5

A) MEMRIA. (textes i plnols dordenaci)

1. INTRODUCCI

PRESENTACI DEL DOCUMENT

El present document correspon a la fase de Aprovaci Inicial de lelaboraci del Pla Director Urbanstic de

lmbit Central del Camp de Tarragona.

Aquest treball es desenvolupa en el marc del conveni de collaboraci entre el Departament de Poltica

Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politcnica de Catalunya, a travs de

la Ctedra dUrbanstica de lEscola Tcnica Superior dArquitectura del Valls.

Les determinacions prpies del Pla Director, tenen com a obligat marc de referncia el Pla Territorial Parcial

del Camp de Tarragona (PTPCT), que en la seva versi de Avantprojecte va ser aprovat el passat juliol de

2007, sotms a informaci institucional al llarg de tardor de 2007, presentat de nou el juny de 2008 i aprovat

definitivament el 12 de gener del 2010.

El contingut daquesta fase del Pla Director est integrat en primer lloc, per la presentaci sinttica de lmbit

de planejament, dels seus principals problemes, necessitats i oportunitats per lordenaci urbanstica.

Posteriorment, a partir de la definici legal del Pla Director Urbanstic, es planteja un possible mtode

delaboraci del Pla, tractant de posar en relaci els continguts de lanlisi i diagnstic de la situaci present

amb els elements de proposta del futur Pla, i dibuixant els continguts principals dels treballs de la primera fase

de la seva elaboraci.

Davant dels problemes i necessitats actuals, i de les previsions demogrfiques i de llocs de treball amb horitz

2026 definits pel Programa de Planejament Territorial, i en concret per aquets mbits, el PTPCT, en aquesta

fase del treball es desenvolupa una primera proposta dordenaci per lmbit Central (Tarragona i vint-i-u

municipis), dels espais oberts, les infraestructures (viaries i ferroviries) i dels assentaments, que es

justifiquen a partir dels estudis dinformaci urbanstica que es descriuen en lannex corresponent.

Els treballs que avui presentem, per la problemtica especfica de lmbit Central, es veuran acompanyats de

dos treballs danlisi i proposta complementaris, que creiem de mxima importncia per a enriquir

adequadament els treballs dordenaci: lun, sobre el cicle de laigua, en totes les seves dimensions, i laltre,

sobre els riscos tecnolgics a nivell territorial i urb, com a dos aspectes fonamentals per al nostre mbit. El

primer daquest, per la seva complexitat, est encara en redacci. El segon en canvi, es sintetitza en els textos

i plnols daquest Pla Director, i ha sigut una referncia fonamental per a les seves determinacions.

Com s preceptiu, els treballs han estat coordinats amb els del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

Tamb, a la vista del Pla Estratgic i amb les planificacions sectorials i dordenaci urbanes municipals en curs.

La integraci dels aspectes paisatgstics, mediambientals i infraestructurals es caracterstica daquest tipus de

pla, que permetr donar un pas endavant en la construcci del projecte urbanstic de lmbit Central.

El present document es redacta a la vista de les vigents Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, i del Pla

Director Urbanstic de les Activitats Industrials i Turstiques del Camp de Tarragona, aix com del Informe de

Sostenibilitat Ambiental preliminar del present Pla Director, tant en els aspectes relatius al medi ambient com

als eventuals riscos per les persones i els bens. Tamb, dels projectes en curs de les diverses administracions

que tenen incidncia en el seu mbit espacial.

Equip redactor:

Antonio Font Arellano, dr. arqte. coordinador.

Lorena Maristany Jackson, arqte

Silvia Mas Antigues, arqte

Josep Sol Mateu, arqte

Jeroen Van Mieghem, arqte

Leticia Gomez Jacobo, arqte

Ninoska Ramos, arqte

Tonet Font Ferrer, arqte

AUMA, Consultors en Medi Ambient i Energia S.L.

Estudi DTUM, Albert Cortina Ramos, advocat

6

MBIT TERRITORIAL DEL PLA DIRECTOR URBANSTIC

Est integrat pels municipis dAltafulla, el Catllar, Constant, El Morell, Els Pallaresos, Perafort, La Pobla de

Mafumet, La Riera de Gai, Salou, La Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca, de la

comarca del Tarragons; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Reus, Riudoms, La Selva del Camp, Vinyols

i els Arcs, de la comarca del Baix Camp; i el Garidells, de la comarca de lAlt Camp.

Aquests vint-i-dos municipis suposen una superfcie territorial de 41.857 hectrees (418,57 Km2) i una

poblaci (2007) de 369.427 habitants.

La delimitaci daquest mbit territorial, realitzada per la Generalitat de Catalunya, correspon a lmbit central

de lhistric Camp de Tarragona*, com a resposta a les necessitats dordenaci dun territori amb

caracterstiques metropolitanes, en el que es poden distingir al menys les segents situacions:

a) Els assentament urbans litorals, situats tant al nord (Torredembarra, Altafulla) de Tarragona com al sud

daquesta poblaci (Salou, Cambrils), de carcter predominantment residencial i turstic.

b) Els nuclis situats en la plana agrcola al sud oest de Reus, com Vinyols i els Arcs, Riudoms, i no afectats

directament pel procs de metropolitzaci que implica principalment als territoris centrals.

c) Els petits nuclis situats en la inflexi montanya-pla, al nord-oest de lmbit, com la Selva del Camp,

Almoster, Castellvell del Camp.

d) Els municipis rurals situats al nord de lmbit, sotmesos als traats del TGV o al desdoblament de lautovia

Tarragona-Montblanc per Valls com Villalonga de Camp, El Morell, Els Garidells, Perafort, La Secuita, la

Riera de Gai, part de El Catllar...

e) Els antics municipis rurals de fort contingut industrial actual, com La Pobla de Mafumet i Constant, situats

molt a prop de lAeroport de Reus i de lAutopista.

f) Els municipis sobre relleu orogrfic ms acusat, amb important pes de les urbanitzacions dhabitatge de

primera i segona residncia, com Els Pallaresos, El Catllar.

g) Lmbit metropolit central, integrat per les ciutats de Tarragona, Vila-seca, Reus i en part de Constant, en

procs de creixent integraci funcional, travessat per importants infraestructures de mobilitat (viria i

ferroviria) configurant una estructura espacial singular i fent problemtiques les relacions territorials cap

al nord (Valls) i la plana de Reus...

Un territori per tant de mltiples dimensions (industrial, turstica, patrimonial, etc.) sotms a fortes

dinmiques de creixent i transformaci, en presncia dimportants fluxos i infraestructures de mobilitat, per

que precisa de larticulaci dels seus nuclis, de la vertebraci dels seus espais oberts, de la potenciaci sense

riscos de les seves activitats industrials i turstiques, de la resoluci dels seus dficits histrics daigua o de

sanejament, etc.

La resoluci dels problemes genricament enunciats solament ser possible des de una visi supramunicipal -la

que correspon a un Pla Director Urbanstic- com a conseqncia tant de la naturalesa dels problemes i

situacions apuntades, com del nivell dintegraci o interdependncia funcional assolit de facto entre els

diferents nuclis i activitats, i la seva incidncia en la utilitzaci del territori per part dels seus usuaris.

* Com es dedueix de la denominaci del present Pla Director, el seu marc denquadrament geogrfic s el del Camp de

Tarragona, com a territori histric, amb forta identitat fisiogrfica, integrat per les comarques del Tarragons, el Baix i Alt

Camp, el Baix Peneds i la Conca de Barber.

No obstant la seva identitat geogrfica, es poden i shan de distingir entre diferents nivells dintegraci funcional, que poden

traduir-se en un tractament diferenciat des de la planificaci urbanstica. En aquest sentit, la delimitaci dun mbit Central,

com a espai especfic de treball daquest PDU, constitut per vint-i-dos municipis (tots els del Tarragons i Baix Camp, i un de

lAlt Camp) no hauria de fer-nos oblidar, per una banda, la importncia per s de Valls, com a capital comarcal de lAlt Camp

i la seva creixent relaci funcional amb lmbit Central delimitat. El seu pes industrial i de serveis, i la seva estratgica

localitzaci territorial ens parlen dimportants oportunitats per al futur. Per una altra, lexistncia dun subsistema urb

entorn al Gai, amb municipis a ambds costats del seu curs, amb fortes dependncies funcionals de Torredembarra, i que

segurament no convindria escindir entre els situats a llevant o a ponent del riu, tot i les barreres ferroviries que suposen el

TAV i la lnia Reus-Roda de Bar.

7

PROBLEMES, NECESSITATS I OPORTUNITATS PER A LORDENACI URBANSTICA

Lmbit central del Camp de Tarragona, constitueix per la seva dimensi poblacional i econmica, la segona

regi urbana de Catalunya . Com a territori sotms a un fort procs de metropolizaci, s creixent la

interrelaci funcional entre els seus nuclis, el procs de dispersi i fragmentaci urbana, aix com els canvis en

les pautes socials en ls del territori.

Aquesta progressiva assumpci de caracterstiques metropolitanes es dona fundamentalment en el sector

central integrat per les ciutats de Tarragona, Vila-Seca i Reus, estenent-se progressivament als municipis

prxims de la Vall del Francol, i amb intenses relacions amb els nuclis turstics costaners.

Tot i la creixent integraci en un nic mbit funcional, podem distingir a efectes de lordenaci urbanstica

almenys tres problemtiques diferents:

a) El tractament del sector central integrat per les ciutats majors, amb la incidncia de les previsions de les

infraestructures viries i ferroviries ms importants, com a resposta a les necessitats de millora de les

connexions amb la resta del territori, i darticulaci dels assentaments existents i futurs.

Sense prdua de la identitat individual, es tracta de plantejar una estructura urbana conjunta, de escala major,

coherent entre els espais oberts a protegir, les infraestructures de mobilitat i els assentaments residencials, de

la producci i el consum.

b) Lespecificitat dels nuclis turstics i residencials del litoral a llevant i ponent del sector central, com a ciutats

de rgim temporal variable(estiu/vacances, resta de lany), que igualment han de millorar i potenciar la seva

estructura urbana i de serveis, i que progressivament poden assistir-hi, a la seva transformaci com a

residncia permanent.

c) Els tradicionals nuclis rurals avui sotmesos a noves tensions de creixement i funcionalitat, per la seva

millora i modernitzaci sense perdre els seus signes didentitat.

Segurament, des del punt de vista de les activitats productives, requereix enunciat propi el tractament de la

problemtica urbanstica tant del sector urb de les indstries qumiques, per la seva posici i la important

relaci amb les trames urbanes i equipaments singulars prxims, com de la enorme planta de la petroqumica,

rodejada per infraestructures de primer odre (TAV Madrid- Barcelona, Corredor del Mediterrani, futura autovia

a Montblanc) i dels petits nuclis urbans, i travessada per la lnia frrea ReusTorre de Bar.

Tamb, naturalment, la presncia del segon port en importncia de Catalunya, en continua expansi, que

precisa urgentment de la construcci de la Zona dActivitats Logstiques (ZAL), aix com el seu completament, i

la millora dalgunes de les seves installacions i de lentorn.

Larribada del tram dalta velocitat Madrid-Barcelona-Frana i la seva estaci a La Secuita - Perafort ha de

significar un actiu important per impulsar de nou leconomia de la regi urbana en estudi, tractant dintegrar

una intervenci sectorial ferroviria en la discussi de conjunt de lordenaci urbanstica de lmbit.

Igualment, la construcci dun nou traat del Corredor Mediterrani des de Cambrils fins a Perafort, ha de

permetre racionalitzar les lnies del litoral, tant de viatgers com de mercaderies, i reordenar lespai industrial i

els nuclis residencials entre Reus, Vila-seca i Tarragona.

La convenincia deliminar el pas del ferrocarril pel front de la ciutat de Tarragona, i dincorporar a la xarxa de

rodalies la de Reus, i la possibilitat de crear una nova estaci central al sud de lAeroport, son els punts de

partida duna reforma ferroviria que segurament es la contribuci mes decisiva del present Pla Director

Urbanstic.

LAeroport de Reus, en continua expansi, i la nova estaci central haurien destar ben connectades amb les

installacions turstiques, especialment el parc de Port Aventura, com un dels motors econmics fonamentals

del Camp.

La millora de lAutopista AP-7 (tercer carril) i del traat de la A-7 al llarg de lmbit, ha de ser tamb una

oportunitat per la millora funcional i paisatgstica dels territoris i nuclis afectats.

La creaci de la nova ZAL del Port de Tarragona, ser tamb locasi, a ms de crear un rea de nova

centralitat metropolitana, de resoldre els conflictes del transport de mercaderies, tant viari com ferroviari, per

la serva decidida integraci en les xarxes territorials.

Per altre part, la protecci dels espais oberts dalt valor ambiental o agrcola, per tamb per al seu valor

posicional per lequilibri i la vertebraci dels nuclis urbans ser un aspecte fonamental per a lordenaci

urbanstica de lmbit. Lexistncia encara dimportants extensions i explotacions agrcoles, fan necessria la

protecci i racionalitzaci del seu espai, per una activitat denorme transcendncia econmica i social, a ms

de paisatgstica i mediambiental.

Les previsions de creixement demogrfic i de llocs de treball per a lany 2026 del Programa de Planejament

Territorial hauran de ser absorbides en primer lloc, pels sls urbans i urbanitzables previstos pels planejaments

urbanstics municipals en curs que no siguin contradictoris amb el model urbanstic de conjunt que es

propugna, que s'hauran de completar amb alguns nous sectors de creixement dactivitats compatibles,

convenientment localitzats en relaci a la infraestructura de transport pblic dalta capacitat ( ferrocarril i /o

metro lleuger/tramvia).

Lespecial atenci als espais de la producci i el consum, existents i de nova creaci, en els aspectes

infraestructurals, (de mobilitat, de desgus, dabastiment daigua i energies, etc.) ser un dels aspectes

fonamentals del Pla, que no pot deixar datendre a la mquina productiva de la regi urbana, a les seves

necessitats, i oportunitats, i tamb als seus eventuals riscos per al creixement urb.

8

MATRIU CONCEPTUAL DEL PLA DIRECTOR URBANSTIC. Ctedra dUrbanstica ETSAV.

Conservaci i millora

Transformaci

Renovaci i millora puntuals

Manteniment de l'ordenaciModificaci de l'ordenaci

Modificaci del rgim urbanstic del sl

Equipaments supramunicipals

Espais lliures urbans supramunicipals

Supramunicipal:

D's mixt (U.M.)

D's especialitzat (U.E.)

Equipaments

Municipal:

D's mixt (U.M.)

D's especialitzat (U.E.)

Equipaments

ESPA

IS D

'EVEN

TU

AL

TRAN

SFO

RM

ACI

sl no u

rbanitza

ble

a s

l

urb

anitza

ble

M

BIT

S D

E D

ESEN

VO

LUPA

MEN

T

URBAN

STIC

CO

ND

ICIO

NAT

M

BIT

SM

BIT

S

OR

DE

NA

CI

DELS

AS

SEN

TA

MEN

TS

UR

BA

NS

SECTO

RS D

'ORD

EN

ACI

sl urb

s

l urb

anitza

ble

REES

Vies arterials: Reforma, millora i/o ampliaci de vies existents

Noves vies

ELE

MEN

TS

Estacions d'autobusos i aparcaments principals

Ferrocarril: Reforma, millora i/o ampliaci de lnies existents

nous traats

Tram

Estacions de viatgers

Estaci de mercaderies

Aeroport:

Reforma, millora i ampliaci

OR

DEN

AC

I D

E L

ES

IN

FR

AES

TR

UC

TU

RES

SIS

TEM

A V

IARI

INFR

AESTRU

CTU

RES D

E M

OBIL

ITAT

SIS

TEM

A

AERO

PORTU

ARI

SIS

TEM

A F

ERRO

VIA

RI

INFRAESTRUCTURES HIDRULIQUES

INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACI

XARXES

XARXES

INFRAESTRUCTURES MEDIOAMBIENTALS

INFRAESTRUCTURES ENERGTIQUES

ELE

MEN

TS

ELE

MEN

TS

Sl de protecci especial:

PEIN i Xarxa Natura 2000

Sl no urbanitzable costaner

Hbitats d'inters

D'inters geolgic

De recrrega hidrolgica

Zones humides

Sl de protecci territorial:

Sl d'inters agrari i/o paisatgstic

Sl de potencial inters estrategic

Sl de riscos i afectacions

Sl de preservaci de corredors d'infraestructures

Protecci viria i ferroviria

Sl de protecci preventiva:

Sistema hidrogrfic

Camins rurals estructurants

Elements d'inters patrimonial i arqueolgic

XA

RX

ES

OR

DEN

ACI

DELS E

SP

AIS

OB

ER

TS

ESPA

IS D

E P

RO

TECC

I E

SPEC

IAL,

TERR

ITO

RIA

L I

PREVEN

TIVA

sl n

o u

rban

itza

ble

R

EES

ELE

MEN

TS

9

2. CONTINGUTS DUN PLA DIRECTOR URBANSTIC

art. 56 Llei d'Urbanisme. ("Abast i contingut documental") i prescripcions de la Secretaria de Planificaci del

Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya.

El pla ha d'establir:

A - LES DIRECTRIUS PER A COORDINAR LORDENACI URBANSTICA DUN TERRITORI DMBIT

SUPRAMUNICIPAL

- l'assignaci de mxims i mnims de sl urbanitzable per a la residncia i l'activitat econmica a nivell

de cada municipi.

- reserves necessries per a l'equipament d'mbit supramunicipal.

B - DETERMINACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, LA MOBILITAT DE LES

PERSONES I MERCADERIES I EL TRANSPORT PBLIC

C - MESURES DE PROTECCI DEL SL NO URBANITZABLE I ELS CRITERIS PER A

LESTRUCTURACI ORGNICA DAQUEST SL

- de protecci especial

- de protecci territorial

- de protecci preventiva

- Sl de major valor natural i els espais que garanteixin la connectivitat ecolgica.

- Sl de major valor agrcola (fertilitat, productivitat, integritat superficial, creaci de paisatge,

enquadrament i potenciaci de la connexi ecolgica).

- El sl de domini pblic i les seves servituds (en compliment de la llei d'aiges, carreteres, vies

pecuries, costes i altres.

El sl afectat per riscos naturals i de funcions rellevants en el cicle de l'aigua.

- Els entorns d'elements histrics, arquitectnics, culturals situats en el no urbanitzable, i aquells espais

de major valor identitari, paisatgstic o d'inters per a l'equilibri home/naturalesa i la qualitat de vida

de les persones.

- El sl que per la seva posici territorial es manifesta inadequat per a un desenvolupament urbanstic

sostenible.

- Tots aquells altres sls que l'anlisi concret de l'mbit territorial objecte de planejament determini que

ostentin valors especials o realitzin funcions d'inters.

- Especialment, el Pla Director Urbanstic definir propostes d'estructuraci orgnica del sl no

urbanitzable, a partir dels seus elements significatius (camins, variacions topogrfiques, paratges

d'inters...)

- Tamb els plans directors urbanstics establiran una normativa d'abast plurimunicipal reguladora de la

implantaci de possibles usos periurbans en els sls de protecci preventiva, que precisi i moduli de

forma especfica les possibilitats que la "llei d'urbanisme" estableix de forma general per al sl no

urbanitzable en l'article 47 .

D - LA CONCRECI DE LES RESERVES DE SL PER A LES GRANS INFRAESTRUCTURES

Definici, amb la precisi que permeti l'escala de treball, dels traats i mbits afectats per les infraestructures

(especialment de mobilitat) d'abast supramunicipal, b procedeixin de plans territorials, b puguin ser

proposades del pla director. L'ordenaci de la relaci d'aquestes infraestructures amb els teixits urbans

(variants viries, estacions de ferrocarril, per ex.) com un de les comeses ms caracterstiques dels plans

directors urbanstics.

E - LA PROGRAMACI DE POLTIQUES SUPRAMUNICIPALS DE SL I HABITATGE CONCERTADES

AMB ELS AJUNTAMENTS

Assenyalament de les actuacions de creaci de sl per a nou habitatge i per a la implantaci d'activitats

econmiques i per a equipaments supramunicipals que siguin necessries en funci de la demanda i dels

objectius de desenvolupament que el Pla Director urbanstic hagi establert.

La programaci comprendr operacions de reforma interior i d'extensi urbana que siguin rellevants a l'escala

del Pla i s'establir per a aquestes el grau de prioritat i les condicions econmiques i de gesti per al seu

desenvolupament.

- Assenyala tamb l'article 56 de la Llei d'Urbanisme que "Els Plans Directors Urbanstics han d'especificar

els criteris per a fer el seguiment i per a la modificaci o la revisi, han d'incloure les determinacions

adequades per a les finalitats que es persegueixen, i han de contenir la documentaci segent:

a) Estudis justificatius

b) La Memria

c) La programaci de les actuacions per a aplicar-los

d) Les bases tcniques i econmiques per a desenvolupar-los.

e) Els plnols d'informaci i d'ordenaci

f) Les normes que s'han de complir obligadament

10

- En relaci a l'apartat 3 de l'article 56, El Pla Director assenyalar aquelles determinacions que hagin de ser

directament executades, i en el cas que es prevegi la intervenci d'ens supramunicipals especfics per a

portar a terme actuacions previstes pel pla, proposar els mbits d'aquest ens i inclour recomanacions

sobre la seva naturalesa i rgim.

L'ordenaci dels Plans Directors Urbanstics s'expressar en les escales 1/50.000 i 1/25.000, sense

perjudici d'estudiar els aspectes que siguin necessaris a escales ms detallades.

- El Pla s'elaborar d'acord amb els "Criteris pel desenvolupament del Programa de Planejament

Territorial"

- El Pla Territorial tindr en compte els escenaris demogrfics que estableix el Programa, per als diversos

territoris de Catalunya (que substituiran als del Pla Territorial General de 1995).

- El Pla s'elaborar d'acord amb les directrius i indicacions que la Secretria de Planificaci formuli.

Com a criteri bsic, i tal com sestableix en larticle 3 del Decret Legislatiu 1/2005, les competncies

urbanstiques han de garantir lobjectiu de desenvolupament urbanstic sostenible. Aix els Plans Directors

hauran de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservaci dels recursos naturals, paisatgstics,

arqueolgics, histrics o culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions futures. A ms, shan

destablir les mesures adequades que garanteixin leficincia energtica, lestalvi en el consum daigua i el

tractament de residus i la utilitzaci denergies renovables.

11

3. UN MTODE DAPROXIMACI PER A LA CONSTRUCCI DEL PLA

- Un projecte destructura per a la nova escala urbana de lmbit central del Camp de Tarragona,

darticulaci i relaci entre elements duna mateixa unitat territorial, tenint en compte el diferent rol de

cada municipi (identitat) en el nou sistema urb-territorial.

- Procs de construcci del projecte no lineal, sin en espiral, dhiptesi rectificables a verificar

- Per aix resulta necessari:

- Entendre lestructura urbana, fsica i funcional a travs de la identificaci de les peces, dels

fluixos, dels espais doportunitat.

- Proposar unes primeres hiptesis dintervenci, i avaluar la seva incidncia en la transformaci

de lestructura urbana global.

- Aprofundir en lanlisi dels emplaaments i sectors en relaci a les operacions proposades per a

la seva major adequaci.

- Tornar a considerar de nou el seu impacte en la transformaci de lestructura urbana, etc.

CONTINGUTS DEL TREBALLS DE LA PRESENT FASE

1 - Anlisi/diagnstic de lactual estructura urb-territorial

- Suport fsic i sistema ambiental: cap a un projecte dinfiltraci de la naturalesa: topografia,

hidrografia, usos del sl rstic, parcs i potencials connexions amb el sistema despais lliures

urb en relaci al planejament vigent.

- Infraestructures de trnsit a travs, intermdies i locals: jerarquitzaci viria, detecci de

discontinutats i barreres; opcions de traat i ubicaci destacions i baixadors del ferrocarril.

Avaluaci de les propostes del planejament vigent.

- Teixits, morfologia i activitats: rees homognies segons s (activitats productives, residncia,

equipaments, etc) i segons formes de creixement (nucli antic, eixamples, ciutat jard, etc);

capacitat de desenvolupament del sl urb i noves zones de creixement segons el planejament

vigent, peces singulars, etc.

2 - Detecci de sectors clau dintervenci, interpretaci de la seva configuraci, problemes,

potencialitats

3 - hiptesis de projecte general i sectorial

REES DANLISIS / DIAGNSTIC I LA SEVA RELACI AMB LA PROPOSTA

MATRIZ BIOFSICA - Suport fsic i sistema hdric. Elements significatius - Espais lliures i cobertes de sl - Usos del sl rstic Espais "naturals" i potencials connectors

Criteris d'estructuraci i protecci del sl no urbanitzable - especial - territorial - preventiu Regulaci normativa usos periurbans

INFRAESTRUCTURES - Infraestructures existents: viari, ferroviari, aria,

porturia, energtica, mediambiental, etc. - Fluixos de la mobilitat, de vehicles de mercaderies. - Projectes en curs. Traats i mbits d'afectaci - Jerarquia viria. Detecci de discontinutats,

barreres, etc.

Nous traats ferroviaris

viaris energtics

Espais infraestructurals especialitzats Especial atenci a la seva relaci amb els teixits urbans existents o de nova creaci...

ASSENTAMENTS - Teixits i rees homognies per s i per morfologia

(residencial, industrial i de serveis). - Detecci de zones degradades (rehabilitaci o

substituci). - Equipaments o dotacions existents - Sectors de les activitats productives. - Sectors d'oportunitat per al canvi: extensi,

reforma, substitucions, etc.

Actuacions a nivell supramunicipal i local de sl per a

nou habitatge activitats econmiques equipaments supramunicipals

Operacions de reforma interior i d'extensi urbana. Noves rees de centralitat supramunicipals o intermunicipals.

PLANEJAMENT URB - Rgims de sl i usos de l'ordenaci urbana,

Planejament derivat. - Capacitats existents. Potencial de creixement. - Conflictes entre planejament i realitat. - Projectes i iniciatives en curs.

Directrius de coordinaci supramunicipal quantitatives (habitatge, activitat econmica, equipaments, etc) i qualitatives (infraestructura, paisatge, medi ambient)

ESCENARIS SOCIOECONMICS - Desenvolupament industrial / Immigraci i ocupaci / Desenvolupament infraestructural... Acci pblica en la creaci d'habitatge (Ares, etc) o de sl per a activitats productives.

12

4. PREVISIONS DEMOGRFIQUES I DE POBLACI ACTIVA (PROGRAMA DE PLANEJAMENT

TERRITORIAL)

Com hem assenyalat en el captol dintroducci, la poblaci de lmbit central del Camp de Tarragona (2007)

s de 369.427 habitants, com a suma de la poblaci dels municipis que integren lmbit de les Comarques del

Tarragons, del Baix i de lAlt Camp.

Les previsions per al 2026 que es dedueixen del Programa de Planejament Territorial per al mateix territori sn

de 552.810 habitants, el qu significa un increment de 183.383 persones respecte a lany 2007 i de 245.425

persones respecte a lany 2001.

Aquestes xifres, poden contrastar-se amb les tendncies mximes del creixement poblacional de letapa

dindustrialitzaci i amb les de tipus mig, que donen uns resultats molt prxims per dalt i per baix de les xifres

indicades.

En quan als habitatges principals, el Cens del 2001 dona la xifra de 106.235 en el conjunt dels municipis de

lmbit, i les previsions per al 2026 de 216.298 habitatges principals, el que significa un increment de 110.063

noves i un increment de 74.977 respecte a lany 2007. Si considerem una densitat mitja de 30 habitatges per

hectrea, es necessitarien a prop de 2.500 noves hectrees de sl. Com que el planejament vigent en el

conjunt de municipis de lmbit aportaria 2.527,54 hectrees, es pot avaluar que les necessitats de nou sl

estan cobertes, per el que en teoria no seria necessria la delimitaci de nou sol residencial.

No obstant aix, alguns dels sectors de sl urbanitzable (delimitat o no) no sempre estan adequadament

localitzats, especialment en relaci a la matriu mediambiental del territori, per el que es aconsellable proposar

la reducci de la seva extensi superficial i la conseqent modificaci dels seus lmits, o en casos extrems, la

modificaci del rgim urbanstic. Aix suposaria la necessitat de creaci, en el conjunt de lmbit de

planejament, de aproximadament 80 has. de nou sol residencial. (veure apartat 9 de la present memria)

Respecte a la poblaci activa, la quantitat de poblaci ocupada residente (2001) en els municipis de lmbit s

de 127.728 persones, amb una poblaci aturada de 7.123 persones, en total 134.851.

Les previsions per a la poblaci activa per lany horitz 2026, s de 284.686 ocupats, el qu significa un

increment de 149.836 treballadors en els diferents sectors productius, i 122.617 treballadors respecte a lany

2007.

Considerant un estndard mitj de referncia de 60 ocupats/Ha. per lactivitat industrial i terciria es

necessitarien un total de 2.044 noves hectrees de sl per aquestes activitats. Com que el planejament vigent

en el conjunt de municipis de lmbit aportaria 1.951 hectrees, es poden estimar les necessitats de nou sl

productiu aproximadament en torn de 90 noves hectrees.

13

ESCENARIS DE CREIXEMENTPrevisions segons el Pla Territorial del Camp de Tarragona

MBIT CENTRAL POBLACI POBLACI INCREMENT OCUPATS

OCUPATS INCREMENT HABITATGE

HABITATGE INCREMENT

any 2001 307385 134851 106235

62042 0,44 27218 35086***

2007 369427 162069 141321* **

91692 61308 37489

2017 461119 223378 178810

91692 61308 37489

2026 552810 284686 216298 ocupats / habitants284686 552810 = 0,51

134851 307385 = 0,44

habitants / habitatges183383 122618 74977 552810 216298 = 2,89128368 85833 52484 307385 106235 = 2,56238398 159403 97470

* IDESCAT. Cens de Poblaci. Recomptes 2001

** Clcul a partir de la relaci ocupats/habitants de l'any 2001.

*** IDESCAT. Habitatges acabats (construdes nova planta) per municipi, anys 2002-2007

Els increments per als perodes 2007-2017 i 2017-2026 resulten d'un criteri del 50% de les previsions 2007-2026.

** IDESCAT. Poblaci Activa projectada, escenari Baix, any 2007 (calculat segons el pes de l'mbit PDU en cada comarca any 2001)

Increments resultants per al periode 2007-2026

Criteri de precauci adoptat pel el PT: forquilla del +/- 30%

245425 149836 110063

Previsions respecte al PT del Camp de Tarragona 2001-2026 - V1S CAT nod03.r.-com (veure taules de detall)

Majorat 30%

Increment 2001-2026:

Escenari Central

Increments 2007-2026:

Minorat 30%

14

PREVISIONS DEMOGRAFIQUES I DE POBLACIO ACTIVA

DEMOGRAFA -

SEGONS LA PARTICIPACI DELS DIFERENTS MUNICIPIS A LAS COMARCAS TARRAGONES - BAIX CAMP - ALT CAMP

POBLACI HABITATGES

Recompte increment de poblaci incremet per Recompte increment de habitatges ppals Recompte increment de habitatges incremet per Recompte increment de 2001 pes 2007 poblaci poblaci 2026 polaritats poblaci poblaci 2001 (*) pes habit. princ. habit. princ. principals 2026 polaritats habit. princ. habit. princ.

(*) % (***) 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. mbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026 convenc. + allotj % 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. mbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026(**) (**) (**) (**) (**) (**) (**) (**)

TARRAGONES 188.790 100% 231.161 341.597 152.807 222.438 119.159 341.597 152.807 TARRAGONES 66.110 100% 132.454 66.344 90.385 42.069 132.454 66.344

altafulla 3.563 1,9% 4.415 6.447 2.884 4.198 4.198 635 altafulla 1.215 1,8% 2.434 1.219 1.661 1.661 446 cattlar, el 2.691 1,4% 3.751 4.869 2.178 3.171 3.171 480 cattlar, el 895 1,4% 1.793 898 1.224 1.224 329 morell, el 2.358 1,2% 2.855 4.267 1.909 2.778 2.778 420 morell, el 784 1,2% 1.571 787 1.072 1.072 288 pallaresos, els 2.761 1,5% 3.538 4.996 2.235 3.253 3.253 492 pallaresos, els 895 1,4% 1.793 898 1.224 1.224 329 perafort 663 0,4% 996 1.200 537 781 781 118 perafort 218 0,3% 437 219 298 298 80 pobla de mafumet, la 1.220 0,6% 1.734 2.207 987 1.437 1.437 217 pobla de mafumet, la 390 0,6% 781 391 533 533 143 riera de gai, la 1.061 0,6% 1.453 1.920 859 1.250 1.250 189 riera de gai, la 377 0,6% 755 378 515 515 138 secuita, la 1.175 0,6% 1.363 2.126 951 1.384 1.384 209 secuita, la 405 0,6% 811 406 554 554 149 torredembarra 11.593 6,1% 14.524 20.976 9.383 13.659 13.659 2.066 torredembarra 4.178 6,3% 8.371 4.193 5.712 5.712 1.534 vilallonga del camp 1.255 0,7% 1.631 2.271 1.016 1.479 1.479 224 vilallonga del camp 429 0,6% 860 431 587 587 158 tarragona 117.184 62,1% 134.163 212.033 94.849 138.070 94.136 232.205 115.021 tarragona 41.116 62,2% 82.378 41.262 56.213 33.198 89.411 48.295 constant 5.206 2,8% 6.183 9.420 4.214 6.134 3.575 9.709 4.503 constant 1.692 2,6% 3.390 1.698 2.313 1.365 3.679 1.987 salou 15.360 8,1% 23.398 27.792 12.432 18.098 11.916 30.014 14.654 salou 5.601 8,5% 11.222 5.621 7.658 4.140 11.797 6.196 vila-seca 13.927 7,4% 18.678 25.200 11.273 16.409 9.533 25.942 12.015 vila-seca 4.555 6,9% 9.126 4.571 6.228 3.366 9.594 5.039

TOTAL 180.017 95,35% 218.682 325.723 145.706 212.101 119.159 331.260 151.243 TOTAL 62.750 94,9% 125.722 62.972 85.791 42.069 127.860 65.110 95,4% 97,0% 99,0% 94,9% 96,5%

BAIX CAMP 150.762 100% 180.196 249.256 98.494 178.562 70.694 249.256 98.494 BAIX CAMP 51.749 100% 100.485 48.736 75.398 25.087 100.485 48.736

almoster 927 0,6% 1.286 1.533 606 1.098 1.098 171 almoster 313 0,6% 608 295 456 456 143 cambrils 22.215 14,7% 29.112 36.728 14.513 26.311 26.311 4.096 cambrils 7.671 14,8% 14.895 7.224 11.177 11.177 3.506 castellvell del camp 1.388 0,9% 2.474 2.295 907 1.644 1.082 2.726 1.338 castellvell del camp 484 0,9% 940 456 705 384 1.089 605 reus 91.616 60,8% 104.835 151.469 59.853 108.510 69.612 178.122 86.506 reus 31.244 60,4% 60.669 29.425 45.522 24.703 70.225 38.981 riudoms 5.356 3,6% 6.149 8.855 3.499 6.344 6.344 988 riudoms 1.810 3,5% 3.515 1.705 2.637 2.637 827 selva del camp, la 4.385 2,9% 5.097 7.250 2.865 5.194 5.194 809 selva del camp, la 1.443 2,8% 2.802 1.359 2.102 2.102 659 vinyols i els arcs 1.323 0,9% 1.594 2.187 864 1.567 1.567 244 vinyols i els arcs 463 0,9% 899 436 675 675 212

TOTAL 127.210 84,38% 150.547 210.317 83.107 150.667 70.694 221.361 94.151 TOTAL 43.428 83,9% 84.327 40.899 63.274 25.087 88.361 44.933 84,4% 88,8% 95,6% 83,9% 87,9%

ALT CAMP 36.639 100% 42.586 61.380 24.741 43.650 17.730 61.380 24.741 ALT CAMP 12.655 100% 23.283 10.628 17.035 6.248 23.283 10.628 (P) (P)

els garidells 158 0,43% 198 265 107 188 188 30 els garidells 57 0,5% 105 48 77 77 20

307.385 369.427 536.305 228.920 189.853 552.810 245.425 106.235 210.154 103.919 216.298 110.063

(*) Font : IDESCAT - Cens d'habitatges (existents a 1 nov. 2001) (P)La polaritat de Valls est fora de l'mbit del PDU

(*) Font : IDESCAT - Padr Municipal d'habitants. Xifres Oficials Recomptes (01-01-2002) (P)La polaritat de Valls est fora de l'mbit del PDU (**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com Continus urbans segons PT

(**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com Continus urbans segons PT (***) Font : densitat de 30 habitatges/Ha com criteri segons densitat mitjana en sl urb i urbanitzable

(***) Font : IDESCAT. Cens de Poblaci. Recomptes 2001

mtode per pes (2001) mtode per polaritats en 2026% de cada municipi

mtode per pes (2001) mtode per polaritats en 2026Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"% de cada municipi Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"

AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA

AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA

15

POBLACI ACTIVA - SEGONS LA PARTICIPACI DELS DIFERENTS MUNICIPIS A LAS COMARCAS TARRAGONES - BAIX CAMP - ALT CAMP

POBLACI ACTIVA

Recompte increment ocupats ocupats per Recompte increment ocupats ocupats 2026 polaritats ocupats ocupats

P.O.R. (*) + (*/) 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. mbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026(**) (**) (**) (**)

TARRAGONES 78.839 100% 4.606 177.044 93.599 109.691 67.353 177.044 93.599

Total: 83.445

altafulla 1.467 2% 86 3.380 1.913 2.041 2.041 488 cattlar, el 1.176 1% 69 2.710 1.534 1.636 1.636 391 morell, el 1.021 1% 60 2.352 1.331 1.421 1.421 340 pallaresos, els 43 0% 3 99 56 60 60 14 perafort 297 0% 17 684 387 413 413 99 pobla de mafumet, la 539 1% 31 1.242 703 750 750 179 riera de gai, la 484 1% 28 1.115 631 673 673 161 secuita, la 535 1% 31 1.233 698 744 744 178 torredembarra 4.909 6% 287 11.311 6.402 6.830 6.830 1.634 vilallonga del camp 573 1% 33 1.320 747 797 797 191 tarragona 48.983 62% 2.862 112.860 63.877 68.151 53.209 121.360 69.516 constant 2.145 3% 125 4.942 2.797 2.984 2.021 5.005 2.735 salou 5.964 8% 9 13.402 7.438 8.298 6.735 15.033 9.060 vila-seca 5.809 7% 339 13.384 7.575 8.082 5.388 13.470 7.322

TOTAL 73.945 93,79% 3.981 170.035 96.090 102.882 67.353 170.235 92.309 93,8% 96,2% 98,6%

BAIX CAMP 63.495 100% 3.709 127.964 60.760 88.342 39.622 127.964 60.760

Total: 67.204

almoster 457 1% 27 948 491 636 636 152 cambrils 9.517 15% 556 19.736 10.219 13.241 13.241 3.168 castellvell del camp 725 1% 42 1.503 778 1.009 606 1.615 848 reus 38.158 60% 2.229 79.130 40.972 53.090 39.016 92.106 51.719 riudoms 2.424 4% 142 5.027 2.603 3.373 3.373 807 selva del camp, la 1.854 3% 108 3.845 1.991 2.580 2.580 617 vinyols i esl arcs 579 1% 34 1.201 622 806 806 193

TOTAL 53.714 84,60% 3.138 111.390 57.676 74.733 39.622 114.355 57.504 84,6% 89,4% 94,6%

ALT CAMP 15.700 100% 917 31.903 15.286 21.844 10.059 31.903 15.286

Total: 16.617 (P)

els garidells 69 0,44% 4 144 75 96 96 23

127.728 + 7.123 281.569 153.841 284.686 149.836

(*) Font : IDESCAT - Poblaci Ocupada per sectors - Municipis (P)La polaritat de Valls est fora de l'mbit del PDU

(*/) Font : quantitat necessria per al total d'ocupats 2001 segons Planejament territorial [2001 - 2026] Continus urbans segons PT

(**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com

POBLACI OCUPADA PER SECTORS - 2001

agricultura indstria construccitarragones logstics altres

58%2,2 18,2 13,3 6,7 59,6

baix camp42%

4,8 18,2 14,8 5,5 56,6

alt camp0%

7 35 11,4 6 40,6mbit centralcamp de tarragona 3,3 18,2 13,9 6,0 58,5 100,0

Font: IDESCAT - estadstica de poblaci 2001 - s'ha considerat la construcci i serveis logstics com indstria

mtode per pes (2001) mtode per polaritats en 2026% de cada municipi Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"

AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA

poblaci activa 2001

serveis

increment ocupats increment ocupatsterciari indstria58,5% 38,1%

54.755 35.661

286 186 229 149 199 130

8 5 58 38

105 68 94 61

104 68 956 623 112 73

40.667 26.485 1.600 1.042 5.300 3.452 4.283 2.790

54.001 35.170

35.545 23.150

89 58 1.853 1.207

496 323 30.256 19.705

472 307 361 235 113 73

33.640 21.909

8.942 5.824

13 9

87.654 57.087

CLCUL DE SL NECESSARI EN POLGONS INDUS

14Nous llocs de treball previstos per al 2026:

CLCUL DE SL NECESSARI EN POLGONS INDUSTRIALS

149.836Nous llocs de treball previstos per al 2026:

16

17

18

5. CRITERIS MEDIAMBIENTALS PER AL PLA DIRECTOR

A continuaci es resumeixen els criteris ambientals que seran aplicables a tot lmbit central o a algun

submbit daquest:

A) Minimitzar el consum de sl i racionalitzar-ne ls

- evitar o corregir els models urbans dispersos, fomentant les estructures urbanes compactes i

plurifuncionals.

- evitar les expansions innecessries dels nuclis urbans, prioritzant loptimitzaci funcional i la seva

rehabilitaci, recuperant espais intersticials o marginals que permeti una millora de la seva qualitat

ambiental.

- protegir el sl no urbanitzable dactuacions de carcter prpiament urb o periurb.

- promoure actuacions urbanstiques supramunicipals, per tal devitar la dispersi en el territori.

- integrar les reserves de sl per a infraestructures de mobilitat en la matriu territorial i urbana,

minimitzant limpacte ambiental.

- afavorir la plena accessibilitat dins i entre els sistemes urbans, fomentant i garantint una mobilitat

basada en el transport collectiu i altres mitjans de transport alternatius a lautombil.

- fomentar la intermodalitat del transport per facilitat una mobilitat de persones i mercaderies ms

eficient, i la recuperaci de lespai pblic com a lloc de convivncia.

- protegir la funci estructuradora dels sistemes hdrics.

- establir directrius comuns per al planejament urbanstic municipal, per tal de minimitzar els

possibles impactes ambientals sobre els elements estructurants de la matriu territorial.

- establir les mesures necessries per evitar usos que lesionin els valors protegits o preservats o

impedeixin les finalitats perseguides pel planejament.

B) Salvaguardar la poblaci dels riscos naturals i tecnolgics

- evitar les zones de possible creixement sobre mbits afectats per riscos dinundaci, i en particular

en les conques fluvials del Francol i del Gav i de les principals rieres i torrents.

- delimitar les rees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi devitar-ne la

urbanitzaci i/o edificaci.

- incorporar els criteris de incompatibilitat entre els riscos qumics per manipulaci i transport de

mercaderies perilloses i els usos residencials i de pblica concurrncia.

C) Contribuir a la mobilitat sostenible en els municipis, mitjanant la planificaci integrada

dels usos del sl i de la mobilitat

- assolir una quota modal del transport collectiu el ms elevada possible.

- conservar la integritat funcional dels camins i la seva funci estructuradora del territori.

D) Conservar els hbitats dinters

- establir les zones de nou desenvolupament en zones no ocupades per hbitats dinters.

- preservar tant els espais dinters definits al PTPCT com els hbitats dinters comunitari prioritaris

dins de les zones humides incloses al inventari dhbitats de Catalunya, per la seva aportaci a la

diversificaci dels sistemes naturals de lmbit on es localitzen.

- garantir una adequada consideraci i representaci dels hbitats dinters a Catalunya en els sls de

protecci especial i territorial del Pla.

E) Protegir els sls productius

- en la mesura del possible, no establir les zones proposades com a nous desenvolupaments en zones

productives dinters a nivell supramunicipal.

- garantir una protecci adequada dels sls productius dinters a nivell supramunicipal.

F) Garantir la funcionalitat dels elements connectors

- mantenir les directrius establertes pel PTPCT en relaci amb els espais oberts de carcter territorial,

per assolir un equilibri i contribuir a la formaci dun sistema que haur dintegrar els espais urbans

pblics i privats a aquells.

- detectar els punts crtics en relaci a la permeabilitat ecolgica del territori i establir-ne les mesures

preventives i de millora necessries.

- potenciar la funci de corredor biolgic als dominis pblics, hidrulic i martim terrestre.

- garantir les connexions biolgiques entre els espais protegits i les zones dinters agrcola i

paisatgstic a lescala del Pla.

19

G) Ordenar i gestionar els sls ocupats per elements dinters natural

- incorporar els tres tipus de protecci -especial, territorial i preventiu- considerant les categories

establertes pel PTPCT i a ms incorporant altres tipus dins daquests.

- garantir ladequada inclusi dels espais i elements dinters del patrimoni natural supramunicipal.

H) Minimitzar lextensi de focus emissors

- localitzar adequadament les noves propostes de desenvolupament en relaci amb les trames

urbanes existents, tractant daconseguir la continutat amb les mateixes, i en relaci amb les

infraestructures de mobilitat, especialment amb el ferrocarril i el tramvia.

I) Preservar i millorar la qualitat de laigua

- delimitar i protegir les zones de recrrega dels aqfers i de les capaleres fluvials.

- vetllar per a la protecci de la qualitat de laigua i del aqfers front a la contaminaci dorigen

agroramader i la contaminaci salina.

- minimitzar els impactes visuals i contaminants del rack, preveient una alternativa de millora al llarg

del seu recorregut.

J) Millorar leficincia energtica

- tenir en compte el vector energia com a parmetre decisori per avaluar la convenincia i grandria

del creixement, i en el seu cas, per establir les garanties per a la seva transformaci.

- afavorir lestalvi energtic amb el foment de la implantaci denergies renovables.

K) Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de laigua

- tenir en compte labastament daigua, la depuraci i el sanejament de les aiges com a parmetres

decisoris per avaluar la convenincia i grandria dels creixements, i en el seu cas, per establir les

garanties per a la seva transformaci.

- protegir el domini pblic hidrulic.

- preservar els ecosistemes i paratges-espais fluvials.

- adequar els usos a desenvolupar en els espais fluvials a la seva compatibilitat amb les

caracterstiques del medi, valors paisatgstics i riscos.

- facilitar la infiltraci i la retenci de laigua de pluja, compensant la creaci de superfcies

impermeables.

- facilitar la retenci de laigua de pluja, mitjanant mesures daplicaci directa i/o directrius pel

planejament urbanstic derivat.

- fomentar la reutilitzaci de les aiges residuals, mitjanant mesures daplicaci directe i/o directrius

per al planejament urbanstic derivat.

L) Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge

- preservar els sls dinters paisatgstic definits pel PTPCT, atenent alhora a les determinacions i

objectius establerts pel Catleg del Paisatge del Camp de Tarragona.

- determinar condicions paisatgstiques dimplantaci de les noves infraestructures de transport.

- preveure o, si s el cas, delimitar corredors en sl no urbanitzable per al pas de noves lnies de

transport denergia elctrica ordenades conjuntament amb les preexistents, per tal de minimitzar

limpacte global.

M) Preservar el patrimoni cultural

- contemplar en lordenaci del sl no urbanitzable els elements patrimonials significatius en el

conjunt de lmbit territorial de referncia (BCIN, BCIL, jaciments paleontolgics i arqueolgics,

altres elements dinters etnolgic, camins de carcter rural principals i altres recorreguts que

connectin entre s als punts de major inters paisatgstic i patrimonial).

N) Assegurar la correcta gesti dels materials i els residus

- atendre les determinacions establertes pel PROGRIC, PROGREMIC, PROGROC i el Pla Territorial

Sectorial dInfraestructures de Gesti de Residus Municipals de Catalunya.

- preveure, si s el cas, noves infraestructures i/o ampliaci dinfraestructures de gesti de residus de

caire supramunicipal.

21

6. ALTERNATIVES PER A LORDENACI DEL CREIXEMENT URB

Models alternatius per a lordenaci de lmbit Central del Camp de Tarragona.

Amb la finalitat dexplorar les avantatges i inconvenients duna o una altra alternativa dordenaci, es planteja

a continuaci tres esquemes o models diferents, que tenint com a punt de partida el model Tendencial que

es descriu al comenament, signifiquen perfils molt diferents en quant a les principals opcions ordenadores.

Amb carcter general, encara que en cadascun dells pugui matisar-se, els aspectes territorials que fan

referncia als espais oberts i a les infraestructures de la mobilitat, pel seu carcter transversal, podrem

convenir que el seu tractament hagus de ser prcticament com en les tres alternatives proposades, tractant

de resoldre els problemes esmentats en la situaci actual.

Tamb, lincrement de creixement nou de sl urbanitzable per donar resposta a les necessitats de ls

residencial o per a activitats econmiques de lany horitz del Pla (2026), que es consideraria com per a les

tres alternatives, essent per tant la diferncia principal entre elles la localitzaci espacial i les caracterstiques

en relaci als usos i modalitats del nou creixement.

6.1. Model Tendencial

Espais oberts

Les transformacions urbanes que es produeixen en les perifries dels nuclis urbans existents -especialment

en els seus voltants i al sector central, entre Reus, Vila-Seca, Constant i Tarragona- estan modificant

intensa i rpidament el mosaic bioambiental territorial, amb la prdua despais dinters natural, agrcola,

paisatgstic i patrimonial.

Sn escassament respectats els cursos daigua principals (rius Francol i Gai) i les rieres i torrents que

recorren el territori, amb la conseqent prdua de biodiversitat i el perill dinundacions en alguns

assentaments industrials i residencials.

Infraestructures de mobilitat

Les xarxes viria i ferroviria arterials existents travessen el territori generant la fragmentaci dels espais

oberts i la segregaci espacial entre els nuclis urbans existents. A ms, sn el suport infraestructural per al

transport de mercaderies perilloses, afectant el seu radi dacci a bona part del sector central. Problema

que a ms sincrementa en els entorns del polgon dIndstries Qumiques i del Polgon Petroqumic, com a

installacions fixes relacionades amb les matries perilloses.

El transport motoritzat individual es dominant, front a un transport pblic interurb quasi inexistent, sobre

una xarxa viria intermdia descs pes respecte a la xarxa viria arterial.

No existeixen traats intermunicipals per a bicicletes o vianants, ni carrils bus especialitzats per al

transport collectiu.

En relaci a la xarxa ferroviria, a ms docupar tot el front martim de Tarragona, transcorre per dins el

citat Polgon Industrial, Vila-Seca i de Reus, a ms de per El Morell i la Pobla de Mafumet, amb els

problemes anteriorment indicats.

Assentaments urbans

Es produeix el doble procs de, per una banda, creixements entorn als nuclis existents, especialment els de

carcter agrcola, i per laltra, en les perifries de les viles turstiques del litoral i de les ciutats que

configuren lespai central de laglomeraci.

El resultat s un mosaic de qualificacions de sl urb o urbanitzable producte de les estratgies locals de

creixement urbanstic, en el que est absent qualsevol visi inter o supramunicipal.

Labsncia dun marc dordenaci urbanstica supramunicipal fa que els plans locals desenvolupin aquelles

estratgies, sense poder-les ajustar o contraposar respecte als elements de carcter supramunicipal (espais

oberts, traats dinfraestructures) o a les quantitats de creixement proposats pels municipis vens.

6.2. Model creixement nuclear

Lincrement de sl necessari per al 2026 es distribuiria entre els municipis proporcionalment al seu pes i

dinmica demogrfica, i en relaci a les previsions dels creixements locals.

La seva localitzaci espacial seria en contigitat als cascos urbans existents, i seguint les caracterstiques de

les trames urbanes prximes. Cada nucli hauria de disposar dels espais lliures i equipaments necessaris en

funci de la seva grandria poblacional, i les infraestructures de mobilitat, energtiques, de recollida i

tractament de residus.

La prpia lgica local del model, versus una visi metropolitana, portaria a una multiplicaci dels esforos

inversors en infraestructura i equipament, una dispersi dels usos i activitats pel territori, i per tant, un

increment de la mobilitat, amb la conseqent necessitat dun transport collectiu intermunicipal, a vegades

entre nuclis descs pes poblacional.

Les inversions en creixement urb es produirien, si b de manera concentrada en el nuclis, reforant la

dispersi espacial territorial existent.

Un model que, si b en abstracte podria contribuir a reforar la identitat espacial dels nuclis urbans

tradicionals, i a potenciar els buits urbans territorials, desconeixeria la realitat de lactual procs de

formaci duna conurbaci en el sector central, formada per fragments urbans significatius del canvi de

naturalesa i escala de la regi urbana o ciutat en el seu conjunt, i de les necessitats i oportunitats

dordenaci que della es deriven.

22

Situacions intermunicipals ja existents precisen duna resposta ordenadora que ja no es possible reconduir a

travs duna visi local o endogmica del creixement urb.

Potser lescassa identitat superficial dalgunes de les peces resultants (per exemple per a les activitats

productives), possiblement les portaria a una ineficincia funcional respecte a les actuals condicions de

producci de lactivitat econmica.

6.3. Model creixement polaritzat (Estaci del TAV Camp de Tarragona)

El nou sl urbanitzable necessari per a resoldre les previsions residencials i docupaci per a lany horitz

2026 es situaria a lentorn de lactual estaci del TAV, en els municipis de La Secuita i Perafort, en la

hiptesi de leventual atracci residencial i dactivitat econmica dun artefacte territorial tan important,

generant economies de localitzaci.

La distant i excntrica localitzaci de lactual estaci respecte dels principals nuclis poblacionals i les

caracterstiques de lentorn en termes mediambientals i urbanstics, semblen no aconsellar una opci com la

que representaria aquest model, de creaci duna nova rea de centralitat, polaritzada entorn a lactual

estaci de lAVE.

Les viles de Perafort i La Secuita tenen una dimensi poblacional i funcional que conv reforar

adequadament, sense que aix suposi trencar el seu equilibri i identitat.

Daltra banda, els territoris que envolten lactual estaci, sn dun alt inters pel seu valor natural, i el seu

possible paper connector en lanomenada Anella Verda de Tarragona.

Finalment, es planteja el problema de laccs viari a lactual estaci, per conectar els principals nuclis

poblacionals amb aquella. Si b avui es pot fer indirectament per la Carretera Nacional N-240 de Tarragona

a Valls, semblaria necessari trobar alguna alternativa que permeti laccs a la estaci, tant des del sud com

des de llevant i ponent de lmbit central.

6.4. Model Reordenaci de la conurbaci central

Sense desconsiderar les necessitats dordenaci i creixement urb de cadascun dels nuclis existents de cara

lany 2026, el model parteix de loportunitat de reordenar el sector territorial central, on valora que es

produeixen els autntics conflictes entre les infraestructures, els espais oberts i els recents creixements

urbans perifrics.

Lactual configuraci espacial dusos residencials, productius i dactivitat econmica en el sector central, en

estreta relaci amb les actuals infraestructures de la mobilitat, s a la vegada font de conflictes i

oportunitats per al seu futur. Entre els primers, la segregaci espacial i la fragmentaci dels espais de

major valor, a ms de lanomenat risc tecnolgic pel transport de mercaderies perilloses.

Per a aix, el model proposa, per una part, crear un sol corredor viari arterial, integrat per lactual AP-7

ampliada, i un nou traat de lA-7 que permeti integrar lactual a les trames urbanes de La Canonja,

Bonavista, Torreforta, fins leix del Francol.

Per una altra part, una reforma ferroviria vertebradora del territori que permeti:

- Portar els trens regionals daltes prestacions als centres de Tarragona i Reus.

- Reforar el Corredor Mediterrani, amb la construcci duna nova estaci intermodal (llarg recorregut,

rodalies, tramvia, autobusos, etc.) central al sud de laeroport.

- Traslladar la lnia actual de Renfe des de la costa a linterior, millorant la integraci urbana i cobertura

del ferrocarril en la ciutat de Tarragona.

- Integrar la lnia actual de Renfe dins de la trama urbana de Reus, complementriament a la variant

ferroviria per lest de la ciutat, i lobertura de noves estacions urbanes.

- Contemplar lexistncia del futur tramvia del Camp de Tarragona tant en els assentaments urbans

existents com sobre els eixos cvics que es potencien (Cambrils, Salou, Vila-Seca; Tarragona, Reus per

la T-11; Tarragona, Vila-Seca, Reus per lAutovia de Bellisens) i a llevant, pel traat de lantiga Via

Augusta.

- Per a les mercaderies, afavorir la sortida/entrada de les mercaderies del port, polgon dindstries

qumiques i futura ZAL, connectant el seu traat amb els eixos ferroviaris arterials, com variants per a

Vila-Seca i Reus, per evitar el pas a travs de les mateixes.

- La creaci dun corredor mediterrani potent per a mercaderies, que inclou la recuperaci de la lnia Reus-

Roda de Bar, i laprofitament del nou Corredor Mediterrani entre Tarragona i Castell.

Un model dequilibri entre les necessitats locals i el reconeixement de la realitat i de les oportunitats del

canvi descala de lactual conurbaci.

25

7. ORDENACI DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I PATRIMONI

Concordant amb els criteris normatius bsics del planejament territorial, dins del PDU es plantegen tres tipus

de protecci sl de protecci especial, sl de protecci territorial i sl de protecci preventiva, considerant les

categories establertes pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i a ms incorporant altres tipus dins

daquestes, amb lobjectiu de reflectir la realitat del territori i les seves diversitats amb major nivell de detall.

Tant els sls de Protecci Especial (SPE) com el de Protecci Territorial (SPT) delimitats pel present Pla

Director parteixen de la seva delimitaci en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT).

El sl de Protecci Especial compren els sls ja protegits pel PEIN i la Xarxa Natura 2000 i el Pla Director

Urbanstic del Sistema Costaner (PDUSC), els habitats dinters de Catalunya i dinters comunitari, els espais

dinters connector entre espais protegits, els dinters geolgic, les zones humides i els espais forestals

dutilitat pblica.

El sl de Protecci Territorial, s dinters agrari i /o paisatgstic de primer nivell, el de potencial inters

estratgic, el de riscos i afectacions, i el de preservaci de corredors dinfraestructures.

Sincorporen al sistema despais oberts com SPE o SPT, segons la seva localitzaci, caracterstiques de lentorn

i dels objectius mediambientals del Pla, aquells sls urbanitzables a extingir o a reduir la seva extensi

proposats pels trmits de revisi del planejament vigent, o pel Pla Director, per motius del seu inters i duna

millor adequaci a lentorn. Les superfcies de les rees afectades per la presencia dun habitat dinters

comunitari prioritari (HIC) i que el present Pla Director proposa excloure tenen una localitzaci i quantificaci

provisional, i hauran de ser validades en la evaluaci ambiental de linstrument de planejament derivat

corresponent.

Els projectes que ha de desenvolupar les noves infraestructures de mobilitat, tant viaries com a ferroviries,

hauran de garantir que no comprometran la funcionalitat ecolgica dels espais amb valor connector entre els

espais protegits, com es contempla en la Normativa del present Pla Director.

Aix mateix, el planejament derivat, en la mida del possible, haur de localitzar i delimitar els corresponents

espais oberts locals o zones verdes en contigitat als espais protegits dinters local o paisatgstic.

Finalment, en els sls de protecci preventiva (SPP), el present Pla Director distingeix entre els de carcter

ordinari- no sotmesos a proteccions especifiques- i els restringits, b pels planejaments municipals vigents

o en trmit, o per determinacions particulars del propi Pla Director, en atenci al seu inters agrari i /o

paisatgstic, natural i/o forestal, o al seu possible paper connector o damortiment envers sls de protecci

especial.

Dins daquest tipus de sl sestn tamb la protecci particular als elements lineals (traces) de valor

estructurador o mediambiental com son els vials de segon ordre i camins, els cursos daigua menors (rieres,

torrents) i als elements de carcter puntual dinters patrimonial o arquelogic.

Sl de protecci especial

Dins d'aquesta categoria es troben els segents sls:

- Espais protegits per les normatives sectorials PEIN i Xarxa Natura 2000

- Sls no urbanitzables costaners (Pla Director Urbanstic del Sistema Costaner)

- Zones dinters geolgic

- Zones humides de linventari de Catalunya

- Habitats dinters comunitari prioritari (HIC) i de Catalunya

Sl de protecci territorial

Dins daquest es troben:

- els sls dinters agrari i/o paisatgstic

- el sl de potencial inters estratgic1 delimitat pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona

- els sls de riscos i afectacions, dorigen natural, tecnolgic o altres afectacions (en aquest cas degut

principalment a la presencia de laeroport de Reus, i de les indstries qumiques i petroqumiques)

- els sls amb protecci dinfraestructures, en referncia a les infraestructures existents i proposades

Sl de protecci preventiva

El que dacord amb el vigent Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona no ha estat considerat de Protecci

Especial o de Protecci Territorial. En funci de les seves caracterstiques i del grau de protecci atorgada per

al planejament vigent, sestableixen dues categories:

- Sl de carcter ordinari

El no sotms a altres proteccions especifiques que les del sl no urbanitzable

- Sl de carcter restringit

En funci de la seva forma, es distingeix entre:

REES -dinters agrari i/o paisatgstic

-dinters natural i/o forestal

-dinters connector i/o damortiment

TRACES -carreters i camins estructurants

-cursos daigua dinters ambiental

ELEMENTS PUNTUALS: dinters patrimonial i/o arqueolgic

1 rees de sl que per raons de localitzaci, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir en el futur un paper estratgic en lestructuraci territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqncia, cal condicionar la seva possible transformaci a un reconeixement de linters territorial daquesta article 2.8 de les Normes dOrdenaci Territorial del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.

26

Les rees de sl restringit pels seus valors reconeguts pel planejament vigent o per al present Pla Director,

no podran incorporarse com a eventual sl urbanitzable per part dels planejaments municipals fins a que el sl

urb, urbanitzable i de protecci preventiva de carcter ordinari del terme municipal corresponent shagin

exhaurit en un 75% de la seva extensi

Tamb si prvia declaraci dinters pblic per part de lAdministraci responsable de lOrdenaci Territorial i

Urbanstica de Catalunya, es consideres necessria la seva ocupaci i/o transformaci per a installacions,

infraestructures o edificacions per a usos i activitats no localitzables per les seves caracterstiques en el sl

urb o urbanitzable municipal.

A ms, lordenaci del sl no urbanitzable contempla altres espais i elements que es troben localitzats dins dels

tres tipus de sls protegits, i que s'han tingut en compte per a la ordenaci proposada del territori:

- Els elements patrimonials significatius en el conjunt de l'mbit territorial de referncia, com sn els

monuments histrics declarats Bns Culturals dInters Nacional, els jaciments paleontolgics i

arqueolgics - limportant numero daquests han fet ha solament es localitzen grficament aquells que

es troben en sl no urbanitzable, sense que aix signifiqui la desconsideraci de la resta, als efectes

previstos en la legislaci vigent- i altres elements dinters etnolgic (altres molins, masies i castells),

dacord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Catal (DGOC nm. 1807,

d11.10.1993).

- Els espais dinters geolgic recollits a lInventari de espais de Inters Geolgic a Catalunya inclosos a

lmbit, com geozones dinters i valor patrimonial i per la seva rellevncia geolgica.

- Els habitats dinters comunitari prioritari que hi ha dins de lmbit.

- Les zones humides incloses dins de lmbit, de lInventari de Catalunya, per la seva aportaci a la

diversificaci dels sistemes naturals de lmbit on es localitzen.

- Els aqfers protegits

- La Planificaci de lespai fluvial de les conques del Francol, elaborat per lAgencia Catalana de lAigua i

zones inundables del riu Gai i de les principals rieres i torrents dins de lmbit del Pla Director

29

8. ORDENACI DE LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT

8.1. SISTEMA VIARI

Limportant presencia deixos infraestructurals en lmbit del projecte afavoreixen la localitzaci de lactivitat

econmica i residencial, i faciliten el pas a traves envers daltres territoris, per a la vegada suposen tamb

problemes per laccessibilitat interna als diferents assentaments, aix com de congesti viaria i dexcs

docupaci de sl, per traats redundants destinats al pas lliure o de peatge.

Aix mateix, els moviments interns de la conurbaci es solapen amb els trfics de pas sobre els elements viaris

de carcter territorial, i resulta significatiu lescassetat de suport als moviments nord-sud en lmbit.

Com sassenyala en lapartat dinformaci urbanstica dedicat a les infraestructures de mobilitat, les qestions

principals en quant al sistema viari arterial fan referncia, per una banda, a optimitzar les infraestructures que

travessen longitudinalment lmbit central del Camp de Tarragona, a travs de la millora dels traats existents

(tercer carril en la AP-7/E-15 i un possible nou traat de la A-7).

Per altre banda, la necessria potenciaci de la connexi vertical, s a dir amb Valls i Montblanc, amb la creaci

de la nova autovia i la duna plataforma de bus-exprs daccs de Tarragona a la nova estaci de la Secuita -

Perafort.

Finalment una via orbital, Reus, Constant, Els Pallaresos, Perafort, El Catllar, La Riera de Gai, fins a lAutopista

AP-7 i a la A-7 en el municipi de Torredembarra, permetria la reconducci de trfics exteriors del sistema urb,

en base a la millora de carreteres i camins existents.

El present Pla Director parteix de la proposta definitiva sobre infraestructures del Pla Territorial Parcial del Camp

de Tarragona (PTPCT) recentment aprovat i dels estudis en curs engegats per les diferents administracions

competents.

No obstant aix, el canvi descala del PDU respecte al PTPCT, o la provisionalitat daquells estudis, fan possible

una major precisi dels traats, o al menys, una visi mes integrada daquests amb els sistemes despais oberts

o dassentaments.

La concepci del sistema de mobilitat del present Pla Director aposta per la prioritzaci del transport pblic sobre

el privat, posant lmfasi en la xarxa de trens de rodalies i en el Tram-Camp, i proposant itineraris

intermunicipals per vianants i bicicletes. Daquesta manera, es busca la major intermodalitat possible,

especialment tren/autombil i aquest amb el autobs, per tot lmbit, i en especial en els nodes de mxima

generaci de mobilitat (Estaci Central, Estaci del Camp de Tarragona), dels nous assentaments residencials o

per les activitats econmiques, i al llarg dels eixos cvics principals (T-11, Avda de La Boella/N-340, A-7, N-240

fins a Sescelades, Raval de Mar a La Pineda, antiga N-340 Via Augusta, etc.)

La reforma ferroviria permetr disminuir de manera decisiva limpacte del transport de mercaderies pel centre

de Vila-seca, de Reus, pel front de Tarragona i incls de Torredembarra i Altafulla, segons la gesti ferroviria

que es pugui fer del traat proposat.

Aix mateix, i respecte al transport de mercaderies per tuberia, el Pla enuncia les condicions pel rack que

comunica el Port amb el Polgon Industrial Nord, en la seva adequada incorporaci al Parc Fluvial del Francol

proposat.

Els projectes que hauran de desenvolupar les noves infraestructures proposades hauran de garantir que no

comprometran la funcionalitat ecolgica dels espais connectors entre espais protegits, tal i com contempla la

normativa del present Pla Director.

Tots aquests traats s'hauran de compatibilitzar amb les condicions mediambientals dels territoris suport, i a la

presencia dels nuclis urbans prxims.

Per donar resposta a les necessitats de mobilitat i daccessibilitat plantejades, el Pla Director proposa les

segents intervencions sobre el sistema viari existent:

a) La creaci dun nic corredor dinfraestructures viries arterials, integrat per lactual autopista AP-7

(ampliada per un tercer carril) i per un nou traat (parcialment en construcci) de la A-7, no solament al

centre i als extrems de lmbit (Torredembarra i Cambrils) sin al llarg de tot el recorregut, fins al seu pas

pel nord-est de Vila-seca i el seu polgon industrial.

Aquest corredor a ms hauria de ser en un futur el gran collector de totes les grans lnies de les

infraestructures dels serveis (abastament daigua, energia elctrica, gas, telecomunicacions, etc.).

Aquesta operaci, a ms de concentrar els moviments del trnsit a travs del territori en un sol corredor al

llarg de lmbit Central, permetria la alliberaci daquell tipus de trnsit al recorregut ms urb de lactual A-

7, i la integraci daquells trams amb caracterstiques adequades daquesta via, a partir del seu

condicionament, com eixos cvics articuladors de les trames urbanes existents al llarg del seu recorregut.

Lestudi detallat daquesta proposta viaria permetr concretar les caracterstiques i posici del seu traat,

amb la finalitat de que siguin possibles els enllaos amb les carreteres transversals.

30

b) La construcci de lautovia a Montblanc, un projecte llargament reclamat del MFO, en vies dexecuci, que

permeti el reforament de les relacions amb el nord del Camp, avui exercides bsicament per la N-240 a

Valls, i que haur de ser especialment curosa en el seu traat al llarg del seu recorregut en relaci amb els

nuclis urbans i als sectors especialitzats en activitats productives existents.

c) Lactual localitzaci excntrica i al marge dels principals eixos viaris de lestaci del tren dalta velocitat

Madrid-Barcelona-Frana en la Secuita, i per tant amb escassa accessibilitat, planteja, entre daltres

qestions, que shagi de resoldre adequadament laccs per transport pblic i per a la motoritzaci privada.

La carretera N-240 podria resoldre en part la qesti a travs de Perafort, per potser seria laccs ms

directe si es prolongus liniciat vial de Sant Ramon i fora la plataforma dun bus exprs, amb les freqncies

i horaris adients, per arribar a lexcntrica estaci. Donada la fragilitat del sector territorial, el nou vial hauria

de tenir les caracterstiques de via parc i la menor secci possible, respectant lentorn del barranc del Garrot.

d) Lactual configuraci en cul de sac de la xarxa viria del port, i la prxima creaci de la ZAL del mateix obliga

a superar aquella condici, creant un nou vial fins a la C-31B de Tarragona a Salou i un lateral nord daquesta

i la seva prolongaci, com a via especialitzada del trnsit de mercaderies, del previst vial, sensiblement

parallel a leix urb Vila-seca La Pineda, recentment en conveni entre les Administracions i lAssociaci

Empresarial Qumica (AEQT), i que troba al nord la ronda sud i el polgon industrial de Vila-seca.

e) El Pla Director presta a ms una especial atenci tant a la vialitat intermdia territorial com aquells eixos

viaris locals que tenen un paper estructurador, i que han de desenvolupar un important paper entre el viari

arterial i les trames viries locals.

A partir dels eixos existents, es proposa en alguns casos el seu condicionament o millora de traat, aix com

sassenyalen aquelles situacions en les que els enllaos amb les vies arterials resulten problemtics pel seu

posterior estudi.

35

8.2. SISTEMA FERROVIARI: Passatgers i Mercaderies

La recent entrada en servei de la lnia ferroviria dalta velocitat MadridFrana per Barcelona i de la seva

estaci en La Secuita, a una desena de quilmetres de Tarragona i a quasi quinze de Reus, ha significat

lobertura denormes oportunitats pel desenvolupament socio-econmic del Camp, aix com la comprovaci de

les dificultats de laccs a la nova estaci des del sud del sistema urb.

Per altra banda, la construcci en curs del Corredor del Mediterrani des de Valncia i Castell fins a trobar-se

amb lanterior traat ferroviari pel nord de Cambrils, Salou i Vila-seca, i pel sud de Reus i el seu Aeroport,

permetr tant la desafectaci de la lnia ferroviria actual de la costa -transcendent per la reordenaci urbana

daquelles ciutats- com laparici duna nova estaci en les proximitats de lAeroport i de la carretera 420 entre

Tarragona i Reus (T-11).

Per la posici molt ms central daquesta futura estaci, i per les possibilitats que es deriven de la prevista

reforma de la faana ferroviria de Tarragona deliminaci del traat costaner i del seu trasllat en tnel pel nord

de la ciutat- sembla raonable convertir aquesta estaci en la veritable estaci intermodal del Camp, en la que

poden concorre els trens de llarga i mitja distncia del Corredor del Mediterrani, els de rodalies, lestaci

dautobusos, potser terminals sud de laeroport i com veurem desprs, les lnies del Tram-Camp.

Aquesta estaci en conseqncia, potser una important rea de centralitat del sistema urb sud, on coincidiran

tots els fluxos de mobilitat principals i on poden estar presents tamb activitats terciries (oficines, comeros) i

serveis (hotels, serveis personals, etc.).

Per la seva posici espacial entre les ciutats de Vila-seca, Reus i Tarragona, i per a les oportunitats per al

creixement urb al llarg de la T-11 entre lAeroport i la capital provincial, la referida rea de centralitat potser el

motor del desenvolupament dun potent eix urb i la referncia espacial del mateix.

Com es pot veure en els grfics adjunts, es preveuen dos possibles fases en el desenvolupament de la xarxa

ferroviria. En un primer moment dacord amb el Conveni establert entre lAjuntament de Tarragona, la

Generalitat i el Ministerio de Fomento, el desvio del traat costaner al nord del casc urb en tnel, fins a superar

el Francol i trobar-se amb la lnia actual, pot comptar amb algunes estacions al llarg del seu recorregut, amb

una ms important que, en funci dels estudis pertinents, podr situar-se en lactual plaa Imperial Tarraco o a

laltre costat del Francol.

En una segona fase, un nou traat soterrat al llarg de la T-11 i del sector Mas Alemany, podria anar directament

fins la nova estaci, a trobar-se amb el Corredor del Mediterrani, amb el traat, rasants i localitzaci destacions

intermdies que determini lorganisme responsable.

En quant a les mercaderies, entenem que la rehabilitaci de la lnia Reus-Roda ser decisiva per donar un nou

impuls a lestaci de mercaderies del polgon industrial de lAeroport (Constant) i enllaar des de all tant cap a

Reus-Falset com a travs de la nova variant ferroviria de Reus, amb el Corredor del Mediterrani, i amb la futura

ZAL, Estaci classificadora de Mercaderies i Port.

La modernitzaci i millora de la lnia Reus-Mora ha de servir per garantir la seguretat de les poblacions que

travessa, aix com la capacitat i funcionalitat del seu principal paper com a tren de mercaderies.

Per la seva relaci amb la planta petroqumica, es fa difcil pensar en el seu paper per passatgers en el tram

Reus - La Secuita, per les Normatives Europees vigents, per podria no descartar-se com eix mixt des de all fins

a Roda de Bar. La proposta de reforma ferroviria, en el seu conjunt, integra en una nica xarxa de rodalies

les ciutats de Tarragona, Reus i Vila-seca, eliminant el pas de les mercaderies per els nuclis urbans actuals de

totes tres.

A ms, especialitza les actuals vies existents, en el polgon sud dindstries qumiques com a vies de

mercaderies, incrementant la seva funcionalitat amb nous ramals per la carrega i descarrega de trens, ampliant

en aquest sentit lestaci de mercaderies de Tarragona.

Y finalment, amb els traats proposats, es fa possible que els serveis ferroviries daltes prestacions (AVE,

Euromed, Alaris, etc) provinents del Corredor Mediterrani, o de la lnea Madrid - Barcelona, en la seva totalitat o

parcialment puguin tamb arribar a Tarragona o a Reus, en funci dels criteris dexplotaci de la xarxa que es

considerin adequats. Tamb, tot i que fora de lmbit espacial del present Pla Director, la possibilitat de crear

noves connexions entre els traats ferroviaris existents i previstos en lentorn de Sant Vicens de Calders, amb

lobjecte de fer ms verstil la xarxa ferroviria en el sector sud del territori catal.

El vigent Pla dInfraestructures Territorials de Catalunya preveu pel territori les segents actuacions ferroviries

coincidents amb les apuntades:

- Modernitzaci i millora de la lnia Reus-Mora.

- Desafectaci del tram Vila-seca/Vandells per la costa.

- Connexi directa Reus-Valls.

- Rehabilitaci de la lnia Reus-Roda de Bar.

- Variant ferroviria de Reus per trens de mercaderies, regionals i rodalies, amb possibles nous baixadors en lAeroport i en el sector de Bellisens..

Com es pot veure en els grfics adjunts, tant per aquesta reforma com per leliminaci del traat costaner de

Cambrils i Salou, lactual traat ferroviari entre Tarragona i Salou es dedicaria exclusivament (en la segona fase

abans descrita) a mercaderies dintre del sector territorial de