Transcript
Page 1: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

CMCCiències per al món contemporani

ISBN: 978-84-682-4325-2

9 788468 2432521 3 1 5 4

M. D. Torres LobejónH. Argüello MiguélezM. Delibes de CastroB. Mingo ZapateroM. Olazábal MoránR. Rodríguez Bernabé

BAT

XILL

ERAT

CMC

CIÈN

CIES

PER

AL

MÓN C

ONTE

MPO

RANI

ic en sV iv es V

Page 2: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

Índex

2 L'UNIVERS I EL SISTEMA SOLAR 20

1. L'Univers

2. L'origen de l'Univers: el Big Bang

3. Investiga. L'evolució de l'Univers

4. L'estructura de l'Univers

5. Els estels

6. Descobreix. La tecnologia ens apropa l'Univers

7. El Sistema Solar8. Descobreix. Els planetes del Sistema Solar

i els seus satèl·lits (I)9. Descobreix. Els planetes del Sistema Solar

i els seus satèl·lits (II)Síntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

1 EL TREBALL CIENTÍFIC 2

1. La ciència2. Procediments del treball científic3. La informació científica4. Investiga. Blogs, textos, grups de treball i debats

5. La història de la ciènciaSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

3 TECTÒNICA DE PLAQUES 46

1. L'interior de la Terra2. La Deriva Continental3. L'expansió dels fons oceànics4. El moviment de les plaques litosfèriques5. Descobreix. Conseqüència del moviment de les plaques

6. La litosfera oceànica7. L'activitat als límits de plaques8. Investiga. Conseqüències de l'activitat sísmica i volcànicaSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

4 ORIGEN I EVOLUCIÓ DELS ÉSSERS VIUS 70

1. L'origen de la vida2. Origen i evolució cel·lular3. L'evolució dels éssers vius4. Les proves de l'evolució5. L'evolució humana

6. Cronologia de l'evolució humana7. Investiga. Grans fites en l'estudi de l'evolució humanaSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

5 LA SALUT. MALALTIES INFECCIOSES 94

1. La salut i els hàbits de vida saludables2. Descobreix. La salut i el medi ambient3. Alimentació i salut4. Trastorns alimentaris5. Les malalties infeccioses

6. Descobreix. Principals agents i malalties infeccioses7. La defensa davant de les infeccions8. Investiga. La nova medicina: diagnòstics i tractamentsSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

6 LES MALALTIES NO INFECCIOSES 118

1. Les malalties no infeccioses2. Malalties que afecten sistemes3. El càncer4. Malalties metabòliques, endocrines i mentals

5. Altres malalties6. Investiga. Prevenció i tractament de les malaltiesSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

7 EL TRACTAMENT DE LES MALALTIES 138

1. El diagnòstic de la malaltia2. El tractament de la malaltia3. La teràpia del càncer4. Les medicines alternatives

5. La producció de medicaments6. Investiga. L'ús racional de la sanitat i dels medicamentsSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

Page 3: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

8 LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158

1. Fites científiques de la revolució genètica2. L'ADN és la clau de la vida3. L'expressió dels gens: la síntesi de proteïnes4. El codi genètic i les mutacions

5. El genoma humà6. Investiga. Les tècniques d'anàlisi de l'ADNSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

10 EL SISTEMA TERRA I ELS IMPACTES AMBIENTALS 202

1. El sistema Terra i l'impacte humà

2. El canvi global i climàtic

3. L'impacte global i la contaminació atmosfèrica

4. Contaminació de l'aigua

5. El cicle del carboni i l'escalfament global

6. Els cicles del nitrogen i el sofre i la pluja àcida

7. El cicle del clor i la capa d'ozó 8. Descobreix. Índexs de contaminació de l'aire i de l'aigua 9. Els residus: la Terra com a abocador10. Desertificació i desforestació11. Investiga. Tractats i protocols mediambientalsSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

9 BIOTECNOLOGIA 178

1. La biotecnologia i les seves aplicacions

2. La tecnologia d'ADN recombinant

3. L'enginyeria genètica i les seves aplicacions

4. Biotecnologia i indústria

5. Aplicacions terapèutiques de la biotecnologia

6. Investiga. Biotecnologia, agricultura i alimentació7. Les tècniques de clonatge cel·lular i les seves aplicacions8. Cèl·lules mare i clonatge terapèutic9. La reproducció assistidaSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

14 MAQUINARI I PROGRAMARI 292

1. Senyals analògics i digitals2. Digitalització d'imatges3. Digitalització del so4. Estructura física d'un ordinador: maquinari5. Perifèrics d'un ordinador6. Estructura funcional d'un ordinador

7. Descobreix. Emmagatzematge de la informació8. Suport lògic d'un ordinador: programari9. Investiga. Nous dispositius mòbilsSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

13 EL FUTUR, AVUI DIA: INTERNET I LES TIC 274

1. Com ens comuniquem2. Telecomunicacions via satèl·lit3. Xarxes informàtiques4. Internet: la xarxa de xarxes5. El correu electrònic i les xarxes socials

6. Investiga. Internet: ahir i avui7. Descobreix. TIC: tecnologies de la informació i de la

comunicacióSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

11 DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE I RECURSOS 230

1. Els recursos naturals2. Combustibles fòssils i energia nuclear3. Les energies renovables4. L'aigua com a recurs5. Recursos de la biosfera i de la geosfera

6. El desenvolupament sostenible7. Investiga. La petjada ecològicaSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

12 NOVES NECESSITATS, NOUS MATERIALS 252

1. La humanitat i l'ús dels materials2. Un material tradicional: la fusta3. Materials metàl·lics4. Polímers, ceràmiques i compòsits5. Descobreix. Materials en la societat del segle XXI

6. La tecnologia del futur: nanotecnologia7. Investiga. La nanotecnologia en la nostra vida diàriaSíntesi / Informa't i opina / Espai web / Treballa al laboratori / Aplica el mètode científic / Activitats

Page 4: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

INTRODUCCIÓ

Breu introducció i índex dels continguts.

Títol i pregunta clau general del tema.

Preguntes relacionades amb la fotografia o la il·lustració.

Documents que complementen els continguts principals. Activitats per integrar la informació del

text i els documents.

PÀGINES EXPLICATIVES

Pàgines estructurades en apartats i subapartats que recullen els continguts essencials del tema.

A través del tiching s'accedeix a Internet per ampliar els continguts.

Promouen el desenvolupament de les habilitats competencials relacionades amb l'adquisició de nous coneixements, i ho fan a través d'un conjunt variat de documents. Es presenten en dos formats: Investiga i Descobreix.

PÀGINES MONOGRÀFIQUES

Documents sobre el tema proposat.

Activitats competencials per desenvolupar habilitats de raonament.

Com és aquest llibre?

Fotos, mapes, esquemes, dibuixos, o gràfics que presenten els continguts en un format no textual.

Proposa investigar un aspecte específic del tema a partir de documents.

INVESTIGA

Presentació del tema proposat amb la informació bàsica per comprendre els documents.

Descripció de l'objectiu que es pretén assolir.

Page 5: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

Lectura i reflexió sobre continguts relacionats amb el tema.

SÍNTESI I ACTIVITATS FINALS

INFORMA'T I OPINA

Activitat de recerca utilitzant el suport digital.

ESPAI WEB

Resum dels continguts principals del tema.

SÍNTESI

Activitats per comprovar el que s'ha après.

Activitats per familiaritzar-se amb el mètode científic i dissenyar un projecte experimental senzill.

APLICA EL MÈTODE CIENTÍFIC

Vocabulari per consolidar la terminologia específica.

Pregunta global que l'alumnat ha de respondre després de treballar el tema.

DEFINEIX CONCEPTES CLAU

RESPON A LA PREGUNTA INICIAL

Pàgines destinades a aprofundir en aspectes destacats del tema d'una manera visual i integradora.

DESCOBREIX

Introducció sobre el contingut a descobrir.

Documents que aporten informació.

Activitat procedimental que permet fer pràctiques experimentals relacionades amb aspectes estudiats.

TREBALLA AL LABORATORI

Exercicis per practicar les competències científiques i que ajuden a consolidar els continguts apresos en el tema.

ACTIVITATS

Page 6: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

El premi Nobel és un guardó interna-cional que s'atorga cada any a perso-nes que hagin dut a terme recerques excel·lents o hagin prestat contribu-cions notables a la societat. Es va ins-tituir l'any 1901 per voluntat d'Alfred Nobel, inventor de la dinamita i in-dustrial suec, que ho va estipular al seu testament.

Per reconèixer la tasca investigadora dels científics, el premi Nobel es con-cedeix en els camps de la ciència se-güents: física, química i medicina.

La ciència és un motor de desenvolu-pament, de manera que no es concep un país desenvolupat sense impor-tants polítiques i pressupostos que es-timulin la recerca científica.

CONTINGUTS

1 La ciència

2 Procediments del treball científic

3 La informació científica

4 Blogs, textos, grups de treball i debats

5 La història de la ciència

1 EL TREBALL CIENTÍFICQuins són els procediments del treball en la ciència?

Page 7: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

Marie Curie (1867-1934) al seu laboratori.

• Saps en quines especialitats es va atorgar dues vegades el premi Nobel a Marie Curie?

• Quines van ser les seves línies de recerca?

• Cita altres dones científiques de gran rellevància.

EL TREBALL CIENTÍFIC

Page 8: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

4 Tema 1

1.1. La recerca del coneixementEl terme ciència prové del llatí scientia, que significa 'coneixe-

ment'. La ciència és el conjunt de coneixements obtinguts mitjan-çant l'observació i el raonament, dels quals es dedueixen lleis i prin-cipis generals.

La ciència és producte de la curiositat de l'ésser humà, com a conseqüència de la recerca d'explicacions i respostes als inter- rogants i als problemes que, al llarg de la història, s'han anat plantejant.

En un principi, la recerca del saber agrupava el que actualment coneixem com a filosofia i ciència. La separació entre ambdues es va produir com a conseqüència de la pràctica del mètode científic.

La ciència és present en tots els camps del saber. Per això, com-prendre'n les característiques i els límits ens ajudarà a entendre més bé el nostre món. La ciència utilitza diferents mètodes i tècni-ques per a l'adquisició i l'organització de coneixements, l'aplicació dels quals condueix a generar més coneixement.

1 LA CIÈNCIA

Fins al segle XVII no es van plantejar els mèto-des d'experimentació, la culminació dels quals fou la ciència moderna. A l'antiguitat, Aristòtil (384-322 a.C.) va idear el primer mètode de recerca basat en l'ob-servació i en el pensa-ment lògic. D'altra ban-da, va classificar la ciència en física, mate-màtica i metafísica.

CIÈNCIA, MITE, FILOSOFIA I RELIGIÓ

Ciència

Conjunt de coneixements sobre una matèria, ob-tinguts mitjançant l'ob-servació i l'experimenta-ció.

La ciència utilitza proves i experiments per com-provar fets, hipòtesis i teories.

DOC.1

Religió

La religió busca les respostes en la creença i la fe en Déu i en els textos de diferents llibres sagrats.

L'acte religiós és una pràctica humana de conviccions existenci-als, morals i sobrenaturals, basada en dogmes i creences divines.

Mite

El mite, generalment, és una narració fantàstica i merave-llosa, protagonitzada per per-sonatges de caràcter diví o he-roic.

Els mites es basen en fets fantàs-tics, producte de la imaginació de l'ésser humà, transmesos a través de les generacions.

Filosofia

La filosofia es basa en el pensament i en la raó per trobar respostes, però sense l'experimentació associada.

Comprèn el conjunt de reflexions sobre l'essència, les propie-tats, les causes i els efectes de les coses.

Page 9: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

5El treball científic

UNA ALTRA MANERA DE CLASSIFICAR LES CIÈNCIES

1.2. Ciència i tecnologiaNo s'ha de confondre ciència amb tecnologia, com es fa moltes

vegades; cadascuna té objectius diferents. La ciència mira d'explicar fenòmens que tenen lloc a la natura, i la tecnologia intenta proporcio-nar mitjans, procediments i tècniques que permetin a l'ésser humà millorar el seu entorn i satisfer les seves necessitats.

La ciència i la tecnologia són independents, però es comple-menten i es potencien entre si. Els descobriments científics per-meten nous avenços tecnològics, i aquests avenços permeten, al seu torn, nous descobriments científics.

Vivim en un món dependent de la ciència i la tecnologia en el qual els sistemes de producció industrial, les fonts d'alimentació, la medicina, la comunicació o el transport estan lligats al desenvolu-pament científic i tecnològic.

1.3. Classificació de les ciènciesLes ciències es poden classificar tenint en compte diferents crite-

ris: objecte d'estudi, mètode utilitzat, teories relacionades i resultats obtinguts.

Segons l'objectiu general, les ciències es poden classificar en:

• Ciències bàsiques. Són aquelles en les quals la recerca es porta a terme sense finalitats pràctiques immediates. Tracten d'aprofun-dir en el coneixement dels principis fonamentals de la naturalesa i sobre aquestes ciències s'estableixen els fonaments teòrics de les altres ciències. Són ciències bàsiques les matemàtiques, la lò-gica, la biologia, la geologia, la física i la química.

• Ciències aplicades. Apliquen el coneixement científic per resol-dre problemes pràctics, relacionats amb les necessitats humanes i el desenvolupament tecnològic. Per exemple, medicina, engi-nyeria, informàtica, robòtica, arqueologia, etc.

1. Com classificaries les ciències següents: socio- logia, lingüística, paleontologia, farmàcia i arquitectura?

2. Quines semblances trobes entre la filosofia i la ciència?

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS

La biologia i les ciències mèdiques han aconseguit grans avenços, gràcies al desenvolupament tecnolò-gic. A la imatge, microscopi electrònic de transmissió (MET), que utilitza com a font d'il·luminació un feix d'electrons.

CIÈNCIES FORMALS

Es basen en la deducció abstracta i no es poden comprovar experi-mentalment en la realitat.

CIÈNCIES NATURALS

Miren d'explicar els fets i els fenò-mens naturals.

CIÈNCIES SOCIALS

Intenten explicar fenòmens asso-ciats a les persones i les societats humanes.

CIÈNCIES EMPÍRIQUES

Intenten explicar els fenòmens del món real. Es basen en postulats que poden ser contrastats de manera experimental.

Matemàtiques Lògica

Física Geologia Història Psicologia EconomiaMedicina BiologiaQuímica Astronomia

Page 10: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

6 Tema 1

2.1. El mètode científicEl mètode científic ha permès als humans comprendre cada cop

més i millor el món físic que els envolta i a si mateixos. És el procés que els científics segueixen per respondre a preguntes i resoldre problemes.

Segons el tipus de ciència, els procediments de recerca poden ser deductius o inductius, tot i que el més habitual és l'inductiu.

• Procediment deductiu. La deducció és una forma de raonament que permet obtenir, a partir d'una o més proposicions o enunci-ats anomenats premisses, una altra proposició anomenada con-clusió. Els processos de recerca deductius són característics de les ciències formals, com ara la lògica i les matemàtiques, mal-grat que també es poden utilitzar en les altres ciències. El mètode deductiu permet passar d'allò general a allò particular.

• Procediment inductiu. La inducció és un tipus de raonament que parteix d'una sèrie de casos particulars obtinguts de l'observació o experimentació per arribar a una conclusió general. El mètode inductiu va d'allò particular a allò general.

El procediment inductiu pot ser complet o incomplet:

– En el raonament inductiu complet es coneixen tots els casos particulars o concrets. En certa mesura, s'acosta al raonament deductiu.

– En el raonament inductiu incomplet no es coneixen tots els ca-sos particulars, per la qual cosa no s'assegura que la conclusió sigui vertadera, sinó que seria probable. Si es trobés algun cas que no complís la conclusió, aquesta conclusió seria invalidada.

PROCEDIMENTS DEL TREBALL CIENTÍFIC2PROCEDIMENTS DE RECERCA

Deducció

Premissa: els francesos són europeus; en Pierre és francès.

Conclusió: en Pierre és europeu.

Inducció completa

Premissa i conclusió: totes les cases d'aquest poble són de color blanc.

Inducció incompleta

Premisses: el llangardaix ocel·lat té quatre po-tes; el llangardaix verd-i-negre té quatre potes; el llangardaix verd té quatre potes; el llangardaix gegant té quatre potes.

Conclusió: tots els llangardaixos tenen quatre potes.

DOC.1

@Per ampliar a la Xarxa...

Per saber-ne més sobre el mètode científic, entra a: www.tiching.com/762254

© I.C.L.

CARACTERÍSTIQUES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

És racional

Parteix de conceptes, raona-ments i judicis que responen a l'ús de la raó i de certes regles lògiques.

És explicatiu

Sempre mira d'explicar l'ori-gen, les causes i la manera com s'esdevenen els fets, els processos i els fenòmens, se-gons la lògica i la raó.

És verificable

El coneixement que es tingui sobre qual-sevol fet ha de ser comprovat mitjan-çant l'experiència o l'experimentació.

És clar i precís

Les explicacions, les anàlisis i les conclusions es formulen i es porten a terme de manera clara i amb precisió.

És analític

Descompon un tot en les seves diferents parts per estudiar-ne cada un dels ele-ments i les seves re-lacions entre si i amb el tot.

Page 11: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

7El treball científic

2.2. Fases del mètode científic• Observació i plantejament del problema. El primer pas del mèto-

de científic consisteix en observacions relatives a les característi-ques o processos de la naturalesa. L'observació pot induir a pre-guntes, que constitueixen el plantejament del problema. Per exemple, de l'observació sobre el creixement de les plantes en pot sorgir la pregunta "per què creixen les plantes?".

• Formulació d'hipòtesis. La hipòtesi és una explicació provisional que es dona a les causes que produeixen un fet. És necessari for-mular la hipòtesi segons aquells paràmetres susceptibles de ser modificats. Per exemple, les plantes creixen perquè prenen el seu aliment del sòl.

• Experimentació i recollida de dades. Generalment, per verificar o refutar una hipòtesi, es dissenya un experiment que es pugui re-petir. Aquesta fase és el que diferencia veritablement el que és ci-ència del que no ho és. Durant l'experimentació és important el control de les variables. Per exemple, per comprovar per què creixen les plantes, s'han de controlar les condicions de conreu, com ara la temperatura, la humitat, etc.

• Anàlisi de resultats i conclusions. Les dades i els resultats obtin-guts s'ordenen i es tracten mitjançant els procediments ade-quats, com ara l'estadística. A partir dels resultats s'obtenen les conclusions que expliquen el fet observat. Les conclusions han de ser clares i concises i s'han de complir sempre que es repeteixi l'experiment en les mateixes condicions. A partir del mètode ci-entífic es formulen les lleis i les teories científiques.

• Presentació dels resultats. Consisteix en l'exposició pública de les recerques realitzades mitjançant articles especialitzats, perio-dístics o comunicacions en congressos.

1. Intenta dissenyar un experiment per compro-var que les plantes creixen perquè prenen l'aliment del sòl.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS

Presentacióde resultatsSÍNO

Hipòtesiveritable?

DISSENYD'EXPERIMENTS

PER COMPROVARLES HIPÒTESIS

PLANTEJAMENTDEL PROBLEMA

Observació i plantejament del problemaDescriure l'observació i reconèixer el problema.

1a FASE

FORMULACIÓD'HIPÒTESIS

Formulació d'hipòtesisElaborar explicacions contrastables per a la resolució del problema.

l ió2a FASE

Disseny d'experimentsDissenyar experiments per la verificació de la hipòtesi. Els experimentshan de ser realitzats amb un gran control. Si es comprova que la hipòtesi és falsa,s'elabora una altra hipòtesis, que també ha de ser verificada.

3a FASE

ConclusionsS'obtenen a partir de la confirmacióde la hipòtesi.

4a FASE 5a FASELLEIS

I TEORIES

FASES DEL MÈTODE CIENTÍFIC

Una llei científica és una proposició universal que descriu una sèrie de fets i explica per què succeeixen. Per exemple, la llei de la gravitació universal.

Una teoria científica proporciona explicacions més àmplies de fets relacionats entre si i que de manera individual han estat explicats mitjançant lleis. Per exemple, la teoria de la relativitat.

LLEIS I TEORIESDOC.2

Page 12: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

8 Tema 1

La recerca de documentació científica és una etapa molt important per delimitar el problema que cal investigar i plantejar hipòtesis amb la màxima precisió possible. La informació científica rellevant es pot ob-tenir a partir de diverses fonts. Un aspecte important durant la recerca d'informació és diferenciar el que és ciència del que és pseudociència.

3.1. Fonts d'informació científicaHi ha diversos tipus de documents d'informació científica, tant en

format imprès com en format digital:

• Manuals i tractats. La informació sobre els descobriments cientí-fics està reunida, organitzada i disponible en llibres de text per a l'estudi, tractats sobre continguts propis d'una disciplina deter-minada, enciclopèdies que recullen un ampli espectre de conei-xements, diccionaris, atles, etc.

• Monografies. Són documents especialitzats en un tema concret, resultat d'una recerca original.

• Obres col·lectives. Són documents elaborats per diversos autors sota la direcció o coordinació d'un altre o altres.

• Revistes científiques. Els articles publicats en revistes científi-ques representen el document de recerca per excel·lència. La se-va funció principal és donar a conèixer els resultats de noves aportacions i recerques.

• Reunions i congressos científics. Serveixen per comunicar i dis-cutir els resultats d'una nova recerca entre els investigadors. Pro-dueixen moltes publicacions de temes molt especialitzats, que es presenten mitjançant comunicacions orals i pòsters.

• Tesis i treballs acadèmics. Són documents especialitzats per ob-tenir un títol acadèmic, en una institució educativa superior. Per exemple, les tesis doctorals i els treballs de final de grau o de màster.

LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA3

Nature és una de les revistes científiques més presti-gioses de l'actualitat. La major part dels seus articles són d'una gran profunditat tècnica. El primer número es va publicar l'any 1869.

En les reunions i els congressos científics s'intercan-vien experiències i recerques.

LA INFORMACIÓ CIENTÍFICA A LA WEB

La web i els navega-dors, com per exemple Google, són molt útils per a la recerca d'infor-mació científica.

Consultar pàgines reco-manades, localitzar fitxers i documents, orientar-se sobre un tema, bus-car estadístiques i dades concretes, etc., són accions molt útils per in-formar-se sobre l'actualitat científica.

Per aconseguir informació científica de la web, cal valorar, jutjar i triar la informació més rellevant. Són exemples de llocs web molt fiables les diverses universitats, els organismes públics oficials, els museus, les as-sociacions científiques, les editorials científiques conegudes i amb pres-tigi, etc.

En la recerca d'informació a la Xarxa, de vegades tro-bem portals o pàgines amb aparença científica rigo-rosa, però que no són científiques, sinó que formen part del que anomenem pseudociència. Fan afirma-cions que no es poden comprovar, per la qual cosa no són fiables ni estan basades en el mètode científic.

DOC.1

Page 13: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

9El treball científic

1. Quines són les característiques d'un manual i d'una revis-ta científica?

2. Quina finalitat té la discussió d'un treball científic?

3. Pensa en la realització d'un treball de recerca científica, per fer durant el curs amb l'ajut del teu professor.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS

a) Portada. Ha d'incloure el nom oficial del centre, el títol del treball, el nom i cognoms de l'autor o de l'autora, el nom i cognoms del professor o de la professora que dirigeix el treball, el nom de la matèria sobre la qual tracta el treball i la ciutat i la data de presentació del treball.

b) Índex. Ha d'especificar el títol dels capítols i apartats, els annexos, etc., in-dicant-hi la pàgina on comencen.

c) Resum i paraules clau. És una síntesi del contingut del document que infor-ma dels objectius, dels mètodes, dels resultats i de les conclusions del tre-ball. No ha de sobrepassar les 500 paraules. Se sol fer també en anglès. Les paraules clau són termes que identifiquen les idees més importants (se'n poden incloure entre sis i dotze).

d) Introducció. Serveix per presentar el document: objectius, motivació, tipus de treball, etc.

e) Contingut. És la part principal i més extensa del treball científic. Segons l'especialitat, el desenvolupament del contingut s'organitzarà en apartats, s'inclouran gràfics, estadístiques, mapes, etc.

f) Material i mètodes. S'indica el tipus de material i la metodologia utilitzats.

g) Resultats. S'exposen i es descriuen els resultats amb una gran claredat.

h) Discussió. S'examinen i s'interpreten els resultats obtinguts en la recerca i es comparen amb els resultats d'altres recerques semblants sobre el ma-teix tema.

i) Conclusions. Responen les preguntes i els interrogants plantejats en la re-cerca.

j) Annex. És un apartat especial que inclou una informació no elaborada en la recerca, sinó d'una altra procedència.

k) Referències. Indiquen els documents bibliogràfics citats i la bibliografia consultada.

Estructura d'un treball científic

En la majoria de les ocasions les recerques científiques no transcendeixen al conjunt de la societat perquè són molt es-pecialitzades, difícils de comprendre o de poc interès general. La biologia d'un escarabat cavernícola pot ser que només tin-gui interès per a una part restringida de la comunitat científi-ca; en canvi, el descobriment d'un remei contra el càncer té una repercussió social immensa.

L'INTERÈS DE LA CIÈNCIADOC.2

La realització d'un treball de recerca és necessària per obtenir molts dels títols acadèmics.

Les eines TIC constitueixen un mitjà per rebre i transmetre la informació científica. L'exposició d'un treball ci-entífic es fa, generalment, mitjançant aquest tipus d'eines.

3.2. Els treballs científicsLa presentació dels treballs científics té una estructura que de-

pèn de si es tracta d'un article en una revista especialitzada, d'un in-forme, d'un article periodístic o d'un treball acadèmic.

Malgrat que es pot variar i adaptar, un treball científic segueix una mateixa estructura i un mateix esquema.

Page 14: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

10 Tema 1

OBJE

CTIU

INVESTIGA

ELS TEXTOS CIENTÍFICS

Són aquells en els quals es fa servir el llenguatge científic. Quan es tracta de qüestions tècniques o industrials, els textos s'anomenen tècnics. Els textos científics han de tenir les carac-terístiques següents:

ObjectivitatEls fets i les dades s'han de prioritzar sobre les opinions i les valoracions subjectives.

PrecisióHan d'evitar l'ambigüitat.

ClaredatEls conceptes s'han d'exposar amb una sintaxi senzilla.

VerificabilitatLa verificació dels enunciats del text s'ha de poder comprovar en tot moment.

UniversalitatEls aspectes científics que es descriuen i s'exposen han de poder ser compresos per qualsevol persona a qui van dirigits.

DOC.2

ELS BLOGS

Blog científic

Consultar blogs és una de les formes més actuals d'estar infor-mat sobre avenços científics i tecnològics.

Per donar fiabilitat a un blog científic, és necessari tenir en compte:

• Que els seus continguts tinguin una qualitat suficientment científica contrastada.

• Que estiguin dirigits per especialistes o per persones amb formació en el tema corresponent.

• Que tractin sobre temes d'actualitat científica, com ara de biologia, de medi ambient, de física, de medicina, etc., i al-tres aspectes de l'àmbit científic.

Blog personal

Crear un blog personal o d'un grup de treball és una de les possibilitats per tractar qüestions relacionades amb la ciència.

Tenir un blog personal aporta una sèrie de be-neficis i avantatges com ara tenir un lloc propi a Internet, aprendre contí-nuament, divertir-se amb temes científics, es-tablir contactes amb qualsevol part del món, potenciar habilitats, etc.

DOC.1

BLOGS, TEXTOS, GRUPS DE TREBALL I DEBATS4

Les fonts d'informació científica són molt diverses: uni-versitats, manuals, textos, etc. Entre totes aquestes fonts té una rellevància especial la informació que podem obtenir a través de les webs.

De manera semblant, els procediments de treball per tractar aspectes científics també són diferents. La utilització

dels blogs, els debats i els diversos textos científics constitu-eixen eines molt importants per avançar en el coneixement científic.

La imatge del científic solitari i despistat no és l'habitual en l'actualitat.

La regla general és que les recerques científiques relle-vants les faci un equip investigador i, moltes vegades, un equip multidisciplinari, entès com un grup de persones amb formació acadèmica i experiència diferents però que perse-gueixen un mateix objectiu: resoldre un problema complex.

Conèixer i utilitzar, de manera individual o en grup, diferents fonts d'informació i procediments de treball útils en el conei-xement de la ciència.

Page 15: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

11El treball científic

INVESTIGA

Un debat científic és un tipus de discussió sobre temes cien-tífics en la qual hi ha posicions diferents que defensen parti-culars o grups. El debat científic només és possible quan els fets són insuficients o ambigus i les explicacions que es pro-posen són diferents.

El debat científic s'ha de distingir de les polèmiques pseudo-científiques. El debat és un procediment de treball que es pot fer servir per defensar posicions diferents davant les re-cerques científiques i aprofundir-hi.

ELS DEBATSDOC.4

Un grup de treball és el que reuneix un conjunt de professionals al voltant d'una qüestió, en aquest cas, científica o tecnològica.

• Cada grup ha de tenir un coordinador que assumeixi les funci-ons de representació, direcció, etc.

• Cal fer reunions periòdiques, i el correu electrònic pot ser un procediment útil de comunicació.

• El grup ha de treballar amb rigor científic.

• S'han de fer posades en comú del treball individual de cada membre del grup.

• Cal elaborar un document final de manera consensuada.

GRUPS DE TREBALLDOC.3

1. Què és un text científic? Tots tenen les mateixes caracte-rístiques?

2. Penses que els debats científics són útils? Com s'ha d'orga-nitzar un debat científic? Fes-ne un guió.

3. Consideres que un blog és una forma útil per divulgar qües-tions científiques?

4. Creus que actualment els estudiants tenen millors eines per aprendre ciència que en èpoques passades?

DESCRIU, ANALITZA I RELACIONA VALORA I OPINA

Un dels debats científics més coneguts de la història és el que es va celebrar, l'any 1860, al Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford, sobre l'evolució. Charles Darwin havia publicat L'origen de les espècies, fet que va originar la polèmi-ca evolucionista que va commoure la societat del segle XIX.

La British Association for the Advancement of Science va orga-nitzar, en la seva reunió anual, un debat sobre l'evolució de l'home, amb una assistència que va superar totes les expecta-tives.

Les idees de Darwin eren defensades per Thomas Henry Huxley, anomenat "el guardià de Darwin". La tesi oposada va ser defen-sada per Samuel Wilberforce, bisbe d'Oxford de l'època victoria-na i defensor de l'ortodòxia. El debat va ser “acarnissat”, però la teoria de l'evolució va tenir una gran empenta.

UN DEBAT FAMÓS: OXFORD (1860)

Museu d'Història Natural de la Universitat d'Oxford.

Page 16: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

12 Tema 1

Un dels motors de la societat és la recerca científica, que al llarg de la història ha tingut una importància cabdal per al desenvolupa-ment i el progrés de la humanitat.

5.1. Els orígens de la ciènciaEls intents d'organitzar el coneixement es remunten a temps pre-

històrics; ho podem veure en les pintures rupestres o en les dades numèriques gravades en pedres. La civilització mesopotàmica va desenvolupar una primitiva recerca científica a partir d'observaci-ons astronòmiques i el coneixement d'algunes malalties i substànci-es químiques. La civilització egípcia també va desenvolupar conei-xements de tipus pràctic.

5.2. La ciència grecollatinaAmb la civilització grega es va produir la sistematització o orga-

nització del coneixement. Tales de Milet va explicar els fenòmens i els processos naturals partint de l'observació i no d'una interpreta-ció mística. També destaquen Euclides i Pitàgores en geometria; Ptolemeu en astronomia; Hipòcrates en medicina, i alguns savis com ara Arquimedes i l'universal Aristòtil.

Durant l'època grecoromana, la ciència va viure una certa esplen-dor sota l'emperador Marc Aureli (segle II d.C.). Destaquen l'astrò-nom, matemàtic i geògraf Ptolemeu, amb la seva teoria geocèntrica de l'Univers, i Plini el Vell, autor d'Història Natural, una compilació del saber científic de l'època.

5.3. L'edat mitjana i la ciènciaA l'edat mitjana, des d'un punt de vista científic, hi va haver dife-

rents nuclis amb una importància destacable: a Europa, l'Occident lla-tí i l'Orient grec o bizantí; a l'Àsia, les civilitzacions de la Xina, l'Índia i el món àrab, que també va ser present a Europa i que va servir de pont entre Orient i Occident, i, finalment, a Amèrica, la civilització maia.

Durant l'època medieval, a Europa va imperar l'obscurantisme cien- tífic. La Bíblia i els ensenyaments aristotèlics eren la referència.

5.4. El Renaixement i la revolució científica Els científics del Renaixement duien a terme les seves recerques

per mitjà d'observacions i experiments que permetien plantejar nous interrogants i desenvolupar altres formes de coneixement. Co-pèrnic va proposar l'heliocentrisme, posteriorment demostrat per Galileu; Leonardo da Vinci fou l'impulsor de nombrosos estudis i ex-periments; Mundinus va tenir una gran importància per a la ciència mèdica; Kepler va comprovar les òrbites el·líptiques dels planetes. En definitiva, durant els segles XVI i XVII es van establir els fona-ments de la ciència moderna. Les contribucions, entre d'altres, de Newton van consolidar la ciència en tots els camps.

LA HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA5Tales de Milet (640-540

a.C.) fou un gran impul-sor de la ciència. És au-tor de frases cèlebres com ara: "La felicitat del cos es fonamenta

en la salut; la de l'ente-niment, en el saber".

Leonardo da Vinci (1452-1519)

Kepler (1571-1630)

Galileu (1564-1642)

Newton (1643-1727)

Durant l'època medieval, un dels instruments que va emprar l'Església per anar contra qualsevol avenç ci-entífic que considerés contrari a les creences religio-ses fou la Inquisició.

Page 17: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

13El treball científic

5.5. El Segle de les LlumsLa Il·lustració és un moviment filosòfic, literari i científic que es va

originar a Europa a mitjan segle XVII i que es va desenvolupar fins al final del segle XVIII. També es coneix amb el nom de Segle de les Llums. Es van fundar societats científiques i universitats i es van ela-borar les primeres enciclopèdies. Alguns científics il·lustres d'aquesta època van ser Lavoisier, Laplace i Franklin, en química i fí-sica, i Lamarck i Linné, en ciències naturals.

5.6. El segle de la ciència El segle XIX destaca pels avenços en física, química, biologia i

medicina. En destaquen científics com ara Pasteur, en microbiolo-gia; Kelvin i Mendeléiev, en química, o Darwin, per la teoria de l'evo-lució. Les recerques de Röntgen, Becquerel i el matrimoni Curie so-bre la radioactivitat, de Fleming en microbiologia i de Wegener sobre la deriva dels continents, marquen el pas cap al segle XX.

5.7. La ciència del segle XXEn aquest segle XX es produeixen grans avenços científics i tecno-

lògics. La teoria quàntica representa un gran canvi pel que fa a l'expli-cació dels fenòmens microscòpics de la física i la química. La revoluci-onària teoria de la relativitat d'Einstein proporciona noves explicacions sobre el cosmos, mentre que el desenvolupament de l'electrònica do-na peu a la utilització dels transistors en els microprocessadors dels ordinadors, telèfons, satèl·lits de comunicació, avions, etc.

La revolució genètica, iniciada el 1953 amb el descobriment de l'estructura de l'ADN per Watson i Crick, marca la recerca en bio-tecnologia, clonació, cèl·lules mare, etc. En matemàtiques, la teoria del caos respon a com trobar ordre en el desordre que ens envolta.

1. Tria un científic de la història i elabora'n la biografia, incloent-hi les seves recerques. Fes una presentació per comunicar i exposar en públic el resultat del teu treball.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS

Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) fou un metge espanyol que el 1906 va guanyar el premi Nobel de fisiologia i medicina, compartit amb Camillo Golgi, per les seves recerques sobre l'estructura del siste-ma nerviós.

Són molts els interrogants científics encara no resolts. Tot seguit, te'n mostrem alguns:

EL SEGLE XXI, EL QUE QUEDA PER SABERDOC.1

• Què passarà amb el canvi climàtic?

• És possible una vacuna efectiva contra el VIH?

• Quines són les bases de la consciència humana?

• Com i on va sorgir la vida a la Terra?

• Estem sols del tot a l'Uni-vers?

• Es poden unificar les lleis de la física?

@Per ampliar a la Xarxa...

Per saber més sobre algunes figures científiques re-llevants, entra a: www.tiching.com/762255

• El món del futur serà ple de robots?

• Qui controla la regeneració d'òrgans?

Page 18: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

SínteSi

14 Tema 1

Amb la civilització grega es va produir l'autènticat sistematització o organit-zació del coneixement, gràcies a la in-fluència d'Aristòtil.

Durant l'època medieval, a Europa va imperar l'obscurantisme científic. La fe prevalia per damunt del coneixement de la natura.

Al final del segle XIII, però, es va co-mençar a cercar una explicació racional per mitjà de la deducció a partir dels primers principis evidents.

La ciència és el conjunt de coneixements obtin-guts mitjançant l'observa-ció i el raonament, a par-tir dels quals es dedueixen lleis i principis generals.

La ciència mira d'explicar els fenòmens que s'esdevenen a la natura, mentre que la tecnologia proporciona els mitjans, els procediments i les tècniques que permeten a l'ésser humà millorar el seu entorn i satisfer les seves necessitats.

Al segle XX es van produir grans aven-ços científics i tec-nològics en quími-c a , me d i c i n a , ciència dels materi-als, enginyeria, electrònica i infor-màtica.

Al llarg del segle XXI trobarem la resposta a molts interro-gants científics.

Podem trobar diferents tipus de documents d ' informació científica: ma-nuals, tractats, revistes, mo-n o g r a f i e s , congressos i reunions, te-sis i treballs acadèmics.

EL

TREB

ALL

CIE

NTÍ

FIC

LA IN

FORM

ACI

Ó C

IEN

TÍFI

CALA

HIS

TÒRI

A D

E LA

CIÈ

NCI

A

EDAT ANTIGA I EDAT MITJANA

LES CIÈNCIES I EL MÈTODE CIENTÍFIC

SEGLES XX I XXI

FONTS D'INFORMACIÓ CIENTÍFICA

Els científics del Renaixement feien les recerques a partir de les obser-vacions i dels experiments.

Al Segle de les Llums (segle XVIII) es van fundar societats científiques i universitats, i es van elaborar les pri-meres enciclopèdies.

El segle XIX es caracteritza pels avenços en física, química, biologia i medicina. En destaquen nombrosos i excel·lents científics, com ara Marie Curie.

DEL RENAIXEMENT AL SEGLE XIX

CIÈNCIA I TECNOLOGIA

La presentació dels treballs cien-tífics tenen una estructura o una altra depenent de si es tracta d'un article en una revista espe-cialitzada o d'un article periodís-tic o d'un treball acadèmic.

L'interès d'una recerca científica varia segons la repercussió i l'aplicació social que tingui.

Els blogs, els debats, els pòsters i els grups de treball són diferents eines per a la transmissió de la informació científica.

ELS TREBALLS CIENTÍFICS I LA MANERA DE DONAR-LOS A CONÈIXER

EL TREBALL CIENTÍFIC

El mètode científic segueix una sèrie de passos:

• Observació.

• Formulació d'hipò-tesis.

• Experimentació.

• Anàlisi de resultats i conclusions.

• Presentació de re-sultats.

Page 19: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

informa't i opina

15El treball científic

Espai wEb

a) Creus que l'astrologia és una ciència? Per què?

b) Les persones que han nascut el mateix dia i a la mateixa hora tenen la mateixa personalitat? Et sembla científic l'horòscop?

c) Quina raó exposa l'article per no creure en l'astrologia?

a) Et sembla que serà possible viatjar en el temps o és tan sols una fantasia més de la ciència-ficció? Què n'opines, de la li-teratura científica?

b) Un científic comunica que la seva hipòtesi de viatjar en el temps és verídica perquè ho ha comprovat experimental ment. Què caldrà fer, des del punt de vista científic per verificar-ho?

1 2PODEM CREURE EN L'ASTROLOGIA? LITERATURA I CIÈNCIA

(...) Considerant que si creure és "acceptar quelcom sen-se proves" (...) es recopilen les raons per les quals no té sentit creure en una cosa determinada, ja que no tan sols hi ha una manca de proves, sinó que, a més a més, els descobriments científics afirmen just el contrari.

L'astrologia és una disciplina que estudia la posició i el moviment dels astres amb la finalitat de conèixer el futur, especialment el de les persones. Afirma que de-penent de la situació dels objectes astronòmics i de les constel·lacions en un moment determinat –especial-ment el naixement–, es poden conèixer característi-ques de la persona, com també predir esdeveniments futurs.

Amb aquest objectiu, l'astronomia disposa de diversos instruments, el més conegut dels quals és l'anomenada carta astral, que estableix amb exactitud la posició dels astres en el moment del naixement i que permet predir la personalitat i el destí de la persona estudiada.

Proposem als nostres lectors l'exercici, ja habitual, d'aportar raons lògiques o proves empíriques a favor o en contra d'aquesta disciplina.

"10 raons per no creure en l'astrologia", 22 de setembre del 2009 (adaptació),

a www.lacienciaysusdemonios.com

És possible viatjar en el temps? La pregunta sempre va in-quietar Einstein, ja que la teoria de la relativitat admet cer-tes solucions on la distinció entre l'"abans" i el "després" es perd per a punts molt llunyans en l'espai i en el temps.

El primer a demostrar-ho matemàticament fou Kurt Gödel el 1949, tot i que la seva solució correspon a un univers rotatori (univers homogeni, ple de matèria pulverulenta en rotació) que no és el que habitem.

El 1986, Carl Sagan va publicar Contact, una novel·la de ci-ència-ficció en què descriu un wormhole (una de les soluci-ons de les equacions d'Einstein que connecten punts llu-nyans d'un mateix univers) construït per una civilització antiga per fer viatges a velocitats extraordinàriament altes.

Inspirant-se en aquesta novel·la, els cosmòlegs Michael Morris, Kip Thorne i Ulvi Yurtsever van publicar, l'any 1988, un article en el qual especulaven que, si es tenia en compte la mecànica quàntica, el viatge en el temps a través d'aquests wormholes era possible, encara que les implicacions –l'autoinfanticidi, per exemple– fossin ab-surdes. Per bé que el treball és controvertit i segurament Sagan no té l'altura literària d'Homer, Poe o Borges, l'exemple em sembla interessant.

Fragment de "Quatre exemples d'una curiosa intersecció: Sagan i el viatge en el temps", a www.albertorojo.com/lyc/

El mètode científic també es pot treballar a partir del cinema. En aquest cas, et proposem Els últims dies de l'Edèn (Medicine Man) una pel·lícula del 1992 dirigida per John McTiernan, i les activitats que trobaràs a www.tiching.com/762256

a) Durant el visionament de la pel·lícula, fes anotacions sobre els aspectes del mètode científic que apareguin.

b) Tot seguit, fes les activitats proposades posant una atenció especial a:

• La metodologia emprada pels científics.

• Les hipòtesis plantejades i la comprovació corresponent.

• El sistema per arribar a la hipòtesi veritable.

EL CINEMA I EL MÈTODE CIENTÍFIC3

Page 20: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

16 Tema 1

Treballa al laboraTori

16 Tema 1

Un pòster o cartell científic és una representació gràfica que re-sumeix els avenços o resultats d'un projecte de recerca. Es trac-ta d'un sistema eficaç per transmetre informació en reunions, congressos i fòrums científics.

Convé que les dimensions del pòster s'adaptin a les normes de l'esdeveniment científic corresponent. En el nostre cas, cal se-guir les indicacions del professor.

1. Material

• Material de la recerca, treball, etc. Si es vol, el treball pot ser només de tipus bibliogràfic.

• Cartolina per al pòster, de 70 x 100 cm. Es pot fer vertical o horitzontal.

2. Procediment

Per elaborar el pòster, es pot utilitzar un programa (PowerPoint, etcètera) i després imprimir-lo en el format de 70 x 100 cm en una copisteria o bé imprimir de manera ampliada cadascun dels apartats i enganxar-los a la cartolina.

També es pot fer un pòster digital amb les aplicacions Mural.ly, Glogster, etc.

Qualsevol pòster, tot i que amb diverses variacions, respon bàsica-ment a l'estructura següent:

• Capçalera. Inclou el títol, els autors i el centre de treball. El títol ha de ser precís i amb una extensió màxima de dues línies.

• Introducció. Cal que sigui curta i que exposi breument els objectius i les hipòtesis de la recerca.

• Material i mètodes. Es tracta de descriure la metodologia utilitzada per fer el treball de recerca: procediments i re-cursos emprats. Aquest apartat és fonamental per conèixer els passos que s'han seguit en la recerca. Cal descriure com s'ha dut a terme l'experiència i com s'han recollit i analit-zat les dades.

• Resultats. S'exposen els resultats de la recerca després que hagin estat analitzats. És important incloure-hi gràfics, taules, esquemes, figures, etc.

• Conclusions. Convé exposar les conclusions de manera ben clara, ja que constitueixen l'essència del treball.

• Bibliografia. No ha de ser gaire extensa. Es recomana un màxim de deu referències bibliogràfiques.

3. Resultat

Un cop elaborat el pòster, cal analitzar-ne el resultat. S'ha de comprovar que no hi ha errors i que inclou el que es va projectar inicialment. També convé fer-ne una revisió des del punt de vis-ta estètic. La distribució del contingut ha d'ajudar a comprendre el que s'exposa.

4. Conclusions

• Et sembla útil un pòster científic?

• Amb quines dificultats t'has trobat a l'hora d'elaborar-lo?

• El que has exposat al pòster ha estat ben entès pels desti-nataris?

ELABORACIÓ D'UN PÒSTER CIENTÍFIC

El pòster comunica d'una manera ràpida una recerca.

Page 21: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

17El treball científic

aplica el Mètode científic

LA UFOLOGIA

Des de fa dècades, els informes sobre objectes voladors no identificats (ovnis) i sobre encontres amb extrater-restres (a la tercera fase, és obvi) han incentivat la re-cerca dels aficionats en aquestes qüestions, en la ciència anomenada ufologia, i dels governs, al mateix temps que han despertat un gran interès popular.

Amb tot, els científics han rebut els albiraments d'ovnis amb escepticisme i consideren la ufologia com una pseu-dociència i els qui creuen en ovnis i extraterrestres com a gent irracional o malalta. Les reticències dels científics pel que fa a la qüestió dels ovnis i els alienígenes no es deuen a la ignorància dels ufòlegs sobre el que la cièn-cia coneix, sinó al fet que les pràctiques en la ciència i en la ufologia són diferents.

Eduardo ANGULO: "La ciència de la ufologia" (24 de març del 2016), a www.culturacientifica.com.

Identifica les qüestions científiques que es puguin investigar sobre aquest tema:

a) Els ovnis generalment són fenòmens meteorològics que tenen lloc a l'atmosfera.

b) Els ovnis són naus tripulades per extraterrestres que ve-nen en to de pau.

c) Els ovnis són objectes construïts per determinats governs mitjançant programes secrets.

LA FEBRE PUERPERAL

La infecció o febre puerperal era molt freqüent en èpo-ques passades. Afectava un alt percentatge de dones després del part i els causava la mort. Afortunadament, l'any 1848 es va poder descobrir la causa que l'originava. El nom d'aquesta infecció ve de la paraula puerperi, que és el període de les sis setmanes posteriors al part.

El metge Ignac Semmelweis va arribar a la conclusió que tant les mans com l'instrumental dels alumnes que feien pràctiques amb autòpsies tenien restes de matèria cadavè-rica, cosa que causava la mort de les parteres quan eren ateses per ells.

Al cap de quaranta anys, Pasteur va demostrar que les in-feccions són causades per microorganismes.

Identifica quines de les afirmacions següents són hipòtesis científiques. Argumenta la teva elecció:

a) Les parteres morien perquè eren d'un nivell socioeconòmic baix.

b) La mort de les dones que parien es devia a infeccions des-prés del part.

c) Les parteres morien per la manca d'higiene de l'instrumental mèdic.

d) Les dones que parien morien per una maledicció a l'hospital.

1 IDENTIFICA QÜESTIONS CIENTÍFIQUES 2 FORMULA HIPÒTESIS

Imagina que vols dur a terme una investigació sobre una suposada "ca-sa encantada" on s'esdevenen una sèrie de fenòmens paranormals.

És una casa des-habitada, en la qual diuen que al-guna nit aparei-xen passejant-se per les diferents habitacions siluetes o ombres que semblen fantasmes.

Es tracta de dissenyar un experiment sobre aquesta casa en-cantada.

1. Enuncia una hipòtesi

Redacta una hipòtesi sobre si la casa està encantada o no i les causes de les suposades aparicions.

2. Material necessari

Càmeres d'un tipus determinat, etc. Pot ser, fins i tot, algun tipus d'aparell o instrument que tu dissenyis.

3. Dissenya l'experiment

Descriu com faràs l'experiment (captar senyals, aparicions, fe-nòmens estranys, etc.) o com intentaràs demostrar que no existeixen aquest tipus de fenòmens.

4. Analitza i interpreta les dades

La manera d'analitzar les dades: imatges, gràfics, etc.

5. Treu-ne conclusions

a) La hipòtesi és verídica?

b) Quina és l'explicació dels fenòmens?

3 DISSENYA UN EXPERIMENT: INVESTIGAR UNA CASA ENCANTADA

Page 22: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

18 Tema 1

ActivitAts

Les imatges següents representen diferents tipus de ciències.

a) Classifica les ciències segons el seu objectiu general, en bà-siques i aplicades i indica les diferències entre totes dues. Tot seguit, classifica-les en ciències formals i ciències empí-riques i assenyala a quina classe corresponen, dins de cada grup.

b) Descriu el cos de coneixements de cadascuna de les ciències representades.

ANALITZA LES IMATGES1 A B

C D E F

a) En la gràfica hi intervenen dues variables. Analitza-ho i respon:

• De les variables a i b, quina et sembla que és la variable independent i quina la dependent? Com es comporta la variable dependent? Què s'esdevé amb els seus valors?

• En quina coordenada s'acostumen a assignar la variable independent i la variable dependent?

b) Vols investigar com influeix la quantitat d'aigua del sòl en el creixement d'una planta. Fes servir set testos amb plan-

tes. Tingues en compte les variables de temperatura ambi-ent, quantitat i tipus de terra utilitzada i quantitat de ferti-litzant afegit. A aquest experiment:

• Quines són les variables dependent i independent?

• Quines seran les variables controlades? Descriu el tipus de control que cal aplicar.

• Com seria el gràfic que faries per representar els resultats obtinguts en l'experiment?

ANALITZA EL GRÀFIC2

EL CONTROL DE VARIABLES

Variable és una propietat o característica observable en un procés susceptible d'estudi, que pot adoptar o adquirir di-ferents valors.

En el disseny i l'execució d'un experiment és molt impor-tant identificar i controlar les variables.

Les variables es clasifiquen en independents, dependents i controlades.

• Variable independent: es tracta de la variable que se suposa que és la causa del fenomen estudiat, la que manipula l'investigador.

• Variable dependent: aquesta variable varia en funció dels canvis de la variable independent.

• Variables controlades: són les que es mantenen cons-tants durant l'experiment, tot i que, de vegades, resulta difícil determinar-ne i assegurar-ne la constància i estan vinculades amb les variables independents i dependents.

a

b

Passos per establir les variables

• Indicar la variable que es vol mesurar.

• Conceptualitzar o definir la variable.

• Determinar l'escala de mesurament de la variable.

Page 23: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

El treball científic 19

1. Si en una cubeta amb aigua hi col·loquem un vas boca avall, l'aigua no entra al vas. El vas conté aire que impedeix l'entra-da de l'aigua. Si l'aire és la raó per la qual no hi entra aigua, hem de treure l'aire del vas, sense modificar la seva posició inicial dins l'aigua. Una manera senzilla de fer-ho és introduir un tub colzat i aspirar l'aire amb la boca, aleshores l'aigua hi va entrant a mesura que l'aire és desallotjat. L'aire ocupa un lloc que no pot ser ocupat per una altra substància.

a) Quina és l'observació i el plantejament del problema?

b) Quina és la hipòtesi?

c) Descriu el disseny experimental o l'experimentació.

d) Quina seria la llei o generalització a la qual s'arriba?

2. Relaciona les paraules de les dues columnes següents:

a) Ciència 1. Explicació

b) Ciència formal 2. Teoria

c) Hipòtesi 3. Problema

d) Conclusió 4. Tesi

e) Observació 5. Edat mitjana

f) Treball acadèmic 6. Segle XX

g) Debat científic 7. Coacervats

h) Obscurantisme científic 8. Pseudociència

i) Teoria quàntica 9. Discussió

j) Astrologia 10. Lògica

3. L'experimentació amb animals per a finali-tats científiques ha estat, i en molts ca-sos encara continua sent, una pràctica comuna. Fes una va-loració o una crítica d'aquesta pràctica.

a) Valora les reper-cusions que po-dria tenir la seva prohibició per a la investigació de fàrmacs.

4. Llegeix atentament i indica si són certes o falses les afirma-cions següents:

a) La hipòtesi explica amb veracitat les causes d'un fenomen.

b) Les ciències i les pseudociències tenen en comú el dis-seny experimental.

c) La biologia, la química i la física són ciències empíriques i naturals.

d) El raonament inductiu passa d'allò particular a allò gene-ral, mentre que en el raonament deductiu és a l'inrevés.

e) Si una hipòtesi és refutada, vol dir que explica amb vera-citat un fenomen.

f) En un treball científic, les conclusions responen a les preguntes i als interrogants que han estat plantejats du-rant la recerca.

g) L'autèntica organització i sistematització del coneixe-ment científic va començar a produir-se a principis de l'edat mitjana.

h) Els grans avenços científics en les ciències biomèdiques es van produir al segle XIX.

i) Les recerques científiques, actualment, són fruit d'equips multidisciplinaris.

5. A partir d'un article divulgatiu, feu un debat a classe.

El professor indicarà les normes del debat i moderarà la ses-sió. Es pot començar amb equips de tres o quatre membres. A cada equip se li assigna una posició o opinió respecte a l'article.

Cada equip ha de fer una exposició per defensar la seva posi-ció, amb una durada, per exemple, de 10-15 minuts; tot se-guit hi haurà una rèplica de 5-10 minuts i una contrarèplica de 2-5 minuts.

Un cop finalitzat el debat, els equips han d'elaborar un in-forme per escrit, que ha d'incloure l'exposició dels argu-ments, la recopilació de les aportacions de l'equip contrari i les conclusions principals.

Possibles temes de debat: a favor de l'experimentació amb animals per a finalitats científiques, a favor d'invertir en la recerca sobre la vida a Mart, etc.

RESOL LES QÜESTIONS3

DEFINEIX CONCEPTES CLAU

• Ciència • Treball científic • Deducció

• Hipòtesi • Text científic • Inducció

• Conclusió • Obscurantisme científic • Segle de les Llums

RESPON A LA PREGUNTA INICIAL

Quins són els procediments del treball en la ciència?

Page 24: CMC - vicensvives.com · 8. LA REVOLUCIÓ GENÈTICA 158. 1. Fites científiques de la revolució genètica. 2. L'ADN és la clau de la vida. 3. essió dels gens: la síntesi de proteïnesL'expr

CMCCiències per al món contemporani

ISBN: 978-84-682-4325-2

9 788468 2432521 3 1 5 4

M. D. Torres LobejónH. Argüello MiguélezM. Delibes de CastroB. Mingo ZapateroM. Olazábal MoránR. Rodríguez Bernabé

BAT

XILL

ERAT

CMC

CIÈN

CIES

PER

AL

MÓN C

ONTE

MPO

RANI

ic en sV iv es V


Top Related