La Xarxa oncològica:
acord estratègic per a un
model integral de futur
27 d’abril de 2016
Per què el càncer? Magnitud i importància de l’abordatge
del càncer
400000 300000 200000 100000 0 100000 200000 300000 400000
0-4
5-9
10-14
15-19
20-24
25-29
30-34
35-39
40-44
45-49
50-54
55-59
60-64
65-69
70-74
75-79
80-84
85 i +
Població (habitants)
Gru
ps d
'edat (a
nys)
2015
Font: RCA 2015. Població per sexe i edat quinquennal.
DonesHomes
1 de cada 2
homes té probabilitat de
desenvolupar un
càncer
al llarg
de la vida
1 de cada 3
donesté probabilitat de
desenvolupar un
càncer
al llarg
de la vida
Per què el càncer? Magnitud i importància de l’abordatge
del càncer
Any 2010 21.592 casos 14.741 casos
Any 2020 26.455 casos 18.345 casos
22,5%
Còlon i recte
Pròstata
Hematològics
Nous casos de càncer a Catalunya
Pulmó
24,5%
Per què el càncer? Magnitud i importància de l’abordatge
del càncer
Homes Dones
La mortalitat per càncer disminueix de forma significativa des
de l’any 1993.
Per què el càncer? Magnitud i importància de l’abordatge
del càncer
El pronòstic del càncer
1,3% cada any 2,1% cada any
El pronòstic del càncer
Cada vegada hi ha més persones que han patit un càncer, i
s’han curat.
Per què el càncer? Magnitud i importància de l’abordatge
del càncer
Cada vegada som més capaços de cronificar la malaltia i
augmentar la supervivència
Projecció de la incidència i la mortalitat per càncer a Catalunya fins a
l’any 2020 (model bayesià)
Ribes J, et al. Proyección de la incidencia y la mortalidad del cáncer en Cataluña hasta el año 2015 mediante un modelo bayesiano. Med Clin. 2008.
Per què el càncer? Magnitud i importància de l’abordatge
del càncer
Homes Dones
Incidència
Mortalitat
Observada
Projectada
Ta
xa
per
10
5p
ers
on
es
/an
y
Ta
xa
pe
r 1
05
pe
rso
ne
s/a
ny
Nous fàrmacs oncològics i tecnologia innovadora
Medicina de precisió i nous fàrmacs oncològics
Nous fàrmacs oncològics
* IMS Health, 2015
Integral
Multidisciplinari
Continu
Centrat en el pacient
Excel·lent
Nou model d’atenció oncològica
2
Recerca clínica en medicina de precisió
Marc de referència
El Pla de salut de Catalunya 2016-2020 defineix el càncer com una
de les prioritats de salut.
El Parlament de Catalunya, a través de la Resolució 1069/X, sobre el
sistema públic de salut, va instar el Govern a:
o Establir la Xarxa Catalana d’Atenció Oncològica
El Pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020 planteja:
o Centres de referència amb capacitat de ser competitius a Europa
Aliances estratègiques
Sinergies i concentració de recursos
o Potenciar les xarxes entre centres terciaris, i entre centres de
referència i hospitalaris del territori.
Model de treball en xarxa
El treball en xarxa, aposta del Departament de Salut
Què vol dir treballar en xarxa? Aspectes clau
Aplicació d’un model d’assistència comú i homogeni
Ús eficient dels recursos i bones pràctiques que garanteixin la
sostenibilitat del model
Millora en l’accessibilitat i l’equitat
Més potencial per al registre de dades i l’anàlisi de resultats
Repte de millora contínua
Massa crítica: més capacitat d’atracció mitjançant tecnologia, recerca i
innovació
Els models “en xarxa” són una aposta del Departament de Salut
Es comença amb l’aplicació en l’àmbit de l’oncologia, i s’anirà estenent
a altres problemes de salut prioritaris
Acord estratègic entre dues entitats públiques
Acord estratègic per tal de garantir una atenció clínica integral als pacients
oncològics i millorar la capacitat per afrontar els reptes de la medicina de precisió
en el tractament del càncer.
Institut Català de la Salut i Institut Català d’Oncologia
Acord estratègic entre dues entitats públiques
La Llei 12/1983, de 14 de juliol, d’administració
institucional de la sanitat, l’assistència i els
serveis socials de Catalunya, va crear l’ICS
com a entitat gestora de la Seguretat Social i
dels serveis i les prestacions sanitàries de la
Generalitat.
Per tal d’adaptar el marc normatiu i la
naturalesa jurídica de l’ICS al model sanitari
català, el Parlament de Catalunya aprova
amb el consens de tots els grups parlamentaris
la Llei 8/2007 de 30 de juliol, de l’Institut Català
de la Salut.
Aquesta Llei transforma l’ICS en empresa
pública i dóna als seus centres i als serveis
més autonomia en la gestió econòmica i dels
recursos.
El Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual
s’aproven els Estatuts de l’ICS, en regula
l’organització i el règim de funcionament.
El Govern de Catalunya va crear
l’Institut Català d’Oncologia (ICO) l’any
1995, amb la missió de treballar per
reduir l’impacte de càncer a
Catalunya.
L’ICO adopta el model de centre integral
en càncer (comprehensive cancer
centre).
És un institut públic i monogràfic que
integra la prevenció, l’assistència, la
recerca i la formació especialitzada en
càncer.
És l’únic centre d’aquestes
característiques de l’Estat.
L’ICO té un model territorial propi:
organització multicèntrica i estructurada
en una xarxa en la qual treballen de
forma conjunta 4 centres oncològics
monogràfics, 4 hospitals universitaris i 18
hospitals comarcals.
Acord estratègic entre dues entitats públiques
Ser un centre integral del càncer amb
reconeixement internacional
• Pensem com a pacient
• Qualitat i calidesa
• Decisions amb coneixement
• Equips al teu costat
• Recerca i innovació per millorar el futur
Treballar per reduir l’impacte del
càncer a Catalunya
Donar una atenció d’excel·lència a la
població, desenvolupant també la docència
i la recerca en l’àmbit de la salut a
Catalunya
Ser l’organització de referència i líder en
el sistema de salut català, tant en
l’assistència com en la docència i la
recerca
El comportament de les persones que
treballen a l’ICS ha de regir-se per uns
valors compartits per tots, coherents amb la
missió de l’empresa
Acord estratègic entre dues entitats públiques
ICO Girona -2002
Blanes / Calella / Figueres / Olot / Palamós /
Salt / Vic
ICO Badalona -2004
Santa Coloma de Gramenet / Mataró / Badalona
ICO L’Hospitalet -1995
Igualada / Martorell / Sant Boi de Llobregat /
Sant Joan Despí /
Sant Pere de Ribes / Viladecans / Vilafranca del
Penedès
ICO Camp de Tarragona i ICO Terres de l’Ebre-
2014
Tarragona / Tortosa
Conveni Hospital Universitari Vall
d’Hebron- Hospital Sant Joan de Reus, 2010
Conveni Hospital Universitari Vall d’Hebron-
Hospital Universitari Arnau de Vilanova, 2014
Acord estratègic entre dues entitats públiques
Hospital
Universitari Vall
d’Hebron
Hospital Universitari
Arnau de Vilanova
Blanes
Calella
Figueres
Olot
Palamós
Salt
Vic
Santa Coloma de
Gramenet
Mataró
BadalonaTarragona
Tortosa
Igualada
Martorell
Sant Boi de
Llobregat
Sant Joan
Despí
Sant Pere de
Ribes
Viladecans
Vilafranca del
Penedès
ICO Hospitalet
ICO Girona
ICO Badalona
ICO Camp Tarragona -
Terres Ebre
60%
Activitat assistencial
ICO + hospitals comarcals
Primeres visites 33.178
Visites successives 244.424
Hospitalització 6.698
Hospital de dia 102.239
Radioteràpia externa 5.441
Braquiteràpia 1.116
TPH 156
ICS – Oncologia (Hospital Universitari Vall
d’Hebron + Hospital Universitari Arnau de
Vilanova de Lleida + hospitals comarcals)
Primeres visites 14.906
Visites successives 128.693
Hospitalització 4.696
Hospital de dia 66.557
Radioteràpia externa 2.202
TPH 97
Entre els valors que guien les actuacions de l’ICS i de l’ICO destaquen el
posicionament de la ciutadania com a eix central del sistema sanitari, i els
professionals constitueixen l’eix central de l’organització; el compromís amb la
sostenibilitat econòmica i social; la simplificació organitzativa; el diàleg i la
transparència; l’atenció integral a les persones, i la integració activa, respectuosa i
coresponsable amb el sistema sanitari de Catalunya.
Centrat en el
pacientIntegral Equitatiu Eficient
Un model d’excel·lència
Un Model d’excel·lència
Un model de relació en xarxa
• Assistencial • Gestió del coneixement
Desenvolupar, difondre, implementar
i avaluar resultats de l’adequació de
les ONCOGUIES a la realitat de la
xarxa (ICOPraxi): càncer de mama,
càncer colorectal; limfoma de
cel·lules B difús de cèl·lules grans...
(fins a 14).
Eines de control de la prescripció
fàrmacs i de qualitat de la
radioteràpia (ESPOQ2, ARIA...).
Referents transversals per
patologies.
Oficina d’obtenció de resultats de
supervivència (ORO).
Aliances estratègiques
Procés compartit hospitals
de referència
Unitats funcionals
• Treball en xarxa
Atenció
integral
Els resultats de supervivència de sis tumors a l’Institut Català
d’Oncologia (2010-2011)
Tumors revisats
TUMOR SIMPLES MÚLTIPLES TOTAL
Pulmó 714 270 984
Mieloma 273 42 315
LBCG 127 36 163
CCR 605 243 848
Mama 691 115 806
LMC 332 29 361
2.742 735 3.477
Tumors carregats 5.557
Registrats però descartats per a revisió per:
• Incidents fora de període
• No tractaments oncoespecífics a l’ICO
• Tumor d’una altra patologia
• Èxitus abans de TTO/DX
• Tumors benignes
• Segones neoplàsies (*)
• ETC SAP sense dades…
Anatomia
patològicaCMBD
PDO
Bases de dades
departamentals
(*) Exclosos per supervivència els tumors múltiples.
Comparativa internacional de supervivència del càncer (%)
PatologiesEUASEER 9
SR 2007
EuropaEUROCARE 5
SR 2000-2007
ICOSR 2001
Mitjana 3 ICO
ICO SR 2010
Mitjana 3 ICO
Mama 91 82 92 94
Colorectal 67 57 64 67
Pulmó 18 13 21 28
Mieloma 45 39 43 62
Limfoma B
cel·lules grans — 5141
(Girona +
L’Hospitalet)
68
Leucèmia
mieloide crònica 63 53 ** 94
* Supervivència als tres anys.
**Neoplàsia no estudiada l’any 2001.
*
Activitat de la recerca clínica (estudis/assaigs clínics)
2
Acord estratègic entre l’ICO i l’ICS-HUVH (VHIO) per afavorir la
investigació clínica i la innovació (desembre de 2014).
Increment d’un 25% en el nombre de malalts inclosos en estudis
clínics en totes dues institucions.
ICO + hospitals comarcals
Estudis clínics oberts 350
Malalts inclosos 925
ICS – Oncologia (Hospital Universitari Vall
d’Hebron + Hospital Universitari Arnau de
Vilanova de Lleida + hospitals comarcals)
Estudis clínics oberts 357
Malalts inclosos 1.455
Oportunitats d’excel·lència assistencial i d’investigació
internacional
2
Tendències en l’abordatge del càncer que afavoreixen la
col·laboració
Augment de la incidència del càncer
De la medicina multidisciplinària a la medicina de precisió
Increment de la tecnificació diagnòstica i terapèutica
Assistència basada en el valor
Models assistencials d’escala
Necessitat d’afavorir la innovació
Aplicabilitat en el nostre entorn
El nostre model s’emmiralla en el d’altres països punters en el tractament
del càncer.
Aliances estratègiques per aconseguir la medicina de precisió en el
càncer: disposar de prou volum (massa crítica) per assolir una atenció
amb resultats d’excel·lència i equitat i optimitzant recursos.
o Institut Holandès del Càncer (NKI) per a la medicina personalitzada:
Amsterdam, Utrecht, Rotterdam (Països Baixos)
o Acord entre l’Institut Gustave-Roussy (IGR) i l’Institut Curie de París
(França)
o Acord entre el Centre del Càncer Peter McCallum i el Royal University
Hospital a Melbourne (Austràlia)
o Hospitals de la Universitat de Harvard: Massachusetts General Hospital
(MGH), Institut del Càncer Dana Farber (DFCI), Centre del Càncer Beth
Israel Deaconess (BIDMC), Hospital Brigham and Women’s (BWH) a Boston
(EUA)
o Centres associats al Centre del Càncer Memorial Sloan Kettering (MSKCC)
a Nova York (EUA)
o Centres associats a la Universitat de Yale a Connecticut (EUA)
No és model nou; adaptació al nostre context de models d’èxit ja implantats.
Acords estratègics internacionals d’excel·lència en càncer
Model assistencial de la Xarxa oncològica
Programa de tumors freqüents i terciaris: engloba tota l’activitat assistencial
relacionada amb la caracterització molecular tumoral del pacient ja diagnosticat i el
procés terapèutic convencional.
Programa de tumors infreqüents: pla terapèutic aplicat a pacients amb tumors
rars.
Programa de recerca clínica: comprèn tot el tractament dins d’un assaig clínic,
incrementant la capacitat competitiva per assolir nous assaigs clínics i millorar la
capacitat de diagnòstic molecular.
Cures pal·liatives
Unitat de farmàcia oncològica mancomunada: millora de la capacitat de gestió
de la farmàcia, tant en polítiques de compra com en la gestió de la prestació.
Registre hospitalari de tumors i sistemes d’informació: integració entre la
informació dels diferents centres, amb l’objectiu de facilitar una unitat d’informació
compartida.
Conclusions
Aspectes clau de l’abordatge del càncer
Les dades mostren que, a Catalunya, tot i que la incidència del càncer
augmenta, la supervivència també. Aquest és un gran resultat com a
país.
Cada vegada hi ha més persones que han patit un càncer.
Cada vegada som més capaços de cronificar la malaltia i augmentar
la supervivència.
L’atenció oncològica és –i ha de continuar sent– una prioritat de país.
A través de la Xarxa Catalana d’Atenció Oncològica, Catalunya se
situarà en una posició capdavantera en l’àmbit mundial en el camp de
l’oncologia.
Aspectes clau de la Xarxa oncològica
Acord estratègic entre dues empreses públiques de Catalunya basat en el model d’èxit implementat en altres països
Model d’assistència punter i innovador centrat en elpacient, integral, multidisciplinari, continu i eficient
Lideratge clínic potent model basat en el consensprofessional i la capacitat de col·laboració entre els diferentscentres
Obert a més proveïdors i extensible a altres problemes de salut
• Millor ús dels recursos destinats al tractament del càncer: millorsresultats en salut amb més eficiència i equitat.
• Atracció d’inversions, captació de fons per a la recerca i augmentdel teixit productiu.
• Atracció de professionals altament qualificats.
• Posicionament com a país capdavanter a escala mundial en elcamp de l’oncologia.
Societat
• Més partícips i apoderats, treballant en una xarxa que es dedicade manera exclusiva al tractament del càncer.
• Accés a millors pràctiques clíniques.
• Poder treballar amb tractaments més innovadors.
• Tenir un lideratge clínic fort.
• Professionalització dels professionals d’infermeria.
Professionals
• Accés a nous medicaments i tractaments més innovadors.
• Atenció més integral i multidisciplinària.
• Més equitat en l’accés a l’alta especialització.
• Millor qualitat de l’atenció rebuda, amb resultats més bons.
Pacients
Beneficis de la Xarxa oncològica
