Download - modificació puntual del pla parcial del subsector 1 “pla de salt” text

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SUBSECTOR 1 “PLA DE SALT”

TEXT REFÓS

MUNICIPI DE SALT

ARQUITECTE REDACTOR: FABIÁN MUÑOZ GONZÁLEZ

GESTOR DELEGAT: MULTI SPAIN MANAGEMENT S.A.

PROMOTOR: COMMERZ REAL INVESTMENTGESELLSCHAFT mbH

Octubre 2015

1 | P a g e

TEXT REFÓS DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SUBSECTOR 1 “PLA DE SALT”

ÌNDEX

A.- MEMÒRIA

A.01- ANTECEDENTS A.02.- ÀMBIT DE PLANEJAMENT A.03.- ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT ACTUAL DEL SÒL AFECTAT A.04.- MARC URBANÍSTIC I LEGAL A.05.- ABAST DE LA MODIFICACIÓ PROPOSTA A.06.- PROMOTOR A.07.- JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA MODIFICACIÓ A.08.- COMPATIBILITAT VOLUMÈTRICA A.09.- INFORME AMBIENTAL A.10.- MOVILITAT SOSTENIBLE A.11.- AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA – PRESSUPOST DE LES OBRES I SERVEIS A.12.- VIABILITAT ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ – COMPROMISOS I GARANTIES DE COMPLIMENT

A’.- ANNEX A LA MEMÒRIA: INCORPORACIÓ DE LES PRESCRIPCIONS DELS INFORMES SECTORIALS

A’.01.- ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ A’.02.- INFORME DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ A’.03.- INFORME DE LA DEMARCACIÓ DE CARRETERES DE L'ESTAT A CATALUNYA A’.04.- INFORME DE LA DIRECCIÓ GENERAL D'AVIACIÓ CIVIL

B.- NORMATIVA URBANÍSTICA

TEXT REFÓS DE LES MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES ORDENANCES REGULADORES

ART.1.- DEFINICIÓ I MARC LEGAL ART.2.- VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL PLA PARCIAL ART.3.- MODIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL ART.4.- INTERPRETACIÓ ART.5.- OBLIGATORIETAT ART.6.- APLICACIÓ SUPLETÒRIA DEL PGOU I DEL PAU ART.7.- ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT SUPERIOR ART.8.- INICIATIVA ART.9.- EDIFICABILITAT, DENSITAT MÀXIMA I ZONIFICACIÓ ART.10.- ZONA LÚDICO-COMERCIAL ART.11.- ORDENANÇA DE CONTENIDORS D’ESCOMBRARIES I DE RECOLLIDA SELECTIVA

ANÀLISI COMPARATIVA I JUSTIFICATIVA DE LES MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES ORDENANCES REGULADORES

ART.1.- DEFINICIÓ I MARC LEGAL ART.2.- VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL PLA PARCIAL ART.3.- MODIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL ART.4.- INTERPRETACIÓ ART.5.- OBLIGATORIETAT ART.6.- APLICACIÓ SUPLETÒRIA DEL PGOU I DEL PAU ART.7.- ADEQÜACIÓ AL PLANEJAMENT SUPERIOR ART.8.- INICIATIVA ART.9.- EDIFICABILITAT, DENSITAT MÀXIMA I ZONIFICACIÓ ART.10.- ZONA LÚDICO-COMERCIAL ART.11.- ORDENANÇA DE CONTENIDORS D’ESCOMBRARIES I DE RECOLLIDA SELECTIVA

C.- QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES COMPARATIU

2 | P a g e

D.- PLÀNOLS

D.01.- PLÀNOLS D’ INFORMACIÓ

PLÀNOL Nº1 - ESTRUCTURA ORGÀNICA DEL TERRITORI SISTEMES BÀSICS I ZONES GENERALS PLÀNOL Nº2 – SITUACIÓ I ÀMBIT PLÀNOL Nº3 - ZONA LÚDICO-COMERCIAL PLÀNOL Nº4 - ESTAT ACTUAL. ALINEACIONS I ÀREA DE MOVIMENT DE L’EDIFICACIÓ PLÀNOL Nº5 - ESTAT ACTUAL. DELIMITACIÓ D’ÀREES PER USOS I ALÇADES MÀXIMES PLÀNOL Nº6 - ESTAT ACTUAL. ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA GASOLINERA PLÀNOL Nº 7- PLA TOPOGRÀFIC. LINIA LÍMIT D’EDIFICACIÓ I SEPARACIÓ A LÍMITS. ZONES DE PROTECCIÓ DE L'AUTOPISTA AP-7.

D.02.- PLÀNOLS D’ORDENACIÓ

PLÀNOL Nº8 - ORDENACIÓ

D.03.- PLÀNOLS DE COMPATIBILITZACIÓ

PLÀNOL Nº9 - PROPOSTA D’ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ZONA LÚDICO-COMERCIAL. ALINEACIONS I ÀREA DE MOVIMENT DE L’EDIFICACIÓ PLÀNOL Nº10 - PROPOSTA D’ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ZONA LÚDICO-COMERCIAL. DELIMITACIÓ D’ÀREES PER USOS I ALÇADES MÀXIMES

D.04.- ALTRES PLÀNOLS NORMATIUS

PLANOLS Nº 11- MAPES ESTRATÈGICS DE SOROLL DE L'AP-7 - PLANOL Nº 11.1 - MAPA DE ZONES D'AFECCIÓ DE L'AP-7 - PLANOL Nº 11.2 - MAPA DE NIVELLS SONORS ZONES D'AFECCIÓ DE L'AP-7 - PLANOL Nº 11.3 - MAPA D'ÍNDEX DE SOROLL DIÜRN EN L'ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ - PLANOL Nº 11.4 - MAPA D'ÍNDEX DE SOROLL VESPERTÍ EN L'ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ - PLANOL Nº 11.5 - MAPA D'ÍNDEX DE SOROLL NOCTURN EN L'ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ

PLANOLS Nº 12 - PLÀNOLS D'AFECCIONS I SERVITUDS AERONÀUTIQUES - PLANOL Nº 12.1 - PLÀNOL D'AFECCIONS ACÚSTIQUES - AEROPORT DE GIRONA - PLANOL Nº 12.2 - PLÀNOL DE SERVITUDS AERONÀUTIQUES - AEROPORT DE GIRONA

E.- ANNEXES

ANNEX 1 PLA PARCIAL DEL SUBSECTOR 1 “PLA DE SALT” - MEMÒRIA I ORDENANCES REGULADORES ANNEX 2 ESTUDI DE DETALL ZONA LÚDICO-COMERCIAL - MEMÒRIA I ORDENANCES REGULADORES ANNEX 3 ESTUDI DE DETALL ESTACIÓ DE SERVEI - MEMÒRIA I ORDENANCES REGULADORES ANNEX 4 DOCUMENT DE PROTECCIÓ CIVIL

3 | P a g e

TEXT REFÓS DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA PARCIAL DEL SUBSECTOR 1 “PLA DE SALT”

A.- MEMÒRIA

A.01- ANTECEDENTS

El dia 13 de setembre de 2000, la Comissió d’Urbanisme de Girona va aprovar definitivament el Pla Parcial d’Ordenació del Subsector 1 del “Pla de Salt”. L’executivitat del mateix se supedità a la presentació d’un text refós. El dia 6 de juny de 2001, la mateixa Comissió va donar el vist i plau al Text Refós del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt”.

L’aprofitament privat d’aquest Subsector es concentra a la zona denominada Lúdico-Comercial, delimitada en aquest àmbit de planejament on es preveu la implantació d’usos mixtes terciario-comercials i recreatius segons els paràmetres i les característiques que per a aquesta zona s’especifiquen a les ordenances d’aquest Pla Parcial.

La Zona Lúdico-Comercial del Subsector 1 ocupa una única parcel·la urbanística de 57.278 m2 amb una edificabilitat neta d’ 1 m2st / m2s. L’edificabilitat màxima és, per tant, 57.278 m2

Planejament derivat – ordenació volumètrica

1.- El dia 21/06/2004, l’Ajuntament de Salt va aprovar l’Estudi de Detall de la Zona Lúdico-Comercial del Subsector 1. (Veure Annex 2 Estudi de Detall de la Zona Lúdico-Comercial) L’esmentat Estudi de Detall estableix una ordenació volumètrica de l’edificació de la parcel·la única que forma la Zona Lúdico-Comercial. En defineix l’alineació màxima i l’embolcall volumètric de l’edificació delimitant-ne tres zones o àrees per usos i alçades màximes (zones A, B i C) 2.- Per tal d’ubicar en la Zona Lúdico-Comercial una estació de servei, s’aprovà un Estudi de Detall específic. L’Estudi de Detall assigna, d’una banda a l’estació de servei, una zona de 1.065 m2 amb una edificabilitat neta d’ 1m2 de sostre/m2 de sòl i estableix, d’altra banda, l’embolcall volumètric de l’edificació delimitant una nova zona que cal afegir a les anteriorment delimitades en l’esmentat Estudi de Detall de la Zona Lúdico-Comercial. (Veure Annex 3 Estudi de Detall de l’estació de servei)

A.02.- ÀMBIT DE PLANEJAMENT

La present proposta de modificació puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” afecta exclusivament l’àmbit de la denominada Zona Lúdico-Comercial que conforma l’única parcel·la d’aprofitament privat del Subsector 1. Aquesta proposta de modificació no afecta, per tant, els sòls restants, inclosos en el Subsector 1 del Pla de Salt com a vials, zones verdes i equipaments i, en general, no afectarà el sòl de cessió.

A.03.- ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT ACTUAL DEL SÒL AFECTAT

Els terrenys compresos en l’àmbit de la denominada Zona Lúdico-Comercial del Subsector 1 del “Pla de Salt” tenen els següents propietaris:

4 | P a g e

1.- La Societat COMMERZ REAL INVESTMENTGESELLSCHAFT mbH, amb N.I.F. nº DE 113821254, domicili social a Friedrichstrasse,25 - 65185 Wiesbaden (Alemanya) i domicili a efectes de notificacions a Centre Comercial Espai Gironès (Oficines de Gerència) - Camí dels Carlins,10 - 17190 Salt (Girona), és propietària del 97,96 % de la denominada Zona Lúdico-Comercial del Subsector 1 Pla de Salt.

2.- La Societat CONTINENTAL HOTELS HISPANIA, S.L., amb N.I.F. nº B62345616 i domicili social a carrer Pallars, 203 – 08005 Barcelona, és propietària del 2,04 % de la denominada Zona Lúdico-Comercial del Subsector 1 “Pla de Salt”.

No obstant a l’anterior, la present proposta de modificació afecta exclusivament els terrenys de l’àmbit de la denominada Zona Lúdico-Comercial que son propietat de la Societat COMMERZ REAL INVESTMENTGESELLSCHAFT mbH.

Els terrenys propietat de la Societat CONTINENTAL HOTELS HISPANIA, S.L. compresos en l’àmbit de la Zona Lúdico-Comercial, no es veuran afectats per la present proposta de modificació. Aquests terrenys corresponen a la zona de l’hotel situat a la Zona Lúdico-Comercial.

Per tant, el 100% del sòl que resulta realment afectat per la present proposta de modificació és propietat de la Societat COMMERZ REAL INVESTMENTGESELLSCHAFT mbH. A.04.- MARC URBANISTIC I LEGAL

Aquesta modificació es troba emmarcada en el TR de la Llei d’Urbanisme i en el TR del Pla General d’Ordenació Urbana de Salt i en el TR del Pla Parcial Subsector 1 “Pla de Salt”.

Les competències per a la formulació d’aquesta modificació puntual del Pla Parcial “Pla de Salt”, venen regulades pel TR de la Llei d’Urbanisme. D’acord amb aquestes determinacions, la promoció de la modificació correspon a l’Ajuntament de Salt.

L’article 10 de la normativa urbanística del PGOU vigent preveu la possibilitat de modificar les determinacions del mateix seguint el procediment establert per la legislació urbanística vigent quan no s’alterin substancialment les determinacions fonamentals, la coherència entre les previsions i l’ordenació general de manera que es faci necessària una revisió global.

L’objecte de la modificació no es troba entre els supòsits de revisió del planejament general que requereix l’article 9 de la normativa urbanística, en el sentit que aquest no afecta a l’esgotament de les previsions del planejament vigent, ni a l’aparició de nous factors socials o econòmics que facin variar el model d’ordenació territorial.

Les determinacions contingudes en aquest document de modificació puntual no presenten efectes que puguin alterar la coherència amb la planificació territorial, pel que fa a la cohesió territorial i a l’organització correcta del desenvolupament urbà, ni la compatibilitat, l’articulació i la connexió entre els elements vertebradors del territori d’abast supramunicipal ni les infraestructures de caràcter local.

Tampoc té problemes de compatibilitat amb riscos preexistents, d’acord amb els indicadors dels riscs geològics i de protecció civil disponibles, ni sobre la planificació mediambiental i a la política de desenvolupament sostenible, ni sobre l’adequació a les polítiques supramunicipals de sòl, d’habitatge, de gestió dels recursos naturals ni de protecció del patrimoni cultural, natural ni científic.

D’altra banda, aquesta modificació s’ajusta al que preveu el marc legal vigent en relació a la tramitació del planejament urbanístic de rang superior, s’ajusta tant al PTP de les Comarques Gironines com al Pla

5 | P a g e

Director de l’Àrea Urbana de Girona, s’adequa a la legislació sectorial i urbanística i respecta la interdicció de l’arbitrarietat.

A.05.- ABAST DE LA MODIFICACIÓ PROPOSADA

Aquest document modifica el Pla Parcial del Subsector 1 del Pla de Salt en allò que correspon a l’apartat de les Ordenances Reguladores.

De les Ordenances Reguladores es proposa modificar els articles 1, 3, 10.2, 10.4, 10.6, 10.7, 10.8, 10.12 i 10.13.

La proposta de modificació no altera el sostre edificable, la intensitat dels usos ni comporta transformació d’usos i, per tant, no representa cap de les modificacions previstes en l'article 99 del TRLUC.

La proposta de modificació manté les Condicions d’Ordenació del Pla Parcial: xarxa viària, espais lliures, equipaments, zonificació, aprofitament mitjà, edificabilitat, densitat, usos, projectes d’urbanització, polígon d’actuació, sistema d’actuació i pla d’etapes. (Veure Annex 1 Text Refós del Pla Parcial del Subsector 1 “Pla de Salt”)

- En relació amb l’apartat 6.2 “Aparcaments” (de les Condicions d’Ordenació del Pla Parcial), en quant a dotacions de la Zona Lúdico-Comercial, havent estat derogada l’Ordre de 26 de setembre de 1997, el Pla Parcial es remet a les dotacions per a l’ús comercial fixades pel vigent Decret 378/2006 de desenvolupament de la Llei 18/2005, de 27 de desembre d’equipaments comercials. Per a d’altres usos, caldrà aplicar l’Ordenança d’aparcaments del Pla General de Salt. Aquesta actualització es recull en el nou article 10.13 de les Ordenances Reguladores.

- En relació amb l’apartat 6.8 “Ordenació de l’Edificació” (de les Condicions d’Ordenació del Pla Parcial), cal assenyalar que la legislació urbanística vigent a Catalunya ja no contempla els Estudis de Detall. L’ordenació volumètrica es fixarà en conformitat amb el que estableix el Decret 64/2014, de 13 de maig, en el que s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. Aquesta actualització es recull en el nou article 10.2 de les Ordenances Reguladores.

Aclarir, per últim, que aquesta modificació pretén incorporar les noves determinacions sobre ordenació volumètrica d’acord amb la legislació urbanística vigent actualment.

A.06.-PROMOTOR

El Promotor de la present proposta de modificació puntual del Pla Parcial del Subsector 1 “Pla de Salt” és la Societat COMMERZ REAL INVESTMENTGESELLSCHAFT mbH , amb N.I.F. número DE 113821254, representada per el Sr. Klaus Waldheer , amb D.N.I. número 217524723.

A.07.- JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA MODIFICACIÓ

Actualment, el Subsector 1 del Pla de Salt es troba completament urbanitzat. L’edificació en el Subsector 1 s’ha anat executant des de l’any 2003 en diferents fases, havent-se tramitat per a la primera fase un Estudi de Detall de la Zona Lúdico-Comercial per a la seva ordenació volumètrica de conformitat amb el que estableixen les Ordenances del Pla Parcial. Posteriorment, es tramità un Estudi de Detall específic per a la implantació d’una estació de servei (veure Apartat A.01 Antecedents).

6 | P a g e

La superfície construïda computable a efectes d’edificabilitat per a la totalitat de les edificacions realitzades en les diferents fases de construcció en l’esmentada parcel·la és de 53.382 m2. Romandria, per tant, en la Zona Lúdico-Comercial del Subsector 1 una edificabilitat sense consumir de 3.896 m2 per a arribar als los 57.278 m2 d’edificabilitat màxima assignada pel planejament.

Per tal de completar l’edificabilitat es proposa un nou projecte d’implantació, consistent en una edificació independent del Centre Comercial que cal situar en la zona on s’ubica l’actual edifici de mitjanes. La proposta consisteix, d’una banda, en remodelar part de l’edificació existent, en concret, la corresponent a l’esmentat edifici de mitjanes de 6.470 m2 de superfície computable i, d’altra banda, en ampliar-ne l’edificabilitat en 3.896 m2, fins esgotar-ne l’edificabilitat assignada pel planejament a la Zona Lúdico-Comercial del Subsector 1 del “Pla de Salt”, és a dir, fins arribar als 57.278 m2 d’edificabilitat màxima.

Per tal de materialitzar amb el nou projecte d’implantació l’edificabilitat assignada, cal modificar puntualment el Pla Parcial del Subsector 1, afectant l’esmentada modificació els paràmetres no determinants. La modificació puntual que es proposa no alterarà les determinacions ni els criteris generals que el PGOU de Salt estableix per a aquest Sector.

La present modificació del Pla Parcial del Subsector 1 no comporta cap augment d’edificabilitat, ni reducció dels sistemes d’espais llibres ni d’equipaments, ni cap dels paràmetres bàsics de l’ordenació del Pla Parcial que suposin variacions en l’aprofitament.

Els canviaments que es proposen no suposen alteracions en allò que respecta la distribució de beneficis i quotes del Projecte de Reparcel·lació ni la formalització de les obres d’urbanització que s’han dut a terme en la totalitat del Subsector 1. Es manté la zonificació i els usos assignats pel planejament i roman afectada únicament la parcel·la lucrativa (Zona Lúdico-Comercial) modificant puntualment les Ordenances reguladores del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt”.

La present proposta de modificació manté les Condicions d’Ordenació del Pla Parcial en quant a la xarxa viària (Apartat 6.1 de la Memòria del Text Refós del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt), espais lliures i equipaments (Apartat 6.3), zonificació (apartat 6.4), aprofitament mitjà (Apartat 6.5), edificabilitat (Apartat 6.6), densitat (Apartat 6.7), usos (Apartat 6.9), projectes d’urbanització (Apartat 6.10), urbanització (Apartat 6.11), polígon d’actuació (Apartat 6.12), sistema d’actuació (Apartat 6.13) i pla d’etapes (Apartat 6.14). En relació amb l’Apartat 6.2 “Aparcaments” de les Condicions d’Ordenació de la Memòria del Text Refós del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt, la proposta de modificació manté els criteris establerts en el Pla Parcial, actualitzant-ne la normativa i la legislació aplicables. Aquesta actualització es recull al nou article 10.13 de les Ordenances Reguladores. En relació amb l’Apartat 6.8 “Ordenació de l’Edificació” de les Condicions d’Ordenació de la Memòria del Text Refós del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt”, la proposta de modificació n’actualitza la normativa d’aplicació. La ordenació volumètrica es fixarà de conformitat amb el que estableix la legislació vigent a Catalunya i, concretament, amb el que estableix el Decreto 64/2014, de 13 de maig, en el que s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística. Aquesta actualització es recull en el nou article 10.13 de les Ordenances Reguladores.

Per tant, com es recull en l’Apartat A.05 anterior, l’abast de la present proposta de modificació es limita a modificar puntualment certs articles de les Ordenances Reguladores del Pla Parcial.

Com a justificacions per a procedir a modificar aquestes Ordenances Reguladores cal assenyalar:

7 | P a g e

1.- Aconseguir arribar als objectius del planejament general i de desenvolupament del Subsector 1 del ”Pla de Salt”, materialitzant de forma adequada l’edificabilitat pendent de consumir en el mateix.

2.- Corregir contradiccions entre alguns conceptes d’aplicació definits a les Ordenances del Pla Parcial i al planejament derivat (Estudis de Detall).

3.- La legislació urbanística vigent a Catalunya ja no contempla els Estudis de Detall. D’acord amb el Decret 64/2014, de 13 de maig, en el que s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanístic, respecte a l’ordenació de volums, en l’article 45 se’n regula la seva concreció. La proposta de modificació de las Ordenances Reguladores permet compatibilitzar amb una única reordenació volumètrica de caràcter obligatori les edificacions existents (edificabilitat consumida) en l’única parcel·la que conforma la Zona Lúdico-Comercial amb la localització adequada per a ubicar l’edificabilitat no consumida en el Subsector 1, tot això tenint en compte la disposició funcional de tot el conjunt de l’esmentada parcel·la.

4.- S’amplien les alçades reguladores totals per aconseguir una alçada lliure suficient per a la ubicació del nou comerç en dues plantes.

5.- Corregir en relació a la separació a límits de parcel·la, l’afecció que suposa l’ampliació de l’autopista AP-7 amb la nova línia límit d’edificació.

6.- Es proposa la modificació del paràmetre d’ocupació màxima sobre i sota rasant, d’una banda tenint en compte les àrees de vianants cobertes a la Zona Lúdico-Comercial, per tal de permetre materialitzar l’edificabilitat no consumida i, d’altra banda, per a permetre la ubicació de les places d’aparcament que el Pla Parcial exigeix per a poder completar l’edificabilitat comercial assignada pel planejament.

7.- Es modifica l’Ordenança Reguladora referida a construccions auxiliars (alçada reguladora, separació a límits, còmput d’edificabilitat) per a corregir-ne contradiccions amb el planejament derivat (Estudis de Detall) i per raons funcionals per a les àrees de càrrega i descàrrega, emmagatzematge de materials i exposició exterior.

8.- La modificació permet la millora urbanística i arquitectònica de la Zona Lúdico-Comercial. Amb el nou projecte d’implantació es potenciarà comercialment tota la Zona Lúdico-Comercial del Subsector 1, i en general tot el Sector “Pla de Salt”, un dels més importants del municipi de Salt. L’actuació permetria la remodelació d’una part de l’edificació i la seva ampliació i millora sense necessitat de modificar-ne el paràmetre d’edificabilitat màxima assignat.

9.- Es modifica l’Ordenança Reguladora d’Aparcaments per a adequar-la a la normativa i legislació vigents.

10.- L’actuació no afectarà el sistema vial. En relació amb els fluxos de tràfic i accessos, es manté l’estructura funcional de l’edifici de mitjanes. No s’incrementa significativament el nombre total de places d’aparcament de la Zona Lúdico-Comercial. No hi ha tampoc increment d’edificabilitat comercial en la parcel·la, pel que és raonable considerar que les previsions del Pla Parcial en quant a la mobilitat i vials no canvien.

A.08.- COMPATIBILITAT VOLUMÈTRICA

La legislació urbanística vigent a Catalunya ja no contempla els Estudis de Detall. En el seu lloc, d’acord amb el Decret 64/2014, de 13 de maig, en el que s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, respecte a l’ordenació de volums, en l’article 45 es regula com es du a terme la seva concreció en el cas de què el planejament urbanístic estableixi diverses alternatives.

8 | P a g e

Així, si aquestes alternatives d’ordenació volumètrica de les edificacions son compatibles entre sí per a una zona o illa, la concreció es pot efectuar mitjançant la llicència urbanística que autoritzi l’edificació de cada parcel·la, per a l’obtenció de la qual s’especifica la documentació que cal aportar.

Cal esmentar, d’altra banda, que en conformitat amb el que explicita l’article 65.2d) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), els plans parcials urbanístics defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums. El pla pot preveure’n una amb caràcter obligatori o diverses com a alternatives. En aquest darrer cas, el pla pot especificar gràficament les esmentades alternatives o bé concretar-ne els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l‘illa, admeten variació.

El Pla Parcial, en conformitat amb el que estableix l’article 65.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), preveu una única ordenació volumètrica de caràcter obligatori que faci compatibles les edificacions existents (edificabilitat consumida) en l’única parcel·la que conforma la Zona Lúdico-Comercial amb la localització adequada per a ubicar l’edificabilitat no consumida en el Subsector 1, tot això tenint en compte la disposició funcional de tot el conjunt de la referida parcel·la.

El present document de modificació preveu una única reordenació volumètrica que:

- És compatible amb les edificacions existents en la parcel·la única de la Zona Lúdico-Comercial i amb la disposició funcional de la mateixa.

- Permet corregir contradiccions entre alguns conceptes d’aplicació definits a les ordenances del Pla Parcial i al planejament derivat (Estudis de Detall).

- Faci possible materialitzar de forma adequada l’edificabilitat no consumida en l’esmentada Zona Lúdico-Comercial.

Aquesta ordenació volumètrica es defineix delimitant, per una banda, una àrea específica de moviment d’edificació i, per altra banda, les diferents zones per usos i alçades màximes.

- La ordenació volumètrica s’especifica gràficament en els plànols nº 9 (Proposta de reordenació volumètrica Zona Lúdico-Comercial. Pla Alineacions i Àrea de Moviment de l’Edificació) i nº 10 (Proposta de reordenació volumètrica Zona Lúdico-Comercial. Pla de Delimitació d’Àrees per usos i Alçades màximes) que acompanyen el present document (veure plans de Comptabilització).

- A la zona definida com a zona A’, que és delimitada en l’esmentat plànol nº 10, se situarà l’edificabilitat pendent de consumir en la totalitat del Subsector 1. En la dita zona A’ s’inclou també l’edificació existent que pot ser objecte de remodelació.

- L’edificabilitat assignada a la zona A’ és, per tant, el resultat de sumar l’edificabilitat pendent de consumir al Subsector 1 i la consumida per l’edificació existent en la zona esmentada.

A nivell d’ordenació volumètrica, es proposa, d’una banda, modificar l’àrea de moviment de l’edificació en la zona privativa (a l’oest de la parcel·la) corresponent amb l’edifici comercial existent per a permetre’n la seva ampliació, no afectant aquesta modificació a les edificacions restants i, per altra banda, possibilitant la reubicació de l’edificabilitat sobrant a la Zona Lúdico-Comercial (3.896 m2) en l’única àrea d’aquesta zona que permet la seva materialització.

Les zones definides com A, B i C, delimitades al plànol nº 10, es recullen a la proposta d’ordenació volumètrica de la present proposta de modificació transferides del planejament derivat (Estudi de Detall). En relació amb l’Estudi de Detall de la gasolinera, a la proposta de modificació s’assigna l’edificabilitat estrictament necessària per a l’ordenació de l’edificació i les instal·lacions projectades en l’esmentada àrea de servei. A l’ordenació volumètrica de la present proposta de modificació es corregeix l’àrea de moviment de l’edificació a la zona D corresponent a la gasolinera en conformitat amb l’edificació existent.

9 | P a g e

Nota aclaridora: L’Estudi de Detall de la gasolinera li assignà una parcel·la (no urbanística) de 1.065 m2 amb una edificabilitat neta d’ 1m2 de sostre/m2 de sòl, situant-ne així l’edificabilitat de 1.065 m2 a la zona de la gasolinera, quan en realitat només calien 95,08 m2 (considerant el túnel de rentat com a instal·lació i per tant no computable a efectes d’edificabilitat). La proposta de modificació assignarà l’edificabilitat estrictament necessària per a l’estació de servei existent a l’actualitat.

Amb la present ordenació volumètrica no s’altera l’aprofitament urbanístic de la Zona Lúdico-Comercial. La suma de les edificabilitats repartides en cada zona delimitada per la present ordenació volumètrica no superarà el paràmetre d’edificabilitat màxima assignat pel Pla Parcial per a la Zona Lúdico-Comercial.

Les disposicions de compatibilitat que en relació a la ordenació de volums recullen les Ordenances del Pla Parcial, tindran un caràcter normatiu sobre el planejament derivat (Estudis de Detall). Amb la compatibilització volumètrica regulada en aquestes Ordenances, la concreció de l’ordenació de volums es podrà dur a terme mitjançant la llicència urbanística que n’autoritzi l’edificació a la parcel·la afectada, en conformitat amb el que estableix l’article 45 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

A.09.- INFORME AMBIENTAL

Les modificacions que s’han proposat en aquesta modificació puntual del Pla Parcial Subsector 1 del Pla de Salt, no impliquen cap alteració en l’aspecte mediambiental, per tant, el seu impacte és nul i, en conseqüència, no ha de sotmetre’s a l’avaluació ambiental en conformitat amb el que estableix a l’article 7 de la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

A.10.- MOBILITAT SOSTENIBLE

En relació amb els fluxos de tràfic i accessos, es manté l’estructura funcional de l’edifici de mitjanes. No hi ha increment significatiu en el nombre total de places d’aparcament de la Zona Lúdico-Comercial. No hi ha tampoc increment d’edificabilitat comercial a la parcel·la, i és per això raonable considerar que les previsions del Pla Parcial en quant a mobilitat i vialitat no canvien.

A.11.- AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA - PRESSUPOST DE LES OBRES I SERVEIS

Tal com assenyala l’Apartat A.02.- “Àmbit de planejament” de la present Memòria, aquesta modificació afecta exclusivament l’àmbit de la denominada Zona Lúdico-Comercial, que conforma l’única parcel·la d’aprofitament privat del Subsector 1. L’àmbit esmentat es troba totalment urbanitzat. Els costos de construcció per a materialitzar l’edificabilitat pendent es determinaran en el corresponent projecte de llicència d’obres. Els canviaments que es proposen en la present modificació no suposen alteracions en allò que respecta a la distribució de beneficis i càrregues del Projecte de Reparcel·lació, no afecten el sòl públic de cessió, ni la formalització de les obres d’urbanització que ja s’han realitzat a la totalitat del Subsector 1. Remarcar en aquest sentit que a l’actualitat el Subsector 1 del Pla de Salt es troba completament urbanitzat i recepcionat. Per tot això, resulta innecessari per a aquest cas de modificació de planejament el fet d’incorporar a aquesta Memòria un apartat d’avaluació econòmica i financera així com un pressupost d’obres i serveis.

10 | P a g e

A.12.- VIABILITAT ECONÒMICA DE LA PROMOCIÓ – COMPROMISOS I GARANTIES DE COMPLIMENT

Tal com s’indica a l’Apartat A.07.- “Justificació de la conveniència i oportunitat de la modificació” de la present Memòria, el Subsector 1 del “Pla de Salt” es troba completament urbanitzat.

La promoció denominada Zona Lúdico-Comercial de Subsector 1 està pràcticament executada, mancant materialitzar un petit percentatge de l’edificabilitat màxima permesa pel planejament. La present proposta de modificació farà possible completar l’edificabilitat pendent de materialitzar a l’esmentada Zona Lúdico-Comercial.

Tenint en compte els objectius de la present modificació, la completa urbanització del Subsector 1 i el grau d’execució de la promoció, resulta innecessari per a aquest cas de modificació de planejament el fet d’incorporar a aquesta Memòria la documentació específica que recull l’article 102 del CL 1/2010, TRLUC referida a la viabilitat econòmica de la promoció, els compromisos que s’adquireixen i les garanties de compliment de les obligacions contretes.

11 | P a g e

A’.- ANNEX A LA MEMÒRIA: INCORPORACIÓ DE LES PRESCRIPCIONS DELS INFORMES SECTORIALS

A’.01.- ANTECEDENTS I JUSTIFICACIÓ

La Modificació Puntual del Pla Parcial Subsector 1 “Pla de Salt” va ser aprovada inicialment el 12 de maig de 2015. L’Edicte d’aprobació va ser publicat al BOP de Girona el 25 de maig de 2015. Tal com recull l’anunci de publicació, se sotmetia la Modificació Puntual a informació pública durant un mes i se sol·licitaven els informes preceptius al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, al Ministeri de Foment – Demarcació de Carreteres, ACESA i a la Direcció General d’Aviació Civil del Ministeri de Foment.

Els informes sectorials emesos en tramitació del document de Modificació Puntual del Pla Parcial Subsector 1 “Pla de Salt” són:

1.- Informe del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya –Direcció General de Comerç.

2.- Informe de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya.

3.- Informe de la Direcció General d’Aviació Civil.

Tenint en compte les prescripcions recollides en els informes sectorials anteriors, es redacta aquest Text Refós del document de Modificació Puntual del Pla.

El present Apartat A’ annexat a la Memòria A justifica la incorporació de les esmentades prescripcions en el nou text.

Les prescripcions que suposen alguna modificació de la Normativa del document de Modificació Puntual del Pla Parcial presentat per a la seva aprovació inicial quedaran incorporades als articles corresponents de la Normativa Urbanística del present Text Refós (Apartat B del document). Igualment, quedaran també incorporades a l’Annex al Text Refós de les Ordenances Reguladores: Anàlisi comparativa i justificativa de les modificacions puntuals de les Ordenances Reguladores.

A més, s’incorporen en un nou Apartat D.04 els nous plans normatius requerits en els informes sectorials.

A’.02.- INFORME DE LA DIRECCIÓ GENERAL DE COMERÇ

PRESCRIPCIONS:

Primera:

Afegir la referencia de la normativa sectorial vigent, el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials, o la normativa sectorial que el substitueixi i estigui en vigor, en quant a la definició (article 5) i a la classificació dels establiments comercials (article 6).

Segona:

Afegir a la normativa que, en edifici independent, només es pot materialitzar en establiments comercials singulars, ja que, d’acord amb l’article 9.4 del Decret Llei 1/2009, els grans establiments comercials territorials, individuals o col·lectius, es poden implantar únicament a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o als assimilables a aquests o que siguin capital de comarca i el municipi de Salt no disposa d’aquest marge poblacional ni és capital de comarca.

12 | P a g e

JUSTIFICACIÓ DE LA INCORPORACIÓ DE LES PRESCRIPCIONS DE L’INFORME DE COMERÇ

Prescripció primera.- Es modifica l’article 10.12 a) dels usos comercials, afegint-hi la referencia de la normativa sectorial en vigor que recull la prescripció primera de l’informe de la Direcció General de Comerç.

Prescripció segona.- A l’esmentat article 10.12 a) s’hi afegeix la condició recollida en la prescripció segona de l’informe de la Direcció General de Comerç.

A’.03.- INFORME DE LA DEMARCACIÓ DE CARRETERES DE L’ESTAT A CATALUNYA

PRESCRIPCIONS:

Primera: Sobre els terrenys expropiats adscrits a l’autopista AP-7

Els terrenys expropiats adscrits a l’autopista AP-7 hauran de ser qualificats en la seva totalitat com a sistema viari.

Segona: Sobre el marc normatiu de carreteres. Les zones de protecció de l’autopista AP-7

Amb l’objectiu de poder precisar amb exactitud al document de MPPGM les limitacions de la propietat privada, caldrà tenir en compte els articles 16 a 20 de la Llei 8/1972, de 10 de maig, sobre construcció, conservació i explotació d’autopistes en règim de concessió, i 20 a 28 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, sobre Carreteres i concordants del seu Reglament General RD 1812/94, consistents en la definició i limitacions de les zones de domini públic, servitud, afecció i línia d’edificació.

Tercera: Sobre la preceptiva autorització de l’òrgan competent a les zones de protecció de l’Autopista AP-7

El sòl comprès a la zona de 100 m des de l’aresta exterior de l’explanació de l’autopista AP-7 resta subjecte a la normativa continguda en els textos legals relacionats en el punt precedent per a la realització de qualsevol tipus d’obra o d’instal·lació fixa o provisional, moviments de terres o canvi d’ús o destí de les mateixes.

En conseqüència, abans de l’inici de qualsevol obra, caldrà obtenir l’autorització de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya per a aquelles obres que romanguin dins de les zones de protecció de l’autopista.

Quarta: Sobre l’activitat que es desenvoluparà a l’entorn de l’autopista

Les activitats que es desenvolupin dins l’àmbit del planejament que s’informa, hauran de complir amb el que estableix la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, de manera que no s’afecti al funcionament normal de l’Autopista AP-7, en especial amb l’emissió de fum, vapors o altres substàncies volàtils que poguessin envair les calçades de l’esmentada via, reduint la visibilitat dels conductors, el què representaria un risc seriós per a la seguretat vial per aquest corredor ràpid.

Cinquena: Sobre publicitat

D’acord amb el què estipula l’article 24 de la Llei 25/1988, de 29 de juliol, de Carreteres i concordants del seu Reglament General RD 1812/94, queda prohibit qualsevol tipus de publicitat visible des de la zona de domini de l’autopista AP-7.

13 | P a g e

Sisena: Sobre la xarxa d’il·luminació pública

La il·luminació de les zones al voltant de l’autopista haurà de disposar-se preferentment amb projectors direccionals amb orientació perpendicularment oposada a les calçades de la mateixa, de forma i manera que no pugui afectar la llum als usuaris de la mateixa i evitar d’aquesta manera que es produeixin enlluernaments i molèsties.

En aquest sentit, cal assenyalar que les estacions transformadores i els bàculs d’il·luminació hauran de quedar ubicats fora de les zones de domini i servitud de l’autopista.

Setena: Sobre els tancaments

A la zona de servitud de l’autopista AP-7 només es podran autoritzar tancaments totalment diàfans, sobre piquets sense ciment de fàbrica. Els altres tipus només s’utilitzaran exteriorment a la línia límit d’edificació (article 94 del Reial Decret 1812/1994).

Vuitena: Sobre la planificació derivada

En el desenvolupament futur dels instruments de planejament que recaiguin a les zones de protecció de l’autopista AP-7, que és una via ràpida d’alta capacitat per al tràfic de vehicles i en ple funcionament, s’haurien de preveure totes les instal·lacions que siguin necessàries, a càrrec del seu promotor, en compliment de la normativa tècnica i legal, per tal d’eliminar o minimitzar al màxim els impactes visual i acústic que pogués ocasionar el tràfic de vehicles.

Igualment, les diferents figures de planejament derivat (plans parcials, plans especials, etc.) i els projectes que les desenvolupin (projectes de reparcel·lació, projectes d’urbanització i obres d’urbanització complementàries) hauran d’ajustar-se a les millors prescripcions tècniques i de forma i manera que en res afectin el normal funcionament de l’autopista, ni cap dels elements o serveis que li son propis, i requeriran tanmateix els informes preceptius de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya.

Novena: Sobre la gestió dels riscs de protecció civil

Qualsevol instal·lació o obra que calgui realitzar en compliment de la IRP/971/2010, de 31 de març, per al control de la implantació de nous elements vulnerables compatibles amb la gestió dels riscs de protecció civil com a conseqüència del risc químic derivat del transport de mercaderies perilloses en trànsit per l’autopista AP-7, haurà de ser inclosa en les previsions del pla o projecte urbanístic i seran a càrrec del desenvolupament urbanístic IRP (punt 5.2.3, Annex A de la IRP/971/2010, i tant l’Administració com la Societat Concessionària en romandran lliures i rellevades de qualsevol responsabilitat al respecte.

Desena: Sobre l’impacte acústic

Totes les instal·lacions que calgui realitzar en compliment de la normativa tècnica i legal per a eliminar o minimitzar al màxim l’impacte acústic que pogués ocasionar el tràfic de l’autopista AP-7 en els sòls urbanitzables seran a càrrec del promotor de l’actuació i/o subsidiàriament, de l’Ajuntament, i tant l’Administració com la Societat Concessionària en romandran lliures i rellevades de qualsevol responsabilitat al respecte.

1.- El planejament haurà de recollir i graficar als plànols la zonificació acústica del terme municipal de Salt, d’acord amb el què estableix l’article 5 del R.D, 1367/2007, segons les zones de servitud acústica definides en el Mapa Estratègic del Soroll de l’AP-7.

D’aquesta manera es fan complir també els articles 9 i 13 de l’esmentat Reial Decret, que estableix que les zones de servitud acústica han d’incloure’s en els instruments de planejament territorial o urbanístic dels nous desenvolupaments urbanístics.

2.- El planejament ha de recollir, com a objectius de qualitat acústica en àrees urbanitzables, els que s’assenyalen a la taula A de l’Annex II del R.D. 1367/2007.

14 | P a g e

Segons el tipus de zona acústica aplicable a les zones A i A’ del Subsector 1 Pla de Salt (les que romanen mantenen la seva edificabilitat), l’esmentada taula A recull com a objectiu de qualitat acústica per a les zones esmentades de predomini del sòl d’ús terciari diferent de l’ús recreatiu i d’espectacles, els següents índexs d’emissió de soroll:

Ld (dia) = 70 dB, Le (tarda) = 70 dB, Ln (nit) = 65 dB.

3.- El planejament urbanístic inclourà entre les seves determinacions, les que resultin necessàries per a aconseguir l’efectivitat de les servituds acústiques en els àmbits territorials d’ordenació afectats per aquelles (article 11.1 del R.D. 1367/2007). En concret, hauria de quedar inclòs en el desenvolupament urbanístic que finalment s’aprovi la instal·lació de pantalles sonores segons es dedueixi de la distància de les edificacions al traçat de l’autopista i els mapes de servitud acústica.

JUSTIFICACIÓ DE LA INCORPORACIÓ DE LES PRESCRIPCIONS DE L’INFORME DE LA DEMARCACIÓ DE CARRETERES DE L’ESTAT A CATALUNYA.

Prescripció primera.- La Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” afecta exclusivament l’àmbit de la denominada Zona Lúdico-Comercial que conforma l’única parcel·la d’aprofitament privat del Subsector 1 (Memòria de la Modificació – Apartat A.02 – Àmbit de planejament). Els terrenys expropiats adscrits a l’autopista AP-7 resten fora de l’àmbit de la Modificació.

Prescripció segona.- Zones de protecció de l’autopista AP-7. Es modifica el plànol n. 7 incorporant-hi les zones de domini públic, servitud, afecció i línia d’edificació.

Prescripció tercera.- S’afegeix a la Normativa Urbanística un nou article: el 10.4.5.- “Preceptiva autorització a les zones de protecció de l’autopista AP-7”.

Prescripció quarta.- Les determinacions contingudes en aquest document de modificació puntual no presenten problemes de compatibilitat sobre la planificació mediambiental i la política de desenvolupament sostenible. No obstant això, s’afegeix a la Normativa Urbanística un nou article: el 10.4.6.- “Condicions per a la activitat en l’entorn de l’autopista AP-7”.

Prescripció cinquena.- S’afegeix a la Normativa Urbanística un nou article: el 10.4.7.- “Publicitat i rètols informatius”.

Prescripció sisena.- Actualment, el Subsector 1 “Pla de Salt” es troba completament urbanitzat i recepcionat, incloent-hi el seu enllumenat públic. Les zones de protecció i de servitud de l’autopista AP-7 romanen fora de l’àmbit de la present Modificació. La Zona Lúdico-Comercial que conforma l’única parcel·la d’aprofitament privat del Subsector 1 es troba completament urbanitzada i en la seva major part materialitzada en quant a l’edificabilitat assignada pel planejament. La nova zona de desenvolupament per a completar l’edificabilitat pendent de materialització complirà les condicions d’il·luminació de la prescripció sisena de l’informe de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya. S’afegeix a la Normativa Urbanística un nou article: el 10.4.9.- “Condicions d’enllumenat per a la activitat a desenvolupar en l’entorn de l’AP-7”.

Prescripció setena.- Es modifica l’article 10.8.- “Tancaments de parcel·la”.

Prescripció vuitena.- S’afegeix a la Normativa Urbanística un nou article: el 10.4.8.- “Condicions de planificació en l’entorn de l’autopista AP-7”.

Prescripció novena.- Tal i com assenyala l’escrit de la Direcció General de Protecció Civil, amb data 04/03/2015, per a l’expedient de tramitació de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” (que s’incorpora al present Text Refós com a nou Annex 4 “Document de Protecció Civil”):

“La Instrucció tècnica de la Direcció General de Protecció Civil relativa a l’elaboració d’informes sobre les condicions mínimes que ha de complir els nous desenvolupaments urbanístics a ubicar dins les zones

15 | P a g e

identificades com de risc químic en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril de data 2 de desembre de 2013 estableix que el seu àmbit d'aplicació són els nous desenvolupaments urbanístics i se n'exclou les aprovacions, modificacions i/o revisions del planejament general o derivat que afecti a sòl urbà consolidat o no consolidat quin objecte és completar el teixit urbà, operacions de rehabilitació o similars.

L'àmbit de planejament objecte de consulta es troba fora de l'àmbit d'aplicació de la instrucció esmentada en tant que es tracta de sòl urbà consolidat i en tant que la modificació afecta a paràmetres edificatius menors.

En aquests casos només s'aplicaran els criteris pel que fa a la implantació de noves activitats destinades a elements especialment vulnerables (infants, tercera edat, persones malaltes, etc...), fet que exclou els equipaments ja existents sempre i quan, segons allò establert a l'apartat 3.g), no s'incrementi la seva capacitat en més de 15.000 persones”.

En conclusió, i en vista de l’esmentat escrit de Protecció Civil, l’àmbit de la present Modificació resta exclòs como a àmbit d’aplicació de la Instrucció Tècnica de la Direcció General de Protecció Civil, de data 2 de desembre de 2013 (INT/2330/2013), no essent necessari per a la present Modificació, segons assenyala aquesta Direcció General de Protecció Civil, establir criteris per al control de la implantació de les noves activitats previstes en l’àmbit i llur compatibilitat amb la gestió dels riscs de protecció civil com a conseqüència del risc químic derivat del transport de mercaderies perilloses per carretera (Autopista AP-7).

Prescripció desena.- La Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” afecta exclusivament l’àmbit de la denominada Zona Lúdico-Comercial, que conforma l’única parcel·la d’aprofitament privat del Subsector 1. Correspondrà al planejament general recollir i graficar als plànols la zonificació acústica del terme municipal de Salt, d’acord amb el què disposa l’article 5 del R.D. 1367/2007, segons les zones de servitud acústica definides en el Mapa Estratègic del Soroll de la AP-7.

La Modificació incorpora com a planells normatius els Mapes Estratègics de Soroll de la AP-7 (planells: nº 11.1 “Mapa de zones d’afecció de l’AP-7”; nº 11.2 “Mapa de nivells sonors, zones d’afecció de l’AP-7” i nºs 11.3, 11.4 i 11.5 “Mapes d’índex de soroll diürn, vespertí i nocturn en l’àmbit de la Modificació”).

S’afegeix a la Normativa Urbanística un nou article: el 10.4.10.- “Impacte acústic per activitat de l’AP-7”.

A’.04.- INFORME DE LA DIRECCIÓ GENERAL D’AVIACIÓ CIVIL

PRESCRIPCIONS:

Primera: Afeccions acústiques

1.1.- Afeccions sobre el Territori

Amb caràcter general, no són compatibles els usos residencials ni els dotacionals educatius o sanitaris en els terrenys afectats per les corbes isòfones Leq dia = 60 dB(A) ni Leq nit = 50 dB(A). A fi d’eliminar les esmentades corbes, s’han tingut en compte les petjades de soroll que figuren als plànols de les Petjades de Soroll incloses en el Pla Director, per als escenaris Actual i la configuració de Desenvolupament Previsible.

Part de l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” es troba dins de les esmentades corbes i, per tant, està sotmès a les afeccions acústiques originades en l’operació de les aeronaus a l’Aeroport de Girona, tal i com es pot observar al Plànol d’Afeccions Acústiques que s’adjunta com a Annex 1 d’aquest informe de la Direcció General d’Aviació Civil.

16 | P a g e

Tenint en compte l’esmentada afecció sònica, l’àmbit de la Modificació Puntal, els usos “Sales de Cinema”, “Oci-Restauració”, “Comercial”, “Industrial”, “Magatzem”, “Oficines”, “Aparcament”, “Gasolinera” i el “Residencial” en edificis que es destinin a allotjaments temporals per a transeünts, tal com poden ser hotels, apart-hotels, motels i, en general, els del ram de l’hostaleria” que es contemplen, són compatibles amb els nivells sonors presents.

No obstant això, dins de l’ús “Residencial” recollit en l’apartat b de l’Art. 10.12 de la Normativa Urbanística s’admet “l’ús residencial en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris, com poden ser residències, llars d’avis, de matrimonis o de joves” que no és compatible amb els nivells sonors presents.

Per a aquest ús residencial en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris, a les zones de l’àmbit afectades per la petjada sonora, caldrà acreditar per par de l’Ajuntament de Salt, que la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” no suposa un augment del nombre de persones afectades per les petjades del soroll incloses en el Pla Director de l’Aeroport de Girona respecte al vigent Pla Parcial.

Independentment d’això, en cas d’implantar construccions dins de les zones afectades per la petjada de soroll, a més de correspondre amb usos compatibles de l’esmentada afecció, hauran d’estar convenientment insonoritzades per tal de complir amb els requisits d’aïllament acústic establerts en el document bàsic DB-HR Protecció en front del soroll del C.T.E., que estableix uns nivells Leq d’immissió de soroll aeri, sense que ni el gestor aeroportuari ni el Ministeri de Foment corri amb els costos de la insonorització. Igualment, convindria fer constar, mitjançant anotació en el corresponent Registre de la Propietat, en conformitat amb el què disposa l’article 51 del RDL 2/2008, de 20 de juliol, pel que s’aprova el text refós de la Llei del Sòl i en el RD 1093/1997, la afecció sonora en els termes següents:

“Aquesta finca es troba en una zona sotmesa a un nivell d’afecció sonora produïda pel sobrevol d’aeronaus que operen a l’aeroport de Girona, de Leq nit ≥ 50 dB(A) (Nivell sonor continu expressat en decibels escala A, corresponent a la mateixa quantitat d’energia que el soroll real variable considerat, en un punt determinat, durant tot el període nocturn)”.

1.2.- Disposicions i plànols en matèria d’afeccions acústiques

La Modificació Puntal del Pla Parcial haurà d’incloure en normativa els planells d’afeccions acústiques i una sèrie de disposicions en matèria aeroportuària:

1.2.1.- La Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” haurà d’incorporar, entre els seus plànols normatius, el plànol de les Afeccions Acústiques de l’Aeroport de Girona, que s’adjunta com a Annex I a l’informe de la Direcció General d’Aviació Civil.

1.2.2.- La Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” haurà de recollir en la seva Normativa Urbanística que:

- En les zones de l’àmbit afectades per la petjada sonora de l’Aeroport de Girona no són compatibles les modificacions urbanístiques que suposin un augment del nombre de persones afectades per als usos residencials en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris, com poden ser residències, llars d’avis, de matrimonis o de joves, o per a usos dotacionals, educatius o sanitaris respecte al planejament vigent.

- Les construccions que s’implantin dins de les zones afectades per la petjada de soroll, a més de correspondre a usos compatibles amb l’esmentada afecció, hauran d’estar convenientment insonoritzades per a complir els requisits d’aïllament acústic establerts en el document bàsic DB-HR Protecció en front al soroll del C.T.E., que estableix uns nivells Leq d’immissió del soroll aeri, sense que ni el gestor aeroportuari ni el Ministeri de Foment hagin de córrer amb els costos de la insonorització.

17 | P a g e

Segona: Servituds aeronàutiques

2.1.- Afeccions sobre el Territori

La totalitat del terme municipal de Salt, i en particular l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt”, es troba inclosa en el Zones de Servituds Aeronàutiques corresponents a l’Aeroport de Girona. Al plànol que s’adjunta com a Annex II a l’informe de la Direcció General d’Aviació Civil es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Girona que afecten l’esmentat àmbit, les quals determinen les alçades (respecte al nivell del mar) que no ha de sobrepassar cap construcció (inclosos tots els seus elements com antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, rètols, terminacions decoratives, etc.), modificacions del terreny o objecte fixe (pals, antenes, aerogeneradors incloses llurs pales, rètols, etc.) així com el gàlib de viari o via fèrria.

2.1.1.- La Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” haurà d’incorporar entre els seus plànols normatius, el plànol de Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Girona, havent de deixar constància expressa del paràgraf precedent en la normativa de la seva documentació.

Tenint en compte la cartografia, les cotes del terreny es troben per sota de 100 m. i les cotes de les servituds aeronàutiques es troben aproximadament a partir dels 220 m., ambdues sobre el nivell del mar; per tant hi ha cota, en principi, suficient per tal que els servituds aeronàutiques no siguin sobrepassades per les construccions i instal·lacions previstes o que es poguessin permetre, les quals, en qualsevol cas, hauran de romandre per sota de les esmentades servituds, inclosos tots els seus elements (com antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, rètols, terminacions decoratives, etc.), incloses les grues de construcció i similars.

2.1.2.- Limitació d’activitats

Segons l’article 10 del Decret 584/72 de servituds aeronàutiques, modificat pel Reial Decret 297/2013, la servitud compresa dins de la projecció ortogonal sobre el terreny de l’àrea de Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Girona queda subjecta a una servitud de limitació d’activitats, en virtut del qual l’agència Estatal de Seguretat Aèria podrà prohibir, limitar o condicionar les activitats que es trobin dins de la mateixa i puguin suposar un perill per a les operacions aèries o per al correcte funcionament de les instal·lacions radioelèctriques. Aquesta possibilitat s’estendrà als usos del sòl que facultin per a la implantació o l’exercici de les activitats esmentades i comprendrà, entre d’altres:

a) Les activitats que suposin o comportin la construcció d’obstacles de tal mena que pugin induir turbulències.

b) L’ús de llums, inclosos projectors o emissors làser que pugin originar perills o induir a confusió o error.

c) Les activitats que impliquin l’ús de superfícies grans y molt reflectants que puguin produir enlluernament.

d) Les actuacions que pugin estimular l’activitat de la fauna en l’entorn de la zona de moviments de l’aeròdrom.

e) Les activitats que produeixin la implantació o el funcionament de fonts de radiació no visible o la presència d’objectes fixes o mòbils que pugin interferir en el funcionament dels sistemes de comunicació, navegació i vigilància aeronàutiques o afectar-los negativament.

f) Les activitats que facilitin o impliquin la implantació o el funcionament d’instal·lacions que produeixin fum, boires o qualsevol altre fenomen que suposi un risc per a les aeronaus.

18 | P a g e

g) L’ús de mitjans de propulsió o sosteniment aeri per a la realització d’activitats esportives o de qualsevol altre tipus.

2.1.3.- Autorització prèvia a l’execució de qualsevol construcció i instal·lació

En trobar-se la totalitat de l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” inclòs dins les zones i espais afectats per servituds aeronàutiques, l’execució de qualsevol construcció, instal·lació (pals, antenes, aerogeneradors –incloses les pales-, mitjans necessaris per a la construcció (incloses les grues de construcció i similars)) o plantació, requerirà un acord favorable previ de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, conforme als articles 30 i 31 del Decret 584/72, modificat pel Reial Decret 297/2013; una circumstància que caldrà recollir en els documents de planejament.

2.2.- Disposicions i plànols en matèria de servituds aeronàutiques

2.2.1.- La Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” haurà d’incorporar entre els seus plànols normatius, el plànol de les Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Girona, que s’adjunta com a Annex II a l’informe de la Direcció General d’Aviació Civil.

2.2.2.- La Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” haurà de recollir en la seva Normativa Urbanística que:

- La totalitat del terme municipal de Salt, i en particular l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt”, es troba inclosa en el Zones de Servituds Aeronàutiques corresponents a l’Aeroport de Girona. Al plànol que s’adjunta com a Annex II a l’informe de la Direcció General d’Aviació Civil es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Girona que afecten l’esmentat àmbit, les quals determinen les alçades (respecte al nivell del mar) que no ha de sobrepassar cap construcció (inclosos tots els seus elements, rètols, terminacions decoratives, etc.), modificacions del terreny o objecte fixe (pals, antenes, aerogeneradors incloses llurs pales, rètols, etc.) així com el gàlib de viari o via fèrria.








19 | P a g e



JUSTIFICACIÓ DE LA INCORPORACIÓ DE LES PRESCRIPCIONS DE L’INFORME D’AVIACIÓ CIVIL

Primera: Afeccions acústiques

1.- S’incorpora un nou plànol, el plànol nº 12.1 “Plànol d’Afeccions Acústiques – Aeroport de Girona” dins del nou apartat D.04 “Altres plànols normatius”.

2.- Es modifica l’article 10.12.b, corregint-ne la relació d’usos residencials que incloïa el document de Modificació:

- Per una banda, permetent-ne el residencial en edificis que es destinin a allotjaments temporals per a transeünts, com ara els hotels, apart-hotels, motels i, en general, els del ram de l’hostaleria.

- Per altra banda, incorporant la prescripció que recull l’informe d’Aviació Civil per als usos residencials en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris.

3.- S’afegeix a la Normativa Urbanística un nou article: el 10.4.11 “Disposicions en matèria d’afeccions acústiques per activitat de l’Aeroport de Girona”.

Segona: Servituds aeronàutiques

1.- S’hi incorpora un nou plànol, el plànol nº 12.2 “Plànol de Servituds Aeronàutiques – Aeroport de Girona”, dins del nou apartat d.0.4 “Altres plànols normatius”.

2.- S’afegeix a la Normativa Urbanística un nou article: el 10.4.12 “Disposicions en matèria de servituds aeronàutiques de l’Aeroport de Girona”.

20 | P a g e

B.- NORMATIVA URBANÍSTICA

TEXT REFÓS DE LES ORDENANCES REGULADORES

ART.1.- DEFINICIÓ I MARC LEGAL

La present modificació del Pla Parcial del Subsector 1 “Pla de Salt”, que s’ha redactat en conformitat amb allò que disposa l’article 96 del Text Refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aprovat el 1/2010, de 3 d’agost, text modificat redactat a l’article 38 Llei 3/2012, de “Modificació del Text Refós de la Llei d’urbanisme”, aprovat pel DL1/2010, de 3 d’agost, estableix l’ordenació i les condicions d’edificació i usos del Subsector 1, d’acord amb el Pla General (en endavant, TRLU).

A nivell reglamentari, segueix essent vigent el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Aquest reglament, que desenvolupava l’anterior Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei d’urbanisme, s’ha vist afectat per modificacions posteriors. Les més significatives queden recollides al Decret 64/2014, de 13 de maig, en el qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

La revisió del Pla General de Salt va ser aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona de 5 d’abril de 2002, publicant-ne l’Acord al DOGC el 30 de maig de 2002. La mateixa Comissió va donar conformitat el 27 d’abril de 2005 al Text Refós de les Normes Urbanístiques del planejament general de Salt, publicant l’Acord en el DOGC el 9 d’agost de 2005.

El Pla Parcial del Subsector 1 “Pla de Salt” amb les modificacions recollides en el present document estableix l’ordenació y les condicions d’edificació i usos del Subsector 1, d’acord amb el Pla General.

ART.2.- VIGÈNCIA I REVISIÓ DEL PLA PARCIAL

Un cop publicat l’acord d’aprovació definitiva, el present Pla Parcial tindrà una vigència indefinida.

Caldrà endegar la Revisió del Pla Parcial en els supòsits següents:

a) Si per causa d’una revisió o modificació del Pla General d’Ordenació Urbana, es modifiquessin les determinacions que es refereixen al sector objecte de planejament.

b) Si així ho establissin les normes legals de rang superior.

ART.3.- MODIFICACIÓ DEL PLA PARCIAL

Quan les circumstàncies ho requereixin, es podrà modificar qualsevol element d’aquest planejament, el que es deurà fer d’acord amb l’establert en l’article 118 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), havent-se de justificar expressament.

En qualsevol dels casos, les propostes de modificació o de revisió d’aquest Pla Parcial no podran alterar les determinacions del Pla General d’Ordenació Urbana en aquest sector, sense la tramitació prèvia i simultània de l’expedient corresponent de modificació del mateix.

21 | P a g e

La tramitació de les propostes de modificació s’ajustarà al procediment establert per a la formulació i aprovació del Pla Parcial, adequant-se a les determinacions que estableixin al respecte el Text Refós de la legislació urbanística vigent a Catalunya i l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol).

ART.4.- INTERPRETACIÓ

Aquestes ordenances desenvolupen, dins l’àmbit definit, l’Avanç de Pla Parcial del Sector Pla de Salt, el PAU del Sector Pla de Salt i el Pla General d’Ordenació Urbanística de Salt.

Les ordenances s’interpretaran d’acord amb els criteris interpretatius establerts en el Pla General de Salt i, en tot cas, atenint-se al seu contingut i objectius segons s’expressa a la Memòria de l’Avanç de Pla Parcial i del present Pla Parcial del Subsector 1.

Si es produïssin contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, de entre els que integren aquest Pla Parcial, es considerarà vàlid el que consti en els plànols de detall.

ART.5.- OBLIGATORIETAT

L’Administració i els particulars estan obligats a complir les disposicions i determinacions d’aquest planejament i, en particular, el contingut de la present Normativa.

En conseqüència, tota actuació o intervenció sobre el territori objecte de planejament, amb caràcter provisional o definitiu, d’iniciativa pública o privada, haurà d’ajustar-se a aquestes disposicions.

ART.6.- APLICACIÓ SUPLETÒRIA DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ URBANA I DEL PAU

En relació amb totes les determinacions urbanístiques de caràcter normatiu que, per seu caràcter general, no es regulin específicament en aquest Pla Parcial, seran d’aplicació les disposicions corresponents del Pla General d’Ordenació Urbana, el PAU del Sector i l’Avançament de Pla Parcial.

ART.7.- ADEQUACIÓ AL PLANEJAMENT SUPERIOR

Els instruments de desenvolupament del Pla Parcial als que es refereix aquest capítol no podran en cap cas alterar les determinacions de l’Avanç de Pla Parcial, del PAU Sector Pla de Salt, ni tampoc les pròpies del Pla General d’Ordenació Urbana que seguin d’aplicació al Sector.

ART.8.- INICIATIVA

La iniciativa per a l’execució d’aquest planejament correspon al promotor del mateix, en els termes previstos en la legislació urbanística i conforme al que determina aquest Pla Parcial.

22 | P a g e

ART.9.- EDIFICABILITAT, DENSITAT MÀXIMA I ZONIFICACIÓ

9.1. Edificabilitat

S’entén per edificabilitat bruta el límit màxim d’edificabilitat, expressat en metres quadrats de sostre edificable per metre quadrat de sòl (m2/m2), referits a l’àmbit del sector, exclosos vies i camins oberts de titularitat pública i canals públics d’aigua.

L’edificabilitat bruta del sector és de 0,64 m2 sostre / m2 sòl.

9.2. Densitat

La densitat màxima d’habitatges per a tot el sector serà de 20 habitatges per hectàrea, que es concentraran a la Zona Residencial.

9.3. Zonificació

S’estableix una qualificació:

Zona Lúdico-Comercial.

ART.10.- ZONA LÚDICO-COMERCIAL

10.1.- Definició

Constitueix el sòl destinat a acollir la implantació d’activitats i usos col·lectius de caràcter lúdic, comercial i de serveis.

10.2.- Tipus d’ordenació i compatibilitat volumètrica

10.2.1.- Tipologia d’edificació: Edificació aïllada

10.2.2.- Ordenació volumètrica

La modificació del Pla Parcial preveu una ordenació de volums de caràcter obligatori que es concreta en els plànols nº 9 y 10.

Es distingeixen 5 zones:

- Zona A: - Us: comercial, industrial, magatzem i aparcament.

Alçada màxima: 12,00 m

- Zona A’: - Us: comercial, industrial, magatzem, aparcament i oficines.


- Zona B:- Us: sales de cinema, oci-restauració, comercial, magatzem, aparcament i oficines.


- Zona C: - Us: hoteler


- Zona D: - Us: Gasolinera

Alçada màxima: 12 m

23 | P a g e

La concreció de l’ordenació de volums es podrà efectuar amb la llicència urbanística que autoritza l’edificació de la parcel·la afectada en conformitat amb l’article 45 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre Protecció de la legalitat urbanística.

L’edificabilitat màxima de 57.278 m2 assignada pel planejament a la Zona Lúdico-Comercial queda distribuïda, en l’ordenació volumètrica, de la següent forma:

1.- Les zones C i D mantenen llur edificabilitat segons llicències:

Zona C amb una edificabilitat materialitzada de 3.546 m2 Zona D amb una edificabilitat materialitzada de 95 m2.

2.- Les zones A, A’ y B distribueixen llur edificabilitat amb els següents criteris:

Zona (A + A’ + B) amb una edificabilitat màxima de 53.637 m2 Zona (A + B) amb una edificabilitat materialitzada de 43.271 m2 Sostre màxim d’edificabilitat per a la Zona A’: 10.366 m2

10.2.3.- Apertura de nova vialitat

L’obertura de nova vialitat requerirà la tramitació d’un Pla Especial de tot el Subsector.

10.3.- Parcel·la mínima

La Zona Lúdico-Comercial ocupa una única parcel·la de 57.278 m2, que podrà ser objecte d’una divisió en règim de Propietat Horitzontal tombada que recollirà les edificacions i les zones/elements comuns a les mateixes.

10.4.- Condicions d’edificació

10.4.1.- Ocupació màxima: L’ocupació màxima de tota la zona és del 60%

10.4.2.- Alçada reguladora: Les edificacions destinades a usos comercials, industrials, de magatzem, oficines, gasolinera i aparcament no podran sobrepassar l’alçada de 15 m.

La resta d’ usos admesos en aquesta zona no podran sobrepassar les quatre plantes (PB + 3PP)

10.4.3.- Façana mínima: 20 m.

10.4.4.- Separació en límits

Les construccions se separaran de l’alineació del vial complint la més desfavorable d’aquestes dues condicions:

5 metres. Línia límit d’edificació establerta a 50 metres de l’aresta exterior de la calçada (articles

84 a 87 del Reglament General de Carreteres - Reial Decret 1812/1994, de 2 de setembre).

La separació mínima entre construccions, si no es tracta de construccions entre mitgeres, serà 1/2 de l’alçada de l’edifici, amb un mínim de 5 m.

24 | P a g e

10.4.5.- Preceptiva autorització a les zones de protecció de l’autopista AP-7.

Al plànol nº 7 “Plànol topogràfic. Línia límit d’edificació i separació en límits. Zones de protecció de l’autopista AP-7” que inclou la present Modificació, s’assenyalen i es defineixen les zones de protecció de l’autopista AP-7: zones de domini públic, servitud, afecció i línia d’edificació.

El sòl comprès a la zona de 100 m. desde l’aresta exterior de l’explanació de l’autopista AP-7 resta subjecte a la normativa continguda en els textos legals relacionats en el punt anterior per a la realització de qualsevol tipus d’obra o instal·lació fixa o provisional, moviments de terres, o canvi d’ús o destinació de les mateixes.

En conseqüència, prèviament a l’inici de qualsevol obra, caldrà obtenir l’autorització de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya per a aquelles obres que romanguin dins de les zones de protecció de l’autopista.

10.4.6.- Condicions per a l’activitat en l’entorn de l’autopista AP-7.

Les activitats que es desenvolupin en l’entorn de l’autopista AP-7, dins de l’àmbit de la Modificació, hauran de complir el què estableix la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya o la normativa sectorial que la substitueixi i sigui vigent en el seu moment, de manera que no s’afecti el normal funcionament de l’autopista AP-7, en especial amb l’emissió de fum, vapors o d’altres substàncies volàtils que poguessin envair les calçades de l’esmentada via i reduir-ne la visibilitat dels conductors, el què representaria un risc seriós per a la seguretat vial per aquest corredor ràpid.

10.4.7.- Publicitat i rètols informatius.


No es consideren publicitat els rètols informatius autoritzats pel Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

10.4.8.- Condicions de planificació en l’entorn de l’autopista AP-7:

En el desenvolupament futur de l’àmbit de la Modificació a les zones de protecció de l’autopista AP-7 caldrà preveure totes les instal·lacions que siguin necessàries, a càrrec de llur promotor, en compliment de la normativa tècnica i legal, per tal d’eliminar o minimitzar al màxim els impactes visual i acústic que pogués ocasionar el tràfic de vehicles.

Tanmateix, les diferents figures de planejament derivat (plans parcials, plans especial, etc.) i els projectes que els desenvolupin (projectes de reparcel·lació, projectes d’urbanització i obres d’urbanització complementàries) hauran d’ajustar-se a les millors prescripcions tècniques i de forma i manera que en res afectin el normal funcionament de l’autopista ni cap dels elements o serveis que li escauen, al temps que requeriran informes preceptius de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya.

En aquest sentit, la present Modificació incorpora com a plànols normatius, els Mapes Estratègics de Soroll de l’AP-7 (plànols; nº 11.1 “Mapa de zones d’afecció de l’AP-7”; nº 11.2 “Mapa de nivells sonors zones d’afecció de l’AP-7” i nºs 11.3, 11.4 i 11.5 “Mapes d’índex de soroll diürn, vespertí i nocturn en l’àmbit de la Modificació”).

Els projectes per a la sol·licitud de llicències d’obres de l’edificació que es desenvolupin en l’àmbit de la Modificació a les zones de protecció de l’autopista AP-7 incorporaran en llurs memòries la justificació tècnica i les mesures, si s’escauen, necessàries per a l’eliminació o minimització al màxim dels impactes

25 | P a g e

visual i acústic, així com la justificació del compliment dels objectius de qualitat acústica assenyalats en l’article 10.4.10 d’aquestes Normes .

10.4.9.- Condicions d’enllumenat per a la activitat en l’entorn de l’autopista AP-7:

L’enllumenat de les zones de la vora de l’autopista haurà de disposar-se preferentment amb projectors direccionals amb orientació perpendicularment oposada a les calçades de la via, de forma i manera que la llum no pugi afectar els usuaris de la mateixa, evitant així que es produeixin enlluernaments i molèsties.

10.4.10.- Impacte acústic per activitat de l’AP-7

Totes les instal·lacions que calgui realitzar en compliment de la normativa tècnica i legal per tal d’eliminar o minimitzar al màxim l’impacte acústic que pogués ocasionar el tràfic de l’autopista AP-7 en els sòls urbanitzables correrà a càrrec del promotor de l’actuació i/o, subsidiàriament, de l’Ajuntament, i tant l’Administració com la Societat Concessionària romandran lliures i rellevades de qualsevol responsabilitat al respecte.

La present Modificació incorpora com a plànols normatius els Mapes Estratègics de Soroll de l’AP-7 (plànols: nº 11.1 “Mapa de zones d’afecció de l’AP-7”, nº 11.2 “Mapa de nivells sonors zones d’afecció de l’AP-7” i nºs 11.3, 11.4 i 11.5 “Mapes d’índex de sorollo diürn, vespertí i nocturn en l’àmbit de la Modificació”).

Com a objectius de qualitat acústica, segons taula A de l’Annex II del R.D. 1367/2007, per a sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari divers de l’ús recreatiu i d’espectacles, s’estableixen els següents índexs de soroll: Ld (dia) = 70 dB; Le (tarda) = 70 dB; Ln (nit) = 65 dB.

Segons els plànols nºs 11.3, 11.4 i 11.5, els índexs de soroll a la zona d’afecció de l’àmbit són: Ld (dia) = 66 dB; Le (tarda) = 67 dB; Ln (nit) = 42 dB.

Segons el plànol nº 11.2 “Mapa de nivells sonors zones d’afecció de l’AP-7”, la zona d’afecció més propera de l’àmbit és entre 65 i 70 dB.

Per tot això, donat el tipus d’edificació que es desenvoluparà a la zona A’, en principi no caldria instal·lar pantalles sonores.

Això no obstant, els projectes per a sol·licitar llicències d’obres de l’edificació que cal desenvolupar en l’àmbit de la Modificació a les zones de protecció de l’autopista AP-7 incorporaran en llurs memòries la justificació tècnica i les mesures, si s’escau, necessàries per a l’eliminació o minimització al màxim de l’impacte acústic i la justificació del compliment dels objectius de qualitat acústica anteriorment assenyalats.

10.4.11.- Disposicions en matèria d’afeccions acústiques per activitat de l’Aeroport de Girona.

Amb l’objectiu de delimitar les corbes isòfones Leq dia = 60 dB(A) ni Leq nit = 50 dB(A), s’han tingut en compte les petjades de soroll que figuren en els plànols de Petjades de Soroll incloses en el Pla Director, per als escenaris Actual i la configuració de Desenvolupament Previsible.

Part de l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” es troba dins de les esmentades corbes i, per tant, resta sotmès a les afeccions acústiques originades en l’operació de les aeronaus a l’Aeroport de Girona, com es pot observar al plànol nº 12.1 “Plànol d’Afeccions Acústiques Aeroport de Girona” que inclou la present Modificació.

A les zones de l’àmbit afectades per la petjada sonora de l’Aeroport de Girona, no són compatibles les modificacions urbanístiques que suposin un augment del nombre de persones afectades per als usos

26 | P a g e

residencials en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris, com ara residències, llars d’avis, de matrimonis o de joves, o per a usos dotacionals, educatius o sanitaris respecte al planejament vigent.

Les construccions que s’implantin dins de les zones afectades per la petjada de soroll, a més de correspondre a usos compatibles amb l’esmentada afecció, hauran d’estar convenientment insonoritzades per tal de complir els requisits d’aïllament acústic establerts en el document bàsic DB-HR Protecció en front del soroll del C.T.E., que estableix uns nivells Leq d’immissió de soroll aeri, sense que el gestor aeroportuari ni el Ministeri de Foment hagin de córrer amb els costos de la insonorització.

En cas d’implantar noves construccions a les zones assignades per la present Modificació per a materialitzar l’edificabilitat pendent, que siguin al mateix temps zones afectades per la petjada de soroll, convindria que es fes constar, a les inscripcions registrals de les esmentades construccions, mitjançant anotació en el corresponent Registre de la Propietat, en conformitat amb el què disposa l’article 51 del RDL 2/2008, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Sòl i al RD 1093/1997, l’afecció sonora en els termes següents:

“Aquesta finca es troba en una zona sotmesa a un nivell d’afecció sonora produïda pel sobrevol d’aeronaus que operen a l’Aeroport de Girona, de Leq nit ≥ 50 dB(A) (Nivell sonor continu expressat en decibels escala A, corresponent a la mateixa quantitat d’energia que el soroll real variable considerat, en un punt determinat, durant tot el període nocturn)”.

10.4.12.- Disposicions en matèria de servituds aeronàutiques de l’Aeroport de Girona.

La totalitat del terme municipal de Salt, i en particular l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt”, es troba inclosa en el Zones de Servituds Aeronàutiques corresponents a l’Aeroport de Girona. Al plànol nº 12.2 “Plànol de Servituds Aeronàutiques – Aeroport de Girona” que inclou la present Modificació es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Girona que afecten l’esmentat àmbit, les quals determinen les alçades (respecte al nivell del mar) que no ha de sobrepassar cap construcció (inclosos tots els seus elements com antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, rètols, terminacions decoratives, etc.), modificacions del terreny o objecte fixe (pals, antenes, aerogeneradors incloses llurs pales, rètols, etc.) i mitjans necessaris per a la construcció (incloses les grues de construcció i similars) així com el gàlib de viari o via fèrria.






27 | P a g e





10.5.- Edificabilitat neta

L’edificabilitat neta màxima principal i auxiliar d’aquesta zona residencial és del 1 m2st/m2s.

10.6.- Planta soterrani

És permet la construcció en plantes soterrani, amb una ocupació màxima igual a la de les respectives plantes baixes de les edificacions.

L’alçada lliure interior serà com a mínim de 2,40 m.

Les plantes soterrani no computen a efectes del càlcul de l’edificabilitat.

10.7.- Construccions auxiliars

Es permet la construcció d’edificacions auxiliars al servei dels edificis principals amb destí a vestíbuls, locals per a la guarda o dipòsit de material de jardineria, hivernacles, marquesines, etc.

L’ocupació màxima de les construccions auxiliars serà del 5%.

L’alçada màxima de les construccions auxiliars serà de 7 m.

Les construccions auxiliars obertes en 3 dels seus costats no computen en la seva superfície a efectes del càlcul de l’edificabilitat. Les construccions auxiliars semitancades no computaran el 50% de la seva superfície i les construccions auxiliars tancades computaran el 100% de la seva superfície en el càlcul de l’edificabilitat.

Les construccions auxiliars podran excepcionalment arribar a l’alienació de vial sempre amb la condició de respectar la línia límit d’edificació establerta a 50 metres de l’aresta exterior de la calçada (articles 84 a 87 del Reglament General de Carreteres - Reial Decret 1812/1994, de 2 de setembre).

10.8.- Tancaments de parcel·la

Les característiques dels tancaments de parcel·la, de col·locar-se aquests, seran les que estableixen, amb caràcter general per a les Zones industrials, les Normes del Pla General d’Ordenació de Salt.

A la zona de servitud de l’autopista AP-7 només es podran autoritzar tancaments totalment diàfans, sobre piquets sense ciment de fàbrica. Els altres tipus només s’autoritzaran exteriorment a la línia límit d’edificació (article 94 del Reial Decret 1812/1994).

28 | P a g e

10.9.- Espais no edificats

Els espais lliures d’edificació podran ser utilitzats com aparcament, molls de càrrega i emmagatzematge controlat.

10.10.- Cossos sortints

1. S’admeten els cossos sortints, oberts o coberts.

2. La superfície en planta dels cossos sortints coberts es computarà al 50% als efectes de l’edificabilitat.

Tanmateix, deixarà de computar-se, als efectes d’edificabilitat, la part oberta per tots els seus costats a partir d’un plànol paral·lel a la línia de façana.

3.- La superfície en planta dels cossos oberts no computa als efectes de l’edificabilitat, però sí a efectes de l’ocupació i la separació a límits de la parcel·la.

4. Els cossos oberts podran ocupar en la seva totalitat la longitud de la façana. Els cossos tancats i semi-tancats no ocuparan més d’una tercera part de la longitud de la façana.

Els cossos sortints coberts o oberts es limitaran a un vol màxim de una desena part de la distància entre alineacions d’edificació.

10.11.- Barreres arquitectòniques

S’acompliran les determinacions de la legislació vigent respecte a la supressió de barreres arquitectòniques.

10.12.- Usos

Usos permesos:

a. Comercials: S’admet l’ús comercial en conformitat amb la legislació sectorial vigent i les cafeteries, bars, restaurants i similars.

L’ús comercial és el que correspon als locals oberts al públic destinats a comerç, a l’engròs i al detall, magatzems exclusivament comercials i locals destinats a la presentació de serveis privats al públic.

La regulació de la implantació d’establiments comercials a Catalunya és establerta per la normativa sectorial vigent, el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials a Catalunya o la normativa sectorial que el substitueixi i sigui vigent en el seu moment. En concret, en quant a la definició (article 5) i a la classificació dels establiments comercials (article 6), caldrà atenir-se al que determini el vigent Decret Llei 1/2009 o determini en el futur la normativa sectorial que el substitueixi i sigui vigent en el seu moment.

Tenint en compte l’informe de la Direcció General de Comerç, s’hi afegeix la condició de que l’edifici independent només es pot materialitzar en establiments comercials singulars atès que d’acord amb l’article 9.4 del Decret Llei 1/2009, els grans establiments comercials territorials individuals o col·lectius es poden implantar únicament a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o els assimilables a aquests o que siguin capital de comarca i el municipi de Salt no disposa d’aquest llindar poblacional ni és capital de comarca.

Aquesta condició es vincula amb la vigent normativa sectorial i amb els criteris de localització dels equipaments comercials establerts en ella. La seva vinculació futura dependrà de la normativa sectorial vigent en el seu moment i dels criteris de localització dels equipaments comercials que s’estableixin.

L’oferta comercial al detall inclou en aquest àmbit els establiments en els quals l’apertura és exclusivament competència municipal, d’acord amb els paràmetres que estableix el Decret Llei 1/2009, de

29 | P a g e

24 de març, d’Equipaments comercials. En allò que ateny a l’oferta comercial en format de gran establiment comercial, caldrà atenir-se al què determini la normativa sectorial vigent o la sectorial que la substitueixi i sigui vigent en el seu moment.

Els usos comercials que, per les seves característiques, matèries manipulables o emmagatzemades o mitjans utilitzats, originin molèsties o generin riscs per a la salubritat o seguretat de les persones o de les coses, es regiran pel que s’estableix per a l’ús industrial.

b. Residencial: S’admet l´ús residencial en edificis que es destinin a allotjaments temporals per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels i en general els del ram de l’hostaleria.

Únicament a les zones de l’àmbit no afectades per la petjada sonora de l’Aeroport de Girona s’admet l’ús residencial en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris, com poden ser residències, llars d’ancians, de matrimonis o de jovent.

c. Oficines: S’admet l’ús d’oficines, que inclou les activitats públiques i privades, així com els despatxos professionals.

d. Recreatiu: S’admet l’ús recreatiu que és el referent a les manifestacions comunitàries del lleure i de l’esplai, no compreses en cap altre qualificació. Aquest ús inclou el dels espectacles de tota classe, com teatre, cinema, etc.

e. Esportiu: S’admet l’ús esportiu que permet els locals o edificis condicionats per a la pràctica i ensenyament de la cultura física i l’esport.

f. Benzinera: S’admet l’ús.

g. Aparcaments: S’admet l’ús.

h. Industrial: S’admeten els usos industrials de primera categoria, situacions 1ª, 2ª, 3ª i 4ª, de segona categoria, situacions 2ª, 3ª i 4ª, i de tercera categoria, situacions 3ª i 4ª.

Les disposicions particulars de l’ús industrial es regularan pel que disposen la normativa urbanística del Pla General.

S’admeten els comerços a l’engròs, les grans superfícies comercials i els parcs de vehicles i maquinària, els magatzems, els tallers de reparació, les estacions de serveis i de rentat de vehicles. Es mantenen els criteris de compatibilitat del vigent Pla General.

Activitats prohibides:

En funció de la classificació que estableix el Reglament d’Activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, queden expressament prohibides les activitats d’aquestes característiques.

Aquelles activitats permeses que es puguin qualificar de molestes requeriran, per a l’obtenció de la llicència, un projecte que contingui les mesures correctores necessàries.

10.13.- Aparcaments

La dotació d’aparcaments ha de ser, com a mínim, de 2 places per cada 100 m2 edificats, la modificació del Pla Parcial compleix amb la dotació de places d’aparcament segons la tipologia comercial establerta a l’article 12 del Decret 378/2006, de desenvolupament de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials i pel vigent Decreto Llei 1/2009, de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials a Catalunya.

30 | P a g e

ART.11.- ORDENANÇA DE CONTENIDORS D’ESCOMBRARIES I DE RECOLLIDA SELECTIVA

11.1.- Dimensions mínimes dels espais destinats a contenidors

- Centre de Deixalles (=CD); constarà d’un espai de 1,70 x 0,90 metres per a encabir-hi un contenidor de 1.100 litres, per a materials no orgànics i 2 unitats de 120 litres per a matèria orgànica.

- Centre de Recollida Selectiva (=CRS); un espai de 5,00 x 2,20 metres per a 3 iglús de 2m3.

- Centre de Recollida No-Orgànica (=CRNO), un espai d’ 1,20 x 0,90 metres per a contenidors de 1100 litres.

11.2.- Càlcul del nombre d’unitats necessàries

11.2.1.- Urbanitzacions

Fa referència a l’espai que s’ha de deixar a la urbanització perquè, quan s’hi construeixin les edificacions, se situïn els contenidors.

- La distància màxima entre qualsevol punt de la urbanització i un Centre de Recollida Selectiva (=CRS) serà igual o inferior a 250 metres per via pública urbanitzada.

- La distància entre qualsevol punt de la urbanització i un Centre de Deixalles (=CD) serà igual o inferior a 75 metros per via pública.

11.2.2.- Edificació

Nova edificació.

Fa referència al nombre de contenidors en funció de l’edificació, en atenció als conceptes que es detallen a continuació:

Habitatges unifamiliars: A partir de 4 habitatges unifamiliars (adossats en filera o aïllats) un (=CD) cada 8 unitats o fracció.

Edificis plurifamiliars (blocs de pisos): un (=CD) cada 8 habitatges o fracció.

Superfície comercial: un (=CRNO) per a cada 150 m2 o fracció de superfície comercial amb un mínim d’una unitat.

Superfície industrial: un (=CRNO) per a cada 500 m2 o fracció de superfície industrial amb un mínim d’una unitat.

Enjardinaments: una cubell de 120 litres per a cada 500 m2 d’enjardinament, tant en les construccions unifamiliars com en les plurifamiliars, amb un mínim d’una unitat.

Reformes: un contenidor per a cada 500 m2 de superfície reformada amb un mínim d’una unitat i un màxim de tres.

11.2.3.- Activitats

Nova implantació.

Innòcues: un (=CRNO) per a cada 500 m2 de superfície construïda total de l’activitat amb un mínim d’una unitat. En resten exemples les activitats que tinguin una superfície inferior als 150 m2.

Classificades: Indústria, comerços i magatzems; un (=CRNO) cada 500 m2 o fracció de superfície construïda que ocupa l’activitat amb un mínim d’una unitat.

31 | P a g e

Restauració: (Restauració, bars, cafès, frankfurts, pizzeries,…), un (=CD) a partir de 100 m2 de superfície construïda i una altra unitat més cada 500 m2.

Activitats no descrites: Segons exigències en llicència d’obres i/o activitats.

Traspassos:

Se seguirà el mateix criteri que el fixat per a les activitats de nova implantació.

11.3.- Situació i/o emplaçament

11.3.1.- La ubicació dels contenidors es preveurà en sol·licitar la preceptiva llicència d’obres i activitats, i el seu emplaçament figurarà en la memòria complementària que s’adjuntarà a la documentació que calgui presentar.

Excepcionalment, i així constarà en la llicència, es podrà autoritzar la seva ubicació a la vorera, en els casos en què es consideri com la solució més adient. Els costos d’adequació de la vorera aniran a càrrec del sol·licitant.

11.3.2.- Quan es tracti d’edificació residencial reculada a vial, es preveurà la ubicació del/s contenidor/s dins l’espai lliure d’edificació, en un espai de dimensions suficients per a permetre la seva maniobra i que, un cop hi sigui/n col·locat/s, no envaeixi/n la vorera.

Quan es tracti d’edificació industrial, es preveurà la seva ubicació en el cas d’un únic contenidor, dins l’espai de propietat i de domini privat, de manera que es delimiti un àmbit de dimensions suficients. En el cas de que sigui necessari més d’un contenidor, es preveurà la seva ubicació en la superfície de propietat i domini privat reservada com a espai de càrrega i descàrrega.

En relació al/s contenidor/s en via pública que l’Ajuntament determini situar vora de parcs o jardins, s’inclourà una tanca d’obra que separi els contenidors de la zona enjardinada. Les característiques d’aquesta tanca vindran definides de forma individualitzada pels Serveis Tècnics Municipals.

11.3.3.- La concessió de la llicència de primera ocupació estarà condicionada a l’acompliment d’aquesta Ordenança i a la presentació de la factura d’adquisició dels contenidors.

En el cas de la llicència d’activitats, s’haurà aportar a l’expedient la factura de la compra de contenidors. Quan es tracti d’una activitat classificada es farà constar en el projecte l’existència i ubicació dels contenidors.

11.4.- Neteja dels contenidors

La neteja dels contenidors particulars anirà a càrrec dels propietaris. Si estan autoritzats a estar a la via pública no podran estar tancats ni ésser d’ús exclusiu per part de la propietat, i la neteja correrà a càrrec de la concessionària de neteja de la ciutat, a canvi de l’ús públic que d’ells se’n pugui fer.

Els contenidors propietat de particulars, associacions de veïns, comunitats de veïns o d’industrials, comercials, etc., podran portar escrit amb lletra retolada (no alçada) el nom o anagrama de l’empresa o comunitat.

Salt, octubre de 2015

El Promotor COMMERZ REAL INVESTMENTGESELLSCHAFT mbH

32 | P a g e

ANNEX AL TEXT REFÓS DE LES ORDENANCES REGULADORES

ANÀLISI COMPARATIVA I JUSTIFICATIVA DE LES MODIFICACIONS PUNTUALS DE LES ORDENANCES REGULADORES

En aquest apartat es comparen, article per article, les modificacions efectuades a les Ordenances Reguladores, justificant-ne cada canviament. El color vermell destaca el text que es modificarà i el blau el text modificat que substitueix l’anterior. El color negre expressa el text no modificat.


Se’n proposa la seva modificació per tal d’adequar-lo a la legislació vigent i explicitar l’abast de les modificacions proposades en aquest document.

(On anteriorment hi deia el Pla Parcial)


El present Pla Parcial del Subsector 1 Pla de Salt, que s’ha redactat en conformitat amb el que disposa l’article 25 del Text Refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aprovat per Decret Legislatiu 1/1990, de 12 de juliol, estableix l’ordenació i condicions d’edificació i usos del Subsector 1, d’acord amb el Pla General, la modificació del PAU que s’està tramitant i l’Avançament de Pla Parcial del Sector Pla de Salt

(Amb el present document resulta ara)


La present modificació del Pla Parcial del Subsector 1 Pla de Salt, que s’ha redactat en conformitat amb allò que disposa l’article 96 del Text Refós de la legislació vigent a Catalunya en matèria urbanística, aprovat el 1/2010, de 3 d’agost, text modificat redactat a l’article 38 Llei 3/2012, de “Modificació del Text Refós de la Llei d’urbanisme”, aprovat pel DL1/2010, de 3 d’agost, estableix l’ordenació i les condicions d’edificació i usos del Subsector 1, d’acord amb el Pla General (en endavant, TRLU).

A nivell reglamentari, segueix essent vigent el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Aquest reglament, que desenvolupava l’anterior Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei d’urbanisme, s’ha vist afectat per modificacions posteriors. Les més significatives queden recollides al Decret 64/2014, de 13 de maig, en el qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

La revisió del Pla General de Salt va ser aprovada definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Girona de 5 d’abril de 2002, publicant-ne l’Acord al DOGC el 30 de maig de 2002. La mateixa Comissió va donar conformitat el 27 d’abril de 2005 al Text Refós de les Normes Urbanístiques del planejament general de Salt, publicant l’Acord en el DOGC el 9 d’agost de 2005.

El Pla Parcial del Subsector 1 “Pla de Salt” amb modificacions recollides en el present document estableix l’ordenació y les condicions d’edificació i usos del Subsector 1, d’acord amb el Pla General.

33 | P a g e


No se’n proposa la modificació.


Una vegada publicat l’acord d’aprovació definitiva, el present Pla Parcial tindrà vigència indefinida.

S’haurà de procedir a la Revisió del Pla Parcial en els següents supòsits:

a) Si per causa d’una revisió o modificació del Pla General d’Ordenació Urbana es modificaren les determinacions que fan referència al sector objecte de planejament.

b) Si així ho estableixen les normes legals de rang superior.


Se’n proposa la seva modificació per a adequar-lo a la legislació vigent.

(On deia anteriorment el Pla Parcial)


Quan les circumstàncies ho requereixin, es podrà modificar qualsevol element d’aquest planejament, el que es deurà fer d’acord amb l’establert en l’article 154 del Reglament de Planejament, havent-se de justificar expressament.

En qualsevol dels casos, les propostes de modificació o de revisió d’aquest Pla Parcial no podran alterar les determinacions del Pla General d’Ordenació Urbana en aquest sector, sense la tramitació prèvia i simultània tramitació de l’expedient corresponent de modificació del mateix.

La tramitació de les propostes de modificació s’ajustarà al procediment establert per a la formulació i aprovació del Pla Parcial, adequant-se a les determinacions que estableixin al respecte el Text Refós de la legislació urbanística vigent a Catalunya i l’article 161 del Reglament de Planejament.

(En la present modificació resulta ara)


Quan les circumstàncies ho requereixin, es podrà modificar qualsevol element d’aquest planejament, el que es deurà fer d’acord amb l’establert en l’article 118 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol), havent-se de justificar expressament.

En qualsevol dels casos, les propostes de modificació o de revisió d’aquest Pla Parcial no podran alterar les determinacions del Pla General d’Ordenació Urbana en aquest sector, sense la tramitació prèvia i simultània de l’expedient corresponent de modificació del mateix.

La tramitació de les propostes de modificació s’ajustarà al procediment establert per a la formulació i aprovació del Pla Parcial, adequant-se a les determinacions que estableixin al respecte el Text Refós de la legislació urbanística vigent a Catalunya i l’article 117 del Reglament de la Llei d’Urbanisme (Decret 305/2006, de 18 de juliol).

34 | P a g e


No se’n proposa la seva modificació.


Aquestes ordenances desenvolupen, dins l’àmbit definit, l’Avanç de Pla Parcial del Sector Pla de Salt, el PAU del Sector Pla de Salt i el Pla General d’Ordenació Urbanística de Salt.

Les ordenances s’interpretaran d’acord amb els criteris interpretatius establerts en el Pla General de Salt i, en tot cas, atenint-se al seu contingut i objectius segons s’expressa a la Memòria de l’Avanç de Pla Parcial i del present Pla Parcial del Subsector 1.

Si es produïssin contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala, de entre els que integren aquest Pla Parcial, es considerarà vàlid el que consti en els plànols de detall.




L’Administració i els particulars estan obligats a complir les disposicions i determinacions d’aquest planejament i, en particular, el contingut de la present Normativa.

En conseqüència, tota actuació o intervenció sobre el territori objecte de planejament, amb caràcter provisional o definitiu, d’iniciativa pública o privada, haurà d’ajustar-se a aquestes disposicions.




En relació amb totes les determinacions urbanístiques de caràcter normatiu que, per seu caràcter general, no es regulin específicament en aquest Pla Parcial, seran d’aplicació les disposicions corresponents del Pla General d’Ordenació Urbana, el PAU del Sector i l’Avançament de Pla Parcial.




Els instruments de desenvolupament del Pla Parcial als que es refereix aquest capítol no podran en cap cas alterar les determinacions de l’Avanç de Pla Parcial, del PAU Sector Pla de Salt, ni tampoc les pròpies del Pla General d’Ordenació Urbana que seguin d’aplicació al Sector.

35 | P a g e

ART.8.- INICIATIVA


ART.8.- INICIATIVA

La iniciativa per a l’execució d’aquest planejament correspon al promotor del mateix, en els termes previstos en la legislació urbanística i conforme al que determina aquest Pla Parcial.




9.1. Edificabilitat

S’entén per edificabilitat bruta el límit màxim d’edificabilitat, expressat en metres quadrats de sostre edificable per metre quadrat de sòl (m2/m2), referits a l’àmbit del sector, exclosos vies i camins oberts de titularitat pública i canals públics d’aigua.

L’edificabilitat bruta del sector és de 0,64 m2 sostre / m2 sòl.

9.2. Densitat

La densitat màxima d’habitatges per a tot el sector serà de 20 habitatges per hectàrea, que es concentraran a la Zona Residencial.

9.3. Zonificació

S’estableix una qualificació:

Zona Lúdico-Comercial.


Se’n proposa la seva modificació per a adequar-lo a la legislació vigent.

La legislació urbanística vigent a Catalunya ja no contempla els Estudis de Detall. En lloc seu, d’acord amb el Decret 64/2014, de 13 de maig, en el que s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística, respecte a l’ordenació de volums, en l’article 45 es regula com cal dur a terme la seva concreció en el cas de que el planejament urbanístic estableixi diferents alternatives. Així, si aquestes alternatives d’ordenació volumètrica de les edificacions són compatibles entre sí per a una zona o illa, la concreció es pot dur a terme mitjançant la llicència urbanística que autoritzi l’edificació de cada parcel·la, per a l’obtenció de la qual s especifica la documentació que cal aportar.

Cal esmentar, d’altra banda, que conforme amb el que explicita l’article 65.2d) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), els plans parcials urbanístics defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums. El pla pot preveure’n una amb caràcter obligatori o diverses d’alternatives. En aquest darrer supòsit, el pla pot especificar gràficament les esmentades alternatives, o bé concretar els paràmetres de l’edificació que, sense alterar l’aprofitament urbanístic de la zona o de l’illa, admeten variació.

36 | P a g e

El Pla Parcial, de conformitat amb el que estableix l’article 65.2 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost) preveu una única ordenació volumètrica de caràcter obligatori que compatibilitzi les edificacions existents (edificabilitat consumida) en l’única parcel·la que conforma la Zona Lúdico-Comercial amb la localització adequada per a ubicar –hi la edificabilitat no consumida en el Subsector 1, tanmateix tenint en compte la disposició funcional de tot el conjunt de l’esmentada parcel·la.

Aquesta ordenació volumètrica es defineix delimitant, per una banda, una àrea específica de moviment d’edificació i, per altra banda, les diferents zones per usos e alçades màximes.

- L’ordenació volumètrica s’especifica gràficament en els plànols nº 9 (Proposta d’ordenació volumètrica Zona Lúdico-Comercial. Plànol Alineacions i Àrea de Moviment de l’Edificació) i nº 10 (Proposta d’ordenació volumètrica Zona Lúdico-Comercial. Plànol de Delimitació d’Àrees per Usos i Alçades Màximes) que acompanyen el present document (veure plànols de Compatibilització).

- Mantenint el criteri d’identificació zonal que venia recollit en el planejament derivat, l’ordenació volumètrica defineix 5 zones: Zona A, Zona A’, Zona B, Zona C i Zona D.

- A la nova zona definida com zona A’ que ve delimitada en l’esmentat plànol nº 10 se situarà l’edificabilitat pendent de consumir en la totalitat del Subsector 1. En l’esmentada zona A’ s’hi inclou també l’edificació existent que pot ser objecto de remodelació. L’edificabilitat assignable a la zona A’ és, per tant, el resultat de sumar l’edificabilitat pendent de consumir en el Subsector 1 i la consumida per l’edificació existent a l’esmentada zona.

- Les zones definides com A, B i C, delimitades en el plànol nº 10, es recullen en l’ordenació volumètrica transferides del planejament derivat. Es corregeix l’àrea de moviment de l’edificació a la zona D corresponent a la gasolinera en conformitat amb l’edificació existent. En la proposta de modificació s’assigna a la zona D l’edificabilitat estrictament necessària per a l’ordenació de l’edificació i les instal·lacions existents a l’esmentada àrea de servei, substituint la que recollia el planejament derivat.

- Amb la present reordenació volumètrica no s’altera l’aprofitament urbanístic de la Zona Lúdico-Comercial. La suma de les edificabilitats repartides en cada zona delimitada per la present reordenació volumètrica no superarà el paràmetre d’edificabilitat màxima assignat pel Pla Parcial per a la Zona Lúdico-Comercial.

Les disposicions que en relació a l’ordenació de volums recull la present modificació tindran un caràcter normatiu sobre el planejament derivat (Estudis de Detall). Amb la compatibilització volumètrica regulada en aquestes Ordenances, la concreció de l’ordenació de volums es podrà efectuar mitjançant la llicència urbanística que autoritzi la edificació a la parcel·la afectada, en conformitat amb el que estableix l’article 45 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel que s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

Es proposa la modificació del paràmetre d’ocupació màxima sobre i sota rasant, passant d’un 50% a un 60% per a, d’una banda, permetre materialitzar l’edificabilitat no consumida sobre rasant i , d’altra banda, per a permetre la ubicació de las places d’aparcament que el Pla Parcial exigeix per a poder completar l’edificabilitat comercial assignada pel planejament.

El proposa ampliar les alçades reguladores totals per a aconseguir una alçada lliure suficient per a la ubicació del nou comerç en dues plantes.

37 | P a g e

Es complementa la condició de separació en límits de parcel·la amb la nova afecció de límit d’edificació com a conseqüència de l’última ampliació de l’autopista AP-7 de dos carrils en cada sentit.

Es modifica l’alçada màxima per al cas de construccions auxiliars per a, d’una banda, corregir contradiccions amb el planejament derivat (Estudis de Detall) i d’altra banda per raons funcionals per a càrrega i descàrrega, emmagatzematge de materials i exposició exterior.

No es proposa modificar la normativa d’usos. El nou text només corregeix una errata en la redacció dels usos industrials permesos (en segona categoria).

Es proposa modificar l’article 10.13 Aparcaments, per a adequar-lo a la legislació vigent.

On hi deia anteriorment el Pla Parcial)


10.1.- Definició


10.2.- Tipus d’ordenació

Edificació aïllada. La seva volumetria es fixarà mitjançant Estudi de Detall.

L’apertura de nova vialitat requerirà la tramitació d’un Pla Especial de tot el Subsector.




10.4.1.- Ocupació màxima: L’ocupació màxima de tota la zona és del 50%.

10.4.2.- Alçada reguladora: Les edificacions destinades a usos comercials, industrials, de magatzem, benzinera i aparcament no podran sobrepassar l’alçada de 12 m.

La resta d’usos admesos en aquesta zona no podran sobrepassar les quatre plantes (PB + 3PP)


10.4.4.- Separació en límits

Les construccions se separaran 5 m. de l’alineació del vial.



L’edificabilitat neta màxima principal i auxiliar d’aquesta zona residencial és d’ 1 m2st/m2s.

38 | P a g e






És permesa la construcció d’edificacions auxiliars al servei dels edificis principals amb finalitat de vestíbuls, locals per a endreçar o dipositar material de jardineria, hivernacles, marquesines, etc.


L’alçada màxima de les construccions auxiliars serà de 3,5 m.


Les característiques dels tancaments de parcel·la seran les que estableixi, amb caràcter general per a les Zones industrials, les Normes del Pla General d’Ordenació de Salt, i seran objecto de concreció en el corresponent Estudi de Detall.


Els espais lliures d’edificació podran ser utilitzats com aparcament, moll de càrrega i emmagatzematge controlat.



2. La superfície en planta dels cossos sortints coberts es computarà al 50% a efectes d’edificabilitat.

No obstant, deixarà de computar-se, a efectes d’edificabilitat, la part oberta per tots els seus costats a partir d’un pla paral·lel a la línia de façana.

3.- La superfície en planta dels cossos oberts no computa a efectes d’edificabilitat, però sí a efectes d’ocupació i separació en límits de parcel·la.

4. Els cossos oberts podran ocupar en llur totalitat la longitud de la façana. Els cossos tancats i semi-tancats no ocuparan més d’una tercera part de la longitud de la façana.

Els cossos sortints coberts o oberts es limitaran a un vol màxim d’una dècima part de la distància entre alineacions d’edificació.


Es compliran les determinacions de la legislació vigent respecte a la supressió de barreres arquitectòniques.

39 | P a g e

10.12.- Usos:

Usos permesos:



L’oferta comercial al detall, en aquest àmbit es limita a aquells establiments l’obertura dels quals sigui exclusivament competència municipal d’acord amb els paràmetres que estableixi la Llei 16/1997, de 24 de març, d’Equipaments comercials.

Quan s’extingeixi l’efecte de la suspensió de llicències, iniciada l’1 de gener de l’any 2000, i pel que fa a l’oferta comercial en format de gran establiment comercial, s’estarà a allò que determini la normativa vigent en aquell moment.


b. Residencial: S’admet l´ús residencial en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris, com poden ser residències, llars de vells, de matrimonis o de jovent i a allotjaments temporals per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels i en general els del ram de l’hostaleria.






h. Industrial: S’admeten els usos industrials de primera categoria, situacions 1ª, 2ª, 3ª i 4ª de categoria, situacions 2ª, 3ª i 4ª de categoria, i de tercera categoria, situacions 3ª i 4ª.


S’admeten els comerços a l’engròs, les grans superfícies comercials i els parcs de vehicles i maquinària, els magatzems, els tallers de reparació, les estacions de serveis i de rentat de vehicles.


En funció de la classificació que estableix el Reglament d’Activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, romanen expressament prohibides les activitats d’aquestes característiques.

40 | P a g e

Aquelles activitats permeses que es puguin qualificar de molestes necessitaran, per a obtenir la llicència, un projecte que contingui les mesures correctores necessàries.

10.13.- Aparcaments

Quant als aparcaments d’aquesta zona comercial l’Avanç de Pla Parcial es remet a les dotacions fixades a l’Ordre de 26 de setembre de 1997, i a legislació sectorial vigent pel que fa als usos no regulats per aquesta normativa.

La referida Ordre, en el seu article 7.3 i 7.4 estableix:

“7.3. Segons la tipologia comercial, les dotacions mínimes d’aparcament per cada 100 m2 de superfície de venda, per als grans establiments comercials, són les següents:

h) Supermercat petit: 8 places i) Supermercat gran: 10 places j) Hipermercat petit: 12 places k) Hipermercat mitjà: 14 places l) Hipermercat gran: 18 places m) Superficies especialitzades: 5 places n) Galeria comercial i altres tipus d’establiments: 3 places

7.4. En el cas dels equipaments comercials de caràcter col·lectiu, la dotació global requerida es calcularà en base a la suma de les diferents dotacions parcials de les tipologies dels establiments que en formin part”.

(En la present modificació resulta ara)


10.1.- Definició


10.2.- Tipus d’ordenació i compatibilitat volumètrica

10.2.1.- Tipologia d’edificació: Edificació aïllada

10.2.2.- Ordenació volumètrica

La modificació del Pla Parcial preveu una ordenació de volums recull de caràcter obligatori que es concreta en els plànols nº 9 y 10.

Es distingeixen 5 zones:

- Zona A: - Ús: comercial, industrial, magatzem i aparcament. Alçada màxima: 12,00 m

- Zona A’: - Ús: comercial, industrial, magatzem, aparcament i oficines. Alçada màxima: 15,00 m

- Zona B:- Ús: sales de cinema, oci-restauració, comercial, magatzem, aparcament i oficines. Alçada màxima: 15,00 m

41 | P a g e

- Zona C: - Ús: hoteler


- Zona D: - Ús: Gasolinera Alçada màxima: 12 m

La concreció de l’ordenació de volums es podrà efectuar amb la llicència urbanística que autoritza l’edificació de la parcel·la afectada en conformitat amb l’article 45 del Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el reglament sobre Protecció de la legalitat urbanística.

L’edificabilitat màxima de 57.278 m2 assignada pel planejament a la Zona Lúdico-Comercial queda distribuïda, en l’ordenació volumètrica, de la següent forma:

1.- Les zones C i D mantenen llur edificabilitat segons llicències: Zona C amb una edificabilitat materialitzada de 3.546 m2 Zona D amb una edificabilitat materialitzada de 95 m2.

2.- Les zones A, A’ y B distribueixen llur edificabilitat amb els següents criteris: Zona (A + A’ + B) amb una edificabilitat màxima de 53.637 m2 Zona (A + B) amb una edificabilitat materialitzada de 43.271 m2 Sostre màxim d’edificabilitat per a la Zona A’: 10.366 m2

10.2.3.- Obertura de nova vialitat

L’obertura de nova vialitat requerirà la tramitació d’un Pla Especial de tot el Subsector




10.4.1.- Ocupació màxima: L’ocupació màxima de tota la zona és del 60%

10.4.2.- Alçada reguladora: Les edificacions destinades a usos comercials, industrials, de magatzem, oficines, benzinera i aparcament no podran sobrepassar l’alçada de 15 m.

La resta d’ usos admesos en aquesta zona no podran sobrepassar les quatre plantes (PB + 3PP)


10.4.4.- Separació a límits

Les construccions se separaran de l’alineació del vial complint la més desfavorable d’aquestes dues condicions:

5 metres. Línia límit d’edificació establerta a 50 metres de l’aresta exterior de la calçada

(articles 84 a 87 del Reglament General de Carreteres - Reial Decret 1812/1994, de 2 de setembre).


42 | P a g e

10.4.5.- Preceptiva autorització a les zones de protecció de l’autopista AP-7

Al plànol nº 7 “Plànol topogràfic. Línia límit d’edificació i separació en límits. Zones de protecció de l’autopista AP-7” que inclou la present Modificació, s’assenyalen i es defineixen les zones de protecció de l’autopista AP-7: zones de domini públic, servitud, afecció i línia d’edificació.

El sòl comprès a la zona de 100 m. desde l’aresta exterior de l’explanació de l’autopista AP-7 resta subjecte a la normativa continguda en els textos legals relacionats en el punt anterior per a la realització de qualsevol tipus d’obra o instal·lació fixa o provisional, moviments de terres, o canvi d’ús o destinació de les mateixes.

En conseqüència, prèviament a l’inici de qualsevol obra, caldrà obtenir l’autorització de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya per a aquelles obres que romanguin dins de les zones de protecció de l’autopista.

10.4.6.- Condicions per a l’activitat en l’entorn de l’autopista AP-7

Les activitats que es desenvolupin en l’entorn de l’autopista AP-7, dins de l’àmbit de la Modificació, hauran de complir el què estableix la Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya o la normativa sectorial que la substitueixi i sigui vigent en el seu moment, de manera que no s’afecti el normal funcionament de l’autopista AP-7, en especial amb l’emissió de fum, vapors o d’altres substàncies volàtils que poguessin envair les calçades de l’esmentada via i reduir-ne la visibilitat dels conductors, el què representaria un risc seriós per a la seguretat vial per aquest corredor ràpid.

10.4.7.- Publicitat i rètols informatius


No es consideren publicitat els rètols informatius autoritzats pel Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme.

10.4.8.- Condicions de planificació en l’entorn de l’autopista AP-7

En el desenvolupament futur de l’àmbit de la Modificació a les zones de protecció de l’autopista AP-7 caldrà preveure totes les instal·lacions que siguin necessàries, a càrrec de llur promotor, en compliment de la normativa tècnica i legal, per tal d’eliminar o minimitzar al màxim els impactes visual i acústic que pogués ocasionar el tràfic de vehicles.

Tanmateix, les diferents figures de planejament derivat (plans parcials, plans especial, etc.) i els projectes que els desenvolupin (projectes de reparcel·lació, projectes d’urbanització i obres d’urbanització complementàries) hauran d’ajustar-se a les millors prescripcions tècniques i de forma i manera que en res afectin el normal funcionament de l’autopista ni cap dels elements o serveis que li escauen, al temps que requeriran informes preceptius de la Demarcació de Carreteres de l’Estat a Catalunya.

En aquest sentit, la present Modificació incorpora com a plànols normatius, els Mapes Estratègics de Soroll de l’AP-7 (plànols; nº 11.1 “Mapa de zones d’afecció de l’AP-7”; nº 11.2 “Mapa de nivells sonors zones d’afecció de l’AP-7” i nºs 11.3, 11.4 i 11.5 “Mapes d’índex de soroll diürn, vespertí i nocturn en l’àmbit de la Modificació”).

Els projectes per a la sol·licitud de llicències d’obres de l’edificació que es desenvolupin en l’àmbit de la Modificació a les zones de protecció de l’autopista AP-7 incorporaran en llurs memòries la justificació tècnica i les mesures, si s’escauen, per a l’eliminació o minimització al màxim dels impactes visual i

43 | P a g e

acústic, així com la justificació del compliment dels objectius de qualitat acústica que s’assenyalen a l’article 10.4.10 d’aquestes Normes .

10.4.9.- Condicions d’enllumenat per a la activitat en l’entorn de l’autopista AP-7

L’enllumenat de les zones de la vora de l’autopista haurà de disposar-se preferentment amb projectors direccionals amb orientació perpendicularment oposada a les calçades de la via, de forma i manera que la llum no pugi afectar els usuaris de la mateixa, evitant així que es produeixin enlluernaments i molèsties.

10.4.10.- Impacte acústic per activitat de l’AP-7

Totes les instal·lacions que calgui realitzar en compliment de la normativa tècnica i legal per tal d’eliminar o minimitzar al màxim l’impacte acústic que pogués ocasionar el tràfic de l’autopista AP-7 en els sòls urbanitzables correrà a càrrec del promotor de l’actuació i/o, subsidiàriament, de l’Ajuntament, i tant l’Administració com la Societat Concessionària romandran lliures i rellevades de qualsevol responsabilitat al respecte.

La present Modificació incorpora com a plànols normatius els Mapes Estratègics de Soroll de l’AP-7 (plànols: nº 11.1 “Mapa de zones d’afecció de l’AP-7”, nº 11.2 “Mapa de nivells sonors zones d’afecció de l’AP-7” i nºs 11.3, 11.4 i 11.5 “Mapes d’índex de sorollo diürn, vespertí i nocturn en l’àmbit de la Modificació”).

Com a objectius de qualitat acústica, segons taula A de l’Annex II del R.D. 1367/2007, per a sectors del territori amb predomini de sòl d’ús terciari divers de l’ús recreatiu i d’espectacles, s’estableixen els següents índexs de soroll: Ld (dia) = 70 dB; Le (tarda) = 70 dB; Ln (nit) = 65 dB.

Segons els plànols nºs 11.3, 11.4 i 11.5, els índexs de soroll a la zona d’afecció de l’àmbit són: Ld (dia) = 66 dB; Le (tarda) = 67 dB; Ln (nit) = 42 dB.

Segons el plànol nº 11.2 “Mapa de nivells sonors zones d’afecció de l’AP-7”, la zona d’afecció més propera de l’àmbit és entre 65 i 70 dB.

Per tot això, donat el tipus d’edificació que es desenvoluparà a la zona A’, en principi no caldria instal·lar pantalles sonores.

Això no obstant, els projectes per a sol·licitar llicències d’obres de l’edificació que cal desenvolupar en l’àmbit de la Modificació a les zones de protecció de l’autopista AP-7 incorporaran en llurs memòries la justificació tècnica i les mesures, si s’escau, per a l’eliminació o minimització al màxim de l’impacte acústic i la justificació del compliment dels objectius de qualitat acústica anteriorment assenyalats.

10.4.11.- Disposicions en matèria d’afeccions acústiques per activitat de l’Aeroport de Girona

Amb l’objectiu de delimitar les corbes isòfones Leq dia = 60 dB(A) ni Leq nit = 50 dB(A), s’han tingut en compte les petjades de soroll que figuren en els plànols de Petjades de Soroll incloses en el Pla Director, per als escenaris Actual i la configuració de Desenvolupament Previsible.

Part de l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt” es troba dins de les esmentades corbes i, per tant, resta sotmès a les afeccions acústiques originades en l’operació de les aeronaus a l’Aeroport de Girona, com es pot observar al plànol nº 12.1 “Plànol d’Afeccions Acústiques Aeroport de Girona” que inclou la present Modificació.

A les zones de l’àmbit afectades per la petjada sonora de l’Aeroport de Girona, no són compatibles les modificacions urbanístiques que suposin un augment del nombre de persones afectades per als usos

44 | P a g e

residencials en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris, com ara residències, llars d’avis, de matrimonis o de joves, o per a usos dotacionals, educatius o sanitaris respecte al planejament vigent.

Les construccions que s’implantin dins de les zones afectades per la petjada de soroll, a més de correspondre a usos compatibles amb l’esmentada afecció, hauran d’estar convenientment insonoritzades per tal de complir els requisits d’aïllament acústic establerts en el document bàsic DB-HR Protecció en front del soroll del C.T.E., que estableix uns nivells Leq d’immissió de soroll aeri, sense que el gestor aeroportuari ni el Ministeri de Foment hagin de córrer amb els costos de la insonorització.

En cas d’implantar noves construccions a les zones assignades per la present Modificació per a materialitzar l’edificabilitat pendent, que siguin al mateix temps zones afectades per la petjada de soroll, convindria que es fes constar, a les inscripcions registrals de les esmentades construccions, mitjançant anotació en el corresponent Registre de la Propietat, en conformitat amb el què disposa l’article 51 del RDL 2/2008, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Sòl i al RD 1093/1997, l’afecció sonora en els termes següents:

“Aquesta finca es troba en una zona sotmesa a un nivell d’afecció sonora produïda pel sobrevol d’aeronaus que operen a l’Aeroport de Girona, de Leq nit ≥ 50 dB(A) (Nivell sonor continu expressat en decibels escala A, corresponent a la mateixa quantitat d’energia que el soroll real variable considerat, en un punt determinat, durant tot el període nocturn)”.

10.4.12.- Disposicions en matèria de servituds aeronàutiques de l’Aeroport de Girona

La totalitat del terme municipal de Salt, i en particular l’àmbit de la Modificació Puntual del Pla Parcial del Subsector 1 del “Pla de Salt”, es troba inclosa en el Zones de Servituds Aeronàutiques corresponents a l’Aeroport de Girona. Al plànol nº 12.2 “Plànol de Servituds Aeronàutiques – Aeroport de Girona” que inclou la present Modificació es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Girona que afecten l’esmentat àmbit, les quals determinen les alçades (respecte al nivell del mar) que no ha de sobrepassar cap construcció (inclosos tots els seus elements com antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, rètols, terminacions decoratives, etc.), modificacions del terreny o objecte fixe (pals, antenes, aerogeneradors incloses llurs pales, rètols, etc.) i mitjans necessaris per a la construcció (incloses les grues de construcció i similars) així com el gàlib de viari o via fèrria.






45 | P a g e






L’edificabilitat neta màxima principal i auxiliar d’aquesta zona residencial és del 1 m2st/m2s.






Es permet la construcció d’edificacions auxiliars al servei dels edificis principals amb destí a vestíbuls, locals per a la guarda o dipòsit de material de jardineria, hivernacles, marquesines, etc.


L’alçada màxima de les construccions auxiliars serà de 7 m.

Les construccions auxiliars obertes en 3 dels seus costats no computen en la seva superfície a efectes del càlcul de l’edificabilitat. Les construccions auxiliars semitancades no computaran el 50% de la seva

Superfície i les construccions auxiliars tancades computaran el 100% de la seva superfície en el càlcul de l’edificabilitat.

Les construccions auxiliars podran excepcionalment arribar a l’alienació de vial sempre amb la condició de respectar la línia límit d’edificació establerta a 50 metres de l’aresta exterior de la calçada (articles 84 a 87 del Reglament General de Carreteres - Reial Decret 1812/1994, de 2 de setembre).


Les característiques dels tancaments de parcel·la, de col·locar-se aquests, seran les que estableixen, amb caràcter general per a les Zones industrials, les Normes del Pla General d’Ordenació de Salt.

A la zona de servitud de l’autopista AP-7 només es podran autoritzar tancaments totalment diàfans, sobre piquets sense ciment de fàbrica. Els altres tipus només s’autoritzaran exteriorment a la línia límit d’edificació (article 94 del Reial Decret 1812/1994).

46 | P a g e


Els espais lliures d’edificació podran ser utilitzats com aparcament, molls de càrrega i emmagatzematge controlat.



2. La superfície en planta dels cossos sortints coberts es computarà al 50% als efectes de l’edificabilitat.

Tanmateix, deixarà de computar-se, als efectes d’edificabilitat, la part oberta per tots els seus costats a partir d’un plànol paral·lel a la línia de façana.

3.- La superfície en planta dels cossos oberts no computa als efectes de l’edificabilitat, però sí a efectes de l’ocupació i la separació a límits de la parcel·la.

4. Els cossos oberts podran ocupar en la seva totalitat la longitud de la façana. Els cossos tancats i semi-tancats no ocuparan més d’una tercera part de la longitud de la façana.

Els cossos sortints coberts o oberts es limitaran a un vol màxim de una desena part de la distància entre alineacions d’edificació.


S’acompliran les determinacions de la legislació vigent respecte a la supressió de barreres arquitectòniques.

10.12.- Usos

Usos permesos:



La regulació de la implantació d’establiments comercials a Catalunya és establerta per la normativa sectorial vigent, el Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials a Catalunya o la normativa sectorial que el substitueixi i sigui vigent en el seu moment. En concret, en quant a la definició (article 5) i a la classificació dels establiments comercials (article 6), caldrà atenir-se al que determini el vigent Decret Llei 1/2009 o determini en el futur la normativa sectorial que el substitueixi i sigui vigent en el seu moment.

Tenint en compte l’informe de la Direcció General de Comerç, s’hi afegeix la condició de que l’edifici independent només es pot materialitzar en establiments comercials singulars atès que d’acord amb l’article 9.4 del Decret Llei 1/2009, els grans establiments comercials territorials individuals o col·lectius es poden implantar únicament a la trama urbana consolidada dels municipis de més de 50.000 habitants o els assimilables a aquests o que siguin capital de comarca i el municipi de Salt no disposa d’aquest llindar poblacional ni és capital de comarca.

Aquesta condició es vincula amb la vigent normativa sectorial i amb els criteris de localització dels equipaments comercials establerts en ella. La seva vinculació futura dependrà de la normativa sectorial vigent en el seu moment i dels criteris de localització dels equipaments comercials que s’estableixin.

L’oferta comercial al detall inclou en aquest àmbit els establiments en els quals l’apertura és exclusivament competència municipal, d’acord amb els paràmetres que estableix el Decret Llei 1/2009, de

47 | P a g e

24 de març, d’Equipaments comercials. En allò que ateny a l’oferta comercial en format de gran establiment comercial, caldrà atenir-se al què determini la normativa sectorial vigent o la sectorial que la substitueixi i sigui vigent en el seu moment.


b. Residencial: S’admet l´ús residencial en edificis que es destinin a allotjaments temporals per a transeünts, com poden ser hotels, apart-hotels, motels i en general els del ram de l’hostaleria.

Únicament a les zones de l’àmbit no afectades per la petjada sonora de l’Aeroport de Girona s’admet l’ús residencial en edificis que es destinin a allotjaments comunitaris, com poden ser residències, llars d’ancians, de matrimonis o de jovent.






h. Industrial: S’admeten els usos industrials de primera categoria, situacions 1ª, 2ª, 3ª i 4ª, de segona categoria, situacions 2ª, 3ª i 4ª, i de tercera categoria, situacions 3ª i 4ª.


S’admeten els comerços a l’engròs, les grans superfícies comercials i els parcs de vehicles i maquinària, els magatzems, els tallers de reparació, les estacions de serveis i de rentat de vehicles. Es mantenen els criteris de compatibilitat del vigent Pla General.


En funció de la classificació que estableix el Reglament d’Activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses, queden expressament prohibides les activitats d’aquestes característiques.

Aquelles activitats permeses que es puguin qualificar de molestes requeriran, per a l’obtenció de la llicència, un projecte que contingui les mesures correctores necessàries.

10.13.- Aparcaments

La dotació d’aparcaments ha de ser, com a mínim, de 2 places per cada 100 m2 edificats, la modificació del Pla Parcial compleix amb la dotació de places d’aparcament segons la tipologia comercial establerta a l’article 12 del Decret 378/2006, de desenvolupament de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials i pel vigent Decreto Llei 1/2009, de 22 de desembre, d'ordenació dels equipaments comercials a Catalunya.

48 | P a g e

ART.11.- ORDENAÇA DE CONTENIDORS D’ESCOMBRARIES I DE RECOLLIDA SELECTIVA

No se’n proposa la modificació.

ART.11.- ORDENANÇA DE CONTENIDORS D’ESCOMBRARIES I DE RECOLLIDA SELECTIVA

11.1.- Dimensions mínimes dels espais destinats a contenidors

- Centre de Deixalles (=CD); constarà d’un espai de 1,70 x 0,90 metres per a encabir-hi un contenidor de 1.100 litres, per a materials no orgànics i 2 unitats de 120 litres per a matèria orgànica.

- Centre de Recollida Selectiva (=CRS); un espai de 5,00 x 2,20 metres per a 3 iglús de 2m3.

- Centre de Recollida No-Orgànica (=CRNO), un espai d’ 1,20 x 0,90 metres per a contenidors de 1100 litres.

11.2.- Càlcul del nombre d’unitats necessàries

11.2.1.- Urbanitzacions

Fa referència a l’espai que s’ha de deixar a la urbanització perquè, quan s’hi construeixin les edificacions, se situïn els contenidors.

- La distància màxima entre qualsevol punt de la urbanització i un Centre de Recollida Selectiva (=CRS) serà igual o inferior a 250 metres per via pública urbanitzada.

- La distància entre qualsevol punt de la urbanització i un Centre de Deixalles (=CD) serà igual o inferior a 75 metros per via pública.

11.2.2.- Edificació

Nova edificació.

Fa referència al nombre de contenidors en funció de l’edificació, en atenció als conceptes que es detallen a continuació:

Habitatges unifamiliars: A partir de 4 habitatges unifamiliars (adossats en filera o aïllats) un (=CD) cada 8 unitats o fracció.

Edificis plurifamiliars (blocs de pisos): un (=CD) cada 8 habitatges o fracció.

Superfície comercial: un (=CRNO) per a cada 150 m2 o fracció de superfície comercial amb un mínim d’una unitat.

Superfície industrial: un (=CRNO) per a cada 500 m2 o fracció de superfície industrial amb un mínim d’una unitat.

Enjardinaments: una cubell de 120 litres per a cada 500 m2 d’enjardinament, tant en les construccions unifamiliars com en les plurifamiliars, amb un mínim d’una unitat.

Reformes: un contenidor per a cada 500 m2 de superfície reformada amb un mínim d’una unitat i un màxim de tres.

49 | P a g e

11.2.3.- Activitats

Nova implantació.

Innòcues: un (=CRNO) per a cada 500 m2 de superfície construïda total de l’activitat amb un mínim d’una unitat. En resten exemples les activitats que tinguin una superfície inferior als 150 m2.

Classificades: Indústria, comerços i magatzems; un (=CRNO) cada 500 m2 o fracció de superfície construïda que ocupa l’activitat amb un mínim d’una unitat.

Restauració: (Restauració, bars, cafès, frankfurts, pizzeries,…), un (=CD) a partir de 100 m2 de superfície construïda i una altra unitat més cada 500 m2.

Activitats no descrites: Segons exigències en llicència d’obres i/o activitats.

Traspassos:

Se seguirà el mateix criteri que el fixat per a les activitats de nova implantació.

11.3.- Situació i/o emplaçament

11.3.1.- La ubicació dels contenidors es preveurà en sol·licitar la preceptiva llicència d’obres i activitats, i el seu emplaçament figurarà en la memòria complementària que s’adjuntarà a la documentació que calgui presentar.

Excepcionalment, i així constarà en la llicència, es podrà autoritzar la seva ubicació a la vorera, en els casos en què es consideri com la solució més adient. Els costos d’adequació de la vorera aniran a càrrec del sol·licitant.

11.3.2.- Quan es tracti d’edificació residencial reculada a vial, es preveurà la ubicació del/s contenidor/s dins l’espai lliure d’edificació de domini privat de manera que la tanca delimiti un àmbit de les dimensions suficients per permetre la seva maniobra i que, un cop hi sigui col·locat, no envaeixi la vorera.

Quan es tracti d’edificació residencial alineada a vial, es preveurà la ubicació del/s contenidor/s dins l’edificació, en un espai de dimensions suficients per a permetre la seva maniobra i que, un cop hi sigui/n col·locat/s, no envaeixi/n la vorera.

Quan es tracti d’edificació industrial, es preveurà la seva ubicació en el cas d’un únic contenidor, dins l’espai de propietat i de domini privat, de manera que es delimiti un àmbit de dimensions suficients. En el cas de que sigui necessari més d’un contenidor, es preveurà la seva ubicació en la superfície de propietat i domini privat reservada com a espai de càrrega i descàrrega.

En relació al/s contenidor/s en via pública que l’Ajuntament determini situar vora de parcs o jardins, s’inclourà una tanca d’obra que separi els contenidors de la zona enjardinada. Les característiques d’aquesta tanca vindran definides de forma individualitzada pels Serveis Tècnics Municipals.

11.3.3.- La concessió de la llicència de primera ocupació estarà condicionada a l’acompliment d’aquesta Ordenança i a la presentació de la factura d’adquisició dels contenidors.

En el cas de la llicència d’activitats, s’haurà aportar a l’expedient la factura de la compra de contenidors. Quan es tracti d’una activitat classificada es farà constar en el projecte l’existència i ubicació dels contenidors.

50 | P a g e

11.4.- Neteja dels contenidors

La neteja dels contenidors particulars anirà a càrrec dels propietaris. Si estan autoritzats a estar a la via pública no podran estar tancats ni ésser d’ús exclusiu per part de la propietat, i la neteja correrà a càrrec de la concessionària de neteja de la ciutat, a canvi de l’ús públic que d’ells se’n pugui fer.

Els contenidors propietat de particulars, associacions de veïns, comunitats de veïns o d’industrials, comercials, etc., podran portar escrit amb lletra retolada (no alçada) el nom o anagrama de l’empresa o comunitat.

Salt, octubre de 2015

El Promotor COMMERZ REAL INVESTMENTGESELLSCHAFT mbH

51 | P a g e

C.- QUADRE DE CARACTERÍSTIQUES COMPARATIU

52 | P a g e

Pla Parcial Subsector 1 Pla de Salt Estudis de Detall Modificació Pla Parcial Subsector 1 “Pla de Salt”

Àmbit d’aplicació Subsector 1 Pla de Salt Zona Lúdico-Comercial Zona Lúdico-Comercial

Parcel·la aprofitament privat Zona Lúdico-Comercial Zona Lúdico-Comercial Zona Lúdico-Comercial

Superfície parcel·la 57.278 m2 57.278 m2 57.278 m2

Parcel·la mínima 57.278 m2 57.278 m2 57.278 m2

Tipus d’ordenació

Edificació aïllada

Volumetria específica per fixar mitjançant Estudi de Detall

Edificació aïllada La modificació preveu una ordenació de volums de caràcter obligatori. En conformitat amb l’article 45 del Decret 64/2014 la concreció de l’ordenació de volums es podrà efectuar amb la llicència urbanística que autoritza l’edificació de la parcel·la afectada

Edificabilitat neta màxima (coeficient) 1m2st/m2s 1m2st/m2s 1m2st/m2s

Edificabilitat màxima 57.278 m2 57.278 m2 57.278 m2

Ordenació volumètrica Edificabilitats per zones

Zones A + B + C + D = 57.278 m2 Zona D gasolinera = 1.045,48 m2

(Estudi de Detall gasolinera) Zones A + A’ + B + C + D = 57.278 m2

Zona D gasolinera = 95 m2

Edificabilitat materialitzada per zones

Zones A+B+C+D = 53.382 m2 Zones A+B = 49.741 m2 Zona C hotel = 3.546 m2

Zona D gasolinera = 95 m2

Zones A+B = 43.271 m2 Zona A’ = 6.470 m2

Zona C hotel = 3.546 m2 Zona D gasolinera = 95 m2

Edificabilitat no materialitzada per zones

Zones A + A’ + B = 3.896 m2

Sostre màxim Zona A’ Zona A’ = 10.366 m2 (inclou els 6.470 m2 de l’edifici de mitjanes)

Ocupació màxima 50% 60%

Altura reguladora

Usos comercials, industrials, magatzem, gasolinera i aparcament 12 m. màxim

Resta d’usos admesos (residencial, oficines, recreatiu, esportiu)

PB + 3 PP

Usos comercials, industrials, magatzem, oficines, gasolinera i aparcament

15 m. màxim Resta d’usos admesos (residencial, recreatiu, esportiu)

PB + 3 PP

Ordenació volumètrica

Zona A: alçada màxima 12m. Zona B: alçada màxima 15m.

Zona C: alçada màxima 13,7m. Zona D: alçada màxima 12m.

Zona A: alçada màxima 12m. Zona A’: alçada màxima 15m Zona B: alçada màxima 15m.

Zona C: alçada màxima 13,7m. Zona D: alçada màxima 12m.

Separació en límits 5m. de l’alineació del vial

La condició més desfavorable següent: - 5 metres. - Línia límit d’edificació establerta a 50 m. de l’aresta exterior de la calçada

Construccions auxiliars Ocupació màxima: 5%

Alçada màxima 3,5 m.

Ocupació màxima: 5% Alçada màxima 7 m.

Podran excepcionalment arribar a alineació de vial respectant línia límit d’edificació segons Reglament

General de Carreteres

53 | P a g e

D.- PLÀNOLS

54 | P a g e

D.01.- PLÀNOLS D’INFORMACIÓ PLÀNOL Nº1 - ESTRUCTURA ORGÁNICA DEL TERRITORI SISTEMES BÀSICS I ZONES GENERALS PLÀNOL Nº2 – SITUACIÓ I ÀMBIT PLÀNOL Nº3 - ZONA LÚDICO-COMERCIAL PLÀNOL Nº4 - ESTAT ACTUAL. ALINEACIONS I ÀREA DE MOVIMENT DE L’EDIFICACIÓ PLÀNOL Nº5 - ESTAT ACTUAL. DELIMITACIÓ D’ÀREES PER USOS I ALÇADES MÀXIMES PLÀNOL Nº6 - ESTAT ACTUAL. ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA GASOLINERA PLÀNOL Nº 7- PLÀNOL TOPOGRÀFIC. LÍNIA LÍMIT D’EDIFICACIÓ I SEPARACIÓ EN LÍMITS. ZONES DE PROTECCIÓ DE L’AUTOPISTA AP-7

55 | P a g e

D.02.- PLÀNOLS D’ORDENACIÓ PLÀNOL Nº8 - ORDENACIÓ.

56 | P a g e

D.03.- PLÀNOLS DE COMPATIBILITZACIÓ PLÀNOL Nº9 – PLÀNOL DE REORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ZONA LÚDICO-COMERCIAL. ALINEACIONS I ÀREA DE MOVIMENT DE L’EDIFICACIÓ PLÀNOL Nº10 – PLÀNOL DE REORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ZONA LÚDICO-COMERCIAL, DELIMITACIÓ D’ÀREES PER USOS I ALÇADES MÀXIMES

57 | P a g e

D.04.- ALTRES PLÀNOLS NORMATIUS

PLANOLS Nº 11- MAPES ESTRATÈGICS DE SOROLL DE L'AP-7 - PLANOL Nº 11.1 - MAPA DE ZONES D'AFECCIÓ DE L'AP-7 - PLANOL Nº 11.2 - MAPA DE NIVELLS SONORS ZONES D'AFECCIÓ DE L'AP-7 - PLANOL Nº 11.3 - MAPA D'ÍNDEX DE SOROLL DIÜRN EN L'ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ - PLANOL Nº 11.4 - MAPA D'ÍNDEX DE SOROLL VESPERTÍ EN L'ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ - PLANOL Nº 11.5 - MAPA D'ÍNDEX DE SOROLL NOCTURN EN L'ÀMBIT DE LA MODIFICACIÓ

PLANOLS Nº 12 - PLÀNOLS D'AFECCIONS I SERVITUDS AERONÀUTIQUES - PLANOL Nº 12.1 - PLÀNOL D'AFECCIONS ACÚSTIQUES - AEROPORT DE GIRONA - PLANOL Nº 12.2 - PLÀNOL DE SERVITUDS AERONÀUTIQUES - AEROPORT DE GIRONA

58 | P a g e

ANNEX 1

PLA PARCIAL DEL SUBSECTOR 1 “PLA DE SALT” - MEMÒRIA I ORDENANCES REGULADORES

59 | P a g e

ANNEX 2

ESTUDI DE DETALL ZONA LÚDICO-COMERCIAL - MEMÒRIA I ORDENANCES REGULADORES

60 | P a g e

ANNEX 3

ESTUDI DE DETALL ESTACIÓ DE SERVEI - MEMÒRIA I ORDENANCES REGULADORES

61 | P a g e

ANNEX 4

DOCUMENT DE PROTECCIÓ CIVIL

Download - modificació puntual del pla parcial del subsector 1 “pla de salt” text

Top Related