Download - ANNEX 2. Informe de Sostenibilitat Ambiental · III.6 EDAFOLOGIA ... El present Informe de Sostenibilitat Ambiental es redacta en el marc de la Llei 9/2006, de 28 d’abril,

TEXT REFÓS DE LA MODIFICACIO PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL

ANNEX 2. Informe de Sostenibilitat Ambiental.

Annex 3 1

MODIFICACIO PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL

Annex 2. Informe de Sostenibilitat Ambiental

MODIFICACIÓ PUNTAL DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANISTICA MUNICIPAL D’UN SISTEMA DE SERVEIS EN LA CARRETERA DE VILANOVA. DE TITULARITAT MUNICIPAL

1

ÍNDEX

I OBJECTIU I CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ........ 3 I.1 OBJECTIU DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL ................................. 3 I.2 MARC NORMATIU. ........................................................................................................ 3 I.3 CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL. ............................. 4 I.4 JUSTIFICACIÓ DE LA NO NECESSITAT DE SOTMETRE LA MODIFICACIÓ

PUNTUAL DEL P.O.U.M. A AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL. .......................... 6

II DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M......... 9 II.1 ANTECEDENTS. ............................................................................................................ 9 II.2 ALTERNATIVES CONSIDERADES............................................................................... 9 II.3 ÀMBIT OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. ........................... 10 II.4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. ....... 11 II.5 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL

P.O.U.M. ....................................................................................................................... 12

III DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DE L’ESTAT INICIAL DEL MEDI.................................... 14 III.1 SITUACIÓ GEOGRÁFICA............................................................................................ 14 III.2 CLIMATOLOGIA .......................................................................................................... 14 III.3 QUALITAT ATMOSFÈRICA......................................................................................... 14 III.4 QUALITAT ACÚSTICA................................................................................................. 16 III.5 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA ............................................................................... 16 III.6 EDAFOLOGIA .............................................................................................................. 16 III.7 HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA.......................................................... 16 III.8 VEGETACIÓ................................................................................................................. 17 III.9 FAUNA.......................................................................................................................... 28 III.10 PAISATGE.................................................................................................................... 28 III.11 MEDI SOCIOECONÒMIC ............................................................................................. 29 III.12 MOBILITAT................................................................................................................... 29 III.13 INFRASTRUCTURES I SERVEIS ................................................................................ 30 III.14 PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC ............................................................... 30

IV DELIMITACIÓ DE LES ZONES DE RISC PER A LA SALUT HUMANA I DEL MEDI 31 IV.1 RISC D’INCENDIS FORESTALS ................................................................................. 31 IV.2 RISC D’INUNDACIONS................................................................................................ 31 IV.3 RISC DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA ............................................................... 31 IV.4 RISC DE CONTAMINACIÓ LLUMINOSA .................................................................... 32 IV.5 RISC DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA ....................................................................... 32

V IDENTIFICACIÓ DELS RISCS AMBIENTALS I POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. ............................................................................................. 33

V.1 IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS. ............ 33


2

V.2 IDENTIFICACIÓ DELS RISCS AMBIENTALS ............................................................. 33

VI AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. ............................................................................................. 35

VI.1 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT ATMOSFÈRICA................................................ 35 VI.2 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT LLUMINOSA..................................................... 35 VI.3 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT ACÚSTICA........................................................ 35 VI.4 INCIDÈNCIA SOBRE LA GEOMORFOLOGIA ............................................................ 36 VI.5 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT DELS SÒLS...................................................... 36 VI.6 INCIDÈNCIA SOBRE LA HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA................. 36 VI.7 INCIDÈNCIA SOBRE LA VEGETACIÓ........................................................................ 36 VI.8 INCIDÈNCIA SOBRE LA FAUNA................................................................................. 37 VI.9 INCIDÈNCIA SOBRE EL PAISATGE........................................................................... 37 VI.10 INCIDÈNCIA SOBRE EL BALANÇ HÍDRIC ................................................................. 37 VI.11 INCIDÈNCIA SOBRE ELS RECURSOS ENERGÈTICS .............................................. 38 VI.12 INCIDÈNCIA SOBRE LA MOBILITAT.......................................................................... 38 VI.13 INCIDÈNCIA SOBRE EL MODEL D’ORDENACIÓ TERRITORIAL ............................. 38 VI.14 INCIDÈNCIA SOBRE EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC ........................................... 38 VI.15 INCIDÈNCIA SOBRE ELS USOS DEL SÒL................................................................. 39 VI.16 INCIDÈNCIA SOBRE LES INFRASTRUCTURES I SERVEIS ..................................... 39

VII MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS AMBIENTALS ........................... 40 VII.1 MESURES PER A GARANTIR EL MANTENIMENT DELS NIVELLS SONORS ......... 40 VII.2 MESURES PER A GARANTIR EL MANTENIMENT DE LA QUALITAT

ATMOSFÈRICA............................................................................................................ 40 VII.3 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA GEOMORFOLOGIA ................................ 41 VII.4 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DELS SÒLS........................................................ 41 VII.5 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA HIDROLOGIA.......................................... 42 VII.6 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ............................................ 42 VII.7 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DEL PAISATGE.................................................. 43 VII.8 MESURES PER A L’ECOEFICIÈNCIA ENERGÈTICA I L’ESTALVI D’AIGUA. .......... 43 VII.9 MESURES PER A LA CORRECTA GESTIÓ DELS RESIDUS .................................... 44 VII.10 MESURES A APLICAR EN LA FASE D’EXECUCIÓ DE PROJECTES ..................... 44

VIII AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM I JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS ESTABLERTS .................................................... 46

IX SÍNTESI DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL................................... 48

X PLÀNOLS ..................................................................................................................... 51


3

I OBJECTIU I CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

I.1 OBJECTIU DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El present Informe de Sostenibilitat Ambiental té per objectiu l’anàlisi i la valoració

dels probables efectes sobre el medi derivats del desenvolupament de la Modificació

Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en endavant P.O.U.M.), així com

la proposta de mesures correctores que contribueixin al compliment dels objectius

ambientals del P.O.U.M.

I.2 MARC NORMATIU.

El present Informe de Sostenibilitat Ambiental es redacta en el marc de la Llei 9/2006,

de 28 d’abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el

medi ambient (BOE núm. 102 de 29 d’abril de 2006); incorporant en el Dret espanyol

la Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001,

relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes, basada en el

principi de cautela i la necessitat de protecció del medi ambient.

Aquesta Llei, introdueix així en la legislació espanyola l’avaluació ambiental de plans i

programes, coneguda igualment com avaluació ambiental estratègica, com un

instrument de prevenció que permet la integració dels aspectes ambientals en el

procés de presa de decisions de plans i programes públics.

La Llei 9/2006, estableix en l’article 3.1. que han de ser objecte d’avaluació ambiental

els plans i programes, així com llurs modificacions, que puguin tenir efectes

significatius sobre el medi ambient. Tanmateix, l’article 3.3. indica que en el cas de

tractar-se de modificacions menors de plans o programes (apartat b) serà l’Òrgan

competent en matèria ambiental qui determini si correspon o no dur a terme

l’avaluació ambiental.

Queda establert a més, en l’article 8, el contingut de l’Informe de Sostenibilitat

Ambiental, instrument a través del qual s’han d’identificar, descriure i avaluar els

probables efectes significatius sobre el medi ambient que puguin derivar-se de

l’aplicació del programa, així com les alternatives raonables, inclosa entre altres

l’alternativa zero, que podria suposar la no realització d’aquest pla o programa.


4

Malgrat això, a Catalunya és competència del Departament de Medi Ambient i

Habitatge de la Generalitat de Catalunya, l’elaboració de la llei autonòmica que

desenvolupi la Llei 9/2006.

A dia d’avui, no s’ha aprovat la corresponent llei autonòmica, de manera que a

Catalunya, el marc legal vigent en quant a avaluació ambiental dels instruments del

planejament urbanístic el constitueix el Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel

qual s’aprova el Text refós de la Llei d’Urbanisme i el Decret 305/2006, de 18 de

juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

El Decret 305/2006, de 18 de juliol pel qual s’aprova el Reglament de la Llei

d’Urbanisme estableix a la “Secció Segona. Documentació dels plans d’ordenació

urbanística municipal”:

“Article 70. Informe de Sostenibilitat Ambiental

En el cas de formulació o revisió del pla d'ordenació urbanística municipal, i en els

casos de modificacions sotmeses a avaluació ambiental, l'informe ambiental que

preveu la Llei d'urbanisme ha de tenir la naturalesa i contingut de l'informe de

Sostenibilitat Ambiental que regula la normativa sobre avaluació ambiental de plans i

programes (...).”

I.3 CONTINGUT DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL.

L’article 70 del Decret 305/2006 estableix que el contingut mínim de l’Informe de

Sostenibilitat Ambiental, haurà de ser el següent:

a) Determinació dels requeriments ambientals significatius en l'àmbit del pla, el què

inclou:

1. La descripció dels aspectes i elements ambientalment rellevants de l'àmbit

objecte de planejament i del seu entorn.

2. La determinació dels objectius, criteris i obligacions de protecció ambiental,

aplicables en l'àmbit del pla, establerts en la normativa internacional,

comunitària, estatal, autonòmica o local, o en els instruments de planejament

territorial, els plans directors urbanístics o altres plans o programes aplicables.


5

3. La definició dels objectius i criteris ambientals adoptats en la redacció del

pla, d'acord amb els requeriments ambientals assenyalats en els apartats

anteriors i amb els principis i directrius establerts als articles 3 i 9 de la Llei

d'urbanisme, els quals han de referir-se, entre d'altres aspectes, a la

sostenibilitat global del model d'ordenació; al cicle de l'aigua; a la biodiversitat

territorial, la permeabilitat ecològica i el patrimoni natural; a la qualitat del

paisatge; a la qualitat de l'ambient atmosfèric; i a la contaminació acústica i

lluminosa.

Aquests objectius ambientals han de ser formulats de forma jerarquitzada en

funció del seu grau d'importància relativa.

b) Justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa d'ordenació proposada, el què

inclou:

1. La descripció de les característiques de les alternatives considerades.

2. L'anàlisi, per a cada alternativa considerada, dels efectes globals i dels de

les seves determinacions estructurals, d'acord amb els objectius i criteris

ambientals als què es refereix l'apartat a), tercer paràgraf, d'aquest article.

3. La justificació ambiental de l'elecció de l'alternativa seleccionada.

c) Descripció ambiental del pla d'acord amb l'alternativa d'ordenació adoptada,

incloent:

1. Una síntesi descriptiva del contingut del pla amb expressió de les seves

determinacions amb possibles repercussions significatives sobre el medi

ambient.

2. La identificació i quantificació dels sòls objecte de transformació i de les

demandes addicionals de recursos naturals i d’infrastructures de sanejament,

de gestió de residus i similars derivades de l'ordenació proposada.

3. La descripció de les mesures previstes per al foment de la preservació i la

millora del medi ambient.

d) Identificació i avaluació dels probables efectes significatius (secundaris,

acumulatius, sinèrgics, a curt o llarg termini, permanents i temporals, positius i

negatius i d'altres) de l'ordenació proposada sobre el medi ambient, incloent:

1. Els efectes sobre els recursos naturals.

2. Els efectes sobre els espais i aspectes identificats d'acord amb l'apartat 1.


6

3. Els efectes ambientals derivats de la mobilitat generada per l'ordenació

prevista pel pla.

e) Avaluació global del pla i justificació del compliment dels objectius ambientals

establerts, el què comprèn:

1. La verificació i justificació detallades de la congruència del pla amb els

requeriments ambientals assenyalats a l'apartat 1.

2. L'avaluació global del pla, tenint en compte l'anàlisi comparativa dels perfils

ambientals inicial i resultant de l'àmbit del pla, d'acord amb l'apartat anterior i

les jerarquies entre objectius ambientals establertes en l'apartat 1.c).

3. Descripció de les mesures de seguiment i supervisió previstes.

f) Síntesi de l'estudi, consistent en un resum del seu contingut que ha de contenir una

ressenya dels objectius i criteris ambientals fixats, i l'explicació justificada de

l'avaluació global del pla.

Cal tenir en compte, però, que el municipi de Sitges compta amb el Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal, aprovat definitivament, per part de la Comissió Territorial

d’Urbanisme de Barcelona (CTUB) en data 30 de març, i publicat en el DOGC, als

efectes d’entrada en vigor en data 24 de maig de 2006, el qual incorporava el

preceptiu Informe mediambiental.

Així, el present Informe de Sostenibilitat Ambiental avalua únicament la proposta de

Modificació Puntual del P.O.U.M., que es descriurà en el proper apartat, de forma

que tot i que se seguirà l’índex de continguts establert pel Decret 305/2006, aquest

s’adaptarà a la magnitud de la Modificació Puntual objecte d’estudi.

I.4 JUSTIFICACIÓ DE LA NO NECESSITAT DE SOTMETRE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M. A AVALUACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL.

L’avaluació d’impacte ambiental a Catalunya, per a projectes d’obres i instal·lacions,

està regulada per la Llei 12/2006, de 27 de juliol, de mesures en matèria de medi

ambient. Aquest Decret, es la transposició a la normativa autonòmica de la Directiva

85/337/CEE, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes

públics o privats sobre el medi ambient, modificada per la Directiva 97/11/CE i pel


7

Reial Decret Legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text Refós de la

Llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental de Projectes.

Així, el Reial Decret Legislatiu 1/2008 estableix el següent:

Art. 3. Àmbit d’aplicació.

1. Els projectes, públics o privats, consistents en la realització d’obres,

instal·lacions o qualsevol altra activitat compresa en l’annex I hauran de sotmetre’s a

una avaluació d’impacte ambiental en la forma prevista en aquesta llei.

2. Només hauran de sotmetre’s a avaluació d’impacte ambiental en la forma

prevista en aquesta llei, quan així ho decideixi l’òrgan ambiental en cada cas, els

següents projectes:

a) Els projectes, públics o privats, consistents en la realització d’obres,

instal·lacions o qualsevol altra activitat compresa en l’annex II.

b) Els projectes, públics o privats, no inclosos en l’annex II que puguin afectar

indirectament o directa als espais de la Xarxa Natura 2000.

Es comprova que ni la Modificació Puntual d’un Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal ni l’activitat de benzinera que es desenvoluparà no estan incloses en cap

dels annexos recollits en aquest Reial Decret, donat que la capacitat

d’emmagatzematge de productes petrolífers serà indubtablement molt inferior a les

100.000 tones que estableix l’Annex I en l’apartat h del Grup 3. Indústria energètica.

En conseqüència, no correspon la realització d’avaluació d’impacte ambiental.

Cal remarcar la presència de la Riera de Ribes a una distància aproximada de 225

metres, que forma en l’actualitat part dels espais protegits dins la Xarxa Natura 2000,

segons l’Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre, pel qual es designen zones

d’especial protecció per a les aus (ZEPA) i s’aprova la proposta de llocs

d’importància comunitària (LIC). Si més no, es considera que la implantació d’una

Estació de Servei en els terrenys indicats no afectarà en cap cas aquesta riera donat

que en compliment de la normativa d’aplicació, es dotarà de tots els sistemes de

seguretat i prevenció necessaris per evitar qualsevol tipus d’afectació.


8


9

II DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.

II.1 ANTECEDENTS.

La Modificació Puntual del POUM, en l’àmbit del Sistema de Serveis ubicat a la

carretera de Vilanova, p.k. 39+600 és conseqüència de la necessitat de desenvolupar

un ús de benzinera de conformitat amb el conveni relatiu al nou emplaçament i

condicions de la concessió demanial a favor de REPSOL COMERCIAL DE

PRODUCTOS PETROLÍFEROS S.A. de l’antiga benzinera de “Can Perico”, de data

14 de maig de 2008.

II.2 ALTERNATIVES CONSIDERADES

En el procés de selecció de l’emplaçament per a la futura benzinera de REPSOL

COMERCIAL DE PRODUCTOS PETROLÍFEROS, S.A., l’Ajuntament de Sitges va

considerar dues alternatives:

• Terrenys a la sortida de Sitges en direcció Vilanova com a sòl urbà, sistemes

de serveis, amb la qualificació de clau C.1. d’Infrastructura de Serveis

Tècnics.

• Terrenys ubicats al Passeig de Vilanova amb Avda. de Navarra.

Així, en l’avaluació d’ambdues alternatives, tingué un paper fonamental la negativa

per part de RENFE a la possibilitat de construir una benzinera en els terrenys


10

corresponents a l’alternativa 2 per ser adjacents a les vies fèrries. Tanmateix, altres

aspectes com la proximitat d’edificis de vivendes i les molèsties que el funcionament

de la benzinera hagués pogut ocasionar als veïns, o la distància (similar en ambdues

alternatives) des dels terrenys fins a la riera de Ribes, contribuïren a determinar

l’alternativa 1 com a alternativa escollida.

II.3 ÀMBIT OBJECTE DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.

El POUM vigent destina uns terrenys a la sortida de Sitges en direcció Vilanova com

a sòl urbà, sistemes de serveis, amb la qualificació de clau C.1. d’Infrastructura de

Serveis Tècnics.

Aquests terrenys tenen una cabuda de 54.182,59 m2, dels quals aproximadament

18.500 m2 són ocupats per l’actual Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Sitges

– Sant Pere de Ribes.

Els 35.682 m2 restants es troben lliures de qualsevol infrastructura. Cal destacar que

l’àmbit esta conformat per terrenys erms i sense aprofitament com a reserva per

cobrir necessitats de servei del municipi.

Es considera que les condicions dels terrenys en qüestió, són les més adequades per

poder funcionar com a Sistema de Servei. Estació de Servei, atenent que aquesta:

• S’ubica en una carretera on hi ha una gran mobilitat obligada diària.

• S’ubica prou allunyat de la zona residencial.

• S’ubica en terrenys qualificats de sistema.

Així doncs, es proposa la Modificació Puntual del POUM, que permeti la ubicació

d’una benzinera en una part dels terrenys qualificats com a clau C.1, de forma que

cobreixi el dèficit estructural d’aquest servei en el municipi, motivat per la desaparició

de la benzinera de Can Perico.

L’àmbit qualificat com Sistema de Serveis de Infrastructura de Serveis Tècnics (Clau

C.1) del plànol de la Sèrie II.2.A.3 queda dividit en:


11

• Clau C.1: 49.517.59 m2.

• Clau C.3: .4.665 m2

• Total àmbit: 54.182,59 m2

Així, l’àmbit d’estudi per al present Informe de Sostenibilitat Ambiental ocupa una

superfície de 4.665 m2.

L’entorn del marge dret de la carretera de Vilanova, conformat per terrenys erms

sense aprofitament, ve dominat per un petit turonet sobre el qual s’ubica l’EDAR de

Sitges - Sant Pere de Ribes.

II.4 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA DE MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.

La benzinera s’ha pensat de forma que presti servei els vehicles que surten de Sitges

cap a Vilanova on es diferencien 5 espais.

• Un vial de servei per l’accés rodat d’entrada i sortida de la benzinera, EDAR i

futurs serveis que s’instal·lin en aquest sistema. El vial de servei té els

corresponents vials d’acceleració i desacceleració d’acord amb l’informe previ

favorable emès pel Servei de Carreteres de la Diputació de Barcelona de data

14 de novembre de 2007. Aquest vial de servei de 1.615 m2, dels quals

562,48 m2 passen per zona C.3. i la resta ja forma part del sistema viari, clau

B.

• Una zona ajardinada interna de 1.446 m2 que correspon en part al talús que

limita la parcel·la amb l’EDAR.

• Una zona de rentat de vehicles, just a l’entrada però retirat al fons de la

parcel·la amb una dotació de 3 boxes i un túnel amb una petita caseta tècnica

integrada per la instal·lació de la maquinària i equip de reciclatge d’aigua.

• La zona de abastament de carburant amb 3 aparells sortidors i una

marquesina de 415 m2.

• Un edifici auxiliar amb una cabuda màxima de 200 m2 de sostre ubicat al fons

de la parcel·la al costat del turonet, de forma que visualment tapa el mur de

contenció posterior que té una alçada màxima de 4,25 metres.

• Així mateix es preveu una zona d’aparcament de vehicles per 5 places.


12

Tot l’àmbit qualificat de C.3. té una ocupació de 4.665 m2 distribuïts de la següent

forma.

Paràmetre urbanístic Proposta d’ordenació

Superficie àmbit 5.451,584 m2

Superficie vial de servei 562,48 m2

Superficie vialitat interna 1.400,59 m2

Superficie zona ajardinada. 1.446,53 m2

Ocupació màxima dels elements de rentat.

Edificacions obertes

200 m2

Ocupació de la marquesina. Edificació oberta 415 m2

Ocupació màxima de la Edificicació tancada 290 m2

Alçada reguladora màxima edificacions

obertes.

12 m

Alçada reguladora màxima Edificacions

tancades.

9,5 m

PB + 1PP

Separació mínima edificacions oberta a

llindars .

1 m

Separació mínima edifici a Carretera. 25 m

Separació mínima marquesina a Carreteres. 15 m

II.5 OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.

La Llei d’Urbanisme (Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el

Text refós de la Llei d’Urbanisme) estableix en el marc del desenvolupament

sostenible, les següents directrius:

• Utilitzar racionalment el territori conjuminant les necessitats de creixement

amb la preservació dels recursos naturals i dels valors paisatgístics,

arqueològics, històrics i culturals.

• Evitar la dispersió de la ocupació en el territori, afavorint la cohesió social i

consolidant un model de territori globalment eficient.


13

• Preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola,

el patrimoni cultural i la identitat dels municipis.

• Distribuir els àmbits destinats a espais lliures i equipaments de manera que es

garanteixi la seva funcionalitat en benefici de la col·lectivitat.

• Assolir uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de

preservació davant els riscs naturals i tecnològics.

D’acord amb el que estableix l’Informe Mediambiental del Pla d’Ordenació

Urbanística Municipal de Sitges, aquest aposta per un model de desenvolupament

territorial amb un medi urbà més compacte, funcionalment integrat i ambientalment

eficient; alhora que tracta de fer possible un creixement econòmic coherent amb els

desitjos de la majoria de ciutadans, que sigui compatible amb una millora del

paisatge urbà, periurbà i rural, de la qualitat ambiental i del benestar social.

Prenent en consideració les dimensions de l’àmbit objecte d’estudi del present

Informe de Sostenibilitat Ambiental i els criteris indicats en l’Informe Mediambiental,

la Modificació Puntual del POUM es regirà pel criteri de la minimització dels efectes

sobre el medi ambient que puguin derivar-se de la Modificació Puntual del POUM per

a desenvolupar un ús de benzinera que es concreta en els següents objectius:

• Preservació dels valors de l’entorn compatibilitzant-los amb el

desenvolupament de la nova activitat.

• Minimització de l’impacte paisatgístic, de manera que la nova activitat s’integri

en la mesura del possible en l’entorn.


14

III DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DE L’ESTAT INICIAL DEL MEDI

III.1 SITUACIÓ GEOGRÁFICA

Sitges és una localitat de la província de Barcelona, situada a uns 40 km de

Barcelona, pertanyent a la província de El Garraf. El terme municipal ocupa una

superficie de 43,7 km2 limita amb les poblacions de Sant Pere de Ribes i

Castelldefels.

III.2 CLIMATOLOGIA

El clima que es dóna al municipi de Sitges és el clima mediterrani temperat, que es

caracteritza per tenir estius calorosos i secs i hiverns temperats i moderadament

humits.

Algunes de les seves dades característiques es resumeixen a continuació:

• Precipitacions anuals: 584 l/m2.

• Temperatura mitja: 15.7 º C.

• Temperatura mínima: 5.1 º C.

• Temperatura màxima: 28.2 º C.

• Humitat relativa: 78 %

III.3 QUALITAT ATMOSFÈRICA

Amb l’objectiu de conèixer l'estat de la qualitat de l'aire a les diferents zones del

territori, la seva evolució en el temps i la seva variació en funció de les condicions

meteorològiques per tal de poder informar els ciutadans i adoptar les mesures

preventives i de sanejament més adients, la Generalitat de Catalunya va crear la

Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), mitjançant la

Llei 22/1983, de 21 de novembre, definida per l'Ordre de 20 de juny de 1986.

D’acord amb la normativa europea i el Reial Decret 1073/2002, de 18 d’octubre

"sobre avaluació i gestió de la qualitat de l'aire ambient en relació amb el diòxid de

sofre, diòxid de nitrogen, partícules, plom, benzè i monòxid de carboni", cal revisar la

distribució geogràfica dels punts de mesurament en el territori (macroemplaçament),


15

valorar l’entorn més proper de cada punt de mesurament (microemplaçament) i

adaptar els mètodes d’anàlisi als establerts a la normativa.

Dins aquest context normatiu cal dividir el territori en Zones de Qualitat de l’Aire

(ZQA) que tenen com a objectiu que les mesures que es fan en una zona siguin

representatives del nivell de fons de qualitat de l’aire de tota l’àrea que la comprèn,

per la qual cosa cal que la superfície que la forma hagi de ser homogènia respecte a

l’orografia, la climatologia, la densitat de població i el volum d’emissions industrials i

de trànsit.

La XVPCA va canviant, tant per adaptar-se a aquest nou marc normatiu, tant com a

resultat dels canvis del territori i d’altres factors. Cada any es fa un resum de l’estat

de la XVPCA al corresponent anuari sobre la qualitat de l’aire a Catalunya.

El territori de Catalunya es divideix en 15 zones de qualitat de l’aire (ZQA), entre les

quals hi ha la Zona 3: Penedès - Garraf, que inclou un total de 25 municipis, entre els

quals es troba el municipi de Sitges.

D’acord amb el Balanç de la Qualitat de l’Aire a Catalunya de l’Any 2007, publicat per

la Secció d’immissions del Servei de Vigilància i Control el 10 de març de 2008,

l’Estat de la qualitat de l’aire a la Zona de Qualitat de l’Aire 3. Penedès - Garraf, és el

següent:

• Els nivells de qualitat de l’aire pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el diòxid

de nitrogen, el plom i el benzè són inferiors als valors límit establerts per la

normativa vigent.

• Els nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no han superat els valors objectiu

establerts a la legislació.

• L’ozó troposfèric presenta nivells inferiors als valors objectiu establerts per a la

protecció de la salut humana d’aplicació l’any 2010 i superiors tant al valor

objectiu per a la vegetació d’aplicació l’any 2010 com als objectius a llarg termini

de protecció de la salut humana i de la vegetació d’aplicació l’any 2020. D’altra

banda, durant l’any 2007 no s’ha superat en cap ocasió el llindar d’informació a la

població ni el llindar d’alerta a cap punt de mesurament en aquesta zona.

• Respecte als nivells de partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres,

s’ha superat el valor límit anual en un punt de mesurament industrial ubicat a


16

Vilanova i La Geltrú respecte els 3 punts de mesurament de què disposa aquesta

zona i s’ha sobrepassat el nombre de superacions establertes pel valor límit diari

en aquest mateix punt. Aquest valors estan associats majoritàriament a

determinades activitats industrials i extractives de la zona.

III.4 QUALITAT ACÚSTICA

Per tractar-se d’uns terrenys situats a la carretera de Vilanova, que té una mobilitat

diària elevada, aquests presenten uns nivells sonors propis d’aquests tipus de zona,

és a dir, lleugerament elevats.

Cal remarcar que ni el mapa sònic ni el mapa de capacitat acústica elaborats per

l’Ajuntament de Sitges no contempla els nivells sonors de l’àmbit d’estudi.

III.5 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

En el municipi hi predominen roques calcàries i dolomies del Cretàcic Inferior. En

l’àmbit d’estudi, en quant a elements a destacar de geomorfologia cal destacar un

talús al llindar nord de la parcel·la amb una alçada aproximada d’uns 10 metres.

III.6 EDAFOLOGIA

Els sòls més característics en l’àmbit del municipi són de naturalesa calcària.

L’escassetat de precipitacions i les característiques calcàries dels sòls permeten la

infiltració de les aigües de pluja per les esquerdes, donant al paisatge un aspecte

àrid.

III.7 HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA

En quant a la Hidrologia, cal sens dubte destacar la presència de la Riera de Ribes,

que es troba a una distància aproximada de 225 metres de l’àmbit d’estudi.

La riera de Ribes, té un recorregut total de 18 km, és un col·lector de diversos cursos

d’aigua de les comarques de Barcelona de l’Alt Penedès i el Garraf. Neix en el terme

municipal de Les Cabanyes a l’Alt Penedès, la confluència de les rieres de Ribes i de


17

Begues en el terme municipal de Sant Pere de Ribes amplia la riera de Ribes.

Després d’aquest recorregut entra en el terme de Sitges, desembocant en el Mar

Mediterrani, en la mateixa Costa de Sitges.

L’ampliació de la Xarxa Natura 2000 a les Serres del Litoral Central aprovada per la

Generalitat de Catalunya, va ser una decisió que va consolidar el fet que el nucli

urbà de Sitges està envoltat d’espai natural protegit. A més amb aquesta ampliació la

riera de Ribes gaudeix d’un grau de protecció i així es converteix en el connector

biològic amb el Parc del Garraf.

En l’àmbit d’estudi es localitza una petita caseta d’obra a l’interior de la qual es

dedueix l’existència d’un antic pou. Si més no, cal indicar, que pel fet que aquesta

caseta es troba actualment tapiada, ha estat impossible comprovar del cert aquest

fet.

III.8 VEGETACIÓ

Tal com s’ha indicat anteriorment, l’interès del present ISA es centra en la vegetació

existent en l’actualitat en els terrenys on es preveu la ubicació de la futura benzinera.

Si bé es tracta de terrenys erms amb predominància absoluta de males herbes,

existeixen alguns exemplars arboris. Tant en el cas de les males herbes com dels

arbres presents en l’àmbit s’ha considerat oportú procedir al seu inventari i

identificació, els resultats del qual s’exposen a continuació.

L’àmbit d’estudi es caracteritza per la presència d’un petit turó sobre el qual s’ubica

l’EDAR de Sitges – Sant Pere de Ribes. Així, a més de llindar amb aquest turó,

l’àmbit llinda amb la carretera i amb terrenys erms.

A partir de l’estudi de l’àmbit, a grans trets, s’observa:

• Presència important d’esbarzers en la franja més propera a la carretera.

• Predominància de males herbes en tota la part central de l’àmbit.

• Presència d’algunes oliveres en el límit de l’àmbit amb l’EDAR.

• Presència de pi blanc i pi pinyer al fons de l’àmbit.

• Inexistència de margalló (Chamaerops humilis). Aquest és un fet d’especial

importància, donat que en l’inventari d’hàbitats d’interès comunitari, es troba


18

l’hàbitat 5333 “garrigues i matollars mediterranis termòfils dominats per

margalló” que en el municipi de Sitges i Sant Pere de Ribes ocupa una

superfície de 120,3 ha.

• Inexistència de cap dels exemplars inclosos al Catàleg d’arbres singulars del

municipi de Sitges, que recull els exemplars arboris més valuosos històrica i

ecològicament del municipi per assegurar-ne la seva conservació.

III.8.1 INVENTARI DE MALES HERBES

Al llarg de l’inventari de males herbes presents en l’àmbit d’estudi s’ha pogut

determinar que cap de les espècies identificades es correspon amb espècies

protegides. Ans al contrari, les 19 espècies observades són espècies molt comuns en

zones de clima mediterrani com és el cas que ens ocupa.

Per tractar-se de males herbes sense un valor especial, s’ha considerat innecessari

procedir a la seva quantificació. Així, a continuació, es llista la totalitat d’espècies

observades, acompanyant-les de les fotografies obtingudes in-situ:

• All de bruixa (Allium roseum)

• Herba de la pulmonia (Anagallis foemina)


19

• Canya comú (Arundo donax)

• Boix (Buxus sempervirens)


20

• Blavet (Centaurea cyanus)

• Estepa blanca (Cistus albidus)

• Campanella (Convulvulus arvensis)

• Borratja borda (Echium vulgare)


21

• Lleterassa (Euphorbia characia )

• Fonoll (Foeniculum vulgare)


22

• Fenàs (Hiparrhenia hirta)

• Llentiscle (Pistacia lentiscus)

• Plantatge (Plantago lanceolata)


23

• Rogeta (Rubia peregrina)

• Dent de lleó (Taraxacum officinale)

• Farigola (Thymus vulgaris)

A més, degut a la proximitat de les vinyes dels conreus de l’entorn, s’ha observat de

forma puntual la presència de vinya entre les males herbes, tal com il·lustren les

següents fotografies:


24

• Vinya (Vitis vinifera)

III.8.2 INVENTARI D’EXEMPLARS ARBORIS

Pel què fa als arbres presents en l’àmbit es poden diferenciar dues zones:

• Zona 1: La zona posterior de l’àmbit on es troben agrupacions de pi blanc i pi

pinyer (que es troben acompanyats per olivera). Es distingeixen dues

subzones:

- Zona 1.a. La principal agrupació de pi blanc i olivera que convé

remarcar que es troba estrictament fora dels terrenys de la futura

benzinera, però s’ha procedit al seu inventari per la seva proximitat.

- Zona 1.b. Exemplars de pi pinyer dins els terrenys afectats per la

construcció de la futura benzinera.


25

• Zona 2: La zona que es troba a l’extrem de l’àmbit, entre la carretera i la

EDAR, en la qual s’ubiquen diverses oliveres.

Zona 1. Interior terrenys.

Zona 1.a. Exemplars arboris fora de l’àmbit d’estudi.

Tal com s’ha indicat anteriorment, s’ha considerat convenient procedir a la

identificació i inventari de l’agrupació de pins i oliveres situada a les proximitats del

límit de l’àmbit, donat que podrien veure’s indirectament afectats.

En aquesta zona es distingeix una agrupació de pi blanc formada per un total d’onze

exemplars, a la qual s’afegeix una formació de sis oliveres.

La següent taula recull els exemplars arboris inventariats:


26

Nº Nom comú

Nom científic

Alçada(m)

Perímetre tronc (cm)

Diàmetre copa (m)

Edat

1 Pi

blanc

Pinus

halepensis

1,75 8,8 1,50 Juvenil

2 Pi

blanc

Pinus

halepensis

2,65 19 1,40 Juvenil

3 Pi

blanc

Pinus

halepensis

2,20 21 1,90 Juvenil

4 Pi

blanc

Pinus

halepensis

5,10 49 3,20 Adult

5 Pi

blanc

Pinus

halepensis

4,40 37 2,40 Adult

6 Pi

blanc

Pinus

halepensis

3,80 31 2,10 Adult

7 Pi

blanc

Pinus

halepensis

4,10 35 3,40 Adult

8 Pi

blanc

Pinus

halepensis

3,20 22 1,30 Adult

9 Pi

blanc

Pinus

halepensis

6,20 142 1,30 Adult

10 Pi

blanc

Pinus

halepensis

1,15 29 7,30 Juvenil

11 Pi

blanc

Pinus

halepensis

4,50 40 2,50 Juvenil

12 Olivera Olea

europea

4,50 38 3,50 Adult

13 Olivera Olea

europea

4,50 36 3,50 Adult

14 Olivera Olea

europea

4,10 29 3,00 Adult

15 Olivera Olea

europea

4,30 35 3,20 Adult

16 Olivera Olea 4,50 36 3,50 Adult


27

europea

17 Olivera Olea

europea

4,60 38 3,50 Adult

Zona 1.b. Exemplars arboris dins de l’àmbit d’estudi.

En aquesta zona destaca la presència de tres exemplars de pi pinyer de dimensions

considerables, els quals es troben acompanyats d’un exemplar de la mateixa espècie

juvenil i d’una olivera de molt curta edat.

La següent taula recull els exemplars arboris inventariats:

Nº Nom comú

Nom científic

Alçada(m)

Perímetre tronc (cm)

Diàmetre copa (m)

Edat

18 Pi

pinyer

Pinus

pinea

8,50 152 6,10 Adult

19 Pi

pinyer

Pinus

pinea

8,20 220 5,30 Adult

20 Pi

pinyer

Pinus

pinea

8,40 240 7,10 Adult

21 Pi

pinyer

Pinus

pinea

2,80 26 1,60 Juvenil

22 Olivera Olea

europea

2,20 20 1,15 Juvenil

Zona 2. Límit carretera amb EDAR Sitges – Sant Pere de Ribes. En aquesta zona, ocupada majoritàriament per esbarzers, destaca la presència de

set exemplars d’olivera i d’un únic exemplar de figuera, els quals es troben

acompanyats d’un exemplar de la mateixa espècie juvenil i d’una olivera de molt

curta edat.

Nº Nom Nom Alçada Perímetre Diàmetre Edat


28

comú científic (m) tronc (cm)

copa (m)

23 Figuera Ficus

carica

4,00 150 4,50 Adult

24 Olivera Olea

europea

3,00 60 3,50 Juvenil/adult

25 Olivera Olea

europea


26 Olivera Olea

europea


27 Olivera Olea

europea


28 Olivera Olea

europea


29 Olivera Olea

europea


30 Olivera Olea

europea


NOTA: Per a aquests arbres, les mesures obtingudes in-situ són

lleugerament aproximades, donat la impossibilitat d’accedir als

exemplars, que es troben completament envoltats d’esbarzers.

III.9 FAUNA

Durant el treball realitzat in-situ es va poder observar tant un conill com un ratolí de

camp, si més no, la fauna de l’àmbit està majoritàriament formada per insectes i no

s’hi identifica cap espècie protegida.

III.10 PAISATGE

L’àmbit d’estudi està conformat per terrenys erms situats a tocar de la carretera de

Vilanova, en una zona principalment dedicada al conreu de vinya. La següent

fotografia, presa des del propi àmbit d’estudi, mostra les vinyes presents a l’altra

banda de la carretera.


29

A més, existeix un talús sobre el qual es troben les instal·lacions de l’EDAR de Sitges

- Sant Pere de Ribes, tal com mostra la següent fotografia.

III.11 MEDI SOCIOECONÒMIC

Prenent en consideració les dimensions de l’àmbit d’estudi i l’abast del present

Informe de Sostenibilitat Ambiental, es considera innecessari avaluar l’estat del medi

socioeconòmic.

III.12 MOBILITAT

Segons dades d’aforament per la carretera C-246a circulen cada dia una Intensitat

Mitjana Diària de 15.594 vehicles amb un 6,54% de vehicles pesants, és a dir: 14.574

vehicles lleugers/dia i 1.020 vehicles pesants/dia.


30

III.13 INFRASTRUCTURES I SERVEIS

En quant a infrastructures i serveis, cal destacar l’existència de l’EDAR de Sitges –

Sant Pere de Ribes en el límit immediat de l’àmbit d’estudi, i la inexistència de

benzineres a l’entorn.

III.14 PATRIMONI HISTÒRIC I ARQUITECTÒNIC

No existeix cap element que formi part del patrimoni històric i arquitectònic en l’àmbit

d’estudi.


31

IV DELIMITACIÓ DE LES ZONES DE RISC PER A LA SALUT HUMANA I DEL MEDI

IV.1 RISC D’INCENDIS FORESTALS

Els incendis forestals, fenomen habitual a la regió mediterrània, són un dels principals

riscos naturals que es detecten al municipi de Sitges i constitueixen l’impacte

ambiental més significatiu del massís del Garraf i dels Colls-Miralpeix, tot i que els

grans incendis tan sols s’han donat al primer dels sistemes.

Així, la zona d’estudi, conformada per terrenys erms envoltats de conreus de vinya, el

risc d’incendi en aquest àmbit es considera irrellevant.

IV.2 RISC D’INUNDACIONS

Les pluges torrencials típiques del clima sec mediterrani poden, sovint, provocar

inundacions, tal com indica l’Informe Mediambiental del POUM, de manera que

aquestes representen el tercer risc en importància després de l’erosió marina i els

incendis.

Tal com s’ha indicat anteriorment, al municipi de Sitges hi ha un ecosistema fluvial

d’importància: la riera de Ribes, que presenta un cabal d’aigua irregular. Tot i així, no

es determina cap risc.

IV.3 RISC DE CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

D’acord amb els valors exposats en el Balanç de la Qualitat de l’Aire a Catalunya de

l’Any 2007, publicat per la Secció d’Immissions del Servei de Vigilància i Control el

10 de març de 2008, l’Estat de la qualitat de l’aire a la Zona de Qualitat de l’Aire 3.

Penedès - Garraf, es conclou que el risc de contaminació atmosfèrica al municipi no

és rellevant.

La implantació d’una benzinera en els terrenys indicats podria suposar, a priori, una

contribució a la contaminació atmosfèrica, de manera que aquest serà un risc que es

prendrà en consideració.


32

IV.4 RISC DE CONTAMINACIÓ LLUMINOSA

Segons la zonificació establerta pel Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova

el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig d’ordenació

ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, l’àmbit d’estudi es

correspondria amb una Zona E2, donat que es tracta de sòl no urbanitzable fora d’un

espai d’interès natural o d’una àrea de la Xarxa Natura 2000. Així, tal com descriu la

Llei 6/2001, es tracta d’una zona inclosa en un àmbit territorial que admet una

brillantor reduïda i caldrà, per tant, adoptar les mesures necessàries per tal de

prevenir el risc de contaminació lluminosa.

IV.5 RISC DE CONTAMINACIÓ ACÚSTICA Tal com s’ha indicat anteriorment, els terrenys objecte d’estudi estan situats a la

carretera de Vilanova, que té una mobilitat diària elevada i presenten uns nivells

sonors propis d’aquests tipus de zona, és a dir, lleugerament elevats. La benzinera

oferirà serveis als vehicles que circulin per aquesta carretera, però es considera que

la seva entrada en funcionament no suposarà un increment en la mobilitat diària de

vehicles d’aquesta carretera i, per tant, no incrementarà els actuals nivells sonors.


33

V IDENTIFICACIÓ DELS RISCS AMBIENTALS I POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS PEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.

V.1 IDENTIFICACIÓ DELS POSSIBLES FACTORS AMBIENTALS AFECTATS.

A partir de la diagnosi de l’estat actual del medi, es considera que els possibles

factors ambientals pel desenvolupament de la Modificació Puntual del POUM són:

• Medi físic, que inclou tant la qualitat atmosfèrica com la qualitat acústica, la

geomorfologia, la qualitat del sòls i la hidrogeologia, tant superficial com

subterrània.

• Paisatge, com la integració de la proposta de Modificació Puntual del POUM.

• Recursos naturals, considerant balanç hídric i recursos energètics.

• Medi socioeconòmic, tenint en compte aspectes com els usos del sòl,

infrastructures i serveis.

• Ordenació territorial, és a dir, l’adequació de la Modificació Puntual al Pla

General d’Ordenació Urbanística Municipal de Sitges.

V.2 IDENTIFICACIÓ DELS RISCS AMBIENTALS

La següent taula recull de forma resumida els riscs ambientals associats a cadascun

dels possibles factors ambientals afectats:

Factor ambiental Risc Ambiental

Qualitat

atmosfèrica

Afecció a la qualitat atmosfèrica

Llum Contaminació lluminosa

Qualitat

acústica

Afecció a la qualitat acústica

Geomorfologia Canvis geomorfològics

Sòls Pèrdua de sòls o disminució de

qualitat

Medi Físic

Aigües

superficials

Afecció a la hidrologia superficial


34

Aigües

subterrànies

Afecció a la hidrologia subterrània

Paisatge Paisatge Modificació de la qualitat

paisatgística entorn

Planejament

urbanístic

vigent

Afecció al planejament urbanístic

vigent Ordenació

Mobilitat Afecció a la mobilitat

Usos del sòl Canvi en usos del sòl

Habitatges i

edificacions

Afecció habitatges/edificacions

existents

Infrastructures i

serveis

Afecció infrastructures i serveis

existents

Medi

socioeconò

mic

Patrimoni

històric i cultural

Afecció elements del patrimoni.

Recursos

hídrics

Risc afecció als recursos hídrics. Recursos

naturals

Recursos

energètics

Risc afecció als recursos

energètics.


35

VI AVALUACIÓ DE LA INCIDÈNCIA DEL DESENVOLUPAMENT DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL P.O.U.M.

VI.1 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT ATMOSFÈRICA

Tal com s’ha indicat anteriorment, Sitges gaudeix, d’acord amb les dades obtingudes

per la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica, d’una bona

qualitat atmosfèrica.

En aquest sentit, el desenvolupament de la Modificació Puntual del POUM podria

tenir incidència únicament pel que fa al funcionament propi de la benzinera. Tot i així,

no es produiran emissions contaminants a l’atmosfera, donat que la benzinera

disposarà de la instal·lació mecànica adequada.

Donat que la instal·lació mecànica donarà compliment a tots els requisits fixats per la

normativa específica, es pot garantir que el funcionament de la benzinera no tindrà

conseqüències significatives sobre la qualitat atmosfèrica de l’entorn.

VI.2 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT LLUMINOSA.

Per bé que el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’aprova el Reglament de

desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig d’ordenació ambiental de

l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, determina que l’àmbit d’estudi

es correspondria amb una Zona E2, la incidència de la Modificació Puntual del Pla

General d’Ordenació Urbanística, que caldrà minimitzar, dependrà indubtablement de

l’adopció de les mesures necessàries per tal de donar compliment a aquesta

normativa.

VI.3 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT ACÚSTICA

La benzinera oferirà serveis als vehicles que circulin per aquesta carretera, però no

s’estima cap increment significatiu de la mobilitat diària de vehicles en la mateixa. En

conseqüència, s’estima que la incidència de la implantació de la benzinera a la

Carretera de Vilanova, no incidirà en els actuals nivells sonors.


36

VI.4 INCIDÈNCIA SOBRE LA GEOMORFOLOGIA

La implantació de la benzinera no modificarà el talús que actualment llinda al nord de

la parcel·la amb una alçada aproximada d’uns 10 metres. A l’entorn de la benzinera

es construirà un mur de contenció amb una alçada màxima de 4,25 metres, però es

considera que el moviment de terres que resultarà de les obres de construcció de la

benzinera no modificarà significativament la morfologia del terreny, de manera que es

pot considerar que el risc d’impacte sobre la geomorfologia és molt poc significatiu.

VI.5 INCIDÈNCIA SOBRE LA QUALITAT DELS SÒLS

L’afecció als sòls derivada de la Modificació Puntual del POUM comportarà la pèrdua

dels sòls naturals, actualment terrenys erms sense cap aprofitament. Pel fet que

aquests seran ocupats per una benzinera, és a dir, per una activitat potencialment

contaminant del sòl, s’adoptaran les mesures necessàries per garantir la seguretat i

la protecció del medi.

A més, en compliment del “Real Decreto 9/2005, de 14 de enero, por el que se

establece la relación de actividades potencialmente contaminantes del suelo y los

criterios y estándares para la declaración de suelos contaminados” es presentarà el

corresponent Informe Preliminar de Situació a l’Agència de Residus de Catalunya,

òrgan competent en aquesta matèria.

VI.6 INCIDÈNCIA SOBRE LA HIDROLOGIA SUPERFICIAL I SUBTERRÀNIA

Malgrat l’existència de la riera de Ribes, a uns 225 metres, la implantació de la

benzinera no tindrà cap incidència sobre la hidrologia degut a la tecnologia i materials

estancs que s’empraran. Pel que fa al pou, actualment en desús, amb la construcció

de la benzinera es procedirà a la seva anul·lació.

VI.7 INCIDÈNCIA SOBRE LA VEGETACIÓ

La principal incidència de la Modificació Puntual del POUM es produeix sens dubte

sobre la vegetació. Si bé s’ha inventariat un número important d’espècies


37

corresponents a males herbes, tal com s’ha indicat anteriorment, cap d’aquestes té

un valor especial de manera que la seva desaparició no té conseqüències rellevants.

Així, l’interès en aquest sentit es centra en la incidència que la Modificació Puntual

tindrà sobre els exemplars arboris. En aquest sentit, a més del treball realitzat in-situ

per a l’inventari dels exemplars, s’ha utilitzat la fotografia aèria i la infografia per a

poder determinar la probable afectació resultant de la implantació de la benzinera

que resulta en:

• Afectació del pi número 18.

• Afectació dels pins número 19, 20 i 21 i de l’olivera número 22.

• Afectació de les oliveres número 26, 27, 28, 29 i 30.

Si bé aquesta és l’afectació prevista, que afectaria 6 oliveres i 4 pins, cal remarcar

que quan es determini el projecte de les obres de construcció de la benzinera

s’hauran d’identificar exactament els exemplars afectats.

VI.8 INCIDÈNCIA SOBRE LA FAUNA

Donat que la fauna de l’àmbit està majoritàriament formada per insectes i no s’hi

identifica cap espècie protegida, la incidència sobre la fauna que pugui tenir la

Modificació Puntual del POUM és irrellevant.

VI.9 INCIDÈNCIA SOBRE EL PAISATGE

La Modificació Puntual del POUM suposa la utilització de terrenys erms, en un entorn

de vinyes, per a un ús de benzinera de manera que inevitablement, la implantació de

la benzinera té una incidència moderada sobre el paisatge.

VI.10 INCIDÈNCIA SOBRE EL BALANÇ HÍDRIC

La Modificació Puntual del POUM per a desenvolupar un ús de benzinera, que

inclourà instal·lacions de rentat de vehicles tindrà un consum d’aigua que incidirà de

forma menyspreable al balanç hídric del municipi.


38

VI.11 INCIDÈNCIA SOBRE ELS RECURSOS ENERGÈTICS

De la mateixa manera que per al balanç hídric, es considera que la Modificació

Puntual del POUM per a desenvolupar un ús de benzinera, incidirà de forma

menyspreable al balanç energètic del municipi.

VI.12 INCIDÈNCIA SOBRE LA MOBILITAT

Segons dades d’aforament per la carretera C-246a circulen cada dia una Intensitat

Mitjana Diària de 15.594 vehicles amb un 6,54% de vehicles pesants. Atès que la

benzinera tan sols prestarà servei els vehicles que van en direcció a Vilanova, que

s’estimen en un 50%, aquesta benzinera donarà servei a 7.797 vehicles. Atès que en

l’entorn s’observa un dèficit de benzineres s’estima una demanda del 4% del trànsit

que circula el que representa uns 311 vehicles/dia que prestarà servei, principalment

a gent del municipi de mobilitat obligada per motius de feina de manera que s’evitaria

l’anomenat trànsit d’agitació que comporta desviació de l’itinerari habitual dels

vehicles per l’abastiment de carburant i de forta incidència negativa en el trànsit

urbà.

En conseqüència, es pot considerar que la implantació de la benzinera tindrà una

incidència positiva, donat que contribuirà a reduir el trànsit d’agitació.

VI.13 INCIDÈNCIA SOBRE EL MODEL D’ORDENACIÓ TERRITORIAL

La Modificació Puntual del POUM de Sitges, està supeditada, a l’igual que el POUM,

al Text refós de la Llei d’Urbanisme. Indirectament doncs, s’ajusta als objectius del

Pla Territorial General de Catalunya que pretén potenciar el desenvolupament,

equilibrar el territori i ordenar el creixement. Per tant, la Modificació Puntual del

POUM no té cap incidència sobre el model d’ordenació territorial.

VI.14 INCIDÈNCIA SOBRE EL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

L’objectiu de la Modificació Puntual del POUM vigent és la conversió d’una part dels

terrenys situats a la Carretera -246 a la sortida de Sitges en direcció Vilanova com a

sòl urbà, sistemes de serveis, amb la qualificació de clau C.1. d’Infrastructura de


39

Serveis Tècnics a clau C.3. per desenvolupar-hi l’ús de benzinera. La conversió d’ús

afecta una superfície de 4.665 m2, de manera que es pot considerar que la

Modificació Puntual del POUM té una incidència mínima sobre el planejament

urbanístic vigent.

VI.15 INCIDÈNCIA SOBRE ELS USOS DEL SÒL

La incidència sobre els usos del sòl consisteix en el desenvolupament d’ús de

benzinera en una superfície de 4.665 m2. La incidència que aquest canvi pot tenir

sobre els usos del sòl del municipi és sens dubte menyspreable.

VI.16 INCIDÈNCIA SOBRE LES INFRASTRUCTURES I SERVEIS

Tal com s’ha vingut indicant, el municipi presenta cert dèficit de benzineres, de

manera que la Modificació Puntual del POUM per a la implantació d’una nova

benzinera, contribuirà de forma positiva als serveis que el municipi ofereix als seus

ciutadans.


40

VII MESURES CORRECTORES I RECOMANACIONS AMBIENTALS

VII.1 MESURES PER A GARANTIR EL MANTENIMENT DELS NIVELLS SONORS

Com a conseqüència de la Modificació Puntual del POUM i la implantació d’una

benzinera, la principal font generadora de soroll i vibracions és el funcionament de les

instal·lacions de rentat de vehicles. Atenent a la ubicació de la futura benzinera i a la

inexistència d’habitatges contigus, resulta innecessària l’adopció de mesures

encaminades a l’aïllament acústic de les instal·lacions de rentat.

VII.2 MESURES PER A GARANTIR EL MANTENIMENT DE LA QUALITAT ATMOSFÈRICA

D’acord amb la normativa específica que li és d’aplicació, la instal·lació mecànica de

la benzinera disposarà dels mecanismes necessaris per a evitar les emissions a

l’atmosfera. Així, es disposarà de:

• Sistema de recuperació de vapors:

La normativa vigent sobre control d’emissions de Compostos Orgànics Volàtils,

abreujadament COV, Directiva 94/63/CEE 20.10 “Sobre control de emisiones de

compuestos orgánicos volátiles (COV) resultantes del almacenamiento y

distribución de GNA desde las terminales a las EE.S.” i la seva corresponent

transposició Real Decreto 2102/96 20.09), obliga a que els vapors desplaçats

durant la descàrrega de gasolina a les instal·lacions de la benzinera, siguin

transportats a través d’una conducció estanca al camió – cisterna des del qual es

descarrega la gasolina.

La recuperació de vapors Fase I té lloc durant les operacions de descàrrega de

producte del camió – cisterna. Durant aquesta, el volum de producte introduït al

tanc, desplaça els vapors de gasolina continguts en ell, que es condueixen a

través de la xarxa de canonades de recuperació de vapors fins el camió. Cada

tanc disposa d’una canonada que parteix de la tapa de boca d’home i acaba en

un col·lector soterrat el qual es connecten tots els tancs de gasolina. A aquest


41

col·lector s’uneix la canonada de ventilació i el dispositiu de recuperació de

vapors, al qual s’acoblarà la canonada del camió - cisterna.

La recuperació de vapors Fase II, té lloc durant la descàrrega de combustible des

de l’aparell sortidor fins al dipòsit del vehicle. Així, els vapors desplaçats es

condueixen fins el tanc de gasolina, des del qual es recuperaran.

• Canonades de ventilació:

Els vapors del gasoil es condueixen directament a la vàlvula de venteig, degut a

que la pressió és menor i per tant no és necessari fer la recuperació de vapors.

Els tancs de gasolina, a més de comptar amb un sistema per a la recuperació de

vapors, disposen també de les ventilacions necessàries. La ventilació de

gasolines disposa al seu extrem d’una vàlvula de pressió – buit, i talla - flames i

les de gasoils de vàlvula de ventilació i talla - flames.

VII.3 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA GEOMORFOLOGIA

El principal element característic de la geomorfologia de l’àmbit d’estudi és el talús

citat anteriorment, que no es veu afectat per la implantació de la benzinera, a l’entorn

de la qual es construirà un mur de contenció amb una alçada màxima de 4,25

metres. Es considera per tant que no és necessari prendre mesures específiques per

a la protecció de la geomorfologia.

VII.4 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DELS SÒLS

Tal com s’ha indicat anteriorment, la instal·lació mecànica de la benzinera donarà

compliment a la normativa específica que li sigui d’aplicació. En aquest sentit, el Real

Decreto 1523/1999, d’1 d’octubre, pel qual es modifica el Reglament d’instal·lacions

petrolíferes, aprovat pel Real Decreto 2085/1994, de 20 d’octubre, i les instruccions

tècniques complementàries MI-IP03 i MI-IP04, estableix que els tancs de combustible

que s’instal·lin hauran de ser de doble paret i disposar d’un sistema de detecció de

fuites degudament homologat. En conseqüència, s’adoptaran totes les mesures

fixades per la normativa amb l’objectiu de prevenir qualsevol tipus de fuita i evitar, en

un segon terme, qualsevol tipus de contaminació dels sòls.


42

VII.5 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA HIDROLOGIA

La instal·lació de tancs de doble paret amb un sistema de detecció de fuites,

constitueix una mesura eficient no només per a la protecció dels sòls, sinó que a més

contribueix a prevenir qualsevol tipus de contaminació de les aigües subterrànies.

VII.6 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DE LA VEGETACIÓ

En relació a les afectacions d’arbrat, en les Ordenances Municipals d’Edificació

contingudes al POUM de Sitges, s’estableix el següent:

Art. 21 Espai lliure de parcel·la.

3. No es podrà reduir l’arbrat de l’espai lliure de l’edificació en més del 10%. En

cas que per motius justificats s’ultrapassi, caldrà reposar-se amb nou arbrat, i amb

el mateix nombre d’exemplars afectats.

Així, un cop es determini l’afectació real dels exemplars s’adoptaran les mesures

necessàries per a garantir el compliment del citat article.

Tal com s’ha indicat anteriorment, a falta de confirmació de l’afectació definitiva,

s’afectarien un total de 6 oliveres i 4 pins. Si bé es considera inviable el

transplantament dels pins que es puguin veure afectats, donat que pateixen molt

durant aquest tipus d’operacions i sovint no ho resisteixen, es duran a terme tots els

esforços necessaris per a la reubicació de les oliveres afectades dins les zones

verdes de la benzinera.

A més, caldrà garantir però que l’arbrat actualment existent en l’àmbit es veurà, com

a màxim, reduït en un 10%, de manera que tant aquells arbres que no es puguin

reubicar en la parcel·la o com aquells per als quals el transplantament inviable i hagin

de ser suprimits, es substituiran, tal com indica la normativa, per nou arbrat.

Per últim, indicar que, de la mateixa manera, caldrà donar compliment a l’Ordenança

Municipal de Protecció dels Espais Verds i de l’Arbrat del Municipi de Sitges, que té


43

com objecte la regulació de la creació i conservació dels espais enjardinats, així com

la defensa del patrimoni vegetal del municipi, que estableix el següent:

Art. 3.-

2. Cap persona física o jurídica pot arrencar o talar cap arbre a cap lloc de

propietat privada si no ha obtingut abans la llicència municipal de l’òrgan

competent.

En conseqüència, caldrà obtenir la corresponent llicència abans de dur a terme cap

actuació que afecti la vegetació actualment existent.

VII.7 MESURES PER A LA PROTECCIÓ DEL PAISATGE

Donat que la Modificació Puntual del POUM afecta uns terrenys ubicats a la

Carretera de Vilanova, a tocar de l’EDAR, es considera que la implantació d’una

benzinera no ocasionarà un impacte paisatgístic important. Si més no, tant en el

disseny de les instal·lacions i de les seves zones verdes, es maximitzaran els

esforços per tal d’integrar en la mesura del possible, la nova activitat en l’entorn.

Tanmateix, es donarà compliment a la DECRET 82/2005, de 3 de maig, pel qual

s'aprova el Reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig,

d'ordenació ambiental de l'enllumenament per a la protecció del medi nocturn, per tal

de minimitzar la contaminació lluminosa que es pugui derivar del funcionament de

l’activitat.

VII.8 MESURES PER A L’ECOEFICIÈNCIA ENERGÈTICA I L’ESTALVI D’AIGUA.

Per a contribuir a la minimització en el consum d’aigua, es proposen les següents

mesures correctores:

• Les instal·lacions de rentat de vehicles comptaran amb un equip de reutilització

de les aigües de rentat.

• Les instal·lacions de fontaneria de l’edifici auxiliar de la benzinera incorporaran

elements de reducció del consum d’aigua en aixetes i cisternes de WC.


44

• La planificació racional dels espais verds es farà de manera que en ells s’implanti

un tipus de jardineria gairebé autosuficient que optimitzi al màxim tots els

recursos disponibles. Així, per exemple, la gespa es substituiria per altres

espècies tapissadores amb efectes visuals similars però amb unes necessitats

molt menors que contribueixen a l’estalvi d’aigua i es proposaria, a més, la

utilització de plantes arbustives aromàtiques per la seva autosuficiència.

Per a contribuir a la minimització en el consum d’energia la instal·lació elèctrica de

l’edifici auxiliar de la benzinera disposarà de mesures d’estalvi energètic en espais

comuns, com làmpades de baix consum, temporitzadors, etc.

En qualsevol cas, les instal·lacions de la nova benzinera s’hauran d’ajustar a les

mesures fixades per l’Ordenança Municipal sobre els criteris d’ecoeficiència

energètica i mesures d’estalvi i ús racional de l’aigua en els edificis del municipi de

Sitges, publicada al Butlletí Oficial de la Provincia de Barcelona número 165 de 12 de

Juliol de 2006, per tal de minimitzar el consum d’aigua i consum energètic.

VII.9 MESURES PER A LA CORRECTA GESTIÓ DELS RESIDUS

El sistema de sanejament de la benzinera contemplarà el tractament de forma

separativa de les aigües hidrocarburades que es generin a les seves instal·lacions en

un separador d’hidrocarburs que garanteixi una concentració màxima de 5 ppm.

(Límits establerts per la norma DIN 1999 o EN-858-Classe I d’Abril de 1994).

El residu que es genera pel funcionament del separador d’hidrocarburs està

classificat com a especial amb codi CER (Catàleg Europeu de Residus) 13507 (aigua

oliosa procedent de separadors d’aigua/substàncies olieses), de manera que haurà

de ser obligatòriament retirat i tractat per transportista i gestor, respectivament,

autoritzats per l’Agència de Residus de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.

Pel que fa als residus banals, la gestió d’aquests s’haurà d’ajustar al sistema de

recollida establert al municipi.

VII.10 MESURES A APLICAR EN LA FASE D’EXECUCIÓ DE PROJECTES


45

Durant la fase d’execució de les obres d’urbanització i construcció d’habitatges en

l’Àmbit Sud, es proposa l’adopció de les següents bones pràctiques com a mesures

correctores:

• Evitar la generació de pols: evitar excés de velocitat dels camions, regar amb

camions cisterna els trams d’obra que poden generar pols, cobrir les caixes dels

camions amb lones en cas de transport de terres en zones urbanes, realitzar

operacions de tall en zones ventilades o a l’aire lliure, utilitzar màquines

d’escombrar amb sistemes d’aspiració de pols incorporats.

• Evitar la generació d’aigües residuals resultants de la neteja de cisternes de

formigó o similar: adequar zones específiques per a l’abocament a l’obra i

dipositar finalment tots els residus a abocador de runes autoritzat.

• Gestionar la generació d’aigües sanitàries procedents d’instal·lacions

provisionals: connectant a xarxa pública o bé a fosses sèptiques

impermeabilitzades i evacuar-ne el contingut mitjançant gestor autoritzat.

• Evitar afeccions a fauna mitjançant planificació, limitant nivells de soroll i

vibracions especialment en època de reproducció i nidificació.

• Evitar afeccions a la vegetació: recuperar les zones afectades un cop finalitzada

l’obra mitjançant trasplantaments amb els elements necessaris per recuperar

l’estat inicial.

• Evitar afeccions al paisatge: afectar la mínima àrea possible, ubicar abocadors en

punts no visibles per a la població, en la mesura del possible utilitzar grues o

elements similars amb menor impacte visual.

• Separar i gestionar els possibles residus d’obra segons normativa específica,

concretament, el Decret 161/2001, de 12 de juny, de modificació del Decret

201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la

construcció.

• Evitar abandonament de restes d’instal·lacions, maquinària o similar un cop

acabada l’obra.


46

VIII AVALUACIÓ GLOBAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL POUM I JUSTIFICACIÓ DELS OBJECTIUS ESTABLERTS

Tal com s’indicava en l’inici, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental té per objectiu

l’anàlisi i la valoració dels probables efectes sobre el medi derivats del

desenvolupament de la Modificació Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística

Municipal de Sitges, així com la proposta de mesures correctores que contribueixin al

compliment dels següents objectius ambientals:

• Preservació dels valors de l’entorn compatibilitzant-los amb el

desenvolupament de la nova activitat.

• Minimització de l’impacte paisatgístic, de manera que la nova activitat s’integri

en la mesura del possible en l’entorn.

Si bé és evident que la Modificació Puntual del POUM incideix en l’entorn i els

diferents aspectes ambientals pel fet que suposa un canvi d’usos del sòl, és

igualment cert que aquesta respon a la necessitat de desenvolupar un ús de

benzinera de conformitat amb el conveni relatiu al nou emplaçament i condicions de

la concessió demanial a favor de REPSOL COMERCIAL DE PRODUCTOS

PETROLÍFEROS S.A. de l’antiga benzinera de “Can Perico”, de data 14 de maig de

2008, en un municipi on es detecta un dèficit de serveis d’aquestes característiques.

De l’avaluació de la incidència sobre els diferents aspectes ambientals resulten tot un

seguit de mesures correctores, d’acord amb els objectius ambientals establerts

anteriorment que a grans trets consisteixen en:

• Incorporar al projecte de construcció de la benzinera totes aquelles mesures

que contribueixin a garantir la seguretat de les instal·lacions tant pel que fa a

la prevenció de la contaminació atmosfèrica com de les possibles fuïtes de

combustible.

• Incorporar en el disseny de les instal·lacions i les seves zones verdes criteris

d’integració en el paisatge, ecoeficiència energètica i mesures d’estalvi i ús

racional de l’aigua.


47

Es conclou així que el desenvolupament de la Modificació Puntual del POUM de

Sitges és perfectament viable i compatible amb el medi ambient.


48

IX SÍNTESI DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

El present Informe de Sostenibilitat Ambiental té per objectiu l’anàlisi i la valoració

dels probables efectes sobre el medi derivats del desenvolupament de la Modificació

Puntual del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (en endavant P.O.U.M.), així com

la proposta de mesures correctores que contribueixin al compliment dels objectius

ambientals del P.O.U.M.

A partir de l’estudi inicial del medi i de la diagnosi de la situació actual dels diferents

vectors ambientals, però especialment de la vegetació existent en l’àmbit d’estudi, es

determina la possible incidència del desenvolupament de la Modificació Ambiental

del POUM sobre l’entorn i els riscos que se’n podrien derivar amb l’objectiu de

determinar les mesures correctores necessàries per tal de minimitzar-ne els efectes.

Atenent a les característiques de l’àmbit d’estudi, l’interès del present ISA es centra

en la vegetació existent en l’actualitat en els terrenys on es preveu la ubicació de la

futura benzinera. Si bé es tracta de terrenys erms amb predominància absoluta de

males herbes, existeixen alguns exemplars arboris. Tant en el cas de les males

herbes com dels arbres presents en l’àmbit es considerà oportú procedir al seu

inventari i identificació, obtenint els resultats que a continuació s’exposen de forma

resumida:

• En les proximitats de l’àmbit d’estudi existeix una agrupació d’arbres

constituïda per un total d’onze exemplars de pi blanc i sis oliveres. Tot i que

queden estrictament fora de la zona afectada es va considerar adequada la

seva inclusió en el present estudi.

• En l’àmbit d’estudi es comptabilitzen un total de quatre exemplars de pi

pinyer, una figuera i sis oliveres.

• Durant el treball de camp es van observar una vintena d’espècies diferents

corresponents a males herbes.

Es preveu que la implantació de la futura benzinera afecti deu dels exemplars arboris

descrits: quatre pins i sis oliveres. Si bé es considera inviable el transplantament dels

pins que es puguin veure afectats, donat que pateixen molt durant aquest tipus

d’operacions i sovint no ho resisteixen, es duran a terme tots els esforços necessaris


49

per a la reubicació de les oliveres afectades dins les zones verdes de la benzinera. A

més, es restituiran tots aquells exemplars que hagin d’ésser inevitablement suprimits

per nous exemplars.

En qualsevol cas, les actuacions que s’hagin de dur a terme s’ajustaran en tot

moment a les condicions establertes tant en les Ordenances de l’Edificació recollides

al POUM com a l’Ordenança Municipal de Protecció dels Espais Verds i de l’Arbrat

del Municipi de Sitges, que té com objecte la regulació de la creació i conservació

dels espais enjardinats, així com la defensa del patrimoni vegetal del municipi.

Tanmateix, tot i que la vegetació constitueix el vector ambiental més clarament

afectat, la Modificació Puntual del POUM per a la implantació d’una benzinera, haurà

d’incorporar obligatòriament els criteris i pautes establerts en l’Ordenança Municipal

sobre els criteris d’ecoeficiència energètica i mesures d’estalvi i ús racional de l’aigua

en els edificis del municipi de Sitges, per tal de minimitzar el consum d’aigua i

consum energètic.

En aquest sentit, s’adoptaran mesures com la instal·lació d’un equip de reutilització

de les aigües de rentat, la incorporació d’elements de reducció del consum d’aigua en

aixetes i cisternes de WC de l’edifici auxiliar, la planificació racional dels espais verds

es farà de manera que en ells s’implanti un tipus de jardineria gairebé autosuficient

que optimitzi al màxim tots els recursos disponibles, o la instal·lació de làmpades de

baix consum, temporitzadors, etc.

Pel que fa a les instal·lacions pròpies de la benzinera, aquesta es dotarà de totes

aquelles mesures que contribueixin a garantir la seguretat de les instal·lacions tant

pel que fa a la prevenció de la contaminació atmosfèrica com de les possibles fuites

de combustible i el correcte tractament de les aigües hidrocarburades que es generin

amb el funcionament normal de la benzinera.

Si bé és evident que la Modificació Puntual del POUM incideix en l’entorn i els

diferents aspectes ambientals pel fet que suposa un canvi d’usos del sòl, és

igualment cert que aquesta respon a la necessitat de desenvolupar un ús de

benzinera de conformitat amb el conveni relatiu al nou emplaçament i condicions de

la concessió demanial a favor de REPSOL COMERCIAL DE PRODUCTOS


50

PETROLÍFEROS S.A. de l’antiga benzinera de “Can Perico”, de data 14 de maig de

2008, en un municipi on es detecta un dèficit de serveis d’aquestes característiques.

Tenint en compte doncs, la necessitat d’una nova benzinera al municipi i la mínima

incidència resultant un cop s’adoptin les mesures correctores descrites, es pot

concloure que el desenvolupament de la Modificació Puntual del POUM de Sitges és

perfectament viable i compatible amb el medi ambient.


51

X PLÀNOLS

1. Situació i emplaçament.

2. Àmbit d’estudi.

3. Topogràfic.

4. Zones de vegetació.

5. Exemplars arboris.

6. Infografia de la proposta d’implantació.

gordilloax

Cuadro de texto

DESEMBRE 2008

Download - ANNEX 2. Informe de Sostenibilitat Ambiental · III.6 EDAFOLOGIA ... El present Informe de Sostenibilitat Ambiental es redacta en el marc de la Llei 9/2006, de 28 d’abril,

Top Related