COMPOSICIÓ IVWassily Kandinsky

Fitxa tècnica

Títol: Composició IV (Batalla)

Autor: Wasily Kandinsky (Moscou, 1866 – París, 1944)

Cronologia: 1911Tècnica: oli sobre tela.Mides: 1,59 x 2,50 m.Estil: abstracte.Tema: lluita entre cavallers.Localització:

Kunstammlung Nordrhein-Westfalen (Düsseldorf)

Obres del mateix autor:

Old town II (1902) Tardor a Baviera (1908)

Primera aquarel·la abstracta (1910?)

Composició VI (1913)

Dades biogràfiques de l’autor

Wasily Kandinsky està considerat el pioner en la creació de l’art abstracte. Després d’abandonar la carrera d’advocat, Kandinsky es va traslladar a Munic, a l’edat de 30 anys, per començar una trajectòria artística en la qual va obtenir un ampli reconeixement. Cofundador juntament amb Franz Marc del grup expressionista alemany Der Blaue Reiter

(“El genet blau”) l’any 1911, va arribar a l’abstracció en una data no gaire precisa, entre el 1910 i el 1913, amb la creació de la primera aquarel.la abstracta. El començament de la Primera Guerra Mundial el va dur a tornar a Moscou, on va rebre nombrosos reconeixements acadèmics.

La no-adhesió als principis artístics del règim comunista, portaren Kandinsky a tornar a Alemanya l’any 1921, reclamat per l’escola d’art de la Bauhaus. En aquest centre de disseny va exercir com a professor entre els anys 1922 i 1933, i va desenvolupar en la seva obra un estil abstracte de tendencia geomàtrica. La pressió del nazisme a Alemanya el va fer viatjar a París, on va desenvolupar una obra pròxima al Surrealisme.

Kandinsky va plasmar la seva revolució pictòrica en dos llibres: De l’espiritual en l’art (1912) i Punt i línia damunt el plà (1926)

http://epdlp.com/pintor.php?id=280

Context històric

Eren els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial, la primera dècada del segle XX, una de les èpoques més complexes de la història de la pintura. Anys de calma tensa a Europa: els conflictes bèl·lics havien quedat relegats a la perifèria de les colònies. Anys d’avenços tecnològics espectaculars – l’electricitat, els antibiòtics, la ràdio i el telègraf, l’automòbil - però també de consciència de crisi . Crisi en el sentit de canvi, de transformació: un món nou havia de sorgir a partir de l’esfondrament del que hi havia.

http://www.edu365.cat/batxillerat/art/expressio/el_quadre_exp.htm

Des del punt de vista científic, en aquests anys es trasbalsà la visió del món que s’havia anat construint des del Renaixement: l’univers estable, fix i immòbil definit per les lleis de Newton desaparegué com a sistema de referència. Amb la teoria de la relativitat d’Einstein (1905) i la teoria de l’àtom de Rutherford (1912), matèria, espai i temps passen a ser magnituds variables, l’univers, és un flux constant en el qual no es poden establir referències objectives. En la física clàssica, la massa d’un cos constituïa una magnitud fixa i invariable, però segons la teoria de la relativitat, la massa d’un cos en moviment no es constant, sinó que augmenta a mesura que augmenta la velocitat a la que aquest cos es mou. D’altra banda, aquesta mateixa massa no era el tot compacte que percebem a través dels sentits, sinó un conjunt de partícules unides per relacions de força.

Descripció formal

Conjunt de línies i colors, independents, formant un entortolligat de línies que expressen amb els colors un violent moviment a l’esquerra del quadre, i a la dreta trobem una suavitat de formes amb una gamma de colors més harmònica, sensació de tranquil·litat. Al centre dues línies negres, verticals i gruixudes, que travessen el quadre de dalt a baix.

Elements plàstics: Una simfonia de color i formes

El predomini del color és total i absolut i ens obliga a mirar d’un costat a l’altre del quadre .Colors vius i molt contrastats.

Domini de les tonalitats groguenques amb disputa amb els blaus, vermells i verds.

Blau fort al centre

Groc, verd i violat

Es volen crear acords cromàtics que produïssin en l’espectador sentiments d’equilibri i dissonància

• La línia ocupa un paper bàsic, La línia negra és també junt amb el punt (el punt en protagonista, amb el color moviment dóna lloc a la línia).

Traços forts, segurs, que marquen formes entre reals i abstractes.

Predominen les línies rectes, verticals i diagonals, fa servir corbes en algunes parts

• “El color és el mitjà per exercir una influència directa sobre l’ànima.El color és la tecla, l’ull, el martellet.L’ànima és el piano amb moltes cordes.L’artista és la mà que fa vibrar l’ànima humana.”

(Wasily Kandinsky)

Clara consciència compositiva: dues parts Senyals pictogràfiques

Costat dret: entortolligament de línies esmolades i dentades que expressen amb els colors un violent moviment

Centre de la composició: dues línies negres, verticals i gruixudes que travessen de dalt a baix

Costat esquerra: tranquil·litat que ve donada per la suavitat de les formes i per una més harmònica gamma de color

• Tot sura en un espai sense de gravetat. Les formes es dilueixen en un mar de colors contrastats de contorns fluids

Clar dinamisme: Colors i línies s’organitzen com si es tractés d’una dansa. Segons la disposició de colors i grafismes, sensació de repòs o dinàmica.

Harmonia de colors, formes i línies. Cada color, és un so. Mirar el quadre és igual que escoltar una simfonia musical de colors i formes. Cada nota aquí es converteix en un to, una línia, una forma.

Dificultat en contruir les línies estructurals: taques de color.

Al ser bàsicament abstracte, la perspectiva desapareix.

Taques i línies es troben en la superfície, disposades segons li sembla al pintor.

No imita la realitat. No hi ha focus de llum, però sí simbologia dels colors (groc: cridaner, blau: intens)

Expressivitat: expressa la sensació del pintor, per exemple al escoltar música (Wagner) que tradueix les notes i ritmes musicals a colors i línies. Vol representar un nou món, de colors i formes, ple d’expressivitat.

Interpretació

Composició IV mostra una sèrie de línies, colors i formes desconnectades de la realitat. Està dominat per colors molt vius, que expressen un estat emocional. Cada color comunica un sentiment i equival a un so. Música i pintura estan unides, tal com deia Kandinsky en el seu llibre Sobre el qué és espiritual en l’art (1911). Els colors i les formes eren per a ell els mitjans més purs per expressar una emoció. Per aconseguir aquesta essència de l’art es situà, com amb la música, davant d’una sèrie de formes immaterials. Va buscar un ritme, la construcció abstracta, el dinamisme del color. Les obres d’aquesta època, que contrasten amb les posteriors, més geomètriques, s’anomenen “període dramàtic”, i conserven sovint, com és el cas de Composició IV, ressons figuratius, relacionats amb els seus primers temes de llegendes, genets, muntanyes, batalles i religió. Kandinsky fou l’iniciador de l’art abstracte, el qual s’estendrà per Europa i USA. després de la II Guerra Mundial. La seva pintura eruptiva i lírica prefigura el dibuix informal dels anys 50. Ell allibera del tot el color dels seus lligams amb l’objecte. La seva aportació a l’art abstracte és tant teòrica com pràctica.

InterpretacióCastell damunt d’un turó de color blau

Arc de Sant Martí entre muntanyes

Dos cosacs a cavall lluiten amb els seus sables per sobre l’arc de Sant Martí

Dues figures vestides

Muntanya de perfil dentat

Parella d’amants

Tres cosacs amb barrets vermells i dues llances

Una llegenda medieval ? – Una batalla apocalíptica ? Kandinsky afirmà que no pretenia donar al seu quadre un caràcter narratiu, però la majoria d’elements són identificables.

A partir de 1909 realitza tres extenses sèries de quadres que anomena: Impressions, Improvisacions i Composicions.

Impressions

Impressió directa a partir de la natura, de l’exterior.

Improvisacions

Impressió inconscient que sorgeix espontàniament del món interior de l’artista.

Composicions

resultat d’una elaboració lenta a partir d’impressions i improvisacions prèvies

Composició VIII (1923)

Composicions: Llenguatge calculat i precís com la música i les matemàtiques

Composició IV . 1911. Kunstammlung Nordrhein-Westfalen, Düsseldorf

Dibuix per a Composició IV, 1911, Musée Centre Georges Pompidou, París

Tate Gallery. Londres

1913

Composició VI

Composició VII

Composició VII (fragment)

De l’espiritual en l’art (1911) És una anàlisi dels efectes expressius del color i la seva

correspondència amb les formes abstractes. Els colors s’agrupen en grups oposats que corresponen als contrastos de complementaris. Punt i línia damunt el pla (1926)

És el resultat de les seves reflexions teòriques i dels apunts de classe dels anys de treball com a professor. Analitza la correspondència entre els elements del dibuix i els seus efectes: una línia vertical és càlida i l’horitzontal és freda, la diagonal expressa moviment; si és ascendent és vitalitat; si és descendent, decadència. L’ horitzontal és la mort, el principi passiu; la vertical, la vida, el principi actiu.

Kandisnsky estableix relacions entre la música i la pintura: dels colors diu que el blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el més fosc el contrabaix. El groc es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revés. L’equilibri ideal es troba en el verd... La calma... No es mou en cap direcció, no demana res...

Models i influències

L’obra de Kandinsky va estar molt influenciada per la música, com hem vist, ja que en aquest art hi trobà una gran llibertat compositiva, que va voler traslladar a la pintura. Aquesta va ser la raó de que per a Kandinsky el més important era l’harmonia pictòrica dels dos elements bàsics: color i línia. El tema (contingut) passava a segon terme o desapareixia. La seva obra ha influït a tots els artistes que han treballat en el camp no figuratiu (sense relació amb la realitat material o sensorial).

Número 1. Jackson Pollock

Suitcase abstract. Franz Kline