Transcript
Page 1: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

1.EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Page 2: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

L’Europa del segle XVIII

A principis de segle la major part d’Europa era sota l’Antic Règim. Aquest es basava en:

L’economia agrària de tipus senyorial

L’absolutisme monàrquic

La societat estamental

Page 3: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Una agricultura senyorial

L’agricultura era l’activitat principal. Era una agricultura de subsistència, basada en 4 característiques principals:

- La rotació triennal i el guaret. - Els rendiments eren molt baixos i s’orientaven a l’autoconsum. - No hi havia especialització. - Els intercanvis eren escassos i es feien en mercats locals o regionals.

Les collites marcaven el ritme d’una economia colpejada periòdicament per les crisis de subsistència, que eren:

Períodes d’escassetat d’aliments i de puges de preus. Generaven fam i misèria, i, sovint, revoltes populars.

La terra pertanyia als nobles i al clergat, les grans propietats dels quals es transmetien de generació en generació. La majoria de la població eren

pagesos, sotmesos a un règim senyorial, que treballaven les terres dels seus senyors a canvi de pagar impostos.

Page 4: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Una monarquia absoluta

Poder il·limitat dels reis: Monarquia de dret diví . dictaven lleis . dirigien el govern Havien rebut el poder de Déu . administraven justícia Només a Ell li retrien comptes

Els reis acabaren amb el poder dels nobles, esclafant-ne les revoltes: la Fronda a França, sufocada per Lluís XIV

Els monarques imposaven el seu poder amb:

Funcionaris

Cos diplomàtic

Exèrcits permanents

Els reis establiren les seves corts en capitals (ciutats fixes) i deixaven, sovint, el govern en mans de privats.

Page 5: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
Page 6: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

El rei i els diners: Maneres d'obtenir diners els reis

Recaptant impostos

Comerç internacional

Amb funcionaris a tot el país

Cobrant impostos sobre les mercaderies que entraven i sortien del país

Page 7: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Les grans rutes dels comerç internacional (eren marítimes)

• La de les Índies occidentals: Europa amb Amèrica

• La de les Índies orientals: D’Àsia (espècies), vorejant Àfrica fins a Europa

Page 8: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

c) Comerç triangular: entre Europa, el golf de Guinea i Amèrica

Page 9: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La barbàrie del comerç d’esclaus

Page 10: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
Page 11: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

d) Préstecs dels banquers. Endeutament de la hisenda reial

c) Concessió de patents de cors: autorització del rei als corsaris a assaltar naus enemigues

Page 12: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Atacs dels corsaris a l’imperi espanyol

Page 13: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La societat estamental

Una societat desigual: Desigualtat civil, basada en:

La divisió en dos grups ben diferenciats: els privilegiats (noblesa i clergat) i els no privilegiats (l’estat popular o tercer estat).

Era una societat tancada, que vol dir que les persones pertanyien a un estament per naixement, sent pràcticament impossible l’ascens social.

Page 14: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Els privilegiats

La noblesa:Vivia de les rendes de les terres. Gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i fiscals.

El clero:Vivia també de les rendes de les seves terres i del delme. L’alt clergat gaudia de luxes i privilegis com la noblesa, mentre que el baix clergat portava una vida modesta.

Page 15: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Els no privilegiats

L’estat popular:Era entre el 90% i 95% de la població. Agrupava persones molt diferents, tant econòmica com socialment. Estaven units per la seva oposició als privilegis i al règim senyorial. Reivindicaven la igualtat civil.

Estava format per tres grups:

La burgesia:Incloïa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup més actiu econòmicament, la seva riquesa havia augmentat al segle XVIII. Malgrat això estava marginada dels cercles de poder i aspirava a deixar d’estar-ho.

Les classes populars urbanes:Agrupaven els treballadors manuals de les ciutats (petits artesans, servents, soldats, obrers de les manufactures...)

Els pagesos:Eren el grup més nombrós. Les seves condicions de vida eren molt dures, pagaven impostos als privilegiats, al clergat...

Page 16: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

El pensament il·lustrat

És un moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat a Europa al segle XVIII, que qüestionà tots el principis de l’A.R.

Els precedents foren: John Locke i Isaac Newton.Què caracteritzà el seu pensament?

Sir Isaac Newton pintatper G. Kneller el 1689

Característiques de la Il·lustració són:

- Fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com a únic mitjà per entendre el món. -Rebuig a l’autoritat, la tradició, la revelació...-El coneixement era la base de la felicitat, per tant l’educació i el progrés eren bàsics.-Defensen la tolerància i critiquen la intolerància religiosa.

J. Locke, (1632-1704)

Page 18: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Cal destacar

Voltaire Llibertat de pensament i tolerància religiosa. Parlament que limités el poder del rei i sistema fiscal just.

Montesquieu Divisió de poders, “L’esperit de les lleis”, 1748.

Crea les bases del liberalisme polític

Rousseau ”Contracte social” (pacte entre els ciutadans).Sobirania nacional.L’home és lliure en la natura i esclau en la societat (corrompre)

Montesquieu VoltaireRousseau

El pensament polític il·lustrat

Page 19: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

El pensament econòmic il·lustrat

•Es concreta en dos nous corrents: la fisiocràcia i el liberalisme, que entren en col·lisió amb la tendència imperant del moment, el mercantilisme. (acumulació metalls preciosos i comerç com activitat principal)

Fisiocràcia Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. També defensaven la propiett privada i la llibertat de comerç. El seu principal teòric és Quesnay.

LiberalismePer als seus defensors, la riquesa de l’Estat no rau ni en l’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament en l’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad. L’Estat no ha d’intervenir en l’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith..

Page 20: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

L’Enciclopèdia

Diderot i D’Alembert posaren en marxa el projecte de publicar una gran obra que reunís tots els coneixements de l’època, basats en l’estudi de la natura i la raó. Es començà a publicar el 1751, comprenia 35 volums i hi col·laboraren els principals escriptors il·lustrats.Va tenir molt èxit, contribuí a difondre les idees de la Il·lustració, la proliferació de salons i acadèmies.

Jean Le Rond d'Alembert Denis Diderot

Page 21: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La fallida de l’absolutisme

A finals del segle XVII a Holanda i Anglaterra es van produir transformacions polítiques que limitaren el poder de la monarquia absoluta. A molts països, les idees de la Il·lustració donaren lloc a una sèrie de reformes fetes des del poder conegudes com Despotisme Il·lustrat.

http://ca.wikilingue.com/es/Revoluci%C3%B3_anglesa

Les revolucions angleses

Des de l’Edat Mitjana, 2 cambres al Parlament anglès:

La Cambra dels LordsDels nobles i clergues

La Cambra dels ComunsDels burgesos

Els Stuart, al segle XVII, intentaren governar sense el control del Parlament. Guerra civil defensors del Parlament i defensor de la monarquia absoluta. El 1649 fou executat el rei Carles I. Es proclamà la República. Oliver Cromwell la transformà en una dictadura militar. Quan va morir, el 1660, el Parlament restablí la monarquia.

Page 22: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Carles II, el nou rei, va haver d’acceptar el control del Parlament. Aquest votà el 1679 el Haveas corpus, que garantia les llibertats individuals i impedia les detencions arbitràries del poder.

El 1689 una segona revolució acabà amb la monarquia absoluta dels Stuart. El Parlament oferí la corona a Guillem d’Orange, el qual jurà la Declaració de Drets (Bill of Rights) que limitava els seus poders.

Anglaterra va ser el primer país amb una monarquia amb poder limitat. Els tres poders estaven separats. Aquesta monarquia fou l’exemple a seguir pels filòsofs francesos de la Il·lustració.

Page 23: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

El Despotisme Il·lustrat

La majoria de reis europeus seguien sent absoluts. Alguns però intentaren fer compatible el principi d’autoritat de l’absolutisme amb les noves idees de progrés. D’aquests monarques destacaren: Frederic II de Prússsia M. Teresa d’Àustria Caterina de Rússia Carles III d’Espanya

Els dèspotes il·lustrats i els seus ministres van ...promoure un cert reformisme per actuar a favor del poble, tot i mantenint el seu poder intacte. “Tot per al poble, però sense el poble”.

La seva política reformista es caracteritzà per...

1. La racionalització de l’administració de l’Estat2. La reforma de l’ensenyament3. La modernització de l’agricultura4. El desenvolupament de les manufactures5. La liberalització parcial de la producció i el comerç

Amb quines contradiccions es trobaren totes aquestes reformes?

Page 24: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La revolució americana

- 1783

Llibertat d’expressió, de premsa, de religió...

Divisió de podersRepública

Federació d’Estats

Constitució

Els principals fets

- 4 juliol de 1776

Al segle XVIII les 13 colònies britàniques d’Amèrica del Nord

Insurrecció colonial

Declaració de la Independència

L’absolutisme de Jordi III

provoquen

A causa de

Revolució liberalQue es converteix

L’abús dels impostos ànglesos

Poca llibertat política

Derrota anglesa de Yorktown (Pau de Versalles)

- 1787, construcció d’un Estat liberal

Declaració de drets

Declaració de la Independència

G. Washington

Page 25: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La Revolució Americana: Naixement dels EE.UU.

Tretze colònies britàniques des s. XVII

Població indígena eliminada o expulsada cap a l’interior del continent.

Colons anglesos i d’altres països europeus s’hi havien anat establint.

Al segle XVIII es deterioraren les relacions amb el govern anglès.

Els colons consideraven un abús de Gran Bretanya:

-Creixent nombre d’impostos-Monopoli comercial britànic

S’estengueren les idees liberals.

Page 26: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

De les tretze colònies, les 8 del nord basaven l’economia en la indústria i elcomerç, en canvi les 5 del sud es basaven en l’agricultura i la mà d’obra esclava.

No tenien autonomia política, es governaven des de la metròpoli. Més que el rei, Jordi III, qui tenia realment poder eren els governadors britànics. Tampoc tenien representació al parlament, cosa que generava malestar entre els colons.

Jordi III

Page 27: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

G. Washington

Els impostos de la corona anaren en augment, fins que l’anomenat impost delte (1773) provocà una violenta reacció dels colons al port de Bosto (imatge esquerra).La reacció anglesa fou endurir les mesures,com tancar el port de Boston.

El 1776 esclatà la revolució americana. El 4 de juliol, un grup de representants delsColons signà a Filadèlfia la “DeclaracióD’Independència dels Estats Units d’Amèrica”

Anglaterra començà la guerra per mantenir elseu domini. Al front dels colons s’hi posà:

Page 28: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Els colons varen rebre l’ajut de França, Espanya i Holanda, rivals d’Anglaterra, i aviat començaren a guanyar batalles, com aquesta on Washington s’imposa sobre els anglesos.

Page 29: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Els colons varen derrotar als anglesos a Saratoga, el 1777 (1a victòria)

La guerra va durar 5 anys, fins que els britànics foren definitivament derrotats a Yorktown, el 1781.

A la Pau signada a Versalles, Anglaterra hagué d’acceptar la independència dels EE.UU.

Page 30: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

El nou estat s’organitzà segons els principis liberals. Es redactà una Constitució el 1787, en la qual s’adopta la república federal (cada estat tégovern, parlament i lleis pròpies) com a forma de govern.Aquesta es basa: - Separació de poders - Sobirania nacional - Igualtat davant la llei - Reconeixement de drets i llibertats individuals

El primer president fou George Washington.

Fragment de la Constitució americana Capitoli, seu del Congrés

Page 31: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

L’arribada dels Borbó al tro espanyol

La Guerra de Successió (1702-1713)

1700: 1 novembre, mor Carles II, sense fills (darrer rei casa d’Àustria)En el seu testament deixà el tro a Felip V, net de Lluís XIV de França.L’arxiduc Carles, fill de l’emperador d’Àustria, no acceptà el testament.A Europa es formen 2 bàndols:

Partidaris de Felip V Partidaris de l’arxiduc Carles(Borbons) (Àustries) França ÀustriaCastella Anglaterra Holanda Dinamarca Portugal Saboia Corona d’Aragó

Felip V Arxiduc Carles

Page 32: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Els ascendents dels dos candidats:

Page 33: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La Guerra de Successió (1702-1713)

La Corona d’Aragó es posà del costat de l’Arxiduc Carles d’Àustria, el quales comprometé a respectar-ne lleis i institucions (1705). Aquest desembarcàa Barcelona on fou aclamat com a Carles III.València i Aragó foren recuperades per les tropes borbòniques després de labatalla d’Almansa (1707). Felip V abolí les lleis i institucions de València iAragó mitjançant els Decrets de Nova Planta.

Page 34: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La Guerra de Successió

La guerra anava pitjor per França fora d’Europa, on perdien les batalles.El 1711 mor l’emperador d’Àustria Josep I, i el seu successor era l’ArxiducCarles. Això canvià la situació, i els països europeus que li donaven suport acceleraren el procés de pau. La Pau d’Utrecht (ciutat holandesa) i Rastadt(Alemanya) foren en realitat una sèrie de tractats unilaterals signats pelspaïsos bel·ligerants. Els acords més destacats foren:

- Gran Bretanya conservaria Gibraltar i Menorca, ocupades durant la guerra i territoris i beneficis comercials a Amèrica. - Felip V és reconegut rei d’Espanya i les possessions americanes. - Espanya perd els territoris que encara dominava a Europa (Països Baixos, Nàpols...)

Page 35: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim
Page 36: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

L’11 de setembre (1714)Els catalans decidiren continuar lluitant contra les tropes borbòniques.

La Junta de Braços va acordar la resistència, sota la direcció del general Villarroel i el conseller Rafael Casanova. Però només dues places fortes podrien resistir durant alguns mesos el setge: Barcelona i Cardona.

La capital del Principat va ser assetjada per uns 40.000 homes, castellans i francesos. La Coronela, o milícia urbana, es va encarregar d'organitzar la resistència, sota les ordres del Consell de Cent; i els gremis es feren càrrec d'una part de la muralla cadascun. D'altra banda, en diverses comarques es van emprendre accions de guerrilla. En total, les tropes defensores de la ciutat eren formades per 5.300 homes.

La resistència de Barcelona va durar tretze mesos i va provocar l'admiració d'una bona part de l'opinió pública europea.

La Junta de Govern de Barcelona l’11 de setembre

Page 37: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000 soldats van iniciar l'assalt a la ciutat, a través de set bretxes de la muralla obertes per l'artilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc de Berwick, cap de l'exèrcit atacant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular, després d'haver pactat amb el duc de Berwick la rendició sense represàlies. Res d'això no fou respectat.

Page 38: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

Els Decrets de Nova Planta són tres decrets signats per Felip V després que les seves tropes ocupessin militarment, en la Guerra de Successió, els diferents regnes i territoris de la Corona d'Aragó. Es promulgaren en les

dates següents:

1.Regne de València i d’Aragó: 29 juny de 1707 2.Mallorca, Eivissa i Formentera: 28 novembre de 1715

3.Principat de Catalunya: 16 gener de 1716

Constitucions i drets abolits

Nova llei

Page 39: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

La repressió

La repressió de Felip V a Catalunya fou molt dura. Van haver-hi moltes execucions i empresonaments. Cas a destacar el del general J. Moragues.

S’aboliren, amb els Decrets de Nova Planta les lleis i institucions catalanes (Generalitat, Corts, Consell de Cent), reemplaçades per lleis castellanes i franceses, de caire absolutista i centralitzador.

S’imposà un nou impost, el “cadastre”, que multiplicà per 6 la pressió fiscal. Es mantingué un exèrcit de 35.000 homes a Catalunya.

Es prohibí l’ús del català en tasques de govern i justícia, en l’ensenyament...

L’única llengua oficial fou el castellà.

La monarquia hispànica es convertí en unEstat absolutista i centralitzat del tot.

Josep Moragues

Page 40: 1.El segle XVIII: la crisi de l'Antic Règim

El creixement econòmic i el reformisme il·lustrat

El creixement econòmic de Catalunya

El S. XVIII fou una etapa de creixement econòmic i demogràfic per a Catalunya. Explica que el va caracteritzar.

Entre 1717 i 1797 la població es va doblar, fins gairebé el milió d’habitants.Catalunya no havia patit de forma tan greu els efectes de la crisi del XVII com Castella. Les reformes fiscals dels Borbó van beneficiar Catalunya. L’agricultura es modernitzà i s’especialitzà (viticultura) augmentant els rendiments... Els censos emfitèutics, contractes agraris estables, estimulaven als pagesos a millorar... Creixement de les manufactures cotoneres (indianes).La liberalització del comerç...


Top Related