Download - PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL … · torrents i rius de Perles, Fígols i Escales conformant dues valls, molt més important la del sud que la del nord,

Pla d’ordenació urbanística municipal Municipi: Fígols i Alinyà

Equip redactor: Ferrer-Montoro & associats s.l.p pàg. 1 de 46

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

DEL TERME MUNICIPAL DE FÍGOLS I ALINYÀ

(L’ALT URGELL)

MEMÒRIA MEMÒRIA SOCIAL

Fígols i Alinyà, octubre 2011



ÍNDEX

MEMÒRIA .............................................................................. 3 1. JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA SEVA

FORMULACIÓ 2. INFORMACIÓ URBANÍSTICA 3. PREVISIÓ DE NOVES NECESSITATS D’AIGUA I SANEJAMENT AL MUNICIPI DE FÍGOLS I ALINYÀ 4. OBRES I INFRAESTRUTURES 5. VALORS MEDIAMBIENTALS 6. DESCRIPCIÓ I RESULTATS DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 7. OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ, I JUSTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL

MODEL D’ORDENACIÓ ELEGIT Quadres annexos ................................................................................................ 34 MEMÒRIA SOCIAL ................................................................................. 37 MOBILITAT GENERADA ..................................................................... 44 SOSTENIBILITAT ECONÒMICA DEL POUM ........................... 45

ANNEX 1. IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEOLÒGICS ALS NUCLIS DE FÍGOLS, PERLES, ALINYÀ, LES SORTS, LLOBERA I L’ALZINA D’ALINYÀ DEL MUNICIPI DE FÍGOLS I ALINYÀ (ALT URGELL) ...............................................46



PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

DEL TERME MUNICIPAL DE FÍGOLS I ALINYÀ

(L’ALT URGELL)

MEMÒRIA



MEMÒRIA

1.- Justificació de la conveniència i oportunitat de la seva formulació Per Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 19-04-2010, entren en vigor les Normes de Planejament Urbanístic de Fígols i Alinyà, substituint les velles Normes Subsidiàries del municipi. Aquestes Normes tenen una vigència màxima de quatre anys durant els quals s’haurà d’haver aprovat definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal. Seguint el mandat d’aquesta resolució es redacta aquest Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

2.- Informació urbanística a.- Territori El municipi queda situat al centre de la comarca de l’Alt Urgell, i limita al nord amb els municipis de Ribera d’Urgellet i la Vansa i Fórnols, , a l’est i al sud amb el municipi d’Odèn, al Solsonès i Oliana i a l’oest amb Organyà. Està situat bàsicament al marge esquerre del riu Segre, a excepció la vall que forma el barranc de Fontanella fins l’alçada de la collada d’Ares, limitant al nord amb el riu de Lavansa, la roca dels Morruts i el Cap de la Guàrdia, arribant al est fins el Pedró dels Quatre Batlles (2.382 m. d’alçada), i cap al sud amb la Serra de Campelles fins la collada de l’Estany, el collde Boix, el coll de la Travessa, lo Cogulló, la roca de Balinyó i finalment el riu Segre fins la dita vall de la Fontanella. Des de el punt de vista morfològic la banda situada a la marge esquerre del riu Segre recull els torrents i rius de Perles, Fígols i Escales conformant dues valls, molt més important la del sud que la del nord, a més a més del barranc de Fontanella a la marge dreta del Segre. L’altitud es situa entre els 600 metres del riu Segre fins els 2.382 metres del Pedró dels Quatre Batlles, la superfície es de 101,8 Km2 b.- Planejament urbanístic vigent amb anterioritat Aquest municipi disposava d'una delimitació de sol urbà de l'any 1984, redactada per la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, amb diverses modificacions puntuals posteriors. En aquest document es determinen els límits del sòl urbà i es regulava la normativa urbanística del sòl urbà i del sòl no urbanitzable. Així mateix es delimiten diferents àrees de ruïna generalitzada i de creació de nous serveis urbans, establint la necessitat de redactar estudis de detall per a desenvolupar els seus objectius que respectivament són:



- Establir alineacions i rasants dels espais públics i ordenació dels volums d'acord amb les preexistències. - Establiment de les alineacions viaries; ordenació dels creixements a produir en el seu marge; definició respecte l'entorn paisatgístic; establiment de la parcel·lació; etc. Tanmateix, ateses les cartografies disponibles en el moment de redacció del document, la delimitació no defineix amb precisió determinats aspectes com són la situació dels espais públics (places, carrers, espais lliures,...), els privats, ni qualifica els sòls de sistema (vials, torrents, esglésies, ajuntaments, escoles, ...) distingint-los dels que no ho són. Tampoc soluciona problemes de gestió derivats de la proposició d'estudis de detall, plantejats per tal d’estructurar nous creixements localitzats en els grans buits urbans del poble. Per Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de 19-04-2010, entren en vigor les Normes de Planejament Urbanístic de Fígols i Alinyà, amb una vigència màxima de quatre anys durant els quals s’haurà d’haver aprovat definitivament el Pla d’ordenació urbanística municipal. D’aquestes Normes, el POUM accepta directament el contingut de l’anàlisi territorial i morfològic dels nuclis i el fa seu. Igualment, per tal de mantenir una continuïtat en el seu contingut jurídic, la normativa urbanística respectarà, en la mesura de les seves possibilitats, els criteris adoptats per a cadascuna de les diverses qualificacions de sòls proposades. Aquestes Normes ja estan adaptades al Pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran i segueixen els seus criteris. El document proposa com a objectius principals: En el cas de Fígols, estructurar el nucli, de manera que es doni continuïtat a les edificacions existents, omplint els buits urbans i ordenar les edificacions existents pel que fa a alçades i profunditats per tal d'evitar distorsions no desitjades de la imatge del nucli fruit de la imprecisió del planejament previ. A banda, es proposa un nou centre urbà al voltant de les basses, properes al nucli històric, per tal de protegir-les com a patrimoni del municipi i així localitzar al seu voltant espais per aparcament i equipaments. A més a més, es proposen nous polígons d'actuació per tal de resoldre la gestió dels estudis de detall proposats per la delimitació de sol urbà actual i que no s'han aconseguit desenvolupar en tot aquest temps. Pel que fa a la resta de nuclis, es proposa el manteniment de l'estructura urbana existent i la salvaguarda dels espais lliures que envolten els nuclis, de manera que es garanteixi la seva imatge i el paisatge característics de la població, com a valor turístic a desenvolupar i explotar. En aquest sentit, cal evitar que les noves edificacions trenquin amb l'harmonia de l'entorn i amb l'estructura urbana preexistent. c.- Planejament territorial i sectorial amb incidència en l’àmbit del Pla El Pla territorial de l'Alt Pirineu i Aran, aprovat definitivament el juliol de 2006, preveu l'estratègia de desenvolupament de millora i compleció per als nuclis de Perles i l'Alzina d’Alinyà i una estratègia de creixement de reequilibri pels nuclis de Fígols i d'Alinyà.



L'estratègia de millora i compleció té per objectiu la recuperació i millora d'aquest nuclis, i per tant el planejament urbanístic s'ha de centrar en el manteniment, reconstrucció de les trames urbanes existents, amb especial manteniment de la tipologia arquitectònica dominant. Tot i que el planejament, mitjançant la delimitació i l'ordenació precisa del sol urbà, pot plantejar petites extensions encaminades a la compleció de l'assentament, i a la regularització de la franja perimetral. L'estratègia de reequilibri, en àrees i nuclis urbans de poca extensió, limitada connectivitat o poca disposició de sol apte, es preveure creixements necessaris per les dinàmiques demogràfiques i econòmiques endògenes, no essent aconsellable preveure'ls per raons exògenes. Aquestes determinacions es realitzaran en el moment de l'elaboració i revisió del POUM. Així mateix, un terç de l terme municipal es troba protegit per la legislació sectorial i territorial. En concret, la part nord del terme es inclòs dins el Parc Natural del Cadi-Moixeró i la part sud dins el PEIN de la serra d'Odèn-Port de Comte. d.- Característiques del territori 1.- Riscos naturals i geològics Al nucli de les Sorts s’ha considerat la possibilitat que el riu de l’Aiguaneix pugui ser la trajectòria de corrents d’arrossegalls o fluxos hiperconcentrats desenvolupats aigües amunt, que per les seves característiques cal preveure de forma preliminar la possibilitat de perillositats naturals mitjanes i/o altes enfront moviments de vessant. És per tant que es recomana que en una franja a banda i banda del riu de l’Aiguaneix, i abans de fer qualsevol tipus de construcció, s’efectuï un estudi de perillositat geològica que la identifiqui i la delimiti. Als nuclis d’Alinyà i les Sorts s’ha considerat la presència de zones potencialment inundables. Es per tant que es recomana també que s’hi efectuïn estudis d’inundabilitat dels rius de la Peça, d’Alinyà i l’Aiguaneix previs a les construccións.. En relació als moviments de vessant, a la resta de nuclis, i als esfondraments, pel conjunt de nuclis, cal preveure perillositats naturals baixes o molt baixes, de manera que no és necessària la realització d’altres estudis detallats de perillositat. 2.- Usos del territori Els territoris de muntanya estan sotmesos a dinàmiques oposades, tant d’abandonament i regressió de l’activitat humana com d’urbanització desmesurada. Exemples de les primeres tensions poden trobar-se per exemple al Pallars Jussà, mentre la Cerdanya seria un cas més proper al creixement urbanístic excessiu. Els territoris que ens ocupen són de frontera entre ambdues comarques. El despoblament de la comarca de l’Alt Urgell durant el segle passat, l’entrada dels Pirineus a l’economia de mercat, el canvi d’orientació econòmica sobtat cap el sector serveis i de la



construcció i la pèrdua sostinguda del sector primari han comportat un abandonament perceptible dels usos agrícoles, i fins i tot de diversos nuclis rurals, així com l’embosquinament i la naturalització de bona part dels espais oberts abans aprofitats pel pagès. L’espai agrícola és ja, de per si, minoritari a l’Alt Urgell i es concentra al sòl planer de fons de vall, en els terrenys més aptes. De la mateixa manera, es constata una disminució del nombre de persones dedicades a l’activitat agrícola durant els darrers anys a un ritme més intens que el que s’esdevé a la resta de Catalunya. L’abandonament principal de sòl agrícola s’ha produït a les valls laterals i a les zones més enlairades on la climatologia i les condicions orogràfiques (feixes poc accessibles i difícils de treballar amb maquinària) penalitzaven més la productivitat. Aquests terrenys s’han transformat en prats o s’han abandonat a l’avenç del bosc. L’activitat agrària a mitja vessant ha esdevingut escassa i les pastures culminals i els prats dels vessants de muntanya també han patit un notable abandonament. Aquesta dinàmica comporta la pèrdua del mosaic camp/ prat – bosc a favor d’aquest últim, provocant una homogeneïtzació de la muntanya que té importants conseqüències paisatgístiques i econòmiques (per la pèrdua de potencial turístic) i ecològiques (per la pèrdua de biodiversitat). L’atractiu turístic d’aquest municipi va íntimament lligat al paisatge rural i al petit dimensionat i correcta ubicació dels nuclis urbans. En cas de no desenvolupament de les previsions d’urbanització establertes en el POUM, probablement es donaria una tendència lenta i gradual a l’envelliment del municipi, tant de les seves poblacions com de la seva vertebració territorial. Els nuclis més desestructurats, com ara Les Sorts, són els que viurien de forma més patent aquesta degradació. Les activitats agràries anirien patint un lent i gradual procés d’abandonament i substitució pel bosc, amb un conseqüent increment del risc d’incendi forestal tant per l’augment de la biomassa combustible com per la manca dels gestors rurals del territori. El repte del planejament proposat és mantenir viu el teixit i les estructures dels nuclis rurals sense produir cap desequilibri per l’augment moderat en la urbanització. La carretera C-14, seguint el riu, és el principal element generador d’activitat del municipi, tant des del punt de vista de l’activitat turística i d’oci com únic element infraestructural de connexió amb La Seu d’Urgell. Com a tantes comarques de muntanya, els espais urbans són, d’una banda, de petita extensió i concentrats, i per una altra, múltiples en el territori, d’acord als criteris antics d’implantació en relació a criteris d’explotació de la ramaderia i els camps. Cal remarcar la quantitat d’edificacions disperses existents en el municipi amb certa entitat. 3.- Estructura urbanística Tal i com s’ha expressat anteriorment, el municipi s’estructura urbanísticament a través d’una multiplicitat de nuclis, molts d’ells de característiques semblants. En efecte, Fígols, Romanins, Canelles, les Sorts, Alinyà, Llobera, Perles, l’Alzina situats a la vessant est de la vall del Segre, són nuclis propers a prats i camps de correu. Les tipologies edificatòries es basen en unitats formades per casa i era, si bé donades les característiques topogràfiques abunda la implantació d’edificacions entre mitgeres.



Molts ells tenen característiques semblants, i en aquest cas s‘envolten de camps i prats planers. Igualment, són nuclis compactes i amb domini del territori des de la seva posició sobre la vall. Individualment considerats, les característiques principals de cada nucli són les següents: 3.1.-Fígols Aquest nucli urbà se situa a la vall del riu Segre, al seu marge esquerra, a I'entorn de la cota altimètrica +610 m. El seu accés es produeix des de la carretera C-14 per Organyà. Morfològicament el centre històric es caracteritza per la forma d'ametlla que conforma un nucli medieval compacte dalt d'un petit pujol estructurat a través del carrer Major. Les edificacions són entre mitgeres alienades a carrer amb una o dos crugies de casa de cós, planta baixa i dues o tres plantes, situades aprofitant el desnivell. A I'entorn d'aquest nucli primogènit, els primers creixements es van desenvolupar concèntricament i les eres es situaren a llevant, sobre el camí de poble de Romanins. Els darrers creixements es situen a ponent amb models edificatòries de ciutat jardí. Com elements a destacar en el nucli són les basses de rec existents i I'església romànica situada externa al nucli, com succeeix en molts pobles dels Pirineus. Actualment, la majoria de cases tenen un aspecte forca conservat i cuidat, encara que cal destacar que resten alguns edificis per rehabilitar a I'extrem sud-est i eres a la part nord. 3.2.- Romanins Aquest petit nucli, al nord-est de Fígols, forma amb I'anterior un sistema urbà únic per la seva proximitat, constituint-se quasi bé com a barri de Fígols, sobre tot als efectes de serveis. Se situa en una vessant solana a I'entorn de la cota altimètrica +665m. Morfològicament el nucli s'estructura a I'entorn d'una placa. La tipologia predominant és la de cases amb era tot i que estructurant la plaça es troben edificacions entre mitgeres donant alienació a aquesta. Actualment, si bé la majoria de cases tenen un aspecte rehabilitat, originalment al voltant de la plaça, encara resten alguns edificis en estat ruïnós, sobretot en I'extrem sud-est i eres en la part nord. 3.3.- Canelles Aquest nucli, de petites dimensions, situat a una cota altimètrica de 670m, s'ha configurat fruit de la convivència de varies cases amb era. Al centre del nucli es troba I'església de Sant Marc i Santa Eulalia. L'accés es produeix des de la carretera local L-401 que ve de Fígols. El nucli es composa d'un únic carrer de curtes dimensions, paral·lel a la carretera local, que dona accés a les diverses cases.



La tipologia edificatòria és la de cases amb eres, algunes amb construccions de graners en funcionament i altres reconvertits en habitatge. 3.4.- Perles Aquest nucli esta situat a la dreta del riu de Perles, afluent del Segre, que neix als vessants occidentals de la serra de Port del Comte i que drena la vall d’Alinyà. El seu accés es produeix per la carretera L-401 que s'agafa des de la C-14, després de Coll de Nargó. Per aquesta carretera discorren gairebé tots els nuclis dei municipi. Aquest poble, de petita dimensió, esta format per I'agrupació d'unes cases disposades al llarg d'un carrer coronat a l’entrada per I'església romànica de Sant Roma i pel cementiri del nucli. Aquest carrer és bastant lineal i de pendent constant i en arribar al centre del nucli es bifurca en altres dos carrerons. Just en aquest punt es crea un espai de plaça. La tipologia de les edificacions és la típica de casa amb pati o era. El joc de buits i plens de la pròpia edificació, així com la ubicació irregular de les cases, ofereix un joc dinàmic de volums. La majoria de cases estan rehabilitades. Cal destacar, al sud del nucli, una petita area en ruïnes. 3.5.- Alinyà Poble emplaçat a la dreta del riu de Perles, prop de la seva formació per la confluència dels torrents de Vall-llonga i de I'Alzina, a 958m d'altitud. El seu accés es produeix seguint la carretera L-401, després de Perles. El nucli forma un conjunt dispers d'edificacions distribuïdes longitudinalment al llarg d'un carrer paral·lel a la carretera L-401. Just a I'entrada, trobem un gran espai lliure que separa de la resta un petit agregat de cases a llevant amb els seus respectius horts. Al centre de I'eix longitudinal s'aixeca, sobre una roca, I'església parroquial romànica de Sant Esteve, creant al seu davant un espai central de plaça. En general resulta un conjunt poc harmònic, en part, resultat de la dispersió i del poc diàleg entre les parts. Les edificacions són majoritàriament aïllades però amb la característica comuna d'estar recolzades al carrer longitudinal. La majoria són de quatre plantes, algunes tenen portals de mig punt i balconades de fusta. 3.6.- Les Sorts Llogaret situat a 1.020 m d'altitud al sud d'Alinyà, travessat de sud a est pel riu de I'Aiguaneix, vora la carretera cap a Cambrils i Sant Llorenç de Morunys. Morfològicament el poble es caracteritza pels forts desnivells en sentit del riu. Les cotes altimètriques varien entre de 992m fins a 1.020m. Això comporta carrers amb forta pendent i desnivells al llarg del nucli.



L'estructura resulta més compacta a la part nord, on trobem una agrupacio de cases disposades de forma similar al que seria el nucli històric, i més dispersa cap al sud, amb edificacions aïllades amb diferents usos. Així mateix, es troben algunes cases residencials aïllades situades al voltant del torrent i un gran espai d'horts entre aquestes i la part més compacta descrita anteriorment. L'estructura dels carrers és perimetral i a la vegada concèntrica, ja que, des de la carretera d'accés, ressegueix paral·lelament el torrent, envolta la zona d'horts i travessa el nucli retornant un altre cop a la carretera. La tipologia edificatòria és la de cases amb era, alineades a carrer per la pròpia edificació o pel mur detanca que les envolta. La majoria de cases són de tres plantes, algunes arreglades, i moltes resten per rehabilitar. S'ha de destacar que segons es desprèn del dictamen de perillositat geològica realitzat per I'lnstitut Cartogràfic de Catalunya (ICC) en data febrer de 2009, els marges del riu de I'Aiguaneix són zones potencialment inundables, recomanant la realització d'estudis de detall que determinin la viabilitat de qualsevol actuació urbanística, i en conseqüència determinar les franges de seguretat i/o aplicar les mesures correctores per minimitzar la perillositat natural. 3.7.- Llobera Llogaret situat al nord-est del poble d'Alinyà, a 1.000m d'altitud, a I'esquerra del riu de Perles, al camí de Gordiet, que porta a I'Alzina i a la vall de Lavansa. El nucli es travessat per la carretera i s'estructura de forma compacta a banda i banda d'aquesta donant-li front. Aquesta estructura compacta es disgrega en les parts mes internes del nucli degut a I'aparició de les pròpies eres d'aquestes edificacions o per les cases aïllades que són presents en els extrems del poble. Un únic carrer trenca de la carretera i s'enfila cap a dalt fins arribar un altre cop a la mateixa. Sobre aquest, es disposen varies cases orientades de manera diversa, així doncs, es crea un joc ric de buits i plens, de les edificacions i dels seus propis espais lliures de I'era. La majoria de les edificacions tenen una alçada de quatre plantes. 3.8.- L’Alzina Aquest nucli se situa entre el riu de la Pera i el barranc de I'Alzina, ambdós afluents del riu de Perles, en una vessant orientada a ponent, entre les cotes altimetriques +1.350m i +1.425m. Morfològicament el poble es compon d'un nucli històric i un raval. El primer se situa en un esperó rocallós a la cota +1.350m, al voltant de l’església parroquial. El segon, en unes feixes a la vessant de ponent més enlairades que les del nucli històric, a I'entorn de la cota altimètrica +1.425m i s'estructura bàsicament al llarg d'un carrer, el qual te un traçat i amplada irregular i sempre és delimitat per les edificacions alineades a carrer o be per les tanques de pedra de les eres d'alçada considerable. Aquesta característica comporta que el buit tingui tanta importància com el ple en la formació de I'espai urbà.



Actualment, la posició del nucli sobre la vall del Mig, amb vistes esplèndides sobre el seu entorn natural, del Parc Natural del Cadi-Moixeró i una certa millora en I'accessibilitat, han fet que la majoria de les cases s'hagin recuperat com a segones residencies i tinguin un aspecte rehabilitat, encara que resten en estat ruïnós alguns edificis, sobretot a I'extrem nord. 4.- Infraestructures existents 4.1.- Comunicacions Les infraestructures existents en el territori són escasses. Cal destacar la carretera C-14 com la de més pes i potència sobre el territori. Juntament amb aquesta cal destacar la carretera L-401 que condueixen des d’aquesta a Perles, Alinyà i les Sort. 4.2.- Energia elèctrica Les connexions elèctriques per al subministrament a cada nucli urbà són aèries fins a l’arribada als centres de transformació. 4.3.- Aigua Els nuclis de Fígols i Romanins, situats un al costat de l’altre, s’abasten de l’aigua emmagatzemada d’un mateix dipòsit provinent de la Font de Codonyes. La xarxa funciona per gravetat; tot i que hi ha un elevat desnivell entre la captació i el municipi, s’hi ha instal·lat, a l’entrada i previ a la sectorització, una vàlvula reductora de pressió fixant com a pressió màxima en aquest punt els 3,5 bar. Amb aquesta vàlvula s’evita que la xarxa treballi a elevades pressions. Per tant, s’aconsegueix que treballi en millors condicions i es redueixin les possibles pèrdues per avaries. La xarxa està sectoritzada en quatre ramals diferenciant entre xarxa d’aigua per a ús de boca i per a rec. En tot el sistema no hi ha problemes de pressió regulant-se a 3,5 bar. La xarxa d’abastament d’Alzina d’Alinyà està gestionada pels seus habitants. En aquest nucli, hi resideixen 3 habitants a l’hivern, i a l’estiu pot hi haver puntes de fins a 100 habitants. La seva xarxa, que funciona per gravetat, consta de quatre fonts de captació superficials i un dipòsit situat al mateix nucli, però en la seva cota més alta. Des del dipòsit la xarxa es divideix en dos ramals, un per al barri de dalt i un altre per al barri de baix, ambdós de PEAD 2”. Amb aquesta sectorització s’aconsegueix tenir una distribució per pisos de pressió. Els seus habitants paguen anualment, des de fa anys, 15.000 de les antigues pessetes (90 €) per poder disposar del servei. Els usuaris disposen de comptadors però no es fan servir. Al nucli de Perles la xarxa està formada per una captació superficial (Torrent del Coll de Boix) i un dipòsit. La canonada de la font fins al dipòsit i fins al poble és de PEAD 2”. A l’hivern es gela sovint la canonada. La xarxa de Perles està composta per PEAD de 50, 90 i 75 (20%, 20 % i 60%). La Vall del Mig està composta per dues masies, les quals disposen d’una font pròpia de la qual s’abasten. L’ajuntament no realitza la gestió del servei d’aquest nucli.



Alinyà, les Sorts i Llobera comparteixen la mateixa font de captació i un dipòsit comú, des del qual la xarxa es ramifica per arribar a cadascun dels nuclis. Antigament cada localitat tenia la seva pròpia font d’abastament i la xarxa funcionava per gravetat, però la davallada de capacitat d’aquestes fonts va obligar a buscar fonts alternatives de subministrament més allunyades del nucli. El nucli de Canelles fins fa pocs anys estava totalment deshabitat. En l’actualitat hi habita una família durant els caps de setmana. El cabal que aporta la seva font és molt petit. Des de la font una canonada duu l’aigua cap al dipòsit, situat a 666 m (coordenades UTM x: 364264 y: 4670997). El dipòsit té un volum de 15 m3 i no disposa d’instal·lació de cap sistema de desinfecció. L’aigua està gestionada pels mateixos veíns. La xarxa funciona per gravetat. 4.4.- Clavegueram La xarxa de clavegueram dels nuclis del municipi Fígols i Alinyà és del tipus unitària. En cas de pluges no hi ha problemes d’inundació, ja que els nuclis es troben en terrenys que no són plans. Les aigües pluvials baixen directament cap al barranc. No existeixen plànols de la xarxa de cap dels nuclis, i se’n desconeix la seva longitud. En alguns nuclis no es té informació precisa del material amb què la xarxa està constituïda. En els següents apartats es descriurà breument la xarxa de sanejament de cada nucli.

• Xarxa de sanejament de Fígols i Romanins: composta principalment per PVC de 315 mm de diàmetre. La longitud total es desconeix. L’any 2000 al projecte de pavimentació de la plaça de Fígols es van instal·lar 120 m d’aquesta canonada. Les aigües acaben en una fosa amb tractament biològic de 20.000 litres.

• Xarxa de sanejament de l’Alzina d’Alinyà: composta principalment per 970 m de canonades de PVC de 250 mm de diàmetre. L’aigua residual s’aboca dins d’una fossa sèptica de 10.000 litres i, finalment, s’aboca al Torrent de Fígols. La canonada s’instal·là l’any 1997 amb el projecte d’execució de la xarxa de clavegueram al nucli de l’Alzina.

• Xarxa de sanejament de Perles: la xarxa de sanejament de Perles està composta

majoritàriament per PE estructurat de 200 mm de diàmetre. No es coneix la seva longitud exacta. L’aigua residual s’aboca en una fossa sèptica de 10.000 litres i finalment es llença al Torrent de Fígols.

• Xarxa de sanejament de Canelles: la xarxa està composta per 240 m de PP estructurat

corrugat doble de diàmetre 250 / 200. No es té informació sobre la seva longitud ni el seu punt d’abocament. Aquesta es renovà l’any 2006 dins del projecte de renovació de la xarxa d’aigua i clavegueram del nucli de Canelles.

• Xarxa de sanejament del nucli de les Sorts: està composta bàsicament per 450 m de

canonada de PVC de 250 mm de diàmetre, segons el projecte d’execució de la xarxa d’aigua i clavegueram del nucli de Les Sorts fet l’any 2001. Aboca en fossa de 20.000 litres de capacitat.



• Xarxa de sanejament del nucli d’Alinyà: Aboca en fossa de 20.000 litres de capacitat.

• Xarxa de sanejament del nucli de Llobera: No aboca a cap fossa ni depuradora. 5.- Context territorial supramunicipal El municipi de Fígols i Alinyà forma part del conjunt de petits municipis de muntanya que s’estenen al llarg de la serralada pirinenca que, en els darrers anys han patit una profunda transformació, tant en el seu sistema econòmic com en el seu sistema social. En efecte, la tendència a la fixació de la població i l’activitat econòmica en els nuclis urbans importants, capitals comarcals com la Seu d’Urgell, la facilitat d’accés als serveis que aquestes ofereixen a través de la millora de les vies de comunicació, l’abandonament dels conreus i la transformació de la ramaderia, ha provocat un canvi radical en els conceptes en què es basaven els criteris d’implantació urbana històrica en el territori de muntanya. En l’àmbit urbanístic, això ha provocat un canvi substancial que ha comportat un abandonament successiu dels nuclis urbans per part de la població. Per altra banda, la tendència cap a l’oci de muntanya, cada vegada més consolidat, ha portat les tendències històriques dirigides exclusivament a implantacions de prestigi, com Puigcerdà, a expandir-se als petits nuclis, més tranquils i, fins i tot, més econòmics des del punt de vista de l’adquisició d’una segona o tercera residència. Aquesta tendència ha provocat, i encara ho farà més, una millora generalitzada del parc d’habitatges existents, provocant un procés massiu de rehabilitació del patrimoni arquitectònic. Aquest context no és, ni molt menys, exclusiu d’aquest municipi. El mateix procés s’ha donat o s’està donant a tots el municipis o nuclis urbans situats a prop dels pols d’atracció com la Seu d’Urgell. Dit en d’altres paraules s’està produint un procés de concentració de la població fixa i un procés de dispersió de població en busca de l’oci de muntanya. Això comporta una manca de serveis bàsics en el nuclis que no es situen a peu de carretera nacional. Per altra banda, l’estacionalitat de l’ocupació dels habitatges impedeix les iniciatives necessàries per superar aquesta situació. Aquesta mateixa situació es reprodueix al llarg de la vall del Segre, aigües avall de la Seu d’Urgell. En l’àmbit territorial supramunicipal, el Pla territorial assigna als nuclis Fígols i d’Alinyà, el paper de nucli de creixement de reequilibri. Els nuclis de Perles i l’Alzina d’Alinyà, s’acomoden al paper assignat pel Pla territorial com a nuclis de millora urbana i compleció. 4.- Característiques de la població assentada sobre el territori 1.- Condicions econòmiques i socials



El conjunt de la població censada en el municipi és de 282 habitants al 2010, distribuïts entre nuclis de la manera següent:

Nucli de població Habitants

Fígols i Romanins 107

Alinyà, Llobera i Sorts 25

Alzina d’Alinyà i Rabal 20

Perles 13

Disseminats 117

Això no vol dir, en cap cas, que la població sigui, efectivament, resident de forma permanent en cada un dels nuclis esmentats. Cal remarcar l’elevat nombre d’habitants que viuen en masies disseminades al llarg de les valls. Els sectors d’ocupació principals de la població son els serveis, amb el 41% de la població activa, i la agricultura el 25%. La població activa és del 40%. 2.- Previsió de l’evolució econòmica i social Al llarg dels darrers anys ja s’ha produït la gran transformació econòmica d’aquest municipi. En efecte, la transformació d’una base econòmica basada exclusivament en la ramaderia i l’agricultura en una base relacionada amb el serveis i la construcció com a motors de l’economia del conjunt de les valls pirinenques. Els motius d’aquesta transformació els trobarem en els canvis dels sistemes de producció ramadera i, per tant, la possible separació física entre l’espai productiu i l’espai de vida. Això ha propiciat la possibilitat d’ubicació de la població en àmbits urbans dotats de serveis amb fàcil accés a aquests. D’aquesta manera, s’ha produït un trasllat de la població deixant el nuclis de població que no disposen d’una bona accessibilitat, pràcticament sense població fixa. Tanmateix, el fenomen turístic que s’ha desenvolupat en la muntanya ha consolidat el procés de transformació de l’economia cap als serveis, deixant, des del punt de vista econòmic, com a residual el sector primari. D’altra banda, la població jove treballa i viu en els nuclis urbans centrals de la comarca. Hores d’ara aquest procés sembla que serà el que es seguirà produint en aquest municipi. Per altra banda, l’abandonament d’un parc important d’habitatges, juntament amb la pressió turística en demanda de segones residències, ha provocat un procés de rehabilitació del parc d’habitatges, que avui dia es pot considerar que es troba en una situació variable en funció dels nuclis, que ha permès mantenir l’edificació i que ha donat un nivell de qualitat a l’espai urbà que permet ser optimista respecte al manteniment de les estructures i tipologies edificatòries existents.



3.- Anàlisi de la població La població és demogràficament estable, si bé s’aprecia una diferència positiva entre les dades d’IDESCAT de l’any 2007, amb 265 habitants i el 2010 amb 282 habitants censats. La població consta, per sexe, amb 155 homes i 127 dones i te tendència a l’envelliment, ja que quasi el 30% supera els 65 anys, i tan sols el 7% te menys d 14 15 anys.

4.- Tipus de llars i possible evolució futura En total es comptabilitzen, en les estadístiques, un total de 141 llars principals, amb un règim de propietat quasi exclusivament. El règim de lloguer és pràcticament inapreciable. Els habitatges acabats l'any 2005 és de 1 i iniciats 5; l'any 2006 són d'6 acabats i iniciats 10. EI nombre total d'habitatges del municipi és de 164 unitats distribuïts en 106 principals (64,6%), 51 de secundaris (31,1%) i 7 de vacants (4,3%). El 88,7% dels habitatges són de propietat i el 37,7% tenen entre 90 i 120m2 de superfície. Al llarg de l’any 2009 no s’ha iniciat cap habitatge de nova planta, si bé el procés de rehabilitació d’edificis, molt d’ells convertits en segona residència és una activitat important en l’actualitat.

3.- PREVISIÓ DE NOVES NECESSITATS D’AIGUA i SANEJAMENT AL MUNICIPI DE FÍGOLS I ALINYÀ

1.- Aigua

1.a.- Número d'habitatges i previsió de nou subministrament d’aigua pel sòl no consolidat en Fígols i Alinyà :

Total número de vivendes en SNC de tot el municipi : 70

Nombre d'habitants considerat per habitatge : 3

(Habitatge) Nombre de nous habitants : Nombre d’habitatges * nombre d'habitants = 70 x 3= 210 Nova previsió de consum d’aigua pel desenvolupament del sòl urbà no consolidat :

(Habitatge) nombre d'habitants x 220 litres/dia = 210 x 220 =46.200,00 litres/dia = 16.863,00 m3/ any

1.b.- Recursos hídrics existents

La Font dels Codonyers abasteix a Fígols i Romanins, amb un cabdal de 25 litres per segon. En aquest nuclis s’implanten el creixements més importants del municipi, amb un total de 55 habitatges.



Les noves necessitats suposen un total de 55 x 3 x 220 litres diaris, és a dir, 36,30 m3/dia, molt inferior als 2.160,00 m3/dia que dona la font.

Al nucli de Les Sorts, la font d’Aiguaneix dona 2,5 litres per segon més que suficient per abastir els 12 habitatges proposats, ja que necessiten 7,92 m3/dia i la font proporciona 216 m3/dia.

Pel que fa als tres habitatges de Perles, de mera compleció per tal d’obtenir un espai públic, el subministrament està garantit.

2.- Sanejament

Número d'habitatges i previsió de sanejament pel sòl no consolidat a Fígols i Alinyà :

Total número de vivendes en SNC de tot el municipi : 70

Nombre d'habitants considerat per habitatge : 3

(Habitatge) Nombre de nous habitants : Nombre d’habitatges * nombre d'habitants = 70 x 3= 210

Nova previsió de sanejament pel desenvolupament del sòl urbà no consolidat :

(Habitatge) nombre d'habitants x 220 litres/dia = 210 x 220 = 46.200,00 litres/dia = 16.863,00 m3/ any

La capacitat actual des sistema de depuració supera àmpliament les noves encestats creades pel creixement urbanístic proposat.

4.- OBRES I INFRAESTRUTURES Obres i infraestructures programades i política d’inversions públiques que pot influir en el desenvolupament urbà. Actuacions previstes al PSARU 2005:

Id Actuació Municipi

Pressupost (€ s/IVA)

Codi sistema

10372 EDAR I COL∙LECTORS DE L’ALZINA D’ALINYÀ FÍGOLS I ALINYÀ 99.046 FAAA

10373 EDAR I COL∙LECTORS D’ALINYÀ FÍGOLS I ALINYÀ 156.200 FAAN

10374 EDAR I COL∙LECTORS DE CANELLES FÍGOLS I ALINYÀ 75.813 FACN

10375 EDAR I COL∙LECTORS DE FÍGOLS FÍGOLS I ALINYÀ 324.600 FAFG

10376 EDAR I COL∙LECTORS DE LLOBERA FÍGOLS I ALINYÀ 136.300 FALB

10377 EDAR I COL∙LECTORS DE PERLES FÍGOLS I ALINYÀ 83.979 FAPL

10378 EDAR I COL∙LECTORS DE LES SORTS FÍGOLS I ALINYÀ 238.000 FAST

Actuacions previstes al PSARU 2005 (actualitzat a 2010). Font: ACA



Actualment, no hi ha una programació d’infraestructures territorials que afectin el municipi per part d’administracions supramunicipals. Les obres d’infraestructura que s’efectuen són les pròpies de millora i conservació dels serveis existents.

5.- VALORS MEDIAMBIENTALS Els principals elements del territori remarcables, des del punt de vista ambiental, estan descrits a la Memòria ambiental d’aquest Pla d’ordenació. Als efectes d’aquesta Memòria informativa són rellevants els aspectes fonamentals següents: 1.- El medi físic de Fígols i Alinyà

El municipi de Fígols i Alinyà (conegut històricament com Fígols d’Organyà i encara Fígols prop Voloriu) té actualment una extensió de 101,08 km2, després de la fusió, al 1975, d’Alinyà i Fígols d’Organyà. La seva població, segons dades municipals de maig de 2009, és de 284 habitants, concentrats fonamentalment a Fígols (150 h.) i Alinyà (29 h.); la resta de nuclis presenten els següents censos: Alzina d’Alinyà, 29 h., Canelles, 6 h., Perles, 16 h. A més, el municipi comprèn els nuclis de Romarins, Tresponts, Llobera, La Vall del Mig, Les Sorts i un conjunt significatiu de masos i veïnats escampats.

El Municipi està situat a la vall del Segre, al sector de la ribera d'Organyà, estès al marge esquerre entre el riu de la Vansa i el pont de l'Espia; comprèn també, a la dreta del riu, aigua amunt, l'antic terme del poble i antic monestir de Tresponts, i, a l'esquerra, l’antic terme de Canelles de Segre, a la vall d'Alinyà, a la confluència dels rius de Perles i de Canelles. El terreny és accidentat pels contraforts occidentals del puig Galliner (1.634 m alt). Des del punt de vista de la geomorfologia, es tracta d’un territori amb un fort gradient altitudinal, amb ambients mediterranis a les parts baixes i seques, situades a menys de 500 metres, i ambients subalpins a les part més elevades, a més de 2.380 metres d'altitud; això ocasiona una gran diversitat de microclimes. El relleu és força trencat, amb pendents pronunciats que fàcilment superen el 25%, fins al punt que atenyen valors superiors al 70% en alguns indrets. Són remarcables els congostos i engorjats que es localitzen en alguns trams dels rius Perles i de la Vansa. Les orientacions predominants són les clarament obagues o solelles (N o S). En el sentit de les agulles del rellotge, el municipi està emmarcat per les serres següents: Port del Comte, Odèn, Campelles, Turp i Aubenç, Carreu, Boumort i Sant Joan, Prada, Ares, Montsec de Tost, Cadí i del Verd. A la vegada, la vall d'Alinyà s'orienta en sentit E-W, tot davallant des dels 2.383 metres del Pedró dels Quatre Batlles (serra de Port del Comte) fins als 600 metres, on s'embranca amb la vall del Segre. Així, doncs, presenta una variació altitudinal molt notable. En línies generals, la hipsometria augmenta progressivament en direcció E. Els punts perimetrals més alts són: el Pedró dels Quatre Batlles (2.383 m), la Gespeguera (2.331,4 m), el Tossal de Cambrils (1.802,7 m) i el Cap de la Guàrdia (1.873 m). També són punts destacables l’Urdiet (2.131 m), Roca de la Pena (1.921 m), la Creu (1.291 m), Roca de



Sant Ponç (1.179 m), Roca de Perles (aprox. 1.000 m), Roc Galliner (1.635 m) i Tossal de Gaup (1.635,7 m). Hi ha un clar predomini de materials calcaris amb diverses manifestacions associades com el cas de les dolines als punts culminals de Port del Comte, o el de les gralleres o bòfies (nom local dels avencs) repartides arreu de la vall. També hi són presents les margues. Ambdós tipus de roca presenten una notable riquesa fossilífera. D'altra banda, cal esmentar la presència de mineralitzacions de bauxita (mena d'alumini) i l'existència de quatre activitats extractives, ara ja abandonades: una de lignit (la Mina Juanita, actualment restaurada), una d'argiles i dues de graves. 2.- Àrees protegides sectorialment Xarxa hàbitats 2000 (LIC + ZEPA) La Unió Europea ha establert un marc legal per contribuir a la conservació del seu patrimoni natural i s’ha compromès a salvaguardar una mostra significativa dels hàbitats i de les espècies més representatives o amenaçades. La Directiva 92/43/CE o Directiva Hàbitats, aprovada el 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies. Anàlogament, la Directiva Aus, aprovada l’any 1979, estableix la protecció d’espais naturals per als ocells que també formen part de la xarxa Natura 2000. La xarxa Natura 2000 es compon de dos tipus d’espais: • Les zones especials de conservació (ZEC). • Les zones d’especial protecció per a les aus (ZEPA). Les ZEC són designades pels estats membres d’acord amb la Directiva hàbitats (article 4.4). Prèviament a aquesta designació, però, cal que la Comissió, de conformitat amb els estats membres, classifiqui com a llocs d’importància comunitària (LIC) els espais proposats (article 4.2). Les ZEPA són designades pels estats membres segons a l’article 4 de la Directiva de les aus. Totes les ZEPA designades fins al moment, i les que es puguin designar en un futur, passen a formar part de Natura 2000 automàticament. El fet que un espai de Natura 2000 estigui designat com a ZEC indica que aquest és d’interès comunitari per a la conservació dels hàbitats de l’annex I i les espècies de l’annex II de la Directiva hàbitats, mentre que el fet que estigui designat com a ZEPA indica el seu interès comunitari per a la conservació de les espècies d’aus de l’annex I de la Directiva de les aus (article 4). Natura 2000 és una xarxa europea d’espais naturals protegits que representa la iniciativa més important de la Unió Europea en política de conservació. El seu objectiu és la conservació de la biodiversitat, bé que de forma compatible amb el manteniment de l’activitat humana que es desenvolupa en aquests espais.



Els espais proposats per integrar la XN2000 en l’àmbit de la comarca de l’Alt Urgell corresponen a la regió alpina, presenten una delimitació que es solapa en gran part amb espais que ja formaven part del Pla d’Espais d’Interès Naturals i, en algun cas, els amplia i completa.

Espai XN 2000

Superfície total de

l’espai (ha)

Superfície al

municipi (ha)

Percentatge del

sòl municipal

inclòs a l’espai

Percentatge del sòl

de l’espai

corresponent al

municipi

Prepirineu Central Català

(ES 0000018)

57.074,59 6.040,43 59,3

10,6

Serra del Turp i Mora

Condal-Valldan

(ES5130009)

3.709,08

248,40

2,4

6,7

Serra de Prada-Castellàs

(ES5130026) 3.735,95 1.058,75 10,4 28,3

Distribució de superfícies i percentatges d’espais de la Xarxa Natura 2000 al municipi de Fígols i Alinyà. Font: DTS

El municipi de Fígols i Alinyà concentra en el seu territori part tres espais de la XN2000. Es tracta de territoris propis de la regió alpina, que presenten una delimitació que es solapa en gran part amb espais que ja formaven part del Pla d’Espais d’Interès Naturals i, en algun cas, els amplia i completa.



Espai Natural “Prepirineu Central Català” de la Xarxa Natura 2000, en l’àmbit pertanyent a Fígols i Alinyà. Font: DTS.

Espai Natural “Serra de Prada-Castellàs” de la Xarxa Natura 2000. Font: DTS.



Espai Natural “Serra de Turp – Mora Condal - Valldan” inclòs a la xarxa Natura 2000. El tram pertanyent a Les Valls d’Aguilar es troba a la imatge inferior. Font: DTS Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) El PEIN té els seus orígens en la determinació legal que fa el capítol III de la Llei 12/1985 de 13 de juny, d’espais naturals. Es tracta d’un instrument de planificació territorial, amb categoria de pla territorial sectorial. Això significa que el seu abast comprèn tot el territori de Catalunya i que les seves disposicions normatives són d’obligatori compliment per a les administracions públiques de la mateixa manera que per als particulars. En el context de la planificació territorial del país, el PEIN s’incardina amb el Pla territorial general de Catalunya (aprovat pel Parlament de Catalunya l’any 1995), del qual esdevé un instrument de desplegament, de manera que les seves determinacions tenen carácter vinculant per a tots els altres instruments de planificació física. Els objectius bàsics que la Llei d’espais naturals li encomana al PEIN són dos. D’una banda, ha d’establir una xarxa d’espais naturals que sigui congruent, prou àmplia i suficientment representativa de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica dels sistemes naturals catalans. El segon objectiu fonamental assignat al Pla consisteix en la delimitació i l’establiment de els mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests espais naturals. En el cas de Fígols i Alinyà els àmbits inclosos al PEIN es corresponen als integrats en la Xarxa Natura 2000, si bé en el cas del Prepirineu Central Català es substitueix per un dels espais que l’integren, en concret les Serres d’Odèn-Port del Compte.



Espais de la Xarxa Natura 2000 presents al municipi de Fígols i Alinyà: 1. Serres d’Odèn-Port del Compte, 2. Serra de Prada-Castellàs i 3. Serra del Turp – Mora Condal - Valldan. Font: SIMA, DTS

Espai PEIN Superfície total

de l’espai (ha)

Superfície al

municipi (ha)

Percentatge del

sòl municipal

inclòs a l’espai

Percentatge del

sòl de l’espai

corresponent al

municipi

Serres d’Odèn – Port

del Compte (OPC 102)

10.954,51 6.040,43 59,3

55,1

Serra del Turp i Mora

Condal-Valldan (TUP

156)

3.709,08

248,40

2,4

6,7

Serra de Prada-

Castellàs (SPC 141) 3.735,95 1.058,75 10,4 28,3

Distribució de superfícies i percentatges d’espais del PEIN al municipi de Fígols i Alinyà. Font: DTS

Espais naturals de protecció especial

1

2

3



La Llei 12/85, de 13 de juny, d’espais naturals defineix en el seu capítol IV la figura d’espais naturals de protecció especial. A fi d’assegurar la preservació dels espais naturals que ho necessiten per llur interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu, i amb objectiu de dotar-los d’uns règims de protecció i de gestió adequats, estableix quatre modalitats de protecció especial: parcs nacionals, paratges naturals d’interès nacional, reserves naturals i parc naturals. En l’àmbit del municipi no hi ha cap espai de protecció especial, si bé el terme es troba relativament proper al Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Límit Oest del Parc Natural de l’Alt Pirineu, L’espai natural de protecció especial més proper al municipi de Fígols. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat. Espais protegits en virtut del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran El PTAPA defineix, per al sòl integrat en el sistema d’espais oberts, tres categories: espais de protecció especial, espais de protecció territorial, i espais de protecció preventiva. Espais de protecció especial són aquells espais oberts que actualment ja estan protegits sectorialment per la legislació ambiental i aquells que el PTAPA considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural i agronatural o com a sòls d’alt valor agrícola productiu i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers. Espais de protecció territorial són aquells espais oberts que sense assolir el grau de valors naturals, agraris i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé preservar de la transformació perquè: constitueixen àrees extenses inadequades per al seu desenvolupament urbanístic per raó del seu risc; tenen un elevat valor paisatgístic, identitari, d’estructuració



territorial o d’interès social; tenen un elevat potencial per activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable; o es tracta d’àrees que per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions han de ser reservades per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.

Finalment, el PTAPA qualifica de sòl de protecció preventiva els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El PTAPA considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

En el cas del municipi de Fígols i Alinyà, el PTAPA defineix àmbits concrets de les següents categories:

• espais oberts de protecció especial i, • espais oberts de protecció preventiva

El quadre adjunt recull els espais oberts de protecció especial al municipi i la seva classificació: Espai Classificació Serres d’Odèn-Port del Comte Espai inclòs al PEIN i a la Xarxa Natura 2002 (Prepirineu

Central Català) Serra de Turp i Mora Condal - Valldan Espai inclòs al PEIN i a la Xarxa Natura 2002 Serra de Prada i Obaga de Taús Espai natural de valor regional i corrector territorial. Inclou

l’espai inclòs al PEIN i a la Xarxa Natura 2002 “Serra de Prada-Castellàs”

Riu Segre Espai natural de valor regional i corrector territorial Roca de Balinyó, Roca dels Collars, Roc de Galliner. Espai natural de valor regional i corrector territorial Congost del Riu de Lavansa i altiplà de Montant de Tost. Espai natural de valor regional i corrector territorial Alinyà, Barranc de Bocagelera i riu Perles Espai natural de valor regional i corrector territorial Terrasses baixes en els marges del Segre Sòl d’alt valor agrícola Classificació d’espais de protecció especial a Fígols i Alinyà. Font: PTAPA



Proposta d’espais oberts de protecció especial a Fígols i Alinyà. Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. DTS

Detall de la proposta d’espais oberts de protecció especial a Fígols i Alinyà. Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. DTS La Roca de Balinyó, Roca dels Collars, Roc de Galliner (41C) és una Interessant serralada en una zona força deshabitada. Dominen els ambients oberts, principalment matollars i roquissars, mentre que els boscos principals són els carrascars i les pinedes de pinassa. Els penya-segats del vessant sud de la serra, són el seu principal valor paisatgístic i ecològic amb una fauna rupícola destacable. Presència de dues parelles de trencalòs i també de l’àguila daurada, el falcó pelegrí, el voltor comú i el duc. Interès regional.



El Riu Segre (22C) esdevé un eix connector d’importància regional que interconnecta nombrosos espais d’interès entre la Seu d’Urgell i Organyà. Funcionalitat actualment moderada per la seva fracturació deguda a la presència d’infraestructures viàries, embassaments, nombroses activitats extractives i nuclis urbans. Interès regional. El Congost del Riu de Lavansa i altiplà de Montant de Tost (17C) confoma un Espai aïllat i ben conservat situat estratègicament entre diversos espais naturals d’interès i amb presència d’espècies de fauna rellevants. Destaca la singularitat i bellesa paisatgística del mosaic de prats altimontans, boscos i conreus de secà del Montant de Tost. Interès regional. La Serra de Prada i obaga de Taús (16C) constitueix una gran extensió forestal de bosc madur i ben conservat que hostatja una rica comunitat d’ocells i mamífers forestals com el picot negre, el gall fer, el gat fer i el cabirol. Interès regional. Finalment, l’àmbit conegut com Alinyà, Barranc de Bocagelera i riu Perles (13C) reuneix ambients molt diversos pel fet de presentar un important gradient altitudinal: boscos, formacions arbustives, prats i roquissars. Bona part pertany a la fundació privada conservacionista Territori i Paisatge. Important zona de connexió entre els espais PEIN de carácter pirinenc com Odèn i Port del Compte i els marcadament mediterranis de la vora del riu Segre. Interès regional. Tots aquests espais conformen la funció de connexió entre les zones de major riquesa faunística en dos eixos potents: un primer, de Nord a Sud i de carácter fluvial a través del Segre que enllaça els territoris muntanyencs amb les planes dela Depressió Central i el propi Ebre. L’altre eix, de carácter continental i orientat de Nordest a Sudoest, connecta a través del Port del Compte els poblaments faunístics del Cadí amb els de la serra del Montsec al Pallars Jussà.

Eixos de connectivitat ecològica a la zona estudiada i en el conjunt del PTAPA. Font: PTAPA, DTS Pel que fa als espais de protecció preventiva, el municipi de Fígols i Alinyà acull una significativa reserva de superfície d’aquest tipus de sòl, concentrats fonamentalment entre els nuclis de Fígols i de Perles.



6.- DESCRIPCIÓ I RESULTATS DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA 1.- Descripció de les mesures adoptades i actuacions realitzades amb l’objecte d’informar i de promoure el debat Donada la petita entitat demogràfica del municipi i la petita proporció de sòl urbà que representen els nuclis de població, juntament amb l’Ajuntament, s’ha procedit de la manera següent. En primer lloc, s’ha mantingut un procés de reflexió amb l’Administració local a fi d’establir els criteris de classificació del sòl i les actuacions més rellevants que afecten el desenvolupament urbanístic, de forma que s’arribés a l’acord en els grans temes esmentats. D’aquest seguit de reunions han sortit els criteris d’actuació i els àmbits de creixement dels nuclis, així com la política d’habitatge protegit. L’avanç de POUM ha estat dos mesos en informació pública, Durant aquest període han tingut lloc dues explicacions públiques fetes pel equip redactor amb presència total de més de 60 persones. A més a més s’ha procedit a explicacions individuals concretes a més de 40 persones sota cita prèvia en les dependències municipals.



En temes puntuals, com els que suposen intervencions o propostes específiques, s’han mantingut, mitjançant l’Ajuntament, converses i reunions específiques amb els afectats. Independentment d’això, l’Ajuntament, juntament amb l’equip redactor, ha fet reunions perquè qualsevol interessat pogués fer suggeriments respecte a les propostes. 2.- Aportacions i resultats derivats de les al·legacions i suggeriments presentats durant el període d’informació pública S'ha fet un informe, on es recullen tots els suggeriments fetes durant l'avanç de pla. En total s’han presentat 39 suggeriments per escrit. La major par d’aquets venen referits a precisions en relació a posicions d’antigues eres o espais edificat enfonsats. Tres suggeriments tracten sobre els PAU’s en sentit bé de deixar-los sense efecte, de reduir les càrregues urbanístiques o modificar l’ordenació proposada. Per últim, algunes de les propostes implicaven petits ajustos en el límit de sòl urbà, en algú dels casos per necessitat o desitjos derivats de programes familiars., 3.- Síntesi de les modificacions o aspectes incorporats al Pla a partir de les aportacions o resultats del programa de participació ciutadana Els principals aspectes significatius incorporats al POUM, a partir de les aportacions i reunions, es poden resumir en tres camps: 1.- Assumir la necessitat de simplificar els procediments urbanístics donada la petita magnitud de les propostes i l’escassa capacitat de gestió municipal, de tal forma que el gruix de les actuacions urbanístiques resten lligades a polígons d’actuació amb ordenació definida pel POUM, minimitzant l’ús del planejament especial. 2.- Ajustos del límits del sòl urbà i les superfícies de creixements dels diferents nuclis urbans. 3.- Concreció d’aspectes normatius tant en el sòl urbà com en el no urbanitzable.

7.- OBJECTIUS DE L’ORDENACIÓ, I JUSTIFICACIÓ I DESCRIPCIÓ DEL MODEL D’ORDENACIÓ ELEGIT a. De la classificació del sòl La reduïda complexitat urbanística del municipi de Fígols i Alinyà, juntament amb la petita possibilitat de creixement i els límits de capacitat de gestió, aconsellen que la classificació del sòl quedi reduïda al sòl urbà i al sòl no urbanitzable.



1.- Dins el sòl urbà es presenten les dues variables possibles, el sòl urbà consolidat, que correspon genèricament als nuclis i estructures urbanes existents, i el sòl urbà no consolidat, que correspon als petits eixamplaments. Aquestes operacions urbanístiques, lligades a actuacions d’obtenció de sòl públic, es desenvolupen mitjançant polígons d’actuació urbanística. Del total de la superfície del terme municipal, 10.179,39 ha, el 0,12%, és a dir, 11,74 ha, corresponen al sòl urbà consolidat, i el 0,02%, és a dir, 2,32 ha, corresponen al sòl urbà no consolidat. 2.- Nucli a nucli, la proposta de classificació del sòl urbà, i l’objectiu de les actuacions urbanístiques que es desenvolupen mitjançant polígons d’actuació són les següents. - Fígols Aquest document proposa I'ajust de la delimitació del sòl urbà, tot excloent aquelles parts que es consideren innecessàries i inadequades per raó de la topografia. Es proposa, per una banda, mantenir la imatge del nucli compacta, i de I'altra, estructurar els diferents creixements, en part proposats ja per les Normes, tractant de millorar la seva gestió en polígons. Així mateix, es redacta una normativa i ordenances de I'edificació que ordenin ei conjunt d'edificacions de manera que es mantingui la imatge tradicional del nucli i les formes tradicionals d'assentament, promovent la continuïtat de I'estructura actual, per tal d'evitar que les noves edificacions alterin la imatge i condicions de la resta del nucli. Per últim, es proposa mantenir l’espai d'equipaments, espais lliures i aparcament en el centre, a I'entorn de les basses, element patrimonial pel municipi que es protegeix i esdevé públic, vora el conjunt històric. El Polígon d’actuació urbanística núm. 1, del nucli de Fígols, te per objectiu la creació de una zona residencial amb part d’habitatges protegits i amb la cessions de vials i zones verdes.

El Polígon d’actuació urbanística núm.2, del nucli de Fígols, te per objectiu la creació de una zona residencial amb part d’habitatges protegits i les cessions de vialitat i equipament que donen façana cap el camí de Romanins.

El Polígon d’actuació urbanística núm.3 , del nucli de Fígols, te per objectiu la creació de una zona residencial entre l’actual i la vella carretera i la creació d’un espai de protecció de l’església.

El Polígon d’actuació urbanística núm.4 , del nucli de Fígols, te per objectiu la creació de una zona residencial que tanca el límit sud entre el casc antic i la carretera, amb la creació d’un espai lliure de connexió.

El Polígon d’actuació urbanística núm. 5, del nucli de Fígols, te per objectiu la creació de una zona d’equipaments, l’eixamplament del carrer i el tancament urbà de l’est de Fígols.

- Perles El present document te com a objectiu principal preservar I'estructura tradicional del nucli, tal i com s'ha mantingut fins ara i planteja una delimitació de sòl urbà ajustada a les edificacions existents i en proposa la restauració de les ruïnes existents. Així mateix, per tal de completar la seva urbanització, es reconeix I'accés des de la carretera fins a I'església com a sòl urbà



El Polígon d’actuació urbanística núm. 6, del nucli de Perles te per objectiu la creació de una zona residencial que permet l’obtenció d’un espai per a vialitat i aparcament, millorant l’accesibilitat al nucli. El PAU es delimita exclusivament per l’obtenció de espais per aparcaments i vialitat i, tenint en conte la seva petita magnitud, no queden vinculats a la reserva per habitatges de protecció. - Les Sorts Aquest POUM proposa I'ajust de la delimitació del sòl urbà, incloent la part sud del torrent consolidada per edificacions disperses, per tal de unir-les a la resta del nucli. Planteja també, la connexió en general, de les diferents edificacions existents i el manteniment de les tipologies tradicionals. Proposa dotar al poble d'una millor accessibilitat i com a objectiu principal, proposa la creació d'un nou espai de relació format per un àmbit de zona verda –mirador.

El Polígon d’actuació urbanística núm. 7, del nucli de Les Sorts te per objectiu la creació de una zona residencial al Sud-est del nucli, la cessió d’una zona verda i la creació d’una anella viaria que relligui la part alta de nucli millorant l’accessibilitat, a més de incorporar una nova àrea d’aparcament.

- Als nuclis de Romanins, Canelles, l’Alzina, Alinyà i Llobera no es preveuen actuacions urbanístiques fora del actual límit dels nuclis urbans. - Romanins El planejament estableix una delimitació de sòl urbà amb una petita àrea de creixement que te per objectiu la millora de la vialitat que uneix aquest nucli amb Fígols, mantenint la resta en les actuals condicions. Així doncs, I'objectiu principal del POUM a Romanins és I'ajust de la delimitació del sol urbà.

- Canelles Aquest document proposa delimitar com a sòl urbà les cases i eres existents, amb l’objectiu de preservar la imatge intacte d'aquest nucli i reconeixent les construccions actuals. Es proposa també la restauració de les ruïnes existents.

- L’Alzina Aquest nucli se situa entre el riu de la Pera i el barranc de I'Alzina, ambdós afluents del riu de Perles, en una vessant orientada a ponent, entre les cotes altimètriques +1.350m i +1.425m. Morfològicament el poble es compon d'un nucli històric i un raval. El primer se situa en un esperó rocallós a la cota +1.350m, al voltant de l’església parroquial.

El segon, en unes feixes a la vessant de ponent més enlairades que les del nucli històric, a I'entorn de la cota altimètrica +1.425m i s'estructura bàsicament al llarg d'un carrer, el qual te un traçat i amplada irregular i sempre és delimitat per les edificacions alineades a carrer o be per les



tanques de pedra de les eres d'alçada considerable. Aquesta característica comporta que el buit tingui tanta importància com el ple en la formació de I'espai urbà.

Actualment, la posició del nucli sobre la vall del Mig, amb vistes esplèndides sobre el seu entorn natural, del Parc Natural del Cadi-Moixeró i una certa millora en I'accessibilitat, han fet que la majoria de les cases s'hagin recuperat com a segones residencies i tinguin un aspecte rehabilitat, encara que resten en estat ruïnós alguns edificis, sobretot a I'extrem nord.

- Alinyà Aquest document de POUM proposa I'ajust de la delimitació del sòl urbà, tot excloent aquelles parts que es consideren innecessàries i inadequades per raons topogràfiques o zones amb riscs d'esllavissaments.

- Llobera Aquest document ajusta aquesta delimitació adaptant-la a la realitat actual i proposa també reconèixer les cases en aquest extrem nord, però sense lligar-les al nucli.

3.- Quadres de la classificació i qualificació del sòl Veure annex 1

b. De l’observança de l’objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible De forma sintètica, els objectius ambientals que s’han pres en consideració en la redacció del Pla d’ordenació urbana municipal del municipi de Fígols i Alimyà són els que segueixen: 1.- Biodiversitat i sistemes naturals

Objectiu ambiental 1: Respectar els espais naturals protegits i els sistemes naturals que els integren, inclosos els hàbitats naturals d’interès prioritari, catalogats d’acord amb la Directiva 92/43/CE. Objectiu ambiental 2 : Respectar la connectivitat biològica dels territoris de valor natural sotmesos a planejament. 2.- Sòl Objectiu ambiental 3: Promoure l’eficiència en l’afecció sobre sòls, prioritzant la d’aquells immediats als entorns urbanitzats. Objectiu ambiental 4: Protegir els sòls més fèrtils i de major valor agrícola. Objectiu ambiental 5: Protegir el sòl forestal de valor per raons de biodiversitat, protecció del sòl i funcions hidrològiques.



Objectiu ambiental 6: Deixar lliures les zones subjectes a majors riscos naturals. 3.- Medi hidrològic Objectiu ambiental 7: No afectar riberes ni zones de recàrrega dels aqüífers. Objectiu ambiental 8: Integrar els àmbits de nova urbanització en la xarxa de sanejament municipal. 4.- Canvi climàtic Objectiu ambiental 9: Concentrar el creixement de la mobilitat obligada en els àmbits immediats als nuclis urbans per disminuir la disseminació de contaminants. Objectiu ambiental 10: Potenciació de les energies renovables i adopció de mesures per a la reducció de les emissions de CO2. 5.- Paisatge Objectiu ambiental 11: Protegir els paisatges naturals d’excel·lència que constitueixen l’essència del terme municipal i donar directrius paisatgístiques per al conjunt del territori. Objectiu ambiental 12: Protegir els paisatges rurals (en els nuclis i àmbits immediats) perquè la nova edificació s’integri perfectament en l’arquitectura tradicional del país. Dins de cadascun dels àmbits inclosos en la redacció del POUM de Fígols i Alinyà els principis de sostenibilitat sobre els que es suporten les actuacions proposades són:

a. Compactació dels sistemes urbans b. Optimització dels sistemes urbans existents c. Mobilitat sostenible i integrada amb els usos del sòl d. Estalvi, ús eficient i reciclatge del sòl i altres recursos naturals e. Foment de la construcció sostenible f. Prevenció i correcció de totes les formes de contaminació g. Prevenció de riscos naturals h. Permeabilitat i cohesió ecològica i. Conservació de la biodiversitat i del patrimoni natural en general j. Manteniment i millora de la identitat i la qualitat paisatgística del ambients rurals i

urbans k. Reducció i valoració dels residus l. Cohesió social i millora de les condicions de vida de la població

c. De l’adequació de l’ordenació a les directrius del planejament



Tal i com s’ha descrit al llarg d’aquesta Memòria el Pla d’ordenació urbanística municipal de Fígols i Alinyà s’adequa a les directrius del planejament de rang superior. En efecte, des del punt de vista del planejament territorial, el POUM recull les seves directrius, en el sentit que els creixements urbanístics s’adeqüen a les seves directrius, de forma que el principal creixement es preveu en el nucli de Fígols, mentre que en els altres nuclis urbans les actuacions urbanístiques són d’escassa importància, donant-se un predomini del manteniment del patrimoni construït en relació a qualsevol expansió urbana rellevant. Pel que fa al sòl no urbanitzable, el POUM recull estrictament els criteris establerts a l’article 2.13 del Pla Territorial de l’Alt Pirineu i Aran Pel que fa als espais naturals, PEIN i àmbits de protecció mediambiental, el POUM és totalment respectuós amb ells, recolzant les seves propostes a través dels espais de sòl no urbanitzable de protecció ecològica i paisatgística. d. Mesures adoptades per a facilitar l’assoliment d’una mobilitat sostenible El petit nombre d’habitants del municipi i la dispersió dels seus nuclis fan difícil, per no dir impossible, incorporar aspectes dins aquest POUM per tal de disminuir una part de la mobilitat obligada. En efecte, els desplaçaments al treball diari als nuclis urbans importants de la comarca exigeix la utilització del vehicle privat als habitants dels nuclis no immediats a la carretera C-14. El mateix es pot dir respecte als desplaçaments cap als centres de serveis comarcals, La millor forma d’assolir una mobilitat sostenible en aquest tipus d’estructures urbanes és evitar una major dispersió de la població, evitant la formació de nous nuclis i preveient estructures urbanes compactes en els nuclis existents. e. Diagnosi dels dèficits de les xarxes bàsiques existents, anàlisi dels recursos disponibles i descripció i justificació de les obres i la provinença del recursos necessaris per adaptar, ampliar o millorar aquestes xarxes bàsiques Un aspecte deficitari és el corresponent a les telecomunicacions, la millora de les quals correspon als corresponents operadors. Per últim, aquest municipi té necessitat de millorar la depuració d’aigües residuals. En aquest cas, degut a l’escassesa d’afluents sembla adequada la realització de tractaments d’oxigenació natural a través de filtres verds. En tot cas, es tracta d’actuacions de cost reduït i a l’abast de l’actuació municipal.



QUADRE 1, QUALIFICACIONS EN SÒL URBÀ

CLAUm² m² sostre

residencialm² m² sostre

residencialm² m² sostre

residencial%

XV 40.322,00 0,00 3.381,00 0,00 43.703,00 0,00PS 1.927,00 0,00 0,00 0,00 1.927,00 0,00HI 1.575,00 0,00 0,00 0,00 1.575,00 0,00VP 1.461,00 0,00 3.142,00 0,00 4.603,00 0,00EQ 4.713,00 0,00 785,00 0,00 5.498,00 0,00TA 139,00 0,00 497,00 0,00 636,00 0,00

1 2.228,00 1.336,80 0,00 0,00 2.228,00 1.336,80 4%1 Nucli compacte, clau 1b 9.978,00 5.986,80 0,00 0,00 9.978,00 5.986,80 18%1 Nucli obert, clau 1c 15.640,00 9.384,00 994,00 896,50 16.634,00 10.280,50 32%2 1.210,00 387,20 11.229,00 5.872,22 12.439,00 6.259,42 19%5 8.880,00 4.440,00 0,00 0,00 8.880,00 4.440,00 14%5 5.215,00 2.607,50 2.930,00 1.465,00 8.145,00 4.072,50 13%NE 24.125,00 0,00 192,00 0,00 24.317,00 0,00 0%

117.413,00 24.142,30 23.150,00 8.233,72 140.563,00 32.376,02 100%TOTAL

Nucli antic recinte murat, clau 1a

Urbà tradicional, cases semiaïllades, clau 2bUnifamiliars aïllades, clau 5aUnifamiliars aïllades, clau 5b

Protecció de sistemesHidrogràficEspais lliures / zones verdesEquipaments

No edificable

Viari

ZONES

Total de sòl urbà

SISTEMES

Sòl urbà inclòs en un àmbit d'actuació

Sòl urbà no inclòs en un àmbit d'actuació

Descripció

Serveis tècnics i ambientals



QUADRE 2, QUALIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE

CLAU m² % m² %

XVFVAPPRPSHIVPHDEQTA

20 6.005.473,0021 798.619,00222324a 70.209.992,0025a 24.639.290,0026272829

0,00 101.653.374,00TOTAL

PEIN Altres usos existents

TIPUS DE SÒLProtecció territorialAgrícola de valorForestal de valorPratsValor Natural i de connexió

HidrogràficEspais lliures / zones verdesHabitatge dotacional públicEquipamentsServeis tècnics i ambientals

SISTEMESViariFerroviariAeroportuariPortuariProtecció de sistemes

Total de sòl no urbanitzable

Descripció

Sòl no urbanitzable pendent de planejament*



Codi INE Nom del municipiFÍGOLS I ALINYÀ

QUADRE 4, RÈGIM DE SÒLSuperfície en ha

Sòl urbà consolidat (SUC) 11,74Sòl urbà no consolidat (SNC) 2,32

Total sòl urbà 14,06

Sòl urbanitzable delimitat (SUD) 0,00Sòl urbanitzable no delimitat (SND) 0,00

Total sòl urbanitzable 0,00

Total sòl no urbanitzable (SNU) 10.165,34

Superfície del municipi 10.179,39

%

Figura planej.POUM

99,86%

0,0000

0,12%0,02%

100,00%

0,0000

0,14%

0,0000

QUADRE 5, SECTORS: ÀMBITS DE PLANEJAMENT I D'ACTUACIÓ URBANÍSTICA

NP RS FP NOM Ús Superfície r i t a htges./ha

1 PAU FÍGOLS R 5.314,00 3.577,00 0,00 0,00 0,00 0,35 - -2 PAU FÍGOLS R 2.249,00 1.789,00 0,00 0,00 0,00 0,35 - -3 PAU FÍGOLS R 5.924,00 3.726,00 0,00 0,00 0,00 0,35 - -4 PAU FÍGOLS R 3.908,00 2.956,00 0,00 0,00 0,00 0,35 - -5 PAU FÍGOLS R 1.058,00 668,00 0,00 0,00 0,00 0,50 - -7 PAU PERLES R 735,00 326,00 0,00 0,00 0,00 0,50 - -8 PAU LES SORTS R 3.962,00 2.111,00 0,00 0,00 0,00 0,35 - -

Densitatest /ha

Sòl privat Edif. brut

QUADRE 6, ESTÀNDARD DE ZONA VERDA*

38,16m² de zona verda per 100 m² de sostre residencial inclòs en sector de planejament urbanístic



PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL TERME MUNICIPAL DE

FÍGOLS I ALIYÀ

(L’ALT URGELL)

MEMÒRIA SOCIAL



MEMÒRIA SOCIAL

Necessitat de sòl residencial i habitatge La Memòria d’aquest Pla d’Ordenació ja descriu les característiques de la població d’aquest municipi. S’hi descriuen els grans grups d’edat i es constata l’envelliment de la població i l’estancament en el creixement demogràfic, aspecte que no deixa de suposar una dada molt interessant, ja que suposa que no existeix un procés de despoblament, i que amb certesa es degut a l’augment de llocs de treball en el sector turístic, serveis i la construcció, que actuen com a motors econòmics del municipi, i molt especialment de la veïna Seu d’Urgell. En aquestes condicions s’ha de preveure la possible necessitat de nous habitatges degut a la proximitat a la capital comarcal i als efectes que per a Fígols i Alinyà això pugui causar. A partir d’aquestes característiques, les propostes del Pla d’ordenació han de preveure un creixement lleuger del parc d’habitatges, tant per absorbir els petits creixements com per mantenir el sector econòmic de la construcció. Aquestes dues qüestions tenen, a més a més, una component urbanística fonamental. En efecte, els nuclis d’aquest municipi, amb una trama urbana tancada i una malla viària estreta, no permeten intervencions internes que permetin, d’una banda, la creació d’espais lliures i d’altra, solucionar la pràctica impossibilitat de proporcionar l’aparcament de vehicles necessari per tal d’evitar la penetració de vehicles en la trama urbana o l’aparcament indegut en els caminis d’accés. A la vista d’aquestes circumstàncies, la decisió adoptada en aquest Pla d’ordenació és la de permetre creixements lleugers per alguns nuclis que permetin absorbir, mitjançant petites actuacions urbanístiques, els dèficits de vialitat, aparcament, espais lliures i dotacions, i sempre tenint en compte les circumstàncies topogràfiques específiques de cada nucli. Si es té en compte que, dins els nuclis, l’edificació existent pràcticament ocupa la totalitat del sòl urbà consolidat, la totalitat de la nova edificació ha de situar-se en les àrees sobre les que s’han de desenvolupar els polígons d’actuació. La normativa d’aquest Pla conté les dades concretes de cadascuna d’aquestes actuacions que, resumidament, són les següents: Fígols Superfície destinada a actuacions urbanístiques 18.453,00 m2 Superfície de cessió 5.737,00 m2

Nombre d’habitatges lliures de nova implantació 34



M2 de sostre per habitatge de protecció pública 1.991,00 m2

Núm. d’habitatges de promoció pública 21 Habitatges de protecció Habitatges concertats

14 7

Perles Superfície destinada a actuacions urbanístiques 735,00 m2 Superfície de cessió 217,00 m2

Nombre d’habitatges lliures de nova implantació 3

M2 de sostre per habitatge de protecció pública 0 m2

Núm. d’habitatges de promoció pública 0 Habitatges de protecció Habitatges concertats

0 0

Les Sorts

Superfície destinada a actuacions urbanístiques 3.962,00 m2 Superfície de cessió 1.851,00 m2Nombre d’habitatges lliures de nova implantació 8

M2 de sostre per habitatge de protecció pública 416,00m2Núm. d’habitatges de promoció pública 4 Habitatges de protecció Habitatges concertats

3 1

Per tant, el conjunt de sòls subjectes a actuacions urbanístiques en aquests tres nuclis suposa un total de 23.150,00 m2, dels quals, 7.805,00 (33,71%) estan destinats a espais lliures, aparcament i vialitat, de tal forma que es compleixen els requisits legals exigits al planejament municipal. El nombre màxim d’habitatges és de 70, dels quals 25 queden afectes al règim de protecció, amb el mateix sostre percentual que el nombre d’habitatges que representen sobre el total previst.

Anàlisi de localitzacions alternatives per a l’habitatge de protecció Sembla adequat, en aquest tipus de planejament en què no existeix mes que un nucli de població important, Fígols, que les localitzacions escollides d’implantació d’habitatge protegit s’estenguin a qualsevol actuació urbanística residencial prevista en aquest nucli,, en aquest cas, dintre del sòl urbà no consolidat per la urbanització. Aquesta és la proposta d’aquest Pla, que determina i concreta la necessitat de reserva del trenta per cent per a reserves de sòl per habitatge protegit, d’acord amb la seva llei reguladora, a totes les actuacions dels PAU’s, excepte a Perles donada la petita dimensió del polígon i el seu objectiu.



En tots el casos la reserva garanteix una superfície útil pràcticament de 90 m2 per habitatge.

Quantificació de les reserves mínimes per habitatge de protecció Tal i com s’ha exposat amb anterioritat, les reserves per habitatge de protecció es quantifiquen en un total de vint-i-cinc (25) habitatges. Això suposa un 35,71% de tot el nou parc d’habitatges previst. A cada àmbit de polígon d’actuació, el sostre reservat per a aquests habitatges ha de ser proporcional al sostre total, en relació al nombre d’habitatges de cadascuna de les actuacions urbanístiques proposades. Donades les característiques del municipi no es consideren necessàries majors actuacions en matèria d’habitatge protegit per sobre de la previsió anterior. Mecanismes per a l’obtenció de sòl per a la construcció d’habitatges protegits L’obtenció del sòl per a la construcció d’habitatges protegits de promoció pública no està predeterminada en aquest planejament, degut a la petita entitat de les propostes, d’acord amb les característiques del municipi, si bé, en principi, serà mitjançant la corresponent reparcel·lació. L’edificació d’aquests habitatges ha de quedar, en principi, confiada a les actuacions privades. Donada la petita capacitat de gestió del municipi i dels seus recursos pressupostaris, qualsevol actuació directa per edificar habitatges protegits, prèvia l’obtenció del sòl, ha de produir-se mitjançant la intervenció d’Administracions de caire supramunicipal, o institucions, organismes o instituts públics.

Previsions d’habitatge dotacional públic No es preveu sistema d’habitatge dotacional públic, donat la baixa entitat demogràfica del municipi, i es consideren suficients les reserves que es fan als polígons destinades a habitatge de protecció.

Previsió temporal d’execució de l’habitatge protegit Els terminis per a la construcció dels habitatges amb protecció pública, on no poden ser superiors a 2 anys per a l’inicio de les obres, a comptar des que la parcel·la tingui la condició de solar, i a 3 anys per a llur finalització, a comptar des de la data d’atorgament de la llicència d’obres. (RLU 68.2.h)

Rehabilitació La política de rehabilitació és la principal aposta del POUM en matèria d’habitatge, en plena coherència amb les zonificacions proposades. Es per això que la gran aposta del POUM es conservar la tipologia tradicional protegint l’element fonamental que la caracteritza, és a dir, l’era.



A partir d’aquesta premissa la part fonamental de la activitat arquitectònica ha de girar necessariament sobre la rehabilitació dels elements ja construïts.

Necessitats de reallotjament No es preveuen necessitats de reallotjament, degut a que les actuacions urbanístiques proposades no preveuen afeccions sobre la població o el parc d’habitatges existents.

Anàlisi de la necessitat d’equipaments i adequació del seu emplaçament La tendència, en les comarques de muntanya, a la concentració dels equipaments en els grans nuclis urbans, ha alliberat als petits municipis de bona part de les necessitat d’equipaments. En efecte, la concentració dels serveis de salut i ensenyament a la Seu d’Urgell ha fet caure en desús alguns dels equipaments dels nuclis. De fet, els nuclis dels municipis de Fígols i Alinyà, bàsicament, presenten falta d’espais de relació social i d’espais de jocs per als nens i d’esbarjo. Una altra qüestió són els espais d’aparcament immediats al nucli, absolutament necessaris donada la seva estructura urbana tancada. Aquestes dues qüestions són les que han comportat la proposta d’actuacions urbanístiques proposades pel Pla d’ordenació urbanística. En concret, als nuclis del municipi s’han proposat diverses actuacions, en sòl urbà consolidat i no consolidat, amb l’objectiu de ampliació de l’aparcament. Així mateix s’han proposat als nuclis diverses actuacions tendents a l’obtenció d’espais lliures en ambdós tipus de sòl urbà.

Avaluació de l’impacte de l’ordenació urbanística proposada en funció del gènere, així com respecte els col·lectius socials que requereixen atenció específica

a) Diagnosi de la situació a partir de l’anàlisi de la informació sobre la població La població municipal està molt repartida en els diverses nuclis de població, que estan relativament estabilitzats en quant a la seva demografia. Tots els nuclis disposen dels serveis bàsics necessaris per tal d’assolir una qualitat de vida adequada. Dintre del repartiment de l’activitat econòmica destaquen, en el municipi, els establiments de serveis, per sobre d’altres con la construcció i el comerç al detall o la indústria. L’atur, molt baix en 2009 (Idescat 2009) no te una rellevància especial entre el sexes en que femení es lleugerament superior a l’atur masculí. El mateix es pot afirmar si es comparen els percentatges



de població ocupada per sector, entre els que destaca el sector de serveis amb un 50% dels llocs de treball. Si al costat d’aquestes dades posem les corresponents a la localització de l’ocupació, i observen que segons les mateixes fonts estadístiques la població del municipi treballa bàsicament fora del mateix, i veurem que el municipi te una base de llocs de treball molt feble en relació a la seva demografia. Respecte a la cohesió social s’ha de tenir en conte que la pràctica totalitat de la població (més del 90%) es nascuda a Catalunya, i en gran proporció a la mateixa comarca, fet que minimitza problemes d’integració social. Per últim, en relació als grups d’edat cal dir que s’aprecia una població més envellida que la mitjana de Catalunya, sent aquest el col·lectiu més mereixedor de protecció. b) Valoració de l’impacte social i de gènere del pla 1.- Justificació de la coherència de l’ordenació proposada amb les necessitats detectades La coherència de l’ordenació amb les necessitats detectades passen, en aquest municipi, per qüestions derivades de l’accessibilitat a les llars, moltes vegades dificultades por la feble i estreta xarxa viària que suposa entrebancs a la mobilitat de les persones necessitades de transport rodat. En aquest sentit les actuacions urbanístiques proposades tenen per objectiu fonamental la millora de la trama urbana i l’obtenció d’espais d’aparcament que simplifiquin el trànsit i actuïn con elements dissuasoris a fi de no obstaculitzar la circulació. Tot això, evidentment a l’escala que correspon a la dimensió d’aquest nuclis urbans. Un altre aspecte a tenir en conte és la proposta de millora i ampliació d’espais lliures que permetin al col·lectiu de gent gran i a la població de petita edat gaudir d’àmbits de descans i lleure mínimament formalitzats fora del espai de la llar i sempre propera a aquesta. 2.- Mesures previstes en el pla que contribueixin al desenvolupament del objectius d’igualtat d’oportunitats. La dispersió de la població en els nuclis urbans de Fígols i Alinyà fa difícil la creació d’elements derivats de propostes urbanístiques que aportin una contribució decisiva a aquests aspectes. Igualment, la feble base demogràfica de cada nucli impedeix l’establiment d’una xarxa d’equipaments que coadjuvin a millorar la igualtat d’oportunitats. Ara bé, l’existència d’instal·lacions municipals, qualificats d’equipaments pel pla, permeten l’ús social i la seva adaptació a les mínimes necessitats que la demografia demanda, com pot ser el lloc de reunions de la població de cada nucli, o el de preparació d’iniciatives comuns o de caire col·lectiu. 3.- Previsió de com incidirà l’ordenació proposada sobre la situació originària d’homes i dones i dels altres col·lectius.



Tal i com ja s’ha expressat, la ordenació proposada te, entre els seus objectius principals, la reserva de espais lliures que no existien abans per manca de planejament urbanístic, amb lo que això suposa per la millora de la qualitat de vida dels habitants del municipi. A més a més del que això significa com a benefici general, és especialment important per a la gent jove, els nens i les persones fora de la edat laboral La millora de xarxa viaria que permet millorar l’accessibilitat als habitatges millorant la actual situació derivada de la trama viària històrica amb el que suposa per persones amb mobilitat reduïda o per a la gent gran. Així mateix significa un ajut per a les persones, dones o homes, que assumeixen la responsabilitat de la cura de la llar i el seu abastament.



AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA El municipi de Fígols i Alinyà, te un total de vuit nuclis urbans, alguns d’ells separats per bastants kilòmetres i amb fortes pendents. Inclús el nucli principal, Fígols i el nucli urbà de Romanins pertanyen a una vall diferent de la resta de nuclis urbans. Entre el nucli de Romanins i l’Alzina, la distancia es de prop de vint kilòmetres i amb una diferència de cota altimètrica de quasi vuit-cents metres. Tots els nuclis tenen com a principal centre immediat a Organyà, i La Seu d’Urgell, capital comarcal, com a principal centre de serveis comercials i administratius, a banda dels de tipus cultural, sanitari, etc. La escassa densitat de població del municipi, i la pràctica inexistència de la mateixa en molts nuclis fora dels períodes de vacances o els dies laborables, és a dir, dies sense afluència trística, fa que la mobilitat generada entre nuclis interns del municipi sigui mínima. Més be la tendència és simplement a que es generi transport privat als llocs de treball fora del municipi. Per altre part la activitat econòmica interna del municipi queda pràcticament reduïda a la ramaderia i la agricultura, sense que això generi una mobilitat induïda més enllà de la tradicional. Pel que fa al comerç existeix, sota demanda, un transport públic des de el nucli de Fígols a Organyà. En les circumstàncies descrites no cal efectuar propostes tendents a minorar la mobilitat del transport privat ni proposar mesures de transports alternatius o proposar vies alternatives per vianant o bicicletes.



SOSTENIBILITAT ECONÓMICA DEL POUM L’escassa entitat del municipi, i les seves limitacions econòmiques, fan que les propostes urbanístiques del POUM no recaiguin sobre els pressupostos municipals. En aquest sentit totes les previsions del POUM fan que les càrregues urbanístiques queden afectes als nous desenvolupaments urbans. Es per això que els Polígons d’Actuació Urbanística (PAU) siguin els responsables de la nova obra urbanitzadora i de les cessions de terrenys necessàries per l’execució de la vialitat, els espais lliures i el equipaments, essent també responsables de la connexió als serveis generals i de la millora d’aquets en cas necessari. En conseqüència el POUM fa una proposta que no suposa una carrega pressupostària per l’Ajuntament i esdevé econòmicament sostenible per aquest.



ANNEX 1

IDENTIFICACIÓ DE RISCOS GEOLÒGICS ALS NUCLIS DE FÍGOLS, PERLES, ALINYÀ, LES SORTS, LLOBERA I L’ALZINA D’ALINYÀ DEL

MUNICIPI DE FÍGOLS I ALINYÀ (ALT URGELL)

Download - PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DEL … · torrents i rius de Perles, Fígols i Escales conformant dues valls, molt més important la del sud que la del nord,

Top Related