Pablo Gargallo: El profeta

Fitxa tècnica

Títol: El profeta.

Autor: Pablo Gargallo ( Maella,1881 –Reus, 1934).

Cronologia: 1933 (guix), 1936 (bronze).

Tipologia: escultura exempta.

Material: bronze.

Mides: 235 x65 cm.

Estil: cubista.

Tema: religiós.

Localització: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia (Madrid) i Museo Gargallo (Saragossa).

Obres del mateix autor:

Petita voluptuositat agenollada (1907) Petita ballarina (1927)

Kiki de Montparnasse (1928) Greta Garbo amb pestanyes (1930)

Biografia de l’autor

L’any 1903 Gargallo va viatjar per primera vegada a Paris, on s'instal·làfinalment l’any 1923. El contacte amb les avantguardes parisenques i,més concretament amb Picasso, va propiciar un canvi d’orientació en laseva obra. L’escultor es va aproximar al Cubisme i a l’Expressionisme i esva mostrar sensible també a l’influència de l’art primitiu. En aquestalínia, a partir de làmines primes de metall, creà esculturescaracteritzades pel joc entre el volum i el buit.

Pablo Gargallo va emigrar amb la seva família, l’ any1888, a Barcelona, on es van instal·lar. Allí vaestudiar a l’Escola de Llotja i es va relacionar amb elgrup d’artistes i arquitectes modernistes quefreqüentaven el cafè Els Quatre Gats. ElModernisme va influir fortament en les sevesprimeres escultures.

Jeune fille à la frange (1913-1914)

Pablo Picasso (1913)

Descripció formal

El profeta, considerada l’obra principal del’escultor aragonès, representa una figurahumana feta a base de planxes de metallretallades, estructurades al voltant d’un eixcentral format pel cap, la columna vertebral ila cama esquerra.

A partir d’aquest eix, s'endevinen lesdiferents parts del cos, elaborades totes permitjà de lleugeres planxes metàl·liques quees desenvolupen en el buit, de manera quel’aire passa a ser una part intrínseca del’escultura. Aquest buit permet un joc moltinteressant de formes còncaves iconvexes, una combinació d ‘espais buits iplens que aporta a l’escultura una granexpressivitat i causa un fort impacteemocional.

En aquesta mateixa línia, lapresència de les diferentsplanxes dentades que donenforma als cabells i a les robesconfereix tensió al conjunt i ungran dinamisme formal.

Finalment, també és interessantdestacar com el joc de corbes icontracorbes de les planxes demetall accentuen encara més elscontrastos de llum i ombra, iforma allò que l’escultor vaanomenar volum virtual , és adir, que pot ser envoltat perl’espectador.

Temàtica

La mística figura del profeta ésrepresentada per Gargallo amb totala força, derivada d’una expressivitatgestual extraordinària. Lafigura, coberta amb una pell, aixecaenlaire amb fermesa el braçdret, mentre que a la mà esquerraaguanta amb autoritat un bàcul. Laseva actitud de repte convida aseguir-lo a causa de la intensa forçaque desprèn, tant físicament comespiritualment.

Temàtica

Més que un tema religiós, laimatge representa la força de laparaula, el magisteri de laveritat com a camí a seguir. Uncamí que, de formapoderosa, el personatgeassenyala amb l’energia del seugest.

Aquesta és l’escultura més grande Gargallo, i alhora, també lamés coneguda. L’autor, peròmai no la va poder veure fosaen bronze per manca derecursos econòmics.

Models i influències

En El profeta se sintetitzen bonapart de les influències principalsque va rebre l’escultura de PauGargallo. En primer lloc calassenyalar que l’escultor aragonèsva seguir els passos del cubismepictòric de Pablo Picasso,superposant els diferents plans dela figura per crear formessubjectives. Aquesta característicaes pot observar plenament en elrostre.

Pablo Picasso: Retrat d’Ambroise Vollard (1910)

En segon lloc, cal remarcar laproximitat que mostra lafigura, que integra els principisexpressionistes, tant en la sevaforça com en la seva sensibilitat.I en tercer lloc també s’hi podendescobrir reminiscències de l’artprimitiu presents en artistescom l’escultor Brancusi i elpintor Modigliani.

Amedeo Modigliani: Retrat de Jeanne Hebuterne (1919)

Constantin Brancusi: El petó (1907)

L’obra de Gargallo és un dels millors exemples de la conquestamés revolucionària de l’escultura contemporània: la introducciódel buit com a element volumètric, solució que també estàpresent en altres escultors contemporanis, com, per exemple,Henry Moore.

Figura jacent (1951)