VICENT PUIG I GASCÓVICENT PUIG I GASCÓ

IES. BLASCO IBAÑEZ. CULLERA. 4t. ESO . 2013

LLUITA PER LA LLIBERTAT

1. GUERRA CONTRA NAPOLEÓ (1808-14)a) Maig- juny 1808 b) 1808-1813c) 1813-1814

2.REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)1. SEXENNI ABSOLUTISTA (1814-20)2. TRIENNI LIBERAL (1820-23)3. DÈCADA OMINOSA (1823-33)

3.REGNAT D’ISABEL II (1833-1868)1. DÈCADA MODERADA (1844-54) 2. BIENNI PROGRESSISTA (1854-56)3. UNIÓ LIBERAL (1856-68)

4.SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

INTRODUCCIÓ : ÈPOCA DEL LIBERALISMEINTRODUCCIÓ : ÈPOCA DEL LIBERALISME

1.1. FORTA INESTABIITAT POLÍTICA = PRONUNCIAMENTS, FORTA INESTABIITAT POLÍTICA = PRONUNCIAMENTS,

NOMBROSOS GOVERNS (9 MESOS), ELECCIONS GENERALSNOMBROSOS GOVERNS (9 MESOS), ELECCIONS GENERALS

2.2. INTERVENCIONISME MILITAR EN LA VIDA POLÍTICA “ESPADÓN”INTERVENCIONISME MILITAR EN LA VIDA POLÍTICA “ESPADÓN”

3.3. DIVERSITAT DE TEXTOS CONSTITUCIONALS DIVERSITAT DE TEXTOS CONSTITUCIONALS

4.4. FALSEJAMENT DELS RESULTATS ELECTORALSFALSEJAMENT DELS RESULTATS ELECTORALS

5.5. PREDOMINI MODERAT ENTRE (1833-68)PREDOMINI MODERAT ENTRE (1833-68)

6.6. ESCASA BASES ELECTORAL = Sufragi censatari (100.000 votants ESCASA BASES ELECTORAL = Sufragi censatari (100.000 votants

sobre 12 milions d’electors)sobre 12 milions d’electors)

7.7. ESCASSA RESPOSTA POLÍTICA A LES ASPIRACIONS POPULARS ESCASSA RESPOSTA POLÍTICA A LES ASPIRACIONS POPULARS

CANVIS I NOUS PROBLEMESCANVIS I NOUS PROBLEMES

A.A. IGUALTAT LEGAL PERÒ DESIGUALTAT ECONÒMICA I SOCIALIGUALTAT LEGAL PERÒ DESIGUALTAT ECONÒMICA I SOCIAL

B.B. ORGANITZACIÓ CENTRALISTA DE L’ESTAT LIBERALORGANITZACIÓ CENTRALISTA DE L’ESTAT LIBERAL

C.C. SISTEMA EDUCATIU NACIONAL PERÒ ANALFABETISME SISTEMA EDUCATIU NACIONAL PERÒ ANALFABETISME

MAJORITARIMAJORITARI

D.D. LLIBERTAT DE COMERÇ I PROPIETAT PERÒ DESIGUAL LLIBERTAT DE COMERÇ I PROPIETAT PERÒ DESIGUAL

DISTRIBUCIÓ DE LA PROPIETATDISTRIBUCIÓ DE LA PROPIETAT

E.E. INCIPIENT INDUSTRIALITZACIÓ DESATENCIÓ DE LES CLASSES INCIPIENT INDUSTRIALITZACIÓ DESATENCIÓ DE LES CLASSES

POPULARS POPULARS

IMPACTE DE LA REVOLUCIÓ FRANCESAIMPACTE DE LA REVOLUCIÓ FRANCESA

1.1. PROVOCA EL TERRPOR EN LA FEBLE MONARQUIA HISPÀNICAPROVOCA EL TERRPOR EN LA FEBLE MONARQUIA HISPÀNICA

2.2. MESURES CONTRA EL CONTAGI REVOLUCIONARIMESURES CONTRA EL CONTAGI REVOLUCIONARIa) OCULTACIÓ DEL CONFLICTEb) CONTROL DE CORRESPONDÈNCIA, PREMSA I LLIBRES D’ORIGEN

FRANCÉS c) CONTROL DELS CIUTADANS FRANCESOS = SOSPITOSOSd) CONTROL IDEOLÒGIC e) PARALITZACIÓ DE QUALSEVOL TIPUS DE REFORMES

3.3. AGUDITZACIÓ ANTICS PROBLEMESAGUDITZACIÓ ANTICS PROBLEMES

1.1. DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RIQUESA DISTRIBUCIÓ DESIGUAL DE LA RIQUESA

2.2. LA MAJORIA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA EN MANS MORTES LA MAJORIA DE LA PROPIETAT AGRÀRIA EN MANS MORTES

3.3. COMERÇ I LA INDÚSTRIA ABANDONATSCOMERÇ I LA INDÚSTRIA ABANDONATS

4.4. DEUTE ELEVATDEUTE ELEVAT

4.4. AUGMENTA LA CONFLICTIVITAT SOCIALAUGMENTA LA CONFLICTIVITAT SOCIAL

a)a) ENDARRERIMENT DE L’AGRICULTURA ENDARRERIMENT DE L’AGRICULTURA

b)b) ELEVADA CÀRREGA FISCAL SOBRE ELS LLAURADORS = FISCALITAT ELEVADA CÀRREGA FISCAL SOBRE ELS LLAURADORS = FISCALITAT

REIAL, SENYORIAL I ECLESIÀSTICAREIAL, SENYORIAL I ECLESIÀSTICA

c)c) RETARD EN LA INDÚSTRIA I EL COMERÇ = MANCA DE RETARD EN LA INDÚSTRIA I EL COMERÇ = MANCA DE

MECANITZACIÓ I DE LLIBERTAT DE FABRICACIÓ I TREBALLMECANITZACIÓ I DE LLIBERTAT DE FABRICACIÓ I TREBALL

d)d) REVOLTES LOCALS PROVOCADES PER LA MANCA D’ALIMENTS REVOLTES LOCALS PROVOCADES PER LA MANCA D’ALIMENTS

BÀSICS O ELEVATS IMPOSTOSBÀSICS O ELEVATS IMPOSTOS

e)e) MALESTAR SOCIAL = DESIG DE REFORMES ESTRUCTURALS = MALESTAR SOCIAL = DESIG DE REFORMES ESTRUCTURALS =

gremis, drets feudals, impostos, males collites, etc. gremis, drets feudals, impostos, males collites, etc.

REGNAT DE CARLES IV REGNAT DE CARLES IV (1788-1808)(1788-1808)1789. Revolució Francesa por al contagi d’1 revolta popular

fre a les reformes iniciades pel despotisme il·lustrat de Carles III. canvi de ministres, fora els il·lustrats (Floridablanca,

Jovellanos…)

1792: primer ministre: MANUEL GODOY (jove militar, plebeu)

1793: execució Lluís XVI de França declaració de guerra contra França (Espanya + altres països)

Guerra Gran (1793-1795)

1795: derrota d’Espanya Pau de Basilea (1795)- retirada tropes franceses territori català (invasió Urgell, Cerdanya, Empordà…)- subordinació d’Espanya a França- conflicte continua entre França – G.Bret. control marítim

1805: batalla de Trafalgar- derrota armada francoespanyola desastre naval- victòria almirall Nelson

-Desastre naval paralitza el comerç colonialconseq. - ingressos hisenda reial

- comerç de teixits catalans per la pèrdua de mercatsCRISI

solucions-Endeutament- contribucions malestar popular- reformes desamortització i venda de terres eclesiàstiques

OPOSICIÓ noblesa i Església ( favor de Ferran VII)- contra reformes- contra Godoy (origen plebeu!)

*malestar popular entre la pagesia + epidèmies (fam i carestia) = mortalitat

REVOLTES POPULARS CONTRA GODOY (responsable de la crisi)

1807. Tractat de Fontainebleau (Godoy – Napoleó)- autoritza exèrcits francesos a entrar Espanya- excusa: atac a Portugal (aliat de G.Bret. conflicte per control marítim)- tracte: repartir Portugal i crear Principat per Godoy

1808. Entrada tropes franceses- acceptació autoritats borbòniques- rebuig de la població- situació de tropes en zones estratègiques (BCN, Vitòria, Madrid….)

objectiu: desplegar-se per tot el territori

REVOLTES contra: Motí d’Aranjuez (1808)- ocupació francesa- actitud rei + Godoy- nobles i clero: NO reformes, SÍ retorn Ferran VII- classes populars (malestar)

-Carles IV demana ajuda a NAPOLEÓ per lluitar contra el seu fill, Ferran VII conscient debilitat monarquia espanyola

- invasió d’Espanya: annexionar el país a l’imperi- nou rei: Josep I (Pepe Botella)

1808: abdicació a Baiona- Napoleó obliga a Carles IV i Ferran VII que abdiquin a favor de Napoleó.- nomena 1 nou rei: el seu germà: Josep I

JOSEP I codi de Baiona- igualtat davant la llei, impostos i accés als càrrecs públics.

TRENCA AMB L’A.R.- + reformes: - abolició règim senyorial

- desamortització de terres Església- desvinculació de les primogenitures i de les terres de mans mortes.

Poc suport social. Per què?- govern considerat il·legítim, foraster, posat per les armes.- + actuacions violentes dels soldats.

INSURRECCIÓ població contra el nou monarca

GUERRA DEL FRANCÈS GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)(1808-1814)1.1. ANTECEDENTS ANTECEDENTS : TRACTAT DE FONTAINEBLEAU (1807) = Repartiment de

Portugal

2.. 1808, maig-novembre2.. 1808, maig-novembre• Motí d’Aranjuez, març • Ferran VII rei• Abdicacions de Baiona, abril • Maig 1808. Madrid. Revolta popular contra tropes franceses per impedir la

marxa de la família reial a Baiona.- forta repressió general Murat

• Victòries del BRUC I BAILEN

a) Organització de JUNTES D’ARMAMENT I DEFENSA- -1r eren locals- dirigides per partidaris de Ferran VII (clergues, militars, nobles…)- objectiu: canalitzar l’agitació popular

b) buit de poder per abdicació a Baiona =alternativa de poder al nou monarcac) + tard es creen Juntes superiors per coordinar actuacions. En total 18,

Juntes: - assumeixen la sobirania ( tenen el poder)- declaren la guerra a Napoleó- busquen suport a G.Bret.

Setembre 1808 Junta Suprema Central nova forma de govern- dirigir el país- coordinar la lluita - membres. Floridablanca, Jovellanos… (Il·lustrats)- reconeix a Ferran VII com a rei legítim- assumeix l’autoritat reial fins retorn rei.

Trenca institucions monarquia

1810. Trasllat Junta a Cadis (ciutat ajudada pels britànics)

LLUITA ARMADALLUITA ARMADA

3.- 1808-1813

a) GRAN ARMEÉ (250.000 homes) sota el comandament de NAPOLEÓ = DEFETA DE L’EXÈRCIT ESPANYOL

b) Resistència a l’INVASOR = GUERRILLES GUERRILLES

• escamots locals de 30/50 persones.

• membres: advocats, pagesos, artesans, estudiants, advocats….

• direcció: elits cultes: militars i clergues.

• feien actes de sabotatge: destrucció d’instal·lacions, interferir moviments de tropes, assalt a combois d’aprovisionament.

• Pressió pels exèrcits francesos. Dificulta el control del país i manté viu el sentiment antifrancès.

c) Continua resistència popular atacs guerrilla frena intents de reformes.

4.- 1813-144.- 1813-14

1812 canvi de rumb en la guerra a Europa

- difícil campanya de Rússia (trasllat de tropes)

- forces espanyoles + guerrilles + tropes angleses (general Wellington)

victòria d’Arapiles (Salamanca); Vitoria (18139

- Josep I abandona Madrid, ciutat a mans angleses agost 1812

-Napoleó canvi de plans: Tractat de Valençay (1813)- reconeix Ferran VII- retira exèrcits

ACTITUDS DAVANT LA INVASIÓACTITUDS DAVANT LA INVASIÓ

- AFRANCESATSAFRANCESATS- intel·lectuals- alts funcionaris- part alta noblesa

Col·laboren amb la nova monarquia

- Vinculats al despostisme il·lustrat-Volien reformes sense revoltes- van ser perseguits per Ferran VII

-FRONT PATRIÒTIC (gruix població)

-Clero i noblesa retorn absolutisme amb Ferran VII defensa tradició + religió catòlica- NO canvis socials

-Il·lustrats reformes i modernitzar el país en el marc de l’A.R.

- liberals: burgesos i professionals canvi en el sistema polític- volen eliminar privilegis gremials i drets senyorials- llibertat de propietat, comerç i indústria

Liberalisme basat en:-1 constitució- sobirania nacional- divisió de poders- institucions representatives- abolició privilegis estamentals

- Majoria població-La guerra com un moviment de defensa i resistència invasor.

- defensa de retorn de Ferran VII + prerrogatives Esgl. Catòlica

LES CORTS DE CADIS I LA LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓ DE 1812CONSTITUCIÓ DE 1812Gener 1810 dissolució Junta Suprema Central

no pot dirigir la guerra-abans de la dissolució s’havia iniciat 1 procés de convocatòria de corts.

- objectiu: que els representants de la nació decidissin sobre l’organització de la nació

-Mentre s’elegien els diputats es crea una regència 5 membres-Juntes provincials organitzen consulta sobre les reformes necessàries a fer.

- conclusions: es demanen garanties contra el poder absolut del monarca

CONSTITUCIÓ DE 1812CONSTITUCIÓ DE 1812

Setembre 1810 obertura de corts-Formació d’1 cambra única- Aprovació de principi de sobirania nacional

reconeix el poder resideix en els ciutadans, representats a les corts.

19 març 1812 promulgació de la constitució“la Pepa”

Constitució de 1812- declaració de drets del ciutadà:

- llibertat de pensament i opinió- igualtat davant la llei- dret de petició- llibertat civil- dret de propietat- reconeixement de tots els drets legítims dels individus- definició de NACIÓ

- conjunt de tots els ciutadans de tots 2 hemisferis: península i colònies.

-Estructura de l’Estat:- monarquia limitada divisió de poders- poder legislatiu corts unicamerals

*Corts - representaven voluntat nacional- elaboració de lleis- aprovació dels pressupostos- tractats internacionals- comandament sobre l’exèrcit- diputats: càrrec per 2 anys i inviolables- sufragi universal masculí i indirecte (p.36 “per saber-ne més”)

-poder executiu monarca era el cap direcció govern- intervenció en l’elaboració de lleis- decisions refrendades pels ministres ( responsabilitat penal)

-poder judicial poder independent: tribunals- principis bàsics de l’Estat de dret:

- codis únics en matèria civil, criminal i comerical.- inamovilitat de jutges- garanties dels processos

-La constitució també plantejava:

- reforma impostos i hisenda- creació exèrcit nacional- servei militar obligatori- implantació d’1 ensenyament primari, públic i obligatori- territori dividit en províncies diputacions provincials per al govern- formació d’ajuntaments amb càrrecs electius per al govern- creació Milícia Nacional (àmbit local i provincial) policia de l’època- mantenir la confessionalitat catòlica de l’Estat

ACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTSACCIÓ LEGISLATIVA DE LES CORTS

-Lleis i decrets per eliminar legalment l’A.R. i crear un règim liberal.- supressió senyories jurisdiccionals (les territorials passen a ser propietat privada dels senyors)

reforma agrària que liquida el règim senyorial- PERÒ: propietaris de la terra els antics senyors, NO els pagesos.

- eliminació de les primogenitures

- desamortització de terres comunals necessitat recaptar diners per amortitzar el deute

-Abolició de la Inquisició oposició absolutistes i clero.

- llibertat d’impremta (tot i que hi ha juntes de censura i l’Església controlava tot el referent a la religió)

- llibertat de contractació, anul·lació gremis i unificació del mercat.

Marc legislatiu molt avançat per l’època. Possible gràcies a la situació revolucionària.PROBLEMES: situació de guerra impedeix la seva aplicació + retorn de Ferran VII frena les reformes liberals i es retorna a l’absolutisme.

EL REGNAT DE FERRAN VII EL REGNAT DE FERRAN VII (1814-1833)(1814-1833)Retorn absolutisme (1814-1820)Retorn absolutisme (1814-1820)

-Desconfiança dels liberals en el rei

- Ferran VII acata les condicions dels liberals:- viatjar a Madrid per jurar la Constitució.

-Absolutistes (noblesa i clero) volent tornar a l’A.R.- demanen restauració absolutisme (Manifest de los Persas)- mobilitzen la població (tenien el rei desitjat!)

Maig 1814 reial decret que anul·lar la Constitució i les lleis de Cadis.

- retorn a l’absolutisme- detenció, assassinat o exili de dirigents liberals

-Context internacional: Napoleó derrotat (batalla Waterloo, 1815)- creació Santa Aliança en el congrés de Viena (restablir el vell ordre a Europa)

Conseqüències guerra:- molts morts- destrosses de béns materials- pèrdues al camp ruïna pagesia- paralitzat el comerç + producció manufacturera a les ciutats

++ - moviments d’independència a les colònies americanes

- canvi de mentalitat en grups socials:

- pagesia ja no pagava rendes senyorials protestes pel retorn dels vells tributs.

- burgesia tenia llibertat de fabricació (fora gremis) i mercat (llibertat comerç) desenvolupament empreses i negocis.

NO volen un retorn a la rígida reglamentació gremial.

FAM

Enfortiment oposició liberal.-Societats secretes i maçòniques- Caps de guerrilla ara formen part de l’exèrcit.

Volen reformes

Pronunciaments militars1814-1819: diversos aixecaments armats pq Ferran VII jurés la Constitució

EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)EL TRIENNI LIBERAL (1820-1823)

1 gener 1820: coronel Rafael de Riego revolta pendent d’embarcar per combatre a les colònies americanes.- lloc: Cabezas de San Juan (Sevilla)- proclama Constitució 1812- passivitat exèrcit + acció liberals i neutralitat de pagesos

Març 1820: Ferran VII accepta la Constitució es forma un nou govern que va proclamar amnistia i convocar eleccions a corts.

-Govern liberal: - restauren reformes de Cadis- llibertat indústria- liberalització dels intercanvis comercials- abolició dels gremis- supressió de les senyories jurisdiccionals i de les primogenitures- venda de terres dels monestirs- disminució del delme - reformes sistema fiscal, codi penal i exèrcit.- es van formar ajuntaments i diputacions i també la Milícia Nacional (policia)

- objectiu: liberalitzar la indústria i el comerç,i ajudar al desenvolupament de la de la burgesia comercial i industrial.

OPOSICIÓ al nou govern Ferran VII- intent de paralitzar les lleis emparant-se amb el dret de vet de la Constitució.- busca ajuda en la intervenció de les potències absolutistes d’Europa..

-Descontentament dels pagesos pq l’abolició de les senyories jurisdiccionals no els facilitava l’accés a la terra.

- antics senyors ara propietaris

- pagesos ara arrendataris, poden ser expulsats de les terres si no paguen. Pagament en metàl·lic. Díficil aconseguir diners.

- continua agricultura subsistència! Difícil vendre a bon preu els productes. -Pagesos pobres i indefensos contra les reformes liberals.

- Noblesa i Església perjudicats per supressió delme i venda de béns monacals.

1822. Partides absolutistes a CAT, Navarra, Galícia i el Maestrat. exèrcit. guerraguerra contra l’exèrcit liberal.

+ PROBLEMES: divisió entre els liberals. 2 faccions:1. moderats partidaris de reformes limitades que no perjudiquessin les elits socials (noblesa, burgesia propietària).2. exaltats reformes més radicals i favorables a les classes mitjana i

popular.

LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)

1823 intervenció de la SANTA ALIANÇA en resposta a la crida de Ferran VII per recuperar el poder.

-Encarregar intervenció militar de França Cent Mil Fills de Sant Lluís

Recuperació absolutisme- forta oposició de la població.- les potències restauradores (Sta Aliança) demanen algunes r

eformes per frenar agitació popular:- proclamació amnistia- organització administració eficaç per donar estabilitat a la monarquia.

Ferran VII NO ACCEPTA AQUESTES PROPOSTES- forta repressió contra els liberals (exili, mort o presó)- depuració administració i exèrcit

-Resoldre problema econòmica:- dificultats hisenda- pèrdua de les colònies americanes Fort control de la despesa pública.

-Inici col·laboració del sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i BCN.- mesures proteccionistes per a les manufactures catalanes.

Opositors dins els absolutistes. No accepten l’entrada de la burgesia. descontents amb el monarca:

- No restabliment Inquisició- No actua de manera més contundent contra els liberals- agitació guerra dels Malcontents guerra dels Malcontents o agraviats a CAT (1827)

-Dirigents nobiliaris i clericals + pagesos descontents per la crisi al camp (volen costums tradicionals)- Exèrcit Ferran VII acaba amb la revolta.

CONFLICTE DINÀSTICCONFLICTE DINÀSTIC

1827: rei sense descendència successor el germà: Carles Maria Isidre

té el suport del sector + conservador i tradicionalista.

1830: naixement d’1 filla: Isabel problema successori

LLEI SÀLICA implantada per Felip V impedia l’accés de les dones al tro.

- Ferran VII promulga la PRAGMÀTICA SANCIÓ que derogava la llei i convertia a Isabel en hereva al tro.

-Partidaris de Carles Maria Isidre NO ACCEPTEN el canvi!!!! CARLINS.- 1832: aconsegueixen que el rei restauriï la llei sàlica.

RÈGIM DE L’ESTATUT REIALMARIA CRISTINA (mare Isabel, menor d’edat) busca recolzament als liberals moderats per salvar el tron per a la seva filla.-Ferran VII emmalalteix i Maria Cristina és nomenada REGENTREGENT

forma 1 nou govern de caràcter reformista- amnistia pels liberals- substitució d’alguns capitans generals, que

tots siguin fidels al nou govern.

1833. Mort de Ferran VII- testament: reina Isabel, i la reina Maria Cristina era regent fins a la majoria d’edat.

PROBLEMA: Carles Maria Isidre es proclama rei i comença 1 insurrecció absolutista al nord d’Espanya, i després a CAT. 1ª guerra carlina

LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA LA INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA HISPÀNICAHISPÀNICA-Segle XVIII etapa de prosperitat

- reformisme borbònic reactiva el comerç i posa en marxa noves explotacions (plantació mà d’obra esclava – comerç triangular)

- Creixement econòmic desenvolupament burgesia criolla (blancs nascuts a Amèrica)

-Coneix el pensament il·lustrat- Adopta idees liberals (difoses durant Guerra Francès)- Elabora programes per aconseguir la independència

Pq volien la independència?- Tractament discriminatori dels criolls en els càrrecs colonials.- submissió a forts impostos + control economia (COMERÇ)

Bon exemple d’independència: Estats Units d’Amèrica (1776)- és possible enfrontar-se i guanyar a la metròpoli.

Ajuda externa Gran Bretanya vol el control del mercat americà- dóna suport als moviments secessionistes- objectiu: dominar el mercat de les noves nacions.

LA FI DE LA MONARQUIA HISÀNICALA FI DE LA MONARQUIA HISÀNICA

1. PÈRDUA DE PRESTIGI INTERNACIONAL

2. AGREUJAMENT DE LA CRISI FINANCIERA ESPANYOLA =

AUGMENTA EL DEUTE ESTATAL

3. ELS COMERCIANTS I HOMES DE NEGOCIS = PÈRDUES

4. ENTRE 1818-1824 = INDEPENDÈNCIA DE L’AMÈRICA CONTINENTAL,

EXCEPTE PUERTO RICO, CUBA I FILIPINES

EL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIAEL PROCÉS D’INDEPENDÈNCIA

-1808. Criolls NO accepten autoriat de Josep Bonaparte- creació de Juntes (= península), assumeixen el poder als seus territoris.- en teoria eren FIDELS a Ferran VII- en realitat NO accepten autoritat de Junta Suprema Central

-1810. Algunes juntes que es declaren autònomes en relació amb la metròpoli.

- Virregnat del Río de la Plata José de San Martín va proclamar la independència de la República d’Argentina a Buenos Aires. (1810)

- Virregnat de Nueva Granada i Venezuela Simón Bolívar.

- México Miguel Hidalgo i José María Morelos.

- Corts de Cadis reconeixen:- les colònies com a territori espanyol.- drets dels criolls

NO intervenen en el procés d’indep. NO controlaven el territori peninsular!

-1814. Fi de la Guerra del Francès + retorn Ferran VII- NO vol acord amb les colònies.- enviament d’1 exèrcit per pacificar els territoris.- resultat:

- es pacifica la zona del Virregnat de Nueva Granada + México- independència del Virregnat del Río de la Plata:

- Paraguai (1811)- Argentina (1816)

Expansió del moviment d’alliberament:- 1817. Independència de Xile. San Martín derrota els espanyols a Chacabuco.- Simón Bolívar venç els espanyols i posa les bases per la formació de la Gran Colombia (Venezuela, Colombia, Equador, Panamá)- 1821. Independència de México. Líder: Agústín de Iturbide- 1821. Perú- 1824. Bolívia (nom en honor de Simón Bolivar)

NO ES SOLUCIONEN TOTS ELS PROBLEMES AMB LA INDEPENDÈNCIA- moltes guerres per interessos de grans terratinents i burgesia comercial.- reforçament dels exèrcits i dels cabdills militars.

CONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIESCONSEQÜÈNCIES DE LA INDEPENDÈNCIA DE LES COLÒNIES- Espanya perd pes en la política internacional- Ja només queden les colònies de Puerto Rico i Cuba a les Antilles i Filipines al Pacífic.- Catalunya comericalitzava amb les colònies (indians)

- retorn de catalans i repatriació de capitals.- Cuba serà la principal destinació de les exportacions catalanes.

Impuls al desenvolupament econòmic de Catalunya.

Inversions en negocis industrials, en terres (desamortització!) i impulsen la modernització del camp.