Jornada Internacional
“El jardí com a font històrica.
Mesopotàmia, Egipte, Grècia i Roma”
Barcelona, 29 de gener de 2018
Imatge: Tomba de Nebamun (Vall dels Nobles, Luxor, Egipte, aprox. 1.400 a.C.)
1.- INTRODUCCIÓ A LA JORNADA.
Què podem aprendre de cada època a través dels seus jardins? En aquesta
Jornada Internacional abordarem com van ser els primers jardins de la tradició
occidental. I com a través d'aquests podem conèixer aspectes fonamentals de l'època en
que es van construir. Tractarem el jardí antic com una font de la Història.
Podríem assimilar els jardins a documents no escrits sobre les relacions entre
l'home i natura, que descriuen com aquestes han anat canviant al llarg de la història.
Així, en el jardí es sintetitzen les formes de controlar i domesticar els elements que
l'envolten: l'orografia del terreny, les aigües, els animals, les plantes. I en el seu principi
es confon amb l'origen de l'agricultura i del control del medi com podem veure en les
representacions pictòriques o escrites que ens han arribat dels jardins de Mesopotàmia i
d'Egipte. Tanmateix, al jardí no hi trobem només plantes, no és un hort amb espècies
ornamentals, és un espai carregat de simbologia, on es condensa l'art, la cultura i el
pensament d'una societat o d'una cultura determinada. Sovint, com a la Grècia clàssica
un lloc sagrat que acompanyava els temples i espais de culte o de reflexió. Des de
sempre, l'home troba en el jardí un lloc idíl·lic, la representació d'un món idealitzat, un
estímul pels sentits com eren els jardins d'esbarjo de les vil·les romanes. I al mateix
temps el jardí proporciona indrets i situacions on assossegar la ment i tenir cura del cos.
Roma, que s’inspira en el jardí grec, convertirà el jardí privat en un objecte de luxe i de
representació social. Convé ressaltar que aquestes experiències han estat comunes en
totes les cultures al llarg del temps.
Volem estudiar els jardins antics de manera global e interdisciplinària. La
botànica ens diu com eren els jardins antics, el què, però ens cal també l’enfocament
històric per entendre el per què. Els jardins antics ens informaran del nivell econòmic
dels seus propietaris, de les seves preferències estètiques, de les modes, del que volien
transmetre als seus contemporanis.
Els models estètics dels jardins grecoromans seran els que inspiraran els jardins
renaixentistes i neoclàssics. La seva repercussió en la societat actual és fortíssima.
Apropar-nos als jardins antics no és banal. A l’antiguitat eren fonts de plaer i ara són per
nosaltres fonts de coneixement.
2.- PROGRAMA
EL JARDÍ COM A FONT HISTÒRICA:
MESOPOTÀMIA, EGIPTE, GRÈCIA, ROMA.
Dilluns 29 de gener 2018.
Sala Gran (4art pis).
Organitzadors:
- Lluís Pons Pujol (Prof. Agregat de l’Àrea d’Història Antiga, Depart. d’Història i
Arqueologia de la UB).
- Carme Farré (Biòloga, UAB i Paisatgista, D. P. L. G. École Supérieure de Paysage de
Versailles, ICEA).
- Carmen Hilario (Arquitecte Tècnic, ICEA).
Secretaria tècnica : Dr. Jordi Pérez (CEIPAC, Universitat de Barcelona); Sr. Joan
Rodríguez Segura (Università di Padova-CEIPAC, Universitat de Barcelona).
Seu: Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat de Barcelona (C/
Montalegre, 6.- 08001 Barcelona). Sala Gran (4t pis).
Institucions col·laboradores: Universitat de Barcelona, Institució Catalana d’Estudis
Agraris (ICEA-IEC), Residencia de Investigadores-CSIC (Barcelona), CEIPAC; EPNet;
Col·lecció Instrumenta (Publicacions UB).
Empreses col·laboradores: APEVC; MASSÓ; MOIX; SANTIN; SORIGUE;
URBASER.
PROGRAMA
10.00h.- Presentació Jornada:
- Organitzadors: Sr. Prof. Dr. Lluís Pons Pujol (UB); Sra. Carme Farré Arana
(ICEA); Sra. Carme Hilario (ICEA).
- Sr. Dr. Luis Calvo Calvo (coordinador CSIC Catalunya).
- Sr. Jordi Sala Casarramona (IEC-President ICEA).
- Autoritats acadèmiques.
Sessió matí.
Presidència: Sr. Prof. Dr. José Remesal Rodríguez
(Real Academia de la Historia, Universitat de Barcelona)
10.30h.- “The amazing gardens of Nineveh: Landscaped Assyrian royal parks as
expression of world dominion”, Sr. Prof. Dr. Ariel M. Bagg (Ruprecht-Karls-
Universität Heidelberg).
11.00h.- “Les jardins dans l'Egypte ancienne”, Sra. Dra. Marguerite Erroux-Morfin
(Université Paul-Valéry- Montpellier III).
11.30 - 12.00h.- pausa – café.
12.00h.- “Bosque y jardín en la Grecia antigua: el proceso de naturalización de la
cultura”, María Cruz Cardete (Universidad Complutense de Madrid).
12.30h.- “Horti Pompeiani”, Sr. Dr. Luis Amela Valverde (Societat Catalana de
Numismàtica, Asociación Numismática Española).
13.00 h. Preguntes. Debat.
13.30-15.00h – Pausa-dinar.
Sessió tarda I.
Presidència: Prof. Dr. Alfredo Buonopane
(Università degli Studi di Verona)
15.00h.- "Fouler le jardin romain", Sra. Dra. Amina-Aïcha Malek (AOROC UMR 8546
CNRS-ENS PSL).
15.30h.- “Jardins a l'Empúries romana. Problemes de interpretació i propostes de
presentación”, Sra. Dra. Marta Santos Retolaza (MAC-Empúries); Sr. Dr. Pere
Castanyer Masoliver (MAC_Empúries).
16.00h.- “Enfoques metodológicos en el estudio de los jardines romanos”, Sr. Dr. Lluís
Pons Pujol (Universitat de Barcelona).
16.30 - 17.00h.- pausa – café.
Sessió tarda II.
Presidència: Prof. Dr. Josep Padró Parcerisa
(Universitat de Barcelona)
17.00h.- “Designed roman seaside landscape. The case of Southern Lusitania (Algarve,
Portugal)”, Sr. Prof. Dr. Felix Teichner (Philipps-Universität Marburg); Sra. Dra. Beate
Brühlmann (Universität Trier).
17.30h.- “Vegetació i jardins a les ciutats romanes. Barcino com a exemple”, Sra.
Carme Miró i Alaix (Servei d’Arqueologia de Barcelona); Sr. Jordi Ramos; Sr. Prof. Dr.
Santi Riera Mora (Universitat de Barcelona).
18.00h.- “Los jardines del Gran Rey de Persia”, Sr. Prof. Dr. Manel García Sánchez
(Universitat de Barcelona).
18.30h.- “I giardini funerari nelle testimonianze epigrafiche”, Sr. Prof. Dr. Alfredo
Buonopane (Università di Verona).
19.00 h. Preguntes. Debat.
