Karol Franco Mara TorresSofa maansRoberto ApariciLuna Stasi

Amrica Llatina

Introducci

Amrica Llatina esta formada per les nacions situades entre Ro Grande i la Patagnia.

Amrica Llatina s un subcontinent amb una gran diversitat. -Diversitat Geogrfica.

-Diversitat tnica

Diversitat sociolgica

Diversitat poltica

La Cuba Castrista

En 1902 Washington va concedir la independncia a Cuba

Desprs de trenta anys de governs corruptes, en 1933 va accedir al poder Fulgencio Batista.

Desprs d'un primer intent de derrocament de Batista, Fidel Castro es va exiliar a Mxic i va regressar en 1956 com a lder d'un grup guerriller; va organitzar la revoluci que va aconseguir derrocar definitivament Batista (1959).

El govern Nord-Americ va mostrar la seua hostilitat envers el rgim castrista.

La conseqncia va ser el viratge de Fidel Castro a una dictadura personalista dins de l'orbita sovitica.

La desaparici del bloc socialista va sumir Cuba en una prounda crisis econmica.

Puerto Rico (Estats associats de la EUA)

La relaci entre Puerto Rico i els EUA te els seus orgens a la Guerra Espanyola-Americana.

Els EUA va plantejar una guerra contra Espanya.

En 1898, els EUA va declarar la guerra contra Espanya.

El 25 de Juliol de 1898, durant la Guerra Espanyola-Americana, Puerto Rico va ser invait pels EUA.

El 10 de diciembre es va firmar el tratat que posa fi a la guerra entre Espanya i els EUA es va firmar en Pars, conegut com el Tractat de Pars.

Les relacions entre EUA i Colmbia

Han evolucionat de la mutua cordialitat durant el S.XIX i principis del XX.

Tots dos lluiten contra : - El Comunisme. - La Guerra contra les droges. - L'amenassa del Terrorisme.Aproximdament a mitat del S.XX, diferents administracions de EUA s'han involucrat en els asumptes interns de Colmbia. Alguns crtics de les poltiques de EUA cap Colmbia, consideren que l'influncia dels EUA a catalitzat els conflictes interns, en canvi aquells que apollen estes poltiques, creuen que els EUA han promogut el respecte dels drets humans i el mandat de la llei en Colmbia.

Els EUA declararen que el pas amb el qual ms relaci te es Colmbia, els EUA han influt molt en l'exercit colombi.

DICTADURES MILITARS

Dictadura militar argentina(1976-1983)-Jorge Rafael Videla va estar al comandament de la dictadura.-Durant la dictadura, hi va haver control sobre tot all considerat perills per a l'ordre.( Censura de la llibertat de premsa, control de manifestacions artstiques i cultures i control del sistema educatiu.)- "Els desapareguts" va ser el nom que se li va donar a les persones que eren empresonades o assessinades perqu es consideraven sospitosos.-Van ser violats molts articles de la declaraci Universal dels Drets Humans.-Gran part dels sectors de la poblaci desconeixien la situaci per la qual passava al pas.- La caiguda del govern militar : la gent va comenar a oposar-se al govern militar. Els militars per recuperar la poblaci declarar la guerra a Anglaterra el 2 d'abri de 1982, a La guerra de las malvinas. Argentina va perdre la guerra i va obtenir la pau el 14 de juny d'aquest mateix any.-El govern militar va caure ms tard i va ser elegit democrticament Ral Alfonsn.

Jorge Rafael Videla.

Ral Alfonsn.

Dictadura

Democrcia

Dictadura militar xilena- 11 de septembre de 1973 va haver un colp d'estat que va enderrocar Salvador Allende. -Augusto Jos Ramn Pinochet Ugarte va assumir el govern del pas.-El 16 de desembre del mateix any, va assumir el crrec de President de la Repblica.- El 1982 es va produir la major crisi econmica des dels anys 1930.-El 21 d'octubre de 1980 es va aprovar una nova Constituci elaborada sobre la base d'un avantprojecte preparat per una Comissi nomenada per la mateixa Junta de Govern.(FRAU)-Es van succeir constants protestes i manifestacions organitzades per l'oposici i moviments laborals.-Fi de la dictadura: acabaria desprs de la derrota al Plebiscit Nacional de 1988 i la seva substituci per Patricio Aylwin el 1990.

Augusto Jos Ramn Pinochet Ugarte

Patricio aylwin

Dictadura

Democrcia

Moviments guerrillers : -Factors que influiren:

-El triomf de la revoluci cubana -El clima de radicalisme juvenil -El socialisme guerriller va adquirir un marca mats indigenista -Teologia de l'alliberament.

-Guerrilles important a l'Amrica central: -El Salvador -Guatemala -Nicaragua

.

Moviments socialistes y revolucionaris

PER: SENDERO LUMINSO

El Partit Comunista del Per (PCP), conegut tamb com Sendero Luminoso, s una organitzaci marxista-leninista-maoista del Per. Quan es va llenar a la guerra interna del Per el 1980, el seu objectiu declarat era de reemplaar el que considerava una democrcia burgesa per un rgim revolucionari camperol comunista a travs del concepte maoista de la Nova Democrcia.

COLMBIA: LES FARC

Las Forces Armades Revolucionares de Colmbia - Exrcit del Poble (FARC-EP) sn un drup guerriller marxista-lenista de colombia.

Fundadores de las FARC en Marquetalia. De izquierda a derecha: Fernando Bustos, Manuel Muralanda, Jaime Guaracas, Miguel Pascuas y Rigoberto Lozada.

NICARAGUA: LA REVOLUCIN SANDINISTA

Coneguda com la revoluci Sandinista o revoluci nicaragenca el procs obert a Nicaragua el 1978, i que va durar fins el febrer de 1990, el front Sandinista d'alliberament nacional (amb el nom en memria d'Augusto Nicols Caldern Sandino) que posar fi a la dictadura de la famlia de Somoza, derrotant el fill d'Anastasio Somoza, Anastasio Somoza Debayle protagonitzadareemplaar-lo amb un perfil progressista de izquierda.

BRASIL: MOVIMIENTO DE LOS SIN TIERRA

El Moviment Sense Terra s, probablement, l'organitzaci social ms important del mn. Sorgit fa 20 anys en plena dictadura militar a Brasil, el MST aglutina els exclosos de la societat brasilera tant del camp com de les ciutats.

MOVIMIENTOS INDGENAS

En el cas Amrica del Sud, el moviment indgena es construeix en l'espai geogrfic on es va desenvolupar la civilitzaci inca i les diverses civilitzacions que la van precedir, ocupant els territoris de l'Equador, Colmbia, Per, Bolvia, Xile i Argentina. Cinc-cents anys de colonitzaci no van ser suficients per desarticular una unitat histrica i civilitzatria, com va ser el "Tawantinsuyo" dels inques, i el seu profund arrelament en un espai geogrfic especfic: Els Andes. Els Estats nacionals conformats a partir del segle XIX amb les guerres independentistes no substituir les profundes arrels histriques dels pobles indgenes, que es reconeixen qutxues, aimares o maputxes, abans que bolivians, peruans o equatorians.Principals eixos - La terra com a font de vida i l'aigua com a dret hum fonamental;- Descolonitzaci del poder i l'autogovern comunitari;- Els Estats Plurinacionals;- L'autodeterminaci dels pobles;- La unitat, equitat i complementarietat de gnere;- El respecte a les diverses espiritualitats des de la quotidianitat i divers;- Alliberament de tota dominaci o discriminaci racista, etnicista o sexista;- Les decisions col lectives sobre la producci, mercats i l'economia;- La Descolonitzaci de les cincies i tecnologies;- Per una nova tica social alternativa a la del mercat.

LA DEMOCRATITZACI DE L'AMRICA LLATINA

Argentina- Despres de la derrota de la Guerra de les Malvines el 1982 les eleccions van dur a la presidncia a Ral Alfonsn.-1991 president Carlos Mnem va signar les lleis de punt final Va iniciar una dura poltica d'ajust econmic.-Aquesta crisi econmica va dur a la presidncia a Fernando de la Ra.-L'evasi massiva de capitals va produir la bancarrota de l'economia argentina va posar fi la presidncia de la Ra al desembre del 2001.-Aix va provocar la successi d'una srie d'efmers presidents Eduardo Duhalde Nstor Kirchner amb el cual es va afovarir l'estabilitzaci de la situaci i l'inici de la recuperaci de l'Argentina.

Xile

- El plesbiscit d'octubre de 1988 va posar fi a la dictadura d'Augusto Pinochet
Patricio Aylwin comenament de la transici a la democrcia a Xile.

- El goven de Aylwin va posar en marxa la Comissi Nacional de Verdad i Reconciliaci va investigar els crims de la dictadura i va recopilar la informaci en l'Informe Retting.

- Aylwin va ser substitut per Eduardo Frei el 1994.

- El 1998 Pinochet va ser detingut acusat de crims contra la humanitat a instncies del jutge espanyol Baltasar Garzn.

- La seua detenci va coincidir amb l'elecci a presidncia a Ricardo Lago.

AMERICA LLATINA. ENTRE EL COMUNISME I EL CANVI

L'avan de la democrcia a Amrica Llatina desaparici de la visi bipolar de la guerra freda i pel desmantellament de les guerrilles.Amrica Llatina perode de transici social i poltica expansi de la socialdemocrcia extenci de la temptaci populista d'esquerres aparici del continuisme neoliberal.LA SOCIALDEMOCRCIA.L'aband de la guerrilla~van possibilitar un major marge de llibertat per a les opcions poltiques.Luiz Incio Lula~presidncia de Brasil.Nstor Kirchner~ presidncia de Argentina.Tabar Vzquez ~ presidncia de l'Uruguai Michelle Bachelet~ presidncia de Xile Alan Garcia~ presidncia de Per Lpez Obrador i el PRD ~ en les eleccions de Mxic.En 2006 ~Lula va ser reelegit president al BrasilEn 2007~Kirchner li va succeir al capdavant de la presidncia argentina la seua esposa~ Cristina Fernndez de Kirchner

L'aband de la guerrilla~van possibilitar un major marge de llibertat per a les opcions poltiques.

Luiz Incio Lula~presidncia de Brasil.

Nstor Kirchner~ presidncia de Argentina.

Tabar Vzquez ~ presidncia de l'Uruguai

Michelle Bachelet~ presidncia de Xile

Alan Garcia~ presidncia de Per

Lpez Obrador i el PRD ~ en les eleccions de Mxic.

En 2006 ~Lula va ser reelegit president al Brasil

En 2007~Kirchner li va succeir al capdavant de la presidncia argentina la seua esposa~ Cristina Fernndez de Kirchner

LA TEMPTACI POPULISTA.

-S' ha ests per Llatinoamrica un nou moviment poltic, ( populisme, nacionalisme, indigenisme i antiimperialisme).

-El principal referent es Hugo Chvez, gracies a la puixana econmica aconseguida per la seua condici de productor de petroli, i que a trobat en altres lders de la regi, com Evo Morales a Bolvia, Ramn Correa a L'Equador, Daniel Ortega a Nicaragua o Fidel Castro a Cuba.

Arma poltica nacionalitzaci del hidrocarbur, utilitzaci del petrolio o la craci de l'ALBA linea estrategica contraria a l'hegemonia nord-americana.

2007 Derrota de Chavez en el referendum amb el cua pretenia perpetuarse en el poder.

La malatia de Fidel Castro el va apartar del poder germ Ral smpomes d'aperturisme.

COLMBIA

Es tract d'un pas assolat per la criminalitat i la inseguretat des de diferents mbits :
- El narcotrfic controla bona part de les estructures econmiques i politiques del pas.
- Les guerrilles, les forces armades revolucionries de Colmbia (FARC) i l'exercit d'alliberament nacional (ELN) prolonguen una lluita que ha provocat milers de morts.
- Els grups paramilitars sorgits per a combater les guerrilles tamb es van vincular amb el trfic de cocana.



Pla colombi per a combatre el narcotrfic:
-Lesfumigacions aries estn en realitat enverinant regions senceres, de gran valor mediambiental.
-Finanar el grups paramilitars.
-Augmentarla seua influencia en la zona.

AMRICA LLATINA A L'ACTUALITAT

Hi han tres tipus de governs: els conservadors, els centroesquerrans i els nacionalistes.

Els presidents mes representatius son Santos a Colmbia,Roussef a Brasil , Kirchner a Argentina i Chvez a Veneuela.

Per a distingir aquests tres vessants cal observar la poltica econmica,la relaci amb Estats Units,la postura del establiment i l'estat de les conquestes democrtiques i reformes socials.

Tots els governs actuen en el marc d'estats semblants,per alternen l'us de mecanismes formals i informals de sustenci poltic.

TRES ALTERNATIVES

Santos es el cas extrem d'un govern conservador.

Roussef i kirchner defenen un govern centroesquerr.

Chvez defen el govern nacionalista.

ALTRES PASOS

Triomf dels conservadors a Hondures,El Salvador i especialment Mxic han engrossit el camp dret

Hi han passos que navegen a dues aiges : -Alguns governs centroesquerrans com el de Ollanta Humala Tasso (Per), Sebastian Piera (Chile), Morales (Bolvia) i Jose Mujica (Uruguai).

Correa (Equador) esta entre un govern nacionalista i un govern crentroesquerr.