Download - 13003 DOC ESQUELET PE - Ajuntament d'Amposta · de planta baixa i planta pis. ... S’executarà les parets de la caixa de l’ascensor amb formigó acabat vist i es construirà la

Aprovaci Provisional

PROJECTE D'EXECUCICONDICIONAMENT INTERIOR

EDIFICI ANTIC ESCORXADOR AMPOSTA

Amposta, mar de 2014Aprovaci Inicial Aprovaci Definitiva

Departament d'Obres i Urbanisme

AJUNTAMENT D'AMPOSTA

13_003_PEExemplar 00

00.INDEX

CONDICIONAMENT INTERIOR DE LEDIFICI DE LANTIC ESCORXADOR. AMPOSTA

NDEX 01 MEMRIA

01.01 Memria descriptiva 01.02 Memria constructiva 01.03 Compliment del CTE 01.04 Annexes.

01.04.01 Decret 201/1994 Gesti de residus a la construcci. 01.04.02 Decret 375/88 Control de qualitat. 01.04.03 Llei 29/91 Accessibilitat i supressi de barreres arquitectniques. 01.04.04 Instruccions ds i manteniment. 01.04.05 Estudi seguretat i salut. 01.04.06 Clcul estructural.

02. AMIDAMENTS

03. PRESSUPOST 03 01 Quadre de Preus nm. 1 03.02 Quadre de Preus nm. 2 03.03 Pressupost 03.04 Resum Pressupost parcial 03.05 Resum Pressupost global

04. PLEC DE CONDICIONS

04.01 Plec de clusules administratives. 04.02 Plec de condicions particulars.

04.02.01 Plec de condicions tcniques. 04.02.02 Normativa dobligat compliment.

05. PLNOLS

I01. Fases de lobra 1/250 I02. Planta baixa estat actual 1/150 Enderrocs I03. Planta primera estat actual 1/150 Enderrocs I04. Vistes generals edifici P01.Planta baixa 1/150 Distribuci P02.Planta baixa 1/150 Cotes P03.Planta primera 1/150 Distribuci P04.Planta primera 1/150 Cotes P05. Passera 1/150 P06. Alat A-A 1/100


Secci B-B P07. Secci C-C 1/150 Secci D-D 1/100 E01. Fase 1 cos central Fonaments_mur ascensor 1/50 E02. Fase 1 cos central Llosa 1/50 E03. Fase 1 cos central Forjat 1/50 E04. Fase 1 cos central Escala 1 i escala 2 1/50 E05. Fase 1 cos central Passera de servei 1/50 E06. Fase 2 ala curta Prtic paret cuina 1/50 E07. Fase 4 magatzem Fonaments 1/50 E08. Fase 4 magatzem Forjat 1/50

01. MEMRIA

01.01. MEMRIA DESCRIPTIVA


1

MEMRIA DESCRIPTIVA 01. GENERALITATS Lobjecte daquest document, es un recull de documentaci escrita, grfica i econmica, per tal destablir la proposta, justificar la intervenci, i descriure les obres en la edifici, amb la fi defectuar trmits administratius, com es en aquest cas, la sollicitud de subvencions. Aquest projecte es redactar complint les normes vigents aplicables dacord amb el Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE:24/3/71): Normas sobre Redaccin de Proyectos y Direccin de Obras de Edificacin. 1.1.- DESCRIPCIO GENERAL DE LEDIFICI. Es tracta defectuar el condicionament interior de ledifici Antic Escorxador Municipal dAmposta. Ledifici es troba emplaat dins una parcella dun superfcie aproximada de 2.574,00 m. situada en lAvinguda Sant Jaume, 42. Lesmentat edifici disposa dun cos central principal, i dues ales laterals, situades longitudinalment als extrems daquest cos principal. La part central daquest cos central disposa de doble espai, amb lo qual, exteriorment, disposa dun aspecte de planta baixa i planta pis. La resta de la edificaci es disposa en planta baixa. En dates anteriors es va realitzar una intervenci total en ledifici per tal de consolidar la estructura i rehabilitaci dels tancaments i faanes Es va realitzat interiorment en la coberta un allament trmic efectuat per la part interior una projecci descuma de poliuret. Tamb es va efectuar un recrescut amb formig de part del paviment de la zona central de ledifici. En la part exterior es va actuar en el sanejament de les faanes. La zona de la parcella confrontant amb ledifici principal i que dona laccs principal a travs de lAvinguda Sant Jaume, es va pavimentar, es va dotar de mobiliari urb, i es van incloure unes jardineres a nivell de terra, amb un aspecte de jard botnic on quedes representades les espcies mes representatives de la flora deltaica. Caracterstiques constructives. Tancaments estructurals realitzats amb totxo masss. Cobertes inclinades de teula sobres, encadellat cermic, travessers i llates de fusta, recolzats sobre cavalls dacer. Obertures practicables, efectuades amb fusteria dacer pintat am pintura de poliuret. Superfcies construdes. Cos Central- Planta Baixa 219,09 m Cos Central- Planta Primera 82,12 m Ala Curta - Planta Baixa 133,90 m Ala Llarga Planta Baixa 215,70.- m Superfcie construda total 648,70 m


2

1.2.- EMPLAAMENT Ledifici es troba situat en la zona Nord - Est del casc urb dAmposta. Coordenades UTM. X 296.050 Y 4.509.420.

-

1.3 QUALIFICACI URBANSTICA Segons Pla dOrdenaci Urbana Municipal dAmposta,el sl on est ubicat ledifici disposa de la clau urbanstica. Clau 3. Sistema dequipaments. 3i. Equipaments sense s especfic. Equipaments els quals no han sigut destinats a un s concret. Aquest s ser definit en el moment que es produeixin les necessitats socials que determinin la funci que ha doferir lequipament, destinant-ne a un del usos establerts en la normativa. 1.4.- PROMOTOR El promotor s lAjuntament dAmposta. 1.5.- BENS PROTEGITS AFECTATS Tal com podem apreciar al plnol dinformaci que es mostra, lmbit de projecte est catalogat com a b a protegir amb grau b, s a dir, b cultural dinters local, concretament des de lany 1993.


3

PART DEL PLNOL INFORMACI IN.07, PATRIMONI HISTRIC, ARTSTIC I ARQUITECTNIC.

MBIT PROJECTE Sadjunta informaci de la fitxa HA.b.014, Escorxador Municipal, del Catleg del Patrimoni histric, artstic i arquitectnic del POUM dAmposta.


4


5


6

2. DESCRIPCI DE LES OBRES 2.1.- JUSTIFICACI I DESCRIPCI GENERAL DE LA INTERVENCIO EN LEDIFICI La intervenci en ledifici, es justifica de la segent manera.

- La existncia dun edifici que donades les seves caracterstiques volumtriques, permet moltes alternatives, en quan a diversificaci i polivalncia dusos.

- La seva situaci, en una de les zones daccs a la ciutat, que serveix de porta dentrada a tot el territori deltaic

- El seu valor arquitectnic , donat que ledifici est incls en el catleg, histric, artstic i arquitectnica

- La seva correcta disposici, des de el punt de vista de laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques

- El poder aprofitar i finalitzar unes obres ja realitzades en un primera fase de rehabilitaci, que van deixar lexterior en bones condicions per poder efectuar el condicionament interior.

- El poder disposar dun edifici que malgrat estar situat dins la trama urbana, es disposa dins una parcella delimitada i tancada, que pot permetre en un futur, efectuar actuacions , com es la urbanitzaci de la part restant de parcella per tal de millorar el conjunt arquitectnic.

La intervenci en ledifici es projecta, a nivell de pressupost en 4 fases diferenciades, segons els usos que en un principi es voles establir. Fase 1- Zona Cos Central. ( Oficina de Turisme.) Aqueta zona central, que disposa de tres espais diferenciats ( Hall dentrada, Zona central i Serveis higinics), es vol dedicar a la ubicaci de la Oficina de Turisme Municipal dAmposta. En la entrada, en planta baixa, subicar la recepci, la sala dinformaci i atenci al pblic, despatx i office. En la zona central que serveix de distribudor a les ales laterals i als serveis, sinstallar lescala daccs a la planta primera on shabilitaran tres despatxos. Lescala projectada, efectuada amb estructura metllica envolta la caixa dascensor. A partir del replanell da nivell de planta primera, sexecuta una passera, sustentada per un pilar estructural, que a mode a doble espai, que dona accs a una escala de servei per a accedir al nivell superior, on existir un passads efectuat amb entramat metllic amb la nica funci del manteniment de les finestres de la part superior de ledifici. Aquest espai superior no te accessibilitat per al pblic en general i ser ds exclusiu del personal de manteniment acreditat. En la zona restant queden establers els serveis higinics Fase 2 Ala Curta. El dest funcional per a la Zona Ala Curta es la ubicaci dun set de cuina, per tal de poder oferir activitat relacionades amb la cuina e impartir classes docents. Lactivitat de la cuina, sestableix com un element molt important, si no el que mes, en el desenvolupament del turisme a les Terres de lEbre. Per tal de poder crear un zona amb doble capacitat funcional, i dotar de certa qualitat ambiental a lespai, sefectuar una obertura en una paret central. Es aquesta obertura es projecta un tancament de fusta a mode de tel, que anir mecanitzat, i que deixar separat la zona de cuina de la zona de sala-aula. Aquest tel no te la nica funci de deixar dos estances separades, sin que tamb esta pensat, per donar una funci visual quan estigui obert, creant una visi apasada, del set de cuina.


7

Fase 3 - Ala llarga Per aquest espai, per la seva disposici mes longitudinal, i mes gran, es pensa en un s de sala dexposicions. Es deixa un espai difan, correctament illuminat per poder-hi encabir exposicions de temes relacionats amb la cultura del Delta de lEbre. No queda descartat habilitar aquest espai per a que es puguin oferir conferncies o actes culturals. Fase 4 - Magatzem. Aquest espai es lnic espai de nova construcci, lligat conceptualment a zona de lala llarga. Es tracta defectuar un magatzem per a la guarda destris necessaris per a les exposicions o cadires necessries en el moment que es realitzin conferncies o actes culturals. Aquets magatzem ser accessible tant per linterior de la zona ala llarga, com des de lexterior.

2.2.- DESCRIPCI DE LES OBRES A REALITZAR. Les obres a realitzar queden detallades en els amidaments i pressupost, no obstant sefectua una descripci general i orientativa, de les mateixes per poder determinar una idea general, de labast de les mateixes. Fase 1- Zona Cos Central. ( Oficina de Turisme.) Es procedir a efectuar un canvi en la situaci de la porta dentrada en la crugia central, degut a que actualment es troba en el centre, i per motiu de configuraci interior de la distribuci,es desplaa al costat esquerre mirant la faana. En la planta baixa es mantindran les parets existents, efectuant un obertura per a la ubicaci del taulell dinformaci i atenci al pblic. Sexecutar una part de trespol, en la zona de planta primera i es realitzaran les parets amb mao calat de 10 cms. de gruix per a la formaci dels despatxos. Sexecutar les parets de la caixa de lascensor amb formig acabat vist i es construir la escala general que donar accs a la planta primera, juntament amb la passera que dona accs a la escala de manteniment i serveix per a recepci de la parada dascensor. Es revestiran tots els paraments amb trassdosat amb plaques transformades de guix laminat. Es revestiran tots els sostres amb plaques de fusta xapada llisa Es pavimentar amb un paviment de formig am fibres, amb acabat fratassat fi per tal de poder aplicar dues capes de resina sinttica. Es completaran els serveis higinics amb rajola cermica esmaltada brillant i sinstallaran tots els elements dequipament necessaris per al seu correcte funcionament. Les installacions que simplementaran en aquest espai consisteixen en la climatitzaci per fan-coils de les dependencies datenci al pblic i doficines tant en planta baixa com en primera planta. A mes, es renova tota la installaci elctrica i denllumenat amb lexecuci de lluminries tipus downlight i florescents, totes elles de baix consum i complint en tot moment amb la normativa vigent. Per altra banda es te previst la installaci dACS, telefonia i dalarma de seguretat, adequant aquestes dues ultimes a la tecnologia actual amb lobjectiu dequipar i unir ledifici amb la xarxa wifi existent amb la resta dedificis pblics. En aquesta fase es te previst la illuminaci exterior de les faanes de ledifici en lluminries tipus balisa ancorades al terreny. Sequipar tot lespai amb elements de protecci activa contra incendis segons el CTE SI.


8

Fase 2 Ala Curta. Es procedir efectuar la obertura del mur de separaci de la zona set de cuina i zona de sala-aula. Aquesta obertura sefectuar previ un estintolament estructural segons les directius de clcul. Es construir el set de cuina, amb un taulell central dacer inoxidable, amb sobre de cuina i campana devacuaci fums, sinstallar en tot els fons del set de cuina i els laterals un taulell en forma de U que es completar amb mduls de cuina baixos. En la zona de cuina sinstallar un cel ras registrable de plaques de guix de 60x60, i entramat ocult. Es revestiran tots els paraments amb trassdosat amb plaques transformades de guix laminat. Es revestiran tots els sostres amb plaques de fusta xapada llisa Es pavimentar amb un paviment de formig am fibres, amb acabat fratassat fi per tal de poder aplicar dues capes de resina sinttica. En aquesta zona es te previst la climatitzaci per conductes circulars vistos de xapa galvanitzada amb difusors cada 5 ms., tant dimpulsi com de retorn. La mquina es situar en la zona de lavabos amb lobjectiu devitar la transmissi de sorolls als espais interiors. Pel que fa a la installaci elctrica i lenllumenat es seguir amb la lnia i tipus de lluminries assenyalades a lapartat anterior. Sequipar tot lespai amb elements de protecci activa contra incendis segons el CTE SI. Fase 3 - Ala llarga En la zona de lala llarga, es procedir a efectuar lobertura en un extrem de la faana per a la connexi amb el magatzem de nova planta. Es revestiran tots els paraments amb trassdosat amb plaques transformades de guix laminat. Es revestiran tots els sostres amb plaques de fusta xapada llisa Es pavimentar amb un paviment de formig am fibres, amb acabat fratassat fi per tal de poder aplicar dues capes de resina sinttica. En aquesta zona es tindr especial cura, en el moment de realitzar les installacions denllumenat donat la seva importncia per ls de la sala. En tot cas, les installacions queden reflectides en lannex efectuat al respecte En aquesta zona es te previst la climatitzaci per conductes circulars vistos de xapa galvanitzada amb difusors cada 5 ms., tant dimpulsi com de retorn. La mquina es situar en la zona de lavabos amb lobjectiu devitar la transmissi de sorolls als espais interiors. Lenllumenat ser amb punts de llums de baix consum situats en carril electrificat a 12 volts. Aquestes lluminries es podran situar i ancorar en qualsevol punt del carril. Sequipar tot lespai amb elements de protecci activa contra incendis segons el CTE SI. Fase 4 - Magatzem. El magatzem es construir en lextrem de lala llarga, i disposat transversalment a la mateixa. Es disposaran 3 portes basculants de set metres per tal que quedi oberta la mxima llum possible en la faana principal i faciliti la entrada de material. Aquesta zona nomes sequipar amb la illuminaci a base de florescents de baix consum, tant la climatitzaci com les installacions de telefonia no sexecutaran. Sequipar tot lespai amb elements de protecci activa contra incendis segons el CTE SI. La distribuci final de les superfcies construdes un cop finalitzades les obres queda distribuda de la segent manera: Cos Central- Planta Baixa 219,09 m


9

Cos Central- Planta Primera 82,12 m

Ala Curta - Planta Baixa 133,90 m

Ala Llarga Planta Baixa 215,70 m

Magatzem 80,01 m

Superfcie construda total 730,82 m

3.INICI DE LES OBRES I TERMINI DEXECUCI

Data aproximada dinici de les obres. Setembre de 2014.

Data aproximada final de les obres. Maig de 2015.

Termini dexecuci: 9 mesos.

01.02. MEMRIA CONSTRUCTIVA


MEMRIA CONSTRUCTIVA 1 SUSTENTACI DE LEDIFICI Justificaci de les caracterstiques del sl i parmetres a considerar per al clcul de la part del sistema estructural corresponent a la cimentaci. 1.1.- BASES DE CLCUL. Mtode de clcul:

El dimensionat de seccions es realitza segons la Teoria dels Estats Lmits ltims (apartat 3.2.1 DB-SE) i dels Estats Lmits de Servei (apartat 3.2.2 DB-SE). El comportament de la cimentaci haur de comprovar-se en front a la capacitat portant (resistncia i estabilitat) i laptitud de servei.

Verificacions: Les verificacions dels Estats Lmits estan basades en ls dun model adequat per al sistema de cimentaci triat i el terreny de recolzament del mateix.

Accions: Sha considerat les accions que actuen sobre ledifici suportant segons el document DB-SE-AE i les accions geotcniques que transmeten o generen a travs del terreny en que es recolza segons el document DB-SE en els apartats (4.3 - 4.4 4.5).

1.2.-CAPACITAT PORTANT - ESTUDI GEOTCNIC. Donada lescassa entitat de lobra a realitzar, des de el punt de vista de la fonamentaci, sha optat per justificar el compliment del CTE segons lapartat 3.b de lart. 5.1 de la part I del CTE, que diu que, per a justificar que ledifici compleix amb les exigncies bsiques del CTE es pot optar per solucions alternatives, sempre que es justifiqui documentalment que ledifici compleix les condicions bsiques del CTE, perqu les seves prestacions sn, al menys, equivalents a les obtingudes per laplicaci dels DB. Dacord amb aquesta opci, sha realitzat una recopilaci dinformaci geotcnica, i es coneix el tipus de terreny. Es tracta de terreny granular, mescla de sorra i grava, denses, que segons la taula D.25 de lannex D del DB-SE permet tensions de 0,1 a 0,3 Mpa. Les tensions mximes degudes al pes dels elements constructius, no superen els 0,1 Mpa. s a dir que, per la poca entitat constructiva, les tensions sobre el terreny, son molt inferiors a la mnima admissible. De manera que, de conformitat amb el promotor, no es considera necessria la realitzaci de lestudi geotcnic. 2.- SISTEMA ESTRUCTURAL Aquest apartat estableix el programa de necessitats, les hiptesis de partida, les bases de clcul i procediments utilitzats per a calcular el sistema estructural, aix com, les caracterstiques dels materials que intervenen. Programa de necessitats:

Es tracta dunes reformes de lestructura dun edifici existent (antic escorxador) per a qu pugui ser utilitzat com a edifici polifuncional.


Hiptesis de partida:

El perode de servei previst s de 50 anys. Durant aquest perode el projecte, preveu per a ledifici el compliment ntegre, de larticle 10 del CTE part 1, tant pel que fa referncia a la resistncia i estabilitat (art.10.1) com per a laptitud de servei (art.10.2) i que la resposta estructural, dacord amb lEHE-08 (art.8.1), no sigui inferior a lefecte de les accions aplicades en els tres estats lmit, ltim, de servei i de durabilitat. Les accions que es consideren sn les indicades en el DB-SE-AE. Es tenen en compte les situacions de projecte definides a lart. 7 de lEHE-08 (persistents, transitries i accidentals). Les verificacions de capacitat portant i aptitud al servei es realitzen mitjanant coeficients parcials (apartat 4 CTE-SE). Es realitza la comprovaci de la resistncia al foc dacord amb el DB-SI-CTE, lart.5.1.1.2 de lEHE-08 i les recomanacions de lannex 6 de lEHE-08 per evitar un collapse prematur de lestructura. Per garantir la durabilitat es segueix lestratgia mnima definida a lart. 37.2 de lEHE-08. La classe dexposici general considerada, s la tipus I per als elements destructura protegits i la IIa per als elements estructurals sota la rasant i els fonaments.

Sistema estructural, materials:

Els fonaments nous seran sabates continues i sabates allades. Lestructura vertical estar formada per parets de crrega i pilars dacer. Els sostres nous seran unidireccionals amb biguetes dacer a lampliaci del forjat sl de la planta primera existent, i unidireccionals amb semibiga de formig i lloses massisses de formig armat. Les caracterstiques especfiques dels materials sindiquen als plnols.

Bases i procediments de clcul: Es realitza un clcul espacial en tres dimensions per mtodes matricials de rigidesa, formant les barres els elements que defineixen lestructura: pilars, bigues i biguetes. Sestableix la compatibilitat de deformaci en tots els nusos, considerant sis graus de llibertat i es crea la hiptesis dindeformabilitat del plnol de cada planta, per a simular el comportament del forjat, impedint els desplaaments relatius entre nusos del mateix. Als efectes dobtenci de sollicitacions i desplaaments, per a tots els estats de crrega es realitza un clcul esttic i es suposa un comportament lineal dels materials, per tant, un clcul en primer ordre.

01.03.COMPLIMENT DEL CODI TCNIC


COMPLIMENT DEL CODI TCNIC EDIFICIACI 3.1.- SEGURETAT ESTRUCTURAL DB-SE. Lestructura projectada compleix els Documents Bsics i normativa segents:

DB-SE Seguretat Estructural

DB-SE-AE Accions a ledificaci.

DB-SE-C Fonaments.

DB-SE-A Estructures dacer.

DB-SE-F Estructures de fbrica.

DB-SE-M Estructures de fusta.

NCSE Normativa de construcci sismoresistent.

EHE-08 Instrucci de formig estructural.

DB-SI 6 Seguretat en cas dincendi.

Resistncia al foc de lestructura.

3.1.1.- Anlisis estructural i del dimensionament. La comprovaci del comportament de lestructura en front a la capacitat portant (resistncia i estabilitat) i laptitud de servei, es realitza dacord amb lapartat 3 del DB-SE, verificant la no superaci dels estats lmits ltims i de servei amb la utilitzaci en el model de clcul de les variables bsiques definides a lapartat 3.3 del DB-SE.

Per la determinaci de les situacions de dimensionat es segueix lapartat 3.1 DB-SE. Les accions es determinen dacord amb el DB-SE-AE, amb els valors caracterstics indicats als apartats 2 i 3 del mateix DB i que figuren detallades a lannex de clcul. Els pesos propis considerats sn els que figuren a lannex C del DB-SE-AE. Les sobrecrregues ds es prenen de la taula 3.1 del mateix DB. Les accions del vent es deriven de les indicacions de lannex D de lanomenat DB. Les accions derivades de lempenta del terreny savaluen dacord amb el que estableix el DB-SE-C i figuren a lannex de clcul de lestructura. Dacord amb lapartat 4 del DB-SE-AE, les accions ssmiques es comproven amb la NCSE-02. En funci de la situaci del municipi lacceleraci ssmica bsica ab s de 0.04 g. (menor de 0,08 g). La classificaci de ledifici s dimportncia normal. Lestructura disposar darriostrament en les dues direccions i no es fonamenta sobre terrenys potencialment inestables, pel que no cal aplicar la norma al clcul de ledifici. Les accions degudes a lagressi trmica de lincendi sn les definides al DB-SI. Els materials i elements estructurals compleixen els requisits indicats a lannex SI-V1 per la disposici de les solucions estructurals i dels recobriments de protecci, per tant, no es necessria realitzar lanlisi estructural de les accions simultnies amb les dincendi. La definici geomtrica de lestructura sindica als plnols del projecte. Els valors caracterstics de les propietats del materials, sindiquen tamb als plnols. Els coeficients de seguretat considerats sn els duna situaci de control normal i figuren a lannex de clcul.


Pel que respecta a la durabilitat sutilitza el mtode implcit mitjanant mesures preventives (lestratgia de durabilitat definida a lart-37.2 de lEHE-08), dacord amb les caracterstiques dels materials i que figuren als detalls constructius. Model danlisis estructural: Per al clcul de lestructura sha utilitzat el programa CYPECAD, que t les segents caracterstiques: . Lanlisi de les sollicitacions es realitza mitjanant un clcul espacial en 3D, per mtodes matricials de rigidesa, formant les barres els elements que defineixen lestructura: pilars, jsseres, crcols, massissats i nervis. Sestableix la compatibilitat de deformacions en tots els nusos, considerant 6 graus de llibertat, i es crea la hiptesi dindeformabilitat del plnol de cada planta per a simular aix el comportament del forjat, impedint els desplaaments relatius entre nusos del mateix. Per tant, ledifici noms pot girar i desplaar-se en el seu conjunt. Quan en una mateixa planta existeixen zones independents es considera cadascuna daquestes com una planta en el seu conjunt. Per tant, les plantes es comporten com a plnols indeformables independents. . Les rigideses a flexi i torsi sobtenen de la secci bruta dels elements discretitzats rectangulars o en T. Es considera l'escursament per esfor axial en pilars afectat per un coeficient de rigidesa axial variable entre 1 i 99'99, per aix poder simular lefecte del procs constructiu de lestructura i la seva influncia en els desplaaments i esforos finals. Per a tots els estats de crrega es realitza el clcul esttic, suposant un comportament lineal dels materials, i sobt un clcul de primer ordre, de cara a lobtenci de desplaaments i esforos. Sadopten per tant les lleis de Hooke, Navier i Bernouilli en tots els casos. . A partir dels resultants del clcul per lordinador es modifiquen els armats de pilars, crcols i nervis a fi de simplificar i homogenetzar la collocaci darmadures a lobra.

. El clcul dels fonaments es realitza dacord amb la EHE, amb el mateix programa.

. El dimensionat de seccions es realitza segons la Teoria dels Estats Lmits ltims (apartat 3.2.1 DB-SE) i dels Estats Lmits de Servei (apartat 3.2.2 DB-SE).

3.1.2.- Verificacions. Es verifica el comportament de lestructura mitjanant coeficients parcials (apartat 4 DB-SE).

Capacitat portant.

ES REALITZA LA VERIFICACI DE LESTABILITAT COMPROVANT QUE ED,DST ED,STB, ESSENT, ED,DST EL VALOR DE CLCUL DE LEFECTE DE LES ACCIONS DESESTABILITZADORES I ED,STB EL VALOR DE CLCUL DE LEFECTE DE LES ACCIONS ESTABILITZADORES.


La verificaci de la resistncia de lestructura es fa mitjanant la comprovaci de que per a totes les situacions de dimensionament pertinents es compleix la condici Ed Rd, essent, Ed el valor de clcul de lefecte de les accions i Rd el valor de clcul de la resistncia corresponent. Els valors de clcul dels efectes de les accions persistents i transitries, es determinen mitjanant combinacions daccions, a partir de la frmula 4.3 de lapartat 4.2.2 del DB-SE, amb les accions que es detallen en lannex de clcul i les combinacions que figuren al mateix annex obtingudes a partir dels coeficients parcials de seguretat i coeficients de simultanetat, de les taules 4.1 i 4.2 del mateix apartat. El valor de clcul de les acciones de situaci extraordinria sobtenen de lexpressi 4.4 del mateix DB i els valors de clcul de les accions es consideren 0 o 1 si sn favorables o desfavorables respectivament.

Aptitud al servei. La verificaci del comportament adient de lestructura en relaci a les deformacions, vibracions o deteriorament, per a totes les situacions de dimensionat pertinents, es fa comprovant que lefecte de les accions no arribi al valor lmit admissible per a lanomenat efecte, dacord amb SE 4.3 segons el tipus dedifici i els elements implicats en la deformaci.

Quan es considera la integritat dels elements constructius o la compatibilitat entre la estructura i els elements constructius, una estructura horitzontal s prou rgida quan les deformacions acumulades dels elements des del moment de la posta en obra (fletxa activa) compleixen:

Sostre amb envans frgils o paviments rgids sense juntes L/500 L/1000 + 0.5 cm

Sostre amb envans ordinaris o paviments rgids amb juntes L/400 1 cm

Sostres sense envans L/300

Si el cantell del forjat compleix les limitacions de la taula 50.2.2.1.b de la EHE-08, no cal comprovar la fletxa. Per a les bigues, tampoc cal fer-ho si la relaci "Llum/cantell til" compleix les limitacions de la taula 50.2.2.1.a de la EHE-08.

Els desplaaments horitzontals sn inferiors als lmits establerts al 4.3.3.2 SE: - Desplom total: 1/500 de lalada total de ledifici. - Desplom local: 1/250 de lalada de la planta, en qualsevol planta. Quan es considera el confort dels usuaris o les vibracions de lestructura horitzontal, aquesta s prou rgida i per tant, compleix els lmits establerts a SE 4.3.4, quan considerant noms les accions de curta duraci, la fletxa relativa es menor de L/350. Quan es considera laspecte esttic o laspecte de lobra, lestructura horitzontal s prou rgida quan considerant qualsevol combinaci de les accions quasi permanents, la fletxa relativa es menor de L/300.

01.04 ANNEXES

01.04.01 GESTI DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCI

Obra:Situaci:Municipi :

Codificaci residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedrapl 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 0,00 0,00

totals d'excavaci 0,00 t 0,00 m3

no si

Pes/m2 Pes Volum aparent/m2

Volum aparent(tones/m2) (tones) (m

3/m2) (m3)

obra de fbrica 170102 0,542 12,510 0,512 6,950

formig 170101 0,084 0,000 0,062 0,000

petris 170107 0,052 2,929 0,082 2,070

metalls 170407 0,004 0,488 0,001 0,066

fustes 170201 0,023 0,000 0,066 0,000

vidre 170202 0,001 0,000 0,004 0,000

plstics 170203 0,004 0,000 0,004 0,000

guixos 170802 0,027 0,000 0,004 0,000

betums 170302 0,009 0,000 0,001 0,000

fibrociment 170605 0,010 0,000 0,018 0,000

- 0,000 - 0,000

................. 0,000 0,000 0,000 0,000

.................. 0,000 0,000 0,000 0,000

0,7556 15,93 t 0,7544 9,09 m3

Codificaci res Pes/m2

Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/20 (tones/m

2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execuci 0,0500 23,6436 0,0896 24,6581

obra de fbrica 170102 0,0150 10,0851 0,0407 11,2045formig 170101 0,0320 10,0383 0,0261 7,1714

petris 170107 0,0020 2,1638 0,0118 3,2485guixos 170802 0,0039 1,0811 0,0097 2,6759altres 0,0010 0,2753 0,0013 0,3579

embalatges 0,0380 1,1747 0,0285 7,8541

fustes 170201 0,0285 0,3323 0,0045 1,2388plstics 170203 0,0061 0,4350 0,0104 2,8493

paper i cartr 170904 0,0030 0,2285 0,0119 3,2705metalls 170407 0,0004 0,1789 0,0018 0,4955

totals de construcci 24,82 t 32,51 m3

- altres---

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

i A

mp

liaci

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tc

nica

. Col

legi

dA

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a f

ebre

r de

2011

. V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ci

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

IDENTIFICACI DE L'EDIFICI

Els materials d'excavaci que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seunou s pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistirterres reutilitzades i terres portades a abocador

totals d'enderroc

s residu

DECRET 89/2010, Regulador de la producci i gesti de residus de la construcci,i enderroc codificaci

DECRET 21/2006 Adopci de criteris ambientals i d'ecoeficincia als edificis

ESTUDI DE GESTI DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitaci,

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producci i gesti de residus de construcci i enderroctipus

quantitats

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcci que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

abocador

Residus d'enderroc

Av. Sant Jaume, 32Amposta

no

Comarca : Montsi

Materials d'excavaci (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

CONDICIONAMENT INTERIOR DE L'EDIFICI ANTIC ESCORXADOR

AVALUACI I CARACTERSTIQUES DELS RESIDUS

Dest de les terres i materials d'excavaci

no es considera residureutilitzaci

mateixa obra altra obra

Residus de construcci

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

-

especificarespecificar -

Codificaci residus LER

Ordre MAM/304/2002

------

------

0,00 t 0,00 m3

0,00 t 0,00 m3

0,49 t 0,07 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 0,49 t 0,07 m3

Excavaci / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedrapl 0argiles 0altres 0terres contaminades 0

Total 0

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormig 80 10,04Maons, teules i cermics 40 22,60Metalls 2 0,67Fusta 1 0,33Vidres 1 0,00Plstics 0,50 0,23Paper i cartr 0,50 0,23Especials* inapreciable inapreciable

projecte*Contenidor per Formig no si

Inerts Contenidor per Cermics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes no noContenidor per Plstics no no

No especials Contenidor per Vidre no noContenidor per Paper i cartr no noContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si

0,00 0,000,00

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

i A

mp

liaci

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tc

nica

. Col

legi

dA

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

des

emb

re d

e 20

11. V

5 (

Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

0,000,000,000,00

0,00

0,000,00

(m3)0,000,00

0,000,00

a la mateixa obra

Terres

reutilizaci

GESTI (obra)

R.D. 105/2008

0,000,00

si especial* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materialsque hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels segents residus

no no especialno no especial

no no especialno no especial

no inertno no especial

no inert

SEPARACI DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generaci per cadasc d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

4.- El sistema constructiu s industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gaireb residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jsseres, parets, fonaments, etc.

fusta en bigues reutilitzables

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

6.-

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions segents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rgids o sobre superfcies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

gesti dins obra

ELEMENTS DE CONSTRUCCI REUTILITZABLES

MINIMITZACI

PROJECTE. durant l'elaboraci del projecte s'han prs les segents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequaci de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

5.-6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservaci de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilitzaci

minimitzaciESTUDI DE GESTI DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitaci,

* A la cella projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorarla gesti, per en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

Terres per a l'abocador

-

-

si

tipus de residu

S'ha considerat pel clcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distncia mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors incls en el preu 5,00 La gesti de terres inclou la seva caracteritzaci*** 70,00

RESIDU Volum

Excavaci m3 (+20%) 12,00 /m3 5,00 /m3 5,00 /m3 70,00 /m3

Terres 0,00

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcci m3 (+35%) 4,00 /m3 15,00 /m3

Formig 9,68 -

Maons i cermics 24,51 367,63

Petris barrejats 7,18 107,71

Metalls 0,76 11,37

Fusta 1,67 25,09

Vidres 0,00 0,00

Plstics 3,85 57,70

Paper i cartr 4,42 66,23

Guixos i no especials 4,10 61,43

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 0,00

697,15

Elements Auxiliars0,000,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gesti de residus s de :

m3

euros

Classificaci

0,00 - -

- 35,90

- 8,36 -

-

Gestor terres: entre 5-15 /m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 /m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

PRESSUPOST

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

i A

mp

liaci

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tc

nica

. Col

legi

dA

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

-

38,73

-

0,00

-

-

116,18 48,41

0,00

Valoritzador / Abocador

-

0,00

runa neta

3,79 -

122,54 -

-

Costos*Les previsions de separaci de l'apartat de gesti i : Classificaci a obra: entre 12-16 /m3

** Malgrat ser de dificil quantificaci, sempre hi haur residus especials a obra, per tant sempre caldr una previsi de nombre de transports per la seva correctagesti*** La caracteritzaci de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi sn presents(dins el cost s'ha previst una caracteritzaci, independentment del volum de terres. Cost de cada caracteritzaci 1.000 euros)

Transport

- -

-

Transport: entre 5-8 /m3 (mnim 100 )Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 /m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 /m3

Especials**: num. transports a 200 / transport

Tipus de residu i Nom, adrea i codi de gestor del residu (decret 161/2001)gestor adrea codi del gestor

Dipsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcci

GESTORA DE RUNES DE LA CONSTRUCCI S.A

Poligon indurstial 59, partida la Ferrereta parc. 17-18

Installacions de reciclatge i/o valoritzaci

Compactadores

- 19,23 -

-

- 22,08 -

- 20,48

116,18 280,79 38,73

ESTUDI DE GESTI DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitaci, gesti fora obra

pressupost

GESTI (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separaci de residus lesrealitzar fora de l'obra un gestor autoritzat

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formig, etc.)

1.132,84

El volum dels residus s de : 41,60

El pressupost de la gesti de residus s de : 1.132,84

unitats -

unitats -

unitats -

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartr, plsticsunitats - unitats -

--

A ms dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haur altres installacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formig, etc..)

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ci

i Am

plia

ci

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

cni

ca. C

olle

gi d

Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: "G

uia

d'a

plic

aci

d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

" )

Posteriorment aquests plnols poden ser objecte d'adaptaci a les caracterstiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execuci, previacord de la direcci facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut


Contenidor 9 m3 . Apte per a formig, cermics, petris i fusta

Annex 1 d'aquest Estudi de Gesti de Residus

Contenidor 5 m3 . Apte per a plstics, paper i cartr, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formig, cermics, petris, fusta i metalls

Bid 200 L .Apte per a residus especials

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plnols de les installacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separaci i altresoperacions de gesti dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informaci, aquests plnols d'installacions previstes sn a:

documentaci grfica

DOCUMENTACI GRFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

------

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gesti de Residus, que sinclou al projecte.

5 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ci

i Am

plia

ci

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

cni

ca. C

olle

gi d

Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ci

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)


Si degut a modificacions en lexecuci de lobra o daltres, cal fer modificacions a la gesti en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si sescau per la Direcci Facultativa i sen donar comunicaci per a la seva acceptaci a la Propietat.

plec de condicionstcniques

Les operacions destinades a la tria, classificaci, transport i disposici dels residus generats a obra, sajustaran al

que determina el Pla de Gesti de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcci Facultativa i

acceptat per la Propietat.

T 0,00 TT 40,26 T

Clcul de la fianaResidus d'excavaci * 0 T 11 euros

Residus de construcci i enderroc * 0 T 11 euros

Tones

euros

6 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

i A

mp

liaci

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tc

nica

. Col

legi

dA

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

febr

er 2

011

V4

( F

ont:

"Gui

a d

'ap

lica

ci

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC"

)

FIANA MUNICIPAL SEGONS DECRET 89/2010

Percentatge de reducci per minimitzaci

Previsi inicial de l'Estudi

0,00


40,26Total excavaci (tones)

Total construcci i enderroc (tones)

150,00

euros/T 0,00

Total fiana **

0,0

Si per les previsions del Pla de gesti de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generaci de residus, per causa de modificaci dels procediments de treball o en l'execuci de les obres, aquest document s'actualizar i les noves dades es faran arribar a :

L'Ajuntament d'/de

* Trasvassar les dades dels totals d' excavaci i construcci de la Previssi final de L'Estudi (apartat superior)** Fiana mnima 150

Amposta

euros/T 0,00

PES TOTAL DELS RESIDUS

%

Previsi final de l'Estudi

0,00

FIANA

fiana

Per les caracterstiques del projecte, de com s'executar l'obra i donades les operacions de minimitzaci abans descrites, el clcul inicial de generaci de residus, a efectes del clcul de la fiana, s'estima que es podr reduir en un percentatge del:

01.04.02 CONTROL DE QUALITAT

OBRA:

TCNIC:

DATA:

13003 PE

27/03/2014

Responsables del controlPlec de

condicions del control 2 DE: 14

CQC FULL:

1 AGLOMERANTS

1.1 GUIXOS I ESCAIOLES

S'utilitzaran guixos i escaioles amb segell de qualitat INCE/marca AENOR o equivalent en vigor.

2 ACER ESTRUCTURAL

2.1 PERFILS LAMINATS I BUITS

S'utilitzaran perfils laminats o buits que tinguin identificat el fabricant i la classe d'acer, que no tinguin desperfectes S'utilitzaran perfils laminats o buits que tinguin identificat el fabricant i la classe d'acer, que no tinguin desperfectes aparents i que compleixin les especificacions aplicables segons DB-SE-A.S'utilitzaran perfils laminats o buits que tinguin identificat el fabricant i la classe d'acer, que no tinguin desperfectes aparents i que compleixin les especificacions aplicables segons DB-SE-A.

2.2 UNIONS SOLDADES

Es preveu la utilitzaci de materials i elements que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte Es preveu la utilitzaci de materials i elements que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i am el document bsic SE-A (Seguretat estructural. Acer) del Codi Tcnic.Es preveu la utilitzaci de materials i elements que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i am el document bsic SE-A (Seguretat estructural. Acer) del Codi Tcnic.

2.3 CONTROL DE QUALITAT DE LA FABRICACI I MUNTATGE D'ESTRUCTURES D'ACER

El control de qualitat de la fabricaci i muntatge t per objectiu assegurar que aquests s'ajusten a les especificadesEl control de qualitat de la fabricaci i muntatge t per objectiu assegurar que aquests s'ajusten a les especificadesen la documentaci de taller.El control de qualitat de la fabricaci i muntatge t per objectiu assegurar que aquests s'ajusten a les especificadesen la documentaci de taller.

2.4 TRACTAMENTS DE PROTECCI

Es preveu la utilitzaci de materials i elements que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte Es preveu la utilitzaci de materials i elements que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-A (Seguretat estructural. Acer) del Codi Tcnic.Es preveu la utilitzaci de materials i elements que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-A (Seguretat estructural. Acer) del Codi Tcnic.

3 ACER I ARMADURES PER A FORMIG ARMAT

3.1 ARMADURES NORMALITZADES (EHE-08)

Es preveu la utilitzaci d'armadures normalitzades (malles electrosoldades o armadures bsiques electrosoldades Es preveu la utilitzaci d'armadures normalitzades (malles electrosoldades o armadures bsiques electrosoldades en gelosia) que disposin de marca N o equivalent en vigor.Es preveu la utilitzaci d'armadures normalitzades (malles electrosoldades o armadures bsiques electrosoldades en gelosia) que disposin de marca N o equivalent en vigor.

3.2 ARMADURES ELABORADES O FERRALLA ARMADA (EHE-08)

Es preveu la utilitzaci d'armadures elaborades o ferralla armada que es trobin en possessi d'un distintiu de Es preveu la utilitzaci d'armadures elaborades o ferralla armada que es trobin en possessi d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut.Es preveu la utilitzaci d'armadures elaborades o ferralla armada que es trobin en possessi d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

OBRA:

TCNIC:

DATA:

13003 PE

27/03/2014



CQC FULL:

4 FORMIG

4.1 FORMIG CONTROL ESTADSTIC (EHE-08)

Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar un control estadstic segons EHE.Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar un control estadstic segons EHE.Abans de la posada en obra del formig caldr realitzar les comprovacions documentals prvies al subministrament establertes en l'EHE. Tamb caldr comprovar la correspondncia entre les dades que figuren a

Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar un control estadstic segons EHE.Abans de la posada en obra del formig caldr realitzar les comprovacions documentals prvies al subministrament establertes en l'EHE. Tamb caldr comprovar la correspondncia entre les dades que figuren a l'albar de subministrament i els requeriments de projecte.

Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar un control estadstic segons EHE.Abans de la posada en obra del formig caldr realitzar les comprovacions documentals prvies al subministrament establertes en l'EHE. Tamb caldr comprovar la correspondncia entre les dades que figuren a l'albar de subministrament i els requeriments de projecte. No es permetr l'abocament en obra de les pastades amb docilitat diferent a l'establerta en projecte.

Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar un control estadstic segons EHE.Abans de la posada en obra del formig caldr realitzar les comprovacions documentals prvies al subministrament establertes en l'EHE. Tamb caldr comprovar la correspondncia entre les dades que figuren a l'albar de subministrament i els requeriments de projecte. No es permetr l'abocament en obra de les pastades amb docilitat diferent a l'establerta en projecte.

4.2 FORMIG. ESPECIFICACIONS RELATIVES A LA DURABILITAT (EHE-08)

Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar sempre el control documental Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar sempre el control documental de la relaci a/c i del contingut de ciment, i noms quan calgui el control de la profunditat de penetraci

Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar sempre el control documental de la relaci a/c i del contingut de ciment, i noms quan calgui el control de la profunditat de penetraci d'aigua.

Es preveu subministrament de formig fabricat en central.Sobre els diferents tipus de formig previstos en projecte, es realitzar sempre el control documental de la relaci a/c i del contingut de ciment, i noms quan calgui el control de la profunditat de penetraci d'aigua.

5 OBRA DE FBRICA

5.1 FBRICA. ESPECIFICACIONS RELATIVES A LA DURABILITAT

Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-F (Seguretat estructural. Fbrica).Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-F (Seguretat estructural. Fbrica).

5.2 FBRICA

Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-F (Seguretat estructural. Fbrica).Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-F (Seguretat estructural. Fbrica).

6 FUSTA

6.1 FUSTA

Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-M (Seguretat estructural. Fusta)Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-M (Seguretat estructural. Fusta)

6.2 FUSTA, ESPECIFICACIONS RELATIVES A LA DURABILITAT

Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-M (Seguretat estructural. Fusta).Es preveu la utilitzaci de materials que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte i el document bsic SE-M (Seguretat estructural. Fusta).

OBRA:

TCNIC:

DATA:

13003 PE

27/03/2014



CQC FULL:

7 SOSTRES I ELEMENTS PREFABRICATS

7.1 ELEMENTS PREFABRICATS AMB MARCATGE CE (EHE-08)

Es preveu la utilitzaci d'elements prefabricats que disposin de marcatge CE.

7.2 PECES D'ENTREBIGAT (EHE-08)

Les peces d'entrebigat que s'utilitzin a l'obra per a la construcci de forjats unidireccionals, hauran de disposar de Les peces d'entrebigat que s'utilitzin a l'obra per a la construcci de forjats unidireccionals, hauran de disposar de la corresponent autoritzaci administrativa en vigor.Les peces d'entrebigat que s'utilitzin a l'obra per a la construcci de forjats unidireccionals, hauran de disposar de la corresponent autoritzaci administrativa en vigor.

8 ALLAMENTS TRMICS

8.1 ALLAMENTS TRMICS EN GENERAL

En el plec de condicions del projecte s'hauran d'expressar les caracterstiques higrotrmiques dels productes En el plec de condicions del projecte s'hauran d'expressar les caracterstiques higrotrmiques dels productes utilitzats en els tancaments i particions interiors que componen l'envolupant trmic de l'edifici.En el plec de condicions del projecte s'hauran d'expressar les caracterstiques higrotrmiques dels productes utilitzats en els tancaments i particions interiors que componen l'envolupant trmic de l'edifici.S'utilitzaran els materials per a allament trmic previstos en el projecte, els quals hauran de disposar de marca N, o equivalent en vigor, i presentar un bon estat aparent.

En el plec de condicions del projecte s'hauran d'expressar les caracterstiques higrotrmiques dels productes utilitzats en els tancaments i particions interiors que componen l'envolupant trmic de l'edifici.S'utilitzaran els materials per a allament trmic previstos en el projecte, els quals hauran de disposar de marca N, o equivalent en vigor, i presentar un bon estat aparent.

9 PROTECCI CONTRA EL FOC

9.1 APARELLS, EQUIPS I SISTEMES DE PROTECCI AL FOC

Es preveu la utilitzaci d'aparells, equips i sistemes d'acord amb les especificacions del Reial Decret 1942/1993 Es preveu la utilitzaci d'aparells, equips i sistemes d'acord amb les especificacions del Reial Decret 1942/1993 (RIPCI).Es preveu la utilitzaci d'aparells, equips i sistemes d'acord amb les especificacions del Reial Decret 1942/1993 (RIPCI).

10 IMPERMEABILITZACIONS

10.1 LMINES DE BETUM MODIFICAT AMB ELASTMERS

S'utilitzaran lmines de betum modificat amb elastmers amb segell INCE/marca AENOR o equivalent en vigor.

11 PAVIMENTS

11.1 PAVIMENTS EN GENERAL

Es preveu la utilitzaci de paviments que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i Es preveu la utilitzaci de paviments que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secci SU 1, seguretat davant del risc de caigudes, del DB-SU del CTE.Es preveu la utilitzaci de paviments que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secci SU 1, seguretat davant del risc de caigudes, del DB-SU del CTE.

OBRA:

TCNIC:

DATA:

13003 PE

27/03/2014



CQC FULL:

12 MORTERS PREFABRICATS

12.1 MORTERS PER A OBRA DE PALETA

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins a 3.1.5.

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins a 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins a 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins a 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.Les caracterstiques de les matries primeres han de permetre obtenir un producte acabat conforme als requisits

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins a 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.Les caracterstiques de les matries primeres han de permetre obtenir un producte acabat conforme als requisits de la norma UNE-EN 998-2: 2003. El fabricant ha de conservar els registres i indicar com s'ha establert l'aptitud

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins a 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.Les caracterstiques de les matries primeres han de permetre obtenir un producte acabat conforme als requisits de la norma UNE-EN 998-2: 2003. El fabricant ha de conservar els registres i indicar com s'ha establert l'aptitud d'utilitzaci de les matries primeres.Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra hauran de

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins a 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.Les caracterstiques de les matries primeres han de permetre obtenir un producte acabat conforme als requisits de la norma UNE-EN 998-2: 2003. El fabricant ha de conservar els registres i indicar com s'ha establert l'aptitud d'utilitzaci de les matries primeres.Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra hauran de ser especificats pel fabricant.

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-2: 2003.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins a 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.Les caracterstiques de les matries primeres han de permetre obtenir un producte acabat conforme als requisits de la norma UNE-EN 998-2: 2003. El fabricant ha de conservar els registres i indicar com s'ha establert l'aptitud d'utilitzaci de les matries primeres.Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra hauran de ser especificats pel fabricant.

12.2 MORTERS PER ARREBOSSAR I LLISCAR

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins al 3.1.5.

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins al 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins al 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins al 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.El compliment de les propietats d'un morter per a arrebossat/lliscat depn de les caracterstiques dels materials utilitzats, aix com dels gruixos de les capes i del tipus d'aplicaci.

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins al 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.El compliment de les propietats d'un morter per a arrebossat/lliscat depn de les caracterstiques dels materials utilitzats, aix com dels gruixos de les capes i del tipus d'aplicaci.Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra hauran

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins al 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.El compliment de les propietats d'un morter per a arrebossat/lliscat depn de les caracterstiques dels materials utilitzats, aix com dels gruixos de les capes i del tipus d'aplicaci.Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra hauran d'estar especificats pel fabricant.

Els requisits i les propietats dels morters s'hauran de definir en funci dels mtodes d'assaig i d'altres procediments especificats a la Norma UNE-EN 998-1:2003, sempre que el conglomerant actiu estigui compost principalment per cal aria. En el cas que el conglomerant actiu estigui format per sulfat de calci, el morter haur de complir les especificacions exposades en la Norma Europea EN 13279.S'haur de tenir en compte que les condicions que han de complir els morters estan especificades en la Norma NBE- FL-90. I tots els components compliran les condicions especificades en els apartats 3.1.1. fins al 3.1.5.La proporci de tots els components de la mescla per als morters, en volum o en pes, l'haur de declarar el fabricant. A ms, s'haur de declarar la resistncia a compressi basada en les referncies pbliques vlides que estableixen una relaci entre les proporcions de la mescla i la resistncia a compressi.El compliment de les propietats d'un morter per a arrebossat/lliscat depn de les caracterstiques dels materials utilitzats, aix com dels gruixos de les capes i del tipus d'aplicaci.Els possibles equipaments, procediments o temps de pastament especificats per al pastament en obra hauran d'estar especificats pel fabricant.

13 COMPONENTS D'INSTALLACIONS

13.1 INSTALLACIONS D'ILLUMINACI

Es preveu la utilitzaci de lluminries que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i Es preveu la utilitzaci de lluminries que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secci HE 3, eficincia energtica de les installacions d'illuminaci, del DB-HE del CTE.Es preveu la utilitzaci de lluminries que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secci HE 3, eficincia energtica de les installacions d'illuminaci, del DB-HE del CTE.

13.2 SISTEMA D'ACUMULACI

Es preveu la utilitzaci d'acumuladors que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i Es preveu la utilitzaci d'acumuladors que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secci HE 4, Contribuci solar mnima d'aigua calenta sanitria.Es preveu la utilitzaci d'acumuladors que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secci HE 4, Contribuci solar mnima d'aigua calenta sanitria.

13.3 COMPONENTS PER A INSTALLACIONS D'ABASTAMENT D'AIGUA

Es preveu la utilitzaci de components per a installacions d'abastament d'aigua que compleixin les especificacionsEs preveu la utilitzaci de components per a installacions d'abastament d'aigua que compleixin les especificacionsdel DB HS4 del CTE i del Decret 21/2006 de 14 de febrer, pel qual es regula l'adopci de criteris ambientals i

OBRA:

TCNIC:

DATA:

13003 PE

27/03/2014



CQC FULL:

d'ecoeficincia en els edificis.

13.4 RECEPCI DEFINITIVA INSTALLACIONS D'ABASTAMENT D'AIGUA

Es preveu la realitzaci, per part de l'empresa installadora, d'una prova de resistncia mecnica i estanquitat a Es preveu la realitzaci, per part de l'empresa installadora, d'una prova de resistncia mecnica i estanquitat a totes les conduccions, elements i accessoris que integren la installaci d'abastament d'aigua, tal com s'especifica Es preveu la realitzaci, per part de l'empresa installadora, d'una prova de resistncia mecnica i estanquitat a totes les conduccions, elements i accessoris que integren la installaci d'abastament d'aigua, tal com s'especifica al punt 5.2 Posada en servei del DB HS4 del CTE.

13.5 COMPONENTS PER A INSTALLACIONS D'EVACUACI D'AIGES

Es preveu la utilitzaci de components per a installacions d'evacuaci d'aiges residuals i pluvials que compleixin Es preveu la utilitzaci de components per a installacions d'evacuaci d'aiges residuals i pluvials que compleixin les especificacions del DB HS5 del CTE.Es preveu la utilitzaci de components per a installacions d'evacuaci d'aiges residuals i pluvials que compleixin les especificacions del DB HS5 del CTE.

13.6 RECEPCI DEFINITIVA INSTALLACIONS D'EVACUACI D'AIGES

Es preveu la realitzaci, per part de l'empresa installadora, d'una prova de resistncia mecnica i estanquitat a Es preveu la realitzaci, per part de l'empresa installadora, d'una prova de resistncia mecnica i estanquitat a totes les conduccions, elements i accessoris que integren la installaci d'evacuaci d'aiges, tal com s'especifica Es preveu la realitzaci, per part de l'empresa installadora, d'una prova de resistncia mecnica i estanquitat a totes les conduccions, elements i accessoris que integren la installaci d'evacuaci d'aiges, tal com s'especifica al punt 5.6 Proves del DB HS5 del CTE.

14 COMPONENTS DE FUSTERIA

14.1 VIDRES

Es preveu la utilitzaci de vidres que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la Es preveu la utilitzaci de vidres que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secci SU 2, seguretat davant del risc d'impacte o atrapada, del DB-SU del CTE.Es preveu la utilitzaci de vidres que compleixin amb les prescripcions del plec de condicions del projecte i amb la secci SU 2, seguretat davant del risc d'impacte o atrapada, del DB-SU del CTE.

14.2 FUSTERIA

Es preveu la utilitzaci d'elements de fusteria que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte, Es preveu la utilitzaci d'elements de fusteria que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte, amb la secci HE 1, Limitaci de la demanda energtica, del DB-HE del CTE.Es preveu la utilitzaci d'elements de fusteria que compleixin les prescripcions del plec de condicions del projecte, amb la secci HE 1, Limitaci de la demanda energtica, del DB-HE del CTE.

OBRA:

TCNIC:

DATA:

13003 PE

27/03/2014

Responsables del controlPrograma de

control7 DE: 14

CQC FULL:

1 AGLOMERANTS

1.1 GUIXOS I ESCAIOLES

Per cada lot de material que arribi a l'obra es comprovar que disposi del distintiu de qualitat, que el producte s Per cada lot de material que arribi a l'obra es comprovar que disposi del distintiu de qualitat, que el producte s identificable segons RY-85 i que arriba correctament envasat, en bon estat, sec i exempt de grumolls. Alhora Per cada lot de material que arribi a l'obra es comprovar que disposi del distintiu de qualitat, que el producte s identificable segons RY-85 i que arriba correctament envasat, en bon estat, sec i exempt de grumolls. Alhora caldr realitzar una mostra de 6 kg que quedar emmagatzemada a l'obra.

2 ACER ESTRUCTURAL

2.1 PERFILS LAMINATS I BUITS

Per a cada lot es comprovar l'absncia de desperfectes aparents, el compliment de les caracterstiques Per a cada lot es comprovar l'absncia de desperfectes aparents, el compliment de les caracterstiques geomtriques i la identificaci del fabricant i del tipus d'acer.Per a cada lot es comprovar l'absncia de desperfectes aparents, el compliment de les caracterstiques geomtriques i la identificaci del fabricant i del tipus d'acer.

Identificaci dels lots:COS CENTRALLot 1 :ALA CURTALot 2 :MAGATZEMLot 3 :

2.2 UNIONS SOLDADES

Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del D SE-A Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del D SE-A del Codi Tcnic i al plec de prescripcions del projecte.Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del D SE-A del Codi Tcnic i al plec de prescripcions del projecte.

2.3 CONTROL DE QUALITAT DE LA FABRICACI I MUNTATGE D'ESTRUCTURES D'ACER

Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del D SE-A Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del D SE-A del Codi Tcnic i al plec de prescripcions del projecte.Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del D SE-A del Codi Tcnic i al plec de prescripcions del projecte.

2.4 TRACTAMENTS DE PROTECCI

Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del DB SE-A Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del DB SE-A del Codi Tcnic i al Plec de Prescripcions del projecte.Per a cada lot comprovarem que les caracterstiques de la soldadura s'ajusten a les especificacions del DB SE-A del Codi Tcnic i al Plec de Prescripcions del projecte.

3 ACER I ARMADURES PER A FORMIG ARMAT

3.1 ARMADURES NORMALITZADES (EHE-08)

Es preveu la utilitzaci d'armadures normalitzades (malles electrosoldades o armadures bsiques electrosoldades Es preveu la utilitzaci d'armadures normalitzades (malles electrosoldades o armadures bsiques electrosoldades en gelosia) que disposin de marca N o equivalent en vigor.Es preveu la utilitzaci d'armadures normalitzades (malles electrosoldades o armadures bsiques electrosoldades en gelosia) que disposin de marca N o equivalent en vigor.

Cal complir les especificacions establertes en l'article 88 de l'EHE i en el Decret 375/88 de la Generalitat.

Es preveu la utilitzaci d'armadures normalitzades (malles electrosoldades o armadures bsiques electrosoldades en gelosia) que disposin de marca N o equivalent en vigor.

Cal complir les especificacions establertes en l'article 88 de l'EHE i en el Decret 375/88 de la Generalitat. Ambdues normatives estableixen que la possessi d'un distintiu de qualitat, d'acord amb el que estableix la


Cal complir les especificacions establertes en l'article 88 de l'EHE i en el Decret 375/88 de la Generalitat. Ambdues normatives estableixen que la possessi d'un distintiu de qualitat, d'acord amb el que estableix la instrucci en l'annex 19, ja garanteix que els acers corrugats sn conformes a la instrucci i es pot eximir de la


Cal complir les especificacions establertes en l'article 88 de l'EHE i en el Decret 375/88 de la Generalitat. Ambdues normatives estableixen que la possessi d'un distintiu de qualitat, d'acord amb el que estableix la instrucci en l'annex 19, ja garanteix que els acers corrugats sn conformes a la instrucci i es pot eximir de la realitzaci de controls experimentals durant el subministrament.

OBRA:

TCNIC:

DATA:

13003 PE

27/03/2014

Responsables del controlPrograma de

control8 DE: 14

CQC FULL:

L'acer que es recepcioni a l'obra es dividir en lots. La formaci de lots ser d'acord amb els segents criteris:L'acer que es recepcioni a l'obra es dividir en lots. La formaci de lots ser d'acord amb els segents criteris: fracci de 40 T

L'acer que es recepcioni a l'obra es dividir en lots. La formaci de lots ser d'acord amb els segents criteris: fracci de 40 T d'un mateix subministrament

L'acer que es recepcioni a l'obra es dividir en lots. La formaci de lots ser d'acord amb els segents criteris: fracci de 40 T d'un mateix subministrament d'un mateix fabricant d'una mateixa designaci

L'acer que es recepcioni a l'obra es dividir en lots. La formaci de lots ser d'acord amb els segents criteris: fracci de 40 T d'un mateix subministrament d'un mateix fabricant d'una mateixa designaci

3.2 ARMADURES ELABORADES O FERRALLA ARMADA (EHE-08)

Es preveu la utilitzaci d'armadures elaborades o ferralla armada que es trobin en possessi d'un distintiu de Es preveu la utilitzaci d'armadures elaborades o ferralla armada que es trobin en possessi d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut.Es preveu la utilitzaci d'armadures elaborades o ferralla armada que es trobin en possessi d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

Armadures elaborades

Es preveu la utilitzaci d'armadures elaborades o ferralla armada que es trobin en possessi d'un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

Armadures elaborades Cada una de les formes o disposicions d'elements que resulten d'aplicar els processos d'adreament, de tall i de


Armadures elaborades Cada una de les formes o disposicions d'elements que resulten d'aplicar els processos d'adreament, de tall i de doblegament a partir d'acer corrugat o de malles electrosoldades.


Armadures elaborades Cada una de les formes o disposicions d'elements que resulten d'aplicar els processos d'adreament, de tall i de doblegament a partir d'acer corrugat o de malles electrosoldades.Ferralla armadaEl resultat d'aplicar a les armadures elaborades els corresponents processos d'armament, b sigui mitjanant


Armadures elaborades Cada una de les formes o disposicions d'elements que resulten d'aplicar els processos d'adreament, de tall i de doblegament a partir d'acer corrugat o de malles electrosoldades.Ferralla armadaEl resultat d'aplicar a les armadures elaborades els corresponents processos d'armament, b sigui mitjanant lligat amb filferro o soldadura no resistent.



Cal complir les especificacions establertes en l'article 88 de l'EHE, on s'estableix que la possessi d'un distintiu de



Cal complir les especificacions establertes en l'article 88 de l'EHE, on s'estableix que la possessi d'un distintiu de qualitat, d'acord amb el que estableix la instrucci en l'annex 19 pot eximir, a criteri de la direcci facultativa, de la


Armadures elaborades Cada una de les formes o disposicions d'elements que resulten d'aplicar els processos d'adreament, de tall i de doblegament a partir d'acer corrugat o de malles electrosoldades.Ferralla armadaEl resultat d'aplicar a les armadures elab

Download - 13003 DOC ESQUELET PE - Ajuntament d'Amposta · de planta baixa i planta pis. ... S’executarà les parets de la caixa de l’ascensor amb formigó acabat vist i es construirà la

Top Related