Download - Mesopotàmia i Egipte
Les primeres civilitzacions: Mesopotàmia i Egipte
5. La religió egípcia
4. L’Egipte dels faraons
3. Egipte, el Nil i el desert
2. L’art mesopotàmic
1. Mesopotàmia, terra entre dos rius
6. El temple, residència dels déus
7. Les tombes egípcies
Introducció
• Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Fèrtil, les millores agrícoles van fer sorgir societats més pròsperes i complexes.
• Molts poblats neolítics es van transformar en ciutats i van sorgir les primeres grans civilitzacions urbanes.
• L’agricultura es va estendre per Mesopotàmia i Egipte.
• En aquestes civilitzacions també es va inventar l’escriptura i, gràcies a aquest fet, la humanitat va entrar en la Història.
1. Mesopotàmia, terra entre dos rius
1.1. Les primeres ciutats Estat
1.2. Els primers imperis
1.3. L’origen de l’escriptura
1.1. Les primeres ciutats Estat• A Sumer, vers el IV mil·lenni a.C., van sorgir les
primeres ciutats Estat: Ur, Uruk, Lagaix i Eridu.
• La prosperitat agrícola i ramadera d’aquestes ciutats va permetre que una part de la població es dediqués a d’altres tasques: van néixer els comerciants i els artesans.
• Els sacerdots controlaven les collites i el comerç, imposaven els tributs i garantien l’ordre.
• El cap dels sacerdots tenia el poder religiós i polític de la ciutat.
1.2. Els primers imperis
• Entre el III i el I mil·lenni a.C., les terres de Mesopotàmia van ser dominades successivament per diversos pobles, que van crear grans imperis.
• Accad (III mil·lenni a.C.).
• Imperi Babilònic (vers el 1800 a.C.).
• Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.).
• Imperi Persa (segle VI a.C.).
El TIGRIS i l’EUFRATES són els rius al voltant dels quals es va desenvolupar la civilització mesopotàmica.
Mesopotàmia
1.3. L’origen de l’escriptura• L’escriptura va sorgir a les ciutats
mesopotàmiques vers el 3500 a.C.
• Els funcionaris i sacerdots tenien necessitat de controlar la propietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i van començar a fer anotacions per portar la comptabilitat.
• Els reis van utilitzar sistemes d’escriptura per escriure ordres, fixar lleis i redactar codis.
• També es van començar a escriure textos literaris i religiosos.
La pedra Rosetta
JEROGLÍFICLa pedra Rosetta va ser trobada el 1799 a la regió del Delta pels soldats de Napoleó
Conté el mateix text en tres escriptures diferents
Els arqueòlegs coneixien el grec i el demòtic, fet que possibilità desxifrar el jeroglífic.
GREC
DEMÒTIC
L’ESCRIPTURA és la transcripció en signes gràfics del llenguatge oral. Va fer possible que es publiquessin les normes
i lleis.
El descobriment de l’escriptura
Codi Hammurabi
2. L’art mesopotàmic2.1. L’arquitectura
2.2. L’escultura
2.1. L’arquitectura• El ziggurat i el palau van ser les dues grans
construccions de les ciutats mesopotàmiques.
• Es construïen amb tova i per decorar-los es feien servir revestiments de ceràmica vidriada de colors brillants.
• La gran aportació mesopotàmica a l’arquitectura van ser l’arc i la volta, amb els quals van construir temples i palaus imposants.
l’arquitectura : l’arc i la volta
Reconstrucció d’un ziggurat
Reconstrucció d‘un ziggurat
El ziggurat
L’ART A EGIPTE I MESOPOTÀMIA
escalinates d’accés
primera plataforma
segona plataforma
rampa d’accés a la tercera plataforma
santuari on es guarda l’estàtua del déu
les principals divinitats de Mesopotàmia
La torre de Babel
L’ART A EGIPTE I MESOPOTÀMIA
La Bíblia explica que els habitants de la ciutat mesopotàmica de Babilònia van construir una torre molt alta, per poder pujar fins el cel. En realitat la torre de
Babel podia tractar-se d’un ziggurat.
La Bíblia explica que els habitants de la ciutat mesopotàmica de Babilònia van construir una torre molt alta, per poder pujar fins el cel. En realitat la torre de
Babel podia tractar-se d’un ziggurat.
La torre de Babel, segons el pintor Pieter Brueghel el Vell (1525-1569)
2.2. L’escultura
• En escultura destaquen unes petites estatuetes d’orants i les representacions dels reis (Gudea de Lagaix).
• Per decorar els murs i les portes dels temples i dels palaus es feien servir relleus que representaven les figures de reis o d’animals monstruosos.
Estatueta d’un governant d’Uruk
L’ART A EGIPTE I MESOPOTÀMIA
Les escultures a
Mesopotàmia eren:
Simètriques
Rígides
Sense moviment
Frontals
Desproporcionades
La Porta d‘Ishtar, a BabilòniaMuseu Pergamon (Berlín)
3. Egipte, el Nil i el desert
3.1. El marc geogràfic i etapes
3.2. L’aprofitament de les aigües
3.3. Els avenços tècnics
3.1. El marc geogràfic• La situació geogràfica d’Egipte presenta
dos avantatges: el desert l’aïlla dels seus enemics i el Nil permet regar i fertilitzar les terres de conreu.
• A Egipte es distingeixen dues grans regions: el Baix Egipte, al delta del Nil, i l’Alt Egipte, una terra àrida on només és possible la vida a la zona regada pel riu Nil.
Etapes de l’antic Egipte
3.2. L’aprofitament de les aigües• Des de començament de juny fins a setembre el riu
inunda totes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirar les aigües i queda un fang negre que fertilitza els camps.
• Per poder desenvolupar l’agricultura es van haver de controlar les crescudes del riu.
• Els egipcis van construir dics i canals per emmagatzemar l’aigua i distribuir-la per les terres del voltant, i així van augmentar la producció agrícola.
• El Nil es va convertir en la gran via de comunicació i a les ribes hi van sorgir grans ciutats, com Memfis o Tebes.
3.3. Els avenços tècnics• Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis
van desenvolupar el càlcul i la geometria, van establir un calendari de crescudes.
• També van crear sistemes de comptabilitat i tècniques constructives i hidràuliques.
• Als temples es feien les observacions astronòmiques i els càlculs matemàtics.
• L’any va ser dividit en 365 dies, i el dia, en 24 períodes.
Un poblat agrícola
Un poblat agrícola
Fases de les crescudes del Nil
1. Inundació (juny-setembre)
Fases de les crescudes del Nil
2. Sembra (a partir d’octubre)
Fases de les crescudes del Nil
3. Recol·lecció (febrer-juny)
4. L’Egipte dels faraons
4.1. El poder del faraó
4.2. Els privilegiats
4.3. El poble d’Egipte
4.1. El poder del faraó
• L’organització de l’Estat egipci era dominada per un rei, el faraó, que tenia un poder absolut.
• El faraó garantia l’ordre, la justícia i la defensa contra els enemics. El seu poder es fonamentava en el control i la direcció de les obres de canalització i irrigació de les terres.
• Per governar un territori tan extens, el faraó necessitava servidors fidels i eficaços.
• Els governadors, que, al seu torn, controlaven nombrosos funcionaris, feien complir les ordres del faraó.
• L’altre gran pilar del poder del faraó era l’exèrcit, del qual n’era cap suprem.
El poder del faraó
El poder del faraó
4.2. Els privilegiats• Els alts funcionaris, els caps de l’exèrcit i els
sacerdots constituïen la classe social més important de l’Antic Egipte, una veritable noblesa.
• Per atendre els nombrosos temples del país hi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritus religiosos, practicaven la ciència, dominaven l’escriptura i administraven les terres del temple.
• Els escribes també gaudien d’una vida privilegiada, coneixien tots els secrets del càlcul i de la complexa escriptura egípcia.
4.3. El poble d’Egipte• Els pagesos constituïen la majoria de la població;
tot i que eren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al faraó, als nobles o als temples.
• També hi havia un abundant nombre de mercaders i d’artesans, que feien les seves activitats en petits tallers privats o en grans complexos que depenien del faraó, dels nobles o dels temples.
• Per sota de la resta de la població i en condicions pitjors hi havia els esclaus.
El faraó, entre divinitats
REIS I FARAONS
Hathor, la deessa del cel
faraó Micerí
una deessa local
El FARAÓ era el rei de l’Antic Egipte. Era considerat un déu i el seu poder era
hereditari i il·limitat.
La coronació del faraó
REIS I FARAONS
deesses
coronacorona
corona de l’Alt Egipte corona del Baix Egipte
corona resultant de l’unió entre l’Alt Egipte
i el Baix Egipte
L’exèrcit, una de les bases del poder de reis i faraons
REIS I FARAONS
soldats de fusta procedents de la tomba d’un alt funcionari
Recaptadors d’impostos i escribes
REIS I FARAONS
pagesospagesos
funcionaris que controlen la quantitat de collita produïda
escribes que anoten la quantitat d’impostos que caldrà pagar
escriba comptant els caps de bestiar d’un pagès per calcular els impostos que haurà de
pagar
Els sacerdots
REIS I FARAONStres sacerdots fent una ofrena a la
divinitat del templeels sacerdots s’afaitaven
completament el cos i el cap
es vestien amb roba de lli de color blanc
vessa vi o aigua en un encenser
ofrenes de pa
Feines quotidianes a l’Antic Egipte
REIS I FARAONS
escorxant una vaca
fent cervesa
traginant aigua
molent blat
L’agricultura a l’Antic Egipte
REIS I FARAONS
segant
arada arrossegada per un animal
sembrant
llaurant la terrahomes collint raïm en
una vinya
Vida quotidiana a l’Antic Egipte
REIS I FARAONSLa població egípcia es
concentrava a la riba del Nilles cases de pagesos i pescadors
eren baixes, amb poques finestres i fetes de tova
homes descarregant feixos de cereal
escriva prenent nota dels feixos descarregats
nens jugant
homes reparant xarxes de pesca
La CIVILITZACIÓ URBANA és l’agrupació de persones que vivien en una ciutat i es dedicaven a oficis molt diversos.
A Egipte i Mesopotàmia es localitzaven a les valls dels grans rius.
el Nil era la ruta de transport més ràpida i senzilla
Joguines de l’Antic Egipte
REIS I FARAONS
boles d’argila, amb llavors a l’interior perquè sonin
la boca del gat de fusta s’obre i es tanca quan s’estira la corda
nines fetes d’os d’animals
5. La religió egípcia
5.1. Els déus d’Egipte
5.2. La vida d’ultratomba
5.1. Els déus d’Egipte• La religió egípcia era politeista, és a dir, adoraven molts
déus.
• El déu més popular era Ra, déu del sol, al qual es va afegir Ammó, déu de Tebes.
• Fora del culte oficial, la gent adorava divinitats familiars i locals; eren molt supersticiosos i es protegien de la influència dels mals esperits amb amulets.
• Els déus habitaven als temples i es reencarnaven en l’estàtua que hi havia al santuari.
• Els sacerdots els havien de retre culte i obsequiar-los amb les ofrenes.
5.2. La vida d’ultratomba• La religió egípcia prometia una vida després de la mort.
• Per als egipcis, els éssers humans estaven formats per un cos i una ànima (el ka).
• Quan el cos es moria, el ka passava a la vida d’ultratomba, però per fer-ho, el cos havia de restar incorrupte (momificació).
• Amb aquesta finalitat, la família embalsamava el difunt, que després de 40 dies es convertia en una mòmia dissecada.
• Els difunts s’havien de presentar davant del Tribunal d’Osiris, que jutjava la seva vida terrenal.
Galeria de divinitats
EL CULTE A LA MORT A L’ANTIC EGIPTE
KHNUM, DÉU DE LA CRESCUDA
DEL NIL
CAP DE MOLTÓ
PTAH: DÉU
CREADOR DE MEMFIS
RA, DÉU DEL
SOL
HATHOR, DEESSA DEL CEL
BASTET, DEESA DE LA
GUERRA
DÉU MÒMIA
CAP DE FALCÓ
CAP HUMÀ
CAP DE GAT
Una RELIGIÓ POLITEISTA és una religió en què es creu en molts déus.
Galeria de divinitats (II)
EL CULTE A LA MORT A L’ANTIC EGIPTE
SEKHMET, DEESSA DEL
VENT DEL DESERT
CAP DE LLEONA
SOBEK: DÉU LA SUOR DEL QUAL FORMA EL
NIL
THOT, DÉU DE
L’ESCRIPTURA
MUT, DEESSA DEL CEL
MAAT, DEESA DE LA VERITAT I LA
JUSTÍCIA
CAP DE COCODRIL
CAP D’IBIS
CAP HUMÀ
CAP HUMÀ
Galeria de divinitats (III)
EL CULTE A LA MORT A L’ANTIC EGIPTE
HORUS, DÉU DEL CEL
CAP DE FALCÓ
OSIRIS, DÉU DELS MORTS I LA RESURRECCIÓ
ANUBIS, DÉU DELS
MORTS
NEFTIS, DEESSA
PROTECTORA DELS MORTS
ISISI, DEESSA DE LA MATERNITAT
CAP HUMÀ
CAP DE XACAL
CAP HUMÀ
CAP HUMÀ
El judici de l’ànima
EL CULTE A LA MORT A L’ANTIC EGIPTEEl judici de l’ànima, segons una escena del
Llibre dels Morts
el difunt és conduït davant el tribunal d’Osiris pel déu
Anubis
el déu Anubis dirigeix la cerimònia de pesar l’ànima
el déu Thot anota el resultat de la pesada
ploma, símbol de la deessa Maat
Ammit, monstre devorador dels morts, es menjarà el cor del difunt si és més pesant que una ploma
cor del difunt
El judici de l’ànima (II)
EL CULTE A LA MORT A L’ANTIC EGIPTE
el difunt és conduït davant d’Osiris pel déu Horus
Isis, deessa de la maternitat i
muller d’Osiris
Osiris rep el difunt al jardí del Més enllà, on viu eternament
Neftis, germana d’Isis i deessa protectora dels morts
El judici de l’ànima, segons una escena del Llibre dels Morts
Al Més Enllà fan falta servents
EL CULTE A LA MORT A L’ANTIC EGIPTE
Aquestes figuretes, que representen criats, van ser dipositades en una tomba per tal de sevir el faraó
mort en la seva vida en el Més Enllà
La decoració del sarcòfag
EL CULTE A LA MORT A L’ANTIC EGIPTE
rostre del difunt
ales de deesses donant alè al difunt
escenes del Llibre dels Morts
El descobriment de la tomba de Tutankhamon
EL CULTE A LA MORT A L’ANTIC EGIPTEl’arqueòleg Howard Carter va descobrir, l’any
1922, la tomba del faraó Tutankhamon
els arqueòlegs van quedar sorpresos i meravellats amb la qualitat i la perfecció del treball dels sarcòfags de Tutankhamon
màscara d’or de Tutankhamon
LA MOMIFICACIÓ
Vasos canopis
LA MOMIFICACIÓal cos del mort se li extreien les vísceres (cervell, pulmó, estómac, fetge i budells) que es col·locaven dins d’uns
vasos que portaven la imatge d’un déu
en el vas de Duamutef es guarda
l’estómac
en el vas de Qebhsenef es
guarden els budells
en el vas d’Imseti es guarda el fetge
en el vas de Hapi es guarden els pulmons
L’embolcallament
LA MOMIFICACIÓ
El cos s’embolcallava amb llargues i estretes benes de lli. Després, al damunt del cap es col·locava una màscara
funerària pintada i daurada.
Els taüts
LA MOMIFICACIÓ
el cos del mort es ficava dins de diversos taüts decorats
La processó mortuòria
LA MOMIFICACIÓ
Les ploraneres
LA MOMIFICACIÓ
les dones ploraven i es tiraven sorra al cap
L’enterrament
LA MOMIFICACIÓ
els faraons podien ser enterrats en piràmides com aquestes
Una PIRÀMIDE és la tomba on es guardaven els cossos momificats dels
egipcis més poderosos
6. El temple, residència dels déus
6.1. L’arquitectura egípcia
6.2. Els temples
6.1. L’arquitectura egípcia• L’art egipci es va caracteritzar perquè seguia unes
regles fixes i inamovibles.
• L’arquitectura egípcia era arquitravada, sense arcs ni voltes.
• Els edificis es feien de pedra i es decoraven profusament amb gravats, escultures i pintures.
• Les grans construccions van ser temples i tombes i tendien al monumentalisme.
6.2. Els temples• Tots els temples egipcis es van construir sobre
un plànol semblant: avinguda d’esfinxs, obeliscos, pilons a l’entrada i recinte emmurallat, sala hipòstila i Santuari.
• Només el faraó i els sacerdots tenien accés al santuari del temple.
El temple
El temple
7. Les tombes egípcies7.1. Com eren les tombes egípcies
• Mastaba
• Piràmide
• Hipogeu
7.1. Com eren les tombes egípcies
• Les primeres tombes egípcies van ser unes construcccions rectangulars i de poca altura anomenades mastabes.
• De la superposició de les mastabes van nèixer les piràmides. Les més destacades són les de Keops, Kefrén y Micerí, a Gizeh.
• Per protegir el repòs dels faraons i impedir el pillatge, les entrades de les de les piràmides estaven camuflades.
• La por dels saquejos i els robatoris freqüents a les tombes va fer que, a l’Imperi Nou, els faraons preferissin ser enterrats en hipogeus.
Mastaba
Mastaba
Piràmide
Piràmide
Hipogeu
Hipogeu
