Download - Generalitat de Catalunya Departament de Medi … · MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT AL SECTOR ... Caldrà que l’ISA completi aquesta descripció

Generalitat de Catalunya Departament de Medi Ambient i Habitatge Serveis Territorials de Barcelona

Travessera de Gràcia, 56 08006 Barcelona Tel. 93 567 08 15 Fax 93 209 04 53 e-mail: [email protected]

1

DOCUMENT DE REFERÈNCIA MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE P LANEJAMENT AL SECTOR DEL PLA DE CAL NOTARI, AL TERME MUNICIPAL DE VILANOVA DEL VALLÈS 1. IDENTIFICACIÓ DE L’EXPEDIENT Assumpte: Modificació puntual de Normes subsidiàries de planejament (NNSS) Municipi: Vilanova del Vallès (Vallès Oriental) Peticionari: Ajuntament Referència: URB 085/08 2. FONAMENTS DE DRET Primer. D’acord amb el Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i específicament la disposició transitòria sisena, que determina els instruments de planejament que han de ser objecte d’avaluació ambiental. Segon. D’acord amb el procediment d’avaluació ambiental dels plans urbanístics establert a l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, segons el qual correspon a l’òrgan ambiental l’emissió del document de referència que determini, un cop efectuades les consultes necessàries, l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental i els criteris, objectius i principis ambientals aplicables, i identifiqui les administracions públiques afectades i el públic interessat. Tercer. D’acord amb la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient. Quart. D’acord amb el Decret 125/2005, de 14 de juny, de reestructuració del Departament de Medi Ambient i Habitatge. 3. OBJECTE L’objecte del present document és determinar l’abast de l’informe de sostenibilitat ambiental (en endavant, ISA) de la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al sector del pla de Cal Notari, al terme municipal de Vilanova del Vallès, als efectes que determinen l’article 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, i l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, sobre avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.



2

4. ANTECEDENTS I CONSULTES EFECTUADES En data de registre 17 de març de 2008, va tenir entrada al Departament de Medi Ambient i Habitatge sol·licitud de document de referència sobre la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament al sector del pla de Cal Notari, al terme municipal de Vilanova del Vallès, tramesa per l’Ajuntament. Acompanyaven la sol·licitud els documents següents:

- Informe ambiental preliminar En data de registre 4 d’abril de 2008, va tenir sortida dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona petició de documentació dirigida a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, per tal de poder prosseguir amb la tramitació corresponent. En data 30 de maig de 2008, va tenir entrada en el registre dels Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona nova documentació relativa a la modificació puntual de referència, en concret l’informe ambiental preliminar i els plànols del document de planejament, tramesa per l’entitat Vilanova del Vallès Park, SL. En data 10 de juny de 2008, aquesta Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental va emetre nou escrit dirigit a l’Ajuntament de Vilanova del Vallès, per tal de sol·licitar la documentació requerida amb anterioritat d’acord amb l’article 106.2 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. En data de registre 16 de juny de 2008, va tenir entrada als Serveis Territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Barcelona la documentació requerida, tramesa per l’Ajuntament:

- Avanç de la memòria de pla - Estudi ambiental - Plànols

En el marc de les consultes necessàries a realitzar per a l’elaboració del document de referència d’acord amb l’article 9 de la Llei 9/2006, de 28 d’abril, l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental ha sol·licitat l’emissió de les consideracions estimades oportunes en relació al pla esmentat a les Administracions públiques afectades següents:

- Agència Catalana de l’Aigua - Agència de Residus de Catalunya - Direcció General de Qualitat Ambiental - Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural - Oficina de Canvi Climàtic - Oficina de Gestió Ambiental Unificada dels Serveis Territorials a Barcelona del

Departament de Medi Ambient i Habitatge - Àrea del Medi Natural dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de

Medi Ambient i Habitatge - Direcció General d’Arquitectura i Paisatge



3

- Direcció General de Salut Pública - Direcció General del Patrimoni Cultural

Així mateix, ha realitzat consultes al públic interessat següent:

- DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - ADENC – Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura.

En resposta a aquestes consultes, s’ha rebut informe dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, de 3 de juliol de 2008, i de la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, d’11 de juliol de 2008.

5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA La proposta té per objecte el canvi de classificació dels terrenys situats al Pla de Cal Notari que actualment tenen règim del sòl no urbanitzable, amb qualificació rústic de valor agrícola (clau 24), per tal de crear un nou sector industrial, de 8 ha de superfície. L’àmbit també inclou franges de terreny classificades de protecció de sistemes generals (clau 9), al llarg de la variant de la carretera BP-5002 i la carretera BV-5001. El planejament vigent preveu el desdoblament de la carretera BP-5002, és per això que els terrenys inclosos a l’àmbit que confronten amb el traçat d’aquesta futura via es proposen com a protecció de sistemes generals (clau 9). Pel que fa a al vialitat, es proposa un vial que connecti les dues rotondes de recent creació a les BP-5001 i BP-5002, així com urbanitzar els seus entorns, tot respectant les distàncies de domini públic, servitud, afectació i línia límit d’edificació que determina l’autovia. Es proposa crear una nova zona (clau 22b) pel desenvolupament del sòl urbanitzable industrial regulada amb un nou article de la normativa, el qual evidencia les determinacions de la modificació puntual: Art 150 bis Característiques de les empreses: - Utilitzar processos de producció que usin noves tecnologies - Disposar de baixa densitat ocupacional (treballadors/superfície) - Alt grau de preparació (universitaris) - Generar alt valor afegit - Generar, processar i transmetre informació i coneixement. - No ésser contaminants Usos permesos: - Serveis tecnològics: recerca, desenvolupament i innovació, centres d’investigació i primer

desenvolupament de producte; serveis informàtics; serveis de telecomunicació, bases de dades, etc., serveis a la producció, (test, assaig, inspecció i control, enginyeries, etc)

- Habitatge: només per al personal de vigilància, conservació o guarda del recinte. - Restauració: només com a serveis d’empreses (activitat complementaria). - Terciari: oficines lligades als centres d’investigació i recerca.



4

Relació d’activitats compatibles: - Fabricació o producció: equips informàtics, software, multimèdia i consumibles. - Serveis: viver d’empreses, processament de dades, assessorament, transferència de

tecnologia, enginyeries tècniques i ambientals, arquitectura i construcció, i assessorament jurídic.

- Centres de coneixement: investigació (R+D, públics o privats), de formació superior, d’informació i de documentació.

- Representació de col·lectius: col·legis i associacions professionals. - Altres: centres de jardineria, rentat de vehicles. També es pretén possibilitar la deslocalització del nucli urbà d’indústries la localització de les quals ha quedat desfasada.

Imatge 1. Planejament vigent

Imatge 2. Planejament proposat



5

La distribució de superfícies resultant a la proposta de modificació puntual és la següent:

L’índex d’edificabilitat bruta serà de 0,45 m2s/m2s. Les cessions mínimes per a sistemes seran del 50%. L’ocupació màxima serà del 50%. El tipus d’edificació serà aïllada. Com a condicions de l’ordenació s’estableix que les cessions per a espais lliures públics se situaran en paral·lel al marge dret de la riera de Vallromanes. 6. DETERMINACIÓ DE L’ABAST, AMPLITUD I NIVELL DE DE TAL DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. El contingut mínim de l’ISA haurà de seguir, tant en forma com en contingut, l’establert per l’article 70 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol, tenint en compte les consideracions següents: a) Determinació dels requeriments ambientals signif icatius en l’àmbit del pla. 1r. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit objecte de planejament i del seu entorn. L’informe ambiental preliminar conté una descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l’àmbit. Caldrà que l’ISA completi aquesta descripció aportant informació de tots els aspectes ambientals que a continuació es descriuen: a) Model territorial i ocupació del sòl



6

El sector, de 8 ha de superfície, no limita exactament amb el nucli urbà de Vilanova, situat a l’est i de 9,8 Ha de superfície (vegeu imatge 3), sinó que ho fa amb la reserva de sòl prevista per al pas de la futura variant de la carretera BP-5002 (El Masnou - Granollers). Al nord limita amb el sector industrial Cal Pinxo, i a l’oest amb la riera de Vallromanes i el límit del municipi veí de Montornès. Al sud l’àmbit es defineix per la confluència entre la BP-5002, la riera i el sòl urbà del Pla de la Casa Nova. Els terrenys presenten una topografia força planera, en una plataforma elevada respecte la riera i coberta per conreus herbacis de secà, una part d’ells dedicats a la producció d’ordi.

Imatge 3. Àmbit d’estudi

b) Cicle integral de l’aigua Destaca la riera de Vallromanes que flanqueja per l’est tot el sector d’estudi, que conflueix aigües amunt amb la riera d’Argentona i aigües avall amb el riu Mogent, pertanyent a la conca del Besòs. c) Ambient atmosfèric

El municipi de Vilanova del Vallès pertany a la zona de qualitat de l’aire 2. Pel que fa als nivells mesurats de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’ha superat el



7

valor límit anual i s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit diari. La caracterització de les partícules denota que els factors que generen aquests valors són el transport (emissions de contaminants pels tubs d’escapament, i resuspensió) i localment, determinades indústries i activitats extractives. Tanmateix, s’ha detectat la superació de valor límit anual en 12 dels 20 punts de mesura, i en 11 d’ells s’ha superat en alguna ocasió el valor límit diari. La caracterització de les partícules denota que els factors que generen aquests valors són el transport i localment, determinades indústries i activitats extractives. Pel que fa als nivells de diòxid de nitrogen s’ha superat l’objectiu de qualitat de l’aire respecte la mitjana anual en alguna ocasió, mentre que no s’ha excedit el nombre de superacions permeses del valor límit horari.

d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural

L’àmbit d’actuació no afecta cap espai natural inclòs en el PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural); ni a àrees d’especial protecció designades en aplicació de les Directives 79/409/CEE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (modificada per la Directiva 97/49/CEE) incloses a la Xarxa natura 2000. Alhora, tampoc s’identifiquen espais inventariats com a zones humides incloses a la llista del Conveni de Ramsar, ni forests d’utilitat pública. Tampoc no afecta espais d’interès geològic. El tram afectat de la riera de Vallromanes es correspon amb un hàbitat d’interès comunitari no prioritari de pinedes mediterrànies (codi 9540), amb recobriment del 100%, que abasta una superfície de 2,7 Ha (vegeu imatge 4).

Imatge 4. Hàbitat d’interès comunitari no prioritari



8

e) Qualitat del paisatge S’ha de tenir en compte la presència la de la riera de Vallromanes i les zones de conreu que encara envolten el nucli urbà, actius paisatgístics del model agroforestal de la plana del Vallès. 2n. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental aplicables en l’àmbit del pla, establerts en la normativa internacional, comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables. L’ISA haurà d’establir i especificar els objectius i obligacions derivats de la normativa ambiental aplicable, recollint la justificació de les seves determinacions en relació al planejament de rang superior i a les mesures ambientals exigides per aquest. En aquest sentit cal recordar que en data 28 d’abril de 2008, es va publicar l’edicte d’informació pública de l’Avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona. Val a dir que la seva disposició transitòria 1a estableix que el planejament general l’acord d’aprovació inicial dels qual es publiqui amb posterioritat a la data esmentada, com és el cas, i que es resolguin definitivament a partir de l’entrada en vigor del Pla territorial, hauran de tenir en compte que aquest últim serà plenament vinculant. Per tant, es considera adient que els documents de les successives aprovacions tinguin en compte les previsions del Pla territorial, les quals s’incorporen a l’apartat d’objectius i criteris. Aquests objectius, criteris i obligacions a considerar hauran d’atendre, també, aquells derivats de diagnosis i auditories ambientals del territori, plans locals de mobilitat, Agenda 21 o les directrius i programes de la regidoria municipal de medi ambient. 3r. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del pla, d’acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei d’urbanisme. Vist l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació sectorial aplicable, a partir dels principis de sostenibilitat establerts als articles 3 i 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, s’exposen els objectius ambientals proposats, així com aquells altres objectius o precisions que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva) en el marc del present document de referència:

a) Model territorial i ocupació del sòl

• Promoure un creixement moderat de la urbanització • Cercar la compacitat del nucli urbà (evitar la fragmentació del territori) • Mantenir l’estructura orgànica del sòl no urbanitzable i el mosaic agroforestal • Evitar l’ocupació de sòl de l’entorn fluvial

b) Cicle integral de l’aigua

• Compatibilitzar el planejament i la preservació front als riscs d’inundació



9

• Protegir els recursos hídrics, la seva qualitat i el seu cicle natural c) Ambient atmosfèric

• Minimitzar els efectes sobre la qualitat de l’aire • Prevenir i corregir la contaminació acústica i lumínica • Potenciar l’ús d’energies renovables en les edificacions i en les activitats

d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural.

• Preservació d’àrees d’especial interès • Recuperar i preservar la integritat dels ecosistemes de ribera

e) Qualitat del paisatge

• Mantenir la visual paisatgística del nucli urbà envoltat de mosaic agroforestal

f) Residus

• Minimitzar la generació de residus en les fases de construcció i implantació • Facilitar la disponibilitat d’instal·lacions adequades

Vist l’avanç de pla i l’informe ambiental preliminar, i de conformitat amb l’exposat, es determinen els criteris ambientals següents, tot incorporant aquells altres criteris que s’ha considerat convenient introduir (en cursiva):

a) Model territorial i ocupació del sòl La superfície objecte del canvi de classificació del sòl no urbanitzable proposat (8 Ha) és quasi la mateixa que la superfície del nucli urbà central del municipi (9,8 Ha). Així doncs, el creixement proposat es considera desproporcionat en relació a l’estratègia assignada al municipi de Vilanova del Vallès pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), doncs el model desplegat no es correspon amb el d’un creixement moderat de la urbanització. Es recorda que el PTMB estableix l’estratègia de creixement moderat en aquells nuclis o àrees de mitjana o petita dimensió urbana que per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes. Així mateix, es recorda que aquesta estratègia assignada pel Pla territorial es basa en els criteris per a la planificació territorial, que entre d’altres, promouen moderar el consum de sòl i afavorir la diversitat del territori i mantenir la referència de la seva matriu biofísica, exposant que el planejament territorial, com el referenciat, ha d’atendre com a criteri bàsic que el desenvolupament econòmic i social no ha de comportar una pèrdua de la diversitat del territori, i és per aquest motiu que l’enteniment de la matriu biofísica ha d’ésser el referent principal.



10

Amb tot, es considera que caldria reconsiderar la proposta quantitativa de canvi de classificació d’aquests sòls no urbanitzables per tal de mantenir l’estructura orgànica del sòl no urbanitzable del límit oest del terme municipal la riera de Vallromanes i en el seu entorn.

b) Cicle integral de l’aigua Tot i que no s’ha obtingut resposta a la consulta efectuada a l’Agència Catalana de l’Aigua, en la redacció de l’ISA, caldrà tenir en compte els criteris establerts en el document anomenat “POUM. Avaluació ambiental en el planejament urbanístic”, adaptant-lo a les característiques del Pla, destacant els següents: Abastament 1. Descripció gràfica i escrita de la xarxa actual (incloent concessió d’aigües, etc.) i

de les noves propostes del planejament.

2. Necessitats d’aigua del creixement urbà que preveu el planejament vigent (volum anual i cabal continu). Es tindran en compte les dotacions del Pla Hidrològic corresponent.

3. Justificació del grau de suficiència de l’actual infrastructura en alta, incloent balanç d’aigua, amb els consums anuals i els previstos. En cas de problemes d’abastament, definició i justificació d’alternatives viables.

Sanejament 1. Especificació de la separació d’aigües: residuals domèstiques, residuals

industrials i pluvials.

2. Anàlisi de la infrastructura actual de sanejament, justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement planificat, i previsions d’actuació. Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Justificar que el retorn de pluvials no originarà afeccions a tercers.

3. Justificació d’adequació al Decret 130/2003, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis Públics de Sanejament, i adequació al PSARU 2005 (aprovat per Resolució MAH/2370/2006, de 3 de juliol, - DOGC 4679 de data 19/07/06).

Inundabilitat 1. Es demostrarà la compatibilitat del creixement urbanístic planificat d’acord amb

l’establert a l’article 6 “Directriu de preservació front als riscs d’inundació”, i la Disposició Transitòria Primera “Aplicació de la directriu de protecció front als riscos d’inundació en el cas de planejament general no adaptat a la Llei d’Urbanisme” i Segona “Estudis d’inundabilitat en cas de manca d’instrument de planificació hidràulica aprovat” del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.



11

2. En cas de que per demostrar l’esmentada compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat, es seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local” (Agència Catalana de l’Aigua. Març 2003). Destacar que en funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte la influència del transport sòlid sobre la làmina d’aigua. Per a la seva valoració, l’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC-RAS), i amb definició mínima 1:1.000

Afeccions ambientals Les actuacions del planejament hauran de ser coherents amb els “Criteris d’intervenció dels espais fluvials publicats”, redactats per l’ACA en març de 2002. c) Ambient atmosfèric Distribuir racionalment els usos en el territori per tal de que les emissions derivades dels usos industrials no afectin els residencials. Concentrar del transport de gran tonatge en zones apartades del nucli urbà. Proposar mesures correctores per evitar la generació de núvols de pols. Posar especial atenció a la mobilitat sostenible i a la previsió de zones d’aparcament que afavoreixin l’ús dels carrers per part dels vianants. Tenir especial cura i diligència en relació amb l’ordenança municipal reguladora de sorolls i vibracions. Garantir el compliment dels nivells d’immissió sonora establerts per la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica. Adequar-se als mapes de capacitat acústica d’àmbit municipal a què fa referència la Llei 16/2002 i a les zones de sensibilitat acústica que defineixen aquests mapes o, a manca d’aquests instruments, com a mínim, que es determinin aquelles zones de sensibilitat acústica alta, es fixin els nivells d’immissió màxim, s’assignin els usos i es regulin les activitats en congruència amb els nivells establerts. Garantir el compliment de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció de medi nocturn, i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament. En la construcció de les edificacions, caldrà tenir en compte el Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) i els criteris ambientals i d’ecoeficiència establerts per als edificis pel Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula la seva adopció.

d) Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural Recuperar i mantenir el sentit natural de l’hàbitat d’interès comunitari no prioritari de la riera de Vallromanes.



12

e) Qualitat del paisatge

Projectar les noves construccions respectant la tipologia tradicional. Es garantirà la regulació de materials, acabats, colors i imatge externa de les noves edificacions, justificant-ne la seva elecció. f) Residus Pel que fa a la gestió dels residus industrials, d’acord amb l’article 43 de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, caldrà que l’Ajuntament, per mitjà de llurs instruments de planejament urbanístic: - Fixin, si els pertoca de fer-ho, les reserves de sòl necessàries per a

l’emplaçament de les instal·lacions del servei de deixalleria. - Afectin, quan no tingui prioritat un servei o una dotació de titularitat municipal, les

reserves de sòl per a dotacions de cessió obligatòria i gratuïta dels plans parcials dels sectors industrials a les necessitats de reciclatge i tractament dels residus industrials.

Es recorda també que per a la recollida selectiva de residus, es disposarà dels diferents tipus de contenidors i la seva integració en la xarxa local de recollida selectiva i de valorització de residus generats. En aquest sentit es recorda que d’acord amb l’article 43 de la Llei 6/1993, caldrà preveure la reserva d’espais suficients en la xarxa viària per a la col·locació de contenidors o altres equipaments necessaris per a optimitzar la recollida i transport dels residus esmentats. Cal recordar també de cara al desenvolupament de la present figura de planejament que els residus d’enderroc, d’excavació i de la construcció que es generin en l’execució de les obres s’hauran de gestionar en instal·lacions autoritzades per l’Agencia de Residus de Catalunya i d’acord amb la normativa vigent en matèria de residus: Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus i el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. També exposa que l’Ajuntament no ha adoptat aquesta normativa, la qual cal tenir en compte en el desenvolupament del planejament que ens ocupa.

Amb l’objecte d’avaluar la sostenibilitat ambiental i l’assoliment dels objectius i criteris ambientals establerts, la Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament aportarà un quadre resum que inclourà els indicadors ambientals (els quals avaluen l’evolució comportada per la proposta) següents:

- Superfície per habitant de sòl urbà + sòl urbanitzable + sòl ocupat per sistemes

generals en sòl no urbanitzable. - Superfície de sòl no urbanitzable de protecció ambiental o agrícola. - Superfície de terrenys situats en les zones actualment inundables per als períodes de

retorn de 500, 100 i 50 anys.



13

b) Justificació ambiental de l’elecció de l’alternativ a d’ordenació proposada Caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori una descripció ambiental de les diferents alternatives, així com l’anàlisi ambiental d’aquestes atenent sobretot a l’emplaçament i la grandària del futur sector, a partir de l’assumpció dels requeriments ambientals, i dels objectius i criteris exposats per aquest document de referència, i fent servir l’estructura de vectors ambientals exposada. Així doncs, caldrà justificar també que l’alternativa escollida és la que menor impacte provoca sobre el medi. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents: 1r. La descripció de les característiques de les alternatives considerades L’informe ambiental preliminar inclou un anàlisi l’alternativa considerada (1) i l’alternativa zero. La justificació principal de les característiques de l’alternativa 1 es basa en que el factor tècnic de les explotacions necessita facilitat en el treball de la maquinària i les infraestructures internes necessàries per les explotacions que es volen portar a terme; aquests condicionants intervenen de manera cabdal en el disseny de l’ordenació i en l’espaiat i grandària de les zones establertes. 2n. L’anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de les seves determinacions estructurals, d’acord amb els objectius i criteris ambientals L’anàlisi d’alternatives realitzat per l’informe ambiental preliminar inclou en termes generals i d’acord amb els vectors ambientals utilitzats en aquest document de referència, els apartats i criteris següents:

Alternativa zero Sostenibilitat global del model Suposa una afecció nul·la al medi però no permet assolir els objectius de distribució racional dels usos que motiven la proposta de modificació, doncs suposaria la continuïtat de la coexistència dels usos industrials amb els residencials, esportius o educatius. Malgrat que a priori pot semblar que evita l’expansió del sòl urbà i urbanitzable, és evident que a llarg termini aquest fet serà inevitable ateses les reduïdes dimensions del nucli de població. Cicle de l’aigua No implica modificacions respecte de l’organització hídrica actual del municipi en la que els usos residencials comparteixen les xarxes de clavegueram i de subministrament d’aigua amb determinats usos industrials. Ambient atmosfèric Manté les afeccions atmosfèriques derivades de l’emplaçament de determinades activitats industrials dins el nucli urbà. Alternativa 1 Sostenibilitat global del model



14

Permet una millor distribució d’usos en el territori i un major aprofitament de les xarxes de comunicació i dels elements de distribució del trànsit. Cicle de l’aigua Representarà un increment de la demanda de recursos hídrics, però el fet de tenir millor distribuïts els usos industrials permet gestionar millora la demanda hídrica i els abocaments. D’altra banda es preveu una zona verda d’especial protecció de la vegetació i de la fauna de la ribera. Residus Suposarà un increment però no es preveu que siguin perillosos ni especials i es facilitarà la recollida selectiva i el tractament. Es pot valorar la possibilitat d’establir sistemes integrats de gestió. Biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural La conservació de la biodiversitat queda garantida pel disseny de la zona verda i el manteniment de la zona fluvial que suposa. Tanmateix representa una disminució del sòl no urbanitzable del municipi. Ambient atmosfèric Ateses les activitats que es pretenen instal·lar la modificació no implica riscos importants en quan a emissions ni contaminació lluminosa o electromagnètica.

Es conclou que caldrà revisar ambdues alternatives a partir d’aquest anàlisi realitzant una avaluació ambiental comparativa d’ambdues a partir dels objectius i criteris ambientals exposats en aquest document (i a partir dels tipus de vectors ambientals inclosos). A partir d’aquest anàlisi, en el qual es tindran en compte especialment els aspectes de grandària del futur sector relacionats amb l’estratègia de creixement moderat del PTMB, i el manteniment de l’estructura orgànica del sòl no urbanitzable del límit oest del terme municipal i la riera de Vallromanes i el seu entorn. En aquest sentit caldrà avaluar la possibilitat d’incloure un tercer escenari (alternativa 2) en l’anàlisi, que com a via del mig compleixi amb els criteris del planejament territorial i ambiental, i amb els pròpiament tècnics i de desenvolupament econòmic. 3r. La justificació ambiental de l’elecció de l’alternativa seleccionada Un cop realitzat l’anàlisi, aquest donarà arguments per tal de justificar l’elecció de l’alternativa que finalment es porti a terme. c) Descripció ambiental del pla d’acord amb l’alter nativa d’ordenació adoptada Un cop triada l’alternativa menys impactant per al medi ambient, caldrà que l’informe de sostenibilitat ambiental incorpori una descripció ambiental d’aquesta alternativa escollida en la qual s’identifiqui i quantifiqui la transformació del sòl i les demandes de recursos derivades, considerant la descripció de les mesures preventives i correctives previstes. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents:



15

1r. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi ambient 2n. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les demandes addicionals de recursos naturals i d’infraestructures de sanejament, de gestió de residus i similars derivades de l’ordenació proposada 3r. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient Descripció completa i argumentada de les mesures adoptades per al foment de l’eficiència energètica, l’estalvi de recursos, la millora de la biodiversitat i de la connectivitat ecològica, la sostenibilitat i l’ecoeficiència en l’edificació, la qualitat del paisatge, etc., incloses aquelles predeterminades per plans de rang superior. En tot cas, s’especificaran les mesures protectores o correctores relacionades amb el medi ambient, incloent les dirigides a la conservació i millora del patrimoni natural, a la correcció dels deterioraments ambientals preexistents i a la supressió, reducció o compensació dels efectes significatius sobre el medi ambient produïts per les determinacions del pla. d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient L’informe de sostenibilitat ambiental haurà d’identificar, descriure i avaluar cadascun dels efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, agrupats per vectors ambientals. La caracterització d’aquests efectes pot fer-se segons les tipificacions següents: secundari; acumulatiu; sinèrgic; a curt, mitjà o llarg termini; permanent o temporal; positiu o negatiu. Així mateix, caldrà concretar específicament per a cadascuna d’aquestes afeccions significatives detectades les mesures previstes per a prevenir-les, reduir-les i, en la mesura del possible, contrarestar-les. 1r. Els efectes sobre els recursos naturals 2n. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d’acord amb l’apartat a) 3r. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l’ordenació prevista pel pla e) Avaluació global del pla i justificació del comp liment dels objectius ambientals establerts L’informe de sostenibilitat ambiental haurà de justificar el compliment, per part de l’ordenació proposada pel pla, dels objectius ambientals establerts en el present document de referència, l’informe previ de sostenibilitat ambiental i qualsevol altre formulat com a resultat



16

del procés de redacció del document. Concretament, els apartats que caldrà desenvolupar en aquest punt són els següents: 1r. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els requeriments ambientals assenyalats a l’apartat a) 2n. L’avaluació global del pla, tenint en compte l’anàlisi comparativa dels perfils ambientals inicial i resultant de l’àmbit del pla, d’acord amb l’apartat anterior i les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l’apartat a) 3r. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes f) Síntesi de l’estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una ressenya dels objectius i criteris ambientals fixat s, i l’explicació justificada de l’avaluació global del pla 7. VALORACIÓ AMBIENTAL DELS OBJECTIUS I ELS CRITERI S GENERALS DEL PLA, DE LA JUSTIFICACIÓ DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES I DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES DE LA PROPOSTA D’ORDENACI Ó Vist l’avanç del pla, l’informe ambiental preliminar i la legislació aplicable, s’ha vist la necessitat que la present Modificació puntual de planejament general incorpori i doni resposta a una sèrie d’objectius i criteris ambientals no contemplats. En aquest sentit, caldrà fer una revisió de la proposta en contrast amb altres alternatives que assegurin una millor integració en la matriu biofísica i en l’estructura territorial del municipi. Així caldrà assegurar que l’alternativa finalment escollida doni resposta a tots els objectius i criteris plantejats en el identificats en l’apartat 6.a.3 del present document de referència, així com a d’altres que puguin sorgir durant el procés de redacció del pla. A partir d’aquest anàlisi, en el qual es tindran en compte especialment els aspectes de grandària del futur sector relacionats amb l’estratègia de creixement moderat del PTMB, i el manteniment de l’estructura orgànica del sòl no urbanitzable del límit oest del terme municipal i la riera de Vallromanes i el seu entorn. 8. IDENTIFICACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES A FECTADES I DEL PÚBLIC INTERESSAT Les actuacions d’informació i consulta relacionades amb la Modificació puntual de la revisió del pla general d’ordenació objecte del present expedient, en relació al procediment d’avaluació ambiental, es realitzaran de conformitat amb els articles 23 i 115 del Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat per Decret 305/2006, de 18 de juliol. La fase de consultes sobre el document d’aprovació inicial, que inclourà l’ISA, es realitzarà per l’òrgan promotor a les Administracions públiques afectades i al públic interessat que es cita a continuació, sense perjudici que siguin consultats altres organismes segons la legislació vigent.



17

7.1 Administracions públiques afectades

- Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental dels Serveis Territorials a Barcelona del Departament de Medi Ambient i Habitatge

- Agència Catalana de l’Aigua - Programa de Planejament Territorial. Secretaria per a la Planificació Territorial.

Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 7.2 Públic interessat

- DEPANA - Lliga per a la defensa del patrimoni natural - ADENC – Associació per a la defensa i l’estudi de la Natura

Barcelona, 23 de juliol de 2008 Vist i plau,

Download - Generalitat de Catalunya Departament de Medi … · MODIFICACIÓ PUNTUAL DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT AL SECTOR ... Caldrà que l’ISA completi aquesta descripció

Top Related