Download - Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de ... · Maria Llavina i Esteve 4a Tinent d'alcalde - Barris, Benestar Social i Esports Teresa Solé i Cardona Regidora -

Text Refós Aprovació Definitiva (incorpora les prescripcions de l'acord de la CTUB de 27 de gener de 2011)

Memòria d’informació i d’ordenació

Annex 9b: Acord d’aprovació definitiva de la ComissióTerritorial d’Urbanisme de Barcelona i informes d’altresorganismes posteriors a l’aprovació provisional.

Abril 2.011

Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de Palautordera

Equip de revisió

Eduard Fenoy i Palomas Arquitecte

Mireia Salvans i Soley Arquitecta

Jordi Panadès i Dalmases Advocat

Col·laboradors

Estrats, GPC Arqueòlegs

Lluís Vila Bonamusa

Adriana Geladó Prat

Josep Canals i Miquel Geògraf

Ecomoll, SL

Anna Ruiz i Martínez Biòloga

Elisabet Nadeu Ambientòloga

Joan Angelet i Cladellas Economista

INDIC, Iniciatives i dinàmiques comunitàries

DOYMO, Desarrollo, organización, mobilidad

Representants de la corporació en les reunions de seguiment i treball

Joan Mayneris i Parera Alcalde - Festes i Obres públiques

M. Teresa Sabé i Grífu 1a Tinent d'alcalde - Política urbanística i Habitatge

Francisco García i Camacho 2n Tinent d'alcalde - Governació, Règim Interior i Serveis Municipals

Ferran Claudín i Botines 3r Tinent d'alcalde - Ensenyament, Medi Ambient i Sanitat

Maria Llavina i Esteve 4a Tinent d'alcalde - Barris, Benestar Social i Esports

Teresa Solé i Cardona Regidora - Comunicació, Cultura, Igualtat d'oportunitats i Joventut

Marta Obré i Molina Regidora - Noves tecnologies, Atenció ciutadana i Hisenda

Ramon Arabia i Auleda Regidor - Participació ciutadana i Promoció econòmica

Jordi Villacrosa Fàbregas Secretari

Jordi Tomasa Juyol Arquitecte municipal

Lídia Casals Aparelladora municipal

Emili Pajares Enginyer tècnic municipal

Liliana Tomàs Tècnica de cultura de l’Ajuntament

P l a d ’ O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l d e S a n t a M a r i a d e P a l a u t o r d e r a

- T e x t R e f ó s A p r o v a c i ó D e f i n i t i v a -

Memòria: Annexes 5

ÍNDEX

pàgina

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. DIRECCIÓ GENERAL D’URBANISME .............................. 7

1. ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA ............................................................................... 7

2. INFORME ANNEX ............................................................................................................ 21

INFORMES D’ALTRES ORGANISMES POSTERIORS A L’APROVACIÓ PROVISIONAL. ................................................................................................ 47

1. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. DIRECCIÓ GENERAL DE CARRETERES. ....................................... 47

2. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA. DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS. ................................................................... 50

3. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. SERVEIS TERRITORIALS A BARCELONA. .......................................................................................... 50

4. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ. DIRECCIÓ GENERAL DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ. .. 51

5. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. SERVEIS TERRITORIALS A BARCELONA. ......................................... 52

6. GENERALITAT DE CATALUNYA. UNIVERSITAT POMPEU FABRA. INSTITUT D’ESTUDIS TERRITORIALS. ................................................................................................. 53



Memòria: Annexes 7

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. DIRECCIÓ GENERAL D’URBANISME

1. ACORD D’APROVACIÓ DEFINITIVA La Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona, en la sessió de 27 de gener de 2011, ha acordat aprovar definitivament el POUM amb les prescripcions següents:

1.1. Informes

1.1.1 Cal incorporar les prescripcions dels informes següents:

-Direcció General d'lnfraestructures Ferroviàries del Ministeri de Foment (13/8/2009)

Es grafia la línia d’edificació.

-Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge (23/7/2010)

S’ha acomplert la prescripció d’eliminar el PAU16 i el PTMB dóna conformitat al desenvolupament del PPU6.

-Direcció General d'Afers Religiosos (14/12/2010)

S’explica en un apartat posterior.

-Institut d'Estudis Territorials (20/1/2011)


-Direcció General de Carreteres (30/12/2010)


-Direcció General de Xarxes i lnfraestructures de Telecomunicacions (25/1/2011)


-Departament de Cultura (25/1/2011)


1.1.2. Es valora que el POUM, en la versió aprovada provisionalment, incorpora les prescripcions dels informes desfavorables emesos pels organismes sectorials següents:

-Direcció General d'Energies i Mines (5/2/2010)

-Consell Català de l'Esport (19/2/2010)

-ACA (16/3/2010), en relació a les afeccions mediambientals,

sens perjudici que es recapti, si s'escau, un nou informe favorable d'aquests organismes.

1.2. Sistemes

1.2.1. Cal preveure un únic vial que serveixi pels transits industrials i, en el futur de possible variant de la carretera de Campins, tal i com ja proposa l'informe de l'lnstitut d'Estudis Territorials (20/1/2011), de manera que enllaci tant amb la carretera C35 com amb la carretera BV5301 de Seva.

S’ha modificat el traçat de la carretera variant d’accés a Campins, des de l’accés als polígons industrials que ja grafiava el POUM es proposa un nou traçat paral·lel a la línia de l’AVE que connecta amb la carretera de Campins en el mateix punt previst en l’aprovació provisional. S’elimina la reserva anterior de connexió entre la carretera nova de Sant Celoni i la carretera de Campins.

1.2.2. Cal corregir les errades detectades en relació als sòls qualificats de sistema d'espais lliures pel planejament vigent als àmbits de les urbanitzacions dels Bruguers i de Can Bosc, d'acord amb les consideracions que consten a l'apartat de valoració d'aquest acord.

S’han resolt de la següent manera els errors detectats:

Els Bruguers:



Memòria: Annexes 8

S’ha qualificat de sòl d’espais lliures el sòl amb front al carrer de les Acàcies.

L’habitatge a l’est del carrer del Faig es va construir als anys 70. Es manté la ubicació de la qualificació, adequant-ne el límit per tal de mantenir la superfície qualificada de zona privada i de verd públic segons el PGOU

Can Bosc:

Es modifica el límit entre el sistema d’espais lliures i el SNU del nord, segons el planejament vigent.

Es modifica el límit entre el sistema d’espais lliures i la zona 6b5 al nord del carrer Selva.

Es manté la zona verda entre l’av. Vallès i el carrer Selva.

Es manté a zona verda al final del carrer Anoia i s’elimina l’ampliació de la zona 6b5.

1.2.3. Cal o bé acreditar la titularitat municipal de la peça que es qualifica de sistema d'espais lliures situada a l'extrem nord-oest del barri del Pont Trencat en uns terrenys provinents de sòl urbà qualificats de zona 7a , o bé incloure aquests sòls en algun àmbit de gestió per tal de garantir la seva cessió.

La zona verda és de titularitat municipal. S’aporta nota simple de la finca.

1.2.4 Cal regular i establir els paràmetres aplicables a l’àmbit del dipòsit de residus de les Valls tenint en compte l'autorització atorgada per la CTUB de 25/9/2008 i d'acord amb les consideracions que consten a l'apartat de valoració d'aquest acord.

S’ha distingit una subzonificació diferenciada d’una banda, pel que fa al dipòsit de residus classe II autoritzat, definint-lo com a tal i que es troba en fase de clausura, i de l’altra la subzona en la que es troben les instal.lacions de tractament d’afluents del dipòsit amb la seva descripció.

Aquestes instal·lacions resten regulades per les resolucions, acords i convenis sectorials recaiguts.

1.2.5. Cal mantenir la qualificació de sistema d'equipaments i de protecció de sistemes dels terrenys situats a l’àmbit del Pont Trencat ubicats entre la carretera C35 i el carrer Provincial, que el POUM qualifica injustificadament de zona 7b3.

Es mantenen les qualificacions del planejament vigent.

1.2.6. Cal fixar normativament el nombre d'habitatges dotacionals a ubicar en l’àmbit que es qualifica situat al nord del nucli urbà i fixar l'ús assignat a l'equipament a situar en planta baixa. Així mateix, cal afegir els aspectes relatius a la nova qualificació de sòls amb aquest sistema en sòls provinents d'equipaments, en relació al màxim del 5% establert pel TRLU.

S’introdueixen a les normes (art. 131) el sostre màxim i el número d’habitatges màxim del sòl qualificat d’habitatge dotacional. Es concreta que els equipaments comunitaris que es permet instal·lar en planta baixa son els sanitaris, assistencials, culturals i socials.

S’ha afegit a l’apartat 20 de la memòria d’ordenació la justificació.

1.3. Sòl urbà

1.3.1. Cal delimitar un polígon d'actuació en sòl urbà que inclogui els terrenys provinents de sòl no urbanitzable situats a nord-oest de la urbanització de Can Sala, que no estaven inclosos en el pla parcial de Can Sala, fase 1, per tal que es compleixi amb els drets i deures que es deriven de l'actuació en relació a la cessió de sistemes i d'aprofitament urbanístic i a la reserva de sostre destinat a habitatge protegit.

Aquestes situació deriva de l’execució del pla parcial de Can Sala, on la gestió del planejament no devia ser massa acurada i sorgeixen aquestes parcel·les. Els terrenys tenen tots els serveis i els propietaris actuals van comprar-los com a solars, sense obtenir un benefici pels mateixos, i van pagar quotes d’urbanització per les mateixes. Cal tenir present que una de les parcel·les la va vendre l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera.

S’aporta documentació:



Memòria: Annexes 9

Document conforme es van pagar quotes d’urbanització.

Document conforme es compra la parcel·la A5 a l’Ajuntament.

Carta de pagament de l’IBI de la parcel·la 8 provinent de la finca 13A, que la considera urbana.

1.3.2. Cal unificar i completar els paràmetres aplicables als polígons d'actuació i als sectors en sòl urbà, tenint en compte els paràmetres que apareixen a la normativa (articles 147 a 167) i a l'annex amb les fitxes dels polígons i sectors, sense duplicar el seu contingut, tot i recomanant d'unificar el contingut complet en les fitxes corresponents a continuació de l'articulat normatiu i excloure'ls de l'articulat.

S’unifica el contingut de l’articulat normatiu i les fitxes, eliminant els articles i mantenint les fitxes.

1.3.3. Cal corregir les fitxes dels polígons d'actuació suprimint els paràmetres d'edificabilitat bruta en m2st/m2s i de densitat en hab/ha, atès que es tracta de paràmetres bruts aplicables a sectors pendents de fixar l'ordenació, i mantenir els paràmetres de sostre i de nombre d'habitatges, indicant també el nombre d'habitatges de renda lliure i els de protecció pública.

Es modifiquen les fitxes eliminant els conceptes de densitat i edificabilitat i fixant els habitatges de renda lliures i els de protecció pública.

1.3.4. Cal corregir el valor de sostre màxim admès en els polígons d'actuació en coherència amb l'ordenació dibuixada a les fitxes, i especificant si hi ha sostre computable corresponent a les plantes sotacoberta en cada cas.

Es revisen els sostres dels PAU i s’indica si part del sostre està en planta sotacoberta.

1.3.5. Cal reduir el nombre màxim d’habitatges en els polígons d'actuació amb sòls qualificats de zona d'edificació unifamiliar aïllada (PAU11, PAU12), en coherència amb les parcel·les que resulten d'aplicar els paràmetres propis de la zona corresponent (parcel·la mínima i façana mínima a vial).

Es modifica el número d’habitatges màxim del PAU12, que es fixa en 15 habitatges. El PAU 11 és d’habitatge plurifamiliar, per tan no hi ha aquest problema. Potser hi ha un error i es sol·licitava que es justifiqués pel PAU10 que si que te habitatge unifamiliar. Al PAU10 es fixa el número d’habitatges en 8 unifamiliars i 9 plurifamiliars HPO.

1.3.6. Cal reduir el nombre màxim d'habitatges en els polígons d'actuació, de manera que la ràtio resultant sigui de com a mínim de 90 m2st/hab pels habitatges de renda lliure i de 80 m2st/hab pels habitatges de protecció pública, sense considerar en el còmput global del sostre el corresponent a la planta sotacoberta.

Es modifica el número màxim d’habitatges dels PAUs en funció de les densitats indicades.

1.3.7. PAU 1: Cal refondre en la fitxa la totalitat de paràmetres normatius i de condicions gràfiques d'ordenació en planta i secció provinents del PMU Casc antic (2003/10532) i distingir el sostre destinat a ús residencial del destinat a altres usos (comercial i hoteler) previst en l'edificació amb front a la placa Santa Maria i indicar-ho també en el plànol d'ordenació, i mantenir el nombre màxim de 30 habitatges.

Es refonen els paràmetres del PMU casc antic a la fitxa del PAU1.

1.3.8. PAU 2: Cal refondre en la fitxa els paràmetres normatius provinents del PMU Casc antic (2003/10532), a banda de la nova ordenació proposada.

Es refonen els paràmetres del PMU casc antic a la fitxa del PAU2, exceptuant l’ordenació.

1.3.9. PAU 3, PAU 8, PAU 9: Cal modificar l'ordenació de l'edificació de les dues illes situades entre els carrers Consolat de Mar, Ramon i Cajal, Josep Anselm Clavé i Antoni Gaudí, considerant tant els àmbits dels tres polígons d'actuació (PAU 3, PAU 8, PAU 9) com de la resta de sòls d'aquestes illes, tant pel que fa a l'ocupació en planta com al nombre de plantes, per tal que resulti una volumetria més coherent amb la de l'entorn i seguint l'ordenació per alineació a vial pròpia de la qualificació en illa tancada (clau 3).



Memòria: Annexes 10

En l’illa que comprèn el PAU9 s’opta per una alineació en illa tancada a similitud de les illes veïnes, mentre que en l’illa que comprèn el PAU3 i PAU8 s’opta per una edificació aïllada donades les preexistències edificades en ella.

1.3.10. PAU 10: Cal concretar la implantació volumètrica dels edificis plurifamiliars sobre el terreny, dibuixant en planta l'edifici i/o edificis i definint en secció la seva relació amb la topografia existent i amb el nou vial previst, i si així es justifica la seva correcta implantació en uns terrenys amb pendents superiors al 20%. Així mateix, caldria incloure en el polígon el tram de vial encara pendent d'obrir de prolongació del carrer Margarida situat al sud-est de l’àmbit.

S’ha concretat la implantació volumètrica de l’edificació plurifamiliar, que s’ha ubicat en l’extrem nord del PAU. S’han modificat els paràmetres del PAU per adequar-los a la nova ordenació.

1.3.11. PAU 13: Cal excloure del polígon d'actuació els sòls corresponents a la vialitat ja executada del carrer Indústria situats a l'extrem nord-est de l’àmbit, que sembla que ja estarien cedits. Així mateix, cal incloure com a càrrega d'urbanització del polígon les voreres dels carrers Indústria i Antoni Gaudi, que encara estan pendents d'execució.

L’àmbit grafiat recull el sòl pendent d’executar de l’àmbit de l’estudi de detall “d’ordenació de volums i alineacions en el solar delimitat pels carrers: Dr. Robert – Antoni Gaudí – Indústria”. Aquest àmbit incloïa el carrer Industria ja que manca executar la vorera nord del vial per tal que aquest tingui l’amplada de 12 metres que feia possible que el bloc pogués ser de planta baixa i tres plantes pis. Donat que aquesta vorera s’ha d’executar en terrenys de diferent propietat i que aquest vial no estava inclòs dins l’àmbit del pla parcial de la Serra es manté la delimitació de l’àmbit. S’adjunten fotografies conforme manca urbanitzar part del vial.

S’afegeix a la fitxa que el PAU te com a càrrega urbanística externa la urbanització de la vorera del carrer Antoni Gaudí.

1.3.12. PAU 16: Cal classificar de sòl no urbanitzable els terrenys corresponents a l’àmbit situat a l'extrem nord de la urbanització de Can Paga que s'inclou en el polígon d'actuació, atesa la complicada topografia i la massa boscosa existents.

S’elimina el PAU 16.

1.3.13. PMU 2: Cal concretar l'ordenació obligatòria i vinculant incloent l’àmbit en un polígon d'actuació urbanística, donada la reduïda dimensió de l’àmbit i la seva posició en uns terrenys molt propers al marge dret del riu Tordera. Cal reduir la densitat a 79,2 hab/ha per tal que resultin un màxim de 53 habitatges (36 HRLL i 17 HPP) i fixar, que en cas de desenvolupar-se abans que el PMU3, el sector assumirà el cost d'obtenció dels terrenys del vial compartit pels dos sectors i l'execució de la totalitat del vial esmentat.

Es delimita el PAU 16 que inclou el sòl de l’anterior PMU 2 fins al límit de camí. Es fixen els habitatges segons l’indicat i s’inclou en la fitxa que l’àmbit assumirà l’execució de la totalitat de la AAU 1 (anterior AAU 3) en cas de desenvolupar-se abans que el PAU 18 (antic PMU 3).

1.3.14. PMU 3: Cal concretar l'ordenació obligatòria i vinculant incloent l’àmbit en un polígon d'actuació urbanística, donada la reduïda dimensió de l’àmbit i la seva posició en uns terrenys molt propers al marge dret del riu Tordera. Cal reduir la densitat a 74,5 hab/ha per tal que resultin un màxim de 19 habitatges (13 HRLL i 6 HPP) i fixar, que en cas de desenvolupar-se abans que el PMU2, el sector assumirà el cost d'obtenció dels terrenys del vial compartit pels dos sectors i l'execució de la totalitat del vial esmentat.

Es delimita el PAU 18 que inclou el sòl de l’anterior PMU 3 fins al límit de camí. Es fixen els habitatges segons l’indicat i s’inclou en la fitxa que l’àmbit assumirà l’execució de la totalitat de la AAU 1 (anterior AAU 3) en cas de desenvolupar-se abans que el PAU 16 (antic PMU 2).

1.4. Sòl urbanitzable

1.4.1. Cal unificar i completar els paràmetres aplicables als sectors en sòl urbanitzable, tenint en compte els paràmetres que apareixen a la normativa (articles 178 a 183) i a l'annex amb les fitxes dels sectors, sense duplicar el seu contingut, tot i recomanant d'unificar el




contingut complet en les fitxes corresponents a continuació de l'articulat normatiu i excloure'ls de l'articulat.

S’unifica el contingut de l’articulat normatiu i les fitxes, eliminant els articles i mantenint les fitxes.

1.4.2. Cal classificar de sòl urbanitzable amb pla parcial aprovat l’àmbit del sector industrial de Can Vernedes-Ca n'Auleda, establint a la fitxa que el planejament vigent és el Pla parcial del sector (2003/8532) aprovat definitivament el 18/2/2004 i la Modificació del pla parcial del sector (2007/29786) aprovada definitivament el 16/1012008, tot i excloent de la regulació del sòl urbà les zones corresponents al sector que el POUM considera.

Es classifica com a sòl urbanitzable amb pla parcial aprovat (PPU 5), establint que el planejament vigent és el PPU i la MP del PPU aprovats.

S’eliminen les claus 7c2 i 8b3.

1.4.3. Sector PP1: Cal afegir a la fitxa com a condició que el pla parcial preveurà un vial paral·lel al camí Vell de Sant Celoni al nord-oest d'aquest que reculli la vialitat interna del sector, per tal de no interferir en el trànsit de pas que circula pel camí Vell de Sant Celoni i per separar el més possible l'edificació residencial respecte aquest front, atès que aquest vial és actualment la principal via d'accés als sectors industrials situats més a l'est des de la carretera BV5301.

S’afegeix a la fitxa l’indicat.

1.4.4. Sector PP3: Cal excloure del sector la vialitat ja executada corresponent al passeig del Remei (antiga carretera) situada a l'extrem est del sector, atès que forma part del domini públic. Cal incloure en els sectors en tota la seva amplada i longitud, el tram del carrer de la Capella de Sant Sebastià, situat a l'estem sud del sector, per tal de completar la trama urbana de l'entorn, atès que es tracta de vialitat encara no executada.

S’ha exclòs la vialitat del passeig del Remei i s’ha inclòs la totalitat del carrer Capella de Sant Sebastià.

1.4.5. Sector PP5: Cal estudiar i preveure una connexió amb els sòls urbans de Sant Celoni o de Santa Maria de Palautordera, de manera que amb una actuació que pugui ser o no plurimunicipal es connecti el nou creixement i donar els serveis adequats a la nova població, tot mantenint, també, el nou accés previst des de la carretera C35. Cal incloure dins del sector, com a àmbit discontinu, la peça de sòls d'equipament provinent de sòl no urbanitzable situada a l'extrem oest del barri del Pont Trencat, entre la línia ferroviària i la carretera C35, amb l'objecte de garantir la seva cessió com a sòls públics d'equipaments.

El POUM ha optat per classificar com a sòl urbanitzable no delimitat l’àmbit del PPU 5, identificant-lo com a SND 1, donada la dificultat d’establir en aquesta fase la viabilitat de les propostes viàries. El POUM grafia un possible vial de connexió amb el barri del Temple i manté la connexió amb la C-35.

En la fitxa del SND1 s’estableix que no hi ha limitació temporal per a la seva delimitació i que caldrà resoldre la vialitat de connexió amb la C-35 (ja sigui millorant el pont actual o bé amb un nou vial per sota la via del tren) i el Temple o Sant Celoni.

El sòl d’equipaments no s’inclou dins del sector ja que ja se n’ha obtingut la cessió com a sòl públic d’equipament. En un principi es va preveure la delimitació d’un polígon d’actuació que inclogués els sòls objecte del conveni signat entre l’Ajuntament i el propietari per tal d’assegurar la cessió del sòl d’equipaments i la ubicació del sostre que recollia el conveni en la parcel·la ubicada al carrer de l’antiga carretera Provincial, però donat que ja s’ha realitzat la cessió s’opta per no delimitar polígon i es manté la ubicació del sostre que fixava el conveni en la parcel·la indicada.

1.4.6. Sector PP6: Cal modificar els paràmetres i condicionants del sector d'acord amb el planejament anterior i considerant també els aspectes següents: cal adequar el sostre proposat per a una actuació hotelera, tot i considerant en el còmput a efectes d'edificabilitat la part de planta soterrani on s'ubiquin usos propis de l'hoteler, a banda dels complementaris com l'aparcament o els espais de servei; cal establir els condicionants relatius a l'accés des de la carretera C35 i la cessió dels sòls necessaris pel seu desdoblament; cal fixar les cessions preceptives de sòls d'espais lliures.




S’han modificat els paràmetres del PPU 6, especificant l’edificabilitat sobre rasant i sota rasant.

1.5. Àmbits d'actuació urbanística

1.5.1. AAU2 Ampliació EDAR: Cal afegir a les fitxes dels sectors PP1, PP2, PP3 i PP4 que es fixa el sistema d'actuació d'expropiació per a l'obtenció dels sòls i, la proporció del finançament de l'actuació, així com que el primer sector que ha de desenvolupar l'actuació pugui recuperar l'aportació en el desenvolupament de la resta de sectors.

S’ha afegit l’indicat a la fitxes dels sectors PPU1, PPU2, PPU3 i PPU4 i s’ha modificat la fitxa de la AAU2 concretant que el sistema d’actuació és el d’expropiació.

1.5.2. AAU3 Vial Tordera: Cal establir el sistema d'actuació per expropiació i fixar que el primer sector que es desenvolupi haurà d'urbanitzar la totalitat del vial, sens perjudici que en el desenvolupament del segon sector es pugui recuperar l'aportació econòmica proporcional, cal configurar el vial amb un girador.

A la fitxa de la AAU1 (anterior AAU3) es fixa que el sistema d’actuació és el d’expropiació i en les fitxes del PAU16 i PAU18 s’estableix que el primer a desenvolupar haurà d’urbanitzar la totalitat de la AAU1.

Es grafia un girador a l’extrem del vial.

1.6. Documentació i normativa urbanística

1.6.1. Cal incorporar una base topogràfica clara amb corbes de nivell cada metre en els plànols d'ordenació dels sòl urbà i urbanitzable a escala 1/2000.

Es modifiquen les bases.

1.6.2. Cal incorporar les prescripcions que consten a l'informe annex, relatives a la normativa urbanística del POUM i al refós del planejament vigent.

S’explica en un apartat posterior




DOCUMENTACIÓ PUNT 1.2.3




2. INFORME ANNEX Cal aclarir que la numeració dels articles de la normativa urbanística ha variat. Els articles als que es fa referència en la contesta de les prescripcions es refereix a la numeració antiga. Entre parèntesi s’incorpora la referència a l’article de la normativa del Text refós de l’aprovació definitiva.

1. Normativa

Un cop revisada la normativa urbanística del POUM de Santa Maria de Palautordera, cal fer les consideracions següents:

-Amb caràcter general, cal substituir les referències a la legislació urbanística per les corresponents al TRLU (*)

S’han substituït les referències al TRLU 2005 pel TRLU 2010.

-Amb caràcter general, es recomana suprimir els preceptes que contenen meres copies de la legislació vigent i regular normativament només els conceptes propis del planejament general, ja que altrament quan es modifiquen les normatives de rang superior s'incorre en una contradicció. Altrament es recomana excloure referències a normatives sectorials, que són en tot cas d'obligat compliment ja que sempre resulten parcials i no es fa referència totes les normatives sectorials d'aplicació.

S’ha suprimit l’indicat.

-Cal sistematitzar la normativa en índex i subíndex en cada precepte per tal d'ordenar les seves determinacions, en especial pel que fa als preceptes que regulen les zones i sistemes.

S’ha corregit

-Cal unificar i completar els paràmetres aplicables als polígons d'actuació i sectors en sòl urbà i als sectors en sòl urbanitzable, tenint en compte els paràmetres que apareixen a la normativa (articles 147 a 167 i articles 178 a 183) i a l’annex amb les fitxes corresponents, i sense duplicar el seu contingut. Es recomana unificar el contingut complet en les fitxes corresponents a continuació de l’articulat normatiu i excloure'ls de l’articulat. 1.

S’ha unificat al contingut a les fitxes, eliminant els articles normatius.

Art.3.2 Cal afegir al cos normatiu del POUM I’agenda i els annexos normatius.

S’ha afegit. (art. 3.2)

Art.5 Es recomana fer esment de possibles plans sectorials i territorials com a causes de possible revisió.

S’ha afegit. (art. 5)

Art.6 Es recomana no fer una transcripció legal i afegir en canvi ets criteris del decret 26/2009 de mesures fiscals, financeres i administratives per a la formulació de modificacions puntuals del POUM.

S’ha modificat. S’ha simplificat l’article amb remissió als requisits de les modificacions establertes als articles 97, 98, 99 i 100 de la LU. (art. 6)

Art.9.2 Cal puntualitzar que el sostre residencial establert que no computa que no es té en compte pel còmput de reserva d'habitatge protegir ha d'estar legalment establert.

Es manté igual. L’article té la mateixa dicció que l’art. 57.4 LU. (art. 9.2)

Art.11 Cal especificar en primera instancia que el desenvolupament del POUM en sòl urbà es fa de forma immediata mitjançant l’atorgament de llicències d'obres i, pel que fa als polígons d'actuació, tal i com especifica el precepte. Cal afegir la diferencia entres polígons de sòl urbà amb cessió d'aprofitament o els que per no tenir els objectius de transformació de l’article 70.2.a), no tenen aquest deure.

S’afegeix el primer apartat. (art. 11)




El deure de cessió no el regulem aquí, a cadascuna de les fitxes ja ho indiquem.

Art.14 Cal fer referència als plans especial per a la concreció de l’ús i ordenació dels equipaments.

S’ha modificat. (art. 14)

Art.15 Cal afegir, igual que en els plans parcials, un apartat sobre la localització de l’habitatge protegit, els deures de cessió d'aprofitament i la referència al sistema d'actuació.

S’ha modificat. (art. 15.7, 15.8, 15.9)

Art.15.3 Cal afegir que els usos principals ubicats en subsòl computaran a efectes d'aprofitament de l’àmbit.

S’ha modificat. (art. 15.3)

Art.15.4 Cal afegir el concepte de densitat d'habitatges i intensitat d'usos no residencials com possibles alteracions que motiven la necessitat de modificació del POUM prèvia a PMU.

S’ha afegit l’indicat. (art. 15.4)

Art.15.5 El redactat final d'aquest precepte hauria de ser d'aplicació en modificacions puntuals ja que els plans de millora només desenvolupen les seves previsions i per tant no han de tenir continguts que modifiquin aquestes previsions.

Es manté igual. L’article transcriu el que diu l’art. 91 RLU. (art. 15.5)

Art.15.6 Cal fer referència que en cas d'optar per ordenacions de volums diferents cal que sigui el pla de millora el que prevegi dues o més ordenacions concretes diferenciades o bé estableixi sobre una ordenació concreta els paràmetres i la quantificació de la seva possible alternativa.

S’afegeix precisió. (art. 15.6)

Art.15.7 Cal puntualitzar que els plans de millora urbana concretaran la ubicació de la reserva dels sistemes ja que la seva quantificació és pròpia del POUM. Cal precisar que els sistemes ja existents i els sòls públics demanials, obtinguts en el si del desenvolupament urbanístic no computaran a efectes de generar aprofitament.

S’ha concretat el primer incís. (art. 15.10)

Respecte el segon incís cal aclarir que aquí regulem els PMU, no la gestió ni si computen o no els sistemes existents.

Art.16 Es recomana suprimir la repetició de la legislació vigent i en canvi afegir aquelles característiques pròpies del municipi en el contingut del planejament sectorial com puguin ser l’agrupació dels espais lliures i equipaments per aconseguir peces amb mides suficients etc. Cal precisar que els sistemes ja existents i els sòls públics demanials, obtinguts en el si del desenvolupament urbanístic no computaran a efectes de generar aprofitament.

Ja trobem correcte la regulació establerta, que és la legal.

No estem regulant la gestió ni el còmput dels sistemes o sòls públics. (art. 16)

Art.16.2 Cal fer referència que en cas d'optar per ordenacions de volums diferents cal que sigui el pla de millora el que prevegi dues o més ordenacions concretes diferenciades o bé estableixi sobre una ordenació concreta els paràmetres i la quantificació de la seva possible alternativa, en aquest sentit cal suprimir la part final del redactat a partir de "- sempre que no es prevegi ...-“.


Art.16.3 Els plans parcial "han de precisar les obres bàsiques d'urbanització"

El POUM recull el que diu l’article 65 del TRLU 2010, en que s’estableix que “poden precisar les obres bàsiques d’urbanització” i posteriorment ja especifica que el pla parcial no serà executiu fins que es compti amb el projecte d’urbanització aprovat que les defineixi. (art. 16.3)




Art.16.8 El POUM no determina l’aprofitament mitjà que era una característica pròpia de la legislació urbanística derogada, el que ha de determinar és l’obligatorietat de la cessió dels sòls corresponents al 10% de l’aprofitament de cada sector.


Art.16.10 Cal suprimir questa determinació ja que no es preveu que es compleixin altres determinacions sectorials que, en tot cas cal complir.

S’ha suprimit.

Art.22.3 Cal excloure del còmput d'aprofitament aquells sistemes generals que ja han estat executats i tots els sòls públics obtinguts en el si del desenvolupament urbanístic anterior al POUM. Cal no confondre els sismes locals amb els sistemes generals, en aquest sentit els sistemes generals no poden computar a efectes de sistemes generals mínims.


Art.22.5 Cal suprimir del precepte les característiques concretes dels polígons d'actuació que ja es preveuen en les fitxes corresponents. Cal sistematitzar aquests àmbits d'actuació com a polígons d'actuació.


Art.24.3 Si la precisió de límits és superior al 5% cal veure si és possible la seva tramitació d'acord amb la legislació o bé, pel fet de no adaptar-se als criteris establers en la legislació per a la seva modificació per generar noves carregues o beneficis, cal tramitar una modificació del POUM.


Art.25.6 També han de garantir la resta de deures del planejament com són les reserves d'habitatge protegit o la cessió dels sòls d'aprofitament preceptius.


Art.26 Es recomana suprimir aquest precepte ja que es mera transcripció de la llei.

S’ha suprimit.

Art.27 Cal situar les determinacions d'aquest precepte en el capítol anterior.

S’intercala al final del capítol anterior.(art. 18)

Art.31 Manca el sistema hidrològic.

S’ha introduït. (art. 30)

Art.31.1 Cal incorporar en l’ús residencial totes les modalitats d'allotjament de persones amb pernocta com són residencies d'estudiants, de gent gran(sempre que no s'adaptin als usos sanitaris assistencials), albergs, cases de vacances, refugis, hotels, pensions, residencials mòbil (càmpings), i dins el mateix ús separadament l’ús d'habitatge. Dins l’ús d'habitatge cal incorporar els hotels-apartament i els apartaments turístics.

S’ha corregit. (art. 30)

Art.31.2 Cal separar els usos terciaris del usos comercials per a una millor regulació urbanística de l’ús comercial adaptada als conceptes de la legislació sectorial. En aquest sentit cal afegir als usos d'oficines i serveis els serveis personals de perruqueria, locutori per a separar-los dels usos comercials. Pel que fa als usos comercials cal condicionar la instal·lació dels mitjans i grans establiments dins la trama urbana consolidada a l’amplada del vial d'accés que no hauria de ser inferior a 15 metres i a tenir dins la pròpia, parcel·la els aparcaments propis de l’activitat, sens perjudici que es vulguin afegir altres limitacions.


Art.31.2.2 Pel que fa a les oficines i serveis vinculats a altres usos cal suprimir la referència ja que en esser propis dels usos principals es considera que urbanísticament ja queda definit en el propi ús.





Art.31.2.3 Cal situar aquest ús en l’apartat dels usos residencials.


Art.31.3 Cal suprimir la referència a la gestió de residus ja que hi ha altres normatives sectorials d'aplicació. Cal descriure les activitats amb paràmetres objectivables per a l’atorgament de les llicencies, com són els sorolls, horaris necessitats de carrega i descarrega a la via pública, emissió de sorolls etc amb possibilitat de mesuració concreta. Cal excloure les prohibicions no motivades.


Art.31.3.b) Manca un "no" davant de "produeixen gasos,...".


Art.31.3.5 Cal aclarir si la reserva d'aparcament afecta només als usos de magatzem i, en aquest cas, o bé suprimir aquesta determinació d'aquest apartat o bé regular les reserves d'aparcament per a la resta d'usos. En tot cas quan es tracta de magatzems la reserva sembla molt gran ja que es tracta d'activitats amb pocs treballadors.

S’ha corregit, col·locant les reserves d’aparcament segons ús en un article conjunt i excloent-les d’aquest. (art. 30)

Art.31.3.7 Cal excloure els usos complementaris de les estacions de servei que no siguin propis del mateix ús, en tot cas quan es preveu l’ús d'estació de serveis en una zona es poden admetre els altres usos que es considerin necessaris. En aquest sentit cal fer constar que no s'ha especificat quins són els usos complementaris de la resta d'usos.


Art.31.3.8 Cal suprimir aquest apartat d'acord amb les prescripcions del precepte anterior.


Art.31.4.1 Cal suprimir el subíndex ja que només hi ha un apartat. Cal incorporar els usos de serveis tècnics dins els usos d'equipaments.

S’ha corregit

Art.31.5 Cal entendre com a ús d'aparcament aquella activitat desvinculada dels usos principals dels edificis als que puguin donar servei i no a partir d'un nombre de places.


Art.31.6.3 Cal excloure els centres veterinaris dels usos sanitaris assistencials.


Art.31.6.4 Cal excloure el segon paràgraf que no es correspon amb el precepte.


Art.31.7 Cal que les activitats artesanals de transformació de productes agrícoles estiguin relacionades amb els productes produïts en la pròpia finca.


Art.31.9 Cal suprimir l’ús d'espais lliures com a tal, i regular-ho, en tot cas, dins del sistema d'espais lliures, ates que es tracta d'una distinció dins dels sòls destinats a sistemes i no pas d'un ús.

S’ha eliminat. (art. 30)

Art.32 Cal actualitzar la referència legal.


Art.37.1 La ordenança municipal pot ser més restrictiva que la normativa del POUM, però no pot ser contraria a aquesta.

S’ha afegit a l’article. (art. 36)




Art.37.2 Sens perjudici que una ordenança municipal pugui ser més precisa cal que el POUM estableixi els tipus d'activitat que es poden permetre en cada situació relativa, segons les molèsties que puguin generar.

S’ha regulat. (art. 36)

Art.38.2 Cal fer referència als tipus d'activitat segons el grau de les molèsties de sorolls, vibracions, contaminació, etc.

S’ha regulat. (art. 37 a 42)

Art.39 Cal sistematitzar el precepte amb índex i subíndex. Cal especificar la necessitat del projecte acústic que ha de ser la mesura de la incidència i la possible permissivitat de l’ús. Igualment cal establir els nivells de les vibracions admeses, en aquest sentit cal excloure les solucions constructives concretes descrites que s'entén que estan encaminades a reduir vibracions fins a un nivell tolerable per la contigüitat dels usos. Cal establir una gradació del tipus d'activitat permesa segons horari però excloure l’hora concreta que es pot regular en una ordenança, així s'aconsella establir els tipus d'activitats admeses en horari nocturn depenent de les activitats de carrega i descarrega, de sorolls i vibracions i, també, de l’aforament dels locals.


Art.40 Cal suprimir el precepte ja que no s'han de definir les activitats concretes sinó el seu nivell d’incidència respecte l’entorn.

S’ha eliminat.

Art.42 S'aconsella suprimir el precepte ja que si s'adopten les mesures correctores de la incidència automàticament l’activitat canvia de categoria.

S’ha eliminat.

Art.43 Cal excloure del precepte totes les mesures internes de funcionament dels aparcaments que es poden regular amb una ordenança. En canvi cal regular les reserves mínimes de places d'aparcament per a cada ús.

Ja ens sembla correcte com està. Les reserves mínimes per cada ús les tenim a la regulació de l’edificació. (art. 44)

Art.44 i 45 Cal excloure la regulació d'usos específics i regular en la normativa urbanística del POUM els usos urbanístics comercials, de serveis personals, recreatius o de restauració de forma genèrica, sens perjudici de poder regular el seu nivell d’incidència, també de forma genèrica. Així no s'entén la limitació d’alçada per a aquestes activitats en concret ni es considera admissible la limitació de la façana a la via pública ja que no es paràmetre que pugui limitar-se segons la incidència sobre l’entorn.

S’han modificat els títols dels articles per tal de regular usos i no activitats. (art. 45 i 46)

Art.47.a) Per al tipus d'ordenació segons alineació a vial cal distingir els paràmetres basics d’alçada, nombre de plantes i fondària edificable, així com la densitat d'habitatges o la intensitat dels altres usos admesos.


Art.47.b) Manca establir com a paràmetre bàsic el nombre de plantes i la façana mínima, així com la densitat d'habitatges i la intensitat dels altres usos i entendre que la separació és un paràmetre que no essent bàsic pot esser modificat en un instrument de planejament derivat.


Art.47.c) Cal establir per aquest sistema d'ordenació que els paràmetres basics són el sostre i el gàlib edificatòria dibuixat en plànol, així corn la densitat d’habitatges i la intensitat dels altres usos.

S’ha corregit. (art.48)

Art.49.3.b) Cal establir que en sectors de planejament derivat es computarà tot el sostre que es destini als usos admesos, tant si es situa en plantes sobre rasant com si es situa sota




rasant, sens perjudici que en sòl urbà consolidat en els tipus d'ordenació d'alineació a vial o de volumetria específica es puguin situar usos amb aprofitament sota rasant.

S’ha corregit.

Art.49.3.d) Cal que els altells no computin a efectes d'edificabilitat en l’ordenació segons alineació a vial, així com les golfes i les edificacions en pati d'illa entenent que aquests espais són el resultat de l’ordenació i que, si aquesta es vol modificar seran també resultants de la nova ordenació però no computen en el moment de la transformació com a sostre traslladable.

S’ha corregit. (art. 50.3.d)

Art.49.5 Cal suprimir el concepte de sostre real que pressuposa que hi ha un sostre que no és real.

S’ha corregit, dient que és el real edificat. (art. 50.5)

Art.50 Cal modificar el redactat de l’article fixant unes ràtios de 90 m2st/habitatge pels habitatges de renda lliure i de 80 m2st/habitatge pels de protecció pública i establint que aquests paràmetres són aplicables en aquelles qualificacions on estigui admès l’ús residencial però limitat només a la tipologia plurifamiliar, i excloent per tant la seva aplicació en les tipologies unifamiliar i en filera.


Art.52 En el tipus d'ordenació segons alineació a vial cal establir l’alçada màxima segons la rasant del carrer.


Art.54 Cal determinar que les plantes soterrani computaran a efectes d'edificabilitat en els sectors de planejament derivat quan s'hi ubiquin els usos principals admesos.


Art.56 Cal limitar l’inici de la planta golfes respecte l’últim forjat real o possible a 60 cm.

Es regula en edificació alineada a vial. No es regula en les disposicions general de l’edificació ja que s’entén que en les edificacions aïllades i en volumetria específica aquesta limitació no te sentit. (art. 57)

Art.58 Cal suprimir la regulació de les antenes i fer una regulació comuna per tots els tipus d’instal·lacions.

S’ha modificat la regulació. (art. 59)

Art.65 Cal suprimir el precepte ja que el pla especial de patrimoni és el que determina els elements a protegir i les llicencies han de ser reglades sense que es puguin detectar elements a protegir de forma subjectiva.

S’ha eliminat.

Art.67 La parcel·la mínima no hauria de ser un paràmetre basic sens perjudici d'establir una parcel·la i façana mínima a efectes de noves particions. Cal establir la superfície de la parcel·la mínima.

S’ha eliminat la parcel·la mínima com a paràmetre bàsic. La parcel·la mínima es fixa en cada zona. (art. 68)

Art.70 Cal establir la mida de la façana mínima.

La façana mínima es fixa en cada zona. (art. 71)

Art.71 Es recomana permetre accessos a aparcaments reculats de façana per a una millora en la maniobra.


Art.75 Cal limitar l’inici de la planta golfes respecte l’últim forjat real o possible a 60cm.

S’ha afegit el que establia l’article 85. (art. 76)




Art.81 Cal prohibir els usos d'habitatge en pati d'illa si aquests no formen part de l’habitatge situat dins la fondària edificable.


Art.84 Cal regular les reserves d'aparcament segons tots els tipus d'ordenació d'igual forma i completar la regulació separant els usos comercials dels de serveis personals, oficines etc. incloure els usos industrials i els usos d'equipaments. Cal regular les dimensions de les places d'aparcament en una ordenança. Cal corregir la densitat d'habitatges d'acord amb prescripcions anteriors.

S’ha eliminat aquest article.

S’ha regulat amb un nou article, dins les Disposicions generals de l’edificació. (art. 67)

S’han afegit els usos d’equipaments, i els comercials i de serveis.

Es manté la regulació de les dimensions de les places d’aparcament.

Art.85 Cal suprimir el precepte i regular el paràmetre d'acord amb prescripcions en preceptes comuns anteriors.

S’ha eliminat. (està a l’art. 76)

Art.91 Cal regular la separació entre edificacions dins una mateixa parcel·la amb distancies concretes segons l’alçada dels edificis.

Es regula en cada zona. (art. 90)

Art.96 Cal suprimir la regulació que ha de ser comú a tots els tipus d'ordenació.

S’ha eliminat. S’ha regulat en un nou article, dins les Disposicions generals de l’edificació. (art. 67)

Art.97 En el tipus d'ordenació segons volumetria específica, el paràmetres definitoris són el sostre i l’edificabilitat neta, i el gàlib dibuixat en plànols d'ordenació enlloc de l’ocupació.


Art.104 Cal suprimir d'acord amb prescripcions anteriors.

S’ha eliminat. S’ha regulat en un nou article, dins les Disposicions generals de l’edificació. (art. 67)

Art.113 La distinció entre el sòl urbà i no consolidat no confereix distinció en el regim del sòl que és de sòl urbà. Així com el sòl urbanitzable no es distingeix a efectes de regim entre delimitat i no delimitat.


Art.116 El punt 3 del precepte no es correspon amb el títol ni la regulació dels apartats anteriors.

S’ha suprimit. (art. 113)

Art.118.8 Cal entendre els serveis tècnics com a equipaments d'acord amb la llei d'urbanisme.

Ja s’hi inclouen. (art. 115.8)

Art.121 Cal suprimir els tipus de vies que no continguin regulació diferenciada.

Es manté la distinció de tipus de vies. (art. 118)

Art.121.3 Les edificacions no tenen caràcter provisional sinó els usos, es recomana no restringir els usos provisionals respecte els de la llei.

S’ha eliminat. (art. 118.3)

Art.121.5 La línia d'edificació de carreteres es preceptiva en tots els règims de sòl.

S’ha corregit. (art. 118.5)




Art.124 Per a la instal·lació de serveis públic en subsòl del sistema d'espais lliures cal establir condicionants que garanteixin en tot moment l’ús de la superfície i en àmbits de mides superiors als 5.000 m2 la plantació de vegetació i arbrat com a mínim. Cal restringir els accessos i afectacions de la superfície dels espais lliures a un 5% de la seva superfície que no es podrà sumar a altres edificacions que donin servei a l’espai lliure en superfície.

S’ha regulat. (art. 121)

Art.125.3 Es recomana suprimir els subtipus que no tinguin regulació diferenciada.


Art.125.5 Cal suprimir la possibilitat dels horts que limitar l’accés públic als espais lliures.

S’ha restringit l’ús d’horts a una ocupació d’un 10% de la superfície. (art. 122.5)

Art.125.6 Els parcs esportius no tenen en el POUM una zona concreta, tampoc s'estableix una clau identificadora i donat que es poden confondre amb equipaments esportius cal suprimir la seva regulació, sens perjudici d'establir en els parcs la possibilitat d'ubicar-hi pistes esportives a l’aire lliure d'accés al públic en general, sense edificació de suport que pugui sobrepassar el 2% del parc.

Es suprimeix la regulació i s’afegeix que es poden fer pistes esportives als parcs. (art. 122)

Art.126 Cal aclarir la titularitat prevista pels sòls i la seva adscripció o no al sistema d'espais lliures o bé si poden formar part dels espais lliures de les parcel·les privades.

S’especifica que poden ser públics o privats. (art. 123)

Art.127 Cal fer referència a l’article 6 del reglament i la seva regulació.

Al punt 7 ja fa referència a l’article 6 RDLU. (art. 124)

Art.128 Cal incorporar els serveis tècnics com un ús del sistema d'equipaments que pot ser compatible amb l’ús principal o bé tenir una parcel·la independent.

S’ha afegit que l’ús de serveis tècnics és compatible en aquests sòls. (art. 126.4)

Art.130 No es podran situar en sòl no urbanitzable els serveis tècnics que donin servei exclusiu als sòls urbans de l’entorn sinó només aquells que precisin d'una ubicació concreta en aquests espais.


Art.132 Cal afegir en la primera part del precepte que es classifica de sòl urbà aquells sòls que assoleixen les condicions esmentades i que el POUM ha considerat aptes per aquest fi i no només fer esment a les condicions de la llei. Pel que fa als drets i deures es recomana fer referència a la llei no copiar aquesta.


Art. 136 a 144 Per tal de clarificar el redactat d'aquests articles, que en molts casos són d'una extensió considerable, cal establir un apartat independent per a cada subzona dins del mateix article i assignar els subíndex corresponents en relació als conceptes que es regulen en cadascuna de les subzones (definició, condicions de parcel·lació, condicions d'edificació; condicions d'ús, etc.).

Cal suprimir els altres usos diferents del d'aparcament (comercial, restauració, etc.) com a usos admesos en la planta soterrani de les zones en sòl urbà corresponents a les claus 1,2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 11, que si que es podrien admetre com a usos compatibles de l’ús principal residencial, però situats en tot cas en les plantes sobre rasant.

S’han afegit apartats i subapartats i s’han eliminat els altres usos de planta soterrani. (art. 133 a 141)

Art. 136 (zona de nucli antic. 1a, 1 b, 1 c)

Cal refondre en la regulació de les subzones 1a, 1 b i 1c les determinacions del PMU nucli antic (2003/10532).

El POUM ja ha refós la regulació del PMU casc antic a les claus. (art. 133)




Art.137 (zona d'eixample. 2a, 2c1, 2c2, 2c3)

Cal refondre en la regulació de la subzona 2a les determinacions del PMU nucli antic (2003/10532).

El POUM ja ha refós la regulació del PMU casc antic a la clau 2a. (art. 134)

Art.138 (zona d'illa tancada. 3)

Art.139 (zona d'illa oberta. 4a, 4b, 4c1, 4c2)

Cal fixar a la subzona 4c2 o bé l’edificabilitat neta de parcel·la o bé dibuixar en els plànols d'ordenació la volumetria vinculant de l’edificació indicant les cotes corresponents, tot i establint-ho normativament.

S’ha afegit l’edificabilitat. (art. 136)

Art.140 (zona de cases agrupades. 5a, 5b1, 5b2, 5b3, 5b4, 5b5, 5b6, 5b7, 5b8)

Cal suprimir la subzona 5a o bé completar-la amb la seva regulació, ates que només apareix enumerada però no regulada. S'indica, a més, que no s'identifiquen sòls qualificats amb aquesta clau.

S’elimina la subzona 5a. (art. 137)

Art.141 (zona de cases aïllades. 6a1, 6a2, 6a3, 6a4, 6a5, 6a6, 6a7, 6a8, 6a9, 6b1, 6b2, 6b3, 6b4, 6b5, 6c)

Cal suprimir la subzona 6b3, en coherència amb la prescripció relativa a la urbanització de Can Bosch que consta a l’apartat de refós de planejament vigent corresponent a la MPG Can Bosch, els Bruguers i Can Pagà (1996/2437), que figura més endavant.

Cal afegir a la regulació de la subzona 6b5 que el sostre màxim admès per unitat d'edificació és de 500 m2st, en coherència amb els paràmetres de la zona 3e2 de PGO, de la qual prové.

No s’elimina la subzona 6b3 (veure apartat 2.1.3).

S’ha completat la subzona 6b5. (art. 138)

Art.142 (zona industrial. 7a, 7b1, 7b2, 7b3, 7c1, 7c2, 7c3, 7c4, 7c5)

Cal suprimir la subzona 7a o bé completar-la amb la seva regulació, ates que només apareix enumerada però no regulada. S'indica, a més, que no s'identifiquen sòls qualificats amb aquesta clau.

Cal suprimir la subzona 7b2, en coherència amb la prescripció relativa als sòls industrials del Pont Trencat que consta a l’apartat de refós de planejament vigent corresponent a la MPG riera, de Vallgorguina, sector la Resisa i Pont Trencat (1997/1471), que figura més endavant.

Cal excloure la possibilitat d'incrementar l’alçada màxima a la zona 7b3, i modificar la regulació per la qual s'admet més d'una activitat per parcel·la fixant que s'admet 1 activitat per cada 400 m2 de sòl, condicionat a que totes les activitats confrontin a vial en un front mínim de 10 m. cadascuna.

S’elimina la subzona 7a.

No s’elimina la subzona 7b2 (veure apartat 2.1.4).

S’ha completat la subzona 7b3. (art. 139)

Art.143 (zona de serveis. 8b1, 8b2, 8b3, 8b4, 8b5)

Art.144 (zona de conservació. 11 a1 , 11a2, 11a3, 11a4, 11a5, 11b)

Cal suprimir la subzona 11b o bé completar-la amb la seva regulació, ates que només apareix enumerada però no regulada. S'indica, a més, que no s'identifiquen sòls qualificats amb aquesta clau.




S’elimina la subzona 11b. (art. 141)

Art.145 (zona de verd privat. 18)

Es recomana excloure la zona de verd privat i regular els espais de parcel·la no edificables dins de la regulació de la zona que correspongui, ja que el verd privat no pot, en cap cas, esdevenir parcel·la independent. En cas de mantenir la zona, cal afegir que els sòls qualificats de zona de verd privat no poden tenir la consideració de parcel·la independent respecte la parcel·la edificable a la qual donen servei.

S’ha afegit la consideració. (art. 142)

Art.146 Cal corregir el llistat de sectors a desenvolupar mitjançant Pla de millora urbana, en coherència amb les prescripcions de l’acord de la CTUB considerant aquells àmbits on s'han de substituir els sectors per polígons d'actuació.


Art.150 Cal corregir el llistat de polígons d'actuació, en coherència amb les prescripcions de l’acord de la CTUB.


Art. 147 a 149 i Art. 151 a 167 Cal unificar i completar els paràmetres aplicables als sectors i als polígons d'actuació en sòl urbà, tenint en compte els paràmetres que apareixen a la normativa (articles 147 a 167) i a l'annex amb les fitxes dels polígons i sectors, sense duplicar el seu contingut, tot i recomanant d'unificar el contingut complet en les fitxes corresponents a continuació de l’articulat normatiu i excloure'ls de l’articulat.

S’ha unificat el contingut a les fitxes.

Art.170 Es recomana no copiar la llei i en canvi establir les condicions específiques que es vulguin prescriure pel desenvolupament dels sectors com poden ser agrupació d'espais lliures, pendents d'aquests superfície mínima deis equipaments etc.

Es manté com està. (art. 147)

Art.174 i 175 Donat que les zones no tenen regulació normativa, cal suprimir la seva determinació.

S’eliminen els articles, eliminant també la referència a la clau que es feia a la fitxa dels sectors.

Art.176 Cal regular els paràmetres en el sector urbanitzable que conté aquesta zona per evitar duplicitat de regulacions.

S’elimina l’article, transcrivint els paràmetres a la fitxa del sector.

Art. 178 a 183 Cal unificar i completar els paràmetres aplicables als sectors en sòl urbanitzable, tenint en compte els paràmetres que apareixen a la normativa (articles 178 a 183) i a l’annex amb les fitxes dels sectors, sense duplicar el seu contingut, tot i recomanant d'unificar el contingut complet en les fitxes corresponents a continuació de l’articulat normatiu i excloure'ls de l’articulat.

S’ha unificat el contingut a les fitxes.

Art.184 i següents Cal suprimir tot allò ja regulat en normativa sectorial.

S’ha corregit i suprimit referència a Llei 6/98 per la nova referència a la Llei de Prevenció (PACA) (art. 152 i següents)

Art.194 Cal corregir la referència al precepte 183 que no s'ajusta al propòsit descrit. En qualsevol cas no es poden regular casos contraris a allò dispost en la llei i el reglament d'urbanisme.

Cal referir l’article al 197 de la Normativa (108 LU i 119.1d) RLU. (art. 162)

Art.196 Es recomana no considerar tampoc la situació del volum disconforme quan la superació dels paràmetres bàsics descrits sigui inferior al 10%.

S’ha afegit a l’article. (art. 164)




Art.197.1.c) El grau de disconformitat és el regulat en el precepte anterior i el Pla ja el regula pel que cal suprimir el redactat propi de la llei.

Les obres de gran rehabilitació no poden comportar la legalització de densitats d'habitatges superiors a les previstes ni d'intensitats del altres usos previstos per la zona. Tampoc es poden admetre increments de volum.

S’especifica que l’apartat c) és d’aplicació pel planejament derivat i s’afegeix un nou apartat f) que incorpora l’explicitat sobre obres de gran rehabilitació. (art. 165)

Art.203.1 Cal corregir esmenar la referència a l’article 183 de la Llei d'urbanisme, la qual ha de ser a l’article 191 del TRLU.


Art.203.3 Cal corregir el redactat d'aquest apartat, ja que no és objecte del POUM la regulació de les unitats mínimes forestals i de conreu del municipi. En canvi, sí que ho és l’establiment de les dimensions mínimes de les finques en sòl no urbanitzable i la regulació de les possibilitats de divisions o segregacions. En qualsevol cas, aquestes dimensions mínimes només poden ser coincidents o superiors a les de les unitats mínimes forestals o de conreu que corresponguin.

S’ha introduït que és a títol informatiu, i que venen regulades per normativa sectorial. (art. 171.3)

Art.203.4 Seria convenient establir la possibilitat de segregar de les finques en sòl no urbanitzable una part de dimensió inferior a la mínima, sempre que, en el mateix acte, aquesta s'agrupi amb una altra finca confrontant i que la resta de la finca matriu mantingui una dimensió superior o igual a la de la finca mínima que correspongui.


Art.204.7 Cal afegir que els talussos resultats de l’obertura, ampliació o modificació del traçat d'un camí tindran un pendent inferior o igual a la proporció 1:3 (alçada:base), en coherència amb el regulat en l’article 207.1 en relació amb els moviments de terres.


Art.205.2.c Cal afegir que l’espai tancat a l’entorn d'un habitatge haurà de mantenir el seu caràcter rústic i que es preservarà la seva continuïtat paisatgística amb l’entorn.

S’ha afegit. (art. 173.2.c)

Art.205.4 En coherència amb l’establert en l’article 204.8, cal garantir que la distancia mínima de les tanques respecte l’aresta del camí sigui de 3 m, la qual cosa pot suposar puntualment distancies de més de 5 m a l’eix del camí, ja que les amplades dels camins s'han fixat amb un valor mitja i no màxim.


Art.211 Atès que no s'observa cap diferència normativa entre la subzona de bosc dens, clau 22a, i la subzona de bosc clar, clau 22b, cal suprimir aquesta divisió en subzones de la zona forestal de valor, clau 22, amb l’objectiu de simplificar l’estructura de la qualificació del sòl no urbanitzable.

S’ha unificat la subzona 22a i 22b. (art. 179)

Art.213.4 Per tal de clarificar la regulació d'usos, cal corregir el redactat d'aquest apartat substituint-lo pel següent:"4.Condicionsd'ús: els usos i activitats es regulen en el quadre de l’article 214 d'aquestes normes. Caldrà aplicar el més restrictiu entre la zona que se li i assigna i el de la protecció sectorial paisatgística. En el cas d'usos condicionats, caldrà donar compliment tant a les condicions imposades en la zona que se li assigna, com a les corresponents a la protecció sectorial paisatgística."

S’ha substituït el redactat de l’article. (art. 182.4)

Art.214.5 Respecte el quadre d'usos i activitats cal tenir en compte el següent:

Cal condicionar els centres de jardineria i venda de plantes a la seva situació en la finca on hi hagi el conreu de les plantes comercialitzades.





Cal condicionar les activitats comercials de venda de llenya a la seva situació en la finca on hi hagi l’activitat forestal o de tractament de residus vegetals productora de la llenya comercialitzada.


No pot ser admissible en cap qualificació del sòl no urbanitzable l’activitat de magatzem de terres, considerada com a activitat permanentment implantada en el territori de dipòsit temporal de materials procedents de la construcció, la qual cosa seria contraria el regim d'ús del sòl no urbanitzable establert pel Text refós de la Llei d'urbanisme. Per contra, podria considerar-se admissible el dipòsit de terres procedents d'obres de la construcció en la zona de sòl rústic o erm comú, quan tingui per única finalitat la millora de finques rústiques, d'acord amb l’establert en el Decret 396/2006, de 17 d'octubre, pel qual es regula l’intervenció ambiental en el procediment de llicencia urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d'obres de la construcció. Així mateix, pot ser admissible en la zona de sòl rústic o erm comú el dipòsit de terres procedents de l’obra pública. En qualsevol cas, cal condicionar els dipòsits de terres a la correcta restauració final del sòl afectat.


Cal preveure la possibilitat d'autorització de plantes de compostatge de residus urbans i de plantes de compostatge de materials vegetals en el sòl rústic o erm comú, si més no, per satisfer les necessitats de tractament dels residu generats en el mateix municipi de Santa Maria de Palautordera.

S’ha introduït, condicionat a que sigui de gestió municipal. (art. 183)

Cal limitar la construcció de noves gasolineres i estacions de servei amb restauració i comerç a la zona de sòl rústic o erm comú, atès que aquesta és la qualificació de la major part dels terrenys situats a l’entorn de la xarxa viaria territorial.

S’ha afegit la limitació de que han de mantenir una distància entre elles de 5 Km mínim. (art. 183)

Art.215 Cal afegir que les actuacions en sòl no urbanitzable s'han d'ajustar, en qualsevol cas, a les possibilitats d'ús establertes per a les diferents zones en l’article 214 d'aquesta normativa. En aquest sentit, cal suprimir la referència a l’ús de càmping dels apartats 1.f) i 2 d'aquest article, ja que en l’article 214 aquest ús ha estat establert com a incompatible en totes les zones del sòl no urbanitzable.


Art.216.5 Cal suprimir aquest apartat, ja que les condicions d'edificació ja estan regulades, per a cada ús concret, en els apartats següents d'aquest mateix article i la duplicitat de regulacions existents pot conduir a errors d'interpretació de la normativa.

S’ha suprimit.

Art.216.6 Per tal de clarificar el redactat d'aquest article, cal agrupar dins de l’apartat 6 la regulació de tots els paràmetres generals de l’edificació (alçada màxima i número de plantes, separacions mínimes, construccions, mesures d'integració visual, situació, altres requisits, etc.), mentre que, per a la regulació dels paràmetres específics de cada un dels tipus de construcció (construccions ramaderes, construccions agrícoles, construccions per a activitats d'explotació de recursos naturals, casetes d'horta, habitatge, etc.) caldrà establir un apartat independent per a cada un dels tipus, amb el subíndex que els correspongui.

Alçada i número de plantes màxim: Cal limitar l’alçada màxima de 7 m per a l’ús d'habitatge distribuït dues plantes, mentre que els volums d'habitatge d'una única planta han limitar-se a una alçada màxima del carener de la coberta de 5 m. Així mateix, cal limitar l’alçada dels magatzems agrícoles a 7 m. Les construccions destinades a qualsevol altre ús, que segons aquesta normativa han de ser exclusivament de planta baixa, hauran de tenir una alçada màxima del carener de la coberta de 5 m, llevat de les casetes d'horta, en que s'entén adequada l’alçada màxima prevista de 3,50 m.




Cal establir que l’alçada dels elements tècnics serà la mínima tècnicament imprescindible per a la instal·lació de que es tracti.


Condicions de les construccions de caràcter agrari o ramader: Cal corregir aquest apartat per tal que es refereixi, exclusivament, a les construccions ramaderes, amb el títol de "condicions de les construccions ramaderes". D'altra banda, la regulació de qualsevol tipus de construcció i magatzem agrícola s'ha d'incloure en l’apartat actualment titulat "condicions de les construccions per magatzems”, el qual, per a una major claredat, cal titular: "condicions de les construccions agrícoles".

Pel que fa a l a regulació de les construccions ramaderes, cal suprimir el paràmetre del volum màxim, per quant, amb els paràmetres d'ocupació i alçada màxims establerts, queda perfectament definit el volum edificable màxim.

D'altra banda, cal establir que l’ocupació màxima de les construccions ramaderes sigui de 1.000 m2 per cada 3 ha de terres de conreu disponibles en la finca, amb un màxim absolut de 3.000 m2, de manera que aquesta ocupació màxima de 3.000 m2 requereix una finca mínima de 9 ha de terres de conreu.

Cal establir, a més, l’obligació d'enderroc de les construccions ramaderes en el cas de clausura de l’explotació ramadera.


Condicions de les construccions per activitats d'explotació de recursos naturals: Pel que fa a les activitats d'explotació de recursos naturals, cal precisar que es tracta específicament d'activitats extractives, les quals es desenvolupen a l’aire lliure i tenen, a més, una durada temporal limitada i l’obligació de restauració del terreny a la seva clausura. Per tant, cal suprimir-hi les possibilitats d'edificació, llevat de les petites construccions destinades a vestidors i serveis, amb una superfície construïda màxima de 50 m2. Aquestes construccions seran enderrocades a la clausura de l’activitat extractiva, amb la restauració dels terrenys.


Condicions de les construccions per magatzems: Cal substituir el títol actual pel següent: "Condicions de les construccions agrícoles", tal com s'ha assenyalat anteriorment. Aquest apartat s'ha d’entendre referit, per tant, a qualsevol tipus de construcció i magatzem agrícola.

En la regulació d'aquestes construccions agrícoles, cal substituir el paràmetre de volum edificable màxim, pel d’ocupació màxima, establint que la construcció agrícola serà únicament de planta baixa i tindrà la ocupació mínima que sigui estrictament necessària en per a l’explotació agrícola existent en la finca, sense superar en cap cas una ocupació màxima de 300 m2 per a finques de conreu de seca, de superfície igual o superior a 3 ha, i de 100 m2 per a finques de conreu de regadiu, de superfície igual o superior a 1 ha.

Cal establir, a més, l’obligació d'enderroc de les construccions agrícoles en el cas de clausura de l’explotació agrícola.


Condicions de les construccions per casetes d'horta: Cal suprimir, per les raons exposades anteriorment, la determinació del volum edificable. Cal establir, a més, l’obligació d’enderroc de les casetes d'horta, en el cas de clausura de l’explotació agrícola.

D'altra banda, cal regular les condicions específiques per a la instal·lació d'hivernacles en els sòls agrícoles.

S’han regulat els hivernacles. (art. 185.9 i 185.10)

Condicions de les construccions per habitatge: Cal suprimir, per les raons exposades anteriorment, la determinació del volum edificable. D'altra banda, ates que s'admet la construcció en planta baixa i una planta pis, cal establir, a més de l’ocupació màxima de 200 m2, una superfície edificable màxima de 250 m2. Aquests paràmetres s'han de considerar màxims absoluts, independentment de que la finca pugui tenir una dimensió molt superior a




la mínima establerta. Tanmateix, cal precisar que per a la construcció de nous habitatges caldrà garantir la seva vinculació amb una explotació agropecuària en funcionament en la finca, d’acord amb l’article 50 del Reglament de la Llei d'urbanisme, i que la finca tingui una superfície igual o superior a la mínima que correspongui.


Parcel·la mínima: Cal suprimir l’apartat titulat "parcel·la mínima", ja que, als efectes de segregacions ja està regulada per a cada zona del sòl no urbanitzable, mentre que, als efecte d'edificació, esta regulada en relació amb cada tipus d'edificació.

Finalment, cal suprimir el darrer paràgraf d'aquest article, erròniament numerat com a apartat 6 igual que l’apartat anterior, ja que el procediment per a l’autorització de noves edificacions agropecuàries esta regulat en l’article 220 d’aquesta normativa. D’altra banda, cal aclarir que els paràmetres edificatoris establerts per aquesta normativa no poden ser superats en cap supòsit, ni per cap procediment.


Art.217.1 Cal suprimir la referència a la finca de 25 ha de sòl forestal, ja que l’activitat ramadera està regulada com a incompatible en els sòls forestals, segons el quadre de l’article 214 d'aquesta normativa.


Art.218.1 Cal suprimir aquest apartat, ja que no hi pot haver cap altra actuació urbanística permesa en sòl no urbanitzable que les regulades en l’article 47 del TRLU i en els articles del Reglament de la Llei d'urbanisme que el desenvolupen, la qual cosa sens perjudici que algunes d'aquestes actuacions puguin estar únicament subjectes a llicencia municipal.

S’ha suprimit.

Art.220.1 Atès que els llindars establerts pel Reglament de la Llei d'urbanisme, recollits en aquest apartat, tenen per únic objecte la determinació del procediment d'aplicació per a l’autorització de noves construccions agrícoles o ramaderes o de l’ampliació de les existents, però que, en cap cas, poden considerar-se com un mecanisme per superar les limitacions del pla, cal substituir el primer paràgraf d’aquest apartat pel text següent: "1. Els projectes de construccions i les dependencies pròpies d'una activitat agrícola, ramadera, forestal o, en general, rústica, s'han de sotmetre al procediment regulat per l’article 48 de la Llei d'urbanisme si superen el llindar d'una ocupació en planta de 500 m2."

Cal aclarir que la normativa no ha de fer referència al llindar del sostre total de 1.000 m2, ja que, en admetre’s únicament edificació en planta baixa, el sostre total serà sempre coincident amb la superfície d'ocupació. Així mateix, tampoc s'ha de fer referència al llindar de 10 m d’alçada, ja que el pla no admet edificacions d'aquesta alçada.


Art.224 A continuació de l’actual redactat de l’apartat 3, cal afegir el següent: "..., o el regulat als articles 48 de la LU i 57 del RDLU, segons correspongui”.

D'altra banda, cal afegir que no s'admet l’ampliació de cap de les construccions preexistents en sòl no urbanitzable que no s'ajustin al regim d'ús del sòl no urbanitzable establert pel TRLU i pel POUM, ja siguin destinades a habitatge o a qualsevol altre ús.

S’ha afegit.

S’ha especificat que “només s’admetran les ampliacions de les construccions...” (art. 193.3)

Disposició transitòria primera: Es recomana completar amb el redactat contingut en els preceptes articulats, però mantenir aquesta regulació només en aquest apartat transitori corregit d'acord amb aquells i suprimint els articles corresponents.

Es manté igual.

Disposició transitòria tercera: Cal suprimir el segon paràgraf d'aquesta disposició transitòria, per quant per "manteniment de l’ús" no es pot entendre altra cosa que el manteniment de "l'ús concret que va ser objecte d'autorització", tal com ho determina l’apartat 3 de la Disposició transitòria setena del Reglament de la Llei d'urbanisme, i no l’establiment de




qualsevol altre ús que es pugui incloure en el mateix epígraf de la classificació d'usos del POUM.

S’ha suprimit.

Disposició derogatòria: Cal llistar els documents de planejament que perden vigència.

S’ha introduït

Disposició final: Cal llistar els documents de planejament que queden vigents.

S’ha introduït

2. Refós de planejament vigent

Analitzades les determinacions provinents dels documents de planejament vigent anteriors, es valora que el POUM modifica i/o ajusta justificadament alguns dels paràmetres o condicionants establerts en aquests documents, tret dels que s'assenyalen a continuació.

En aquest sentit, cal que el POUM els refongui (en plànols d'ordenació i en normativa) en base a les consideracions següents:

2.1. Planejament general:

2.1.1. MPG qualificació zona residencial oberta, clau 3c1 (1991/2483)

Cal corregir les condicions d'ús de la subzona 5b5, substituint la modalitat plurifamiliar de l’ús residencial per la modalitat unifamiliar.

Es corregeix indicant que l’ús és unifamiliar agrupat.

2.1.2. MPG traçat BV5301, TGV, Gutermann, Lab-Circuits, abocador de les Valls (1994/236)

Cal modificar els plànols d'ordenació en relació a l’àmbit de Lab-Circuits, qualificant de sistema d'espais lliures (clau V) la franja de 10 m. d'amplada de separació respecte la carretera, fixant el seu manteniment a càrrec privat, i qualificant de protecció de sistemes (clau S) en sòl urbà la franja de 20 m. d'amplada de separació respecte el riu Sec.

Cal modificar la regulació de la zona 7c4, tenint en el següent:

Cal fixar a l’àmbit la condició de parcel·la única i indivisible, amb activitat única, i acreditar la seva inscripció al Registre de la Propietat.

Cal fixar l’alçada màxima de 12 m.

Cal afegir la reserva mínima de places d'aparcament en interior de parcel·la a raó de 1 plaça/4 treballadors i de 1 plaça/150 m2st.

Cal corregir les condicions d'ús establint els següents: industrial (categories 1a, 2a, 3a i 4a en situacions A, B, C i D), magatzem, oficines al servei de l’activitat industrial, habitatge (màxim d'una unitat pel vigilant)

S’ha modificat l’ordenació segons la MP i s’ha fixat a la normativa que el manteniment de la zona verda és a càrrec privat.

S’ha concretat que la parcel·la és única i indivisible i s’ha fixat l’alçada a 12 m.

S’ha introduït la reserva mínima de places aparcament.

S’adeqüen els usos a l’indicat en la prescripció, excepte pel que fa a admetre industria de categoria 4a, ja que no es vol indústria d’aquest tipus en el municipi.

Cal presentar la documentació acreditativa de la formalització a favor de l’ajuntament de la cessió dels terrenys destinats a sistemes mitjançant escriptura pública inscrita al Registre de la Propietat en relació als terrenys ocupats per les instal·lacions de Gutterman SA i de Lab-Circuits SA, d'acord amb la prescripció d'ofici incorporada per la CTUB de 6/7/1994 i per la qual es condicionava l’executivitat en aquests àmbits.

S’aporta documentació que acredita les cessions dels sòls:

Els sòls del polígon Gütermann estan inscrits al Registre de la Propietat




Els sòls de Lab Circuits es va fer una acta de compareixença de cessió, però no estan inscrits al Registre de la Propietat. Actualment s’està negociant amb l’empresa per a realitzar una modificació puntual del POUM per ampliar el sòl urbà degut a les demandes de producció. El POUM incorpora el sòl de Lab Circuits en un polígon d’actuació que te per objecte finalitzar el procés de gestió formalitzant la inscripció de les cessions al Registre de la Propietat.

2.1.3. MPG Can Bosch, els Bruguers i Can Paqà (1996/2437)

Cal modificar els plànols d'ordenació, tenint el següent:

Urbanització de Can Bosc:

Cal regularitzar el límit entre els terrenys qualificats de sistema d'espais lliures i els sòls no urbanitzables situats als extrems nord i est de la urbanització.

Cal mantenir la delimitació entre els terrenys qualificats de sistema d'espais lliures i els sòls de zona 6b5 situats al nord del carrer Selva.

Cal mantenir la qualificació de sistema d'espais lliures dels sòls situats a l’oest de la confluència entre l’avinguda del Vallès i el carrer Selva, d'uns 1.200 m2 de superfície.

Cal mantenir la peça de terrenys qualificada de sistema d'espais lliures situada a l’oest del girador final del carrer de I'Anoia, entre el carrer Priorat i la carretera C35, i mantenir la classificació de sòl no urbanitzable dels terrenys situats a l’oest d'aquesta zona verda, que el POUM proposa qualificar de zona 6b5 i que es situen en terrenys amb pendents elevades superiors al 20%.

Cal modificar la qualificació dels sòls que confronten als carrers de la Noguera, del Segrià i l’avinguda del Vallès, passant de zona 6b3 a zona 6b5, per tal de mantenir la qualificació unitària a la urbanització que estableix el planejament vigent.

Es modifica el límit entre el sistema d’espais lliures i el SNU del nord, segons el planejament vigent.

Es modifica el límit entre el sistema d’espais lliures i la zona 6b5 al nord del carrer Selva.

Es manté la zona verda entre l’av. Vallès i el carrer Selva.

Es manté a zona verda al final del carrer Anoia i s’elimina l’ampliació de la zona 6b5.

Respecte les parcel·les qualificades amb la clau 6b3: Aquestes parcel·les havien d’accedir directament des de la carretera C-35, però la Direcció General de Carreteres no els hi va donar permís per realitzar un accés directe des de cada parcel·la, motiu pel qual van realitzar un vial paral·lel a la carretera, perdent superfície de parcel·la. Aquest vial connecta amb l’avinguda del Vallès. Per aquest motiu les parcel·les no disposen de la superfície mínima exigida i per tan el POUM les qualifica amb una superfície diferent que reconeix aquesta situació particular.

Urbanització dels Bruguers:

Cal mantenir la qualificació de sistema d'espais lliures de la franja de terrenys situada entre el carrer de les Acàcies i la part posterior de les parcel·les qualificades de zona 6a7, situada a l’extrem nord de la urbanització.

Cal mantenir la delimitació entre els sòls d'espais lliures i la parcel·la qualificada de zona 6a7 que confronta a l’est al carrer del Faig.

Cal mantenir la delimitació entre el sòl urbà i el sòl no urbanitzable, en relació als terrenys qualificats de zona 6a7 situats a l’extrem sud-oest de la urbanització que confronten per l’est amb el passeig de Circumval·lació, mantenint el límit rectilini provinent del planejament vigent.

S’ha qualificat de sòl d’espais lliures el sòl amb front al carrer de les Acàcies.

L’habitatge a l’est del carrer del Faig es va construir als anys 70. Es manté la ubicació de la qualificació, adequant-ne el límit per tal de mantenir la superfície qualificada de




zona privada i de verd públic segons el PGOU.

S’ha corregit la delimitació de la parcel·la.

Urbanització de Can Pagà:

Cal o bé qualificar de zona de verd privat (clau 18) les dues parcel·les situades a banda i banda dels sòls qualificats de sistema de serveis tècnics (clau TI) que confronten pel nord-oest al carrer Matagalls i establint que són terrenys no edificables que es configuren com els jardins de les parcel·les edificables adjacents, mantenint les determinacions del planejament vigent; o bé modificar la seva classificació passant a sòl no urbanitzable incloent també l’àmbit de serveis tècnics, ates que es tracta de terrenys que confronten a un carrer amb escales amb impossibilitat d'accés rodat.

Es classifica de sòl no urbanitzable aquest sòl, ubicant un girador al final del carrer.

2.1.4. MPG riera de Vallqorguina, sector la Resisa i Pont Trencat (1997/1471)

Cal corregir en els plànols d'ordenació la delimitació dels sòls que es qualifiquen de zones 7b2 i 7c5 que confronten pel sud a la riera de Vallgorguina, mantenint les franges de protecció de sistemes (clau S) que consten a la modificació, reduint en conseqüència els sòls industrials.

Cal mantenir la qualificació de sistema d'equipaments (clau E) i de protecció de sistemes (clau S) dels terrenys situats entre la carretera C35 i el carrer Provincial, que el POUM qualifica injustificadament de zona 7b3.

Cal qualificar de zona 7c5 els terrenys que el POUM qualifica de zona 7b2 situats entre el carrer Provincial i la riera de Vallgorguina, tot i suprimint de la normativa la clau 7b2, en coherència amb la qualificació unitària fixada per la modificació.

S’ha modificat el límit del sòl urbà, qualificant de protecció de sistemes el sòl proper a la riera segons la MPG. (la clau és la 7b2 i 7c2)

S’ha qualificat el sòl com a sistema d’equipaments i sistema de protecció de sistemes, segons el planejament vigent.

Aquesta zona està edificada seguint una ordenació alineada a vial i entre mitgeres. Dues d’aquestes naus són anteriors al PGOU vigent i una altra va redactar un estudi de detall per tal de modificar les separacions a vial i a llindars donades les preexistències de les parcel·les colindants. Així el POUM considera més correcte adequar la clau a les preexistències, imposant com a condició que la càrrega i descarrega cal preveure-la a l’interior de la parcel·la.

2.1.5. MPG sector Moixerigues (2002/3092)

Cal modificar els paràmetres de la zona 5b8, fixant 6 m. de façana mínima de parcel·la i de 200 m2 de parcel·la mínima, per tal que resulti un nombre de parcel·les possibles igual al fixat a la modificació, segons consta en plànols.

S’han modificat els paràmetres.

2.1.6. MPG illes entre els carrers Consolat de Mar, Carles Soldevila, Ramon i Cajal, i Antoni Gaudí (2002/5101)

Cal corregir els gàlibs edificatoris que es dibuixen als plànols d’ordenació en coherència amb els de la modificació, tot i indicant totes les cotes corresponents i dibuixant també les alineacions obligatòries de l’edificació.

Cal afegir a les condicions d'edificació de la zona 4a que, a més dels gàlibs màxims que es dibuixen en plànols, també es fixen en aquests les alineacions obligatòries.

Cal modificar el paràmetre d'ocupació màxima en planta soterrani a la zona 4a, fixant que és igual a l’ocupació màxima sobre rasant.

S’ha modificat l’àmbit de qualificació del sòl privat, les alineacions obligatòries i s’ha indicat aquest fet a les normes.

El POUM considera més correcte admetre l’ocupació del 100% de la parcel·la respectant les




separacions a llindars, ja que facilita la ubicació de les places d’aparcament mínimes i permet realitzar un únic accés a planta soterrani per cada illa.

2.2. Planejament derivat:

2.2.1. PP Can Portell (1983/630),

Cal afegir a les condicions d'edificació de les zones 5b4 i 6b4 la reserva mínima de 1 plaça d'aparcament per cada unitat d'habitatge.

Cal mantenir l’edificabilitat neta màxima de 0,25 m2/m2 a la zona 6b4 i limitar la possibilitat d'implantar edificació només en la franja de 20 m. de profunditat respecte el front a vial dels terrenys situats al sud del carrer Salvador Espriu.

Cal suprimir la possibilitat de construir planta soterrani a la zona 6b4.


Es modifiquen els paràmetres de la zona 6b4 segons l’indicat.

S’elimina la possibilitat de fer soterrani.

2.2.2. PP sector 6 (1986/3933)

Cal o bé classificar de sòl no urbanitzable els terrenys situats entre el límit de terme amb Sant Esteve de Palautordera i el límit nord-oest del sector original, o bé qualificar de zona de verd privat (clau 18) aquests terrenys externs al sector original i establint en plànols que són terrenys no edificables que es configuren com els jardins de les parcel·les adjacents qualificades de zona 6b2, i que per tant no generen aprofitament.

Es qualifica de zona 18 aquests sòls, afegint a les normes que aquesta zona no disposa d’aprofitament.

2.2.3. PP sector la Serra (1989/864)

Cal modificar la línia de separació mínima a vial que es dibuixa en plànols d'ordenació en relació als sòls qualificats de zona 7b1 i 7b1*, incrementant la separació a 10 m. en coherència amb el paràmetre fixat pel pla parcial.

Cal excloure la subzona 7b1*, atès que la única diferencia respecte la subzona 7b és la distancia a vial, i aquesta s'ha de dibuixar en plànols segons els criteris de la prescripció anterior.

Cal corregir la delimitació entre la franja de sòls d'espais lliures i els sòls qualificats de zona 7b1 que confronta al sud-oest al carrer Indústria, d'acord amb el planejament vigent.

Cal excloure la possibilitat d'incrementar l’alçada màxima a la zona 7b1.

Cal modificar la regulació per la qual s’admet més d’una activitat per parcel·la a la zona 7b1, fixant que s'admet 1 activitat per cada 400 m2 de sòl, condicionat a que totes les activitats confrontin a vial en un front mínim de 10 m. cadascuna.

Moltes de les edificacions executades en el PP la Serra no compleixen les distàncies a vial, sobretot en les cantonades. Es concreta en la normativa que la distància a vial en la façana per la qual s’accedeix és de 10 metres, mentre que a la resta és 0. També es concreta a l’article 197 (edificis i instal·lacions en situació de volum o ús disconforme) que les edificacions industrials, per canvi d’ús, no es consideraran en volum disconforme encara que no compleixin les condicions bàsiques.

S’elimina la subzona 7b1*.

S’ha corregit la delimitació d’espais lliures amb front a carrer Indústria.

S’elimina la possibilitat de superar l’alçada màxima.

S’ha modificat la regulació de més d’una activitat per parcel·la segons s’indica

2.2.4. PP sector 4 el Temple (1989/1840):

Cal crear una subzona específica que reguli les dues illes que es qualifiquen de zona 3, adaptant la regulació proposada als paràmetres següents:




-Intensitat màxima d'edificació neta: 3.790 m2st (planta baixa d'ús privat), 540 m2st (planta baixa de pas públic), 8.662 m2st (plantes pis)

-Nombre màxim d'habitatges: 30 habitatges (illa oest) i 24 habitatges (illa est)

-0cupació: 100% en planta baixa i segons perímetre dibuixat en plantes pis (planta baixa d'ús comercial)

-Alçada: 12'5 m. i PB+3

-Fondària màxima en planta baixa: 20 m. d'ús privat i pas públic porxat d'amplada mínima 3 m.

Cal limitar l’ocupació màxima en planta soterrani igualant-la a l’ocupació màxima sobre rasant.

Es crea la clau 4c3, amb les condicions indicades.

2.2.5. PP Can Sala, fase 1 (1991/2005):

Cal corregir les condicions d'ús en plantes baixa i pis de la zona 6a3, suprimint la tipologia plurifamiliar, ates que es tracta d'una qualificació de tipologia unifamiliar aïllada.

Cal mantenir la qualificació de sistema d'equipaments (clau E) dels terrenys d'una superfície d'uns 2.281 m2 situats a l’extrem sud-est del sector que confronten a la carretera BV5301 i a l'avinguda del Parlament de Catalunya, atès que el pla parcial els qualificava de sistema d'equipaments i dotacions d’àmbit municipal, altres dotacions (clau G) i determinava que es tractava de sòls de cessió.

Es corregeix, admetent l’ús unifamiliar i bifamiliar.

El PGOU exigia per a aquest PP unes cessions per a equipaments i altres dotacions del 8%, mentre que el PP en reservava un 11,38%. El projecte de reparcel·lació va assignar el sòl on s’ubica la benzinera com a parcel·la privada, però va mantenir una cessió d’equipaments del 9,11%, superior al mínim que exigia el PGOU.

Donat que el sòl en qüestió va ser inclòs en la reparcel·lació i que el PP sense aquest sòl de cessió segueix estan per sobre dels estàndards que fixava el PGOU, es considera convenient mantenir la qualificació d’aquest sòl com a 8b4.

2.2.6. PP el Remei (1992/454)

Cal corregir l’ocupació en planta soterrani de la zona 4c1, fixant com a màxim l’ocupació sobre rasant + 30%, i suprimir l’ús comercial en planta soterrani.

Cal corregir l’ocupació en planta soterrani de la zona 5b3, fixant com a màxim l’ocupació sobre rasant + 15% i suprimir els usos comercial i de restauració en planta soterrani.

S’ha modificat els paràmetres de les claus 4c1 i 5b3.

2.2.7. PP Ca l’Abril (1992/2050)

Cal afegir la reserva mínima de 1 plaça d'aparcament/ habitatge a la zona 6a4 i corregir l’ocupació màxima en planta soterrani igualant-la a l’ocupació màxima sobre rasant.


S’ha corregit l’ocupació sota rasant.

2.2.8. PP Can Balmes (1997/1307):

Cal modificar els plànols d'ordenació qualificant de sistema d'espais lliures (clau V) la franja de 6 m. d'amplada que separa el vial interior del sector respecte la carretera.

Cal dibuixar en els plànols d'ordenació els gàlibs màxims d'ocupació de l’edificació de la zona 7c1 i les cotes de separació respecte els límits, d'acord amb el plànol nº5 (ordenació de l’edificació) del pla parcial.

Cal dibuixar en els plànols d'ordenació les servituds de pas de 5 m. d'amplada que afecten al perímetre dels sòls que es qualifiquen de zona 7c1 situats al nord-est del Riu Sec, a banda i banda del vial en cul-de-sac, tot i fixant en la normativa que aquest pas no es podrà tancar ni edificar.




Cal modificar la regulació de la zona 7c1, introduint els aspectes següents:

-Separacions: 10 m. (sistemes i sòl no urbanitzable), 5 m. (altres partions), tot i tenint en compte les excepcions relatives a les parcel·les on no es pot esgotar l’ocupació amb aquests paràmetres, a les quals es fixa una separació de 5 m, d'acord amb l’article 15 de la normativa del pla parcial.

-Cal afegir la reserva mínima de 1 placa d’aparcament/ 100 m2st en interior de parcel·la.

-Cal fixar la condició de parcel·la única i indivisible de la parcel·la situada a la part nord-est del sector (propietat de CESPA).

S’ha qualificat de zona verda la franja amb front a la carretera.

S’han grafiat els gàlibs màxims d’ocupació de l’edificació i les cotes

S’han grafiat les servituds de pas que grafiava el PP.

S’han modificat els paràmetres de la clau segons l’indicat.

2.2.9. MPP sector el Temple, relativa a la illa delimitada pel Camí Vell de Sant Celoni i els carrers Romaní, Espígol i Farigola (1998/1254)

Cal indicar en els plànols d'ordenació els 3 àmbits diferenciats en relació als usos, distingint el comercial (2.435 m2), el d’aparcament (4.510 m2) i el d'espais lliures d'ús públic i de propietat privada (1.325 m2), tot i acotant les dimensions corresponents i corregint la de profunditat màxima de l’edifici comercial substituint-la per 36 m.

Cal modificar la regulació de la zona 8b4, suprimint que es permet l’estacionament de vehicles a l’àmbit d'espais lliures, i fixant com a usos previstos l’ús comercial (superfície màxima de venda de 1.000 m2), altres usos terciaris i l'aparcament en superfície. Així mateix, cal afegir la regulació de tanques i de plataformes d'anivellació.

S’han realitzat les modificacions indicades.

S’ha modificat la regulació de la zona 8b4 (actualment 8b3).

2.2.10. PE sector industrial Gutermann (2001/914)

Cal modificar els plànols d'ordenació qualificant de sistema d'espais lliures (clau V) tots els terrenys situats entre els sòls industrials i la carretera, a l’est de l’accés al polígon, i qualificant de protecció de sistemes (clau S) la franja que separa el vial interior del sector respecte la carretera, a l’oest de l’accés al polígon.

Cal modificar els plànols d'ordenació reduint els gàlibs màxims d'ocupació de l’edificació de la zona 7c3, de manera que resultin amb una superfície igual a la màxima permesa a cadascuna de les tres parcel·les previstes (que coincideix amb el sostre màxim que s'indica), i dibuixant, si s’escau, amb línia discontinua les línies de separació mínima respecte els límits.

Cal suprimir la possibilitat de construir plantes altell a la zona 7c3, ates que el sostre avui materialitzat ja esgota el sostre màxim permès en planta baixa.

Cal afegir la reserva mínima de places d’aparcament en interior de parcel·la a raó de 1 plaça/ 4 treballadors i de 1 plaça/ 100 m2st.

Es modifica el límit del sòl qualificat de zona verda, però no es pot qualificar de zona de protecció de sistemes el sòl ubicat a l’oest de l’accés al polígon ja que la modificació del traçat de la carretera va ocupar aquest espai.

S’ha reduït el gàlib màxim indicant la línia de separació mínima en discontinua.

S’ha suprimit la possibilitat de fer planta altell.


2.2.11. MPP Ca l’Abril (2002/252)

Cal dibuixar en els plànols l’ordenació fixada per la modificació.

Cal corregir el nombre d'habitatges admesos a la zona 6c, fixant un màxim de 18 habitatges, i suprimir l’ús comercial en planta soterrani.




Cal corregir les condicions d'ús en plantes baixa i pis de la zona 6c, suprimint la tipologia plurifamiliar, ates que es tracta d'una qualificació de tipologia unifamiliar aparellada o en filera.

El document de MPP explicita que l’ordenació és indicativa. Es va construir amb una ordenació diferent, per tan no es grafia.

Es corregeix el número d’habitatges, fixant que el màxim són 18.

S’indica que l’ús és l’unifamiliar agrupat.

2.2.12. PMU nucli antic (2003/10532)

Cal mantenir en els plànols d'ordenació la zonificació fixada pel Pla de millora urbana en el seu àmbit d’actuació, refonent gràficament el contingut dels plànols normatius N1 (zonificació), N2 (ordenació) i N7 (fases d'execució).

Cal refondre en la normativa del POUM la regulació normativa establerta en el Pla de millora urbana, que afecta a les següents zones definides i regulades per aquest planejament: zona d'edificis a conservar (clau 0), zona de casc antic (claus 1a, 1b) i zona d'eixample (claus 2, 2a, 2p).

S’afegeix el plànol N7 a l’”annex 5 - urbanització del casc antic”.

El POUM anul·la la zona 0, ja que al tenir el pla especial de patrimoni aprovat deixa de tenir sentit, ja que aquesta clau no deixava fer res als edificis fins que hi hagués un PE de patrimoni aprovat. El que es proposa és regular aquelles parcel·les amb la mateixa zona que les parcel·les colindants, indicant en el plànol que estan incloses en el pla especial de patrimoni, que fixa algunes restriccions per protegir elements, façanes o volums.

El POUM ha mantingut les fondàries edificables i les alineacions de façana del PMU casc antic.

El POUM ha refós la regulació normativa del PMU casc antic, modificant alguns punts que amb aquests anys d’aplicació de la normativa del sector s’ha vist des de l’Ajuntament que no funcionaves bé, però que en tot cas no es consideren substancials.

2.3. Estudis de detall:

2.3.1. ED barri de Moixerigues (1983/1649)

Cal completar la regulació de la zona 2c3, fixant una densitat màxima de 84 habitatges i suprimint l’ús comercial i de restauració en planta soterrani.

S’ha suprimit l’ús comercial i de restauració en soterrani i s’ha introduït la densitat màxima.

2.3.2. ED barri de Pont Trencat (1984/353)

Cal completar la regulació de la zona 2c2, fixant una densitat màxima de 125 habitatges i suprimint l’ús comercial i de restauració en planta soterrani.

S’ha suprimit l’ús comercial i de restauració en soterrani i s’ha introduït la densitat màxima.

2.3.3. ED c/Marqarida i c/Orquídea (1990/1025)

Cal refondre gràficament l’ordenació en els plànols del POUM, dibuixant els gàlibs d'ocupació de les plantes pis i de la planta soterrani, la qual només s'admet parcialment en els dos edificis confrontants al carrer Margarida. Cal indicar també les cotes corresponents.

Cal modificar la regulació de la zona 6a8, tenint en compte els paràmetres següents: façana mínima: 15 m, alçada: PB+1 i 7'50 m, densitat màxima: 10 habitatges, ocupació en planta soterrani: segons es dibuixa en plànols (d'acord amb el criteri exposat a la prescripció anterior). Cal suprimir l’ús comercial en planta soterrani.

L’estudi de detall modificava la façana mínima, fixant-la en 10 metres, que és la dada que recull el POUM. Donat que les edificacions construïdes són de planta baixa i pis, es recull a la normativa aquesta limitació i l’alçada de 7,50 m.

Es fixa que el conjunt és de 8 habitatges (a l’ED eren 10, però dos habitatges es van modificar a través d’un altre ED i per tan tenen una clau diferent)




S’indica la cota de planta baixa.

2.3.4. ED c/Jaume I (1990/1632)

Cal refondre gràficament l’ordenació en els plànols del POUM amb els 3 edificis previstos, tot i indicant les cotes corresponents.

Cal crear una subclau específica diferenciada de la zona 6a5 amb els paràmetres següents: edificabilitat 0'63 m2/m2, ocupació 35%' alçada PB+1, tipologia aparellada, densitat de 6 habitatges.

S’ha grafiat l’ordenació de l’ED.

S’ha creat la clau 6a10, que recull les condicions d’aquest ED.

2.3.5. ED parcel·les 1 i 2 c/Margarida (1994/2827)

Cal refondre l’ordenació que modifica parcialment l’estudi de detall anterior, en la que es preveuen 2 parcel·les de superfície superior a 400 m2 amb habitatges unifamiliars aïllats d'alçada PB+1.

S’ha creat una nova subzona 6a11 que refon l’ED.

2.3.6. ED 4 blocs de 4 habitatges a Can Buixeda (1997/441)

Cal refondre gràficament l’ordenació i completar la regulació de la zona 5b2 fixant una densitat màxima total de 16 habitatges.

Es fixa la densitat total de 16 habitatges i es grafia l’ordenació de l’ED.

2.3.7. ED parcel·la industrial (2001/137) i MED parcel·la industrial (2001/2983)

Cal refondre gràficament l’ordenació i introduir en la regulació de zona els paràmetres següents: ocupació 50%, edificabilitat 1 m2/m2, alçada 8'40 m. Cal tenir en compte que els sòls s'han de qualificar de zona 7c5, d'acord amb la prescripció relativa a la MPG riera de Vallgorguina, sector la Resisa i Pont Trencat (1997/1471).

El paràmetre d’edificabilitat de la zona s’adequa al de l’ED, mentre que per tal de regular totes les parcel·les amb la mateixa zona i mantenir la coherència amb la zona colindant es manté l’alçada i l’ocupació ve regulada per un gàlib màxim.

2.3.8. ED c/Joaquim Blume (2002/3918) i MED c/Joaquim Blume (2004/1482)

Cal refondre gràficament l’ordenació i adaptar els paràmetres de la zona 5b6 als provinents de l’estudi de detall.

El POUM qualifica aquest sòl amb una clau que ja descriu els paràmetres que conté l’ED. S’introdueix el valor del sostre màxim i del número d’habitatges màxim segons els paràmetres de l’ED, possibilitant la redacció d’un pla de millora urbana en cas que no sigui possible ubicar la totalitat del sostre i del número d’habitatges fixat, per tal de modificar l’ordenació.

2.3.9. ED illa 18 del sector la Serra (2004/13092)

Cal refondre gràficament l’ordenació i adaptar els paràmetres propis dins de la regulació de la zona 7b1.

Es crea una nova subzona 7b4 que refon l’ED.

2.3.10. ED parcel·la pg. Fontmartina i av. Montseny (2004/13286)

Cal refondre gràficament l’ordenació i adaptar els paràmetres propis dins de la regulació de la zona 6a5.

S’ha corregit, creant una subzona 6a5* que inclou el sòl de l’ED i que regula diferenciadament les separacions.

3. Errades gràfiques en plànols d'ordenació

3.1. Cal qualificar de sistema viari (clau X) el tram de vial existent que dona accés pel seu costat oest a una parcel·la situada al sud del carrer Picasso, a l’extrem nord del terme municipal, que el POUM qualifica erròniament de sistema d'espais lliures.




Es corregeix.

3.2. Cal corregir la delimitació pel seu límit nord de la peça d'equipaments (clau E) situada a la urbanització del Remei al costat de l’ajuntament, i que confronta al passeig Vitamènia i als carrers Empordà i Doctor Josep Musté Oller.

Es corregeix.

3.3. Cal corregir l’alineació de la illa qualificada de zona 6a5 en el seu front al passeig del Remei, que confronta també als carrers Empordà, Germandat Remei i Jaume I , atès que la discontinuïtat que s'observa sembla una errada.

Es corregeix.

3.4. Cal completar l’àrea tramada de la peça de sòls d'equipaments situada al sud-est del carrer Joaquim Blume, que en el seu límit nord-est no arriba al límit de qualificació.

Es modifica la trama.

3.5. Cal modificar la qualificació dels sòls situats al nord del carrer Margarida que el POUM qualifica de zona 6a2, qualificant-los de 6a7, per tal de mantenir la qualificació unitària a la urbanització del Virgili que estableix el planejament vigent en aquest àmbit.

Es modifica la qualificació, passant a 6a7. S’introdueix una disposició transitòria per tal de poder edificar les parcel·les que no compleixin la superfície o façana mínima, ja que la majoria d’aquestes parcel·les no compleixen aquests paràmetres.

3.6. Cal corregir la delimitació de la peça qualificada de zona industrial (clau 7c5) situada a l’extrem nord-oest del barri del Temple que confronta pel nord al camí Vell de Sant Celoni, segons els criteris següents:

Cal ampliar els sòls de zona pel costat nord-oest de manera que s'inclogui la vialitat interna de la parcel·la existent i l’accés des de la carretera.

Cal reduir els sòls de zona pels costats nord-est i sud-oest, mantenint la delimitació provinent del planejament vigent.

Cal o bé establir en aquests sòls la condició de parcel·la única i indivisible, amb activitat única, atesa la seva posició aïllada i el seu accés de la carretera en un únic punt, o bé establir unes condicions particulars dins de la regulació de la subzona 7c5 que fixi els condicionants relatius a la mobilitat interna de l’àmbit en el cas d'implantar més d'una activitat, però limitant, en tot cas, un únic accés des de la carretera.

Es modifica l’àmbit i s’estableix que és parcel·la única i indivisible amb activitat única.

3.7. Cal corregir en els plànols d'ordenació la clau de zona assignada a l’àmbit situat al nord de la confluència entre els carrers Penedès i Osona,que el POUM qualifica simultània i erròniament de zona 11a1 i de zona 11a5, establint només la de zona 11a5, en coherència amb la regulació que s'estableix a la normativa.

Es qualifica la parcel·la de zona 11a5.




Àmbits i sectors a l’aprovació Provisional i al Text refós Aprovació Definitiva:

APROVACIÓ PROVISIONAL

APROVACIÓ DEFINITIVA

PAU 1 PAU 1

PAU 2 PAU 2

PAU 3 PAU 3

PAU 4 PAU 4

PAU 5 PAU 5

PAU 6 PAU 6

PAU 7 PAU 7

PAU 8 PAU 8

PAU 9 PAU 9

PAU 10 PAU 10

PAU 11 PAU 11

PAU 12 PAU 12

PAU 13 PAU 13

PAU 14 PAU 14

PAU 15 PAU 15

PAU 16 ELIMINAT. El sòl es classifica de sòl no urbanitzable segons prescripció de la CTUB.

PAU 17 PAU 17

PAU 19 NOU. Es delimita per tal d’inscriure al Registre de la Propietat les cessions de zones verdes i protecció de sistemes.

PMU 1 PMU 1

PMU 2 PAU 16

PMU 3 PAU 18

PPU 1 PPU 1

PPU 2 PPU 2

PPU 3 PPU 3

PPU 4 PPU 4

PPU 5 SND 1

PPU 6 PPU 6

PPU 5 NOU. Inclou el sòl del polígon de Can Vernedes - Ca n'Auleda, en que manca per urbanitzar una fase.

Cessions del polígon Gütermann, S.A.

Cessions del polígon Lab Circuits, S.A.




INFORMES D’ALTRES ORGANISMES POSTERIORS A L’APROVACIÓ PROVISIONAL.

1. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE POLÍTICA TERRITORIAL I OBRES PÚBLIQUES. DIRECCIÓ GENERAL DE CARRETERES.

L’informe es va sol·licitar amb data de registre de sortida 29 de juliol de 2009, i es va rebre a l’Ajuntament en data 26 de gener de 2011, número de registre d’entrada 667.

L’informe és favorable amb les prescripcions següents:

- Actuacions en els àmbits confrontants amb la xarxa de carreteres

1. PAU 16. Can Pagà 2: L'accés a l’àmbit del polígon d'actuació urbanística es farà d'acord amb la instrucció de traçat de carreteres "3.1-IC" i, tant el vial com el cul de sac, se situaran fora de la zona de domini servitud de la carretera, és a dir, a 8 metres amidats des de l’aresta exterior de l’esplanació.

S’anul·la aquest àmbit degut a l’informe de la CTUB.

2. PAU 18. Trentapasses: La franja de sòl que es qualifica com a zona verda cal situar-la fora de la zona de domini públic de la carretera C-35, és a dir, a 3 metres amidats des de l’aresta exterior de l’esplanació d'aquesta via.

Es qualifica de vial la franja de 3 metres citada, pel qual es modifica la fitxa de l’àmbit.

3. PPU 1. Can Sala: L'accés a la carretera BV-5301 es durà a terme únicament per la Ronda Sud i la connexió amb la rotonda existent en el PK 3+180. Una cop passada aquesta rotonda en sentit nord, es construirà una calcada lateral amb moviments a dretes exclusivament on es podrà connectar la vialitat interna ja que les parcel·les adjacents a la carretera no tindran accés directe a aquesta. Totes aquestes actuacions aniran a càrrec del sector.

S’introdueix a la fitxa del sector aquesta obligació.

4. PPU 6 Can Bosch: L'accés a l’àmbit del polígon d'actuació urbanística es farà d'acord amb la instrucció de traçat de carreteres "3.1-IC". Així mateix, caldrà fixar per al desdoblament de la carretera C-35, en concordança amb l’informe núm. 02206 esmentat en el primer punt dels antecedents, una franja de reserva delimitada entre el domini públic d'aquesta i la paral·lela a 20 metres de l’aresta exterior de la calçada. El sòl d'aquesta reserva que resulti necessari per al desdoblament de la carretera C-35, serà de cessió obligatòria i gratuïta.

S’introdueix a la fitxa del sector aquestes consideracions.

- Actuacions i reserves viàries fora dels àmbits de desenvolupament

5. Cal mantenir la reserva viaria per al Quart Cinturó al voltant de l’eix del ferrocarril entre Barcelona i Portbou, tal i com figura en els plànols del planejament vigent.

Així mateix, caldrà obtenir informe favorable vinculant de la Direcció General de Carreteres per a la implantació de qualsevol edificació o activitat en sòl no urbanitzable per a la que es requereixi autorització de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en la franja definida per la paral·lela a 100 metres a cada banda de l’eix de la carretera BV-5301 en el tram comprès entre la intersecció amb la carretera C-35 i el ferrocarril Barcelona - Portbou i també en la franja de 200 metres adjacent pel costat sud a la reserva fixada en el planejament vigent en el corredor d'aquest ferrocarril, en el tram comprés entre el creuament amb la carretera BV-5301 i el límit del terme municipal amb Sant Antoni de Vilamajor.

Es crea una nova zona (clau 27. Protecció i reserva viària) que comprèn els sòls de protecció de les infraestructures viàries i les reserves de sòl per a noves infraestructures viàries

Respecte la sol·licitud d’informes, es tindrà en compte en la tramitació d’expedients.




6. Per tal de garantir la viabilitat del desdoblament de la carretera C-35 caldrà restringir els usos permesos en l’espai comprès a cada banda entre la pròpia carretera i la línia d'edificació als usos admesos en la legislació de carreteres en la zona de servitud. Així mateix, caldrà obtenir informe favorable vinculant de la Direcció General de Carreteres per a la implantació de qualsevol edificació o activitat en sòl no urbanitzable per a la que es requereixi autorització de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona, en la franja compresa entre el marge dret de la carretera C-35 i l’autopista AP-7 al llarg de tot el municipi i en la franja delimitada entre el marge esquerre de la carretera C-35 i la paral·lela a 100 metres de l’eix en el tram comprés entre la intersecció amb la carretera BV-5301 i el nucli del Pont Trencat.

Al nucli del Pont Trencat cal restituir en l’espai de sòl urbà adjacent al branc de l’enllaç de la carretera C-35 amb la C-61 en sentit Girona, les qualificacions de servitud i protecció vigents.

S’introdueix a l’article 214 d’usos en SNU que els usos de la franja lliure d’edificació es restringeixen segons la legislació de carreteres.

S’ha qualificat de sistema de protecció de sistemes i d’equipaments la franja indicada.

Respecte la sol·licitud d’informes, es tindrà en compte en la tramitació d’expedients.

7. Per tal de garantir la viabilitat de la futura variant de la carretera BV-5301 pels nuclis de Can Sala, els Bruguers i Can Portell, cal qualificar com a reserva viària la franja de sòl prevista a aquest efecte en els plànols d'ordenació. En aquesta franja no es podrà construir cap edifici ni dur a terme cap moviment de terres.


8. El nou vial de connexió proposat pel POUM entre els nuclis del Virgili, Moixerigues i Pont Trencat es considera com un element de la xarxa local i per tant la seva pertinència restarà subjecta al que resulti del corresponent pla zonal a redactar per part de la Diputació de Barcelona.

L’aprovació provisional va eliminar aquesta variant.

9. La nova rotonda proposada al nord oest de Can Paga, en la carretera BV-5301 (PK 2+120) s’haurà de fer d'acord amb la instrucció de traçat de carreteres "3.1-IC" i amb la "Instrucció per al disseny i projecte de rotondes" de la Generalitat de Catalunya i els costos de construcció aniran a càrrec dels sectors que es considerin beneficiats. El vial que uneix aquest nou intercanviador amb el polígon industrial de Can Vernedes i Ca n'Auleda es considera de titularitat municipal i per tant, la construcció i el manteniment del mateix aniran a càrrec de l’Ajuntament. Consegüentment caldrà suprimir en el document d'avaluació econòmica i financera l’assignació a la Generalitat de Catalunya de la partida 76 "variant d'accés a la zona industrial".

El projecte de la variant es realitzarà seguint les instruccions indicades.

S’elimina l’assignació a la Generalitat de la variant industrial, mantenint-se com a reserva sense finançament fixat.

- Servituds

10. La línia d'edificació s’haurà de mantenir a 50 metres de l’aresta exterior de la calçada per a l’autopista AP-7 i a 25 metres per a les carreteres C-35 i BV-5301, a excepció d'aquells trams en sòl urbà on el planejament vigent l’hagi fixada a una altra distancia. En aquests trams s’haurà de respectar la línia d'edificació vigent. Cal dibuixar la línia d'edificació en tots els plànols d'ordenació del POUM.

Es modifica la línia d’edificació de la C-35, que es fixa a 25 m. i es grafia en els trams urbans segons el fixat pel planejament vigent.

11. Cal mantenir les franges de protecció de les carreteres adjacents als marges d'aquestes que figuren en el planejament vigent, sense perjudici de les reserves a que fan referència les prescripcions números 4, 5 i 6.





- Normativa

12. La legislació de carreteres (Text refós de la Llei de Carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009, de 25 d'agost, Reglament general de carreteres, aprovat pel decret 293/2003, de 18 de novembre, Llei de Carreteres de l’Estat, 25/88, de 29 de juliol i els reglaments que la desenvolupen), és d'aplicació a tots els efectes en les qüestions relatives a aquest tipus de vialitat, en cada cas i segons l’administració que en sigui titular. De produir-se contradicció entre la normativa del POUM i la legislació de carreteres esmentada, prevaldrà el que determina aquesta legislació.

- Estudi d'avaluació de la mobilitat generada

13. Pel que fa a l’ajust de l’estudi de mobilitat al Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, s’estarà al que es determini en l'informe de mobilitat a que fa referència l'article 20.2 del mateix decret.

- Planejament derivat i projectes d'urbanització

14. En el planejament derivat caldrà donar compliment a totes les prescripcions anteriors.

15. En tots els trams de les carreteres confrontants amb sòl urbanitzable i/o sòl urbà objecte d’un polígon d'actuació urbanística o d'un pla de millora urbana, el planejament derivat i els projectes d'urbanització hauran de precisar la vialitat de cadascun d'aquests àmbits i els seus accessos a les carreteres. Els àmbits dels sectors s'hauran d'ajustar per tal d'incloure en el seu interior el sòl necessari per a la construcció dels seus accessos a les carreteres. Els costos de tots aquests intercanviadors i de les actuacions d'adequació de les carreteres que siguin necessàries s'hauran d'incloure en les càrregues d'urbanització imputables als sectors beneficiats.

16. En el planejament derivat i en els projectes d'urbanització, el disseny de tots els elements viaris de connexió a les carreteres es farà d'acord amb la instrucció de traçat de carreteres "3.1-IC" i amb la "Instrucció per al disseny i projecte de rotondes" de la Generalitat de Catalunya. En cap cas s'admetran rotondes partides ni en general les interseccions en creu. Únicament s'admetran en trams de travessera aquelles interseccions en creu que es justifiqui la seva necessitat per la configuració de la trama urbana.

17. El planejament derivat dels àmbits confrontants amb carreteres i els corresponents projectes d'urbanització hauran d'incloure l'obligació, per part del promotor, del compliment de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica i de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d'ordenació ambiental d'enllumenat per a la protecció del medi nocturn. En el cas de produir-se contaminació acústica o enlluernament sobre les carreteres, el promotor haurà d'executar, a càrrec seu, les mesures de protecció pertinents.

18. No es permetran activitats que generin fums, pols, vapors o qualsevol altre residu que afecti a la seguretat viària en les zones adjacents a les carreteres. Totes les activitats hauran de complir amb tot allò que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració Ambiental i el seu reglament, Decret 136/1999, de 18 de maig.

19. El planejament derivat i els projectes d'urbanització que afectin les carreteres hauran d'obtenir l'informe favorable vinculant, segons l'administració titular de la via, del Servei Territorial de Carreteres de Barcelona (C-35 i BV-5301) i del Ministeri de Foment (AP-7).

En la tramitació d’expedients de planejament derivat es tindran en compte aquestes consideracions.




2. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE LA VICEPRESIDÈNCIA. DIRECCIÓ GENERAL D’AFERS RELIGIOSOS.

L’informe es va sol·licitar amb data de registre de sortida 23 de novembre de 2010, i es va rebre a l’Ajuntament en data 28 de desembre de 2010, número de registre d’entrada 9434.

L’informe és desfavorable donat que la memòria del POUM hauria de contenir una avaluació i justificació de les necessitats quantitatives i de localització de sòl per a la implantació de centres de culte en el municipi.

En l’apartat 10 de la memòria d’informació s’afegeix l’anàlisi dels equipaments existents i en l’apartat 6 de la memòria es descriu la diagnosi dels equipaments religiosos, mentre que en l’apartat 8 es descriu com es resol.

3. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA. SERVEIS TERRITORIALS A BARCELONA.

L’informe es va sol·licitar amb data de registre de sortida 29 de juliol de 2009, i es va rebre a l’Ajuntament en data 31 de gener de 2011, número de registre d’entrada 777.

L’informe és favorable sempre que s’introdueixin les consideracions següents:

- En quant a l'articulat de la normativa del present POUM

1. L'art. 19- Catàleg de béns a protegir, estableix: Aquest POUM no incorpora el Catàleg de béns a protegir, ja que l'ajuntament està tramitant el Pla Especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir.

Cal esmenar-ho establint que aquest POUM incorpora el Catàleg de béns a protegir, integrant el Pla Especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir, de Santa Maria de Palautordera, aprovat definitivament en data 23.06.2010. En cas de discrepància entre les disposicions del Catàleg de béns a protegir i les del POUM, prevaldran les del Catàleg.

S’ha corregit l’article 19 segons l’indicat.

2. Pel que fa a l'art. 143- Conservació (clau 11), concretament a les subzones 11a1 i 11a5, on s'especifica, (...) Caldrà mantenir i rehabilitar l'edificació protegida existent. Previ a qualsevol ampliació caldrà eliminar els elements afegits que distorsionen el bé. Caldrà estudiar la relació del nou cos d’ampliació amb l'edifici protegit, tenint especial (...).

Cal afegir: (...) Caldrà mantenir i rehabilitar l'edificació protegida existent. Previ a qualsevol ampliació caldrà eliminar els elements afegits que distorsionen el bé, per tal de determinar aquests elements s’haurà de realitzar un estudi històric, artístic i arquitectònic, les conclusions del mateix determinaran aquests possibles elements a eliminar. Caldrà estudiar la relació del nou cos d'ampliació amb l'edifici protegit, tenint especial...

S’ha afegit l’indicat a les subclaus 11a1, 11a5.

3. Al Títol 3, Capítol 5, Seccions 1 i 2- Llicencies municipals i Regim jurídic per a la concessió de llicencies d'obres i activitats en edificis en situació de fora d'ordenació, volum disconforme o inclosos dins d'un polígon d'actuació o sector de planejament derivat, s'ha de fer referència a les NNUU del Pla especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir, en el cas de llicencies referents a béns catalogats.

S’ha afegit la referència al PE de béns en articles de les seccions indicades.

4. En quant a l'art. 202- Declaració d'estat ruïnós, cal afegir al final de paràgraf: En el cas d'elements amb categoria de protecció BCIN, BCIL i altres béns catalogats caldrà comunicar-ho prèviament al Departament de Cultura. Pel que fa als elements amb categoria de protecció BCIL, correspon a la CTPCB emetre informes sobre les propostes de deixar sense efecte la declaració d'aquests, d'acord amb l'art. 17.4 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català, que valorarà l'estat de l'edifici, prèviament a la seva declaració de ruïna i al seu enderroc total o parcial.




(actual art. 200) S’ha afegit l’indicat.

5. A l'annex 4, sobre la urbanització del PMU Casc Antic, cal incloure que la construcció de punts de recollida d'escombraries soterrats en zones arqueològiques protegides pel Pla Especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural es farà sota control arqueòlogic.

(actual annex 5) S’ha afegit l’indicat.

6. Al plànol "9. Regim i zonificació del sòl, plànol 1/5" i al plànol "14. Ordenació detallada del sòl, plànol 2/9”, cal marcar la zona de protecció arqueològica de l'església parroquial i entorn establerta al Pla especial de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir.

S’ha afegit el símbol que indica el jaciment J1 als plànols a escala 1/10.000 i 1/5.000 i s’ha grafiat el perímetre del jaciment als plànols a escala 1/2.000 i 1/1.000.

4. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT D’EMPRESA I OCUPACIÓ. DIRECCIÓ GENERAL DE TELECOMUNICACIONS I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ.

L’informe es va sol·licitar amb data de registre de sortida 24 de gener de 2011, i es va rebre a l’Ajuntament en data 31 de gener de 2011, número de registre d’entrada 776.


- Plànols d’informació

Els plànols d'informació aportats inclouen només les antenes de telefonia mòbil en sòl no urbanitzable.

1. Cal afegir en els plànols d'informació la ubicació de la totalitat de les antenes de telefonia mòbil existents en l'actualitat, també les existents en zona urbana.

2. Cal afegir en els plànols d'informació antenes vinculades a d'altres serveis diferents dels de telefonia mòbil que tinguin una afectació urbanística apreciable com per exemple antenes de radio, de Creu Roja, de bombers, de policia, etc. si n'hi ha.

S’han grafiat les antenes existents.

- Antenes en zona de clau 1

L'article 58.4 determina la prohibició d’instal·lar antenes de telefonia mòbil en la zona de clau 1. Aquesta prohibició es considera inadequada en tant que no es prohibeixin altres elements que poden tenir un impacte urbanístic similar com per exemple xemeneies per a activitats de restauració o antenes d'emissió de radio.

Entenent que no conflueixen raons per prohibir aquests elements tampoc n'hi hauria per a restringir les antenes de telefonia mòbil. Cas que hi hagi raons per a prohibir aquests elements, la restricció hauria de ser genèrica i afectar-los també, no exclusivament a les antenes de telefonia mòbil.

Per això,

3. Cal equiparar la restricció d'antenes de telefonia mòbil a la restricció d'altres elements similars.

És a dir, si es prohibeixen les antenes de telefonia mòbil caldria prohibir igualment xemeneies de grans dimensions o antenes de radio. Altrament, si no correspon la prohibició d'aquells elements tampoc correspon la de les antenes de telefonia mòbil.

S’ha eliminat la prohibició d’ubicació d’antenes de telefonia mòbil a la clau 1.

- Regulació dels sistemes de serveis tècnics

L'article 130.6 regula els mecanismes d'ordenació per a l’emplaçament de les infraestructures de telecomunicacions. Aquest apartat regula indistintament el sòl no urbanitzable i l'urbanitzable quan el procediment no hauria de ser el mateix.




Duna banda, el sòl no urbanitzable està regulat pels POAIR que estableix el Decret 148/2001.

Per altra part, en sòl urbanitzable la previsió d'un pla especial específic per a cada instal·lació resulta poc eficaç. Per aquesta raó es proposa que aquestes instal·lacions es regulin per projecte i sotmetre aquest projecte a un tràmit d'informació pública de manera similar al que en sòl no urbanitzable preveu l’article 57 del RLU.

El municipi presenta una situació peculiar (no descrita a la memòria) quant a la ubicació d'antenes en sòl urbà atès la presencia de dos edificis singulars molt propers que agrupen la major part de les instal·lacions. Així, per tal de limitar l'efecte acumulatiu que això pot comportar i amb l’ànim de contribuir favorablement a la minimització dels nivells d'exposició del públic que preveu l'article 8.7.a del RD 1066/2001 es proposa procurar un creixement equilibrat dels nivells entre aquests dos emplaçaments.

Per tot això i als efectes de justificar el reequilibri entre aquests dos punts es proposa:

4. incorporar a la memòria una breu descripció de la situació peculiar creada per la presencia d'aquests dos edificis propers.

Amb tot es proposa modificar l'article 130.6 en el sentit del redactat següent:

5. "130.6 En demarcació no urbana els emplaçaments per a infraestructures de radiocornunicacions es regularan segons el que estableixi el POAlR de la comarca del Vallès Oriental. En demarcació urbana els emplaçaments per a infraestructures de radiocomunicacions s'autoritzaran mitjançant la sol·licitud d'aprovació d'un projecte d’instal·lació. Aquest projecte ha de sotmetre's a informació pública pel termini d'un mes, llevat que es refereixi a actuacions no admeses en demarcació urbana d'acord amb aquest POUM, en quin cas l'ajuntament ha d'acordar la inadmissió a tràmit. El projecte haurà de justificar l'increment dels nivells d'exposició del públic a camps electromagnètics i que aquest increment ha estat minimitzat, especialment en les situacions que es corresponguin amb els edificis del Carrer Hospital, 1 i de Plaça de la Vila 5 i 7".

Tot i que podria semblar raonable pensar en una regulació genèrica d'aquest aspecte, atès que la nova normativa del POUM no permet l'aparició de nous edificis amb aquesta alçada, la regulació concreta de la situació que afecta exclusivament a aquests dos edificis resulta oportuna, adequada i suficient.

S’ha incorporat una descripció de la situació peculiar de les antenes davant l’Ajuntament a la memòria.

S’ha modificat l’article 130.6

5. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT. SERVEIS TERRITORIALS A BARCELONA.

L’informe es va sol·licitar amb data de registre de sortida 23 de novembre de 2010, i es va rebre a l’Ajuntament en data 2 de febrer de 2011, número de registre d’entrada 857.


- La informació sobre riscos geològics exposada en la memòria del POUM ha de ser una síntesi de les descripcions, conclusions i recomanacions exposades en els dictàmens geològics especificats anteriorment.

- En aquesta síntesi dels riscos geològics, es farà referència a l’origen de la informació exposada, en aquest cas, de l’informe elaborat per l’IGC. Aquest informe s’adjuntarà, en la seva totalitat, en els annexes.

- En cas que en aquests dictàmens es determinin zones afectades per un risc geològic (zones amb susceptibilitat) que coincideixin amb zones on ja existeixi o estigui prevista una actuació urbanística, caldrà la realització d’un estudi de detall que determini el grau de perillositat del fenomen o fenòmens involucrats.

- En qualsevol cas, caldrà que l’equip redactor del POUM comprovi que l’àmbit d’aplicació d’aquest pla d’ordenació no superi la zona estudiada en els citats informe de




riscos; en cas contrari, caldrà realitzar una ampliació dels estudis en les noves zones afectades.

S’ha ampliat el resum comprès en la memòria sobre riscos geològics.

La memòria ja fa referència a l’origen de la informació, però es concreta que és l’IGC el redactor. S’adjunta com a annex 10.

No es preveu cap creixement ni cap actuació en els sòls que presenten riscos geològics.

El POUM proposa dues actuacions fora dels àmbits d’estudi, el SND 1 i el PPU6. En les fitxes dels sectors es condiciona el seu desenvolupament a la realització de l’estudi de riscos necessari.

6. GENERALITAT DE CATALUNYA. UNIVERSITAT POMPEU FABRA. INSTITUT D’ESTUDIS TERRITORIALS.

L’informe sobre l’aprovació provisional del POUM de Palautordera es va emetre en data 17 de gener de 2.011:

- Descripció de les modificacions proposades per l'Aprovació provisional del POUM de Santa Maria de Palautordera respecte del Pla General d’Ordenació de 1981 i les modificacions puntuals aprovades posteriorment.

El POUM aprovat provisionalment modifica notablement el règim del sol del municipi, ates que, tot i mantenir aproximadament la mateixa superfície de sol urbà (de les 335,6 ha actuals a les 333,1 ha proposades), redueix a la meitat el sòl urbanitzable, tot passant, segons la Memòria d'ordenació del document, de les 50,4 ha del planejament vigent a les 25,91 de la proposta. Conseqüentment, el sol no urbanitzable creix en 21,9 ha.

El POUM manté els sectors urbanitzables PPU 1 Can Sala (7,6 ha) i PPU 2 Can Garriga (5,7 ha), ja proposats pel planejament vigent.

Pel que fa al nou sòl urbà o urbanitzable, el POUM proposa els sectors urbanitzables PPU 5 Moixerigues (5 ha) i PPU 6 Can Bosc (2,3 ha). També proposa non sol urbà a través dels sectors PMU 1 zona esportiva (0,9 ha), PMU 3 Tordera 2 (0,3 ha) i les regularitzacions del límit del sòl urbà al nucli urbà de Santa Maria de Palautordera i al barri del Pont Trencat.

Pel que fa, en canvi, al nou sòl no urbanitzable, el document suprimeix dos sectors urbanitzables a Can Sala (de 19 ha cadascun) i un entre Can Bosc i Trentapasses (7 ha), i redueix el sector urbanitzable existent entre Can Barceló i el nucli urbà (de 12 ha) a dos sectors urbanitzables, PPU 3 Vitamènia 1 (2,6 ha) i PPU 4 Vitamènia 2 (2,7 ha).

- Consideracions de caràcter territorial sobre l'adequació del document d'aprovació provisional del POUM de Santa Maria de Palautordera al planejament territorial vigent.

Sistema d'espais oberts El POUM aprovat inicialment proposa tot aquest nou sòl urbà o urbanitzable tant sobre els Espais de protecció especial com sobre els de protecció preventiva del PTMB.

D'una banda, el sector urbanitzable PPU 5 Moixerigues (5 ha) proposa un creixement residencial en continuïtat amb el barri de Moixerigues que es disposa sobre els Espais de protecció preventiva del PTMB. Segons l'article 2.9 Espais de protecció preventiva: regulació de les normes d’Ordenació Territorial (NOT), els plans d'ordenació urbanística municipal poden, si s 'escau, classificar com a urbanitzables les peces d'espais de protecció preventiva que tinguin la localització i la proporció adequades en funció de les opcions d’extensió urbana que el Pla d’ordenació urbanística municipal adopti. Conseqüentment, des del punt de vista estricte del Sistema d’espais oberts, aquest sector és compatible amb les determinacions del PTMB.

D'altra banda, el sector urbanitzable PPU 6 Can Bosc (2,3 ha), que preveu la construcció d'un hotel i equipaments públics que serveixin la urbanització de Can Bosc, es proposa també sobre els Espais de protecció preventiva del PTMB, en continuïtat amb la urbanització de Can Bosc i disposant les edificacions de tal forma que I' equipament se




situï a tocar de l'àrea urbana. D'acord amb el mateix article 2.9, aquest sector és, per tant, compatible amb les determinacions del PTMB referides al Sistema d'espais oberts.

Finalment, els sectors en sol urbà PMU 1 zona esportiva i PMU 3 Tordera 2 (així com les diverses regularitzacions del límit del sòl urbà) afecten majorment els Espais de protecció especial del PTMB. Cal tenir en compte, però, la petita dimensió d'aquests creixements, així com l'article 2.10 Precisió i modificació de límits de les NOT, pel qual la línia (de delimitació entre els espais de protecció especial i procedent de la normativa sectorial o urbanística anteriorment aprovada i les àrees urbanes (..)pot variar com a resultat del planejament urbanístic general que determini l’abast de l’extensió i el traçat detallat d’aquesta línia. És per això que, malgrat estar inclosos dins els Espais de protecció especial, aquests sectors són compatibles amb les determinacions del PTMB referides al Sistema d’espais oberts.

El sistema d’espais oberts del PTMB no afecta la resta de Sectors urbanitzables que preveu el POUM (PPU 1, PPU 2, PPU 3 i PPU 4), atès que els proposa sobre sòl actualment ja urbanitzable.

La normativa del POUM distingeix cinc grups de qualificacions en sòl no urbanitzable: 20a Rústic o em comú, 21 Agrícola de valor, 22a i 22b Forestal de valor; 24d Riberals, més la categoria Protecció sectorial paisatgística. Totes elles les troben, com a mínim, als Espais de protecció especial del PTMB, raó per la qual la normativa que el POUM estableix per tots cinc grups de qualificacions en sòl no urbanitzable s'ha d'adequar a la normativa que el PTMB estableix per als Espais de protecció especial, la més restrictiva de totes.

És per això que, a totes aquestes qualificacions, el POUM ha d'afegir els apartats 3, 4, 5, 6 i 7 de l'article 2.6 Espais de protecció especial: regulació general de les NOT, ates que en tots els casos s'admeten, amb excepcions diverses, edificacions (de nova planta o ampliacions de les existents).

D’altra banda, cal que la normativa del POUM incorpori, per a les qualificacions 20a, 21, 22a i 22b (que permeten les activitats extractives) com a mínim allò establert a l’article 2.17 Activitats extractives de les NOT.

S’ha afegit a les normes, als articles 209, 210 i 211:” Seran d’aplicació els apartats 3, 4, 5, 6 i 7 de l’article 2.6 de les normes del Pla territorial metropolità de Barcelona, així com l’article 2.17 del mateix pla.”

A l’article 212 s’ha afegit: “Seran d’aplicació els apartats 3, 4, 5, 6 i 7 de l’article 2.6 de les normes del Pla territorial metropolità de Barcelona.”

Sistema d’assentaments Els municipi de Santa Maria de Palautordera està format, d’una banda, pel nucli urbà i els barris contigus, als quals el PTMB assigna l’estratègia Creixement moderat, i que estan envoltat per grans sectors urbanitzables a dos dels quals el PTMB els assigna l’estratègia Reducció/extinció; d’una altra, per tot un seguit de barris molt propers o en continuïtat amb Sant Celoni ( el Temple, Moixegues, Pont Trencat), sense cap estratègia específica; i, finalment, per tot un conjunt d’àrees residencials especialitzades ja consolidades ( Can Pagà, Can Bosc), amb l’estratègia Reducció /extinció assignada a un sector per desenvolupar situat entre Can Bosc i Trentapasses. Pel que fa al sòl industrials, la major part es concentra a tocar del nucli urbà de Santa Maria de Palautordera, i sectors més petits se situen al Pont Trencat i a mig camí de Sant Celoni, tots ells ja prou consolidats.

Pel que fa a l’estratègia Creixement moderat assignada al nucli urbà de Santa Maria de Palautordera, la memòria d’ordenació de l’aprovació inicial del POUM considera que la proposta s’adapta al que estableix el PTMB. A l’hora de calcular l’extensió urbana màxima, però, sembla que el document considera erròniament, com a superfície de càlcul de l’àrea urbana existent, la totalitat del sòl urbà consolidat del municipi, independentment de si es refereix o no al nucli urbà de Santa Maria de Palautordera o de si es correspon o no a la tipologia de teixit Nuclis urbans i les seves extensions.

L’article 3.15 Creixement mitjà i moderat de les NOT, al punt 3, estableix la forma com s’obté aquesta superfície de càlcul, que té en compte no només el grau de consolidació de la urbanització sinó que, també, que formen part dels àmbits dels nuclis històrics i les seves extensions assenyalats de manera indicativa al plànol 2.3. És així que, tot i que és




el POUM qui proposa la superfície de càlcul de l’àrea urbana existent, no pot incloure-hi ni les àrees residencials especialitzades ni, en general, els teixits allunyats del nucli urbà, atès que l’estratègia Creixement moderat és una estratègia que afecta específicament el nucli urbà de Santa Maria de Palautordera. Sí que , d’acord amb el mateix article, en cas que les trames considerades etiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitazdes per no contenir habitatge o per tractar-se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considera que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els següents límits: a. No ha d’incrementar en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul. b. Es comptabilitza només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateix àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta.

Finalment, i basant-se en aquesta superfície de càlcul resultant, és que cal obtenir l’extensió urbana màxima.

Si considerem tots els sectors, urbans (PMU) i urbanitzables (PPU), que el POUM proposa sobre sòl no consolidat en continuïtat amb el nucli urbà (PPU 1, PPU 2, PPU 3, PPU 4, PMU 1 i PMU 3), obtenim un creixement total de 19,8 ha, molt per sota de les 39 ha que l’estratègia del PTMB com a màxim permet. Per tant, el POUM s’adequa plenament a les determinacions del PTMB en tots aquests sectors.

Pel que fa als sectors desvinculats del nucli urbà, el POUM també proposa, a través del PPU 5 Moixerigues (5 ha), un nou sector residencial en continuïtat amb el barri de Moixerigues, per tal de tancar la trama urbana existent i obtenir sòl públic per equipaments i zones verdes al costat de la Tordera. Tal i com ho especifica la fitxa urbanística corresponent, el POUM vincula el desenvolupament urbanístic d’aquest sector a la millora del pont existent i la construcció d’un nou accés, d’acord amb allò que estipula la fitxa urbanística de l’àmbit d’actuació Urbanística accés Moixerigues (AAU1). Malgrat tot, cal tenir en compte que el PTMB preveu que per aquest àmbit passi un vial que, fent de variant de Sant Celoni, faciliti l’accés tant als polígons industrials de Santa Maria de Palautordera (Can Balmes, Can Vernedes, Can’Auleda, etc.) com a la carretera de Campins i Santa Fe de Montseny (BV-5114), i que donaria també un bon accés a Moixerigues. Caldria per tant que el nou accés a l’AAU estigués dissenyat de forma que pugui formar part d’aquesta variant.

Finalment, el sector urbanitzable PPU 6 Can Bosc (2,3 ha) preveu la construcció d’un hotel i equipaments públics en continuïtat amb la urbanització de Can Bosc. El sector, que pretén compensar el dèficit d’equipaments existent, disposa les edificacions de tal forma que l’equipament se situï a tocar de l’àrea urbana. D’altra banda, la fitxa urbanística també afirma que caldrà estudiar l’accés al sector de forma directa des de la carretera C-35, i una possible connexió de la vialitat amb el carrer Noguera, tenint en compte que actualment només existeix un accés franc des de la C-35. Segons l’article 3.20 Extensions de les àrees especialitzades les NOT, en els casos que s’assenyalen en aquest article, les àrees especialitzades poden ésser objecte d’extensió mitjançant l’ocupació del sòl confrontant de protecció preventiva que es determini en la revisió, o modificació, del planejament d’ordenació urbanística municipal. I concretament, als punts d i e; d. Per a la ubicació d’equipaments i serveis de titularitat pública, compatibles amb els usos de l’àrea especialitzada. e. En àrees residencials amb un elevat grau de consolidació i amb una proporció significativa d’habitatge principal, quan es tracti de millorar l’ordenació, la integració en el territori, l’equipament o l’accessibilitat, sempre que no comporti un augment de la superfície de l’espai parcel·lat per a habitatge o altres usos privats. Excepcionalment, quan l’ajuntament hagi d’executar nous accessos o connexions necessàries per a la seguretat o unes condicions de mobilitat acceptables de l’àrea es pot admetre un increment raonable de l’espai parcel·lat que faciliti el costejament de les obres si no hi ha altra possibilitat de finançar-les.

Superfície de càlcul de l’àrea urbana existent: 129 ha

L’extensió màxima (E) hauria de ser del 30% de 129 ha: E=30*A*f/=38,70 ≈ 39 ha




Fem notar que la C-35 és una carretera de la xarxa bàsica que actualment està en procés de millora. Aquest procés de condicionament implica majors dificultats a l’hora de construir nous enllaços. En aquest cas, amb un enllaç existent molt proper, les condicions són poc favorables per a afegir un nou enllaç. Caldria valorar si en cas de no poder disposar d’aquest enllaç té sentit mantenir la ubicació d’un hotel en aquest punt.

Pel que fa a les àrees residencials especialitzades a les quals el PTMB assigna l’estratègia Reducció / extinció, el POUM suprimeix dos sectors situats a Can Sala (38 ha) i un entre Can Bosc i Trentapasses (7 ha), i redueix el sector urbanitzable existent entre Can Barceló i el nucli urbà ( 7 de 12 ha). Per tant, el POUM s’adequa plenament a les determinacions del PTMB en tots aquests sectors.

S’ha modificat el càlcul de l’àrea urbana existent adequant-lo a l’explicitat a l’informe.

El sòl de creixement de Moixerigues es deixa pendent de delimitació, classificant-lo de sòl urbanitzable no delimitat amb l’objectiu de resoldre la vialitat de connexió de Moixerigues amb el Temple o Sant Celoni i la connexió amb la carretera C-35, ja sigui millorant el pont actual o bé amb un nou vial per sota la via del tren.

Respecte el PPU6, es disposa de permís de la Direcció General de Carreteres per a realitzar un accés al sector, amb girs a dretes únicament, per tan es manté el sector.

Sistema d’infraestructures de mobilitat El POUM aprovat provisionalment proposa tres nous vials dins el terme municipal de Santa Maria de Palautordera: un que uneix la carretera BV-5301 i la zona industrial Can Vernedes – Ca n’auleda; un segon que ho fa entre el Camí Vell de Sant Celoni i la carretera BV-5114; i un tercer que fa de variant, per l’oest, del nucli urbà de Santa Maria de Palautordera.

Pel que fa al vial que uneix la carretera BV-5301 i la zona industrial Can Vernedes-Ca n’Auleda, que pretén evitar que els vehicles pesants passin pel nucli urbà, el mateix Estudi d’avaluació de la mobilitat generada (Annex 3 de la Memòria) n’apunta els inconvenients: (...) però presenta altres inconvenients com que no millora la connexió amb l’autopista, doncs els pesants han de seguir passant pel primer tram de la BV-5301 fins a accedir a aquesta nova carretera. Per arribar al polígon des de l’autopista són aproximadament 5.360 metres. Per altre banda, aquesta variant genera un impacte molt gran en el territori, tallant tots els corredors naturals. Tanmateix, el cost per a la realització d’aquesta carretera és molt elevat doncs s’hauran de construir ponts i/o túnels per salvar els obstacles que s’anirà trobant pel camí. Es van estudiar diferents alternatives de traçat per a aquest vial, totes elles però presentaven un cost elevat donada la necessitat de creuar la Tordera i a la orografia del Terreny del terme municipal.

A totes aquestes consideracions caldria també afegir-hi que aquest vial no enllaça la carretera BV-5301 amb l’eix principal del conjunt de sectors industrials, sinó que ho fa tan sols amb un carrer secundari d’un dels sectors. Malgrat tot, cal sobretot tenir en compte que aquest vial no substitueix funcionalment la variant que proposa el PTMB (actuació 3.1; plànol 3.4 Infraestructures viàries. Actuacions), atès que no soluciona l’accés a la carretera de Sant Fe de Montseny (BV-5114). Aquest vial, no evitaria, doncs, la construcció futura de la variant que proposa el PTMB, la qual pretén solucionar:

l’accés a la carretera BV-5114, de Campins i Santa Fe de Montseny, sense passar pel nucli urbà de Sant Celoni (utilitzant el vial proposat entre el Camí vell de Sant Celoni i la carretera BV-5114).

l’accés als polígons industrials des de l’autopista d’una forma molt més directa, i enllaçant amb l’eix principal que les estructura ( el Camí Vell de Sant Celoni).

Cal incorporar per tant el tram que manca per completar la variant de Sant Celoni per ajustar-se al PTMB. De retop, la mateixa variant facilitaria l’accés a Moixerigues, i per tant caldria que el nou accés al sector PPU 5 i l’AAU 1 estigués dissenyat de forma que pugui formar part d’aquesta variant.

Quant al vial d’enllaç entre el Camí Vell de Sant Celoni i la carretera BV-5114, caldria estudiar-lo des del conjunt de la proposta de variant proposada pel PTMB (actuació 3.1) ara esmentada.

El nou vial d’accés a la zona industrial Can Vernedes-Ca n’Auleda presenta diverses dificultats (algunes de les quals el mateix POUM reconeix), i per altra banda, la variant de




Sant Celoni, que hauria d’incorporar el POUM, també soluciona els problemes d’accés d’aquesta zona industrial. Tenint en compte tot això es suggereix la possibilitat de retirar la proposta d’aquest vial.

Finalment, i pel que fa a la variant del nucli urbà de Santa Maria de Palautordera, per la qual cosa es manté la reserva urbanística del PGM vigent, caldrà justificar-la en relació a l’estudi de mobilitat del POUM i en relació al seu efecte sobre el municipi veí de Sant Esteve de Palautordera.

El POUM proposa un nou traçat de variant que connecta la carretera BV-5301 amb la carretera de Campins amb un traçat “paral·lel” a l’AVE. Aquest nou traçat resol la connexió amb la BV-5114 i l’accés als polígons industrials de Santa Maria de Palautordera, sempre evitant el pas per nuclis residencials, de tal manera que s’acompleix amb els objectius que planteja el PTMB per a aquesta via.

El sòl de creixement de Moixerigues es deixa pendent de delimitació, classificant-lo de sòl urbanitzable no delimitat amb l’objectiu de resoldre la vialitat de connexió de Moixerigues amb el Temple o Sant Celoni i la connexió amb la carretera C-35, ja sigui millorant el pont actual o bé amb un nou vial per sota la via del tren.

Respecte la variant oest d’accés a Sant Esteve és una via que ja preveia el planejament vigent i que el POUM manté donat que tot el trànsit del nucli de Sant Esteve circula per l’interior de la trama urbana de Santa Maria de Palautordera. L’informe de la Direcció General de Carreteres considera adequat mantenir aquesta reserva. S’incorpora a l’estudi de mobilitat la justificació del manteniment de la variant.

Download - Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Santa Maria de ... · Maria Llavina i Esteve 4a Tinent d'alcalde - Barris, Benestar Social i Esports Teresa Solé i Cardona Regidora -

Top Related