3.- ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT (I).La diversitat de situacions, la importància del petroli i el seu control

i les lluites religioses faran del Pròxim Orient un polvorí fins a l’actualitat

Des del 1917 (Declaració Balfour) milers de jueus s’intal·len a Palestina (sionisme)

Foreign Office, 2 de novembre del 1917.Estimat Lord Rothschild:Tinc el plaer de dirigir-li, en nom del Govern de Sa Majestat, la següentdeclaració de simpatia vers les aspiracions dels jueus sionistes, que haestat sotmesa al Gabinet i aprovada per ell.“El Govern de Sa Majestat contempla favorablement l’establiment aPalestina d’una llar nacional per al poble jueu i farà ús dels seus millorsesforços per facilitar la realització d’aquest objectiu, quedant ben entèsque no es farà res que puga perjudicar els drets civils i religiosos de lescomunitats no jueves existents a Palestina ni els drets i l’estatut políticde què gaudeixen els jueus en qualsevol altre país.”Li quedaré agraït si poguera posar aquesta declaració en coneixementde la Federació Sionista.Sincerament seu,Arthur James Balfour.

A la fi de la IIª G.M. els jueus pressionen Gran Bretanya econòmicament i amb atemptats per a que descolonitze la zona i cree un Estat jueu (Israel)

1948: Gran Bretanya se’n va i Ben Gurion proclama l’Estat d’Israelen terres palestines, estat que no serà reconegut pels veïns àrabs

“(...) El 29 de novembre del 1947, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució proclamant l’establiment de l’Estat jueu en Eretz-Israel; l’Assemblea General sol·licitava l’adopció pelsHabitants d’Eretz-Israel de totes les mesures necessàries per a l’execució d’aquesta resolució. El reconeixementdel dret del poble jueu a establir-se en el seu Estat, fer per les Nacions Unides, és irrevocable.El dret és el dret natural del poble jueu a ser amo del seu propi destí, com totes les nacions, en el seu propiEstat sobirà.En conformitat, nosaltres, membres del Consell del Poble, representants de la comunitat jueva d’Eretz-Israeli del Moviment Sionista estem ací reunits en el dia final del mandat britànic sobre Eretz-Israel i, en virtut delnostre dret natural i històric i la força legal de la resolució de l’Assemblea General de les Nacions Unides perla present declarem l’establiment de l’Estat Jueu en Eretz-Israel, que serà conegut com Estat d’Israel.Declarem que, amb efecte des del moment de la fi del Mandat, que serà aquesta nit, vespra del Sabat, el 6 Iyar 5708 (15 de maig del 1948), abans de l’establiment de les autoritats de l’Estat regularment elegides d’acord ambla Constitució que haurà d’adoptar-se per l’Assemblea Constituent elegida no més tard de l’1 d’octubre del 1948,el Consell del Poble actuarà com a Consell Provisional de l’Estat i el seu òrgan executiu, l’Administració delPoble serà el Govern Provisional de l’Estat Jueu, anomenat Israel.(...) Apel·lem a tot el poble jueu de la Diàspora per a que col·labore junt amb els jueus d’Eretz-Israel en la tascad’immigració i de construcció i per a que estiguen units a ells en la gran lluita per la realització del somni delstemps de la redempció d’Israel.Posant la nostra confiança en el Totpoderós signem aquesta declaració en aquesta sessió del Consell d’Estatprovisional en la terra de la nostra llar, en la ciutat de Tel-Aviv, en vespres del Sabat del dia 5 d’Iyar 5708 (14 de maig del 1948).

Israel expulsa els musulmans dels seus territoris i els reclou en camps de refugiats

La Lliga Àrab ataca Israel i esclata la Iª Guerra arabo-israeliana (1948-49)

Israel rebutja l’atac i amplia els seus territoris, ocupant el nord i el Negueb

3.- ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT (II).

Conseqüènciesde la Iª guerra

Nasser proclama la república d’Egipte i, en 1956, nacionalitzael canal de Suez

França i Gran Bretanya ocupen el canal i Israel ocupa el Sinaí

L’URSS amenaça d’intervindre i francesos i britànics es retiren

Es forma un moviment panarabista de cooperació i ajuda entre els països islàmics

Comença un llarg conflicte a Iran entre els islamistes, partidarisde nacionalitzar la riquesa, i el govern prooccidental del Xa

IIª Guerraarabo-israeliana

(1956)

Aprofitant el conflicte a Egipte, Israel envaeix el Sinaí

Els àrabs creen l’OAP (1964), liderada per Arafat i recolzadaper l’URSS, front a Israel, recolzada pels Estats Units

IIIª Guerra arabo-israeliana o Guerra dels Sis Dies (1967): l’exèrcit d’Israel ocupaBetlem, Jerusalem, Jericó, Tiran i els alts del Golan, derrotant tots els seus veïns

3.- ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT (III)

IV Guerra arabo-israeliana o del

Yom Kippur (1973)

Egipte proposaun acord a Israel

Israel el rebutja

Egipte i Síria ataquenIsrael sense èxit

Els països àrabs enceten una guerra econòmica: es neguen a vendre petroli als aliats d’Israel i disminueixen la producció

El preu del petroli es multiplica per deu (crisi mundial)

Situacióactual

Més de 300.000 refugiats palestins fora del país

L’exèrcit d’Israel actua impunement (assassinats sense judici previ) als territoris de Gaza i Cisjordània

Els palestins han optat per la intifada, l’acció directa i el terrorisme

Després de diverses negociacions de pau, l’actual “Fulla de Ruta” preveu la tornada de Gaza i Cisjordània a Palestina i la proclamació

d’un Estat palestí a canvi de la pauLa victòria de Hamàs (radicals) a les eleccions palestines ha paralitzat

el procés de pau: EUA ha potenciat un colp d’estat d’Al-Fatah aCisjordània i el govern de Hamàs s’ha refugiat a Gaza (divisió palestina)