4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

QUÈ ESTUDIAREM?

4.1. Les causes de la revolució.

4.2. La Revolució de Setembre de 1868.

4.3. El regnat d’Amadeu de Savoia (1871-1873).

4.4. La Primera República Espanyola (1873-1874)

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

LA CRONOLOGIA

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

•Crisi econòmica:

-Financera: davallada de les cotitzacions de les accions ferroviàries, del Deute Públic i d’altres entitats financeres.

-Industrial: baixa demanda de teixits i pujada del preu del cotó per la guerra de Secessió dels EUA.

-MERCAT INTERIOR POC DESENVOLUPAT = escàs poder adquisitiu

-Crisi de subsistències: una sèrie de males collites provoquen un increment preus durant els anys 1866-1868 (carestia del blat).

•Crisi política: Al 1866 O’Donnell és substituit per Narváez, coma a cap de govern. Aquest va tancar les Corts, les Escoles de Magisteri i les garanties constitucionals.

Davant aquesta situació la resta de forces polítiques estaven unides per destronar a Isabel II que impedia la vida parlamentària. Fins i tot els unionistes es van afegir al Pacte d’Ostende.

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.1. LES CAUSES DE LA REVOLUCIÓ

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

•Els generals Serrano i Prim, i l’almirall Topete, van encapçalar l’aixecament militar que el 19 de setembre, des de Cadis,va escampar-se per tot l’Estat.

SerranoPrim

•Els municipis i províncies es van organitzar en Juntes Revolucionàries amb Milícies que van ser els òrgans provisionals de poder polític amb ple suport popular. El cop va ser una autèntica revolució, la “Gloriosa”, i la reina es va veure obligada a exiliar-se.

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

Les Juntes revolucionàries reclamen

•Llibertat•Soberanía popular•Estat laïc•Sufragi universal•Supressió de “quintes” (lleves) i l’impost de consums

•Corts constituents•República

•El 8 d’octubre de 1868 es va formar un govern provisional presidit per Prim i sota la regència de Serrano, qui va dissoldre les Juntes, deixant clar que una cosa era derrocar Isabel II i una altra dubtar de la propietat privada (unionistes) i voler proclamar la república (republicans).

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

Govern provisional. Figuerola; Sagasta y Ruiz Zorrilla; Prim, Serrano, Topete, López de Ayala, Romero Ortiz i Lorenzana

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

Aquest govern provisional va activar algunes reformes:

•Llibertat d’imprenta•Drets de reunió i associació•Sufragi universal masculí•Democratització d’Ajuntaments i Diputacions•Emancipació dels fills dels esclaus

•Es van realitzar unes eleccions a Corts Constituents mitjançant sufragi universal masculí, amb els següents resultats:

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

•La Constitució (del juny) de 1869: El principi de la sobirania nacional, representada per les Corts.

Establia una monarquia democràtica (ja no era per la gràcia de Déu, ho era per la gràcia de la nació).

Predomini de les Corts Generals (poder legislatiu) per sobre del rei (que mantenia el poder executiu).

Independència del poder judicial.

Reconeixia una avançada declaració de drets com la llibertat d'impremta, el dret de reunió i d’associació o el dret a la participació política dels ciutadans.

Estat confessional però amb llibertat de culte.

Proclamava el sufragi universal (masculí).

Igualtat dels territoris colonials (Cuba, Puerto Rico...).

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

•Es va intentar reactivar l’economia mitjançant:

-Establiment d’una nova moneda: la pesseta.

-Supressió dels “consums” i imposició d’un tribut personal i universal.

-Solució dels problemes de la Hisenda mitjançant la venda o concessió del patrimoni miner (Llei de mines del 1871).

-Liberalització dels intercanvis exteriors (Llei de Bases Aranzelàries, 1869)

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

•El panorama polític va quedar de la següent manera

-A l’extrema dreta, els carlins

-A la dreta els moderats (fidels a Isabel II).

-Al centre una conjunció de monàrquics formada per unionistes, progressistes i alguns “demòcrates”, els monàrquics.

-A l’esquerra, el gruix del Partit Demòcrata que es va convertir en el Partit Republicà Democràtic Federal, dirigit per Francesc Pi i Margall. Però eren un grup força heterogeni:

Benèvols: Legalitat (federalisme «des d’alt») (Pi i Margall)

Intransigents (o radicals): Insurrecció (federalisme «des d’abaix») (Orense)

Republicans unitaris (no federals): Conservadors (Castelar)

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

•La conflictivitat social es va mantenir per la frustració de les aspiracions populars:

-Reclamació d’un repartiment de terres entre els jornalers.

-Protestes contra les quintes i les pujades de preus.

-Millores salarials i de les condicions dels proletaris.

•Les llibertats constitucionals van permetre l’organització i associació de les classes obreres així com l’expansió de les idees anarquistes i socialistes.

• A partir de l’estiu del 1869 es van produir insurreccions a favor d’una República Federal (el federalisme propugnava articular l’Estat a partir de l’establiment de pactes entre les diverses regions historiques). El seu fracàs encara va radicalitzar més alguns sectors.

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.2. LA REVOLUCIÓ DE SETEMBRE DE 1868

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.3. EL REGNAT D’AMADEU DE SAVOIA (1871-1873)

•UNA MONARQUIA DEMOCRÀTICA SENSE REI: Prim i Serrano havien de trobar un monarca que acceptés que el poder li venia concedit per la nació, problema que es va resoldre molts mesos després i sense consens.

•Les Corts de novembre del 1870 van acceptar com a rei Amadeu de Savoia, segon fill del rei italià Víctor Manuel II. Tres dies abans que arribés, Prim, el seu principal valedor, va morir en un atemptat. El 2 de gener de 1871 fou proclamat rei d’Espanya.

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.3. EL REGNAT D’AMADEU DE SAVOIA (1871-1873)

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.3. EL REGNAT D’AMADEU DE SAVOIA (1871-1873)

L’ESGLÉSIA:Va donar suport al partit alfonsí per què Prim els havia obligat a jurar la Constitució del 1868.L’Església espanyola va estar en contra d’Amadeu de Savoia ja que el seu pare havia conquerit Roma, capital dels Estats Pontificis i l’havia convertit en capital d'Itàlia.

CARLINS: Una part volia la insurrecció armada (inici Tercera Guerra Carlina.Una altra part va constituir una força política conservadora contrària.

MODERATS: fidels als BorbonsCánovas del Castillo va crear el partit alfonsí, captant polítics unionistes i progressistes (com veurem). La vella noblesa també s’afegeix.

ALTA BURGESIA: El nou monarca defensava una legislació en contra dels seu interessos (abolir esclavitud, treball infantil...).

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.3. EL REGNAT D’AMADEU DE SAVOIA (1871-1873)

GUERRA DE CUBA (1868-1878)-GUERRA DELS 10 ANYS: els criolls (classe rica local) volien l’abolició esclavitud, però els sectors econòmics espanyols (catalans) no ho volien.AIXECAMENT CARLÍ (1872-1876): no era una gran perill però donava inestabilitat.AIXECAMENTS FEDERALISTES: van ser reprimits però també van donar inestabilitat a la monarquia.OPOSICIÓ ALFONSINS: Els moderats liderats per Cánovas del CastilloCRISI GOVERNAMENTAL: el general Joan Prim, el seu principal valedor, mor assassinat a Madrid el 30 de desembre de 1870. La mort de Prim provoca que la coalició governamental s’acabi esquerdant degut a les disputes entre els partits que la formen.CRISI FINAL: ABDICACIÓ D’AMADEU IEl 10 de febrer de 1873 (fins i tot després d’haver patit diversos intents d’assassinats) el rei abdica.

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

•L’11 de febrer es va proclamar una forma de govern no provat abans a Espanya: la República. El primer president va ser el català Estanislau Figueras.

• Les Corts reunides en sessió conjunta proclamen Ia Primera República (11/02/1873). •Situació internacional: França, Estats Units, Suïssa.•S’esgoten les opcions monàrquiques.

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

Les Corts reunides en sessió conjunta es van erigir en Assemblea Nacional. Malgrat que la majoria dels parlamentaris eren monàrquics, va ser un diputat republicà (Francesc Pi i Margall) qui va presentar una proposició en nom d’altres diputats republicans com Figueres, Salmerón...: “La Asamblea Nacional asume los poderes y declara como forma de gobierno la República, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno”. Seguidament Emilio Castelar va pronunciar el següent discurs: “Señores, con Fernando VII murió la monarquía tradicional; con la fuga de Isabel II, la monarquía Esparlamentaria; con la renuncia de don Amadeo de Saboya, la monarquía democrática; nadie ha acabado con ella, ha muerto por sí misma; nadie trae la República, la traen todas las circunstancias, la trae una conjuración de la sociedad, de la naturaleza y de la Historia. Señores, saludémosla como el sol que se levanta por su propia fuerza en el cielo de nuestra patria”. Després del discurs de Castelar, entre els forts aplaudiments, va ser proclamada la República espanyola amb el següent resultat: 258 vots a favor i només 32 en contra. “La Asamblea Nacional resume todos los poderes y declara la República como forma de gobierno de paña, dejando a las Cortes Constituyentes la organización de esta forma de gobierno. Se elegirá por nombramiento directo de las Cortes un poder ejecutivo, que será amovible y responsable ante las mismas Cortes”.

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

•L’experiència republicana no va prosperar gaire temps: només onze mesos. Durant aquest temps es van succeir les vagues i insurreccions populars que volien aprofundir en les reformes socials, les conspiracions antirepublicanes, i l’escissió entre republicans federalistes i unitaris (partidaris d’un estat centralista). Però també cal esmentar la diferència entre els mateixos republicans federals.

Federalisme des d’alt (benèvols)

Federalisme des de baix (intransigents): Insurrecció cantonal

Divisió entre federals

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

El projecte constitucional preveia la formació de disset estats federals. Pi i Margall va substituir Figueras (febrer/juny-1873).

•Es pot dividir en dues etapes:a)República federal:-Els republicans federals van guanyar les eleccions a Corts Constituents (maig de 1873) gràcies a una altíssima abstenció.

D’aquests diputats, cal dir que 15 eren de Puerto Rico i 18 de Cuba.

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

-“Artículo 1º Componen la nación española los Estados de Andalucía Alta, Andalucía Baja, Aragón, Asturias, Baleares, Canarias, Castilla la Nueva, Castilla la Vieja, Cataluña, Cuba, Extremadura, Galicia, Murcia, Navarra, Puerto Rico, Valencia, Regiones Vascongadas.Los Estados podrán conservar las actuales provincias o modificarlas, según sus necesidades territoriales”.

Pi i MargallE. Figueres

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

Continuen les dificultats:*Problemes greus d’Hisenda (greu dèficit), servei militar voluntari. *Diferents cops d’estat derepublicans unitaris, monàrquics alfonsins, revoltes independentistes cantonalistes (protagonitzats pels republicans intransigents), acompanyades de vagues i insurreccions populars (obreres i camperoles)proclamació de l’Estat Català; segueixen la guerra carlina i la guerra de Cuba.

Pi i Margall, desbordat, va dimitir (juny-juliol/1873).

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

b) República unitària:-Nicolás Salmerón va intentar restablir l’ordre amb duresa. Va dimitir el setembre sense haver sufocat completament les rebel·lions (el cantó de Cartagena va resistir fins el gener de 1874).-Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de guanyar-se el vist-i-plau de la burgesia i dels militars:

Eliminació del federalismeImposició d’un fort autoritarismeReforçament del paper de l’exèrcit

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

b) República unitària:-Nicolás Salmerón va intentar restablir l’ordre amb duresa. Va dimitir el setembre sense haver sufocat completament les rebel·lions (el cantó de Cartagena va resistir fins el gener de 1874).-Emilio Castelar va fer girar el sistema cap el conservadorisme i el centralisme, en un intent frustrat de guanyar-se el vist-i-plau de la burgesia i dels militars:

Eliminació del federalismeImposició d’un fort autoritarismeReforçament del paper de l’exèrcit

N. SalmerónE. Castelar

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)-El 2 de gener del 1874, després d’una suspensió temporal de les seves funcions, les Corts van rebutjar la política de Castelar (setembre/1873-gener/1874).

-L’endemà, el general Pavia va ocupar les Corts per evitar un nou govern federalista i va donar el poder al general Serrano (3 de gener/29 de desembre de1874).-Serrano va dirigir un nou govern provisional (amb el suport de monàrquics, conservadors i republicans centralistes), i autoproclamant-se president de la República, va implantar una dictadura i va dissoldre les Corts. Federalisme i associacions obreres van ser declarades il·legals. El conflicte carlí i la tensió van continuar al país.

General Manuel Pavia

4. EL SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1875)

4.4. LA Iª REPÚBLICA ESPANYOLA (1873-1874)

-El 29 desembre del 1874, el general Martínez Campos es va pronunciar a Sagunt per reclamar la coronació d’Alfons XII, fill d’Isabel II, fent-se ressò de qui veia en la restauració borbònica l’única sortida al caos polític (Manifest de Sandhurst). El gener de 1875 va tornar a Espanya Alfons de Borbó.

General Francisco Serrano General Martínez Campos

Alfons de Borbó