1. RicardSampere
Nocions de tast de vins

2. Denominacions dorigen a Catalunya
www.vadevi.cat/denominacions
3. Varietats de ram
Un bon lloc per poder veure les varietats de ram ms conegudes en el nostre entorn, es lenlla:http://www.vadevi.cat/varietats/
Carinyena o Sams
4. Varietats de raimblanc
XAREL-LO(var. autctona)
Una de las varietats tradicionals per a formar el cupatgedel cava tradicional. Les baies esfriques i daurades, tenen polpa sucosa de sabor neutre. Quan est ben elaborat, produeix vins dacceptable riquesa alcohlica, que els distingeixen per les seves aromes fresques i fruitoses (poma, llimona, etc.) tpiques del terrer, per cal complementar-lo amb altres varietats per a aconseguir un vi ms estructurat. Tamb rep el nom de Pansa Blanca (Alella)i Cartoix.
MACABEU (var. autctona)
s la varietat que aporta al cava el seu aroma afruitat i la svia rica. Varietat molt productiva de vins frescos secs i afruitats molt equilibrats i cids de graduaci alcohlica moderada. Considerats els ms tpics del Peneds. Les baies, de color groc daurat son dolces, la fina pellofa els fa sensibles a latac dels fongs de la putrefacci. En altre regions s anomenat Viura o Alcaon.
5. Varietats de ram blanc
PERELLADA (var. autctona)
s la varietat ms delicada i aromtica de tota Catalunya, aportant aquesta qualitat al cava. s cultiva principalment al Peneds i la Conca de Barber. Els seus gotims sn compactes i les baies de mida mitjana. Els seus blancs son aromtics i secs, de moderada graduaci i una acidesa fruitosa. Tamb s anomenat Montnec
CHARDONNAY
La ms internacional de les varietats procedent de la Borgonya, sha aclimatat molt be a la nostra regi. Produeix vins de qualitat, molt fins i aromtics, aptes per a la criana. Entra algunes vegades per a lelaboraci del cava aportant la seva fina fragncia. Les seves baies petites i de color groc ambrat, tenen un color dol ensucrat. Selaboren blancs joves i blancs molt nobles criats en bota, tots molt afruitats. Curiositat: Les etiquetes de blancs de Borgonya, no posen Chardonnay, ja que es considera evident.
6. Varietats de ramblanc
RIESLING
Varietat molt aromticacapa de produir vins de sublim elegncia molt afruitats, dotats duna fina acidesa i dun cos subtil, seds i fresc. Les baies petites, verdoses i daurades segons la maduresa, tenen una pell espessa i un sabor caracterstic. Ja abans de la vinificaci exhibeixen les seves aromes primries. s de procedncia del Rin i Alsaci.
SAUVIGNON BLANC
Varietat el cultiu de la qual s en progressi i apreciada a nivell mundial, les seves baies son petites, de color daurat, pellofa espessa i de sabor lleugerament almescat. Els seus vins poden esser enriquits en criana, ben estructurats, dotats de bona acidesa fruitosa i complexitat aromtica. s de procedncia de Bordeus.
7. Varietats de ram blanc
MOSCATELL (var. autctona)
s una de les varietats ms apreciades a nivell mundial. Se la coneix amb molts noms; Muscatd'Alsace, Frontignan, Moscato d'Asti, etc. Fou una varietat molt apreciada pels grecs i romans. Aquesta varietat produeix exquisits moscatells dolos, per tamb elegants blancs secs, molt aromtics de paladar seds i cruixent.
MALVASIA (var. autctona)
Els vins de malvasia son originaris de Grcia i es caracteritzen pel seu potencial aromtic, predominen les fruites, amb records de pera i mel; sn vins secs, frescs, consistents, complexos i ben estructurats. El ram de cep malvasia, menut i de gra gros, tendre i ovoide, molt dol i aromtic.
8. Altres varietats autctones de ram blanc
Garnatxa blanca: s una mutaci de la de ram negre que porta el mateix nom. Les baies sn de mida mitjana, forma rodona i color groc- verds. Produeix vins de fora cos i molt alcohol,de color groc palla;.Desprn aromes florals i afruitats amb un fons de ginesta que li confereix originalitat.
Palomino: s la que dona lloc a vins de Xers principalment.
Airen: Produeix vins fruitats i dacidesa mitjana.
Verdejo: Produeix vins de D.ORueda, son afruitats i joves.
Albario: Prpia de zones fredes i humides, molt floral i afruitada
Treixadura: Varietat tpica de la D.O. Ribeiro, molt afruitat floral.
9. Varietats de ram negre
GARNATXA (var. autctona)
Varietat originria d'Arag, s tradicional a la mediterrnia en terres ms clides. Sempre present en els vins afruitats del Peneds. Produeix vins negres aromtics amb bona graduaci i cos carns, aptes per a lenvelliment en roure. Els grans sn foscos, lleugerament ovalats, de pell espessa i gust dol. Tamb rep el nom de Lledoner, Tintilla. s una varietat de gran rendiment, cmoda de cultivar, resistent davant de malalties.
MERLOT
Una varietat noble internacional, que produeix excellents vins varietals i aromtics, corpulents , tnnics i que conjuga molt b amb altres vins. Els seus grans son petits, de color negre blavs, pell mitjanament espessa i polpa ensucrada. Serveix per a elaborar deliciosos i afruitats vins joves i de criana. Varietat originaria de la zona de Bordeus.
10. Varietats de ram negre
CABERNET SAUVIGNON
s originria de la prestigiosa regi de Bordeus, s pot dir que afirmar que s una varietat de moda de la viticultura i es cultiva a tot el mn. Produeix vins cromtics i tnnics de llarga criana, de color intensiu i les seves aromes els fan ms complexos amb lenvelliment. Aquest vins son un prodigi delegncia, de profunditat, de carcter distintiu i de classe. Els grans son petits, esfrics, de pell espessa i dura, amb profund pigment negre.
CARINYENA (var. autctona)
s una varietat tradicional cultivada a les vinyes de casa nostra, els grans son duna mida mitjana, amb pell espessa i sabor astringent. Produeix vins amb raa, robustos, molt rics en pigment i en extracte, que es beneficien de la criana amb roure i de la maduraci amb ampolla. Els seus tanins astringents sequilibren en barrejar-los amb els madurs vins de garnatxa. Aquesta varietat es coneix tamb com Mazuela, Crujillon, Sams i s originaria d'Arag.
11. Varietats de ram negre
ULL DE LLEBREEls vins resultants son de bona graduaci alcohlica, amb moderada acidesa afruitada i bona perspectiva aromtica. Produeix vins de color rub. equilibrats i amb cos, molt estables. Laroma primria dels vins elaborats amb rams daquesta varietat recorda la grosella, el gerd i les prunes, mentre que laroma terciria recorda el cuir, la canyella i la vainilla. En altres indrets se lanomena; Tempranillo, o Cencbel.
PINOT NOIR
Una de les varietats internacionals ms fines i elegants, en la qual selaboren alguns dels millors vins del mon. s de procedncia de la Borgonya i de la Champagne. Els grans son petits, dun negre violeta, encerat per pruna abundant. La pellofa s espessa i la polpa suau. Cal destacar lexcelsitud aromtica i admeten una bona criana
12. Varietats de ram negre
MONASTRELL (var. autctona)
Varietat molt productiva, tpica de la Mediterrnia que ha demostrat una gran capacitat de aclimataci. Els vins son de color profund i tan noble, que reclamen un llarg perode denvelliment o el complement daltres vins ms fruitosos, com la garnatxa i entre a formar part de molts cupatges. Els grans son petits, negres, coberts per abundant pruna, amb pellofa espessa i polpa de gust aspre. Tamb se lanomenaMonastre, Garr.
SYRAH
Varietat dorigen persa que sha adaptat molt be al sud dEuropa. Sensible a la secada i de producci molt baixa. Els vins son corpulents, de color intens, alcohlics i amb un lleuger perfum a violeta.
13. Varietats de ram negre
SAMS (var. autctona)
Varietat negra recuperada a la vinya catalana- de notable personalitat. Ram de cep molt menut i compacte, de gra mitj.Els seus vins exhibeixen un pigment intens, bon cos i una magnfica expressi estructural. Quan es cultiva en petita producci assoleix una dimensi noble.
Altres varietats autctones
GRACIANO (La Rioja)
MENCIA(El Bierzo)
14. Vocabularibsic
ASTRINGENT:
Sensaci de sequedat en boca (aspre) que ens provoquen els vins amb molts tanins.
POLIFENOLS
Substncies responsables de lestructura dels vins
ANTOCIANS: Responsables dels colors negres dels vins
FLAVONES: Responsables dels colors grocs dels vins
TANINS: Responsables de lastringncia dels vins
15. Vocabularibsic
CRIANA: Aporta estructura i per tant longevitat. La criana no cal que aporti sabor o olor a roure.
16. Roda daromes
La roda d'aromes" s'utilitza en els tasts de vins i inclou un llistat de conceptes que representen aromes que podem percebre del vi.
Permet que a travs dels termes mostrats, analitzar un vi de manera objectiva, sense emprar termes ambigus com elegant, intens, etc.
Lobjectivitat ve donada, degut a que aquests aromes, tenen referents naturals, que la gent pot reconixer.
Serveixen per tot aquest gran grup de persones que diuen no noto cap aroma, ja que segur que coneixen olors com el de pinya i el reconeixeran (amb ajuda segurament) en varietats que contenen per exemple un Sauvignon Blanc.
17. 18. Sabors del vi
Qualsevol sabor, es la combinaci de 4 sensacions primries:
DOL (lnic agradable dels 4, que compensar la resta)
CID (la seva combinaci amb els dol, dona lequilibri del vi)
SALAT (poc important en el vi)
AMARG (provocat principalment pels tanins)
19. Pirmide de BEDEL
Tanins
Dol
cid
20. Conceptes tils
El sl o terrer
Quan parlem del sol, ens referim al subsl.
Capacitat del terreny per retenci daigua
Orientaci del terreny (millor sud)
Entorn (muntanyes o mar)
Alada de la vinya
Verema
Cada cop s ms important, trobar el punt just de verema, per aconseguir els objectius desitjats.
Despallat
Consisteix en la separaci dels grans de la rapa.
21. Conceptes tils
Anyada
Les condicions climtiques canvien cada any i en conseqncia els vins tamb. Una bona anyada, tindr pluviometria moderada/escassa, ben repartida durant lany i bona insolaci.
Podem parlar danyades regulars, bones, excellents....
22. Botes de roure
Els diferents aromes que podem percebre en el vi (tabac, caf, fum, etc.) poden procedir del contacte amb el roure.
El roure aporta, per cal anar en compte que no aporti massa, que podria emmascarar aromes del propi ram. Per tant cal evitar el massa roure.
Sutilitza roure en lloc daltres fustes, per ser comparativament menys pors i menys aromtic i per poder-lo treballar fcilment a lhora de fer botes. Tamb en podem trobar de castanyer.
23. Botes de roure
No qualsevol tipus de roure serveix
Existeixen botes de roure de diferent mida, per a ms petites, aporten ms roure. Les ms habituals sn:
Bordelesa 225l (la ms utilitzada aqu)
Borgonya 228l (ms rodones .. menys allargades)
Les noves sn ms cares que les utilitzades, per aquestes aporten menys fusta.
Es poden fer vins combinant noves i velles per trobar punts dequilibri desitjat per lenleg.
24. Botes de roure (alternatives)
Posar trossos de roure en tancs dacer inoxidable. Per segons quina D.O. Posen restriccions.
TORRAT de la FUSTA. Es un punt important a decidir el grau de torrat, doncs aportar aromes.
VIDA duna BOTA: 5/8 anys, tot i que desprs poden servir per licors
Bsicament sutilitza roure americ i europeu (ms valorat).
Un mateix vi en 2 tipus de barriques poden ser 2 mns diferents.
25. Aromes del vi
Procedncia:
Del tipus de ram (aromes primries)
De la fermentaci: salliberen esters i alguns sn idntics qumicament que tenen aromes naturals com per exemple la vainilla (aromes secundries).
De la fusta de les botes (aromes terciries).
26. Aromes primris
Varietats de ram negre:
Garnatxa : confitures i fruites vermelles com maduixa,gerds,prunes...
Cabernet Sauvignon: pebre verd, eucaliptus, tabac i fruits vermells.
Merlot : confitures, pebre verd i fruites vermelles
Ull de llebre : fruits vermells
Varietat de ram blanc
Garnatxa : florals i fruitoses ; poma, mel...
Macabeu : florals i fruitoses ; poma, pomelo...
Parellada : flors, camamilla.
Xarello : mel, poma .
Sauvignonblanc : grosella, menta, fruits tropicals.
27. Aromes secundris
Conjunt de substncies voltils que donen els diferents microorganismes durant les fermentacions, i depenen de tres factors:
- estat del ram : un ram madur donar un vi ms alcohlic i tamb un nivell diferent de substncies voltils.

tipus de microorganismes utilitzats : cal utilitzar soques adequades que donin productes secundaris agradables 28. condicions exteriors de les fermentacions : aquest factor engloba un ventall molt ampli de condicions.

Exemple clcul cost
Cal tindre tots molt clar que una bota de roure francs ronda els 600 euros pel cap baix.
Sn 225 litres (300 ampolles). Per tant no ens podem creure aquelles contra etiquetes dun vi de 2 o 3, que posa fermentat en roure francs nou quan noms la barrica ja surt a 2 per ampolla i cal afegir costos de: etiqueta, tap,ampolla, capsula, transport, caixa i el ram (1,3 kg) ms marges de bodega, distribuci.