Salut, estils de vida i condicions de treball dels pediatres a Espanya
9 d’abril del 2014
Amb el suport de:
Enquesta autoadministrada (maig-juliol 2013)
Via on line (873 / 4.547) Via postal (155 / 952)
Seguiment telefònic (7.040 trucades a 4.615 pediatres)
Resposta obtinguda: 1.028 pediatres (error ±2,9)
Mostra representativa a nivell de sexe, edat i CCAA
Metodologia
74 preguntes; 185 variables directes
Característiques sociodemogràfiques
Estructura familiar i repartiment de tasques domèstiques
Situació laboral i professional
Estils de vida determinants de la salut
Estat de salut
Ús de serveis sanitaris i pràctiques preventives
Exercici professional i relació amb els pacients
Qüestionari
• El col·lectiu estudiat, representatiu del conjunt dels pediatres espanyols, està molt feminitzat i presenta diferències importants d’edat entre homes i dones, éssent aquestes més joves.
• Està integrat majoritàriament per treballadors assalariats que exerceixen en la atenció primària del sistema públic de salut, però també estan representats els que exerceixen en el sector privat i a hospitals o serveis d’emergències.
• Tant la seva estructura demogràfica com les seves condicions de treball s’interrelacionen i condicionen els seus hàbits de vida i el seu estat de salut, així com les seves opinions sobre diversos aspectes de l’exercici professional.
Informe de resultats: introducció
Especialitat molt feminitzada Més dones (59%) i més dones joves (47,9 anys vs. 54,8)
Caracterització sociodemogràfica de la mostra I
Nivell de formació elevat94% especialistes pediatria - 30% subespecialitat afegida - 25% doctorat (+ 6%)
Caracterització sociodemogràfica de la mostra II
Estructura familiar
Entorn familiar estructurat, en funció del seu cicle vital
Estructura familiar I
Les dones tenen una major càrrega de treball domèstic
Estructura familiar II
Les dones dediquen gairebé el doble d’hores que els homesal treball domèstic
Estructura familiar III
Entorn laboral i condicions de treball
Diferent situació laboral entre homes i dones
La meitat dels homes tenen més d’un treball
Entorn laboral i condicions de treball I
Treballen majoritàriament al sector públic. Més les dones
Entorn laboral i condicions de treball II
Treballen majoritàriament en centres d’atenció primària. Més les dones
Entorn laboral i condicions de treball III
Relació contractual: assalarització i temporalitat
Entorn laboral i condicions de treball IV
Percepció d’inseguretat laboral sobretot entre els joves
Entorn laboral i condicions de treball V
Horaris diversos i, en alguns casos, poc convencionals
Entorn laboral i condicions de treball VI
Entorn laboral i condicions de treball VII
Jornades extenses: gairebé la meitat treballa més de 40 hores
Entorn laboral i condicions de treball VIII
Els homes tenen jornades laborals més llargues si no es comptabilitza el temps de treball domèstic
Poques perspectives de promoció i d’ascendir a càrrec de comandament, sobre tot en primària del sector públic
Entorn laboral i condicions de treball IX
Entorn laboral i condicions de treball X
Riscos psicosocials derivats de la càrrega de treball i de la baixa participació en les decisions comunes
Entorn laboral i condicions de treball XI
Nivell de satisfacció laboral limitat. Major satisfacció amb les condicions de treball que amb el salari
Entorn laboral i condicions de treball XII
Estils de vida determinants de la salut
Pràctica d’activitat física intensa. Absència de sedentarisme
Estils de vida determinants de la salut I
Estils de vida determinants de la salut II
Percentatge baix de fumadors, inferior al de la població general CSE I
Estils de vida determinants de la salut III
Consum d’alcohol moderat. Similar al de població general CSE I
Estils de vida determinants de la salut IV
Dormen, de mitjana, una hora menys que la població general CSE I
Estat de salut
L’estructura d’edat estableix diferències en l’estat de salut d’homes i dones.
Pitjors indicadors de salut mental i estrés en conjunt (sobretot en dones) però bon estat de salut autopercebut
Estat de salut I
Prevalença de trastorns crònics similar a la de la població general
Estat de salut II
Elevada prevalença d’hipertensió, hipercolesterolèmia i sobrepès entre els homes
Estat de salut III
Estat de salut IV
Pitjors indicadors en la salut i qualitat de vida de les dones
Estat de salut V
Estat de salut VI
Prevalença de risc de mala salut mental (GHQ) superior a la de la població general però similar a la d’altres professionals sanitaris
Estat de salut VII
Bon estat de salut autopercebut
Ús de serveis sanitaris
Ús de serveis sanitaris I
La meitat dels pediatres té metge de capçalera i història clínica
Ús de serveis sanitaris II
L’última vegada que es van sentir malament van consultar amb col·legues
Ús de serveis sanitaris III
Consum de fàrmacs elevat en relació a població general CSE I
Ús de serveis sanitaris IV
Propensió a automedicar-se
Pràctiques preventives
Pràctiques preventives I
Controls periòdics de la tensió i del colesterol adients amb la seva edat
Pràctiques preventives II
Dues terceres parts es posen la vacuna de la grip cada any
L’exercici professional en temps de canvi
L’exercici professional en temps de canvi I
Dificultats en l’exercici professional relacionades amb la situació econòmica actual
L’exercici professional en temps de canvi II
Adaptació a pacients amb problemes econòmics o procedents d’altres cultures
L’exercici professional en temps de canvi III
Poc partidaris que les famílies utilitzin Internet per informar-se sobre salut infantil
L’exercici professional en temps de canvi IV
Coordinació insuficient entre professionals i nivells assistencials
L’exercici professional en temps de canvi V
Percepció de pèrdua d’estatus social
www.fgalatea.org/
Més informació i accés a l’informe de resultats
