de Depurbaix (Polígon Industrial Pratenc). Esta situada a pocs centenars de metres de la línia de costa al marge esquerre de la nova llera del riu Llobregat. COORDENADES QUE DEFINEIXEN L’ÀMBIT X= 427.432,26 Y= 4.573.338,68 El delta actual és un espai transformat per l’acció humana. Així aquest espai presenta zones de característiques molt diferents:

- Zones de característiques molt allunyades de les naturals per diversos motius: o La zona ha estat històricament receptora d’abocaments contaminants a través del

riu Llobregat, que drena una important conca urbana e industrial i que estén el seu impacte en la zona en funció de la dinàmica marina operant.

o En les últimes dècades s’ha produït una profunda transformació paisatgística a causa de la implantació de les infraestructures logístiques i de comunicació del Pla Delta (nascut del conveni signat entre les administracions central, autonòmica i local a l’any 1994) i secundàriament per l’elevat ritme d’urbanització d’alguns dels municipis deltaics. Destaquen l’ampliació de l’aeroport, port, i accessos viaris i ferroviaris.

- Zones d’elevat interès natural:

o Zona d’Especial Protecció de les Aus (ZEPA) nº146. o Parc Agrari del Llobregat.

El marge esquerre del riu Llobregat es va transformar ràpidament i avui dia gairebé no hi queden terrenys naturals ni agrícoles mentre que el marge dret, en canvi, acull les restes d’aiguamolls litorals, algunes platges i pinedes ben conservades i també zones agrícoles i humanitzades. Per tal de gestionar i conservar els espais natural del delta del Llobregat es va crear al 2005 el Consorci per a la Protecció i la Gestió dels Espais Naturals del Delta del Llobregat. De l’estudi d’impacte ambiental redactat per al projecte “Proyecto informativo de la Desaladora Metropolitana de Barcelona” s’extreuen les següents característiques de la zona: El clima de la zona és mediterrani litoral: les variacions de temperatures al llarg de l’any són suaus i les precipitacions poc freqüents i irregulars, sovint a mode de xàfecs.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



Els valors dels diferents contaminants atmosfèrics estudiats (SO2, NOx,H2S) es troben dins la legalitat vigent.

Els nivells de contaminació acústica a la zona tenen valors molts alts degut a la influència de l’aeroport i circulació dels cotxes al polígon industrial on està ubicada la dessalinitzadora.

La qualitat de l’aigua del riu Llobregat és molt baixa, sobretot en el seu curs baix degut a l’acció antròpica: abocaments de càrregues contaminats tant domèstiques com industrials principalment i també amb origen a l’agricultura i la ramaderia.

La qualitat de l’aigua del litoral (paràmetres estudiats MES i TDS) està situada dintre del rang normal de valors característics d’aigües costaneres mediterrànies. Existeix poca incidència de masses d’aigua procedents d’abocaments d’origen antropogènic (emissaris, rius, col·lectors,...).

Respecte a la hidrologia subterrània, a la zona del delta del Llobregat es diferencien els següents tipus d’aqüífers: l’aqüífer superficial de tipus no confinat o lliure format per graves i sorres de la pròpia inundació del riu que assoleix profunditats entre 10 i 20 metres. Un aqüitard intermig format per una capa de llims amb un gruix que oscil·la entre 20 i 50 metres. Un aqüífer profund de tipus confinat o captiu format per graves i sorres. Aquest últim ha estat el més explotat tant per a abastament com per a ús industrial i té alts valors de salinitat degut a la intrusió salina.

En relació a la qualitat del sediments, es troben concentracions altes de matèria orgànica i de metalls pesants.

No consta l’existència de cap zona amb interès arqueològic a les proximitats de la dessalinitzadora. I com a element arquitectònic només es coneix l’antiga caserna de la Guardia civil, coneguda com la Casa dels Carabiners i situada a la platja del Prat forma part del catàleg del patrimoni arquitectònic de l’Ajuntament del Prat. Els terrenys on està ubicada la dessalinitzadora estan inclosos en un sector industrial. Els espais naturals del delta del Llobregat són una xarxa d’espais protegits que pertanyen als municipis del Prat de Llobregat, Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. Són una de les zones humides més importants de Catalunya. El delta del Llobregat és una espai d’indubtable valor ecològic i paisatgístic, per la presència d’hàbitats molt variats: sorrals costaners, pinedes litorals, llacunes permanents, maresmes, conreus i prats humits; per la posició geogràfica que ocupa dins la via migratòria entre Europa i Àfrica de moltes espècies d’aus; per la notable diversitat i singularitat pel que fa a la composició d’espècies botàniques i faunístiques; i per la íntima proximitat a entorns extensament i intensament urbanitzats, fet que atorga als espais naturals del delta del Llobregat una situació de clara excepcionalitat.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



Per tot això, el Consell de les Comunitats Europees ha declarat ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) més de 900 hectàrees, que estan protegides com a Xarxa Natura 2000, i d’aquestes, prop de 500 hectàrees són Reserva Natural Parcial. Així es té que:

L’any 1987 una part de les zones naturals del delta del Llobregat van ser protegides amb la figura de Reserva Natural Parcial del Remolar – Filipines i de la Ricarda –Ca l’Arana (498 hectàrees).

L’any 1992 aquestes zones protegides, més la llacuna de la Murtra, es van incorporar al PEIN (Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya). En total, 518 hectàrees.

L’any 1994 la Comunitat Europea va declarar ZEPA (zona d’especial protecció per a les aus) les zones protegides del delta del Llobregat, pel seu valor ornitològic. Es va ampliar la superfície protegida amb la incorporació dels Reguerons i d'una part del litoral del Prat. En total, 574 hectàrees.

L’any 2001 pràcticament totes les zones humides del Delta es van incloure a l’Inventari de les zones humides de Catalunya (493 hectàrees).

L’últim reconeixement dels valors naturals dels espais naturals ha estat l’any 2006, amb l’ampliació de ZEPA (a la qual s’incorporen 348 hectàrees més) i amb la inclusió de tota aquesta superfície a la Xarxa Natura 2000 i amb la declaració de nous Llocs d’Importància Comunitària (LIC). En total, 923 hectàrees.

Estatal / Europea Autonòmica

ZEPA (79/409 CEE) (923 hectàrees des de l’any 2006)Xarxa Natura 2000 (92/43 CEE) (923 hectàrees)

PEIN (518 ha)

La Ricarda-Ca l’Arana El Remolar-Filipines La Murtra

Reserva Natural Parcial (498 ha)

La Ricarda-Ca l’Arana El Remolar-Filipines Litoral del Prat de Llobregat Els Reguerons La Murtra Corredor Remolar - Reguerons Corredor Murtra - Reguerons Rerepineda de Gavà Nova platja de Ca l’Arana Nous espais d’inundació del riu Llobregat Basses de Can Dimoni

La Ricarda-Ca l’Arana El Remolar-Filipines

Totes aquestes àrees s’han marcat al plànol adjunt a l’annex 1.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



4 PRINCIPALS EFECTES AMBIENTALS 4.1 VECTORS RECEPTORS DE LES POSSIBLES AFECCIONS A partir de la descripció del medi es poden identificar una sèrie d’elements en l’àmbit de la proposta que són susceptibles de resultar afectats. Sobre el medi físic

1. Atmosfera: aire (composició i qualitat de l’aire) i nivells de soroll i vibracions. 2. Substrat: geomorfologia, natura i topografia del fons marins i dels terrenys continentals

afectats. 3. Sediment marí: qualitat fisicoquímica dels sediments superficials dels fons afectats per

les obres a l’àmbit marí. 4. Dinàmica sedimentària local (alteració de les taxes de transport de sediments al llarg del

tram litoral costaner). 5. Aigües marines: qualitat fisicoquímica de les aigües marines circumdants a l’àrea de

col·locació de les canonades submergides (ja siguin soterrades o no). 6. Dinàmica marina local (alteració del patró de circulació marina habitual, clima marítim

regnant). 7. Hidrologia continental (superficial i subterrània).

Sobre el medi biòtic

1. Comunitats naturals terrestres (flora i fauna). 2. Paisatge: alteracions al paisatge submarí i terrestre un cop introduïdes les obres en

l’àmbit geogràfic definit. 3. Comunitats naturals marines: comunitats bentòniques, comunitats planctòniques i

comunitats nectòniques. 4. Espais naturals protegits i habitats d’interès comunitari catalogats: tant a l’àmbit

costaner com marí. Sobre el medi socioeconòmic

1. Activitat pesquera. 2. Navegació. 3. Patrimoni historicoartístic: afecció al patrimoni arqueològic.

4.2 PRINCIPALS IMPACTES AMBIENTALS Es realitza a continuació la corresponent avaluació ambiental dels impactes en funció de la incidència d’aquests sobre els diferents elements que constitueixen el medi físic, natural i social.

Impactes sobre el medi físic: o Alteració de la qualitat de l’aire i dels nivells acústics.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



La qualitat de l'aire d'aquesta zona ja és relativament baixa degut a la gran presència d'indústries i vies de comunicació importants. Durant les obres es produirà un increment de pols i partícules en suspensió a l’atmosfera, tot i que temporalment i localment. Tanmateix, un cop executada l’obra aquesta infraestructura hidràulica no generarà cap tipus d’emissió atmosfèrica. Per tant, l’impacte serà puntual durant les obres d’instal·lació de la canonada i, degut principalment al moviment de terres i la generació de pols que això implica (excavació de rases,...), i nul un cop la nova infraestructura entri en servei. Així, la valoració global de l’impacte del projecte en relació a la qualitat atmosfèrica es pot considerar com lleu, tot i que serà necessari aplicar algunes mesures correctores. Respecte al soroll, també durant la fase d’execució del projecte, desenvolupament dels treballs d’obra i moviment de la maquinària per la zona, es produirà un increment dels nivells sonors actuals. El Delta del Llobregat és una zona fortament industrialitzada i amb vies de comunicació importants que fa que presenti certa contaminació acústica. Aquest impacte serà especialment sensible en aquelles zones més properes a edificacions habitades (dessalinitzadora i EDAR). En aquest sentit, doncs, si bé l’impacte degut al soroll no es considera significatiu respecte als nivells actuals s’haurà de tenir present, especialment, l’afectació potencial sobre les àrees amb presència de població. Igualment, doncs, també serà necessari adoptar una sèrie de mesures correctores. o Alteració sobre la hidrologia. L’afectació directa sobre les aigües superficials durant la fase d’obres es pot produir per possibles vessaments i/o abocaments accidentals, olis i hidrocarburs de la neteja de maquinària i aigües residuals de l’obra, els quals podrien alterar la qualitat de les aigües, i pels moviments de terres necessaris per l’execució de les rases, que en cas de fortes pluges (encara que puntuals) podrien provocar l’arrossegament cap a la llera dels materials acumulats. Els possibles impactes indirectes són: risc de dispersió de la contaminació, afecció de la flora i fauna, alteració dels processos ecològics, augment de la turbidesa de l’aigua i alteració visual del paisatge. L’impacte es considera moderat. En cas d’aplicar les mesures correctores, continua sent moderat, tot i que disminueix la intensitat. o Alteració de la geomorfologia del fons i terrenys afectats. Per la destrucció i el risc de contaminació. Només es produirà durant les obres. Impactes indirectes: contaminació dels aqüífers, pèrdua de sòl, pèrdua de vegetació, risc d’erosió del sòl i afecció a la fauna. Es considera aquest impacte com a compatible si apliquem les mesures correctores en


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



sòls d’interès una vegada finalitzades les obres ja que l’impacte desapareix. Sinó seria moderat.

o Alteració de la qualitat dels sediments superficials marins i de les aigües marines. Actualment l’aigua marina i els sediments ja presenten uns certs nivells de contaminants superiors als normals degut a l’actuació humana. L’impacte tant durant les obres com durant el funcionament es considera moderat. Els possibles impactes indirectes són: risc de dispersió de la contaminació, afecció de la flora i fauna, alteració dels processos ecològics, augment de la turbidesa de l’aigua i alteració visual del paisatge. o Alteració de la dinàmica marina i sedimentària.

Impactes sobre el medi biòtic: o Alteració de les comunitats naturals terrestres o Alteració del paisatge terrestre i submarí o Alteració de les comunitats bentòniques o Alteració de les comunitats planctòniques i nectòniques o Afecció als espais naturals protegits.

Impactes sobre el medi socioeconòmic o Afecció a la navegació. o Afecció sobre el patrimoni històrico-artístic. A l’àrea d’estudi no s’ha identificat

cap element, catalogat o no, que es pugui veure afectat per les possibles alternatives.

A priori doncs, l’impacte sobre el patrimoni cultural es considera compatible.

Durant el període d’obres, es produiran molèsties a la població, derivades de la modificació dels itineraris habituals, de la pols i de l’increment del soroll. Aquests impactes es consideren moderats. Amb les mesures correctores passa a ser compatible.

Els efectes ambientals es defineixen en relació al projecte a portar a terme, i per tant tenen relació tant amb l’activitat constructiva com amb la d’explotació.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



5 ALTERNATIVES

L’estudi d’alternatives neix de la necessitat de determinar la millor solució tècnica i econòmica per a l’abocament de la salmorra de rebuig de la planta dessalinitzadora de la conca del Llobregat. El procés de dessalinització genera un rebuig en forma de salmorres. La ITAM del Llobregat esta dissenyada per a un cabal de 60 hm3/any produïts i un cabal màxim de 2,31 m3/s. En el procés de dessalinització per osmosis inversa s’obté un rendiment del 45%: es a dir s’obtenen 73 hm3/any de rebuig (2,82 m3/s) de cabal màxim. A aquest cabal s’ha d’afegir les puntes de cabal ocasionades per la neteja de filtres que s’estimen de l’ordre del 1,5% del cabal de rebuig. La concentració salina de les salmorres és de l’ordre de 70.000 ppm de TDS. A més d’aquestes sals, hi ha la presència de llots (residus sòlids en suspensió de l’aigua), juntament amb els lixiviats dels productes químics utilitzats per a la neteja diària dels filtres i de les membranes de forma periòdica. Els tractaments necessaris per a eliminar els llots i productes químics associats a l’explotació de la planta abans de la restitució de l’aigua al medi, formen part de les instal·lacions existents, i no requereixen modificacions. El nou projecte (Modificació de l’abocament de les salmorres de la ITAM del Llobregat) contempla tres solucions alternatives:

- Abocament per l’emissari existent de l’EDAR. - Abocament amb un nou emissari. - Abocament directe en el tram final del riu.

Únicament la segona alternativa requereix l’execució de noves obres. 5.1 ABOCAMENT PER L’EMISSARI EXISTENT DE L’EDAR Aquesta alternativa consisteix en efectuar l’abocament del producte de rebuig de la dessalinitzadora mitjançant l’emissari ja existent. És la solució que s’utilitza actualment i correspon a la solució proposada en l’Estudi d’Impacte Ambiental del projecte “Desaladora del área metropolitana de Barcelona” aprovat. Per l’esmentat emissari s’aboquen també al mar les aigües de l’emissari de salmorres.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



Com ja s’ha comentat l’Entitat del Medi Ambient i EMSSA demanen que es projecti un nou emissari ja que la solució actual comporta riscos de corrosió de la camisa d’acer interior de l’emissari i de les bombes de la torre de càrrega. El tub de l’emissari està composat per una camisa d’acer recoberta de formigó armat. La camisa té un diàmetre de 2,40 m interior. El seu gruix és de 17 mm i està recoberta exteriorment per una capa de polietilè i interiorment per un capa de resina epoxi de 400 micres per a protegir la camisa de la corrosió. L’armat i el formigonat del tub es va realitzar in situ. Hi ha un compromís d’ATLL amb EMSSA pel qual ATLL assumeix la part proporcional de l’energia del bombament i el 50 % del cost de la reposició de les de les bombes quan calgui. Fins a un cabal de 6 m3/s la descàrrega al Mediterrani es realitza per gravetat, però en el cas de volums majors i fins a un cabal punta de 15 m3/s es necessari el funcionament de bombes que pugen l’aigua a una xemeneia de càrrega per assolir la càrrega necessària per abocar per l’emissari. 5.2 ABOCAMENT AMB UN NOU EMISSARI Aquesta alternativa consisteix en la instal·lació d’un col·lector mar endins, perpendicularment a la línia de costa. Segons la “Instrucción para proyectos de conducciones de vertidos desde tierra” (orden del 13 de julio de 1993), es defineix que la distancia entre la línia de costa en baixamar màxima viva equinoccial i el broc de descàrrega més pròxim a aquest haurà de ser major de 500 metres. Per a evitar l’obstrucció dels difusors per sorres en suspensió durant un temporal l’emissari hauria d’arribar com a mínim a la batimètrica -15 metres. Considerant aquestes dues condicions el nou emissari haurà de tenir longitud aproximada de 2600 metres. L’actual emissari de l’EDAR esta situat a 3,2 km de la costa i a una fondària de 60 m. La construcció d’un nou emissari pot provocar afeccions al medi marí, durant la fase constructiva i al llarg de la vida útil de la instal·lació. Aquesta solució permet la possibilitat d’escollir el punt d’abocament òptim, determinat posteriorment als estudis necessaris i pertinents per a definir les zones marítimes menys sensibles i més predisposades per acollir un abocament de característiques tant peculiars com és el rebuig d’un procés de osmosis inversa. 5.3 ABOCAMENT DIRECTE EN EL TRAM FINAL DEL RIU Consisteix en l’abocament del rebuig de la dessalinitzadora directament al riu en el seu tram final des del sobreeixidor existent.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



El principal avantatge d’aquesta alternativa radica en la facilitat constructiva de la solució doncs ja està feta. És per tant l’alternativa més econòmica en termes de funcionament i implantació. Aquesta alternativa implica inevitablement un canvi d’hàbitat en l’entorn on es realitza l’abocament. Es realitza un abocament en el tram final del riu, molt salinitzat i amb bentos essencialment marí, d’un cabal màxim de 2,82 m3/s. En aquest tram, el riu es troba canalitzat. És una nova llera. El mes de desembre de 1999 va ser aprovat el projecte de Canalització del Riu Llobregat des del Pont de Mercabarna fins al mar. Amb aquesta actuació la zona sud del port de Barcelona va guanyar 2,5 quilòmetres per a la construcció de nous molls, i també va possibilitar la realització de la segona fase de la Zona d’Activitats Logístiques, l’anomenada ZAL 2. Aquesta alternativa és necessari avaluar-la ja que és la que s’ha d’utilitzar necessàriament quan es fa el manteniment de l’emissari o de les instal·lacions relacionades amb ell i s’ha de mantenir en servei la producció d’aigua dessalinitzada.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



6 PRINCIPALS MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES

La construcció d’un abocament per les aigües de salmorra té diferents implicacions ambientals, que fan referència tant al medi marí com al medi terrestre. En el present apartat es mostren les mesures que s’han d’adoptar per anular, atenuar, evitar, corregir o compensar els efectes negatius de les accions derivades del projecte sobre el medi. Les mesures es defineixen en dos apartats, el primer que fa referència als efectes ambientals específics exposats i un segon que fa referència als efectes generals potencials de la construcció. 6.1 MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES ESPECÍFIQUES Es relacionen les mesures en base als efectes ambientals principals definits.

Efectes directes sobre els hàbitats, i sobre la fauna, en l’àmbit litoral, especialment en les èpoques de nidificació.

1. S’abalisarà tot el límit de les obres i dels seus accessos, limitant l’ocupació de les obres a l’estrictament necessària.

2. S’establirà un calendari d’inici d’obres, de manera que aquestes no es podran iniciar, ni en la seva totalitat ni en part, en èpoques de nidificació de les aus.

3. Abans de l’inici d’obres es portarà a terme, per part d’un biòleg especialista en ambients litorals, el reconeixement de totes les zones d’ocupació previstes per les obres, tant de forma directa com indirecta.

4. Es portarà a terme un seguiment continuat de la fauna durant tota la durada de les obres fins a la finalització de la campanya.

Mobilització de sediments contaminants en medi marí. 1. Es portarà a terme una caracterització dels sediments superficials marins

susceptibles de ser mobilitzats, definint en cas necessari la seva gestió segons les determinacions del CEDEX.

Ocupació directa de l’obra en un àmbit amb un nivell molt alt de sensibilitat, i per tant també pren especial significació la possibilitat d’efectes per desbordament de les activitats constructives. Tal com s’ha exposat, s’ha d’evitar qualsevol consum de sòl no previst, o ocupació indiscriminada. Per tant:

1. S’abalisarà tot el perímetre de l’obra i els seus accessos, i zones d’ocupació temporal.

2. S’informarà a tot el personal adscrit a l’obra de la sensibilitat de l’àmbit, de la

necessitat expressa d’accedir a les obres pels punts senyalitzats, i la prohibició, per a qualsevol activitat, de sortir fora del perímetre de l’obra.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



Es portarà a terme els models de dispersió necessaris per tal d’avaluar els possibles efectes sobre el medi marí - fluvial, i determinar la millor solució en la seva disposició.

6.2 MESURES GENERALS DURANT LA CONSTRUCCIÓ Es proposen mesures preventives i correctores de caràcter general de gestió, durant l’execució de l’obra. En aquest sentit, es desenvolupen els plans generals d’actuació que agrupen un únic capítol les mesures corresponents a un mateix concepte però que poden afectar a diferents medis. Amb això es facilita la comprensió dels impactes implicats i s’augmenta l’eficiència de les mesures a aplicar. Per això es farà una integració d’impactes, agrupant-los en plans, relacionats amb l’execució de les obres. Aquests fan referència a:

Planificació de l’obra. Vialitat i accessos. Horaris de treball: recull de les mesures d’implantació, selecció d’ubicacions i accessos, amb el fi d’evitar afeccions innecessàries i minimitzar les interaccions amb l’entorn.

Gestió de terres, on es recullen les mesures referents a préstecs, abocadors, i la gestió de les terres vegetals.

Esbrossada de terrenys. Marcatge i tancat precís i recol·lecció dels exemplars d’interès. Protecció dels arbres i matolls.

Pla de control de l’erosió, que persegueix la minimització de les interaccions amb el medi hidrològic.

Pla de control atmosfèric, que regula principalment les operacions de control de pols i de les molèsties generades per el soroll: regar periòdicament l’entorn, realitzar el transport dels materials susceptibles de produir pols coberts amb teles que ho impedeixin, limitar la velocitat, optimitzar els viatges, aturar la maquinària quan no s’utilitzi i comprovar que tots els vehicles hagin passat la Inspecció Tècnica de Vehicles.

Gestió de residus, recull les mesures referents a la valorització, recollida i neteja general de l’obra, tant de residus de la construcció, com els generats pel personal adscrit a les obres.

Gestió de combustibles i lubricants, que es tracta separadament, amb la finalitat de definir una estratègia útil pel subministrament de combustibles i manteniment de maquinària.

Instal·lacions auxiliars, on es descriuen les mesures específiques així com les directrius per a la implantació i clausura. Les instal·lacions pròpies d’obra, s’emplaçaran en zones


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



de mínim risc de contaminació, i sempre fora dels límits dels espais protegits. Per a l’emmagatzematge temporal s’hauran de seleccionar superfícies asfaltades, sense risc de infiltracions; i en cas necessari, s’impermeabilitzarà aquestes zones.

El pla de prevenció d’incendis, amb la finalitat de regular i controlar les activitats que poden generar incendis.

Pla de senyalització, que complementa a tots els anteriors.

Mesures correctores sobre la fauna, evitar que l’execució de l’obra coincideixi amb els períodes de cria i migració. Realitzar un recorregut previ a l’inici de les obres per part d’un tècnic especialista per assegurar la no afecció a cap grup faunístic. Restituir la vegetació que funcioni com refugi faunístic.

Mesures correctores i compensatòries en espais protegits. Minimització de la superfície afectada, marcatge i delimitació amb tanques de la superfície a afectar, realització de les obres fora de l’època de nidificació i cria de les espècies d’interès, emmagatzematge de materials fora dels límits de la ZEPA i recuperació de les condicions inicials a les obres una vegada aquestes hagin finalitzat.

Mesures correctores sobre la vegetació i el paisatge. Minimització de la superfície afectada, recollida i posterior replantació d’espècies d’interès ecològic. Integració de la planta dessalinitzadora i les seves instal·lacions en l’entorn.

Mesures correctores per a protecció del curs fluvial: Minimitzar l’espai ocupat, emmagatzemar els materials lluny del riu, realitzar les obres en el període de menor cabal possible del riu i control analític dels fangs del fons del riu.

Mesures correctores per a protecció de l’aqüífer: realització de campanyes de control de l’aigua. No emmagatzemar o dipositar materials en sòls permeables, control de les maquinàries, prohibir l’abocament d’aigües de neteja, garantir la màxima estanquitat de les canonades.

Mesures correctores per a protecció del medi marí: Ubicació de les instal·lacions d’obra lluny de la línia de costa, sempre sobre superfícies pavimentades, minimitzar l’espai ocupat i les actuacions necessàries prèvies a la instal·lació de la captació d’aigua de mar es realitzaran a terra.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



7 PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL 7.1 INTRODUCCIÓ I OBJECTE Es desenvoluparà un Programa de Vigilància Ambiental (P.V.A), que té com a objectius:

1. Que l’activitat es realitzi segons el projecte i les condicions en que s’hagi autoritzat. 2. Determinar l’eficàcia de les mesures de protecció ambiental contingudes en l’estudi. 3. Verificar l’exactitud i correcció de l’avaluació d’impacte.

L’exactitud i correcció de l’avaluació d’impacte dependrà, en un principi, de l’escala de treball o el nivell de definició del projecte a avaluar. Així també, les mesures correctores i la seva eficàcia seran relatives a l’exactitud d’aquest estudi. En aquest sentit el P.V.A actuarà a dos nivells:

Control de que les obres es realitzin segons el projecte avaluat, portant a terme les mesures correctores dictades.

Verificació de l’exactitud i eficàcia de les mesures correctores aplicades. Aquests dos nivells de supervisió generaran un procés interactiu de presa de decisions, objecte del P.V.A. Així en un primer pas, es controlarà l’aplicació de les mesures i/o activitats, per posteriorment avaluar la seva suficiència, podent aparèixer:

Diferències d’escala en el P.V.A, respecte els documents ambientals.

Noves relacions entre els agents, fruit de noves decisions a nivell de P.V.A

Falta d’exactitud dels documents ambientals.

Nous impactes, que demanaran noves mesures o un canvi d’intensitat d’aquestes, un altre cop en el cicle de presa de decisions, fins arribar a un estat del Medi d’acord amb l’informe Ambiental.

Per a dur a terme els objectius caldrà:

Definir uns paràmetres ambientals de seguiment sensibles a l’avaluació d’eficàcia.

Definir unes directrius per a l’aplicació de les mesures correctores.

Definir un Pla d’Obra Ambiental, en relació amb el Pla d’Obra Constructiu, que localitzarà en l’espai i temps les mesures a aplicar.

Redacció d’un Llibre d’Obra Ambiental, on es recolliran: o Les incidències Ambientals, on s’indiquin les desviacions sobre el projecte inicial,

el canvi d’intensitat de les mesures, i/o l’aparició de nous impactes. o Seguiment de les mesures aplicades amb anotacions referents a la seva eficàcia.

Aquest segon apartat servirà per localitzar les possibles incidències ambientals i/o actuar amb més informació front nous possibles impactes.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



7.2 EXECUCIÓ DEL PLA DE VIGILÀNCIA AMBIENTAL 7.2.1 Organització El responsable tècnic competent, encarregat de l’execució del Programa de Vigilància, haurà de portar a terme les següents tasques:

Executar les mesures correctores definides en els documents contractuals del Programa de restauració.

Portar a terme les operacions de seguiment ambiental, comptant amb un tècnic ambiental.

Redactar i realitzar els estudis i informes establerts en el present PVA, i d’acord amb l’estudi d’Impacte Ambiental i la Declaració d’impacte Ambiental, si s’escau.

Executar el Programa de Vigilància Ambiental, d’acord amb aquest document.

Adaptar el present programa als canvis que es puguin donar durant l’execució de les obres, respecte el present Estudi d’Impacte Ambiental i la Declaració d’Impacte Ambiental, si s’escau.

Redacció dels informes requerits per les administracions competents. 7.2.2 Equip adscrit a la vigilància El responsable tècnic competent, encarregat de l’execució del Programa de Vigilància Ambiental haurà de comptar amb la col·laboració d’un equip tècnic de suport ambiental, amb experiència en fauna en ambients litorals i especialment del medi marí. 7.2.3 Procediments del PVA i paràmetres de seguiment Cal fixar uns paràmetres de seguiment, per tal d’avaluar l’eficàcia de les mesures dictades, i/o la possible aparició de nous impactes. En aquest sentit s’han definit uns procediments de vigilància, que s’estructuren de la següent forma:

Objectius, on s’indiquen els objectius del procediment.

Indicadors, en referència al concepte a observar o medi.

Llindars d’alerta i inadmissibles, on s’estableixen els nivells admissibles de desviació respecte els nivells esperats.

Calendaris de campanyes de seguiment

Descripció de la campanya.

Punts de comprovació, àmbits generals on cal portar a terme la campanya, que es complementa amb el llistat de receptors específics per a cada concepte.

Exigències tècniques, com materials o equips de mesura necessaris per a la realització de la campanya de comprovació.

Mesures de prevenció i correcció, en cas de superar els llindars admissibles.

Mesures d’urgència.

Observacions

Documentació a complimentar, associada al llibre de seguiment de l’obra.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



Els paràmetres de seguiment, pels diferents medis afectats són els establerts en la legislació vigent, atenent a la legislació bàsica de l’estat, i la legislació de referència de la Generalitat de Catalunya, i administracions locals. Els aspectes pels quals s’hauran de definir protocols de vigilància seran els següents:

Seguiment de fauna litoral, incloent la fase prèvia abans de l’inici de les obres. La presència d’aus vulnerables, dins el perímetre de les obres comportarà immediatament accions preventives.

Abalisament i senyalització general de les obres. Tot el perímetre de l’obra estarà perfectament abalisat, i mantingut durant les obres.

Control d’accessos. Únicament es permetrà l’accés a les obres pel personal adscrit, i pels itineraris degudament senyalitzats.

Control de pols.

Revegetació.

Gestió de residus.

Seguiment durant l’explotació. En començar la fase de funcionament de les instal·lacions, serà necessària la vigilància ambiental amb periodicitat variable. En aquesta fase serà molt important realitzar un Pla de Seguiment específic per a l’abocament de salmorres i redacció d’un Protocol de Reducció de la Salinitat. El Pla de Seguiment incidirà en la variació i evolució de l’estat de determinades variables, principalment biològiques (comunitats), sobre les quals, considerant el principi de precaució, no es poden sobrepassar determinades concentracions salines, considerades com a concentracions límit o llindar de tolerància. L’objectiu final d’aquest seguiment és assegurar la no afecció sobre les comunitats biològiques marines de la zona i realitzar un seguiment de l’evolució de l’abocament hipersalí i la distribució de salinitats a la zona objecte d’estudi.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



8 CONCLUSIONS

L’objecte d’aquest document previ ambiental, d’acord amb el “Real Decreto Lesgislativo 1/2008, de 11 de enero”, és fer un document ambiental previ que serveixi de base a l’òrgan ambiental competent (Departament de Territori i Sostenibilitat (DTS)) per determinar si l’actuació proposada s’ha de sotmetre al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental. La dessalinitzadora es troba en l’àmbit del delta del riu Llobregat, en uns terrenys adjacents a l’EDAR de Depurbaix (Polígon Industrial Pratenc). Està situada a pocs centenars de metres de la línia de costa al marge esquerre de la nova llera del riu Llobregat. El projecte comprèn la modificació del punt d’abocament de les salmorres de rebuig de la planta dessalinitzadora de la conca del Llobregat. Existeixen tres possibles alternatives:

Nou emissari submarí, independent de l’existent a l’EDAR.

Abocament directe al riu Llobregat.

Mantenir l’estat actual (utilitzar l’emissari existent). Les dues darreres solucions no requereixen l’execució de noves obres. Depenen de l’alternativa final escollida els efectes ambientals generats podrien comportar la necessitat del procediment d’avaluació d’impacte ambiental. Un altre objectiu de l’estudi d’Impacte Ambiental és avaluar l’impacte d’abocar l’aigua de rebuig directament pel sobreeixidor durant els períodes en que s’ha de fer el manteniment de l’emissari existent de l’EDAR. L’objecte d’aquest document per tant és poder realitzar les consultes prèvies que permetin definir el contingut i l’abast de l’Estudi d’Impacte Ambiental en cas necessari. Barcelona, Setembre de 2011 L’Enginyer Director del Projecte: L’Enginyer Autor del Projecte: Signat: Ignacio Monzón Signat: Lourdes Gil Villacampa

Enginyer de Camins, Canals i Ports. Enginyera Tècnica d’Obres Públiques.

Col. Núm. 11472 Col. Núm. 11345

AIGÜES TER-LLOBREGAT SENER, INGENIERÍA Y SISTEMAS, S.A.


P210E78-SRLC-MEA-0001/1



ANNEX 1 PLÀNOL D’ALTERNATIVES

!.

!.

!.

Estació de bombament a emissari

Planta dessanilitzadora de la conca del Llobregat

EDAR del Baix Llobregat

Títol del plànol:

ESTUDI D'ALTERNATIVES

Plànol núm:

Full:

Arxiu:

DE

Escales:

0 200 400100 Metres

Originals DIN A-31:15 000Escala

Data:

SETEMBRE 2011PROJECTE DE MODIFICACIÓ DE L'ABOCAMENT

DE LA SALMORRA DE REBUIG DE LA PLANTA DESSALINITZADORA DE LA CONCA DEL LLOBREGAT

Títol del projecte:

Alternatives

Alt. 1 - Connexió emissari existent EDAR

Alt. 2 - Construcció d'un nou emissari

Alt. 3 - Abocament a riu a través del sobreeixidor existent

Altres dades

Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN)-30

-25

-20

-10

Download - PROJECTE DE MODIFICACIÓ DE L’ABOCAMENT DE LA SALMORRA DE ... MODIFICACIÓ ABOCAMEN… · de 1992, o a humedales incluidos en la lista del Covenio ... 400 micres per a protegir

Top Related