Download - 4tBG_BASES GENÈTICA 1

BASES DE LA GENÈTICA ALUMNAT: BG4t

1

1. COM ÉS L’ADN I COM ESTA ESCRITA LA SEVA INFORMACIÓ?

1.1. Cerca la informació (seleccionar informació!) en el linx 1, selecciona: De qui són els teus gens?/ Com es

fa? / Què és l’ADN ; al linx 2 visiona les simulacions sobre L’ADN i fes les activitats.

1.2. Construim ADN Llegeix el text Model d’estructura del DNA de Watson i Crick

Construeix una molécula d’ADN virtual (http://learn.genetics.utah.edu/es/) i amb el joc de model del laboratori.

BASES DE LA GENÈTICA

1.3. QUÈ ÉS UN GEN?

A. Torneu a entrar a l’adreça electrónica de

fa? / Què és un gen?.

A partir de la informació que proporciona, responeu les qüestions següents:

a) Inventeu-vos una definició de gen

b) Construiu un mapa conceptual

cèl·lula falciforme, glòbul vermell.

B. Consulteu la primera part sobre ge

http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040303_genes_y_adn/index.html

1.4. COM PODEM EXTREURE ADN?

a) Quina aparença té això que heu obtingut?

b) Per què creieu que es tritura la mostra de bon començament?

c) Per què penseu que s’afegeix sal i després detergent?

d) Creieu que els resultats serien diferents si haguéssim escollit un altre ésser viu?

ALUMNAT:

2

Torneu a entrar a l’adreça electrónica de bionetonline, seleccioneu: De qui són els teus gens?/

A partir de la informació que proporciona, responeu les qüestions següents:

definició de gen diferent de la que veieu a l’animació.

amb els termes següents: gen, hemoglobina, DNA, cèl·lula sana,

cèl·lula falciforme, glòbul vermell.

ens de la web del Projecte Arquimedes


Quina aparença té això que heu obtingut? Descriviu-ho i dibuixeu-ho.

Per què creieu que es tritura la mostra de bon començament?

Per què penseu que s’afegeix sal i després detergent?

Creieu que els resultats serien diferents si haguéssim escollit un altre ésser viu?

BG4t

De qui són els teus gens?/ Com es

amb els termes següents: gen, hemoglobina, DNA, cèl·lula sana,



3

1.5. L’ADN ES TRANSFORMA EN CROMOSOMA. MODEL DE CROMOSOMA

Llegiu amb atenció la información següent i consulteu també el linx anterior “gen i ADN” i aquest altre:

http://proyectos.cnice.mec.es/arquimedes2/objetos/bio_040302_los_cromosomas/index.html


4

Tot seguit anem a representar models de cromosomes

1. Feu grups de 4, de dues parelles. Cada alumne del grup disposa de dos fils de coure d’una longitud

determinada (i diferent a la dels altres grups).

2. Cada alumne enrotllarà els dos fils fent una doble hèlix, per exemple al voltant d’un bolígraf (ha de ser

similar a la del seu grup). Aquesta representarà la doble hèlix d’una molècula d’ADN.

3. Sobre aquesta doble hèlix cada alumne recobrirà amb cinta aïllant de colors (els mateixos colors que el seu

grup, mateix ordre, deixant mateixos espais sense recobrir) que representarà els gens.

4. Els 2 membres de cada parella uniran les seves dobles hèlix amb un clip, però posant-se d’acord amb l’altre

parella del grup, ja que en amdós casos el clip haurà d’ocupar la mateixa posició.

5. Tot seguit cada parella aplicarà sobre la doble hèlix (per sobre i per sota del clip) un primer grau

d’enrotllament sobre si mateixa (de nou per exemple al voltant d’un boli). Es pot comprimir més.

FELICITATS! Això que teniu a les mans representa el nostre model de cromosoma. DIBUIXEU-LO

a) Què representa el clip que heu posat per mantenir unides les dues dobles hèlix?

b) Per què creieu que era necessari que els dos membres de la parella es posessin d’acord per marcar els mateixos

trams de cinta.

c) Què representa l’altre construcció que ha fet l’altra parella del vostre grup?

d) Per què crieu que els 4 membres del grup teníeu els fils de coure de la mateixa longitud, i diferent de la dels

altres grups?


5

1.6. LA FOTO DELS TEUS CROMOSOMES. EL CARIOTIP

Quan la cèl·lula s’ha de dividir cada molècula d’ADN es duplica i a continuació s’enrotlla sobre si mateixa fins a

adoptar una forma de bastó. Un cromosoma és la forma condensada que pren l’ADN quan es produeix la divisió

d’una cèl·lula.

Cada espècie es caracteritza per un nombre determinat de cromosomes (dotació cromosòmica). Els cromosomes es

poden aparellar perquè són iguals en forma de dos en dos. Als cromosomes de cada parella se’ls anomena

cromosomes homòlegs (un prové de la mare i l’altre del pare). Aquests cromosomes tenen informació pels mateixos

caràcters hereditaris.

La imatge dels cromosomes ordenats d’una espècie s’anomena cariotip. La tècnica per obtenir-lo és la següent:


6

A).Aquí tenim un cariotip humà

a) Quants cromosomes hi ha?

b) De quantes molècules d’ADN consta cadascun d’aquests cromosomes (d’una o de dues?

c) Quina és la dotació cromosòmica de la nostra espècie?

d) Quins criteris creieu que es fan servir a l’hora d’ordenar els cromosomes en un cariotip?


7

B). Fem un cariotip

Ara us toca a vosaltres fer un cariotip, en aquest cas, un cariotip de mosca, ja que té pocs cromosomes i no es farà

tan llarga la feina. A continuació teniu la fotografia d’una preparació microscòpica dels seus cromosomes

a) Poseu un paper vegetal damunt la fotografia i resseguiu tots els cromosomes.

b) Retalleu els cromosomes, ordeneu-los per parelles i poseu-hi els números corresponents.

c) Compareu el cariotip obtingut amb el cariotip humà.


8

2. PER A QUÈ LI SERVEIX L’ADN A L’ORGANISME?

2.1.SOM PROTEÏNES

En el nostre cos hi ha milers de proteïnes. Totes són cadenes d’un components anomenats aminoàcids. Hi

ha 20 AA diferents. Cada proteïna és una seqüència d’AA (tipus i ordre).

Observeu la següent il·lustració i feu una classificació de les proteïnes presents segons participin en

construcció d’estructures o en regulació de processos. Després expliqueu el títol “Som proteïnes”


9

2.2. COM ES TRADUEIX LA INFORMACIÓ DE L’ADN EN PROTEÏNES?

Les proteïnes són les responsables de les característiques d’un individu. Així, si un nen, una granota i una

tomaquera són diferents és perquè les seves proteïnes són diferents; i si en Pere i el Xavier són diferents,

és per la mateixa raó. Com una molècula de’ADN, amb només 4 components diferents (A,T,C,G) pot portar

informació per a la fabricació de milers de proteïnes diferents (formades per la combinació de 20 AA)?

� En l’ADN d’un individu hi ha seqüències de nucleòtids que porten informació per a fabricar proteïnes.

� Cadascuna d’aquestes seqüències d’ADN que porta informació per a fabricar una proteïna s’anomena

GEN. 1 GEN 1 PROTEÏNA

� La seqüència de nucleòtids de cada gen determina quina és la seqüència d’aminoàcids de la proteïna.

-Calculeu quants aminoàcids tindrà una proteïna que ve codificada per un gen de 369 nucleòtids. Raonar.


10

Al llarg de la segona meitat del segle XX, els científics van anar esbrinant quin era el codi mitjançant el qual

cada combinació de 3 nucleòtids es podia traduir en un aminoàcid determinat. Això és el que van esbrinar:


11

A partir de la informació anterior, escriviu sobre l’esquema següent quina és la seqüència d’aminoàcids

que ve codificada per aquest gen.


12


13

CONSTRUIR UNA PROTEINA

http://learn.genetics.utah.edu/es/units/basics/transcribe/TranscribeTranslate_espanol.swf


14

3. PER QUÈ L’ADN ÉS IGUAL EN TOTES LES CÈL·LULES D’UN INDIVIDU?

3.1. EL CICLE CEL·LULAR

Totes les cèl·lules d’una persona tenen ADN. Però, com és que aquest ADN és igual en cadascuna de les

cèl·lules d’un individu?

Nosaltres som pluricel·lulars però ens hem format a partir de divisions d’una única cèl·lula (el zigot)

resultat de la fecundació.

Anomenem cicle cel·lular al conjunt de fases de la vida d’una cèl·lula, des que es forma fins que es divideix en dues cèl·lules filles.

En el cicle es reconeixen dues etapes: la interfase, quan la cèl·lula duplica el seu ADN, i la mitosi, quan distribueix aquest ADN entre les cèl·lules filles (que seran idèntiques entre si i idèntiques a la cèl·lula mare.

Sabem que cada cèl·lula del nostre cos conté 46 cromosomes. Quan una cèl·lula es divideix, cada cèl·lula filla rep una còpia de cada un dels 46 cromosomes.

Gràcies al cicle cel·lular podem renovar les nostres cèl·lules (joves per velles) i créixer.

a) Una cèl·lula del nostre cos té 46 cromosomes. Després de tres cicles cèl·lulars en quantes cèl·lules s’ha

convertit?

b) Expliqueu quina és la causa del vostre creixement. Són més grans les cèl·lules? O augmenta el nombre?

c) Per què creieu que la majoria de cèl·lules d’un organisme pluricel·lular s’han de dividir en un moment o

un altre?


15

3.2 UN MODEL DE MITOSI

Hem vist que, gràcies a la mitosi, les cèl·lules filles reben una còpia exacta del joc de cromosomes de la

cèl·lula mare, per tant totes les cèl·lules d’un organisme tenen el mateix ADN.

Anem a representar-ho d’una manera una mica particular.

Imaginem que la cèl·lula té només 6 cromosomes, i els representem mitjançant dues culleres, dues forquilles i dos ganivets de plàstic, de diferents colors. En realitat abans d’iniciar-se la mitosi, durant la interfase, cada cromosoma ja s’ha duplicat. Seguint amb la mateixa representació, les il·lustracions mostren les diferents fases de la mitosi. Observeu-les i expliqueu que passa en cadascuna d’elles.


16

3.3. ANEM A LA REALITAT: LA MITOSI

L’esquema següent és una representació més real de la mitosi. Observa’l i explica què passa

Entreu a l’adreça electrónica www.cellsalive.com/mitosi.htm i al menú de l’esquerra trieu l’opció mitosi

per tal de veure l’animació.


17

4. PER QUÈ L’ADN DE CADA PERSONA ÉS DIFERENT?

4.1. L’ADN DE CADA PERSONA ÉS DIFERENT

A més de les posibles mutacions, la principal raó és la reproducció sexual, en particular la formació de les

cèl·lules sexuals, òvuls i espermatozoids. Aquestes cèl·lules es formen per un procès diferent a la mitosi, la

meiosi, mitjançant el qual a partir d’una cèl·lula mare s’obtenen dues cèl·lules filles amb la meitat de

cromosomes, de forma que amb la fecundació es recupera el nombre de cromosomes de l’espècie.

Observeu i comenteu les fases de la meiosi amb l’ajut de la professora.


18

4.2. L’EMPREMTA GENÈTICA

a) Definiu la paraula tándem

b) Quina diferencia hi ha entre un gen i un STR?

c) Definiu amb paraules vostres què és un marcador.

d) Què és l’empremta genética?

BASES DE LA GENÈTICA QUÈ HEM APRÈS FINS ARA? BG4t

19

BASES DE LA GENÈTICA BG4t

20

5. COM ES FAN LES PROVES D’ADN PER IDENTIFICAR PERSONES?


21


22


23

ACTIVITATS BIOTECNOLOGIA


24

ACTIVITATS REPÀS


25


26

Download - 4tBG_BASES GENÈTICA 1

Top Related