Apunts Gràfics, SL., no es fa res-ponsable de l'opinió personal dels col·laboradors a Celsona ni de les er-rades en que aquests puguin incórrer. I es limitarà a publicar la correcció en una fe d'errades a la següent edició de la revista. Apunts no cobrirà els danys o perjudicis que qualsevol error pugui ocasionar.Queda reservat tot el contingut, i no se’n pot duplicar per mitjans físics, òptics ni informàtics cap part sense ordre expressa de l'empresa editora.

Celsona Informació és pos-sible, setmana rera setmana gràcies a l’aportació de molts col.laboradors que, de manera totalment desinte-ressada, ens ajuden a complementar tota la informació que aquí veieu publicada.A tots ells, moltes gràcies.

Formen part de l’equipde suport de Celsona:Pep MiaCandi PujolLluís CornetJ. ClavéMarcel RiberaMontserrat RiuEnric SerraF. TorresJ.H.Ramon Gualdo

Agraïments especials a:

973 481719Telèfon

Mòbil: 617 01 29 51

Foto Llàtzer

Direcció: Josep M. BorésRedacció: Ramon Estany Josep M. Montaner Dolors PujolsEdició: Francesc Xavier

Montilla Marta Cases Textos: Eva JanéPublicitat: Manoli OrtigosaOficina: Ctra. de Torà, 25 25280 SOLSONAinfo@elsolsones.netwww.elsolsones.netDip. Legal: L-267-19971.350 exemplars

El primer número de Celsona Informació va sortir el 4 d’abril de 1997

Solsona Redacció

El director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Josep M. Carreté, va visitar Solsona la setmana passada per conèixer de prop algunes de les actuacions que s'han realitzat al nucli antic de la ciutat com la restauració de la Torre de les Hores, el portal del Pont i la plaça Major i la recuperació del Pou de Gel.

Carreté, que va estar acompanyat per l'alcalde de Soslona, Jordi Riart, el regidor d’Urbanisme, Francesc Azorín, i el porta-veu d’ERC, Xavier Jounou, juntament amb l’arqueòleg municipal, Pere Cascante, va afirmar que és evident que “hi ha un esforç molt clar” per posar en valor el patrimoni cultural de la ciutat. El Director General de Patrimoni Cultural va posar de relleu el potencial turístic del nucli antic solsoní i la idoneïtat de buscar fórmules per donar-lo a conèixer a l'exterior. En aquest sentit, es va comprometre a estudiar fórmules de col.laboració amb l’Ajuntament per executar les diferents actuacions de recuperació dels béns arquitectònics i arqueològics de la ciutat.

Per a l’alcalde, aquesta primera presa de

El director general de Patrimoni Cultural visita el nucli antic de Solsona

Es compromet a estudiar fórmules de col.laboració amb l’Ajuntament

contacte del responsable de patrimoni cultural de la Generalitat “ha estat molt interessant, atès que ha pogut copsar, a través d’una visita molt complerta, els diferents projectes que s’han executat i ha comprovat que qualsevol intervenció al nucli antic solsoní requereix un seguiment arqueològic continuat”. Entre altres qüestions, Jordi Riart va recordar a Car-reté que els treballs d’urbanització de carrers que estan previstos dins el Pla d’intervenció integral del nucli antic comportaran un gran volum de feina per a la recuperació de les restes medievals que es preveu que surtin a la llum.

Carreté, acompanyat dels representants municipals, en la seva visita a Solsona

2 513- Divendres, 13-4-2007

Solsona Ramon Estany

El Via Crucis ressuscita a SolsonaMés de 400 persones van seguir el Via Crucis de Divendres Sant pels carrers de Solsona

La rememoració de la Passió de Crist es manté amb força a Solsona, que any rere any, aplega un bon nombre de fidels. Enguany, més de 400 persones van assistir aquest Divendres Sant, al solemne i fervorós Via Crucis de les 8 del matí, una pietosa tradició de Setmana Santa que a Solsona recorre els carrers i places de la ciutat recordant la Passió de Crist.La comitiva, acompanyada per una imatge de Jesús a la Creu va seguir el recorregut tradicional que s’inicia a la Catedral i passa pels Carrers Sant Miquel, Plaça Major, Carrer Llobera, Plaça Sant Pere, Travessia de Sant Isidre, Carrer Castell i tornant a la Catedral novament per la Plaça Major i el carrer Sant Miquel.L’acte va ser seguit per un nombrós públic fidel, entre el qual s’hi trobava el bisbe de Solsona, Mons. Jaume Traserra.

Necessita incorporarOperari de taller

home/dona

fabricant d'estructures amb alumini

Tel. 973 48 19 97Mòbil 618 80 79 80

Transports Especials

Necessita:Conductor amb

experiència en tràiler

Interessats truqueu:

647 62 60 25

Ferran MorenoEs precisa,

Xofer recollida residus

(furgoneta)

Interessats truqueual 973 48 11 62 i

demaneu per Gemmao envieu CV a

volem_fe@terra.es

Conserges- Formació a càrrec de l'empresa

- Contracte / Alta a la Seg. Soc..

- Possibilitat d'escollir torn (mati, tarda, nit, cap de setmana)

- Compatible amb estudis i prestacions per minusvalia

Empresa de la zonaNECESSITA

Interessats truqueu al

649 09 40 99 3513 - Divendres, 13-4-2007

Riart descarta totalment realitzar un

referèndum

Els solsonins diuen SÍ als Parcs Eòlics

L’alcalde negocia amb Endesa beneficis econòmics i

socials per a Solsona

El suport està condicionat a minimitzar l’impacte visual i

ambiental

Els ciutadans de Solsona que estan clarament a favor dels parcs eòlics d’Olius (48%) gairebé doblen els que hi estan en contra (26,7%), mentre que una quarta part hi donen suport amb matisos. Aquesta és una de les conclusions que es desprenen dels resultats de l’enquesta realitzada per l’Ajuntament de Solsona per avaluar l’acceptació social dels projectes que Endesa vol instal.lar a la Torregassa i el Villaró.

Dimecres al migdia, l’alcalde, Jordi Riart, i Jordi Oliveres, director de l’empresa Infoaplicada, van presentar l’informe tècnic de conclusions del sondeig d’opinió realitzat telefònicament entre els dies 19 i 22 de març a una mostra de 400 persones. Tal com ha exposat Oliveres, “els solsonins ten-deixen a estar d’acord amb la construcció dels molins de vent de la Torregassa i el Villaró”. En aquest sentit, els enquestats que es mostren clarament a favor dels aerogeneradors a Olius representen un 48% del total i un 25% aproven el projecte “moderadament”.

Aquest suport amb condicions està relacionat amb el fet que 73,3% dels veïns sondejats creu que cal evitar l’impacte visual dels parcs eòlics en la mesura possible. En aquesta línia, l’enquesta posa de manifest que prop de dues terceres parts dels solsonins consideren que “és possible instal.lar molins de vent minimitzant l’impacte en el medi ambient”. Així mateix, més

de la meitat (52%) creu que s’hauria de modificar la ubicació dels aerogeneradors per reduir aquest impacte.

I és que un dels punts en què s’ha detectat unanimitat de parers ha estat en els valors paisatgístics de la ciutat, en tant que dinou de cada vint persones afirmen que “Solsona és una ciutat amb atractiu paisatgístic” i més del 90% considera que “el paisatge de Solsona forma part de la seva identitat”.

La majoria de la població enquestada creu que la cons-trucció dels parcs eòlics “podria modificar el paisatge i el relleu de Solsona”, si bé el 45% opina que els aerogeneradors poden donar una imatge de modernitat a la ciutat i més de la meitat (53,3%) creu que es poden integrar fàcilment al paisatge. D’altra banda, una tercera part veu els aerogeneradors com un element d’atracció del turisme a la comarca.

Entre altres dades, l’enquesta també reflecteix l’interès majoritari de la població solsonina (74%) perquè la instal.lació dels parcs eòlics d’Olius esperi els resultats de l’estudi d’impacte paisatgístic conjunt dels molins de vent de la Tor-regassa i el Villaró que el consistori de Solsona ha demanat a la Generalitat.

Riart passa la responsabilitat al govern catalàAmb els resultats del sondeig d’opinió als solsonins,

l’alcalde ha donat per tancat el procés d’informació i consulta ciutadana endegat per l’Ajuntament de Solsona el mes de gener

Solsona Ramon Estany

4 513- Divendres, 13-4-2007

Riart i Oliveres, en la presentació dels resultats de l’enquesta als mitjans de comunicació

passat amb una sessió informativa sobre els pros i contres dels parcs eòlics.

El consistori farà arribar aquestes conclusions a la companyia Endesa i a l’Ajuntament d’Olius i, segons ha afirmat Jordi Riart, “continuarà fent un seguiment de prop de la tra-mitació dels parcs eòlics”. “No ens cansarem de recordar a la Generalitat els compromisos que va adquirir amb nosaltres” de redactar un estudi d’impacte paisatgístic integral dels dos parcs i d’elaborar un mapa de l’energia eòlica en què es concreti la distribució a Catalunya de les instal.lacions necessàries per arribar a generar 3.500 mega-watts el 2015, abans de donar llum verd definitiu als projectes.

Segons l’alcalde, doncs, “la clau del procés ara està en la resposta a les nostres al.legacions”, presentades a mitjan mes de març al Departament d’Economia i Finances. L’Ajuntament va exposar, mitjançant tres al.legacions, que el paisatge de la comarca és un dels valors que defineixen la marca turística del Solsonès i el seu cap de comarca, que la instal.lació d’aeroge-neradors a Olius suposarà un impacte visual per a Solsona i la necessitat de minimitzar-lo.

Per aquests motius, el consistori va demanar formalment que abans de redactar el projecte executiu del parc eòlic del Villaró s’elabori un estudi d’impacte paisatgístic conjunt amb el de la Torregassa; que es modifiqui parcialment l’emplaçament exacte dels molins de manera que s’instal.lin entre 200 i 300 metres més enrere de la ubicació prevista per la companyia elèctrica, i que la Generalitat decideixi de manera urgent la planificació de la implantació en el territori dels parcs eòlics per evitar concentrar-los en determinades zones.

Participació de Solsona en la inversióA banda de copsar l’opinió dels veïns de Solsona mit-

jançant aquesta enquesta i una ronda de reunions amb entitats, l’alcalde també ha mantingut una entrevista amb responsables d’Endesa per plantejar-los les inquietuds del municipi. Jordi Ri-art ha demanat també a l’empresa que, si prosperen els projectes d’Olius, reverteixin “en benefici dels ciutadans de Solsona tant des del punt de vista econòmic com social”.

Així, l’alcalde ha proposat a l’elèctrica que es garanteixi una fórmula de participació dels ciutadans en una part de la in-versió dels parcs eòlics, que l’empresa de manteniment sigui de Solsona i que el model d’aerogeneradors escollit permeti treure’n

un rendiment turístic i didàctic amb la possibilitat d’organitzar visites a la zona. En aquest sentit, Jordi Riart ha indicat que “Endesa s’ha mostrat receptiva” a aquestes propostes.

Riart ha recordat que el consistori solsoní, tot i ser cons-cient de les seves limitacions competencials per intervenir en el procés de tramitació dels parcs eòlics d’Olius, sempre ha defen-sat la necessitat de considerar l’opinió dels habitants de Solsona, en tant que “la viabilitat d’aquests equipaments no només depèn de les circumstàncies econòmiques i tècniques, sinó del seu grau d’acceptació social i el context paisatgístic”.

Elevat grau d’autoestima i sentiment de pertinençaEls solsonins enquestats per Infoaplicada s’han manifes-

tat “molt orgullosos de la seva ciutat”, amb una nota mitjana de 7,89 sobre 10, tal com conclou l’informe dels resultats. Així, el 92,6% està molt o bastant satisfet de viure a Solsona; un 92% considera que és una ciutat amb una bona qualitat de vida, i la mateixa proporció creu que és on li agradaria que poguessin viure els seus fills.

Un 82,1% dels veïns afirma que Solsona és un bon lloc per treballar; un 83% valora positivament la situació econòmica actual, i un 79,8%, opina que és una ciutat activa culturalment. Així mateix, un 80,3% creu que la ciutat manté un equilibri entre el progrés i la tradició.

L’alcalde, Jordi Riart, ha destacat que “aquest eleva-díssim grau d’orgull ciutadà i de pertinença a Solsona” és significatiu per avalar les conclusions sobre l’acceptació social dels parcs eòlics.

Solsona Ramon Estany

Pep Guilanyà, del Casal La Fura

Guilanyà ha considerat com un fet trist que se’ls hagi ignorat i rebutjat la col.laboració en la redacció de les preguntes de l’enquesta, “Aquest ajuntament s’ha passat per alt els valors democràtics” i després de denunciar la manca de rigorositat de l’em-presa que ha fet el sondeig, Guilanyà ha lamentat també que no s’hagi fet una consulta popular que “només hauria costat 1.000 euros i hauria suposat informar més a la gent”.

Ramon Sala, alcalde d’Olius

Sala, que ha reconegut que tot just li ha arribat a les mans el sondeig solsoní, ha manifestat que “No sóc partidari d’opinar o fer opinar els meus veïns en assumptes d’un altre municipi. Penso que l’Ajuntament de Solsona haurà de negociar amb ENDESA, però l’aspec-te de l’aprofitament turístic nosaltres també l’havíem contem-plat, i pel que fa a contraprestacions mediambientals, a Olius també les podríem reclamar de les empreses solsonines”

Que en pensen?

5513 - Divendres, 13-4-2007

Valoració general de la Ciutat

Pregunta 1. Se sent molt satisfet, bas-tant satisfet, no gaire satisfet o gens satisfet de viure a Solsona?(4) Molt satisfet ................................223(3) Bastant satisfet ............................147(2) No gaire satisfet ........................... 20(1) gens satisfet .....................................4No sap/No contesta ..............................6

2. Solsona és un bon lloc per viure.(4) Totalment d’acord .......................239(3) Més aviat d’acord ........................147(2) Més aviat en desacord ....................7(1) Totalment en desacord ....................3No sap/No contesta ..............................4

3. Solsona és un bon lloc per treballar(4) Totalment d’acord .......................167(3) Més aviat d’acord ........................ 161(2) Més aviat en desacord ..................33(1) Totalment en desacord ....................9No sap/No contesta ............................30

4. Solsona és un bon lloc per anar de compres(4) Totalment d’acord .........................69(3) Més aviat d’acord ........................157(2) Més aviat en desacord ................131(1) Totalment en desacord ..................31No sap/No contesta ............................12

5. Solsona és un bon lloc per gaudir del temps lliure(4) Totalment d’acord .......................135 (3) Més aviat d’acord ........................169(2) Més aviat en desacord ..................67(1) Totalment en desacord ..................18No sap/No contesta ............................11

6. Solsona és una ciutat amb una bona qualitat de vida(4) Totalment d’acord .......................188(3) Més aviat d’acord ........................180(2) Més aviat en desacord ..................15(1) Totalment en desacord ....................5No sap/No contesta ............................12

7. Solsona és una ciutat segura(4) Totalment d’acord .......................131(3) Més aviat d’acord ........................194(2) Més aviat en desacord ................. 48(1) Totalment en desacord ..................15No sap/No contesta ............................12

8. Solsona és una ciutat acollidora(4) Totalment d’acord .......................187(3) Més aviat d’acord ........................166(2) Més aviat en desacord ..................29(1) Totalment en desacord ..................10No sap/No contesta ..............................8

9. Solsona és una ciutat tranquil·la(4) Totalment d’acord .......................216(3) Més aviat d’acord ........................153(2) Més aviat en desacord ................. 24(1) Totalment en desacord ....................6No sap/No contesta ..............................1

10. Solsona és una ciutat activa culturalment(4) Totalment d’acord .......................134(3) Més aviat d’acord ........................185(2) Més aviat en desacord ..................47(1) Totalment en desacord ....................4No sap/No contesta ............................30

11. Solsona és una ciutat rica en tradi-cions i festes populars(4) Totalment d’acord .......................237(3) Més aviat d’acord ........................137(2) Més aviat en desacord ..................15(1) Totalment en desacord ....................2No sap/No contesta ..............................9

12. Solsona és una ciutat que manté un equilibri entre el progrés i la tradició(4) Totalment d’acord .......................151(3) Més aviat d’acord ........................170(2) Més aviat en desacord ..................42(1) Totalment en desacord ....................9No sap/No contesta ............................28

13. Solsona és una ciutat on hi ha una bona convivència entre els ciutadans(4) Totalment d’acord .......................130(3) Més aviat d’acord ....................... 209(2) Més aviat en desacord ..................38

(1) Totalment en desacord ..................10No sap/No contesta ............................13

14. Solsona és una ciutat on li agradaria que poguessin viure els seus fills(4) Totalment d’acord ...................... 248(3) Més aviat d’acord ........................120(2) Més aviat en desacord ..................11(1) Totalment en desacord ....................9No sap/No contesta ............................12

15. Com valora la situació econòmica actual de Solsona(4) Molt Bona .................................... 24(3) Bona ........................................... 308(2) Dolenta .........................................19(1) Molt dolenta ....................................4No sap/No contesta ............................45

16. Considera positiu que la població de Solsona continuï creixent?(4) Molt positiu ...................................91(3) Bastant positiu ............................166(2) No gaire positiu ............................86(1) Gens positiu ..................................35No sap/No contesta ............................22

17. Fins a quin punt se sent orgullós de la seva ciutat ? (1, gens orgullós – 10, totalment orgullós)1............................................................42............................................................03............................................................14............................................................35..........................................................196..........................................................327..........................................................798........................................................1309......................................................... 5410 ........................................................74No sap/No contesta ..............................4

El paisatge

18. Solsona és una ciutat amb atractiu cultural i paisatgístic.(4) Totalment d’acord ...................... 240(3) Més aviat d’acord ........................138(2) Més aviat en desacord ..................10

L’enquesta

El qüestionari tenia tres parts. La primera part, Valo-ració general de la ciutat, demanava als enquestats la seva opinió sobre valors generals de la ciutat com ara la qualitat de vida a Solsona, la seguretat, la convivència, les expectatives de futur, etc. La segona part, El paisatge, demanava als enques-

tats la seva percepció sobre el valor del paisatge que envolta Solsona. I la tercera part, L’impacte dels parcs eòlics, demana als enquestats la seva opinió sobre la construcció dels molins de vent a la Torregassa i el Villaró, sobre els seus impactes, i sobre l’energia eòlica.

Solsona Ramon Estany

6 513- Divendres, 13-4-2007

Dades curiosessobre l’enquesta

L’han contestat 204 homes i 196 dones. Per edats, 86 persones d’entre 18 i 29 anys, 122 d’entre 30 i 44 anys, 107 d’entre 45 i 64 anys i 85 de 65 o més anys. Per lloc de naixement, 164 eren de Solsona, 51 del Solsonès, 112 de Catalunya i 59 de la resta d’Es-panya. Tres provenien de la Unió Europea i 11 de la resta del món. Fi-nalment, 324 han respost l’enquesta en català i 76 en castellà.

(1) Totalment en desacord ....................3No sap/No contesta ..............................9

19. El paisatge de Solsona forma part de la seva identitat.(4) Totalment d’acord .......................255(3) Més aviat d’acord ........................119(2) Més aviat en desacord ..................16(1) Totalment en desacord ....................4No sap/No contesta ..............................6

20. Cal conservar el paisatge que envol-ta Solsona com a part del patrimoni de la ciutat, i de la comarca.(4) Totalment d’acord .......................294(3) Més aviat d’acord ..........................87(2) Més aviat en desacord ....................4(1) Totalment en desacord ....................7No sap/No contesta ..............................8

L’impacte dels Parcs Eòlics

21. La construccó de molins de vent a la Torregassa i el Villaró modificarà el paisatge i el relleu de Solsona.(4) Totalment d’acord .......................142(3) Més aviat d’acord ........................120(2) Més aviat en desacord ..................31(1) Totalment en desacord ................. 40No sap/No contesta ............................67

22. Els molins de vent es poden integrar fàcilment al paisatge de Solsona(4) Totalment d’acord .......................106(3) Més aviat d’acord ........................107(2) Més aviat en desacord ..................73(1) Totalment en desacord ................. 66No sap/No contesta ........................... 48

23. Els molins de vent donaran a Solsona una imatge de modernitat.(4) Totalment d’acord .........................81(3) Més aviat d’acord ..........................98(2) Més aviat en desacord ..................85(1) Totalment en desacord ..................79No sap/No contesta ............................57

24. El fet que la imatge de la comarca quedi associada als molins de vent pot ser un element d’atracció de turisme a la comarca.(4) Totalment d’acord .........................56(3) Més aviat d’acord ..........................78(2) Més aviat en desacord ................109(1) Totalment en desacord ................112

No sap/No contesta ............................45

25. L’increment del benestar de les persones passa per un augment del consum d’energia elèctrica (aire con-dicionat, calefacció, electrodomèstics, informàtica…)(4) Totalment d’acord .......................185(3) Més aviat d’acord ........................107(2) Més aviat en desacord ..................55(1) Totalment en desacord ................. 26No sap/No contesta ............................27

26. El respecte del medi ambient s’ha de fer compatible amb l’increment del benestar de les persones.(4) Totalment d’acord .......................274(3) Més aviat d’acord ..........................93(2) Més aviat en desacord ....................6(1) Totalment en desacord ....................7No sap/No contesta ........................... 20

27. L’energia eòlica és una font d’elec-tricitat neta.(4) Totalment d’acord ...................... 246(3) Més aviat d’acord ......................... 97(2) Més aviat en desacord ..................10(1) Totalment en desacord ....................9No sap/No contesta ............................38

28. És possible instal.lar molins de vent minimitzant l’impacte en el medi ambient(4) Totalment d’acord .......................138(3) Més aviat d’acord ........................115(2) Més aviat en desacord ..................32(1) Totalment en desacord ................. 24No sap/No contesta ............................91

29. Cal arribar a un equilibri entre els beneficis i els inconvenients que repor-ten les energies renovables.(4) Totalment d’acord .......................226(3) Més aviat d’acord ........................ 111(2) Més aviat en desacord ..................12(1) Totalment en desacord ....................4No sap/No contesta ............................47

30. En la mesura del possible, cal evitar l’impacte visual dels parcs eòlics.(4) Totalment d’acord .......................180(3) Més aviat d’acord ........................113(2) Més aviat en desacord ..................29(1) Totalment en desacord ................. 20No sap/No contesta ............................58

31. S’hauria de modificar la ubicació dels molints de vent de la Torregassa i el Villaró per tal de disminuir l’impacte en el paisatge.(4) Totalment d’acord .......................132(3) Més aviat d’acord ..........................75(2) Més aviat en desacord ..................47(1) Totalment en desacord ..................51No sap/No contesta ............................95

32. L’Ajuntament de Solsona ha dema-nat a la Generalitat que faci un estudi de l’impacte paisatgístic dels molins de vent de la Torregassa i el Villaró. Con-sidera que la construcció dels molins hauria d’esperar els resultats d’aquest informe?(4) Totalment d’acord .......................247(3) Més aviat d’acord ..........................49(2) Més aviat en desacord ..................19(1) Totalment en desacord ..................28No sap/No contesta ............................57

33. Fins a quin punt està d’acord amb la construcció dels molins de vent de la Torregassa i el Villaró (1 gens d’acord i 10 totalment d’acord)1..........................................................582............................................................33..........................................................144......................................................... 205..........................................................576..........................................................337..........................................................528..........................................................439......................................................... 2010 ........................................................56No sap/No contesa ............................ 44

Solsona Ramon Estany

7513 - Divendres, 13-4-2007

Solsona Ramon Estany

Caminada SantaEl Divendres Sant és un dia apropiat i escollit per molts

per a realitzar caminades per la natura, tot coneixent el país. Aquí tenim una colla de solsonins i solsonines que a les 9 del matí del Divendres Sant feien camí cap a Sant Climenç, on hi dinarien tot gaudint del bon dia.

Solemne Vetlla Pasqual

Unes 150 persones van assistir a la Vetlla

Benedicció del foc i preparació del ciri

La Catedral Basílica de Solsona va acollir la celebració de la Vetlla Pasqual, commemoració de la Resurrecció de Crist. La cerimònia es va iniciar a 2/4 d’11 de la nit, amb el so de les patraques, un substitut de les campanes en el temps de la Setmana Santa. Mentre el foc pasqual cremava als claustres de la Catedral, el bisbe de Solsona envoltat del Capítol Catedral i nombrosos fidels beneia i prenia el foc sagrat amb el qual encenia el Ciri. Un cop dins la Catedral, es va seguir tota la litúrgia d’aquesta celebració, com la renovació de les promeses del baptisme.

Celebracions Ramon Estany

8 513- Divendres, 13-4-2007

Lloc: Castellvell d’OliusHora: 6 h tarda

Hissada de la SenyeraPresentació de joves candidats

Ens acompanyaran:FELIP PUIG portaveu del grup parlamentari de CiU

JORDI CUMINAL, secretari general de la JNC

Diumenge, 22 d’abril de 2007

Lloc: Teatre Comarcal Hora: 2/4 de 9 h vespre

Presentació dels candidats a l’Alcaldia per CIU dels municipis

del SolsonèsAmb participació del portaveu del grup parlamentari de CiU,

FELIP PUIGDesprés se servirà un refrigeri

Diumenge, 22 d’abril de 2007

US HI ESPEREM !

JNC /CDC del Solsonès

9513 - Divendres, 13-4-2007

Solsona Ramon Estany

I aquest diumenge, ‘Els Boscos’, de David MametTeatre Comarcal 15 d’abril, 19 h

El Cicle Escenes 2007, organitzat pel Grup de Teatre Lacetània i patrocinat per l’Ajuntament de Solsona amb la col·laboració del Consell Comarcal, apropa a Solsona un clàssic de David Mamet dirigit per Julio Manrique.

Els Boscos, interpretada per Cristina Genebat i Marc Rodríguez, és una tragèdia sobre l’heterosexualitat i la neces-sitat urgent d’estar amb “l’altre”, que explora les dificultats que emergeixen en les relacions home-dona. Narra la història d’una parella que deixa la ciutat per passar un cap de setmana a la casa de vacances d’ell, enmig d’un bosc al costat d’un llac. En la serenitat del crepuscle, viuen l’inici d’un idil·li. Però la quietud inicial deixa lloc ben aviat a l’emergència d’antagonismes, de tensions i de pors. Segons adverteix el director, Julio Manrique, “la trama de l’obra és mínima, la veritable peripècia té lloc a l’interior dels personatges”.

200 solsonins participen a “Zzapping, el concurs”

El diumenge de Pasqua els solso-nins que es van atansar al Teatre Comar-cal per veure la segona representació del cicle ESCENES van gaudir d’una vetllada divertida i entretinguda amb una obra basada en la improvisació i la participació del públic. La comèdia és produïda per la companyia Planeta Impro.

A l’entrada del Teatre els actors ja en feien de les sevesEl Ton Ramonet, entre d’altres solsonins, va pujar a l’escenari

Alguns dels actors de l’obra

Es pot accedir a l’espectacle a través de l’abonament especial del Cicle Escenes, que es pot adquirir a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament. El preu de l’entrada per a cada obra és de 10 euros i també es facilita anticipada-ment des de l’Ajuntament, o bé a partir d’una hora abans de l’espectacle a la taquilla del Teatre Comarcal.

10 513- Divendres, 13-4-2007

Reportatge Josep M. Montaner i Reig

Solsona homenatja els seus comerços i indústries històrics

La indústria ganivetera Pallarés, la fleca Cal Jaumet del Forn i les botigues de queviures Cal Baldomero i Cal Coll reben els premis a la Indústria i al Comerç i Serveis de l'ajuntament de Solsona

Cal Jaumet del Forn, fundat l'any 1834 Parlar de Cal Jaumet del Forn és parlar de la botiga més antiga

de Solsona. No en va, aquest any l'establiment compleix 173 anys ela-borant i venent pa. A més, com els agrada recordar, aquest establiment del carrer de la Mare de Déu, continua coent el pa en un forn de llenya, una tradició vigent des del primer dia i que es nota només d'entrar a la botiga, quan el flaire del pa coent-se al foc se sent per tot arreu.

La història de Cal Jaumet del Forn és la història de la família Pujol, que ha estat al capdavant del negoci familiar des de l'any 1834, moment en què Josep Pujol Pascuets esdevé el primer forner de la família.

Tot i això, el nom de la botiga es deu al seu fill, Jaume Pujol Cases, besavi de Josep Pujol, actual propietari juntament amb la seva dona, Teresa Mujal. Ara, però, la tradició familiar continua de la mà d'Àngela Pujol -filla del Josep i la Teresa- que juntament amb el seu marit Lluís Guzman s'han convertit en la sisena generació d'aquesta família de forners solsonins. Com els agrada recordar, "la història de Cal Jaumet també és la de molts clients de la casa que des de fa anys comprèn al forn i que en alguns casos s'han anat conservant de generació en generació, com ho hem fet nosaltres".

Aquests 4 establiments solsonins han estat els primers guardonats dels Premis a la Indústria i al Comerç i els Serveis que convoca per primer cop l’ajuntament de Solsona en reco-neixement a la trajectòria professional i històrica d’empresaris i comerciants de Solsona. Els premiats rebran la Medalla d’Honor de la Ciutat i un diploma commemoratiu de l’acte en el transcurs d’un sopar que se celebrarà el proper dia 20 d’abril.

El premi a la indústria ha recaigut en la Ganiveteria Pallarès, de la qual s’ha valorat l’antiguitat, la innovació tecno-lògica i la qualitat en el procés productiu, així com, la seva llarga tradició en la fabricació de ganivets i eines de tall. Pel que fa als comerços el premi valora l’antiguitat, la tradició i la continuïtat i té 3 categories. Un premi al comerç amb un antiguitat de 50 anys o més, que ha recaigut en Cal Coll, fundat l’any 1935 . Un premi al comerç amb 75 anys o més d’antiguitat, que ha estat atorgat

a Cal Baldomero, fundat l’any 1913. I un premi al comerç de 100 anys o més que ha estat per Cal Jaumet del Forn que amb 173 anys d’història, lligats sempre a la matexia família, s’emportarà el premi corresponent al comerç amb més antiguitat.

El jurat dels dels Premis a la Indústria i al Comerç i els Serveis, integrat per l’alcalde de Solsona, Jordi Riart, el regidor d’indústria, Jordi Xandri, la regidora de comerç, Lola Pèrez, els representants dels grups municipals d’ERC i El Comú, del Consell Econòmic i Social, del sindicat Comissions Obreres, de la delegació de la cambra de Comerç i el president del Consell Comarcal, Joan Serra, va escollir els guanyadors el passat mes de març, entre diversos candidats que aspiraven al guardó. La intenció dels responsables d’aquesta iniciativa es donar continuïtat a aquests premis que en principi s’atorgaran cada dos anys.

A tots els fa molta il·lusió aquest premi, ja que per a ells és important "tenir un reconeixement com aquest", i també, "és un incentiu per continuar tirant endavant".

El Josep i la Teresa recorden que fa anys el forn "era com un lloc de reunió". Per poder coincidir més temps amb la família, i mentre l'avi feia el pa, l'àvia i la resta de la família li feien companyia. "Fins i tot alguns amics venien a l'obrador a fer tertúlia o jugar a cartes", recorden.

Tot i que el primer obrador de Cal Jaumet era a la plaça Sant Joan, a ca l'Angelet, ja des de principis del segle XX el negoci es va traslladar a la botiga actual. El seu interior guarda l'autèntica joia de Cal Jaumet, un forn de llenya que encara avui cou el pa d'aquest establiment.

"L'elaboració artesanal del pa i el gust especial que li dóna la cocció amb llenya són segurament els secrets de tants anys dedi-cant-nos al negoci", explica l'Àngela, que també apunta que la raó de continuar treballant "es deu als clients que ens fan confiança". "Sense ells pocs anys haguéssim complert i part d'aquest premi també correspon a ells", assegura.Antic obrador de Cal Jaumet del Forn

L'Àngela Pujol i la Teresa Mujal, darrera el taulell de Cal Jaumet del Forn

11513 - Divendres, 13-4-2007

Reportatge Josep M. Montaner i Reig

Cal Baldomero, fundat l'any 1913Fundada l'any 1913, aquesta petita botiga de queviures del

carrer Castell de Solsona és un exemple de la vitalitat del petit co-merç solsoní. Als seus prestatges s'hi pot trobar una mica de tot i els que hi entren no acostumen a sortir-ne amb les mans buides. A més, Cal Baldomero ja és tot un clàssic de Solsona gràcies sobretot a la comercialització de bacallà i del famós llegum cuit. Aquests són els productes estrella de Cal Baldomero, com explica l'Anna Serra, actual responsable de la botiga, que recorda que "fa anys s'havien arribat a vendre en un sol dia més de 50 quilos de cigrons".

Ara no se'n venen tants quilos, però "les llenties, els cigrons o les mongetes es continuen venent als clients de tota la vida". Conser-vem clients que ja venien en època del pare i alguns fins i tot recorden

Cal Coll, fundat l'any 1935Cal Coll és un del establiments més coneguts de Solsona.

Situada enmig d'una transitada cruïlla de 4 carrers que porta el seu mateix nom, aquesta botiga solsonina combina la venda de queviures i productes de la llar amb les de magatzem de productes agraris, com el pinso i els cerelas. A més, en els darrers anys Cal Coll s'ha especialitzat, de la mà de la Teresa Comas -continuadora del negoci familiar- com a bodega de vins. "Sóc molt aficionada al món del vi i la botiga em permet donar a conèixer vins que m'agraden, comentar-los amb els clients i estar a l'agüait de les novetats", apunta Comas, que fins i tot ha impulsat l'organització de tasts per conèixer millor aquest producte.

La Teresa Comas, filla de Rossend Comas i Montserrat Vila-drich està al capdavant de la botiga des de l'any 1997 quan va decidir deixar la seva feina i dedicar-se per complet al negoci familiar. "De jove no m'agradava la botiga i mai no m'hagués imaginat la vida despatxant rera el taulell de Cal Coll, però ara un cop presa la decisió n'estic contenta i orgullosa".

La Teresa és la tercera generació de la família que treballa a la botiga, que va ser fundada l'any 1934 a cal Coll Vell de Solsona pel seu avi, Josep Comas, masover de la finca el Coll de Llanera. L'any1942 el local se li va quedar petit i va comprar un solar per fer-s'hi la casa i la nova botiga. En morir l'avi, l'any 1959, els pares de la Teresa es van fer càrrec del negoci, fins que l'any 1997 va ser ella l'encarregada de con-tinuar la tradició familiar, juntament amb la seva cunyada Montserrat Aynés i Cots. Aquest mateix any es va aprofitar per reformar i ampliar el local que avui en dia manté encara l'esperit dels temps passats sense oblidar els avantatges i facilitats propis d'un supermercat actual. Tot i això, per la Teresa, "l'autèntic secret de les botigues de poble" és el tracte personal i directe amb el client, una qualitat que a les grans superfícies els costa d'oferir.

La Teresa valora molt especialment el guardó sobretot "per-què és un reconeixement pels meus pares que són els qui han tirat endavant el negoci els últims anys". A més, explica que "estem sorpresos i agraïts i més tenint en compte que és un premi que et donen per treballar".

la Pepeta, la filla del Baldomero, fundador de la botiga, que es va fer càrrec de la botiga durant molts anys.

L'Anna ja fa 24 anys que està al darrera el taulell i recorda que va ser la seva mare qui va començar a treballar de ben jove a la botiga. Els propietaris i fundadors de Cal Baldomero no tenien fills però s'apreciaven molt la seva mare, a qui al final van traspassar el negoci. Amb el pas del temps la botiga s'ha anat reformant i fins i tot ha variat d'ubicació, passant del número 30 al 28 del carrer Castell.

Després de tants anys l'Anna valora molt aquest premi, "ja que és d'agrair que la teva ciutat et faci aquest reconeixement." A més, apunta que no és fàcil tirar endavant durant tant de temps. La compe-tència de les grans superfícies, explica l'Anna, ha fet mal al comerç tradicional i tot i que és un fenomen que ja ve d'anys no es fàcil de superar. Ara la botiga no pot suportar, com havia fet antigament, el pes econòmic de tota la família, però com que estic sola i no pago lloguer puc anar defensant el meu sou. A més, la botiga m'agrada; hi he pujat de petita i és casa meva i tal i com com deia el meu pare: "ditxós el diner que a casa ve".Foto antiga de Cal Baldomero amb el taulell entrant a l'esquerra

L'Anna Serra és l'actual propietària de Cal Baldomero

Una autèntica imatge de Cal Coll

Un moment de feina a Cal Coll

12 513- Divendres, 13-4-2007

Ganiveteria Pallarès, fundada l’any 1917Parlar d’indústria a Solsona

és parlar de la Ganivetereia Pallarès, una empresa que amb el pas dels anys ha convertit la tradició ganivetera familiar en una indústria moderna i reco-neguda fora de les frontereres solsonines. A més de la popu-laritat que els ganivets Pallarès de Solsona tenen a Catalunya, la seva fama, s’estén per tot Espanya i França on aquesta família ganivetera és molt re-coneguda i on es poden trobar els tradicionals pallaresos de Solsona a les botigues.

Des dels seus inicis al petit taller artesanal de la carretera de Torà, a començaments de segle, fins a l’actualitat, que ocupa una nau al polígon industrial dels Ametllers, tres generacions de la família Pallarès han estat al capdavant del negoci.

Avui és en David Pallarès, nét del fundador de l’empresa, qui porta les regnes del negoci juntament amb el seu pare, Jesús Pallarès, i el seu tiet, Lluís Pallarès. En David fa 10 anys que treballa a l’empresa familiar i explica que “el prestigi de la marca, la qualitat de les navalles i la fama de tenir unes fulles molt afilades” ajuden a tirar endavant i a fer front “a una competència cada cop més dura”.

A banda de la popular navalla de Solsona, el conegut Pallarès fet amb mànec de plàstic o banya, la ganiveteria Pallarès pot produir més de100 tipus diferents de ganivets. Molts d’aquests ganivets i eines de

Reportatge Josep M. Montaner i Reig

tall es fan en funció de les necessitats de cada client. “Dissenyem ga-nivets personalitzats per fàbriques i talllers, per feines específiques o també per col.leccionistes. Els fem a mida amb la forma i els materials que més s’adapten al client i això es un valor afegit que aportem com a indústria especialitzada”, apunta el David.

“És maco que la teva ciutat et reconegui la feina de tots aquest anys i sobretot és un reconeixement molt especial cap al meu pare i el meu tiet que han estat durant els últims temps al capdavant del negoci” comenta el David. A més, els responsables de la Ganiveteria Pallarès coincideixen en valorar molt positivament el fet que “la ciu-tat reconegui els produtes i les empreses de casa nostra”. En aquest sentit apunten també que s’hauria d’aprofitar per explotar més aquest patrimoni que en el cas dels ganivets té a Solsona una tradició molt arrelada. “Sóm un zona ganivetera de primer ordre i quan l’avi va començar a fer ganivets, a principis del segle XX, Solsona ja tenia una indústria ganivetera molt potent i coneguda arreu, i per això creiem que seria bo donar valor a aquest actiu del qual disposa Solsona” apunten els propietaris de la Ganiveteria Pallarès.

El Jesús i el Juli Pallarès

El taller de ganivets Pallarès, el 1917

13513 - Divendres, 13-4-2007

Solsona Redacció

L’ong solsonina, Solsonès Obert al Món, presentarà a Solsona una exposició dedicada a la vida i obra del bisbe emèrit de Sao Félix d’Araguaia, Pere Casaldàliga. La mostra repassa la personalitat i la trajectòria vital d’aquest religiós nascut a Balsareny l’any 1928 que ha dedicat gran part de la seva vida a ajudar els més desafavorits.

La cita “jo sóc jo i les meves causes, i les meves causes valen més que la meva vida” encapçala i resumeix una exposició pensada per retre homenatge a Casaldàliga i a la lluita social, cultural i religiosa que ha abanderat a l’Amèrica Llatina. La mostra es divideix en dos grans apartats, d’una banda es fa un repàs cronològic de la seva vida i de l’altra s’expliquen les causes per les que ha lluitat sempre: el moviment indígena -que ha vol-gut rescatar de l’oblit-, l’Amèrica Llatina -un continent assolat per la pobresa-, la terra -que ha volgut retornar als camperols en contra dels més poderosos- i la teologia de l’alliberament -defensant una església humil i compromesa amb la situació dels més desafavorits.

Amb aquests elements i amb un llenguatge volgudament auster –com ha estat i és la seva vida- l’exposició sobre el bisbe Casaldàliga resumeix la lluita, el compromís i la radicalitat que han marcat la seva actuació al costat dels més pobres des de la prelatura de Sao Félix d’Araguaia, a la regió del Mato Grosso de Brasil. Des de la missió claretiana de Sao Félix d’Araguia on Casaldàliga va arribar fa més de 35 anys, la seva veu i la seva lluita l’han convertit en una de les personalitats més represen-tatives de l’Església dels Pobres, no només al Brasil, sinó a tota Amèrica Llatina i al món sencer.

Un barret de palla, un anell de tucum i un rem indígena que va utilitzar quan el van nomenar bisbe presideixen -com a símbol del seu compromís amb els més necessitats- la mostra, que també conté imatges de la seva tasca al Brasil, audiovisuals sobre la seva vida i testimonis que parlen de la seva obra, així

El SOM porta a Solsona una exposició sobre el bisbe Pere Casaldàliga

La mostra que porta per títol “Pere Casaldàliga, una veu compromesa” es podrà visitar del 3 al 15 de maig a cal Gras, a la plaça major de Solsona

com les entrevistes que li va fer la periodista Mònica Terribas. També la seva obra literària hi és present, amb un gran mural que clou l’exposició i que reprodueix fragments d’alguns dels seus poemes: “Com més anem, més tornem: avançant en la vida, tornem als orígens”.

La mostra “Pere Casaldàliga, una veu compromesa” és una inciativa de l’Associació Araguaia, que ha volgut homenta-jar Casaldàliga en motiu de l’atorgament del Premi Internacional Catalunya l’any 2006 i pel fet d’haver deixat, després de més de 30 anys de dedicació, les seves tasques pastorals. L’exposició es va inaugurar a principis d’any al Palau Robert de Barcelona, és itinerant i es podrà veure en nombroses ciutats catalanes.

A més de l’exposició, el SOM organitzarà el dia 3 de maig a dos quart de 10 de la nit, i coincidint amb la inauguració de la mostra, una xerrada sobre les motivacions i les idees que justifiquen la radicalitat del compromís del bisbe Pere Casal-dàliga. La mostra sobre el bisbe Pere Casaldàliga compta també amb el suport del Consell Comarcal del Solsonès.

Horaris de visita de l’exposició:L'exposició restarà oberta del 3 al 15 de maig

De dilluns a divendres de 9 a 17h, Dissabtes: 18h a 20hDiumenge: 12h a 14h / 18h a 20h L'11,12 i 13 de maig, dies de la Fira, estarà oberta de manera intermitent. Els centres educatius hauran de reservar-ho prèviament als Serveis Educatius. (Tel. 973 48 2154)

14 513- Divendres, 13-4-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

Rescat espectacular a Pinell

El conductor d'un camió va haver de ser rescatat i evacuat en helicòpter divendres passat a la zona de Madrona (Pinell) després de caure per un barrranc des d'una alçada de 25 metres. L'accident es va produir al quilòmetre 149 de la carretera C-14, que uneix Ponts i Oliana, al voltant de la una del migdia quan el vehicle es va precipitar marge avall després de sortir de la carretera.

Els Serveis d'Emergències Mèdiques, els Mossos d'Esquadra i els Bombers van arribar ràpidament a la zona i van atendre el conductor del camió, Carles M.F. de 46 anys d'edat, que tot i l'espectacularitat de l'accident, només va patir contusions lleus, ja que durant la caiguda va sortir llançat fora de la cabina del vehicle.

A causa del mal accés de la zona, el ferit va haver de ser rescatat i evacuat en un helicòpter del grup de rescats especials dels bombers i posteriorment va ser traslladat a l'hospital.

L'helicòpter dels bombers en el moment d'evacuar el ferit

15513 - Divendres, 13-4-2007

Vall de Lord Dolors Pujols - Foto: Ja Arribarem Club

La quinzena caminada Popular de la Vall de Lord ha comptat amb la participació de 1137 persones que el passat dissabte sant recorrien l’itinerari d’enguany, que els duia a conèixer, a més de l’entorn natural, les nombroses ermites del trajecte, moltes d’elles obertes al públic. Aquest ha estat un dels atractius que més ha agradat als participants de la Caminada, que a més van rebre fulletons amb informació de cadascuna de les esglésies visitables.

L’organització valora “molt positivament” l’esdeveni-ment ja que es va desenvolupar sense cap mena d’incidència destacable i va comptar amb els molts voluntaris que any rera any fan possible que la caminada conclogui molt positi-vament tant per part de l’organització com de la majoria de caminadors.

La Caminada revalida l’èxit1137 caminadors coneixen el patrimoni de la Vall de Lord

gràcies a l’esdeveniment de l’Agrupació excursionista “Ja Arribarem Club”

Durant l’esmorzarSt. Serni del Grau, una de les ermintes que es van poder conèixer durant la caminada

16 513- Divendres, 13-4-2007

Sant Llorenç de Morunys Dolors Pujols

Caramelles 2007

Organitzada per la Coral Morunys sota la direcció de Climent Solé, les caramelles altre cop van fer acte de presència el dia de Pasqua a Sant Llorenç. Les tres peces que es van inter-pretar durant el recorregut que culminaria com sempre davant l’església van ser el vals de caramelles “Cants de primavera”, "La Rosa del Port" i “Glòria al Cardener”, aquesta útlima una sardana escrita per Mn. Llorenç Riu.

Concurs per la llar d’infants

Aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària tinguda el dia 30 de març de 2007 l’expedient de con-tractació, la despesa i el plec de clàusules administratives que ha de regir el concurs per a l’adjudicació de l’obra “Llar d’Infants”. Objecte del contracte: execució de les obres de “cons-trucció de l’edifici de la Llar d’Infants”Lloc d’execució: C/ Cap de Balç, s/nTermini d’execució: 9 mesos

Pressupost base de la licitaciól: 267.356,30 euros, IVA vigent inclòs.

Aramateix inicia nova gira a St. Llorenç

El grup hereu de Brams, l’Orquestra Alternativa i els Antiherois, protagonistes del concert de

setmana santa d’enguany

Concurs per la fase 1 de la piscina municipal

Aprovat pel Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària, tinguda el dia 30 de març de 2007, l’expedient de con-tractació, la despesa i el plec de clàusules administratives que ha de regir el concurs per a l’adjudicació de l’obra “Piscina municipal descoberta, fase 1A. Construcció d’un mur d’escullera”.Objecte del contracte: execució de les obres de construc-ció d’un mur d’escullera.Lloc d’execució: carrer la Creueta, s/n.Termini d’execució: dos mesos.Pressupost base de la licitació: 71.341,81 euros, IVA vigent inclòs.

Després d’una setmana de treball i assajos constants a Sant Llorenç de Morunys, Aramateix, la formació hereva dels Brams que barreja ritmes com el rock, l’ska o el punk amb la sonoritat d’una combinació d’instruments de vent va iniciar el passat divendres, 4 d’abril la seva nova gira “Energia Aborigen 07” al Pavelló de Sant Llorenç de Morunys davant unes 300 persones. La seva actuació es va completar amb l’espectacle dels “Antiherois” i amb l’actuació de l’orquestra Alternativa de Manresa. Tot i l’aposta per la qualitat musical per al concert organitzat pel Casal l’Estaca, enguany l’afluència de públic va ser força inferior a la d’edicions pasades, a tall d’exemple l’any passat més de 700 persones s’aplegaven al pavelló per escoltar els clàssics i les noves cançons del grup basc Betagarri.

17513 - Divendres, 13-4-2007

Sant Llorenç de Morunys Josep M. Montaner i Reig

Sant Llorenç construirà una nova escola de primàriaFinalment s'ha optat per construir un nou edifici al costat de l'actual CEIP de la Vall de Lord

El Departament d'Educació ha inclòs el CEIP de la Vall de Lord en el llistat de les noves escoles que projecta construir en els propers anys. D'aquesta manera Sant Llorenç de Morunys disposarà d'un nou edifici que substituirà l'actual escola que en els últims anys ha quedat obsoleta.

La decisió arriba després que, tant els tècnics del Depar-tament d'Educació, com l'ajuntament de la vila, hagin descartat la idea inicial de rehabilitar les instal·lacions de l'actual escola per tal d'ampliar-ne la capacitat i dotar-la de nous equipaments.

Segons ha explicat l'alcalde del municipi, Enric Roures, "ja fa un parell d'anys que negociàvem la possibilitat de re-habilitar l'escola, però tant les dimensions com l'estructura de l'edifici no permetien ampliar-ne les dependències i ajustar-se a les normatives que estableix el departament d'educació". Finalment s'ha optat per construir un nou edifici que s'ubicarà en els terrenys -de propietat municipal- on es troba l'actual CEIP Vall de Lord i que l'ajuntament cedirà al Departament d'Educació.

La nova escola ocuparà un espai d'uns 4,000 metres qua-drats, i a banda d'acollir les noves aules de primària, està previst que pugui encabir els dos cursos de secundària que actualment

espai per encabir residus industrials i voluminosos. El consistori preveu contractar un servei de recollida de deixalles per tal de millorar la gestió de residus de la vila. La nova deixalleria de Sant Llorenç donarà servei també als municipis de Guixers i La Pedra i la Coma i segons explica Roures haurà d'estar oberta

s'imparteixen en un annex del pavelló polisportiu de la vila. A més, el nou centre escolar també disposarà de menjador escolar. El nou CEIP Vall de Lord tindrà una capacitat d'aproximadament 150 places que cobriran l'actual població escolar i que, a més, permetrà fer front al creixement demogràfic que preveu el mu-nicipi en els propers anys. Roures ha explicat que en el proper ple municipal l'ajuntament aprovarà la cessió dels terrenys al De-partament d'Educació i que un cop fet aquest pas l'administració catalana començarà a fer els tràmits necessaris per tenir l'escola nova tant bon punt sigui possible.

Deixalleria MunicipalPer altra banda, l'ajuntament preveu posar en funcio-

nament aquest mateix mes la nova deixalleria i la planta de transferència de runa que ha construït als terrenys de l'antic cremador. Amb aquesta obra el consistori pretén reorganitzar, també, el servei de recollida de deixalles de la vila i suprimir els abocaments descontrolats de brossa de la plaça del Mur, segons ha explicat l’alcalde de Sant Llorenç, Enric Roures.

Aquest nou equipament comptarà amb contenidors de recolllida selectiva per paper, cartró, plàstic i vidre, a més d'un

durant algunes hores de cap de setmana perquè és quan més gent hi ha al poble.

La nova deixalleria entrarà en servei d'aquí uns dies quan l'empresa encarregada de les obres, Caopsa, hagi completat els últims retocs i ha comportat una inversió de 121.000 euros (uns 22 milions de pessetes) que ha aportat la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge a través de la Junta de Residus.

18 513- Divendres, 13-4-2007

Comarca Josep M. Montaner i Reig

El descens de les temperatures i les precipitacions dels últims dies han permès a l'estació d'esquí del Port del Comte encarar el tram final de la temporada amb molt bones condicions de neu i d'ocupació de les pistes.

Les nevades de la setmana passada van acumular gruixos considerables de neu, que en la part més alta de l'estació van superar el metre de gruix, i que van permetre obrir al públic les zones del Sucre, la Bòfia i l'Hostal. Els responsables de l'estació calculen que durant el pont de Setmana Santa van arribar a passar pel Port del Comte uns 6.500 esquiadors, "una xifra molt alta tenint en compte com ha anat la temporada", va apuntar Alfons Ferrer, director de l'estació del Port del Comte.

Les nevades també van deixar caure molta neu a l'Estivella, tot i que aquest sector no es va obrir per excés de neu. "Vam preferir no obrir l'Estivella perquè la nevada va ser molt forta i no hi va haver temps suficient per arreglar les pistes, reduir el risc d'allaus i posar en marxa la zona en plenes garanties", va subratllar Ferrer, que va avançar, també, que en els propers dies podrien optar per obrir l'Estivella si no hi ha neu suficient a la part baixa de l'estació, zona on les nevades no han tingut tanta incidència.

Segons Ferrer, les últimes nevades permetran allargar la temporada -que estava previst que finalitzés el cap de set-mana passat- i "si el temps i les condicions de la neu ens ho permeten"s'ampliarà dos caps de setmana més. Tot i això, els responsables de l'estació prefereixen ser cautelosos, ja que no-més obriran en cas que les condicions de neu siguin les correctes i es pugui esquiar "amb seguretat i amb qualitat", cosa que com reconeixen "depèn exclusivament del temps que faci els propers dies".

Balanç de la temporadaEl Port del Comte no s'ha salvat enguany de la manca de

neu que ha afectat la pràctica totalitat de les estacions d'esquí del Pirineu català. El director de l'estació, Alfons Ferrer, ha recone-gut que la temporada ha estat "difícil" perquè les nevades no han arribat "en els moments que calia". Amb tot, els responsa-bles del Port del Comte han destacat "la capacitat de l'estació per produir neu artificial", que segons apunten "ha permès aguantar força bé les males condicions climàtiques".

Tot i que les nevades no s'han ajustat al calendari comer-cial de les estacions d'esquí, Ferrer destaca que amb les millores introduïdes, l'estació està preparada per funcionar en condicions de temps i de neu molt adverses. A més, també s'ha mostrat optimista per un final de temporada "que està sent molt més bo del que ens podíem imaginar i que deixarà un bon sabor de boca a tothom".

Enguany l'estació del Port del Comte va estrenar 70 nous canons de neu artificial -xifra que permetia disposar d'un

total de 200 canons- i passava de 17 a 22 quilòmetres de pistes innivades artificialment. A més, es va posar funcionament una bassa amb capacitat per 50 milions de litres d'aigua al clot de la Vall per fer neu artificial, es van resembrar totalment 5 pistes i es van acondiciar alguns accessos i les zones d'aparcament del Sucre i l'hotel.

De cara al futur els responsables de l'estació esperen acabar de completar les inversions que s'han anat realitzant a les instal·lacions des de l'any 2001 -moment en que els actuals gestors del Port del Comte es van fer càrrec de l'estació- amb la posada en funcionament de nous canons, la modernització d'alguns d'ells i l'acondiciament de més pistes. Ferrer ha explicat que "no ens caldrà fer grans inversions sinó acabar de polir alguns detalls i millorar els serveis actuals".

Les nevades dels últims dies permeten tancar amb bon sabor de boca una temporada difícil per l'estació d'esquí del Port del Comte

L'estació del Port del Comte recupera esquiadors per

Setmana Santa

KAURI VIATGES

C/ Carles Morató,2

SOLSONA

Telf: 973 482073

info@kauri.cat

Prepara el pont de l’1 de Maig !!

Excel·lents preus i ofertes per a aprofitar i gaudir d’aquests dies.

I si ara no pot ser...Anticipa’t a les vacances d’estiu

Aprofita ara els descomptes o senzillament comença a planificar el teu pròxim viatge, la

teva nova aventura.

A kauri viatges treballem per les teves vacances.

Ja ho saps,

Deixa-t'hi kauri

I DESPRÉS DE PASQUA.. .G.C 1427

19513 - Divendres, 13-4-2007

1. Quantes llengües es parlen al món?a) Unes 50b) Unes 300c) Entre 5.000 i 6.000d) Unes 100.000

2. Com es diu “gràcies” en romanès? a) Shukranb) Danke c) Multuméscd) Spasiva

A veure si saps... (El concurs de les llengües)(cada pregunta només té una resposta correcta)

3. La llengua que es parla en més estats europeus és el romaní o caló?a) Falsb) Cert

4. El nom basc “Gorka” és l’equivalent de “Pere” en català?a) Fals b) Cert

5. El català ha manllevat de l’àrab algunes paraules. D’aquestes quatre paraules quina NO prové de l’àrab?a) Sucreb) Jerseic) Alcohold) Safareig

Butlleta de resposta (1a setmana)Nom: ___________________________________________________________________________________

Edat: _________ Tel.: _______________

Respostes:

1 ......... 2 ......... 3 ......... 4 ......... 5 .........

Podeu deixar aquesta butlleta a la bústia que trobareu a l’Oficina de Turisme o bé enviar les respostes, amb les vostres dades, a plaimmigracio@solsones.ddl.net abans del 19 d’abrilEl guanyador/a serà obsequiat amb un llibre.

Concurs organitzat per: Centre de For-mació d’Adults, Consorci per a la Norma-lització Lingüística i el Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal

Concurs

La Junta de Govern de la Diputació de Lleida, en la seva sessió de 26 de març de 2007, va acordar l’aprovació dels plecs de condicions administratives i tècniques que regiran la licitació del “Projecte condicionament, eixample, millora i pavimentació asfàltica de la carretera LV-4011 de la C-26 a l’Hostal de Cirera. Tram: Lladurs”, mitjançant concurs amb procediment obert. L’anunci que va sortir publicat al Butlletí Oficial de la Província (BOP), el passat 3 d’abril de 2007, contempla fins a finals d’abril per tal que les empreses puguin presentar les seves ofertes.

Tal com van poder comprovar els veïns del municipi en la presentació que van portar a terme els redactors tècnics del projecte, el Diputat d’Obres Salvador Bordes, acom-panyats pels membres de la corporació municipal i de la Diputada pel Solsonès, M. Teresa Canal, el proppassat 31 de

L’arranjament de la carretera de l’Hostal de Cirera, a licitació

Obert el termini perquè les empreses puguin presentar les seves ofertes

gener, a la sala polivalent de Lladurs, el pressupost d’aquesta obra ascendeix a la quantitat d’1.070.875,41 euros.

L’amplada de la carretera serà de 7 metres. A més d’unes correccions de traçat, la carretera nova projectada conté tres variants: una a l’inici de la carretera ampliant-se la visibilitat i dues a les masies de l’Alzina i de l’Hostal de Cirera que milloren la seguretat pels habitants de la zona i als propis usuaris de la via. En ambdues cruïlles s’amplia la visibilitat de les connexions amb la carretera comarcal C-26 i amb la via municipal d’accés a la par-ròquia de Lladurs.

La Diputació de Lleida preveu l’adjudicació de l’obra per la primera quinzena de maig i així fer d’aquest projecte, del qual l’Ajuntament de Lladurs ha demostrat sempre la seva sensibilitat, una realitat.

Comarca M. Teresa Canal, Diputada provincial per al Solsonès

20 513- Divendres, 13-4-2007

Comarca M. Teresa Canal, Diputada provincial per al Solsonès

El proper 16 d’abril s’inicien les activitats del programa "Ara Lleida amb la gent gran", una activitat de promoció turística de les comarques de Lleida que ha endegat la Diputació de Lleida per tal de donar a conèixer el territori lleidatà i la seva riquesa cultural, a la gent gran a través del món associatiu.

L’”Ara Lleida amb la gent gran” és una iniciativa de la qual se’n poden arribar a beneficiar unes 73.000 lleidatans i lleidatanes majors de 65 anys que, a través de les associacions de la gent gran, tinguin interès a descobrir el patrimoni, el paisatge, les festes o els monuments de les comarques de Lleida.

La Corporació posa a disposició dels interessats una sèrie de rutes turístiques per a la gent gran, a través de desplaçaments

La Diputació de Lleida promou activitats amb la gent gran

públics o privats, per totes les comarques de Lleida en les que es podran visitar indrets d’interès cultural i patrimonial com el Museu de les Papallones, al poble de Pujalt (el Pallars Sobirà), l’Ecomuseu (Esterri d’Àneu), el romànic de la Vall de Boí, l’aiguabarreig del Segre-Cinca, l’Estany d’Ivars, Montfalcó-Murallat (la Segarra), o el Miracle (el Solsonès), entre d’altres. La Diputació de Lleida es farà càrrec del transport així com d’una guia turística que dirigirà la jornada.

La marca "Ara Lleida", que va endegar-se a través del Patronat de Turisme de la Diputació com a element genèric de promoció de les comarques de Lleida, aplega en l’actualitat con-ceptes més amplis, com la promoció de la fruita i dels productes de qualitat de les Terres de Lleida. La campanya sostinguda "Ara Lleida" ha esdevingut un referent del territori. La consolidació de la marca i el prestigi assolit a nivell de Catalunya i de tot l’Estat han fet que aquest mateix prestigi arribi ara a àmbits com el de la gent gran.

Per a més informació al respecte, cal adreçar-se al Programa "Ara Lleida amb la gent gran -Rutes Turístiques Culturals" - tels. 973 26 84 13 – 973 70 43 79.

La Diputació posa en marxa el programa de promoció patrimonial i cultural del territori Ara Lleida amb la gent gran

Aquesta activitat, que té previstes diverses rutes per cadascuna de les comarques lleidatanes, està adreçada al món local i associatiu

21513 - Divendres, 13-4-2007

La Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès celebra enguany el seu 25è aniversari. Val a dir que aquesta entitat fou constituïda formalment l’any 1982 i la integren deu municipis de la comarca del Solsonès. El projecte de portada d’aigua des de Riulacó –font situada al municipi d’Odèn– i des del riu Cardener, per conduir-la per tota la comarca, va semblar aleshores, fa 25 anys, un projecte molt agosarat. Per a alguns era pràcticament inviable, tenint en compte el po-blament disseminat i l’orografia del terreny; però gràcies a la inquietud i empenta de veïns de la comarca i dirigents polítics ha estat una realitat.

La importància d’aquestes infraestructures hidràuli-ques de proveïment d’aigua potable és evident en l’activitat econòmica creixent als nostres municipis, la qual no seria possible sense l’existència d’aquesta xarxa d’abastament d’ai-gua capaç de servir les necessitats vitals dels veïns i permetre la implantació d’activitats ramaderes. És una infraestructura singular, pel fet que trobarem pocs sistemes de distribució d’aigua de tan gran abast en extensió. Aquest any se serviran 1.079 abonats i les xarxes construïdes i en servei sumen 625 quilòmetres de longitud.

És per tot això que creiem que cal commemorar el 25è aniversari de la creació d’aquesta entitat. Per fer-ho, el Ple de la Mancomunitat dut a terme el proppassat dia 28 de març va aprovar, per unanimitat de tots els membres presents, una sèrie d’actes institucionals, lúdics i educatius, amb dos temes centrals: celebrar aquesta efemèride i promoure l’estalvi en el consum d’aigua i el seu ús racional.

Les actuacions s’emmarcaran en tres blocs:

Fira de Sant IsidreCreiem que és el marc idoni per sensibilitzar la ciuta-

dania amb activitats artístiques i educatives que l’aigua és un

Comarca Mancomunitat d’Abastament d’Aigua del Solsonès

25è aniversari de la Mancomunitat d'Abastament d'Aigua

bé escàs, i cal racionalitzar-ne l’ús. La Mancomunitat tindrà un estand propi on convidem tothom i especialment tots els abonats a visitar-lo. A més, a l’envelat de la Fira, a la plaça de les Moreres, durant tot el matí del diumenge dia 13 de maig, s’organitzaran un conjunt d’activitats, jocs i tallers educatius oberts a tothom, fent-ne partícips els escolars de la comarca, i que tindran com a punt en comú l’element de l’aigua. Aquesta jornada educativa anirà a càrrec del grup d’animació Pep Callau i els Pepsicolen.

Concurs fotogràfic i de pintura ràpidaEn el marc de la Festa Major de Solsona s’organitzarà

un concurs fotogràfic i de pintura ràpida centrat en el tema de paisatges de l’aigua, per al qual es publicaran les bases corresponents.

Acte oficial de commemoracióFinalment, i cloent els actes, el dimarts dia 9 d’octubre

es farà l’acte oficial de commemoració del 25è aniversari al Teatre Comarcal, en el qual es farà un reconeixement a tots els membres que han format part de la Mancomunitat i es pre-sentarà un llibre que recollirà la trajectòria de l’entitat durant aquest període, incloent-hi un estudi de fonts de la comarca. Es projectarà també un audiovisual per fomentar l’estalvi de l’aigua, i per explicar els orígens, l’evolució de l’entitat i de les seves instal·lacions i els plantejaments de futur.

Esperem comptar amb la participació dels nostres abonats i membres de la Mancomunitat en aquests actes, així com també de tothom qui ens vulgui acompanyar, i així enor-gullir-nos tots plegats de la feina feta i esperonar-nos en la que queda per fer, com ara conservar, ampliar i gestionar aquesta infraestructura, a més d’adaptar-la a les necessitats canviants, propòsits que, amb la il·lusió de tots, aconseguirem.

22 513- Divendres, 13-4-2007

Comarca Servei de Premsa del Consell Comarcal del Solsonès

El Consell Comarcal obre les portes als centres educatius

L’Escola Arrels introdueix la coneixença del Consell en el seu crèdit de síntesi d’ESO

Aquest passat dimarts els alumnes de quart d’ESO de l’escola Arrels de Solsona van poder visitar en primera persona i des de dins, totes les estances i despatxos del Palau Llobera d’estil gòtic, seu del Consell Comarcal del Solsonès, aprofitant l’elaboració del seu crèdit de Síntesi. Els alumnes d’aquest centre van seguir el funcionament dels diferents departaments i el treball dels diferents responsables, així com una detallada informació dels serveis que ofereix l’ens comarcal i una expli-cació de la situació demogràfica i econòmica del Solsonès.

El Consell Comarcal promou un curs de premonitors per a formar joves del Solsonès en el lleureEl curset, en col·laboració amb la CRUC, es realitzarà a Solsona els dies 28 i 30 d’abril i el dia 1 de maig

El Consell Comarcal del Solsonès conjuntament amb la Coordinació Rural de Catalunya (CRUC) organitzaran els pro-pers dies 28 i 30 d’abril i 1 de maig un curs de premonitors/es, per tal de promoure l’educació no formal al Solsonès.

El curs es realitzarà a la Sala d’Exposicions de l’Ajun-tament i es realitzarà el dia 28 i 30 de les 9.30h a les 13.30h i de 16h a 20h i el dia 1 de 9.30h a 13.30h. I tindrà un preu d’inscripció de 50 euros, amb la possibilitat d’un descompte del 20% als membres d’alguna entitat vinculada a la CRUC i als membres de la jove.net.

Durant aquests tres dies els continguts seran definir el rol del monitor, les seves habilitats i l’elaboració de jocs i tallers, entre altres. Tots aquells que hi estiguin interessats cal que s’adrecin a l’Oficina de Joventut del Consell Comar-cal (c. de Bassela, 1) abans del 23 d’abril (973 48 35 16 o joventut@solsones.ddl.net)

23513 - Divendres, 13-4-2007

Oliana Marcel Ribera - Arxiu Fotografic: Marcel Ribera

Pasqua 2007

Cantant les caramelles arreu de la nostra Vila d’Oliana.

Pastisseria l’Espiga d’Or. Productes típics del dia de Pasqua.

De nou un any més hem celebrat aquest dia joiós que és la Pasqua de Resurrecció, un dels fets importants del dia és la Cantada de Caramelles, petits i grans van per la Vila d’Oliana portant els cants i l’alegria arreu del poble.

Les dones amb els vistosos vestits de catalanes i els ho-mes de típics catalans; una peça molt important és la barretina, en altres temps era una peça d’ús corrent i formava part de la indumentària masculina de la pagesia. L’Origen d’aquesta peça no és gaire clar. Hi ha qui veu la barretina com l’antiga gorra frígia, que en temps de la Revolució Francesa va ser adoptada com a signe de llibertat. Al segle XVIII i especialment al XIX quan es troba representada en calendaris, auques, ... No obli-dem que el nom de barretina té l’origen com en moltes altres paraules del llatí birrus.

Isidre EsteveEn diferents ocasions he tingut l’oportunitat d’es-

criure sobre L’Isidre Esteve, en especial cada cop que el poble d’Oliana li ha fet algun homenatge amb motiu de la seva participació en el Dakar o en altres curses. En aquests moments, degut a l’accident que va tenir crec que és molt important que ens recordem d’ell. Des de la revista CEL-SONA INFORMACIÓ li desitgem molts ànims i que aviat pugui estar de nou entre nosaltres.

Recordo que el passat dia 18 de març, els alumnes de 4t. d’ESO feien una obra al pavelló Francesc Betriu. Hi vaig anar per fer el reportatge per la revista Celsona, darrera meu hi tenia a l’Isidre amb la seva filla i altres familiars; durant el temps que va durar la representació va comentar amb molt d’afecte cada actuació a la seva filla que és petita.

En aquesta imatge podem veure al nostre protagonista el dia 27 de gener de 2007 durant l’homenatge que li van retre autoritats i poble d’Oliana. L’Isidre, la seva filla recollint un obsequi i, contemplant als dos, la seva mare amb un bonic ram de flors. L’Isidre Esteve.

La barretina era usada, com ja haig esmentat abans, pels pagesos, pastors, els camàlics, vigilants nocturns, serenos, mariners, sense oblidar els voluntaris catalans que van acompa-nyar el general Prim a la guerra d’Àfrica. Un personatge molt emblemàtic amb barretina va ser Jacint Verdaguer, el qual va lluir aquesta peça en anar a recollir el premi dels jocs florals de 1865.

24 513- Divendres, 13-4-2007

US CONVIDEM A LA

JORNADAPORTESOBERTES

DIA 15 D’ABRIL DE 2007

DE 12 A 14 HORESDEL MATÍ

PODREU VISITAR LES NOSTRES

INSTAL·LACIONS,PARLAR AMB ELS

MESTRESI CONÈIXER ELS TREBALLS DELS

ALUMNES

US ESPEREM!!CEIP SETELSIS SOLSONA Av Tarancon, 20 Tlf: 973482103 Fax: 973481549 E-Mail: ceipsetelsis@xtec.cat http://www.xtec.net/ceipsetelsis

Atents al “No em ratllis”Dimecres vinent, 18 d’abril, podrem veure els nens i

nenes del CEIP Setelsis que han participat al programa de TV3 “No em ratllis”. No us perdeu l’oportunitat de conèixer l’opinió dels més menuts sobre temes i qüestions d’actualitat.

Televisió Ramon Estany

Els informatius de TV2 segueixen

l’actualitat solsoninaAquesta setmana Solsona i comarca han centrat l’atenció dels informatius de TV. Els àpats a domicili i els parcs eòlics s’han deixat veure per la petita pantalla.

Un veí d’Olius manifestant la seva opinió sobre els parcs eòlics

25513 - Divendres, 13-4-2007

Caramelles Ramon Estany

Com és tradició des de fa més de 80 anys, Solsona celebra per Pasqua la festa de les Caramelles. Diumenge de Pasqua, a partir de les 9 del matí, més d’una setantena de cantaires d’entre 12 i 75 anys de l’Orfeó Nova Solsona i l’Esplai Riallera recorregueren carrers i places amb la col·laboració de la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona, els trabucaires i l’Agrupament Escolta

Festa de les Caramelles a SolsonaEls cants a la Pasqua van omplir carrers i places de Solsona, el dia 8, i les rodalies de la ciutat, el dia 9

Pare Claret. Cançons com “N’és la Pàsqua” amb lletra de Jaume Subirana i música de Gregori Martínez i “Desperteu” de R. No-guera donaren la benvinguda a la joiosa resurrecció del Senyor. A més, també es va ballar la tradicional solsonina “La bolangera”. Per portar les corrandes a tots els indrets del municipi, dilluns les caramelles es feren sentir a les diverses partides del vinyet.

Els Cantaires de l’Orfeó Nova Solsona

Els més petits de l’Esplai Riallera

26 513- Divendres, 13-4-2007

Cantant pel Sr. Bisbe de Solsona

La colla de balladors

El “caramellaire mòbil”

27513 - Divendres, 13-4-2007

Educació Llar d'Infants Arrels

Ja ha arribat la primavera ???L’inici de la primavera a la Llar d’Infants Arrels ha arribat ben carregada d’activitats que els infants han començat a assaborir enmig de pluja, sol, neu i flors. I és que és una arribada ben diferent i peculiar… Això a nosaltres no ens espanta. Si més no, ens deixa sorpresos, després que ja havíem començat a endreçar les bufandes, gorres i guants…

Els alumnes de P-2 al mes de març van anar a visitar els bombers un dia que feia força sol. Com que durant aquest trimestre treballem el color vermell, va ser un motiu més viven-cial i divertit de poder-lo treballar. Vam veure les estances on viuen els bombers, vam pujar al seu camió fent sonar la sirena. Vam passar un matí ben emocionant !!!

I vam acabar el mes anant a tirar una carta a la bústia de la Plaça del Camp. El color groc que vam treballar el 1r trimestre va ser un bon motiu per recordar. Cadascú hi va tirar la seva carta amb un dibuix interessant a dins per a fer arribar a la família durant les vacances de Setmana Santa.

I acabem el trimestre fent, tots els/les infants de la Llar d’Infants a la seva classe, una mona llaminera i plena de confits. De fet, som uns cuiners excel.lents i trapelles que ens hi vam llepar els dits.

28 513- Divendres, 13-4-2007

Cartellera

T’agradaria tocar la gralla? o la percussió? La Colla Gegantera del Carnaval vol organitzar un curs de formació per a tots aquells que estigueu interessats. Només cal que telefoneu al 660712906 (Carles) o al 619015220 (Pep) als vespres.

Monegal Cultural

Dissabte 14 d’abril a les 6 de la tarda, recital d’àries i cors d’òpera amb el Cor de l’aula de Cant de l’Opera de cambra de Sant Cugat, amb els solistes Sergi Bellver, tenor, Magda Sòria, soprano i Mariona Benet, soprano, amb Eloi Jové al piano i direcció. Exposició de pintura. Tate Garrigasait.

Dissabte 21 d’abril. Recital de Maribel Ortega. CANCEL.LAT

MÚSICA: ‘Aires bohemis’, amb el Festival de Música de la Catalunya CentralTeatre Comarcal, 14 i 20 d’abril, 22 hJoves talents del país interpreten els dos primers concerts del Festival de Música de la Catalunya Central, enguany dedicat a l’obra més representativa de compositors bohemis.El Solsonès enceta la sisena edició del Festival de Música de la Catalunya Central, que ofereixen professors, alumnes i l’orquestra de cambra de l’Acadèmia Internacional de Música del Solsonès (AIMS) així com les joves promeses convidades. Sota el lema “Aires bohemis”, aquest any s’han programat una dotzena de concerts entre el 14 d’abril i el 25 de novembre cen-trats en les melodies de compositors bohemis com A. Devorák, B. Martinu, F. Smetana o L. Janácek. Els dos primers recitals van a càrrec de dos joves talents.

Dissabte 14 d’abrilLa pianista Kàtia Michel interpreta obres de C. Debussy, L. Janácek i F. Schubert

Divendres 20 d’abrilKàtia Novell, al violí, i Oriol Aymat, al violoncel, interpreten obres d’A. Rolla, Z. Kódaly i B. Martinu

El cost de cada entrada és de 8 euros. També es pot adquirir un abonament per a tots els concerts del Festival per 25 euros. Per a més informació, visiteu el lloc web de l’AIMS, a: www.aimsnet.org.

Diumenge, 15 d’abril - 5 de la tardaLocal Social de FreixinetEl grup de teatre Coll d’Arques de Navès presenta “Tres en joc”, d’Anton Font

Sopar d’ex alumnes de la senyoreta BarbensDissabte 5 Maig de 2007 21:30 horesMare de la FontTelèfons Contacte: 973481748--973482053--973480281

Cinefòrum:

‘Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959)’Sala d’actes del Casal de Cultura i JoventutDemà dissabte, 14 d’abril a les 6 de la tarda

La sala d’actes del Casal de Cultura i Joventut acull un cinefò-rum que complementa l’exposició d’”El retorn dels documents con-fiscats a Catalunya”. Es projec-tarà el documental Viure en una dictadura. Els primers anys del franquisme a Manresa (1939-1959), produït pel programa de Gent Gran de l’Ajuntament de Manresa. Recull imatges inèdi-tes i testimonis de manresans anònims que van viure aquelles dècades de la història.

Període de pre-inscripció - Dates: 10 - 20 d’abril

Per a més informació podeu adreçar-vos als centres escolars de la comarca.

Educació Infantil i Primària:- C.C. Arrels I - CEIP de Solsona - CEIP Setelsis - CEIP Vall de Lord - ZER del Solsonès.

Esucació Secundària Obligatòria- CC Arrels II - IES Francesc Ribalta - SES Sant Llorenç

29513 - Divendres, 13-4-2007

Sortida Àrea de Comunicació de Coordinació Rural de Catalunya

El diumenge dia 1 d’abril, 7 joves del Solsonès vam partir cap a les belles terres d’Annecy (França) conegudes pel seu famós llac, situat a la regió de Rodanno Alpes, a prop de Suïssa. La raó del viatge era la celebració del tercer intercanvi multilateral organitzat per le Polyedre de França, Coordinació Rural de Catalunya d’Espanya, Lokaal Steunpunt de Bèlgica i Cluj Napoca de Romania. La participació dels joves catalans al projecte món de danses ha estat possible gràcies a Coordinació Rural de Catalunya, organització que treballa pels joves del món rural i promou la mobilitat de joves amb programes europeus i internacionals.

Els països participants eren els de cada any: Romania, Bèlgica ( tot i que els seus membres eren turcs), França i Espanya

Annecy 2007: Un intercanvi inoblidable

(val a dir que els components del grup espanyol érem els 7 joves abans esmentats, i per tant catalans, fet que vam fer present en tot moment). Nosaltres, els catalans, representàvem la bachata i el merengue, mentre que Romania, Bèlgica i França, ballaven folklore, capoeira i breakdance respectivament.

El motiu de la present crònica, a part del d’informar, és intentar transmetre als lectors la nostra experiència personal tan única i irrepetible en tots els aspectes. Tot i ser el tercer intercanvi, i tot i que cada un d’ells hagin estat especials, aquest últim ha superat en gran mesura les nostres expectatives.

El primer dia, poc després de la nostra arribada a terres “annecyanes”, ja ens trobàvem ballant amb membres dels dife-rents països, tant coneguts d’anys anteriors com nouvinguts, fet que ja va deixar entreveure el tarannà del que seria un intercanvi inoblidable per a tots nosaltres.

Els interessats envieu el CV a:SERTIC, SA Pl. Els Ametllers, 5 - Telf. 973 48 02 32

Correu electrònic: mjounou@sertic.com

Una persona per treballar en instal.lacions i muntatges

necessita incorporar:

30 513- Divendres, 13-4-2007

Sortida Àrea de Comunicació de Coordinació Rural de Catalunya

La veritat és que no hiperbolitzem en afirmar que és difícil copsar en paraules el que hem viscut i el que hem sentit en aquest intercanvi. El terme compartir, tan noble i bell en totes les seves interpretacions, ha sigut el guia que tots vam decidir seguir.

Els dies anaven passant i la relació entre tots els mem-bres de “l’exchange” adquiria, cada cop més, un caire de complicitat.

Com no podia ser d’una altra manera, en termes orga-nitzatius la valoració no és ni molt menys menor. El programa era intens, ple d’activitats dinàmiques i d’interacció tals com les relacionades amb les danses (workshops en els que s’ens ensenyaven breakdance, folklore, dansa africana, capoeira, dansa oriental...) com les relacionades amb els esports (esports d’aventura, pavellons polivalents...)

Com cada any, l’últim dia es celebrava la “performance” final, actuació realitzada per als membres de l’intercanvi en el que, òbviament, es ballaven les danses anteriorment citades. El teatre en el qual es va dur a terme, tenia una capacitat per a 300 persones, nombre no més rellevant que les 230 persones que van assistir a l’acte.

Cal citar que nosaltres, el grup català, tan sols ballem en motiu de l’intercanvi i que per tant som amateurs, mentre que els francesos i els belgues ballen breakdance i capoeira a nivell professional. No obstant, com és d’intuir per la dinàmi-ca citada, el “show” també va ser tot un èxit. Tant va ser així, que en finalitzar l’acte, tots els participants vam gaudir d’una gran ovació en peu d’un públic entregat en tot moment. Volem

Dissabte 14, a les 7 de la tarda, es farà una demostració en viu i en directe d'aquest ball

davant la botiga Riu Esports i Moda

agrair a Riu Esports i Moda la promoció de la roba del nostre ball, doncs un cop més ha demostrat ser participatiu en actes d’aquest tipus.

Així doncs, aquest intercanvi restarà sempre dins nostre per la seva màgia i per tot el que ha significat per a nosaltres. La globalització ens mou cap aquesta direcció ( quelcom ha de tenir de bo), i actes com aquests potencien la tolerància i el respecte cap als nostres semblants. A la vegada, volem animar a tots els joves i no tan joves a que per poc que puguin realitzin aquests tipus de viatges, doncs com hem dit anteriorment, cal viure-ho per comprendre el que realment volem expressar.

31513 - Divendres, 13-4-2007

Per què ens posem vermells?

Psicològia a l'abast de tothom Sergi Ballespí i Maite Gonzàlez, psicòlegs

A la nova secció del Dr Hoffer-mayer, al Si Vols de divendres al vespre (Solsona FM), ens han fet preguntes in-teressants. Una d’elles és aquesta: per què ens ruboritzem?

Responc jo? Perquè tenim vergo-nya. A poc a poc. Les preguntes de “per què” són delicades, ja que demanen per la causa d’un fenomen. En aquest cas podrí-em aportar una explicació fisiològica, una d’evolutiva i una de psicosocial.

Per on començar? Per la fisiològica, és a dir, per què se’ns posa vermella la cara en certes situacions? Per què vermella i no d’un altre color? Per què la cara i no una altra part del cos?

Vostè fa les preguntes? I les responc. Com tots els ani-mals, quan sentim que alguna cosa ens amenaça ens posem a la defensiva o tendim a atacar. Això es deu a que el nostre cos i la nostra ment estan preparats per a reaccionar de forma tensa quan percebem un perill.

Per què? Perquè així el nostre radar informa el nostre cos del perill i el prepara per a actuar. D’aquesta manera sobrevivim als perills perquè els preveiem i ens hi anticipem.

I què té a veure amb la vermellor? Que la forma que té el nostre cos de preparar-se és detonant l’alerta vermella i preparant-nos per a una acció d’emergència: el cor batega més de pressa per a enviar més sang als músculs. Les pupil·les es dilaten per a que entri més llum pels ulls i puguem visualitzar millor l’amenaça. La pressió sanguínia augmenta per a que la sang circuli més de pressa i així pugui aportar més nutrients i oxigen als músculs. Secretem adrenalina per a promocionar una acció explosiva, suem per a refrigerar-nos, etc. Tot s’engega per a estar a punt per a una acció d’emergència.

La vermellor... Ah sí! En aquest sistema d’alarma fixi’s que s’informa al cor que bombegi més de pressa (llavors notem taquicàrdia), respirem més de pressa (ens costa respirar), suem

per a refrigerar-nos (sentim calor)... La vasoconstricció que provoca l’augment de la tensió sanguínia també ocorre a la cara, i és la compressió dels capil·lars facials la que provoca l’envermelliment.

Envermellim per ansietat? Sí, i podem desmuntar alguns mites. Totes les persones envermellim, tot i que els tímids tendeixen a fer-ho amb més freqüència. No envermelleix només la cara, sinó que això també passa a les espatlles i al coll. No existeixen persones que no envermelleixin mai, però es pot ‘aprendre’ a fer-ho i lla-vors passa que un bon dia ens diem: “com

és que ara em poso vermell/a amb tanta facilitat i abans no?

Sí, com és? Perquè aprenem a ruboritzar-nos, és com si pro-graméssim aquesta manera de reaccionar. De fet, és un pèl més complex. De vegades podem agafar por a la ruborització, amb la qual cosa la fomentem. Si en una situació que volem passar desapercebuts preveiem que podem envermellir –això suposaria justament ressaltar i que tothom es fixi en nosaltres- envermelli-rem només per la por de fer-ho, perquè ja ens angoixarem.

L’explicació fisiològica. I l’evolutiva? Ens posem ver-mells perquè el nostre cos està programat així, cert? Però per què està programat així? Aquí vindria l’explicació evolutiva. Apel·lant de nou a Darwin, que de fet té un text justament titulat L’expressió de les emocions de l’home i dels animals (1872), diríem que l’envermelliment pot haver suposat algun avantatge evolutiu en algun moment, fet que ha provocat que hagi arribat aquesta capacitat fins a les generacions actuals.

Avantatge envermellir? Pensi. Quan un homínid s’enfa-dava per a defensar el territori podia atacar i mossegar gràcies a l’activació de l’ansietat. Però ja hem dit que el sistema de lluita-fugida comporta, entre altres reaccions, la vasoconstricció dels capil·lars facials que provoca envermelliment. És possible que arribés un punt en què els predadors ja fugissin només en veure un homínid vermell, de la mateixa manera que en algun

C. Bisbe Lasala, 7 - Tel. 973 48 13 26 - SolsonaVOSALTRES POSEU-HI EL NEN,TATIANA HI POSARÀ LA RESTA

Llistes de naixençaPuericultura Roba 0-2 anys

Pre-mamà

32 513- Divendres, 13-4-2007

Psicologia a l'abast de tothom Sergi Ballespí i Maite Gonzàlez, psicòlegs

moment ensenyar les dents ha estat suficient per a dissuadir un competidor, amb la qual cosa es converteix en una expressió de les emocions prou avantatjosa, ja que estalvia baralles i lesions, entén?

Ni una paraula. Anem bé. Pensi que tots els electrodomès-tics van millorant, no? Van sortint models nous més sofisticats i millors. Doncs els electrodomèstics que tenim instal·lats en el nostre cos també.

També? Clar: l’ansietat és un sistema d’alarma, però es perfec-ciona. Fa molts milers d’anys l’ansietat s’activava i ens impulsava a fugir o a lluitar davant dels predadors. Amb el temps es va escaure que la vermellor facial ja era percebuda com a temible per aquests predadors, és com si diguessin: “Eps!, aquest està vermell; està emprenyat com una mona, val més que no m’hi acosti perquè cada vegada que m’acosto a un que està vermell sortim tots mal parats”. I es retira.

Deixem-ho córrer. I l’explicació social? Hem intentat

respondre per què la nostra cara tendeix a posar-se vermella, per a què ens devia servir això i ara falta entendre què ho provoca actualment, què activa la vermellor.

Va... Ens posem vermells quan algú descobreix quelcom que no volíem que descobríssim. Això ens passa quan ens sentim jutjats, quan volem caure bé i no estem segurs d’aconseguir-ho, quan algú ressalta en nosaltres quelcom que volíem amagar (bo o dolent...).

Ara sí que exemples, no? Entro en un local a conèixer un grup de gent nova. No voldria que em posin en evidència perquè tinc por de quedar malament, ja que el que jo vull és caure bé. Algú em retreu el que vaig fer l’altre dia no sé on –quelcom censurable- i em poso vermell davant del grup per-què m’angoixa l’amenaça de no caure’ls bé, de causar-los una mala impressió.

Més exemples? El proper dia. I a més direm com podem evitar l’envermelliment, què li sembla?

33513 - Divendres, 13-4-2007

Visita la nostra web:www.soldelsolsones.org

Ets un sol!

El Sol del Solsonès agrairia si algú ens volgués donar algun moble per al pis del Sol amb persones amb pocs recursos. No importa

que siguin de segona mà. Si ens truqueu els passarem a buscar i us agrairem moltíssim la

vostra col.laboració

Associacions i Entitats Sol del Solsonès

Presentació del butlletí

El Sol del Solsonès, enguany té l’honor i la satisfacció de celebrar els 5 anys des de la seva inauguració. L’entitat ha estat i està a disposició de tothom. Hem tingut la sort de fer molt però ens falta molt per fer. Agraïm als solsonins i solsonines i també a l’Ajuntament de Solsona, Consell Comarcal, als 250 socis, a la FECAFAMM, a la Diputació, a la Caixa de Manresa, a la Caixa del Penedès, a la Generalitat de Catalunya, a la Caixa de Manresa, Ajuntament de Cardona, Creu Roja de Cardona, a uns 200 establiments que ens ajuden a vendre loteria de Nadal, a la xarxa de psiquiatria d’Althaia, als Rotaris de Solsona, i la gent de la comarca del Solsonès, i moltíssima gent i col·laboradors que han tingut la sensibilitat de dipositar la confiança en el Sol. Cal remarcar el bon equip de treball que sempre hem tingut i tenim. Creiem que hem treballat de valent, tot i sent una tasca difícil. El Sol sempre ha estat al costat dels pacients i famílies, i està portant a terme la gestió d’un pis de quatre places a dis-posició dels pacients.

Tenim ara l’honor i la satisfacció de comunicar-vos que el proper dijous dia 19 d’abril a les 19:00h, tindrà lloc a la seu social de l’associació i club social, c/Josep Maria de Sagarra 3 baixos, la presentació del primer i nou butlletí del Sol del Solsonès. I amb confiança i esperança esperem la vostra assistència.

Si us plau confirmeu l’assistència al telèfon 973 48 36 83 de 10.00h a 14.00h i de 15.00h a 19.00h.

Els dies de Pasqua són dies de reflexió i tradicionalment de commemoració d’aquesta joiosa festa dins l’entorn de la família, amb desitjos del millor per a tothom.

El Sol del Solsonès també ho ha celebrat gaudint de la tradicional mona amb molta concurrència, satisfacció i alegria. I ara ens toca esperar fins l’any vinent.

Festa de la mona

Interessats envieu CVi concerteu entrevista a e-mail: jrballespi@cissa.cat

Contractarà tècnics d'edificacióPer incorporar-los a l'èquip de Caps d'obra i Ajudants.Es facilitarà formació i experiència

Contractarà estudiants en fase final de carreraper incorporar-lo a l'equip d'Ajudants de Caps d'Obres com becaris en formació i pràctiques, amb perspectives de futura promoció a encarregats i caps d'obres.

necessita incorporar:Constructora i immobiliària de Solsona SA

34 513- Divendres, 13-4-2007

ABRIL

El diumenge dia 15 excursió a Sant Miquel del Fai i Caldes del Montbui. Visita al monestir, del qual se’n té referències des de l’any 997. Abans de dinar es farà un tastet d'embotits de la zona. Sortida de l’estació d’auto-busos a les 7 del matí. Preu del tiquet: socis 36 euros, no socis 38.

El diumenge dia 22 d’abril fins el 29 el club Estel parti-ciparà activament a la setmana de la gent gran organitzada per l’Ajuntament de Solsona.

Associacions i Entitats Club Estel del Solsonès

Temps de flors a GironaDiumenge 20 de maig. Sortida de l’estació d’autobusos

a les 7.00h. Recollir el tiquet a la seu del club de jubilats Estel del Solsonès.

Una ciutat antiga de 400 habitants emmurallada dins de la ciutat actual de 80.000 habitants. El barri jueu, el carrer de la Força, antic trajecte urbà de la Via Augusta Romana, va ser l’artèria principal del Call i l’eix entorn del qual es va teixir tot el barri. Després de la visita turística i cultural gaudirem d’un bon dinar a l’hotel restaurant Mirallac de Banyoles.Menú: Amanida a la catalana - Paella de la casa - Fricandó de vedella amb bolets - Pastís de la casa - Pa, vi, aigua - Cafè i licors - Cava

Viatge i el bon dinar: 40 euros pels socis i 42 euros pels que no siguin socis. Us hi esperem !!!

Mona de Pasqua

El passat dilluns el Club Estel va celebrar la Festa de la Mona de Pasqua. Molta gent es van aplegar al local del club per menjar la mona i ballar al ritme de Marti de la Clua. A la mitja part es va fer el sorteig de la Toia que va ser guanyada per la Sra. Maria Pintó de St. Llorenç de Morunys.

Molts agraïts a tothom i fins a la propera!!!

· 1 Oficial mecànic amb experiència en hidràulica i muntatges de màquines.

· 1 Oficial elèctric amb experiència en instal·lacions industrials i muntatges de qua-dres elèctrics.

Empresa dedicada al disseny i fabricació d’equipaments d’elevació per l’accés i manteniment de façanes necessita incorporar

Interessats envieu C.V. a Mutecna Gondolas S.L., P.I. Els Ametllers, 21, 25280 Solsona o truqueu per informació al telèfon 973 48 42 05

35513 - Divendres, 13-4-2007

Societat

Les noies de l'Sputnik

Reis de copes

Passejant per Solsona

Este chico cumple

años el 16 de abril.

Felicidades de parte de

tu familia, de tus amigos

y de mi. ROJAIJU

Festa d'aniversari al Bar Castell

Ep, la foto

Aquest jove trabucaire, el dia 14 farà 42 anys.

Moltíssimes felicitats de part del teu fill i

de la teva família. Pim, pam, PUM!!!!!!

Moltes felicitats al Josep i al Jordi. Si els veieu estireu-los les orelles!!! De part d’un parent de dos metres més enllà

36 513- Divendres, 13-4-2007

TINTORERIES

Guia de serveis

BANCS I CAIXESIBERCAJAPl. Camp, 8 - 973 48 03 09

AUTOMOCIÓGARATGE MONTANERCrta. Manresa, 1 - 973 48 06 00 DIÈRESI Autoreparació, SCCLCtra. de torà, 20 - 973 48 03 21TALLERS MONTSOL, S.L.Av. Sant Jordi, 25 - 973 48 27 05

CARBURANTS

CARNISSERIA PALÁPl. Major, 4 - 973 48 02 64CAN SOLVICrta. Manresa Piscis baixos - 973 48 20 55 C. Castell, 35 - 973 48 11 67 Ctra. Torà - 973 48 12 90

CARNISSERIESCarnisseria Angelina .............973 48 28 50

TECNOSOL - ÉLITE -Electrodomèstics - Audio - Video Ctra. de Manresa, 45 - 973 48 30 58

ELECTRODOMÈSTICS

ESPORTSRIBERA ESPORTSPG. Pare Claret, 10 - 973 48 15 47

Ferreteria Vilbar ...................973 48 01 54Ganiveteria PallarèsCtra. de Torà, 39 - 973 48 01 60

FERRETERIES - TALLERS

PERFUMERIESPERFUMERIA TORRESC. La Bòfia, 9 - 973 48 13 04 C. Castell, 46 - 973 48 07 11

BARSFRANKFURT DASAICrta. Sant Llorenç, 4 - 973 48 08 66Bar Castell ...........................973 48 00 78Only Party ............................973 48 29 17

ÒPTIQUESÒptica Jané, ........................973 48 34 29

VIVENDA - CONSTRUCCIÓCUINA ESTEL, S.L.Antiga Ctra. de Berga. - 973 48 20 07

FINQUES PLANES Api núm. 7.491Des de 1975. C. Sant Miquel, 16 Tel. 973 48 35 25 - 973 48 35 26

BOMBERS973 48 10 80

CREU ROJA973 48 06 52

MOSSOS088

POLICIA L.973 48 30 40

URGÈNCIES973 48 14 14

PAPERERIES - IMPREMTESApunts Gràfics ......................973 48 17 19Gràfiques Muval ...................973 48 04 10

PERRUQUERIESPerruqueria Bajona ...............973 48 06 69PERRUQUERIA LLUÏSAC. Llobera, 38- 973 48 26 55PERRUQUERIA NURIC. Sant Agustí,12 - 973 48 29 05

PINTURESBENIGNO ALCÁZAR, S. L.C. de la Bòfia, 16 - 973 48 05 49ENVERNISSATS MARSOL, S.L.Venda i col.locació de porta-blocs, panellsPol. Ind. Olius, 16-17 - 973 48 12 74

QUEVIURES - BEGUDESBEGUDES DELFÍC. de la Bòfia, 10 - 973 48 14 09CAL COLLCtra. Torà, 6 - 973 48 02 16

EL CELLER del Solsonès Restaurant - Pizzeria - Cafereria Ctra. de Bassella, 2 - Tel. 973 48 32 01

TRANSPORTSAUTOCARS TARRÉSC. Sant Miquel, 13 - 973 48 01 29TRANSPORTS I LOGÍSTICA J. VILADRICHC. Castell, 50 - 973 48 09 09

TAXITAXI BORÉS - 24 h. - 4 i 8 places973 48 11 31 - 689 13 08 08AUTOTAXI Ramon CastroServei 24 h. - 608 93 81 37

RESTAURANTSRESTAURANT CASTELLC. Castell, 8 - 973 48 00 78RESTAURANT TRABUCAIRECtra, Sant Llorenç, 1 - 973 48 00 27

info@elsolsones.net

ACUPUNTURA

ALFICAdvocats - Economistes - GestorsCtra. de Manresa, 75 - Local 2 - 973 48 31 95

PASTISSERIESLA LIONESAC. Castell, 18 - 973 48 02 60

GESTORIES

MODACONFECCIONS CT, S. L.C. La Bòfia, 9 baixos - 973 48 21 05

GESTORIA MAS75 anys al seu serveiAv. del Pont, 4 - 973 48 00 95

CONTAGESTPL Major, s/n Baixos - 973 48 17 70

ESTÈTIQUES

JOIERIESJOIERIA ESTERC. Sant Cristòfol, 3 - 973 48 28 52

VIDEOLA QUIMERAAv. Cardenal Tarancon, 10 - 973 48 17 37

TRANSPORTS Joan Guilanyà Servei Grua + Transport C. Marià Fortuny, 9 - Tel. 608 73 88 15

VETERINARISClínica Veterinària Setelsis ....629 39 12 46

37513 - Divendres, 13-4-2007

Les operacions arriscades volen audàcia i les mit-ges tintes no porten ennloc, a la debacle. Això és el que li ha passat a Zapatero, que és un cagadubtes i un covard. Li ha passat com a aquell que va per la carre-tera i en una operació arriscada decideix avançar, però, en veure venir un cotxe en sentit contrari, s’espanta i queda atrapat a mig camí.

Li va passar amb l’Estatut de Catalunya. Estic segur que en els seus fervors novells Zapatero s’havia proposat donar una estrebada al problema català. A llarg termini hauria estat un trumfo molt important tant per a ell com per al partit. Però, en veure que el tràiler del PP se li anava a tirar a sobre, es va anar fent enrera, enrera i ja veieu on estem.

Una cosa semblant li ha passat amb el Procés de Pau. Segur que va pensar que el fracàs de l’Estatut seria aigua passada, si aconseguia reeixir en el procés. Però els fats van voler que es tornés

Entre l’ambigüitat i la covardiaa trobar amb el tràiler persistent del PP, i ja li van haver passat les ganes de prendre el més petit risc.

Zapatero passarà a la història com l’home que es va proposar grans reptes, però que li va fallar la talla per a dur-los a terme. En el cas de Catalunya va intentar refugiar-se en la Constitució i, en el del País Basc, en la Llei de Partits. Veurem què passarà a les eleccions generals vinents, però dubto molt que en pugui sortir indemne. Cosa que, per als catalans no seria tan perjudicial com sembla, si servís per a unir-

nos, i treure'ns la son de les orelles.Mentrestant, els dos grans partits catalanistes, que es pre-

senten com els salvadors de la catalanitat, ens han ofert un trist espectacle d’ambigüitats i pallassades, que ens ha fet envermellir a tots els catalans. CiU i ERC estan tan ocupats a marcar-se i a desqualificar-se l’un a l’altre, que s’han oblidat de Catalunya i de l’allau d’espanyolitat que ens cau a sobre.

Opinió J. H.

Opinió F. Torres

El color del vestit

Segons diu la història el mes d’octubre de l’any 1917, a l’Església ortodoxa, es va viure una gran discussió sobre el color que hauria de tenir la vestidura litúrgica. Un grup defensava el color blanc, i un altre, amb no menys arguments, considerava més apropiat el color morat. Preocupats pel color del vestit ningú no se n’adonava que en aquell mateix mes es preparava i esclatava la revolució russa que canviaria la història del segle. Aquest no és l’únic cas de la ceguesa humana. El papa Lleó X celebrava curses de braus mentre Luter iniciava la seva Reforma. També els cre-ients ens obsessionem amb petits detalls mentre al nostre voltant creix l’agnosticis-me. I és que els homes, curiosament, som terriblement curts de vista. Pot cremar-se el món a dos pams dels nostres nassos i no ens n'assabentem.

Malauradament, als homes, els petits esdeveniments que ens afecten personal-ment, ens emboiren tot el demés. Es diu que a Juli César li preocupava més el seu perruquí que la sort que podia córrer l’imperi. Pompeu va perdre la guerra amb César perquè el dia del Rubicó tenia diar-rea. Tots sabem que el dia que ens fa mal un queixal tot l’univers ens cau a sobre.

Jo he meditat moltes vegades sobre un passatge de l’evangeli que sempre em

desconcerta. És aquell en que Crist mor a la creu i els soldats que l’havien crucificat se sortejaven la seva túnica jugant amb unes tabes que, suposadament, sempre eren allà, perquè sabien que els cruci-ficats tardaven molt a morir i els servia d’entreteniment mentre durava la guàrdia i l’angoixa dels ajusticiats. Vol dir que a la mateixa hora que Crist moria, en el mo-ment que girava la pàgina més decisiva de la història, al peu d’aquest terrible fet, hi havia uns homes que s’entretenien jugant a les tabes. L’últim que Crist va veure abans de morir va ser l’estupidesa huma-na. Un grup de redimits amb la seva sang s’avorrien allà a mig metre. De tot el que els evangelistes expliquen d’aquella hora aquest em sembla el detall més dramàtic, i també, malauradament, el més humà de tot l’esdeveniment.

Els homes estem cecs, cecs d’egois-me voluntari. No puc evitar, amb certa tristesa, pensar què diran aquells soldats el dia del judici quan els preguntin, què feien aquell terrible divendres. Hauran de confes-sar que no es van assabentar de res perquè estaven jugant a les tabes. Penso, al mateix temps, que ells no eren més mediocres que nosaltres. Tots vivim fent el nostre joc, tancats en el nostre petit cor. Ens encanta evadir-nos de les nostres responsabilitats.

Coses de Solsona

La Policia Local de Solsona jo em pregunto què fa. Per exem-ple a la plaça Sant Joan hi ha una senyal que prohibeix aparcar dins la plaça però sempre n’hi ha que hi aparquen, i ho fan per més ironia davant gairebé de les mateixes oficines de l’autoritat.

Una altra vegada, ja fa temps, a l’estació d’autobusos l’au-tocar de la tarda no podia sortir per culpa dels cotxes mal aparcats damunt del pas de peatons del passatge Guitart. La policia local, avisada del problema, va arribar més tard que les ambulàncies del 061.

Però per més curiositat us explicaré que, en una ocasió, la policia local denunciava els conductors que aparcaven damunt de la vorera del passatge Guitart, entre ells jo. Quan els vaig dema-nar per què no feien el mateix en altres llocs de la ciutat em van dir que aquell dia estaven ensenyant a multar a un aprenent de policia. Jo em pregunto és cert allò de la dita catalana: “O tots moros o tots cristians”.

Opinió Jordi Mujal i Jalmar

38 513- Divendres, 13-4-2007

Opinió Pere Ortís

Opinió Josep Àngel Colomés

L’any passat vaig anar a Lima, Perú, i pel sector de la catedral el guia turístic ens deia que en aquella plaça havien descobert uns passatges subterranis, entre dos convents, amb cementiris de fetus procedents de monges i de capellans. (Carat, novel·lesc, troballa de la mena espaterrant de les de la línia da Vinci!)

En el mateix viatge vaig anar a Quito, i la guia turista ens contà la mateixa història, a la plaça de la catedral. Vaig volar a Bogotà, i la mateixa història a la plaça de la catedral. Enguany he volat a Panamà, i la guia turística la metaixa història, a la plaça de la catedral. Volem dir, tots plegats, que no en fem un gra massa?

Perquè tota dona que té una gravidesa no volguda, ni que sigui una monja, si decideix avortar, ho fa com més aviat millor, a les primeres setmanes, als primers mesos. I aquest producte, aquest fetus deixa esquelet?

Tan bèsties eren aquells capellans i aquelles monges, que desaven el cos del seu delicte, com aquell que diu dintre casa, el qual tard o d’hora havia de ser descobert, per a armar-se les de cal quinze amb la jerarquia? Què difícil que és que una marranada d’aquest gruix pugui institucionalitzar-se així, en

Sobre un tòpic

aquest pla clandestí, dintre els convents, i pugui durar en tan diferents institucions!

Segur que tot capellà que se sent depassat pel furor biològic del sexe, no cerca normalment una monja –no cerca un altre problema més de repressió i d’escrúpols, si volen els avançats–, sinó que en cerca una de tantes –que de dones n’hi ha d’infinites.

A més, en tot convent, segur que estan a l’aguait un grapat de “puritans” i d’integèrrims, que bé s’adonarien de la malvestat i la delatarien mil vegades. El tòpic sembla molt brillant, però és una bajanada com una casa. Un sensacionalisme barat, de revista barata. I així va el món.

Quelcom per a engreixar l’odi i la malvolença dels igno-rants. Perquè, sí, alguns del públic hi feien una rialleta de molta intel.ligència i deixaven anar algun comentari mordaç. Terreny molt ben adobat per aquella propaganda.

Potser que hagi estat bo de comenta-ho, perquè els in-cauts, o els simples “adobats”, s’adonin d’allò que rodarà en els seus viatges pel gran món. La bajanada s’ha eixamplat a tòpic turístic d’obligada referència en tota plaça de catedral. Els grups turístics, els paquets turístics, van plens d’aquest paquet.

Un dels capítols que més m’impacten de l’Evangeli és el passatge de Tomàs. Jesús havia mort divendres. Diumenge, al capvespre, els deixebles estaven tancats i atemorits. Es veu que Jesús es va presentar i, ben viu, els va mostrar les mans i el costat. Però faltava Tomàs, que quan va sentir la història no se la va creure.

Els companys contents li deien: -Hem vist el Senyor (Jn 20, 25). Però ell no les tenia totes i va dir que si no li tocava les ferides no s’ho creuria pas que havia passat de mort a vida.

Al cap de vuit dies, el que vindria a ser aquest pròxim diumenge, els deixebles, amb Tomàs inclòs, es trobaven al mateix lloc i Jesús es va tornar a presentar. Llavors sí, Tomàs va creure perquè Jesús va deixar-li tocar les nafres. Amb aques-tes, el ressuscitat va deixar anar l’última benaurança: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist! (Jn 20, 29)

Molts avui poden pensar com Tomàs: si no li toco les ferides no m’ho creuré pas. Si no ho veig, no m’ho crec. Només l’experiència de fe, només per la fe hi podem arribar. Només confiant en què això és veritat, hi podem creure.

I els que hi creiem tenim una responsabilitat molt impor-tant en aquesta última benaurança, en aquest doll de felicitat. Hem de donar testimoni. I testimoni vol dir actuar com ho va

L’última benaurança

fer Jesús: aprofundint en l’amistat i en la bondat, estimant-nos de debò, rectificant, etc. Si no donem el testimoni adequat a molts que podrien ser feliços els estem causant la infelicitat. En veure que no actuem correctament diran: aquest és de l’Es-glésia? Aquest creu en la resurrecció? Deu ser mentida perquè ell diu i no fa.

39513 - Divendres, 13-4-2007

Opinió Joan Roma i Cunill, Conseller de Federació del PSC

Enmig de la polèmica a la comar-ca sobre els parcs eòlics van apareixent noves realitats que hauran de ser valo-rades i decidides d’immediat. Es tracta dels parcs solars o hortes solars. En un moment en que els països volen dependre menys del petroli és lògic potenciar noves formes d’obtenció d’energia, sobretot si es tracta d'energies netes.

I el creixement de noves instal-lacions per tot arreu es fa d’una manera ràpida i espectacular perquè poden anar d’uns pocs metres quadrats a vàries hectàrees; i d’inversors disposats a posar-hi diner, també n’hi ha.

Ara bé, com en tot, les masses piquen. I ben aviat caldrà legislar per ordenar aquest sector. No és igual tenir una o dues hortes solars, que deu o vint en el terme municipal i de mo-ment ara cal demanar a cinc organismes diferents els informes favorables abans de donar la llicència, però en el futur s’haurà de fer algun mapa d’ubicacions adequades per no espatllar determinats paisatges.

I és que de projectes n’hi ha molts. Jo mateix com alcalde ja en tinc dos sobre la taula, i en tramitació i properament me n’arribarà un altre. I en conec molts altres perquè funciona el boca – orella i molts propietaris veuen en aquest nou camp una manera adequada de treure profit a unes finques que fins ara produeixen molt poc.

La fusta ja no té el valor que tenia abans i molts pagesos i ramaders tampoc no treuen gran profit a les seves explotacions, de manera que instal·lar parcs solars és una bona manera de

complementar les rendes.De fet aquestes iniciatives son

prou interessants en un moment en que la necessitat d’energies netes creix i el govern ha de fomentar-ne el creixement per no dependre tant de tercers països, productors de petroli i gas. També amb la proposta d’anar acabant amb la producció d’energia nuclear és fa més indispensable garantir les noves energies.

És en aquest àmbit que s’han d’inscriure aquestes noves instal·lacions, en un país que té moltes hores de sol i un bon aprofitament energètic. Els experts diuen que el futur és favora-ble per a aquestes inversions i tot indica que el desenvolupament serà positiu.

Si a tot plegat hi afegim l’entrada en vigència de les noves normes de construcció en les quals s’ha de preveure instal-lacions complementàries per fomentar aquests tipus d’energies, aquest sector té un prometedor futur.

Amb tot, ben aviat s’ha de planificar millor perquè els ajuntaments, de moment, anem donant permisos estudiant els llocs menys visibles per posar-hi aquestes instal·lacions, però quan aquests estiguin ocupats, ens vindran noves peticions que ja no seran tant “invisibles” i tindrem un problema greu sobre la taula. Com direm a uns: "sí", i a d’altres: "no perquè afecta el paisatge"? I quins beneficis en poden treure els ajuntaments d’unes instal·lacions sobre el seu terme municipal? D’aquest i altres temes caldrà parlar-ne ben viat si no volem entrar en situacions conflictives.

Noves energies, noves realitats

Opinió Ramon Gualdo

Una altra Núria, si us plau!

Una altra Núria, al carrer, si us plau! Ja fa uns quants anys, que per mitjà de la premsa, demanava la llibertat de la Núria Cadenas. Al cap d'un temps de demanar-ho molta gent, i d'uns tràmits que van tardar a arribar, per fi la Núria Cadenas va ser alliberada. Va escriure un llibre sobre les trifulgues a la presó, va fer xerrades, (va venir a Solsona), ara fa de periodis-ta... Bé. Doncs, ara demano la llibertat d'una altra Núria: La Núria Portulas, una educadora social de 26 anys, de Sarrià de Ter. La van engarjolar i la van dur a Soto del Real, pel sol fet de tenir ideologia anarquista, o ser solidària amb companys d'idees anarquistes. Per això creieu que se li ha d'aplicar la llei antiterrorista? Jo crec que no.

Llei antiterrorista. Una llei que potineja barroerament els drets humans, "una barbaritat legal". No s'ha pogut demostrar que la Núria hagi comès cap delicte, i no obstant, els Mossos d'Esquadra, van córrer de seguida a engarjolar la noia, i a més

a més a escorcollar casa seva. No hi van trobar cap prova que l'inculpés. Van entrar a casa dels seus pares de matinada... (Què volen aquesta gent, que truquen de matinada?).

Hi ha hagut una pluja de cartes als diaris demanant la llibertat de Núria Portolas. Jo m'afegeixo a aquestes veus, i també ho demano. I demano als polítics que es mullin davant de casos com ara aquest. En comptes de vetllar pel bé dels ciu-tadans, en ocasions semblants fan el paper de Pons Pilat, es van rentant les mans. M'empipa que els polítics governin malament en algunes ocasions, o bé alguns mots dels seus discursos, però el que m'emprenya de debò és que no es mullin quan podrien intercedir en situacions com les que comento.

Quant escric això (el dimarts, 10) no sé si ha variat la situació. Mentrestant, en un diari contemplo la foto, on a una pancarta, es llegeix: "Núria, et volem a casa". Doncs, sí. També desitjo que torni a casa.

40 513- Divendres, 13-4-2007

Noticias del mundoEspaña entera nunca podrá olvidar el 11 de marzo

del 2004, fecha en la que el terrorismo tiñó de sangre y muchísimo dolor toda una ciudad y todo un país y con-mocionó al mundo. Varias bombas fueron colocadas estratégicamente en diversos vagones de tren, y por desgracia explosionaron en las estaciones madrileñas de Atocha, el Pozo y Santa Eugenia, pasadas las 7.30 horas cuando miles de personas se dirigían a sus lugares de trabajo. Las deflagraciones fueron de tal magnitud que el balance del brutal atentado se ha convertido ya en el mayor de la historia de nuestro país. Cerca de 200 fallecidos y más de 1.000 heridos.

Bomberos y miembros de protección civil res-cataron los cadáveres del interior de los vagones y el personal sanitario se esforzaba por atender a los cientos de heridos que esperaban en los alrededores. La bandera española ondeaba a media asta mientras la familia real se interesaba por las víctimas. El atentado del 11-M provocó grandes manifestaciones en toda España de solidaridad hacia las víctimas y de repulsa contra el terrorismo. Un espíritu de concordia que bien haríamos en recuperar.

Opinió Josep Sierra i Sierra

Durant el mes de gener d’enguany la Comissió Europea va fer públic un informe sobre el repte energètic amb un seguit de propostes entre les quals cal remarcar, l’ímpetu a les energies renovables, l’impuls a les interconnexions entre Estats mem-bres i per últim l’ús de l’energia nuclear, debat que fins ara no s’havia realitzat a Europa per la mala rebuda que significava per a la societat l’ús d’aquesta energia, la més neta però al mateix temps la més insegura aparentment. La Comissió Europea no té competències en matèria d’energia, (sí els Estats membres), però ha llançat a l’aire el debat sobre la nuclear i ha deixat clar que l’energia nuclear és una opció vàlida. Considera que la política energètica europea necessita amb urgència ser més eficient per respondre millor als usos indiscriminats del petroli i del gas. Demana més coordinació entre els països europeus i una diver-sificació més gran dels recursos cap a l’energia renovable.

La mateixa Comissió considera que l’energia nuclear és una alternativa que cal considerar seriosament per neutralitzar un dels problemes més preocupants de la Unió Europea: la dependència energètica exterior; i la manca de seguretat i de competitivitat que comporta aquesta dependència. A més diu que l’ús d’aquesta energia, la nuclear, contribuirà a aconseguir el doble objectiu dels 27 de reduir el consum energètic (sobretot el dels combustibles fòssils) i de complir amb el protocol de Kyoto reduint les emissions de gasos que provoquen el canvi climàtic. Només cal recordar que actualment Espanya és el país europeu (i el país del món conjuntament amb Canadà) que menys està complint els compromisos del protocol de Kyoto.

A Espanya el 20% de l’electricitat procedeix de l’energia nuclear, en altres Estats europeus la dependència és superior: França, el 77%, que aposta fermament i amb entusiasme per aquest tipus d’energia; Alemanya, el 35%, tot i que es troba en ple procés de transformar el seu sistema energètic i augmentar l’ús de l’energia renovable; Regne Unit, el 30%, que està dividit en matèria d’energia nuclear i veu que altres fonts d’energia no produirien prou per cobrir les necessitats del país i actualment el seu govern debat la construcció de nous reactors; Suècia, el 55%, que preveu no tenir dependència exterior i s’ha compromès tenir una economia lliure de petroli abans del 2020. En aquest país (el més sensibilitzat pel medi ambient) el principal consum vindrà de la nuclear i de l’energia hidroelèctrica. Dir que “la punta de la llança” ha estat Finlàndia que el 2005 va prendre la decisió de construir el reactor nuclear més gran del món per a la producció de 1600 megawats de potència i ja ha atret l’atenció de la resta d’Europa.

El debat l’ha iniciat la Comissió europea, aquí alguns partits i associacions no volen ni nuclears ni línies d’alta tensió, ni interconnexions, ni ..., tot un problema que s’haurà de resoldre si es vol conservar el cost de l’energia accessible a les economies domèstiques dels ciutadans. Crec que és necessari iniciar el debat d’una vegada per totes i deixar-se de més ajornaments.

P.D.: Carles Navarro! Si aquest article tampoc no l’entens, no pateixis que el següent serà de sexe.

ENERGIA NUCLEAR:la més neta però "aparentment” la més insegura

Opinió Carles Mujal Colilles

Els Sants de la Setmana Divendres, 13 Sant Hermenegild. Sant Martí I. Santa Aga-tònica.

Dissabte, 14 Sant Tiburci; sant Lambert; santa Domnina.

Diumenge, 15 Sant Telm (beat Pedro González); sant Crescent; santes Basilissa i Anastàsia.

Dilluns, 16 Sant Toribi de Lièbana; santa Engràcia, verge, i companys màrtirs a Saragossa; sant Benet-Josep Labre.

Dimarts, 17 Sants Elies, Pau i Isidor; sant Anicet; sant Robert; beata Marianna de Jesús; beat Baptista Spagnoli.

Dimecres, 18 Sant Eleuteri, bisbe, i la seva mare Antia, mrs.; beat Andreu Hibernon; beata Maria de l’Encarnació.

Dijous, 19 Festa de la Divina Misericòrdia. Sant Lleó IX; sant Vicenç de Cotlliure.

41513 - Divendres, 13-4-2007

El dimecres 4 d’abril vam gaudir d’un torneig solidari. Vam recollir 10,5 euros en favor dels tres projectes destinats a millorar la situació sanitària i educativa en tres punts d’Àfrica.

Tennis taula

Els campions infantils: l’Èric, l’Ismael i l’Aleix

El campió sènior, el Josep Manel LópezEl subcampió, l’Àlex Vilaseca, i el tercer, el Pere Madruga

Campionat en favor de Mans Unides

Secció de Muntanya Jaume Cots

Pic Abadias 3.279 m

Entre els grans cims del Pirineu trobem el pic Abadias, un gegant de granit que amb els seus 3.200m d'alçada, fa de les seves parets un objectiu molt perseguit pels muntanyencs, gràcies a la gran varietat de rutes d'ascensió que ens ofereix aquesta magnífica muntanya. Coneguda també amb el nom de Contrafort de la Maladeta, la seva cara S.E. ofereix una excel·lent muralla de roca, molt apreciada pels escaladors més aventurers. En canvi a la seva cara N, ens invita a una ascensió mixta i del tot recomanable.

Descripció de l'itinerariDel poble de Benasque seguirem direcció a Plan d'Estan

i Besurta (1900m) aparcaments. Continuarem direcció sud per un marcat corriol fins el refugi de la renclusa (2140m) (30min) del refugi i direcció S.E. enfilarem per una moderada pendent sobre un terreny molt pedregós, seguirem pujant amb el Pic de la Renclusa sempre a l'Oest. Fins als (2800m) (1h 40min). Que toparem amb el Portilló Superior, una escletxa de roca que dóna entrada a l'espectacular Glaciar de l'Aneto.

A partir d'aquí seguirem per la neu del Glaciar en direc-ció al Coll del Pic Maldito, per la base de la cresta de Portillons. (1h 20 min). Una vegada al Coll i direcció S.E. escalarem per una cresta aèria de roca compacta i de fisures perfectes que ens ajudaran a arribar al panoràmic Cim de l'Abadias (3279m) (30min).

En categoria infantil, els guanyadors van ser els següents:1.Ismael Mayal2.Èric Masdempinós3.Aleix Sala

I en categoria sènior:1. Josep Manel López2. Àlex Vilaseca3. Pere Madruga

Vall: BenasqueDesnivell: 1379 mDificultat: ADMaterial: Corda, grampons, bagues, piolet, tascons.Descens: Itinerari de pujada.

42 513- Divendres, 13-4-2007

Futbol Futbol Base

Torneig Internacional de futbol base de Gironella - 6 i 7 d’abril

EspectacularIker Pujol, Lleïr Moreno, Miquel Pujol, Nil Pujol, Marc Sala, Josep Maria Duró, Roger Ribera, David Estany, Marcel Xandri

Aquesta colla de jugadors de futbol base, categoria de benjamins, del CF SOLSONA i del CE ARRELS es van ajuntar per anar a jugar un torneig a la vila de Gironella. S’hi anava amb el re-gust encara del bon paper fet l’any passat quan en categoria pre-benjamí s’assolí el segon lloc. Aquest any, però, el repte era més gran doncs jugaven en una categoria superior i contra equips de gran nivell. El sorteig els col.locà al grup A amb el Gimnàstic de Manresa, el CF Pradenc, el CF Joanenc i el CF Avià. Fent números s’havia d’aconseguir el segon lloc per a as-segurar, a priori, un creuament assequible a quarts de final amb el tercer de l’altre grup i això passava per permetre’s perdre només un partit. Som-hi. Primer partit amb el CF PRADENC i els nostres que sortiren adormits, però almenys s’aconse-guí un empat molt treballat remuntant un 0-1 advers. Al segon partit ens esperava el GIMNASTIC DE MANRESA i poca cosa hi van poder fer, encara continuàvem adormits i ells com motos, i del resultat no cal ni parlar-ne. Primera derrota que no deixava marge a cap altra sostregada. S’havia de començar a sumar punts. Temps de descans i de dinar per reposar forces al Celleret. Els macarrons, els canalons i el Carrasco ens carregaren les piles i amb aquests ànims renovats la pluja ens jugà una mala passada i mo-tivà la suspensió de la jornada de tarda. Nou horari, el divendres a les 9 del matí partit contra l’Avià i a les 10’25 contra el Joanenc. Objectiu: guanyar-los tots dos. Convençuts d’aconseguir-ho saltaren al terreny de joc, cadascú sabia quina era la seva tasca a l’equip i no es podia fallar. El Marc Sala ho aturava tot, va parar un pe-

nal volant tres metres. Al darrera, el Josep Maria Duró i el Roger Ribera semblaven el Puyol i el Màrquez, l’un controlant i l’altre tapant forats per tot arreu. Al mig del camp el David Estany controlant el ritme del partit, i a les bandes el Marcel Xandri, el Lleïr Pujol i el Nil Pujol pujant i baixant, i proveint de pilotes al Miquel Pujol i a l'Íker Pujol. Es van fer un fart de córrer i barallar-se, futbolísticament parlant, amb les defenses rivals. Jugant d’aquesta manera es va endossar un 5-0 a l’AVIÀ i un 3-0 al JOANENC. Objectiu aconseguit: segons de grup i a quarts. A la tarda ens esperava el Puigcerdà. Tornem a dinar. Tornàrem al Celleret i amb la mateixa teràpia que el dia anterior (macar-rons, canalons i Carrasco) recuperàrem les forces. Tornem al camp i concentrats al vestidor parlem de com es pot guanyar

el PUIGCERDÀ. Els jugadors ho tenen clar, seguir com al matí i posar-hi encara més ganes, no deixar jugar el rival i pressi-onar per tot el camp. Partit per emmarcar, dominat de principi a fi i resultat de 2-0. A semifinals ens tocà el CE MANRESA, es va plantar cara a un equip de molt nivell (juga unes quantes categories per sobre dels nostres), però el cansament ens passà factura, i al final només ens varen poder doblegar amb un 3-0.

En resum, hem d’estar molt agraïts i orgullosos del paper que van fer els nostres, a tots nivells. El seu comportament fou exemplar deixant el futbol base solsoní a gran alçada. Ah!!!, no podem acabar la crònica sense comentar la gran tasca dels entrenadors, bon plantejament el seu, peixet als dos primers partits perquè els rivals es confiessin i exhibició de joc als posteriors.

Patinatge Solsona Patí Club

El Solsona Patí ClubA proposta de la seva Junta Directiva, acorda convo-

car tots els socis del club a l’Assemblea General Ordinària que tindrà lloc a la Sala d’Actes del Casal de Cultura el proper divendres dia 13 d’abril de 2007, a les 20.30 h. en primera convocatòria i a les 21.00 h. en segona.

Es demana la participació de tots els socis.

Atletisme Club Fondistes del Solsonès-Prosetel

Mitja marató Ciutat de Lleida

El proper dia 22 d’abril anem a la 14a Mitja marató Ciutat de Lleida, per a més informació:

a Ribera Esports, i a www.balafia.org

43513 - Divendres, 13-4-2007

Benjamí “A” CE Arrels 2a Divisió (1-4-07)

C.E. Arrels, 6C.F. Joanenc, 7Alineació: Sala, Marcel, Josep. Mª, Lleir, David, Alguer, Pujol, Guiu, Palla i Adrià. Gols: David, Marcel, Guiu i Lleïr (3).

Gran partit amb emoció fins al final

El Joanenc i l’Arrels van disputar un partit molt emocionant i competitiu dissabte passat al matí.

La primera part va començar amb un Joanenc molt defensiu i un l’Arrels que creava bon joc però no tenia sort de cara a porteria. Els visitants es van aprofitar de diferents errors al mig del camp dels verds per crear ocasions. El primer temps, tot i que hi va haver igualtat d’ocasions per ambdós equips, el Joanenc guanyava per 1 gol a 4.

A la segona part l’Arrels va sortir molt motivat i amb tant sols 5 minuts ja havia empatat el partit. Però el Joanenc no es rendia i es va tornar a posar per davant fent 3 gols més. Quan semblava que el partit acabava amb clara victòria visitant, l’Arrels va pressionar i es va posar a un gol de l’empat i fins i tot a l’últim minut hagués pogut empatar. El resultat final va ser de 6 a 7 favorable al Joanenc.

Cal destacar la reacció de l’Arrels tot i anar tot el partit per sota al marcador. Després del descans de Setmana Santa anem al camp de l’Artés, sort!

Futbol C. E. Arrels Futbol Sala Femení C.E. Arrels

Categoria Segona B Grup 2 - jornada 21

Arrels, CE “A” (Cistelletes IRB) 1 Sant Vicenç C.F.S “A” 0Jugadores: Raquel, Alba, Anna Maria, Jess, Serra(1), Mercè, Judit, Nuvi, Sabi, NeusEntrenador: Diego Barranco

No parem!Sota la direcció del nostre delegat

(Ramon Montraveta), l’equip femení de l’Arrels va sumar, patint fins al final, la 7a victòria consecutiva. Amb un pavelló ple com no havíem vist mai (efecte calendari), les solsonines van poder oferir aquesta més que merescuda victòria als súper seguidors, i que fa que ens acostem a les primeres posicions de la classificació. Nuvi

Arrels, CE. “A” (Cistelletes IRB) 5Arrels, CE “B” 1Jugadores: Arrels “A” Raquel, Alba, Jess (3), Judit(1), Nuvi(1), Sabi, Neus.Arrels “B” Gore, Mireia, Cassado, Pilar, Nerea, Ivette, Ester Bajona.Entrenador: Diego barranco “A”, Àlex Estany “B”

AmistósEnmig de les vacances de Setmana

Santa i per tal de no perdre la forma per culpa de la mona...els dos equips femenins de l’Arrels van decidir fer un partit amistós a la pista del Pi de St.Just, ja que es veu que a part de les escoles, el pavelló municipal també havia decidit fer festa.

Les jugadores del “B” es van avan-çar en el marcador després d’una jugada individual de la Pilar. Tot i amb això les cistelletes IRB van reaccionar ràpidament i van capgirar el marcador fins a incre-mentar a quatre la diferència de gols entre els dos equips.

Cal destacar la gran actuació de la Gore, que durant tot el partit va estar impecable, parant tot el que rebia amb gran seguretat.

Judit, autora d’un dels 5 golsFutbol La junta - PENYA BARCELONISTA DE SOLSONA I COMARCA

Sortida a San Sebastià

La Penya Barcelonista de Solsona i Comarca, juntament amb d altres penyes barcelonistes de la zona Ponent Nord, organitza una sortida al País Basc, concre-tament a San Sebastià, pel cap de setmana del 5 i 6 de maig per presenciar el partit de lliga:

REIAL SOCIETATF. C. BARCELONA

Per a més informació i apuntar- vos-hi, els diven-dres dies 13 i 20 d abril a la tarda al telèfon de la penya barcelonista ( 647 625 877 ) o els mateixos dies al local de la penya barcelonista de 19 a 21 hores. La data límit per apuntar-vos-hi és el divendres dia 20 d abril.

Futbol Penya Madridista

Madrid - València

La Penya Madridista del Solsonès organitza un vi-atge a Madrid, el pròxim dia 21 d'abril, per veure el partit entre el Reial Madrid i el València, per a tots els socis i simpatitzants. Els interessats s'hauran d'apuntar als llocs de costum: Bar Only, Bar Sierra Nevada i Bar 7 Hermanos. Per a més informació truque al telèfon 677 499 823 (Agustín)

44 513- Divendres, 13-4-2007

Club BTT del Solsonès La junta

Sortida dels 100

El dissabte de Pasqua, dia 7, el Club BTT del Solsonès va organitza la sortida dels 100 quilòmetres amb BTT, una sortida que des de fa unes temporades s organitza cada dissabte de Pasqua, però amb un recorregut diferent cada any.

A les 7 del matí una dotzena de ciclistes van sortir en direcció cap a la Ribera Salada i cap a Ogern, on es va parar a esmorzar. Un cop es va haver agafat forces, es va continuar per l antiga carretera de Basella i continuant per camins de travessa fins a pujar al poble de Tiurana, i continuant fins a prop de Sa-nauja on es va parar a dinar i ja es portaven 65 quilòmetres.

A la tarda es va continuar, pujant en direcció a la torre de Perecamps, a l´Hostal Nou, i a estones amb la pluja de pro-tagonista, i finalment arribant a Solsona.

Us recordem que el Club BTT continua sortint com sempre a les 9 del matí cada diumenge a davant del Casal, i que tenim sortides organitzades ja preparades. La pròxima serà el proper diumenge dia 15 on es farà la 2a volta al Vinyet de Solsona i durant la sortida es farà la foto del club d aquesta nova temporada. El diumenge dia 29 d abril es farà la sortida a Busa, per a més informació d aquestes sortides i apuntar-vos per poder reservar l esmorzar, us podeu dirigir a Bicicletes Farràs o a qualsevol membre de la Junta.

Foto de grup

Us recordem també que el diumenge 27 de maig es farà la 10a marxa BTT del Solsonès, inclosa per 4t any consecutiu al Circuit de Gran Fons de la Federació Catalana de Ciclisme, amb tres recorreguts totalment nous i de diferents dificultats, on es donarà a cada ciclista un mallot de record, en ser el 10è aniversari del Club BTT.

Per a més informació del Club i de la marxa podeu con-sultar la nostra pàgina web. www.bttsolsones.com

Durant el recorregut

A punt de sortir després de dinar

a la tarda

45513 - Divendres, 13-4-2007

Futbol Sala PB Solsona La Xurre

Torna el futbol sala

Aquest dissabte a partir de les cinc de la tarda torna el futbol sala al pavelló municipal , després de la parada de Pasqua, amb un més que interessant partit de juvenils entre el CFS Esparreguera i un PB Solsona LA XURRE, que estan disputant-se la primera posició en la classificació.

Després d’aquest interessant partit, passarà a ser el torn del primer equip que, a partir de les set, jugarà el seu partit davant el FS Sant Andreu de la Barca, un equip situat a la tercera posició i que els de casa miraran de poder guanyar per tal de continuar amb la bona dinàmica en que estan.

Així que ja ho sabeu: dissabte tots al pavelló per donar el vostre suport als equips. US HI ESPEREM!!!

JORNADA 5 - 31 i 1 D’ABRIL

LLADURS - CAMBRILS .................................................. 1-4SOLSONA – SANT LLORENÇ DE MORUNYS ............3-0CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – EXCV. J. RIBERA .... 1-7CLARIANA DE CARDENER – ESP. FREIXINET .......3-4SANT CLIMENÇ – MONTMAJOR ................................. 4-3 OLIUS – ARDÈVOL ......................................................... 3-3BAR CASTELL – NAVÈS ................................................ 9-2CASTELLAR DE LA RIBERA – HOMBRES G ........... 7-2LLOBERA - FONDA NIN ............................................... 5-1

JORNADA 6 - 14 i 15 D’ABRILCLARIANA DE CARDENER – BAR CASTELL (dissabte, a les 18 h al Pi) IONEL

SANT CLIMENÇ - CASTELLAR DE LA RIBERA (diumenge, a les 11.30 h al pavelló) IONEL

ARDÈVOL – LLOBERA (dissabte, a les 18.30 h a Ardèvol) ORTIZ

ESPORTIU FREIXINET – CAMBRILS (dissabte, a les 17 h a Freixinet) ORTIZ

MONTMAJOR – SANT LLORENÇ DE MORUNYS (dissabte, a les 18 h a L’Espunyola) ADRIÀ

CLÍNICA VET. “EL SOLSONÈS” – OLIUS (dissabte, a les 17 h al Pi) IONEL

LLADURS - NAVÈS (dissabte, a les 16 h a Lladurs) ADRIÀ

SOLSONA – HOMBRES G (diumenge, a les 12.30 h al Pavelló)I IONEL

EXC. J. RIBERA – FONDA NIN (dissabte, a les 16 h a Freixinet) ORTIZ

Lliga Comarcal Servei de Premsa del Consell Comarcal

Bàsquet CB Solsona

El calendari del bàsquetUn cap de setmana amb només 10 partits (5 a casa i 5 a

fora, i tots en dissabte), degut a descansos o ajornaments de 3 equips (mini mixte B, cadet B masculí i júnior femení). Podeu llegir tot seguit els encontres dels equips del CB Solsona que es jugaran al pavelló nou.

Dia Hora Categoria Equip VisitantDiss, 14 09.15 Pre-Infantil masc. C. B. EsparregueraDiss, 14 10.30 Infantil masc. Les Claus Castellet, de Sant Vicenç de CastelletDiss, 14 12,00 Cadet A masc. C. B. Navàs ADiss, 14 16,00 Pre-mini mixte Les Claus Castellet, de Sant Vicenç de CastelletDiss, 14 17,30 Mini mixte A CEIP Catalunya Navarcles

I seguidament vegeu la relació de desplaçaments del cap de setmana, que són cinc:

Dia Hora Categoria Equip LocalDiss, 14 10,30 Infantil fem. C. B. La mercè, de MartorellDiss, 14 10,45 Pre-infantil fem. Sant Gervasi 1, de Mollet del VallèsDiss, 14 16,30 Júnior masc. U. E. RipollDiss, 14 ¿? Cadet pref. A fem Geieg - Estructures Solsona-Torelló B.F. ALFA, de Girona Diss, 14 19,00 Sènior 3ª Cat. CIPSA RUBÍ A

46 513- Divendres, 13-4-2007

BABELDirecció: Alejandro González Iñárritu - País: USA - Any: 2006 - Duració: 143 min.Gènere: Drama - Interpretació: Brad Pitt (Richard), Cate Blanchett (Susan), Gael García Bernal (Santiago), Elle Fanning (Debbie), Kôji Yakusho (Yasujiro), Rinko Kikuchi (Chieko), Adriana Barraza (Amelia), Nathan Gamble (Mike), Mohamed Akhzam (Anwar), Peter Wight (Tom), Harriet Walter (Lilly), Trevor Martin (Douglas), Mónica del Carmen (Lucía).Guió: Guillermo Arriaga.

SINOPSISA les llunyanes sorres del desert del Marroc sona

un tret que desencadena una sèrie d’esdeveniments fortuïts que serviran per a connectar una parella nord-americana en la seva desesperada lluita per sobreviure, amb els dos nois marroquins responsables involuntaris de l’accident, una mainadera que creua la frontera de Mèxic il·legalment amb dos nens nord-americans i una adolescent japonesa sorda i rebel sobre el pare de la qual recau una ordre de crida i cerca. A pesar de les enormes distàncies i de les cultures tan antagòniques que els separen, aquests quatre grups de

Cinema Redacció

BABEL• Divendres, 13 - 1/4 d'11 nit (Dia de l'espectador)• Dissabte, 14 - 11 nit• Diumenge, 15 - 3/4 de 8 vespre• Dilluns, 16 - 1/4 d'11 nit

AZUR I ASMAR• Dissabte, 14 - 1/4 de 7 tarda• Diumenge, 15 - 2/4 de 6 tarda VA

L per

0,50 E

uros

per la

compra

d'una

entrad

a

BABEL

AZUR I ASMAR

13 anys APTA

Azur i Asmar(Azur et Asmar)Direcció i guió: Michel Ocelot. - Paísos: França, Bèlgica, Itàlia i Espanya.Any: 2006. - Duració: 99 min. - Gènere: Animació. - Producció: Christophe Rossignon. - Música: Gabriel Yared. - Fotografia: Kyle Badla.

SINOPSISHi havia una vegada dos nens que van ser criats per

la mateixa dona: Azur, de rossos cabells i blaus ulls, era el fill d’un noble; mentre que Asmar, bru i d’ulls negres, era el propi fill de la mainadera. Els dos van créixer junts com si fossin germans fins que la destinació els va sepa-rar d’una manera brutal. Azur, esperonat pels contes que la mainadera li explicava sobre la llegendària Fada dels Djins, no descansarà fins a trobar-la. Adults ambdós, i ara convertits en rivals, aquells que van ser com germans de sang s’embarcaran a la recerca de la Fada i a la recerca de màgiques terres, plenes de riscos i prodigis.

persones comparteixen una destinació d’aïllament i dolor. N’hi haurà prou amb uns pocs dies perquè es trobin totalment perduts, perduts en el desert, perduts per al món, perduts per a si mateixos, mentre avancen cap a la vora de l’abisme de la confusió i la por, al mateix temps que s’enfonsen en les profunditats de les relacions i de l’amor.

47513 - Divendres, 13-4-2007

Música Ramon Estany

La Plaça de l’Ajuntament acull la ballada de sardanesEl Diumenge de Pasqua, a les 7 de la tarda, la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona oferí sardanes davant de l’Ajuntament, un espai inusual però obligat a causa de les obres a la Plaça Major. Amb tot, un bon

nombre de solsonins i solsonines s’hi van deixar caure.

Blues a tota màquina a l’SputnikDilluns passat, 9 d’abril, el públic habitual d’aquest local solsoní va poder gaudir a partir de les 8 del vespre d’un excepcional concert de blues a càrrec de Manolo German (contrabaix), Hernan Serna, El Chino (guitarra i veu) i Santi Cholbi (bateria), que van fer honor al nom del seu grup, Trio Blues Machine

48 513- Divendres, 13-4-2007

Un cafè amb... Gerard Solé i Serra

-Des de quan aquesta afició pel hip-hop?Des de quan vaig començar a jugar a bàsquet, a l’institut, per allà a 2n d’ESO més o menys, que vaig començar a escoltar hip-hop.-Sí, el hip-hop està molt lligat al bàsquet. També hi veus aquest enllaç?Sí, ja és un costum perquè, almenys a mi em va passar, jo vaig començar a jugar a bàsquet i ja em va començar a agradar vestir-me ample i escoltar aquest tipus de música.-Què té d’especial aquest estil que no té un altre?Doncs, és com una altra cosa, a mi m’agrada això i a un altre li agradarà un altre estil, però és el mateix.-Creus que el hip-hop és un estil de música o també és un estil de vida?Les dues coses. Principalment, és música però també és com una altra manera d’expressar-te. Quan cantes, ho vius. És com un estil de vida, perquè ho vius.-El hip-hop és un punt d’escapatòria dels problemes de la vida?No, és una manera d’afrontar-los i de poder desfogar-te. Hi ha qui per desfogar-se, surt de festa tant com pot els caps de setmana. Doncs jo em desfogo amb la música. Així puc dir les coses clares. Si vull dir una cosa, la dic.-Actualment, ja no estudies. Però vas ser un alumne dels bons a l’institut. Tornaràs a estudiar?Doncs, l’any que ve, si puc. M’agradaria acabar el mòdul que he deixat penjat a Manresa, acabar l’anyet que em queda. Llavors, ja tindre cotxe i em podré moure molt millor, sense dependre de ningú per desplaçar-me.

-Parlem ja del 1r CD, anomenat “Mi Interior”. Pel que es veu dónes molta importància a les teves arrels. Què t’ha influenciat de Solsona?De Solsona, doncs, que em vaig criar aquí, he estudiat aquí, dia a dia. No sóc d’aquí, però em passava cada dia del matí al vespre aquí a Solsona. La manera de fer, les coses que veia i que aquí a Solsona no hi ha gaire cultura hip-hop. La gent aquí està molt tancada amb la música i jo obro noves experiències i dono a conèixer aquest estil musical.-Com definiries el teu hip-hop?Senzill, ràpid, clar i amb paraules normals, sense complicar-se la vida. El que em surt, ho escric i ho dic. Un dia potser no tinc ganes d’escriure res i em surt una gran cançó i, en canvi, un dia tinc moltes ganes d’escriure però no em surt res.

-Parla’ns una mica de la teva discogràfica, Carta Alta Pro-ductions. És teva, no?És meva, però no és una discogràfica real. Tot va començar ju-gant una partida de pòquer que se’m va acudir de posar aquest nom a les produccions. Però no té segell.Però ara, ja estic treballant amb un altre noi i ja estem preparant noves instrumentals.

-Has fet algun concert a Solsona?En vaig fer un, per Carnaval, a la Fura, però no em va acabar d’agradar. Volia que sonés més bé i jo tampoc no estava gaire fi, però va ser una bonica experiència, davant d’un gran nombre de públic que va gaudir del concert.-Quin és el proper concert que faràs?Doncs, el proper i de moment únic previst, és el dia 4 de maig al Sielu a Manresa a les 10 de la nit. Actuaran diversos grups, dos d’Alacant, un altre de Manresa, els Rapapolvo, i jo. Suposo que faré de teloner i obriré la nit.

-Finalment, estàs preparant un nou CD que s’anomenarà “Dolce Vita”. Quins temes tocaràs en aquesta nova ma-queta?Encara no ho tinc pensat, perquè estic gravant ara moltes cançons i encara no sé quines agafaré per al disc. Primer, escolto una instrumental i sobre aquesta, escric la cançó adaptant-la al ritme de la música. Ara tinc més mitjans per fer la maqueta i sonarà molt millor que el primer CD, que no va sonar malament, però no va sonar com jo volia.

Gràcies Romà per l’entrevista i esperem que així et puguis donar a conèixer a la teva terra. Molta sort en la teva car-rera musical.

Si voleu més informació sobre aquest gran cantant podeu visitar dues pàgines webs:

Pàgina oficial amb noves cançons i notícies:http://www.myspace.com/misterphilo

Pàgina per descarregar-te el primer CD “Mi Interior”http://www.war4.es/index.php?pagina=ver_maketas&i=487

“Si vull dir una cosa, la dic”

PhilO Cantant de hip-hopPhilO és el nom artístic d’un noi de Pinell de 19 anys anomenat Romà Cabó. Ell és cantant de hip-hop, un

estil no gaire utilitzat en la música. Ja ha tret un primer CD que sona de meravella i ja en prepara un altre.

Aprofitant la seva estada a Solsona aquests dies, l’hem pogut entrevistar

49513 - Divendres, 13-4-2007

Publicacions Arxiu Marcel Ribera

Lo banyut

Acaba de sortir a les llibreries la revista

“Lo Banyut” núm. 22 – Primavera de 2007. Entre

altres articles podreu gaudir de: Opinions i sensacions, semblances, relats, llegir i oir, l’Espunyola, xàldigues,

passejades, per rumiar, oficis, els fogons de Can Boix

i Penúltimes notícies...

Cal ressaltar que al mig de la revista hi ha un col.leccionable de-dicat a l’Aeronàutica a l’Alt Urgell. Un extens i molt documentat escrit amb dates, noms, fet pel Dr. Rafael Battestini. La lectura continua amb “L’Escola de Parapent” (Organyà), i més concretament, a la muntanya del Cogulló d’Ares, on es troba l’es-mentada escola “XT Parapent”. Per acabar d’arrodonir aquest tema, el Sr. Jesús Pallarés i Bach ens comenta les seves vivències amb l’article “El meu ultralleuger”; en aquest col.leccionable hi trobareu molts noms coneguts de les nostres contrades de l’Alt Urgell, com per exemple: Lo Trota de Cabó, Lo Morgó de Senyús, L’Aero Club de la Seu d’Urgell, el Sr. Mario Soler de Bassella, L’Isidre Clotet d’Ogern, i un llarg etc.

Reproducció de la portada de Lo Banyut núm. 22 – Primavera de 2007

Una parella té una curiosa trobada en una àrea de l’autopista; un simpàtic tri-pulant aeri que parla quatre idiomes; una quefa se’n va de viatge amb la secretària a Nova York; un televisor a tot volum us amenaça la pau d’un matí ajagut a la terrassa; dues àvies repetànies remuguen dels seus veïns estrangers ... No, no, no són històries inventades pel Quim Monzó. Són exemples terapèutics, basats en la vida real, per a que us apliqueu en la vostra descolonització mental.

El llibre, en el qual hi ha participat el solsoní Joan Marc Passada, és una aposta per publicar una proposta de treball científic rigorós i veritablement interessant per al lector. Lluny de les ensopides històries de l’ase Guary o La volta a les comarques en ruc i tartana, la idea de la descolonització mental pren, a partir de Descolonitza’t, una nova dimensió que s’allunya de les catacombes de l’autoedició i el boicot mediàtic. Per acabar d’arrodonir-ho, aquest LP (llibre petit, en l’argot de l’editorial Mina) inclou un seguit de vincles webbístics que us ampliaran aquesta traca d’idees pràctiques per a desespanyolitzar-vos i desfrancesitzar-vos.

Descolonitza’t. Dr. CatLlibre adreçat a joves independentistes. Proposa accions directes, imaginatives i

desacomplexades per fer front a situacions de tot tipus: un “por favor en castellano” en una conferència, un trajecte amb un taxista oient de la COPE, una conversa amb una teleoperadora després del “no le entiendo”... Les solucions del Dr. Cat són definitives i només demanen molt d’humor i gens de vergonya.

El llibre cap a la butxaca, és baratet i us el podeu llegir en breus moments.

A Solsona l’hem pogut trobar a la Llibreria Pellicer

Editorial: Mina

Col.lecció: “LP”

Enquadernació: Rústica

Pàg: 96

Mides: 12,5 x 14

PVP: 5 euros

Descolonitza’t: més que un manual d’autoajuda

Publicacions Ramon Estany

Ha sortit el núm. 6 de l’Ateneu

La Revista l’Ateneu és una publicació periòdica (5 publicacions anuals, aprox.) amb la participació de solsonins/es, i gent d’altres poblacions. La Revista es defineix com a revista de pensament crític, cultural i contrainformativa. La podeu trobar a La Fura i alguns altres establiments de Solsona. A la web, també la podeu visualitzar a l’apartat PUBLI-CACIONS (dalt a la dreta). Els continguts de la pàgina s’actualitzen periòdicament. www.revistalateneu.org

50 513- Divendres, 13-4-2007

Passatemps Marta C.

Les 7 diferènciesDiumenge els joves caramellaires van ballar pels carrers i places de Solsona.

Trobeu les 7 diferènciesentre les dues fotos...

Solucions corresponents a la setmana passada

L'Acudit del Simi

51513 - Divendres, 13-4-2007

52 513- Divendres, 13-4-2007