Download - 01.1 Memòria descriptiva i justificativa2€¦ · memÒria descriptiva i justificativa poum de guardiola de berguedÀ Índex 1. introducciÓ

MEMÒRIA DESCRIPTIVA I JUSTIFICATIVA

POUM de GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ................................................................................................................................................... 1

1.1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT ................................................................................................... 1

1.2. ADECUACIÓ JURÍDICA DEL POUM ............................................................................................... 2

1.3. ANTECEDENTS .................................................................................................................................. 3

1.4. OBJECTIUS DEL POUM ..................................................................................................................... 4

2. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ ....................................................................................................................... 7

2.1. EMMARCAMENT TERRITORIAL I MEDI FÍSIC .................................................................................. 7

2.1.1. SITUACIÓ, RELLEU I POBLAMENT ............................................................................................... 7

2.1.2. GEOLOGIA ................................................................................................................................. 10

2.1.3. CLIMATOLOGIA ......................................................................................................................... 10

2.1.4. HIDROLOGIA.............................................................................................................................. 12

2.1.5. VEGETACIÓ ................................................................................................................................ 13

2.1.6. FAUNA ......................................................................................................................................... 14

2.1.7. PAISATGE .................................................................................................................................... 15

2.1.8. ESPAIS D'INTERÈS NATURAL ...................................................................................................... 17

2.1.9. ALTRES ÀMBITS I ELEMENTS NATURALS A PRESERVAR .......................................................... 20

2.1.10. RISCOS GEOLÒGICS I D’INUNDABILITAT ............................................................................... 22

2.2 ASSENTAMENTS I PATRIMONI HISTÒRIC ...................................................................................... 23

2.3 CONTEXT SOCIOECONÒMIC ...................................................................................................... 25

2.3.1 POBLACIÓ OCUPADA I ATUR ...................................................................................................... 25

2.3.2 ECONOMIA .................................................................................................................................... 27

2.3.3 TEIXIT INDUSTRIAL ............................................................................................................................ 31

2.3.4 TURISME ........................................................................................................................................... 32

2.4 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL VIGENT ..................................................................... 34

2.4.1 EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA ......................................................................... 34

2.4.2 EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS .............................................. 36

2.4.3 PLA SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (2006-2016) ......... 39

2.4.4 PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALUNYA (2009-2012) ...................... 40

2.4.5 PLA DE TRANSPORT DE VIATGERS A CATALUNYA (2008-2012) ............................................... 42

2.4.6 PLA ESTRATÈGIC DE LA BICICLETA DE CATALUNYA (2008-2016) ........................................... 44

2.4.7 CARTA DEL PAISATGE DEL BERGUEDÀ ....................................................................................... 45

2.5 PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT ............................................................................................ 49

2.5.1 PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT A GUARDIOLA DE BERGUEDÀ ...................................... 49

2.5.2 ACTUACIONS EN SÒL URBÀ ......................................................................................................... 51

2.5.3 ACTUACIONS EN SÒL URBANITZABLE ......................................................................................... 52

2.5.4 TEXT REFÓS NNSS 2006 .................................................................................................................. 53

POUM de GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

2.6 SITUACIÓ URBANÍSTICA ACTUAL ................................................................................................. 53

2.6.1 INFRAESTRUCTURES VIÀRIES ......................................................................................................... 53

2.6.2 TEIXIT RESIDENCIAL ......................................................................................................................... 55

2.6.3 ESPAIS LLIURES ................................................................................................................................ 55

2.6.4 EQUIPAMENTS ................................................................................................................................ 55

2.7 SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS ................................................................................................... 59

2.7.1 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE ....................................................................................... 59

2.7.2 SANEJAMENT I DEPURACIÓ D’AIGÜES ....................................................................................... 59

2.7.3 RESIDUS ............................................................................................................................................ 59

3. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ................................................................................................ 61

3.1. MARC NORMATIU ............................................................................................................................. 61

3.2. OBJECTIUS I ESTRUCTURA DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ........................... 61

3.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES ADOPTADES DURANT LA FASE 1 DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA ................................................................................................................................................ 62

3.4. SÍNTESI DE LES PROPOSTES I RESULTATS DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA ............................. 64

4. MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ .......................................................................................................................... 67

4.1. CRITERIS, OBJECTIUS I ESTRATÈGIES D’ORDENACIÓ .................................................................... 67

4.2. SÍNTESI D’ALTERNATIVES CONSIDERADES ...................................................................................... 68

4.3. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES ..................................................................... 68

4.4. JUSTIFICACIONS DEL COMPLIMENT AMB EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS .......................................................................................................................... 70

4.5. JUSTIFICACIÓ DEL CREIXEMENT PREVIST EN RELACIÓ A LA CAPACITAT DEL MUNICIPI ......... 72

4.6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT AMB L’INFORME DELS SERVEIS TERRITORIALS DE BARCELONA ............................................................................................................................................... 72

4.7. PROPOSTES GENERALS ..................................................................................................................... 73

4.7.1. CRITERIS D’ESTRUCTURACIÓ URBANA DEL POUM ................................................................. 73

4.7.2. SOSTENIBILITAT ............................................................................................................................. 73

4.7.3. MOBILITAT .................................................................................................................................... 75

4.7.4. HABITATGE ................................................................................................................................... 75

4.7.5. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL ...................................................................................................... 76

4.8. PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES ................................................................................... 76

4.8.1. SISTEMES ....................................................................................................................................... 76

4.8.2. TEIXITS............................................................................................................................................ 77

4.8.3. L’ACTIVITAT .................................................................................................................................. 78

4.8.4. SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS ................................................................................................ 78

4.8.5. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DE LES ACTUACIONS PLANIFICADES .................................. 80

5. QUADRES JUSTIFICATIUS ................................................................................................................................. 89

5.1. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT D’ESTÀNDARDS URBANÍSTICS ................................................ 91

5.2. COMPARATIU CLASSIFICACIÓ DEL SÒL POUM vs TR NNSS ........................................................ 93

5.3. CLASSIFICACIÓ SÒL POUM ............................................................................................................. 95

5.4. RESUM D’AMBITS I SECTORS PLANIFICATS PEL POUM .................................................................. 97

5.5. SOSTRE POTENCIAL POUM EN SOL URBÀ CONSOLIDAT ............................................................. 99


POUM de GUARDIOLA DE BERGUEDÀ 1

1. INTRODUCCIÓ

1.1. CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT

El pla d’ordenació urbanística municipal, és l’instrument legal i tècnic que regula l’acció urbanística: el creixement, la millora i transformació dels nuclis, les activitats en el sòl urbà i el rústic, les infraestructures locals i també d’àmbit territorial, la protecció del patrimoni natural i l’arquitectònic i cultural.

La necessitat de redactar el present P.O.U.M. de Guardiola de Berguedà ve determinada per l’article 95.4 del DL 1/2010:

4. Són circumstàncies que justifiquen l'adopció de l'acord de revisió d'un pla d'ordenació urbanística municipal, sens perjudici de la tramitació d'una modificació puntual quan s'escaigui, les disfuncions entre les disposicions del pla d'ordenació urbanística municipal i les necessitats reals de sòl per a crear habitatges o per a establir activitats econòmiques.

i també per l’article 116 del Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. Aquest estableix el següent:

Article 116. Revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal

S'entén per revisió dels plans d'ordenació urbanística municipal l'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica o el model d'ordenació o de classificació de sòl preestablerts. Cal procedir a la revisió del pla d'ordenació urbanística municipal bé sigui quan s'ha complert el termini fixat en el pla, quan es produeix alguna de les circumstàncies previstes en el pla per a la seva revisió, o quan es produeix alguna de les circumstàncies a les què es refereixen els apartats 2 i 4 de l'article 93 de la Llei d'urbanisme.

Per tant, la conveniència i oportunitat de la revisió de les Normes Subsidiàries de Guardiola de Berguedà, ve determinat fonamentalment per:

1. Adaptació a la Llei d’urbanisme DL 1/2010, de 3 d’agost.

2. Adaptació al planejament urbanístic d’àmbit superior.

PTP de les Comarques Centrals: El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), com a marc jurídic i urbanístic, inscriu el municipi de Guardiola de Berguedà dins l’àmbit territorial funcional del les Comarques centrals, i l’inclou en un sistema de proposta de reequilibri territorial.

3. Adaptació als Plans Sectorials.

4. La revisió del planejament general vigent al municipi de Guardiola de Berguedà.

Reconduir el procés de desenvolupament urbanístic del municipi, a partir de l’anàlisi i valoració del resultat de l’aplicació de les normes urbanístiques vigents. En aquest sentit, la revisió del planejament general vigent al municipi de Guardiola de Berguedà és plenament justificada en:

La modificació substancial de les previsions sobre el creixement urbà del municipi.

La major sensibilitat social en els temes del planejament sostenible.

La revisió del “model de poble”.

Les indefinicions i mancances del planejament vigent.

2 POUM de GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

1.2. ADECUACIÓ JURÍDICA DEL POUM

L’objectiu del present Pla d’ Ordenació Urbanística Municipal (POUM) és la revisió del planejament general vigent i l’adaptació al Decret Legislatiu 1/2010 pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’Urbanisme, a la Llei 3/2012 de 22 de febrer de la Modificació del TRLUC 1/2010, al Decret 305/2006 pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme, pel foment de l’habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i l’autonomia local i altres decrets i lleis posteriors.

El POUM de Guardiola de Berguedà fa seves les determinacions del Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) com a marc urbanístic i jurídic. De la mateixa manera, incorpora territorialment amb major precisió les determinacions dels Plans Sectorials vigents.

En resum, l’objecte del Pla d’ Ordenació Urbanística Municipal de Guardiola de Berguedà és adaptar el planejament general del municipi a les determinacions dels documents que formen el seu marc conceptual i jurídic

Lleis i decrets:

Real Decreto Legislativo 2/2008, de 20 de junio, por el que se aprueba el Texto Refundido de la Ley del suelo (Publicado en el BOE de 26 de junio de 2008).

Decret Legislatiu 1492/2011, de 24 de octubre, que aprueba el Reglamento de Valoraciones de la Ley de Suelo.

Llei 3/2012, de 22 de febrer de 2012, de modificació del Text refós de la llei d’urbanisme, aprovada pel Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost.

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (TRLUC).

Decret 305/2006, de 18 de Juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme (RLUC).

Planejament territorial de rang superior:

Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març.

Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.

Planejament sectorial:

Pla d’Infraestructures de transport de Catalunya (2006-2026).

Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2008-2012).

Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012).

Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya (2008-2012).



1.3. ANTECEDENTS

El municipi de Guardiola de Berguedà disposa d’unes Normes Subsidiàries vigents, aprovades el

4 de novembre de 1991 per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, plantejaven les següents

finalitats i objectius:

1. Aconseguir una racional ordenació del territori municipal.

2. Estructurar aquest territori d’acord amb la característiques predominants de la població.

3. Establir el desenvolupament i expansió de la població per a poder satisfer les demandes

de sòl.

4. Ponderar les demandes i les qualificacions de sòl a circumstàncies de previsió i de

factors flexibles de difícil avaluació.

5. Resoldre situacions de fet i demanda existents en el terme municipal.

6. Estructurar espais de reserva i equipaments necessaris o indispensables per al factor

humà resident.

7. Regular l’edificació en els diferents sectors o zones que s’hagi dividit i classificat el territori

municipal.

8. Regular i mantenir dintre de l’ordenament urbanístic les característiques tradicionals i

ambientals de la població.

9. Establir i regular les determinacions de defensa i protecció dels espais naturals, forestals i

de bellesa paisatgística amb que compta gran part del territori del terme municipal.

10. Aconseguir que segueixin mantenint-se les activitats de la població, tant en els seus

aspectes i vessants laborals com econòmiques sense detriment dels conceptes

urbanístics imperants.

Amb aquestes NNSS es pretenia dotar al terme municipal de Guardiola de Berguedà d’un

ordenament jurídic del sòl adaptat a les seves necessitats i creixement previsible.

Les àrees destinades a l’ús residencial, tant urbà com apte per l’urbanització, suposen un

augment de la població de Guardiola fins a 4.223 habitants, partint dels 1.312 habitants censats

de l’any 1991.

Les NNSS plantegen un conjunt d’actuacions al interior del casc urbà consolidat, amb la voluntat

d’endegar operacions de rehabilitació, de millora interior o d’ajusts d’alineacions o de

volumetria. Es dibuixa un model de ciutat plantejat preveient les connexions viàries necessàries

per a desenvolupar les noves implantacions industrials previstes.


Algunes modificacions puntuals tramitades i aprovades en matèria de planejament per la

Comissió d’Urbanisme de Barcelona són:

Modificació puntual de les NNSS en el seu article 171 (exp. 193/2346), aprovada

definitivament el 16 de febrer de 1994, publicada al DOGC núm. 1878 el 28 de

març de 1994. Amb aquesta modificació es proposa adequar l’article de la

normativa a la regulació concreta del recentment aprovat Pla Parcial El Collet,

molt més restrictiva que la vigent, en quant a les condicions de la parcel·la i

l’edificació de l’industria aïllada.

Modificació de les NNSS referent a l’ampliació del perímetre urbà pk 99,00 de la

ctra. C-1411 (C-16 actual), aprovada definitivament el 9 de juliol de 1997 i

publicada al DOGC l’1 d’octubre de 1997.

Modificació de les NNSS referent al canvi d’usos autoritzats i edificacions

permeses a la finca el Jou (exp. 1997/1386), aprovada definitivament el 26 de

novembre de 1997.

A banda de les modificacions esmentades s’han tramitat altres documents de planejament com

plans parcials i especials:

Pla Parcial El Collet al marge dret de la ctra. C-1411 (C-16 actual), aprovat

definitivament el 17 de novembre de 1993 i publicat al DOGC el 27 de

desembre de 1993.

Pla Parcial El Collet al marge esquerra de la ctra. C-1411 (C-16 actual), aprovat

definitivament el 9 de desembre de 1998 i publicat al DOGC el 8 de març de

1999.

Pla Especial del centre d’activitats esportives i culturals Cal Companyó, aprovat

definitivament el 30 de novembre de 1995.

Totes aquestes actuacions urbanístiques així com totes les modificacions del planejament

general es van recollir en un únic document: el Text refós de les Normes Subsidiàries de

planejament general, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 28 de

setembre de 2006 i publicat al DOGC el 8 de novembre de 2006.

1.4. OBJECTIUS DEL POUM

La redacció del Pla d’ Ordenació Urbanística Municipal de Guardiola de Berguedà es

fonamenta en criteris i estratègies que són el resultat d’integrar les determinacions del Pla

Territorial Parcial de les Comarques Centrals i les exigències normatives de la legislació



urbanística vigent; a més de les informacions territorials, ambientals i socials resultants de la

realització d’un anàlisis complex i complert de la situació actual del municipi.

El POUM de Guardiola de Berguedà s’emmarca dintre dels següents criteris generals de model

territorial:

Enfocar el planejament del municipi present en consideració el context

supramunicipal i les seves implicacions:

- La inscripció de Guardiola de Berguedà en el context territorial de

l’àmbit plurimunicipal del Berguedà i de les determinacions del Pla

Territorial Parcial de les Comarques Centrals

- El reconeixement dels espais agrícoles, forestals i fluvials com a

components bàsics de la matriu d’espais lliures de Guardiola de

Berguedà, i la seva continuïtat amb els termes municipals contigus.

- La relació funcional amb els municipis de l’àmbit plurimunicipal de

l’Alt Berguedà en termes de mobilitat, infraestructures i gestió de

serveis.

Ordenar i conservar la matriu d’espais lliures del municipi: espais agrícoles,

forestals, xarxa fluvial i masies catalogades. Tot reconeixent el seu valor

productiu, paisatgístics, ecològic i integrador de la gran part del espais naturals

del terme municipal.

Regulació dels usos del Sòl No Urbanitzable, sent compatibles amb la matriu

d’espais lliures existent.

Assegurar que el creixement urbà del municipi permeti relligar adequadament

les trames urbanes existents, tot millorant les connexions entre elles.

Garantir les reserves de sòl necessàries per a una oferta adequada i

proporcional d’habitatges públic, de serveis i equipaments educatius, sanitaris,

socials, esportius i culturals, tenint en compte les necessitats de la població, les

dinàmiques demogràfiques previstes i actuals.

Potenciar un model de mobilitat més racional i sostenible que faciliti els

desplaçaments a peu i en bicicleta i afavoreixi l’ús del transport públic, tot

repensant la xarxa viària bàsica del municipi.

Garantir i assegurar la disponibilitat de sòl necessari per les previsions futures de

creixement.

Definir els futurs creixements amb tipologia i ús.

Concretar el planejament amb unes normes d’interpretació unívoca.

Donar resposta als creixements futurs poblacionals.

Protegir el patrimoni històric i arquitectònic. Fomentant la protecció de les

modalitats tradicionals d’habitatge que formen la morfologia del teixit urbà i

defineixen espais d’usos homogenis, tot garantint el manteniment de les

edificacions singulars a nivell històric i arquitectònic.

Promoure la participació ciutadana en els processos de planejament, amb

l’objectiu de generar un model de ciutat i de gestió del territori equitatiu i

adaptat a la realitat social i territorial.



2. MEMÒRIA DE LA INFORMACIÓ

2.1. EMMARCAMENT TERRITORIAL I MEDI FÍSIC

2.1.1. SITUACIÓ, RELLEU I POBLAMENT

Població 2012: 974

Gentilici: guardiolencs

Altitud: 720 m

Superfície: 61 Km²

Capital: Guardiola de Berguedà

Comarca: Berguedà

Àmbit territorial: Comarques Centrals

Partit judicial: Berga

Demarcació electoral: Berga

Província: Barcelona

El municipi de Guardiola de Berguedà pertany a la comarca del comarca del Berguedà

Catalunya, ubicat al nord de la mateixa. Limitat al nord amb el Pirineu axial, on assoleix la

màxima amplitud, el seu límit és inequívoc: el Pirineu axial separa la capçalera del Llobregat

de les del Segre (Cerdanya i Alt Urgell) i el Rigard i de la conca del Ter (Ripollès). A l'est, la

separació de conques entre el Llobregat i el Ter va perdent nitidesa, i el Lluçanès sol ésser

inclòs a Osona, malgrat que hidrogràficament es decanti més aviat cap al Llobregat. Els

relleus de ponent són encara menys clars com a partió amb el Cardener (Solsonès). Els límits

entre l’Alt i El Baix Berguedà el marquen Rasos de Peguera i la Serra de Picancell, la diferència

més important entre aquestes dues unitats geogràfiques és el relleu, l’alt Berguedà es

caracteritza per incloure part del PrePirineu i el Pirineu axial, en canvi, el Baix Berguedà es

troba format per relleu més planers que es trobarien dins de la unitat geomorfològica de la

Depressió Central Catalana.

El clima de la comarca presenta uns trets comuns quant a pluviositat: Gisclareny, al nord-oest

i a més de 1 300 m d'altitud, només supera en un 40% el total de Puig-reig, al sud i a 445 m

(719,2 mm de mitjana anual). Arreu l'estació més plujosa és la tardor, i la més seca l'hivern; les

precipitacions solen caure distribuïdes en molts dies. Les nevades es produeixen de novembre

a abril, llevat de l'alta muntanya, on neva fins al maig. La vegetació del baix Berguedà té un

caràcter mediterrani continental, amb predomini del bosc d'alzina carrasca o, quan aquest


ha estat destruït, el pasturatge sec de jonça. L'alt Berguedà és, sobretot, una contrada

submediterrània de rouredes amb boix; el bosc de pi roig hi té actualment una gran

importància; la fageda apareix únicament a les obagues més frescals. A les zones elevades,

per damunt dels 1 600 m, apareix el paisatge subalpí amb bosc de pi negre i extensos

pasturatges. Els cims més elevats atenyen l'estatge alpí dels prats naturals.

Plànol de situació comarcal.

Font: Hipermapa de la Generalitat.

Guardiola de Berguedà limita al Nord i a l’Est amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de

Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al Sud amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb

Vallcebre, Gisclareny i Bagà. Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental. El

municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró

i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà.

Aquest enclavament limita al N amb Urús (Baixa Cerdanya), a l’Oest amb Bellver de Cerdanya i

al Sud i l’Est amb Bagà, que l’abraça com una mitja lluna. El municipi és situat a l’alta vall del

Llobregat, just després de la vall de Lillet, en una posició central de l’Alt Berguedà.



El terme és molt accidentat i al Nord arriba a sobrepassar els 2.200 m, ja dins d’un sector

pròpiament pirinenc. El cim de Puigllançada, el coll de Pal i el cim de la Bòfia el separen de

Bagà pel Nord i constitueixen la capçalera del Riutort, afluent del Llobregat per la dreta, la vall

del qual integrava el sector principal del terme de Brocà. Altres valls compreses dins el terme (a

part la de Riutort i la del Llobregat) són la vall baixa del riu de Saldes (abans anomenat riu

d’Eina), que desemboca al Llobregat per la dreta, aigua avall de Guardiola, i la vall baixa del

Bastareny, que desguassa al Llobregat sota el cap municipal. La població del municipi es

concentra a les valls, mentre que les zones més muntanyenques són despoblades.

El poble de Guardiola de Berguedà (720 m i 9006 h el 2006) és situat a la dreta del Llobregat, a la

confluència d’aquest riu amb el Bastareny. L’integren els barris de la Farga, del Bastareny i de les

Cases Noves del Collet. És un petit nucli comercial, sorgit a les vies de comunicació de les valls

del Bastareny i del Llobregat, als peus de l’antiga abadia de Sant Llorenç prop de Bagà. Rep el

nom —diminutiu— d’una petita guàrdia o castell que hi havia, avui en ruïnes. La primera notícia

conservada és del 939.

L’expansió del nucli urbà arrenca de l’inici de l’explotació de les primeres mines de carbó a

mitjan segle XIX i, sobretot, de l’arribada del ferrocarril el 21 de novembre de 1904, que en lloc

d’anar al Collet va arribar 2 km més amunt, on va néixer el nucli actual. Guardiola és format per

cases arrenglerades al peu de l’antiga carretera, on es concentra la zona comercial i de serveis.

L’església és una edificació moderna bastida a partir de models neoromànics, l’any 1956.

El poblament és un concepte que fa referència a la distribució de la població en l’espai, moltes

vegades aquesta distribució ve determinada per les característiques físiques del territori. En

aquest context, Guardiola de Berguedà disposa de dos entitats poblacionals, Les Cases Noves

del Collet i Guardiola de Berguedà, en aquest últim es concentra la majoria de la seva població.

Entitats poblacionals de Guardiola de Berguedà.

Entitats de població que inclou Població 2007

Cases Noves del Collet, les 47

Guardiola de Berguedà 927

Total 974

Font: idescat 2012


2.1.2. GEOLOGIA

El terme municipal de Guardiola de Berguedà té una geologia complexa i variada, ja que

s’inclou en un àmbit on es va produir part de l’orogènia alpina. Es troba ubicat sobre materials

majoritàriament quaternaris, del Mesozoic, del Paleozoic i del Cenozoic. En la part més

meridional del municipi trobem nombroses falles en direcció Nord-Sud i Est- Oest amb alternança

de calcàries bioplàstiques i esculloses del Cretaci Superior i Fàcies Garumnianna ( conglomerats,

argiles i gresos vermell) del Mesozoic.

Les unitats descrites pertanyen al bloc superior d’un encavalcament existent al nord del nucli

urbà del municipi. El bloc inferior de l’encavalcament el formen marges i guixos amb

intercalacions de calcàries del Cenozoic. Al límit nord del municipi tronem a trobar dos

encavalcament que formen el massís del Puigllançada, on el bloc superior es troba format per

calcàries del Devonià (Paleozoic).

Mapa Geològic de Guardiola de Berguedà.

Font: Elaboració pròpia.

2.1.3. CLIMATOLOGIA

S’entén com a climatologia la ciència que estudia la distribució dels diferents climes a nivell de

macroescala, mesoescala i microsescala. Per tant, el clima és el conjunt de factors

meteorològics que concorren en un mateix territori. Aquests factors són determinats per

condicionants diversos, entre els quals poden destacar les temperatures, la humitat, les

precipitacions, els vents, la proximitat del mar, l’alçada, l’orientació respecte del Sol, la latitud, el

relleu i la vegetació.



El relleu i l’alçada són els factors bàsics del clima de la comarca. Segons la divisió climàtica de

Catalunya (basada en el règim termopluviomètric), el municipi de Guardiola de Berguedà

correspon al subtipus mediterrani prepirinec oriental. Aquest grup té uns valors genèrics mitjans

de precipitació entre 750 i 1100 mm, amb un règim pluviomètric estacional (RPE) màxim a l’estiu

o a la primavera i mínim a l’hivern. La temperatura mitjana anual es situa al voltant dels 9-12 ºC i

l’amplitud tèrmica es mou entre els 16 i 19 ºC. Segons dades de 2003, l’estació meteorològica de

Guardiola de Berguedà va comptabilitzar una precipitació total acumulada de 748 mm i una

temperatura mitjana de 11,7ºC.

Segons l’índex d’Humitat de Thornthwaite, el municipi de Guardiola de Berguedà té diferents

subclimes, segons el grau d’humitat rebuda (part per precipitacions i nevades). Com es pot

observar en la imatge inferior el clima varia en funció del relleu, a més alçada i relleu més

pronunciant més precipitacions, fina arribar al > 100 PerHumit (A) en la zona del Puigllançada.

Tipologia de Clima ( Índex d’Humitat de Thornthwaite)


Font: Elaboració pròpia

2.1.4. HIDROLOGIA

La xarxa hidrogràfica comarcal es caracteritza per tenir cabals constants i més pronunciat a la

primavera, ja que la totalitat dels rius i torrents del terme municipal són de règim pluvio-nival.. Els

dos principals rius de Guardiola de Berguedà són el Llobregat i el Riu de Saldes, aquest últim es

converteix en afluent del Llobregat al sud del nucli urbà de Guardiola. Existien nombrosos

torrents i rius afluents dels dos principals cursos fluvials, com és el cas del Riu de Cerdanyola, els

torrents de la Pomerassa i de Lavallol i el Rec del Retllan. Pel que fa als aqüífers protegits, en el

territori del municipi no es localitza cap massa d’aigua subterrània susceptible de ser protegida.

Xarxa fluvial de Guardiola de Berguedà

Font: Elaboració pròpia.



2.1.5. VEGETACIÓ

L’existència d’un tipus o un altre de vegetació en el municipi ve determinat , no solament pel

clima, el relleu i l’edafologia de la zona, sinó també per els usos de sòl predominats del municipi.

Com a conseqüència del relleu i del clima de la zona, la vegetació que podem trobar al

municipi és la corresponent als estatges montà i subalpins majoritàriament.

L’Estatge Montà el formen, a nivell arbori i en condicions normals, majoritàriament el pi roig en el

vessant humit dels Pirineus orientals, aquest Estatge es troba entre els 700 a 1600 m. sobre el nivell

del mar.

L'estatge subalpí és una zona altitudinal de vegetació que es troba situada entre 1600 i 2300 m

aproximadament i es caracteritza per la presència de boscos naturals de coníferes, semblants

en certa manera als grans boscos subàrtics que són presents al nord d'Europa, de la Sibèria i

d'Amèrica i que formen l'immens domini de la taigà. Les formacions vegetals d'aquest estatge

estan constituïdes, en la seua major part, de pinedes de pi negre i avetoses (boscs d'avets). El pi

negre, amb la seua capçada fosca i atapeïda, es pot trobar en solells i obacs, i cal considerar-lo

com l'arbre que puja a més altitud (en alguns indrets d'Andorra i de la Cerdanya ultrapassa, fins i

tot, els 2300 m). En alguns vessants obacs i relativament humits de les muntanyes pirinenques es

fan avetoses, però cobreixen una àrea molt minsa.

Estatge subalpi

Font: google


2.1.6. FAUNA

Part del territori del municipi de Guardiola de Berguedà es troba inclòs al Parc Natural del Cadí-

Moixeró pels seus alts valors naturals i biogeogràfics. El Parc Natural, representa un valor únic a

Catalunya, pel fet de constituir el sistema muntanyós calcari més extens i elevat dels Prepirineus

Catalans. Les condicions climàtiques i d’altitud del municipi, permetent tant l'existència

d'espècies àrtiques, centreuropees pròpies de les altes muntanyes europees, alpines, com

mediterrànies, molt properes unes d'altres en el mateix territori.

Els elements que componen les comunitats faunístiques són predominantment Eurosiberians i

submediterranis, tot i que també abunden els boreo-alpins i els mediterranis. La fauna

vertebrada hi és molt variada i presenta una gran diversificació amb penetracions importants

d'elements mediterranis (sargantana ibèrica, musaranya comuna,...).

Entre els mamífers destaca l'isard (Rupicapra rupicapra), que té en el parc una població

demogràficament alta. Durant l'estiu, se'l pot trobar a les obagues i als indrets més alts mentre a

l'hivern davalla o se situa a les solanes.

El cérvol (Cervus elaphus) i el cabirol (Capreolus capreolus), que s'havien extingit fa molts

anys, han tornat a tenir presència al parc gràcies a les repoblacions que s'han efectuat

darrerament. Un altre mamífer interessant és la marta (Martes martes), que habita a la majoria

de boscos subalpins.

Cérvol (Cervus elaphus) Cabirol (Capreolus capreolus)

D'entre els ocells, cal destacar les espècies relictes dels períodes glacials, com el gall fer (Tetrao

urogallus), el mussol pirinenc (Aegolius funereus) i el picot negre (Dryocopus martius), la

perdiu xerra (Perdix perdix), en canvi, es troba als llocs oberts. A les parts més altes també

trobem la imponent àliga daurada (Aquila chrysaetos) i voltors com el trencalós (Gypaetus

barbatus) o el voltor comú (Gyps fulvus).

Gall fer (Tetrao urogallus) Mussol pirinenc (Aegolius funereus)

Pel que fa als rèptils, esmentem dues espècies pròpies d'hàbitats humits, de colors molt vistosos,

que es poden veure amb relativa facilitat: el llangardaix verd o lluert (Lacerta bilineata), de

color verd i brillant, i la serp verda i groga (Coluber viridiflavius). Entre els amfibis, el tritó dels



Pirineus (Euproctus asper), que constitueix un endemisme en aquestes muntanyes i habita als

rierols, i la granota vermella (Rana temporaria) que es pot trobar, a vegades, lluny de l'aigua.

Escurço pirinenc (Vipera aspis) Serp verda i groga (Coluber

viridiflavus)

Als cursos d'aigua existents al municipi podem trobar majoritàriament la truita (Salmo trutta), el

barb de muntanya (Barbus meridionalis) i el barb roig (Phoxinus phoxinus).

Entre les espècies d'interès pel seu estat de conservació precari, hi trobem: el gall fer, el picot

negre, el pardal d'ala Blanca, la marta i el gat fer.

2.1.7. PAISATGE

El Paisatge fa referència a una àrea, tal com la percebi la gent, el caràcter de la qual és resultat

de l’acció i la interacció de factors naturals i/o humans, Conveni europeu del paisatge

(Florència, 20 d’octubre del 2.000).

Tal i com es va definir el concepte de paisatge al Conveni europeu del paisatge, aquest és el

resultat de l’acció i la interacció de variables humanes i naturals. En aquest context, el paisatge

del Berguedà, i per tant, el del municipi de Guardiola de Berguedà, és el resultat, per una

banda, dels usos del sòl existents i de la seva evolució com a resposta als canvis socioeconòmics

que s’han experimentat en aquest últim segle. Per altra banda, els factors naturals específics dels

Pirineus i la seva elevada biodiversitat estableixen l’altre condicionant del paisatge.

Paisatge de Guardiola de Berguedà.


En l’últim segle, s’ha experimentat en la totalitat dels Pirineus canvis en el paisatge fruit dels

canvis dels usos de sòl. El despoblament progressiu d’aquest territori conjuntament amb un

canvi progressiu de les principals activitats econòmiques han transformat el paisatge. Cada

vegada el sector primari (ramaderia i agricultura) ha anat perdent importància vers el sector

terciari (turisme i serveis), aquest fet s’ha traduït en un procés d’embosquinament i pèrdua de

pastures d’alçada i sòl agrícola.

Procés d’embosquinament i pèrdua de pastures d’alçada i bosc agrícola.

Font: PTP de l’Alt Pirineu i Aran.

Malgrat que el potencial productiu del sòl agrícola pirinenc no és quantitativament significatiu

en el context català, pot tenir potencial d’explotació pel seu valor qualitatiu (denominacions

d’origen i similars) i, sobretot, com a complement necessari de l’activitat ramadera.

A més, té un elevat valor estratègic en l’acompliment d’altres funcions d’interès com el

manteniment d’un paisatge de mosaic d’elevat interès ecològic, paisatgístic, de lleure ciutadà,

de reequilibri urbà i, sobretot, turístic. Així com la funció de proporcionar aliment a determinades

espècies animals pròpies dels hàbitats naturals circumdants.

Als Pirineus, el sòl forestal està augmentant mentre que el sòl agrícola i els prats disminueixen i,

amb aquests, l’atractiu que el paisatge dels Pirineus té per a molts dels seus visitants.

A nivell d’Unitats de paisatge, el municipi de Guardiola de Berguedà es caracteritza per formar

part de la Unitat paisatgística de l’Alt Berguedà on l’element estructurador principal del paisatge

són les muntanyes. Podem afirmar que els diferents paisatges de muntanya que podem trobar

dins de la Unitat de l’Alt Berguedà podem trobar dos elements dominants. El primer són els

afloraments rocosos, és a dir , de les calcàries en cingleres, serrats, cims. Aquest element

caracteritza un bon nombre de realitats paisatgístiques com la serra del Cadí, el massís del

Pedraforca, les penyes altes del Moixeró, els cingles de Vallcebre. El segon element dominat en

els paisatges de muntanya de l’Alt Berguedà són els boscos. En els vessants de les muntanyes de

l’Alt Berguedà trobem importants masses forestals de pi roig i, en menor quantitat, rouredes de

roure martinenc i fagedes.

Les subunitats de paisatge que formen part del terme municipal de Guardiola de Berguedà,

segon la delimitació realitzada per La Carta de Paisatge del Berguedà són:

1.4 Els paisatges montans del Moixeró, la Tossa d’Alp i el Puigllançada.

1.5 Els paisatges agroforestals de la vall de la Pobla de Lillet.

1.7. Els paisatges forestals de la serra de Gisclareny.



2.1.8. ESPAIS D'INTERÈS NATURAL

Guardiola de Berguedà es troba en un àmbit prepirinenc, envoltat per boscos i espais naturals que han estat inclosos en programes de protecció donades les seves condicions naturals, ecològiques i paisatgístiques. En concret incorpora sòl protegit per la Xarxa Natura 2000, pel Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN), així com espais classificats com a Zona d'alt interès natural ecològic i paisatgístic i Zona d'alt interès natural.

El municipi de Guardiola té 6.131,40 ha de sòl rural protegit, entre 6.160 ha que té el terme municipal. En aquest sòl protegit es troba el Parc Natural del “Cadí-Moixeró” i el PEIN de la Serra de Catllaràs.

Les descripcions i les dades dels espais protegits que es presenten a continuació han estat presos de la Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Al terme municipal de Guardiola de Berguedà pertanyen 3.788,70 ha. d’aquest parc natural.

El Parc Natural del Cadí-Moixeró, amb una superfície de 41.060 hectàrees, forma part de tres comarques: l’Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya. Es tracta

Serra de Catllaràs

Cadí-Moixeró


d’un parc de muntanya, situat entre els 800 m al fons de les valls i els 2.648 del Vulturó; de gran interès per la seva diversitat geològica, la vegetació i la fauna.

De naturalesa calcària, en la seva major part, comprèn el conjunt orogràfic prepirinenc integrat per les serres del Cadí i del Moixeró, el massís del Pedraforca i bona part dels de la Tosa i Puigllançada. Les dues grans serralades del Cadí i Moixeró, unides pel coll de Tancalaporta, formen una impressionant barrera muntanyosa, allargada de ponent a llevant en una extensió d’uns 30 km, a la divisòria d’aigües del Segre (la Cerdanya i l’Alt Urgell) i del Llobregat (el Berguedà). Els seus vessants, especialment els del nord, formen escarpades cingleres, amb parets gairebé verticals i valls profundament encaixades. El Pedraforca, la Tosa i el Puigllançada formen unitats més diferenciades.

Entre els paratges d’especial bellesa i atractiu podem citar, la serra del Cadí, la roca de l’Ordiguer, al vessant nord, que domina l’ampli prat del Cadí, l’esmentat Vulturó, punt culminant de la serra. També cal esmentar la grandiositat de la façana sud, especialment el sector que domina el poble de Josa de Cadí, flanquejat per la carena principal al nord i pel Cadinell (contrafort sud-oriental de la serra) a ponent. A la part més oriental d’aquest vessant hi ha les fonts del Bastareny (afluent de capçalera del Llobregat), de singular bellesa. A la serra del Moixeró, que culmina a les Penyes Altes del Moixeró, a 2.260 m, es destaquen els cingles del vessant meridional d’aquest cim i les extenses superfícies forestals del vessant septentrional, on es troben valls ufanoses com les del torrent de l’Ingla, la de l’estret de Canals o l’avetosa de Riu.

La Tosa, dita també Pedró dels Quatre Batlles (per tal que hi conflueixen els termes municipals de Bagà, Alp, Das i Urús) s’alça a 2.536 m a la banda de llevant del parc, i té indrets d’especial bellesa com la Pleta del Llamp, sota la roca del mateix nom, que domina la vall del riu Gréixer. Continua vers el sud-est, a través del coll de Pal, pel Puigllançada (2.409 m), que té vastíssimes extensions de pastures, especialment al vessant de solana, en direcció -a través del tossal de Rus- a Castellar de n’Hug, on hi ha les espectaculars i conegudes fonts del Llobregat.

El Pedraforca constitueix una de les muntanyes amb més atractiu i tradició de l’alpinisme català. Té una orografia abrupta peculiar, i li dóna una silueta inconfusible l’enforcadura que uneix el Pollegó superior (2.507 m) i el Pollegó inferior (2.445 m). La muralla nord es desploma verticalment entre 600 i 800 m damunt la vall de Gresolet i constitueix un arriscat i bell indret d’escalada. L’esmentada vall és una de les zones boscoses més interessants de tot el parc, ja que pel seu microclima particularment humit es troba coberta en bona part per boscos d’avet i de faig, encara ben conservats i únics al parc.

Els principals recursos naturals són la ramaderia i els boscos, que formen la base econòmica dels municipis que integren el parc natural. Quant a l’agricultura, està especialitzada en el conreu i l’aprofitament de pastures per al bestiar. Les dues terceres parts dels boscos del parc són de domini públic i pertanyen bàsicament als ajuntaments; el seu aprofitament havia estat decisiu en l’economia. Aquests boscos han estat declarats en la pràctica totalitat d’utilitat pública i el fet que la seva administració sigui a càrrec de la Generalitat de Catalunya, ha facilitat la creació i la gestió del parc.

Als disset municipis inclosos al Parc hi ha, a més de belleses naturals per l’abrupta orografia, l’aigua i la vegetació, una sèrie de llocs d’indubtable interès i atractiu. Des del punt de vista històric, destaquen els nuclis medievals de Bagà, que fou capital de la baronia de Pinós, i Bellver de Cerdanya, centre d’una antiga batllia, que encara conserven part de les seves muralles medievals i boniques places porxades. També s’han d’esmentar els pobles de Gósol i Saldes on trobem restes dels antics castells. Existeix molta documentació sobre la història medieval d’aquestes contrades, inclosa la presència de càtars. També han deixat la seva empremta el pas de contrabandistes i maquis, així



com la intensa activitat econòmica de subsistència desenvolupada al llarg dels segles en petits nuclis rurals de muntanya.

Hi ha un bon nombre de poblacions que mantenen la seva arquitectura rural tradicional i el seu tipisme, com és el cas de Castellar de n’Hug, Fórnols i Josa de Cadí i altres nuclis més petits situats en bells indrets, com Torres d’Alàs, Adraén, el Querforadat, Cava, Ansovell, Riu de Cerdanya, Gisclareny, Cornellana, Gréixer, Gósol (on Picasso pintà el 1906 algunes de les seves obres), o les antigues parròquies que depenen ara de Bellver de Cerdanya, com són les de Bor, Coborriu, Talltendre, Pi i Baltarga.

L’arquitectura religiosa romànica va deixar bones mostres en aquest sector: l’antic monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà i l’església de Talló (seu d’una antiga canònica). Encara que siguin més humils, tenen un encant extraordinari les petites esglésies romàniques que puntegen tot el Parc: Sant Julià de Pedra, Sant Marcel de Bor, Sant Serni de Coborriu, Sant Marcel de Bor, Sant Serni de Coborriu, Santa Maria de Josa, Sant Jaume de Tuixén, Sant Salvador, Santa Eugènia de Nerellà, Sant Just i Pastor de Cerc, Sant Julià dels Garrics, Sant Vicenç de Rus, Sant Martí del Puig, el Boscalt, Santa Margarida o Sant Miquel de Turbians.

Espais d’interès natural (PEIN) , clau 25b: EIN Serra del Catllaràs

Xarxa Natura 200, clau 25c: ES5110004, Serra de Catllaràs

Al terme municipal de Guardiola de Berguedà pertanyen 166,88 ha. d’aquest PEIN.

Singular massís pre-pirinenc situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el mantell de Vallfogona, a l’Alt Berguedà i al sud de la serra de Cadí-Moixeró. Espai representatiu dels relleus calcaris mesozoics i eocens del Pre-pirineu oriental, si bé el terç central i el sector oriental de l’espai són més abundants els sediments detrítics oecens i paleocens -gresos i conglomerats-, amb un altiplà a la carena i un dimorfisme entre els vessants meridionals abruptes i els vessants septentrionals més suaus. La seva notable amplitud altitudinal en un espai relativament petit fa enriquir llur diversitat.

Cal destacar aquest espai, per la seva estructura geomorfològica i per la presència d’alguns elements d’interès biològic. Els vessants de la serra i a les seves vall internes, es presenta la zonació típica de paisatges en aquest territori pre-pirinenc -des de l’alzinar fragmentat als solells (Quercion ilicis) fins a les rouredes i pinedes calcícoles (Quercion pubescenti-petraeae)-. A les obagues destaquen les fagedes amb boix (Buxo-Fagetum) força rares a l’Alt Berguedà. A la serra de Catllaràs, tot i no assolir una alçada considerable també es desenvolupen alguns prats i rasos culminals de caràcter subalpí. Destaca la presència en aquesta serra de la flor de neu (Leontopodium alpinum), una espècie molt rara al país i protegida per la legislació de Catalunya. Les comunitats rupícoles de la muntanya mitjama calcària (Saxifragion mediae), que serven un conjunt d’espècies relictuals, són molt ben representades.

La fauna de la serra de Catllaràs constitueix una comunitat de transició entre els sistemes pirinencs i els més mediterranis, situats més al sud. Hom troba algunes espècies ja al límit de les seves possibilitats, com el gall fer i la marta, alhora que serva espècies de gran interès com per exemple el cèrvol.

L’espai comprèn territoris dels municipis de les Llosses, a la comarca del Ripollès, i de Castell de l’Areny, Guardiola de Berguedà, la Nou de Berguedà, la Pobla de Lillet, Sant Julià de Cerdanyola i Vilada, a la comarca del Berguedà.


2.1.9. ALTRES ÀMBITS I ELEMENTS NATURALS A PRESERVAR

A Guardiola de Berguedà trobem elements a l’entorn natural que han de ser preservats i potenciats per la seva importància a nivell territorial i/o municipal com és el cas de:

1. Cursos fluvials, torrents i rius (Bastareny i Llobregat). Cal preservar els cursos d’aigua per assegurar la connectivitat transversal entre les diverses serres del prepirineu.

2. Fonts i deus. L’aigua de les fonts o deus naturals acostuma a ser potable i de molt bona qualitat, és a dir, apta per al consum humà, pel seu grau de puresa química i microbiològica i des de temps remots, les fonts d’arreu del món han estat lloc de treball, reunió i motiu de lleure, trobada, alegria i festa. A més, a l’entorn d’aquestes poden existir multitud de variacions morfològiques i/o paisatgístiques que sovint converteixen aquests paratges en paisatges singulars de cada municipi.

3. Patrimoni Geològic. Cal protegir els àmbits del terme municipal, concretament:

Geozona 140 Riolites de Gréixer

Geòtop 148 Mines de petroli de Riutort

4. Forest Gestionades pel Departament de Medi Ambient, dins del terme municipal es localitzen, d’acord amb la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya i la Ley 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes, els següents boscos d’utilitat pública (CUP):

Forest Les Nonies

Forest Emprius de Gabarrós - CUP 22 de la Generalitat (Codi del Forest 1003).

5. Xarxa de camins rurals i miradors. La constitueixen les vies de llarg recorregut del municipi de Cercs, els recorreguts d’interès paisatgístic i natural, els senders de gran i petit recorregut, els camins de ronda així com els camins i vies protegides. Cal la conservació del seu recorregut i dels elements més característics (escales, graons, passeres, miradors...) atès que són camins i vies d’interès públic que serveixen d’enllaç entre zones i nuclis de l’Alt Berguedà, i sense ells serien del tot impracticables. D’entre ells destaquen:

Grans i petits recorreguts (GR i PR): comprèn les rutes ja senyalitzades i reconegudes per les entitats excursionistes del territori. Pel terme municipal de Guardiola de Berguedà passen:



Senders de Gran Recorregut:

GR 4: Puigcerdà – Monestir de Montserrat.

GR 4.2: Coll de Pal – Bagà.

GR 107: Camí dels Bons Homes.

GR 150 Camí: Sender de circumval·lació del Cadí – Moixeró.

Senders de Petit Recorregut:

PR 125: Sender de l’Hostalet.

PR 128.3: Variant del Cingles de Vallcebre

PR 129: L’Olla de Sant Julià – Sant Julià de Cerdanyola

PR 158: Guardiola de Berguedà – Paller de d’Alt

PR 158.1: Variant Guardiola de Berguedà – Paller de d’Alt

Senders i camins rurals: comprèn aquells traçats forestals i rurals que defineixen una xarxa d’accessibilitat als nuclis i al seu territori proper, i que mantenen els lligams existents entre prats de les cotes altes i els terrenys dels prats de dall a les cotes baixes. D’entre ells destaca la xarxa de senders del Berguedà i al seu pas per Guardiola de Berguedà trobem:

L0205: Camí de la Foradada

L0401: Camí de Guardiola a Sant Corneli

L0402: Camí de Guardiola a Gisclareny

L0403: Camí ral de Guardiola a Brocà

L0404: Camí ral de Brocà a Gavarrós

L0405: Camí de Gavarrós a Castellar de N'Hug

L0406: Camí ral de Gavarrós a Grèixer

L0408: Camí de Guardiola a Malanyeu (per la font de les Travesses)

L0409: Camí de Guardiola a Saldes

L0410: Camí del Coll de les Llenes

L0411: Camí de Sant Climent de la Torre de Foix

L0414: Camí del Canal de la Serp

L1004: Camí ral de Bagà a Brocà

Xarxa de camins ramaders. El camins ramaders existents al terme municipal de Guardiola de Berguedà es regeixen per la Ley 3/1995 de vías pecuarias i es classifiquen com a camins ramaders en l’Orde del 10 de maig de 1982, per la qual s’aprova la classificació de les vies pecuàries existents al terme municipal.

Els camins ramaders que passen per Guardiola de Berguedà tenen les següents característiques:


Codi Camí Amplada Longitud

6 Carrerada de camí vell de Bagà 20 400

7 Carrerada del camí ral de Saldes 20 2.600

8 Carrerada de Guardiola de Berguedà a Peguera 20 2.600

9 Cordill del camí ral de Berga a Peguera 32 7.200

10 Carrerada camí dels empedrats Coll de Pendís- Camí de Bagà

a Coll de Jou 20 25.600

11 Cordill de camí ral de Bagà a Coll de Jou 32 800

12 Carrerada del camí de Bagà pel Paller, al Coll de Pal 20 2.900

716 Carrerada del camí Pla d’Anyella a Sant Jaume de Frontanyà

(primer tram) 20 5.500

2.1.10. RISCOS GEOLÒGICS I D’INUNDABILITAT

El municipi de Guardiola de Berguedà presenta riscos en el sòl urbà d’esllavissades ,

despreniments i d’inundabilitat.

A nivell geològic, el present POUM annexa a la memòria un Dictamen de riscos geològics amb

l’objectiu de detectar les zones afectades i de planificar les actuacions de creixement en

aquells entorns lliure de riscos.

A n ivell d’inundabilitat, s egons l’INUNCAT de l’Agència Catalana de l’Aigua, la confluència del

Llobregat amb el Bastareny és un punt crític. Efectivament, des del punt de confluència del

Llobregat amb el Bastareny i especialment aigua amunt d’aquest últim curs fluvial, la capacitat

del riu es veu limitada per la proximitat del nucli urbà. Segons estudi d’inundació realitzat pel

propi ajuntament, la canalització del Bastareny no admet en molts punts del seu recorregut,

cabals iguals o superiors al període de retorn de 100 anys. Especialment crítica és la zona entre el

dos ponts del nucli de Guardiola, donada la proximitat de les vivendes i altres infraestructures de

la població.

Amb l’objectiu de definir les zones de creixement i establir les mesures correctores adients front al

risc d’inundació el present POUM annexa a la memòria l’estudi d’inundabilitat realitzat amb les

mesures correctores adients pel sòl urbà.



2.2 ASSENTAMENTS I PATRIMONI HISTÒRIC

La vitalitat que va suposar l’arribada del "Ferrocarril deis Catalans", el 21 de novembre de 1904,

fins a un indret anomenat "La Ribera", on es junten el riu Bastareny i el Llobregat, que si bé

inicialment només estava previst que arribés fins el Collet, va suposar moviment de carbó, fusta i

ciment fet que va comportar l’aparició d’un nucli de cases a l'entorn de l'estació del tren,

formant-se així l'actual població.

Encara que el poble de Guardiola de Berguedà com a nucli urbà, sigui de creació recent,

palesen la seva antiguitat el castell de Guardiola del segle X, torre de guarda de l'alt Berguedà,

el monestir de Sant Llorenç i el pont Vell de Guardiola d'origen medieval. Dins de l'important

patrimoni arquitectònic destaca el monestir de Sant Llorenç, una de les joies romàniques de la

comarca, consagrat al 983. L'església i la gran cripta conformen un extraordinari conjunt També

són d'interès les esglésies de Gavarrós del segle XI, Sant Andreu de Gréixer del segle IX i la Torre

de Foix del segle X.

L’inventari de patrimoni de la generalitat de Catalunya recull els següents elements patrimonials:

CASTELL DE GUARDIOLA

CASTELL DE BROCÀ

CASA DE LA TORRE DE FOIX

CONJUNT DE GAVARRÓS

EREMITORIS

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA PURÍSSIMA

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE ROCA-SANÇA

L'HOSPITALET DE ROCA-SANÇA

CASA DEL JOU

MOLÍ DEL PONT VELL

PONT DE CAL TINENT

PONT DE SANT NAZARI

PONT VELL DE GUARDIOLA

PONT DEL COLLET

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE BROCÀ

CASA ROTLLAN

HOSTAL EL COLLET D'EINA

COLÒNIA AGRÍCOLA I INDUSTRIAL "EL COLLET"

CASA EROLS

CASA DEL PLA D'EROLS

ESGLÉSIA DE SANT CLIMENT DE TORRE DE FOIX


ESGLÉSIA DE SANT ANDREU DE GRÉIXER PONT DEL SALDES

RESTES DE L'ESGLÉSIA DE SANT SALVADOR DEL JOU

ESGLÉSIA DE SANT GENÍS DE GAVARRÓS

CASA PARDINELLA

El present POUM recull un inventari de patrimoni que assigna un nivell de protecció específic en

funció de les característiques arquitectòniques, històriques, culturals, naturals,... Aquest inventari

recull els elements de l’inventari de la Generalitat i d’altres que el municipi considera de valor

patrimonial.

Nivell 1 – Béns culturals d’interès nacional (BCIN)

i1 - Castell de Guardiola (Situat a la Zona del Collet)

Nivell 2 – elements arquitectònics, paisatgístics i culturals d’interès local que cal preservar i

mantenir com a elements identificadors de Guardiola de berguedà (BCIL)

Nivell 3 – jaciments arqueològics

i2 - Restes arqueològiques de la Baronia de Guardiola i Llenes

i3 - Restes del Molí del Pont Vell de Guardiola

i4 - Jaciment arqueològic de la primitiva església (Sant Llorenç)

i5 - Restes Arqueològiques Església de St Miquel

Nivell 4 – Béns Integrants del patrimoni cultural (BI)

INTEGRAL (i)

i6 - Eremitoris medievals

i7 - Església parroquial de Sant Miquel de Sant Llorenç

i8 - Molins de Sant Llorenç

i9 - Estances monacals

i10-Muralla

i11-Església de Sant Andreu de Gréixer

i12-Església de Sant Genís de Gavarrós

i13Església de Sant Martí de Brocà

i14-Església de Sant Climent de Torre de Foix

i15-Església parroquial de la Puríssima

i16-Església de Santa Maria de Roca-Sança

i17- Castell de Brocà (Masia de Castell)

i18-Església de Sant Marc

i19-Capella de Sant Josep de Pardinella

i20-Capella de Santa Eulàlia de Cal Vilella

i21-Colònia Pujol



i22-Cases Noves del Collet

i23-Central Hidroelèctrica

i24-Canal del Collet – Llobregat

i25-1 Resclosa Llobregat

i25-2 Resclosa Bastareny

i26-Canal i salt d’aigua de la Farga

i27-Conjunt Miner de Riutort

i28-Pont Vell de Guardiola

i29-Pont del riu Saldes

PARCIAL (p)

p1- Edifici de l’estació de Guardiola

p2-Pont de la Vaga del Collet

p3-Façanes amb Elements Singulars del segle XIX i inicis de segle XX

2.3 CONTEXT SOCIOECONÒMIC

2.3.1 POBLACIÓ OCUPADA I ATUR

Població ocupada.

L’anàlisi de la població ocupada per sectors d’activitat pels anys 1996 – 2001 permet observar les

dinàmiques econòmiques i la seva evolució, així com realitzar una comparativa territorial tant a

nivell municipal com comarcal.

El sector d’activitats que conté més població ocupada per a l’any 2009 és el sector serveis amb

un 62 % de la població ocupada, seguit de la construcció amb un 19 % i del sector industrial

amb un 16 %. Si realitzem un anàlisi temporal, observen que entre els anys 1996 - 2009, es

produeix un augment de població ocupada el sector serveis i la construcció, en contraposició,

s’experimenta una davallada de l’agricultura i la indústria.

Les dinàmiques de població ocupada per sector d’activitat, observades a nivell comarcal i

municipal, coincideixen en el fet que ambdues experimenten un procés de terciarització de la

seva economia, amb el manteniment d’un cert pes en el sector industrial i de la construcció.

Igualment, cal destacar que la mitjana d’habitants de Guardiola de Berguedà ocupats en el

sector terciari i de la construcció és lleugerament superior a la mitjana comarcal. En canvi, el

Berguedà municipi té una mitjana inferior de persones ocupades en el sector primari i secundari,

per tant, ambdós territoris tenen estructures econòmiques tercialitzades però amb petits matisos.


Població ocupada per sectors

Ocupats

Any agricultua indústria construc serveis Total

2009 3 16 19 62 195

Guardiola 2001 2.4 26.2 21.1 50.3 332

1996 1.3 30.8 15.7 52.2 318

2009 5 19 18 58 11645

Berguedà 2001 5.4 25.2 17.2 52.2 15610

1996 7.2 34.3 12 46.4 12922

Catalunya 2001 2.5 25.2 10.4 62 2815126

1996 3.2 32.1 7 57.7 2204652

Font: Idescat i Diputació de Barcelona.

Mobilitat espacial de la població. Relació llocs de Treball i residents

Guardiola de Berguedà

Municipi

Residents

Ocupats Llocs de Treball

Residents

treballen

al municipi

Guardiola de

Berguedà 2001 331 294 151

1996 318 318 174

Font: Institut d'Estadística de Catalunya.



Atur.

Els sectors d’activitat que posseeixen més població desocupada per a l’any 2008 són el sector

serveis i el secundari amb 22 i 17 aturats respectivament. En contraposició, els sectors econòmics

que menys població té en atur el municipi són el sector primari amb cap aturat i el sector de la

construcció amb només 6 aturats.

Si realitzem una anàlisi de l’atur per grups d’edat de la població pel Juny del 2009 observem que

els grups d’edat més afectats són els de 45-49 i els de 40 a 44 anys (veure memòria social),

representant el 18.31 i el 15.49 % de la totalitat d’aturats. Els grups d’edat on menys incideix l’atur

són els menors de 20 anys amb un pes del 1.41 % i els de 50a 54 anys amb un 4.23 % del total

d’aturats. Per tant, podem afirmar que a Guardiola de Berguedà l’atur té més incidència en la

gent adulta de mitjana edat, de 40 a 49 anys, que amb els joves.

L’evolució de l’atur en el període de temps comprés entre els anys 1998-2012, al municipi de

Guardiola de Berguedà, es caracteritza per ser irregular, arribant a uns mínim a l’any 2000 amb

16 persones aturades, a partir d’aquest anys l’atur ha anat augmentat progressivament però

irregularment. La taxa d’atur assoleix el seu màxim el present any 2012, tant a nivell masculí com

femení. A nivell de gènere les taxes d’atur de les dones han estat superiors a les dels homes fins

l’any 2009, que s’inverteix la tendència.

Per a la comarca del Berguedà i el territori Català l’evolució de l’atur en els últims 10 anys es

tradueix en un increment constant fins arribar a un màxim de 3.565 aturats el 2013. El sector amb

major incidència és el dels serveis que passa de 701 aturats el 2005 a 1802 el 20 13.

En resum, les taxes d’atur de Guardiola de Berguedà i del Berguedà han augmentant

considerablement en aquest dos últims any degut a la conjuntura econòmica actual,

caracteritzada per un període de recessió econòmica a nivell mundial.

2.3.2 ECONOMIA

La indústria i l’agricultura han estat tradicionalment els dos sectors econòmics més importants de

la comarca.

La indústria motivada per l’aparició de les colònies tèxtils en un moment de forta industrialització

a Catalunya i que es localitza al llarg del riu Llobregat, especialment a la part sud de la

comarca. Modificant el paisatge de la ribera i generant l’aparició i/o creixement de diversos

nuclis urbans; al nord la mineria i les activitats extractives foren el subsector industrial dominant.

L’agricultura també mostra dues vessants: al Baix Berguedà s’hi ha localitzat activitats de conreu

i ramaderia, mentre que al l’Alt Berguedà l’activitat forestal ha tingut sempre més pes, juntament

amb la ramaderia.

Des de la crisi industrial motivada per la davallada del sector tèxtil, l’economia comarcal s’ha

mostrat dèbil i basada en sectors poc competitius; crisis de la que molts municipis s’han


recuperat fa relativament poc, o bé es troben encara immersos en aquest procés. Especialment

els de l’Alt Berguedà.

En els darrers anys sembla que s’ha superat la crisi, introduint el sector serveis de manera

progressiva i especialitzant els sectors més tradicionals per tal de guanyar competitivitat. Així

nous models industrials com l’agroindústria s’han implantat sobretot al Baix Berguedà, mentre

que l’alt Berguedà ha sabut treure profit dels espais naturals amb que compta i el turisme rural i

de muntanya s’ha convertit en una activitat important per l’economia de la zona.

Guardiola de Berguedà mostra actualment unes pautes d’ocupació adaptades a l’economia

de serveis que s’ha anat implantant a la comarca mica en mica.

Ocupats per sectors d’activitat Guardiola de Berguedà (%).

2001 1991

Agricultura 2,41 6.63

Indústria 26,20 36.48

Construcció 21,08 13.27

Serveis 50,30 43.62

Font: Idescat

L’evolució que presenta el municipi reflecteix els esdeveniments econòmics patits per la

comarca en els darrers anys: una important davallada del sector industrial i, tot i que en menor

mesura, del sector agrari. Per contra el sector serveis i la construcció han augmentat força el

nombre d’ocupats en aquests.

Les dades poden variar al analitzar la comarca donada l’existència de dos àmbits diferenciats

històricament en els sectors econòmics.

Ocupats per sectors 2001 (%)

Agricultura Indústria Construcció Serveis

Guardiola 2,4 26,2 21,1 50,3

Berguedà 5,4 25,2 17,2 52,2

Catalunya 2,5 25,2 10,4 62

Font: Idescat



Les diferències entre Guardiola i el Berguedà es troben sobretot en el sector agrari i en la

construcció. Donat que l’agricultura adquireix un grau d’ocupació de fins al 15% en algun

municipi del Baix Berguedà, és lògic que el còmput comarcal superi el valor municipal.

La menor demanda de segones residències relacionades amb el turisme que hi ha al sud de la

comarca en relació a l’Alt Berguedà repercuteix en el nombre d’ocupats en la construcció a

nivell comarcal, essent lògic doncs que l’Alt Berguedà obtingui valors més elevats.

El fort impuls que ha pres en els darrers anys el turisme rural a la comarca i especialment a l’Alt

Berguedà, pot ser responsable en bona part de l’augment que en el nombre d’ocupats en el

sector serveis que presenta el municipi.

Les instal·lacions hotelers a la zona poden ser un bon indicador per determinar fins a quin punt

aquesta activitat influeix la terciarització de l’economia local.

Hotels

Any

Categoria

1*

categoria

2*

categoria

3*

categoria

4*

categoria

5*

nombre places nombre places nombre places nombre places nombre places

2006 1 22 0 0 1 41 0 0 0 0

2005 1 22 0 0 1 41 0 0 0 0

2004 1 22 0 0 0 0 0 0 0 0

Font: Idescat

És evident l’augment de capacitat hotelera municipal que passa de 22 places a l’any 2004 a 63

al 2006, quasi triplicant la xifra inicial.

L’establiment d’empreses i professionals per tipus en els darrers anys a Guardiola mostra les

següents pautes.


Establiments d’empreses i professionals

indústria construcció

Comerç al

detall

Serveis (no comerç

detall)

Professionals i

artistes

2002 9 7 23 54 12

2001 11 8 24 54 11

2000 10 7 25 46 7

Font: Idescat

D’on en destaca especialment la importància dels serveis i del comerç, es a dir del sector

terciari. La tipologia dels establiments comercials i de serveis del nucli de Guardiola de Berguedà

presenta actualment la següent proporció.

Establiments comercials locals

Alimentació 15,69

Comerç- botigues al detall 21,57

Entitats bancàries 7,84

Equipaments 13,73

Immobiliàries 1,96

Restauració 15,69

Sanitat 5,88

Serveis - professionals 7,84

Tallers - petita indústria 9,80

Font: elaboració pròpia

Un cop coneguts els trets bàsics de l’economia municipal i de la seva població caldria saber

com es distribueix la localització, per completar l’anàlisi econòmic.



Localització de l’ocupació – desplaçaments per motius laborals:

Desplaçaments per motius laborals i mitjà de transport. Guardiola de Berguedà 2001

només

individual

només

col·lectiu

individual i

col·lectiu

a

peu

altres

mitjans

no es

desplaça

no

aplicable Total

Desplaçaments

dins 119 0 0 0 0 0 33 152

Desplaçaments

fora 136 5 0 0 0 0 39 180

Desplaçaments

des de fora 138 0 1 1 0 0 3 143

Total desplaç.

generats 255 5 0 0 0 0 72 332

Total desplaç.

atrets 257 0 1 1 0 0 36 295

Diferència

atrets/generats 2 -5 1 1 0 0 -36 -37

Font: Idescat

Guardiola continua sent generador de desplaçaments encara que el nombre de

desplaçaments atrets no sigui molt inferior al dels generats; el que implica certa manca

d’activitat econòmica local en relació al nombre d’ocupats.

2.3.3 TEIXIT INDUSTRIAL

El teixit empresarial de Guardiola de Berguedà és caracteritza per experimentar una marcada

bipolaritat entre les empreses dedicades al serveis i el comerç al detall, representant un 51.4 % i

un 21.9 % de la totalitat de les empreses existents. Les empreses de professionals i artistes, la

indústria i la construcció, representen un 11.4 %, un 8.6 % i un 6.7 % respectivament.


Establiments d'empreses i professionals per sectors (%)

Indústria Construcció Comerç al detall

Serveis, llevat

comerç detall

Professionals i artistes Total

Guardiola de Berguedà 2002 8.6 6.7 21.9 51.4 11.4 105

2001 10.2 7.4 22.2 50.0 10.2 108

Berguedà 2002 12 15.6 21.2 40.2 11.0 3.536

2001 12.3 15.6 21.6 40.0 10.4 3.555

Catalunya 2002 9,7 13,0 19,1 43,0 15,1 604.817

2001 9,9 12,6 19,6 42,7 15,1 595.743

L’anàlisi de l’evolució del teixit industrial de Guardiola mostra una tendència de l’augment del

sector serveis i de professionals i artistes, en contraposició, disminueixen els establiments de la

resta de sectors.

Cal destacar que es detecta un dependència amb el sector serveis, amb més del 50 % de les

empreses del municipi. En aquest context, una potenciació de la diversificació econòmica del

municipi pot comportar un augment de l’oferta de treball per sector d’activitat i una major

competitivitat local en èpoques de recessió econòmica, fruït de la no excessiva dependència

d’un sòl sector econòmic.

2.3.4 TURISME

En aquest apartat s’elabora una diagnosi del turisme mitjançant l’anàlisi de les diferents

tipologies existents i com aquestes poden influir en desenvolupament socioeconòmic del

municipi.

A Catalunya el turisme és el sector econòmic que ha experimentat un major creixement al llarg

de les darreres dècades, sent el sector econòmic que més bé resisteix els períodes de crisi i

estancament econòmic. El turisme és un fenomen plenament estructural: l’hàbit de fer turisme



s’ha estès fins a esdevenir una “necessitat bàsica” en les pautes de consum de moltes persones

d’un ampli espectre socioeconòmic.

Actualment, a Guardiola de Berguedà poden diferenciar les següents tipologies de turisme:

Turisme de natura: aquesta modalitat comparteix trets semblants amb altres que es

beneficien del fet que, per al seu èxit, és necessari el manteniment d’un entorn

paisatgístic d’una certa qualitat amb escassa pressió urbana i humana. Aquest turisme

es solapa amb el turisme rural o d’aventura en els recursos, la localització, el tipus de

demanda o el procés d’implantació temporal en el territori.

Turisme rural: aquesta modalitat ha experimentat una important expansió a partir dels

anys noranta, amb la multiplicació del nombre d’establiments que s’hi dediquen, que

són majoritàriament masies que complementen l’explotació agrària amb la presència

de turistes a mode de petit hotel casolà. Aquesta tipologia la trobem en comarques de

muntanya a on destaca l’activitat agrària (Pirineus, Prepirineu i algunes de l’interior). Tot i

així , només representa el 1,5% del total, és un producte molt important per la seva

funció social de reequilibri territorial.

Turisme d’aventura, actiu: modalitat que inclou activitats força diverses, com el

senderisme, cicloturisme i BTT, turisme eqüestre, activitats en aigües braves (p. ex.

rafting), escalada, activitats de neu (tret de l’esquí nòrdic i alpí), i multiactivitat (p. ex.

raids).

El municipi presenta una notable diversificació del turisme, tot i així, es poden plantejar

estratègies per diversificar el turisme cap a altres modalitats com el turisme cultural, tenint

sempre en compte criteris sostenibilistes i la compatibilitat amb el medi ambient. El Turisme

cultural és un turisme que els darrers anys esta creixent arreu. És una modalitat on qualsevol

territori amb un desenvolupament turístic escàs pot començar a introduir-se en el mercat turístic i

donar-se a conèixer, potenciant els recursos relacionats amb la cultura, la història, el patrimoni,

la natura i la gastronomia.


2.4 PLANEJAMENT TERRITORIAL I SECTORIAL VIGENT

2.4.1 EL PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA

El Pla Territorial General de Catalunya es va aprovar per la Llei 1/1995, de 16 de març, i és

l’intrument que estableix els objectius d’equilibri territorial de Catalunya tot definint sis àmbits

d’aplicació basats en la funcionalitat territorial, aquests sis àmbits són els plans territorials parcials.

Els principals objectius del PTGC són:

Potenciar el desenvolupament del país.

Distribuir el creixement equilibradament del territori.

Ordenar el creixement.

La funció del PTCG és definir el model territorial de referència mitjançant la definició dels

objectius d’equilibri territorial i servir de marc orientador de les accions amb incidència territorial.

El Pla Territorial General de Catalunya estableix el marc del planejament territorial, les directrius

genèriques a seguir, així com la necessitat de redactar els plans territorials parcials.

En l’apartat 7.5 de la memòria del Pla Territorial a General de Catalunya (PTGC) s’esmena:

“ el planejament general urbanístic ha de concretar les determinacions i propostes dels plans

territorials parcials, mitjançant la classificació i qualificació del sòl; ha de fixar les tipologies, les

densitats i els paràmetres de l’edificació, a part de totes les determinacions que la legislació li

atribueix”.

Delimitacions del Pla Territorial General de Catalunya.

Font: Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Web de la Generalitat de Catalunya.



Guardiola de Berguedà en el context territorial del Pla Territorial General de Catalunya

Per la resolució de desequilibris i la consecució de l’equilibri territorial global, el Pla Territorial

General, estableix uns sistemes de proposta que engloben un o mes sistemes urbans. La

delimitació precisa dels sistemes de proposta la portaran a terme els PTP de l’àmbit on estiguin

inclosos les diferents sistemes.

En aquest context, el municipi de Guardiola de Berguedà ha estat inclòs pel PTGC en el Sistema

urbà de reequilibri territorial de nivell 3 basat en el sistema urbà de Berga- Gironella.

“ e.3) Sistemes per al reeequilibri territorial de nivell 3.-Són aquells basats en polaritats febles del

territori, de capacitat reequilibradora global reduïda però molt rellevant en el seu àmbit

territorial. Formen, amb dificultats, un sistema urbà al seu entorn; estan localitzats o bé en zones

amb dificultats on no tenen problemes d’extensió territorial però sí de recursos d’aquest territori, o

bé en zones de muntanya...”

Font: Pla Territorial General de Catalunya (PTGC). Web de la Generalitat de Catalunya.

Guardiola de Berguedà. Els Sistemes urbans i els sistemes de proposta.


2.4.2 EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

Determinacions del PTCC

El Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals s’aprova definitivament el 16 de Setembre de

2008. El Pla planteja l’escenari futur les comarques que integra pel que fa a els espais oberts, el

sistema d’assentaments urbans i les infraestructures.

Els principals objectius pels espais oberts són:

Afavorir la diversitat del territori i conservar la matriu biofísica.

Configurar un espai territorial exclòs dels processos d’urbanització amb l’objecte de

mantenir el seu valor intrínsec i les funcions i/o els recursos naturals.

Fomentar la continuïtat dels espais lliures amb l’objecte de garantir les funcions

ecològiques, productives i paisatgístiques. Promovent la connectivitat i evitant la

fragmentació territorial.

Preservar el paisatge com un valor social, cultural, natural i turístic.

En relació al sistema d’assentaments urbans els criteris adoptants pel pla es basen sobretot en la

racionalització de la implantació de noves àrees de creixement urbà i en la compacitat de les

zones urbanes.

El Pla considera també necessari promoure la coexistència d’activitats econòmiques i habitatge,

racionalitzant per tant la implantació de polígons industrials o terciaris. De la mateixa manera

creu oportú encaminar la segona residència cap a la reutilització dels nuclis en procés de

despoblament o bé zones contigües als nuclis.

Ple que fa a les infraestructures, el PTP de les Comarques Centrals, les considera com un element

clau d’organització nodal del territori. En aquest sentit, es planteja el foment de la mobilitat en

transport públic mitjançant la compacitat dels sistemes d’assentaments.

Els aspectes del PTPCC que més incidència pot tenir en la memòria social, són les

determinacions vers els futurs creixements urbans i poblacionals a nivell comarcal i municipal.

En aquest sentit, es preveu pel conjunt de la comarca un augment de 5.500 habitants i un

increment de 5.200 llocs de treball, que implicaria un increment del parc d’habitatges principals

d’un 10.75%.

Per a l’àmbit de l’Alt Berguedà, el PTP destacar les següents consideracions:

- La taxa de creixement anual s’ha mantingut lleugerament negativa, -0,5%, durant el

període 91/06.

- Dels setze municipis de l’àmbit, tretze tenen menys de 1.000 habitants, entre els

Guardiola de Berguedà.

- L’índex d’envelliment és del 26,64%, el tercer més alt de l’àmbit de les Comarques

Centrals.



- Els llocs de treball localitzats són 2.500, dels quals el primer sector en ocupació, els

serveis, en representa el 40,4%, i el segon, la indústria, el 31,92%.

- La pèrdua constant de població, que, amb les dades del 2006, sembla haver tocat

fons.

- Els habitatges principals representen el 54% del parc construït, per sota de la mitjana

comarcal, que és del 67%. Aquesta circumstància que posa en evidència el pes

creixent de habitatge secundari.

- Nova traça de la carretera C-16/E-9, tram Berga – Bagà i el condicionament de les

carreteres C-26 i B-402.

Determinacions concretes per l’àmbit de Guardiola de Berguedà

El municipi de Guardiola de Berguedà està formant una “polaritat de segon ordre” dintre del

sistema d’assentaments proposat pel Planejament Territorial. En aquest sentit, el municipi ha de

considerar-se com una peça fonamental en el desenvolupament d’aquesta potencialitat nodal.

És per això que a través del PTCC es pretén convertir a Guardiola de Berguedà en una polaritat

municipal estructurant que actuï com suport a l’estructura nodal subcomarcal que configura el

municipi, juntament amb Bagà i Sant Julià de Cerdanyola. Com una polaritat de l’Alt Berguedà

es pot aprofitar la conjuntura que suposa el creixement continu de Guardiola de Berguedà amb

Bagà i buscar que aquesta zona es converteixi en un referent en el territori de l’entorn. En aquest

context, estableix per al municipi de Guardiola de Berguedà l’estratègia de desenvolupament

de creixement moderat.

Guardiola de Berguedà rep una estratègia de creixement mitjà. Aquesta estratègia implica que per la seves condicions de sòl o de connectivitat pot tenir un creixement proporcional a la seva realitat física com àrees urbanes, tal i com es defineix en el PTP de les Comarques Centrals.


Segons la normativa del PTP de les Comarques Centrals (article 3.7) el creixement mitja permet

una extensió urbana màxima que el POUM pot proposar que és orientativament la que resulti de

l’aplicació de la següent expressió:

Creixement Mitjà E= 60*A/100.

E: Superfície de l'extensió urbana admissible en Ha. A: superfície de càlcul de l'àrea urbana existent en Ha. (SUC i sòls urbanitzats

Pel que fa a la zona del Collet, el PTPCC assigna l’estratègia de canvi d’ús i reforma. Aquesta

estratègia consisteix en el següent (art.3.8.2 de les normes del PTPCC):

“2. El Pla estableix específicament aquesta estratègia en aquelles àrees que han exhaurit o estan en vies d’exhaurir les disponibilitats de sòl adequat per a l’extensió de la urbanització, però que, per les seves significació i localització, poden millorar el seu paper com a àrees urbanes en l’estructura territorial, atès que es troben en alguna de les següents circumstàncies:

a) Tenen una desproporció significativa entre habitatges i llocs de treball.

b) Són àrees amb potencial de transformació interna per obsolescència de teixits urbans o industrials i d’instal·lacions o infraestructures.

c) Tenen un dèficit d’equipaments i altres serveis urbans previsible, sovint vinculat a l’existència d’una proporció elevada de segona residència susceptible d’anar convertint-se en habitatges principals.

L’objectiu d’aquesta estratègia és fomentar la mixticitat d’usos de les àrees urbanes que afavoreixi el reequilibri residència-treball. Aquesta estratègia ha de permetre, per altra banda, el manteniment i reforçament del seu paper com a polaritat urbana que han assolit algunes àrees que avui ja no tenen possibilitats raonables d’expandir-se.”

Dintre de les línies estratègiques del Pla Territorial està el reforçar aquests assentaments nodals,

sense buscar l’homogeneïtzació del territori. És a dir, en aquesta polaritat es preveu un

creixement moderat com estratègia de desenvolupament, que permeti consolidar l’oferta de

serveis i primeres residències.

Es considera que aquest sistema urbà hauria de gaudir de major capacitat d’absorció

d’activitat econòmica, donada la conjuntura actual de descentralització de les àrees funcionals

urbanes, alhora que de població.

A més, entre les recomanacions que fa el PTCC quant a les determinacions del planejament

urbanístic de nuclis petits, es ressalten les següents en el cas de Guardiola de Berguedà:

“3. potenciar la creació de microempreses i iniciatives relacionades amb els productes

endògens de la zona

4. potenciar l’establiment d’una xarxa de telecomunicacions de qualitat

5. fomentar petites promocions d’habitatge protegit per fixar població jove, que es

podrien incloure en el sí d’operacions on també es promogués la reutilització del

patrimoni construït i ara buit per a allotjament turístic o habitatge de segona residència

6. promoure iniciatives de revalorització del patrimoni cultural i natural, per exemple,

mitjançant projectes de paisatge



7. facilitar l’acolliment de turisme rural i cultural

8. facilitar la instal·lació d’activitats professionals o artesanes”

Aquestes recomanacions s’han tingut en compte en el desenvolupament de les propostes

urbanístiques del municipi, amb la intenció de subratllar la importància estructuradora de

Guardiola en l’àmbit de l’Alt Berguedà.

2.4.3 PLA SECTORIAL D’INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT DE CATALUNYA (2006-2016)

Els plans sectorials territorials són els instruments que contenen les determinacions de les prioritats

d’actuació i les normes de distribució territorial del sector en concret pel qual s’elabori el pla.

El Pla d’ Infraestructures de Transport de Catalunya 2006 - 2016 és el Pla Territorial Sectorial que

defineix la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries necessàries per a Catalunya. L’objectiu del

PITC és:

“...desenvolupar un sistema de transport organitzat com a xarxa integrada i multimodal,

segur i sostenible, ambientalment responsable, equilibrat socialment i viable econòmicament,

obert en la fase de seguiment a la col·laboració i participació institucional i ciutadana.”

Les directrius que directament emmarquen el PITC en el període 2006-2012 (el PITC té com a

horitzó el 2026) són les següents:

El transport públic ha de créixer en els propers sis anys a un ritme d'un 6% cada any.

El transport en vehicle privat ha de créixer un 3%.

El nombre de cotxes per cada 1.000 habitants s'ha de reduir en un 5% de 453 vehicles el

2004 a 430 el 2012.

Les víctimes mortals d'accidents de trànsit han de baixar de 571 23 a 360, fet que

representa un 37%, el 2012. Els accidents amb víctimes ho faran un 15%.

Hi haurà un augment del 10% en la velocitat comercial dels autobusos urbans i del 15%

en la dels autobusos interurbans, com a element indispensable per assolir un increment

del 12% dels viatges intramunicipals en transport públic.

Cal aconseguir l'augment d'un 10% en l'ocupació per persones dels vehicles privats

respecte a les 1,18 que els utilitzaven el 2004.

A conseqüència de l’augment en un 12% dels quilòmetres de xarxa ferroviària per cada

1.000 habitants, la càrrega global transportada per carretera hauria de descendre un

10%, fins al 72%; el volum de productes distribuïts per tren ha de créixer un 8,5% cada

any, mentre que les mercaderies carregades en camions ho faran un 3,1%.

Els quilòmetres de vies ciclistes, especialment la xarxa bàsica ciclista, experimentaran un

notable augment, fins a situar-se al voltant dels 1.300 km.

Basant-se en aquestes directrius, el decret sobre mobilitat i urbanisme obliga a

incorporar als nous plans d'ordenació estudis de viabilitat de les mesures previstes per al

transport públic i el privat.


En el PITC es defineix les infraestructures existents i es proposen de noves, tant a nivell viari com

ferroviari, amb l’objectiu de donar resposta a les dinàmiques territorials i les directrius dels Plans

Territorials Parcials. En aquest context, el PITC preveu les següents actuacions que poden afectar

el municipi de Guardiola de Berguedà:

Actuacions viàries proposades: pel que fa a la xarxa transeuropea de l’actual Eix Barcelona –

Puigcerdà- límit amb França (pel Cadí) es preveu la reconversió en autovia Berga – Bagà,

incloent el municipi de Guardiola de Berguedà.

Xarxa viària.

Font: Pla Sectorial d’ Infraestructures de Transport de Catalunya.

2.4.4 PLA D’AEROPORTS, AERÒDROMS I HELIPORTS DE CATALUNYA (2009-2012)

El 20 de gener de 2009 s’aprova definitivament pel govern de la Generalitat de Catalunya el Pla

d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya amb l’objecte de definir les actuacions

pendents, des de l’administració, de la xarxa aeroportuària.

Les principals prioritats del Pla per al territori de Catalunya són:

Impulsar la xarxa d’aeroports comercials i aeròdroms de Catalunya per a millorar la

capacitat de l’economia catalana en un entorn cada vegada més global.

Donar suport a la consolidació de Barcelona com a aeroport internacional de

connexions de llarg recorregut i de qualitat.

Promoure la ciutat aeroportuària com a motor de l’activitat econòmica i connectar el

projecte amb l’àrea de logística de la Zona Franca i el port de Barcelona.

Ampliar les infraestructures de l’aeroport de Girona.



Donar suport al nou Pla director de Reus i al programa d’inversions per incrementar el

nombre de passatgers i la seva diversificació.

Estendre i consolidar una xarxa d’aeròdroms.

Reforçar la xarxa d’heliports en la tasca de serveis d’interès social i d’interès comunitari i

potenciar-los com a instruments que faciliten la implantació d’empreses que utilitzen

l’helicòpter per als seus desplaçaments.

Col·laborar en la dinamització de la indústria aeronàutica a Catalunya, potenciar la

formació, la recerca i la innovació en aquest sector.

Aeroports i aeròdroms

El Pla d’Aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya no preveu la ubicació de cap nou

aeroport ni aeròdrom a la comarca del Berguedà.

Aeroports, aeròdroms i heliports proposats a Catalunya. 2009-2015

Font: Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya (2009-2012)


Heliports

Progressivament cada vegada la utilització dels helicòpters s’està generalitzant especialment al

sector dels serveis públics, treballs aeris i, en menys mesura, en l’àmbit del transport privat i el

transport comercial de passatgers.

L’objectiu del Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports, en un futur immediat, és potenciar les

infraestructures heliportuàries per a noves demandes socials, sanitàries, lluita contra incendis i

rescats de muntanya. Així com desenvolupar noves activitats econòmiques, lligades

indirectament a l’helicòpter, com poden ser seus de grans corporacions empresarials i de

turisme.

Les perspectives de l’activitat en l’horitzó de l’any 2012 és l’homologació amb els països del

nostre entorn més immediat pel que fa al nombre d’helicòpters per milió d’habitants. Aquest

escenari implica una flota de 100 helicòpters actuant en el territori de Catalunya i unes 35.000

hores de vol. Per segments d’activitat, els vols turístics seran els que experimentaran un

creixement més gran de vols.

Pel que fa a la comarca del Berguedà, actualment, no hi ha voluntat per part del Pla de crear

nous heliports tot i no tenir cap executat.

2.4.5 PLA DE TRANSPORT DE VIATGERS A CATALUNYA (2008-2012)

El Pla de transport de viatgers de Catalunya té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb

la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic de mobilitat a l'efecte

d'allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

En aquest context, defineix les directrius i les línies d'actuació de gestió dels serveis de transport

públic a Catalunya per als propers anys. Abasta el conjunt de serveis de transport col·lectiu

interurbà de viatgers de l'àmbit de Catalunya, és a dir:

Serveis ferroviaris de rodalies i regionals o de distància mitjana

Serveis regulars d'autobús interurbans i altres modalitats, com ara els serveis discrecionals

amb reiteració d'itinerari i cobrament individual. S'inclouen els serveis a la demanda i els

serveis escolars a portes obertes.

Els principals objectius del Pla són:

Garantir l’accessibilitat, la sostenibilitat i la competitivitat de la xarxa de transport públic

interurbà.

Reestructurar les infraestructures existents i racionalitzar l’oferta de serveis segons les

necessitats concretes de cada zona.



Augmentar les freqüències de pas, la capacitat i la cobertura territorial per garantir la

qualitat de l’oferta de transport públic.

Coordinar el transport viari i ferroviari i potenciar la intermodalitat, adaptant horaris i

freqüències de pas de trens i autobusos urbans i interurbans.

Millorar i coordinar els sistemes d’informació a les persones usuàries, amb dades a

temps real, tant a les estacions com a l’interior dels trens i autobusos.

Incrementar l’ús del transport públic perquè suposi el 31% del total, enfront del 28%

actual, amb una reducció estimada del 8,22% del nombre d’accidents de trànsit.

Potenciar la sostenibilitat ambiental del transport públic, amb la renovació del parc

mòbil i l’ús de combustibles alternatius, per reduir les emissions de CO2 un 6,5% i el

consum d’energia un 4,6%.

Mobilitat total i en autobús entre els pols primaris i regionals de Catalunya. Assignació segons

cost generalitzat.

Font: Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012)


Els serveis comarcals de transport públic tenen la finalitat de connectar directa o indirectament

tots el municipis de la comarca amb la seva capital o pol primari corresponent. En aquest

context, el Pla de Transports de Viatger en el cas específic de les comarques de muntanya,

aquestes aportacions a la xarxa de transport públic es complementen amb les aportacions per

a la implementació de les mesures de millora de la xarxa de transport comarcal en aplicació

dels plans de muntanya, a partir dels convenis formalitzats a aquest efecte amb els consells

comarcals corresponents: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès,

el Berguedà, la Cerdanya, el Solsonès i la Garrotxa.

Proposta d’estudis de millora del transport públic d’abast comarcal

Font: Pla de transport de viatgers de Catalunya (2008-2012)

2.4.6 PLA ESTRATÈGIC DE LA BICICLETA DE CATALUNYA (2008-2016)

L'any 2006 el Govern va sotmetre a aprovació pública el Pla estratègic de la Bicicleta, el seu

objectiu és fomentar l´’us d’aquest mitjà de transport al territori de Catalunya.

Durant els darrers anys a Catalunya s’ha detectat un canvi en els hàbits de mobilitat de la

població, consolidant-se la bicicleta com un mitjà de transport en la gran part del territori de

català. El Pla de la bicicleta, mitjançant els següents objectius preten consolidar i potenciar-n’hi

el seu ús:



Elaborar un inventari de tots els camins i vies susceptibles de ser carrils bici o vies

pedalables.

Impulsar la construcció d’una xarxa de 1200 quilòmetres de carrils bici, tal i com

preveu el Pla d’Infraestructures de Catalunya (PITC).

Crear un manual de disseny per a la construcció de la xarxa: característiques

geomètriques, enllumenat, estacionament i senyalització.

Crear una normativa que reguli tots els aspectes referents a la bicicleta i les noves

vies previstes.

Prioritzar la seguretat del ciclista mitjançant la pacificació del trànsit, la classificació

de zones amb velocitat reduïda i el manteniment i neteja de les infraestructures.

Afavorir la intermodalitat amb els altres mitjans de transport públic, adaptant llocs

per transportar les bicicletes al seu interior i modificant els horaris i els requisits

d’admissió.

Establir espais segurs per la guarda i custòdia de bicicletes.

Promocionar l’ús de la bicicleta a través de campanyes de comunicació.

Formar en l’ús correcte de la bicicleta des de les escoles i autoescoles.

Impulsar la compatibilitat del Bicing de diferents ciutats.

El Pla de la bicicleta no estableix cap estratègia concreta de foment de l’ús de la bicicleta als

nuclis urbans. Per tant, per Guardiola de Berguedà no hi han directrius concretes pel foment de

l’ús de la bicicleta. Tot i així, si que estableix línies estratègiques en la potenciació de rutes en BTT

en les comarques de caràcter rural.

2.4.7 CARTA DEL PAISATGE DEL BERGUEDÀ

El Conveni europeu del paisatge té com a objectius el foment de la protecció, la gestió i la

planificació del paisatge, i l’organització a escala europea en qüestions paisatgístiques.

A Catalunya existeix la llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció i gestió del paisatge que constitueix

el marc normatiu i de referència sobre el qual es fonamenten les polítiques de paisatge de la

Generalitat de Catalunya. Té per objecte el reconeixement, la protecció, la gestió i l’ordenació

del paisatge, a fi d’harmonitzar la preservació dels seus valors patrimonials, culturals, econòmics i

socials amb un model de desenvolupament sostenible. Amb aquesta finalitat, aquesta llei

impulsa la plena integració del paisatge en el planejament i en les polítiques d’ordenació

territorial i urbanístiques, i també en les altres polítiques sectorials que hi incideixen de manera

directa o indirecta.

D’acord amb la Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de

Catalunya, la Carta del Paisatge és un instrument voluntari de concertació d’estratègies entre

els agents públics i els privats d’un determinat territori orientat a promoure la millora dels

paisatges i de la qualitat de vida de les comunitats mitjançant l’establiment d’objectius, acords i

estratègies de gestió. Aquest tipus d’instrument s’ha manifestat útil en d’altres països, en

contextos similars als nostres.


La Carta del Paisatge no és doncs una simple declaració testimonial de principis, sinó un

document de caràcter públic i de compromís a favor del paisatge on les parts signants es

comprometen davant la societat a formar part d’un projecte col·lectiu i a treballar en

conseqüència per a assolir els compromisos signats.

Els diversos agents del territori del Berguedà promouen la present Carta del Paisatge i incentiven

a la resta d’agents i als ciutadans i ciutadanes de la comarca a la participació en la mateixa. El

procés, no obstant, ha requerit que el lideratge l’hagi assumit el Consell Comarcal del Berguedà,

que és l’administració que ha formulat la seva redacció, que impulsa les adhesions i que

coordina les diverses parts per assolir finalment la signatura del present document de consens de

la Carta del Paisatge.

Font: Carta de Paisatge del Berguedà

El Pacte per la protecció, ordenació, gestió i millora dels paisatges del Berguedà s’ha signat per

part dels principals agents que han participat directament en el procés d’elaboració de la Carta

del Paisatge i a continuació es presenta amb la intenció que rebi les màximes adhesions

possibles dels altres agents de la comarca implicats directa o indirectament en la protecció i

promoció dels paisatges del Berguedà.

Principis de la Carta del Paisatge del Berguedà:

“1. Que el reconeixement, l’ordenació i la protecció del paisatge com a bé d’interès

públic col·lectiu és una responsabilitat no només dels poders públics, sinó dels ciutadans

i la resta dels agents socials i econòmics que actuen sobre el territori.

2. Que en qualsevol intervenció sobre el territori i en els diferents instruments existents o

futurs per a la planificació i gestió territorial, s’haurà de tenir en compte el paisatge pel

seu caràcter integrador.

3. Que els poders públics adopten el compromís d’establir les polítiques i les mesures

concretes que permetin la millor protecció, gestió i ordenació dels paisatges del

Berguedà.

4. Que els agents privats signants de la Carta del Paisatge adopten els compromisos

d’integració del paisatge en els seus respectius.”



En especial, els poders públics signants de la present Carta del Paisatge es comprometen a:

“Afavorir l’evolució harmònica dels paisatges del Berguedà d’acord amb l’objectiu

estratègic d’utilització racional del territori, de desenvolupament urbanístic sostenible i

de funcionalitat dels ecosistemes i dels connectors ecològics.

Garantir, amb l’adopció de mesures de protecció del paisatge, el dret social dels

ciutadans a viure en un entorn cultural i natural divers i de qualitat.

Potenciar el paisatge com un element de benestar individual i col·lectiu que, a més de

valors estètics i ambientals, té una dimensió econòmica, cultural, social, patrimonial,

identitària i espiritual.

Avaluar les conseqüències sobre els paisatges de qualsevol actuació d’ordenació i

gestió del territori, així com els efectes del procés constructiu i urbanitzador sobre el

paisatge.

Cooperar amb les diverses administracions públiques en la implementació de les

polítiques de paisatge, en l’elaboració dels instruments de planificació i en l’execució de

les mesures de gestió territorial i del paisatge.

Promoure la implicació de la iniciativa privada i fomentar la col·laboració de les

empreses i dels agents econòmics, culturals i socials amb les diferents administracions

públiques per tal d’impulsar actuacions, adoptar instruments i prendre conjuntament

decisions sobre el paisatge de la comarca.

Fomentar la participació en les polítiques de paisatge dels agents socials, professionals i

econòmics, especialment de les entitats culturals, les associacions de defensa de la

natura, les entitats de custòdia del territori, els col·legis professionals, les escoles, els

centres universitaris i els representants de les organitzacions empresarials i sindicals.

Mediar per concretar estratègies i actuacions amb l’objectiu de conservar i mantenir els

aspectes significatius o característics dels paisatges del Berguedà, guiar i harmonitzar les

transformacions induïdes pels processos socials, econòmics i ambientals, així com

impulsar actuacions de caràcter prospectiu amb l’objecte de mantenir, restaurar,

millorar, modificar o regenerar els paisatges de la comarca.

En aquesta direcció, el Consell Comarcal del Berguedà, reitera el seu compromís com

agent dinamitzador i mediador de la comarca, d’integrar els principis i objectius

d’aquesta Carta a les actuacions públiques en matèria de paisatge en tots els seus

àmbits competencials propiciant la col·laboració amb els agents públics i privats.

Sensibilitzar a la ciutadania envers els paisatges de la comarca com a component

important de la nostra identitat col·lectiva.

Incentivar la participació dels centres educatius de la comarca en el projecte

d’innovació educativa “ Ciutat, Territori i Paisatge” endegat per la Generalitat de

Catalunya, facilitant la tasca del professorat a partir de materials didàctics per ésser

utilitzats com a materials de suport en l’acció educativa dins les àrees de ciències socials

i de ciències naturals per tal de contribuir a l’actualització dels coneixements dels

alumnes sobre la ciutat i el territori de la comarca, els processos urbans i l’ordenació de

l’entorn, promovent la sensibilització envers el paisatge, com a component important

del patrimoni natural i cultural del Berguedà.”


La Carta del Paisatge al municipi de Guardiola de Berguedà.

L’aplicació dels diferents objectius i criteris per a la protecció del paisatge es realitzen a nivell

general per a tot l’àmbit de la comarca del Berguedà. Tot i així, la Carta del Paisatge ha

elaborat anàlisi exhaustius de tot el territori amb l’objecte de determinar amb precisió quines són

les accions que s’han de dur a terme per a la protecció eficaç del paisatge. En les diagnosis

elaborades es realitza una classificació de les unitats i subunitats de paisatge de la comarca del

Berguedà. En aquest context, Guardiola de Berguedà es troba inclosa en la Unitat de Paisatge

Els paisatges muntanyosos i forestals de l’Alt Berguedà, i engloba les subunitats 1.4 Els paisatges

montans del Moixeró, la Tossa d’Alp i el Puigllançada, 1.5 Els paisatges agroforestals de la vall de

la Pobla de Lillet i 1.7 Els paisatges forestals de la serra de Gisclareny.

Font: Carta de Paisatge del Berguedà. Unitats de paisatge



2.5 PLANEJAMENT MUNICIPAL VIGENT

2.5.1 PLANEJAMENT URBANÍSTIC VIGENT A GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

El municipi de Guardiola de Berguedà disposa d’unes Normes Subsidiàries vigents, aprovades el

4 de novembre de 1991 per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona, plantejaven les següents

finalitats i objectius:

1. Aconseguir una racional ordenació del territori municipal.

2. Estructurar aquest territori d’acord amb la característiques predominants de la població.

3. Establir el desenvolupament i expansió de la població per a poder satisfer les demandes

de sòl.

4. Ponderar les demandes i les qualificacions de sòl a circumstàncies de previsió i de

factors flexibles de difícil avaluació.

5. Resoldre situacions de fet i demanda existents en el terme municipal.

6. Estructurar espais de reserva i equipaments necessaris o indispensables per al factor

humà resident.

7. Regular l’edificació en els diferents sectors o zones que s’hagi dividit i classificat el territori

municipal.

8. Regular i mantenir dintre de l’ordenament urbanístic les característiques tradicionals i

ambientals de la població.

9. Establir i regular les determinacions de defensa i protecció dels espais naturals, forestals i

de bellesa paisatgística amb que compta gran part del territori del terme municipal.

10. Aconseguir que segueixin mantenint-se les activitats de la població, tant en els seus

aspectes i vessants laborals com econòmiques sense detriment dels conceptes

urbanístics imperants.

Amb aquestes NNSS es pretenia dotar al terme municipal de Guardiola de Berguedà d’un

ordenament jurídic del sòl adaptat a les seves necessitats i creixement previsible.

Les àrees destinades a l’ús residencial, tant urbà com apte per l’urbanització, suposen un

augment de la població de Guardiola fins a 4.223 habitants, partint dels 1.312 habitants censats

de l’any 1991.

Les NNSS plantegen un conjunt d’actuacions al interior del casc urbà consolidat, amb la voluntat

d’endegar operacions de rehabilitació, de millora interior o d’ajusts d’alineacions o de

volumetria. Es dibuixa un model de ciutat plantejat preveient les connexions viàries necessàries

per a desenvolupar les noves implantacions industrials previstes.


Algunes modificacions puntuals tramitades i aprovades en matèria de planejament per la

Comissió d’Urbanisme de Barcelona són:

Modificació puntual de les NNSS en el seu article 171 (exp. 193/2346), aprovada

definitivament el 16 de febrer de 1994, publicada al DOGC núm. 1878 el 28 de

març de 1994. Amb aquesta modificació es proposa adequar l’article de la

normativa a la regulació concreta del recentment aprovat Pla Parcial El Collet,

molt més restrictiva que la vigent, en quant a les condicions de la parcel·la i

l’edificació de l’industria aïllada.

Modificació de les NNSS referent a l’ampliació del perímetre urbà pk 99,00 de la

ctra. C-1411 (C-16 actual), aprovada definitivament el 9 de juliol de 1997 i

publicada al DOGC l’1 d’octubre de 1997.

Modificació de les NNSS referent al canvi d’usos autoritzats i edificacions

permeses a la finca el Jou (exp. 1997/1386), aprovada definitivament el 26 de

novembre de 1997.

A banda de les modificacions esmentades s’han tramitat altres documents de planejament com

plans parcials i especials:

Pla Parcial El Collet al marge dret de la ctra. C-1411 (C-16 actual), aprovat

definitivament el 17 de novembre de 1993 i publicat al DOGC el 27 de

desembre de 1993.

Pla Parcial El Collet al marge esquerra de la ctra. C-1411 (C-16 actual), aprovat

definitivament el 9 de desembre de 1998 i publicat al DOGC el 8 de març de

1999.

Pla Especial del centre d’activitats esportives i culturals Cal Companyó, aprovat

definitivament el 30 de novembre de 1995.

Totes aquestes actuacions urbanístiques així com totes les modificacions del planejament

general es van recollir en un únic document: el Text refós de les Normes Subsidiàries de

planejament general, aprovat definitivament per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona el 28 de

setembre de 2006 i publicat al DOGC el 8 de novembre de 2006.



2.5.2 ACTUACIONS EN SÒL URBÀ

Les normes vigents preveien cinc operacions d’intervenció a l'interior de la ciutat consolidada.

Aquestes actuacions es relacionen a continuació:

U.A.I - Habitatge plurifamiliar entre aïllat

Superfície = 4.390 m²

Ús habitatge: zona 1

U.A.II - Habitatge unifamiliar entre mitgeres amb reculat de façana



U.A.III - Habitatge plurifamiliar aïllat



U.A.IV - Indústria entre mitgeres

Superfície total d’actuació = 16.015 m²

Ús industrial: zona 8

U.A.V - Habitatge unifamiliar entre mitgeres amb reculat de façana

Reculada de 2,50 metres

Superfície total d’actuació = 3.100 m²


Fins al moment s’han desenvolupat 3 d’aquestes unitats: la U.A. I, la U.A. II i la U.A. 5. S’ha de

ressaltar que les 2 actuacions que falten per desenvolupar, la U.A.III i la U.A. 4, es localitzen en el

límit Est del sòl urbà; la seva ordenació acaba de configurar el nucli urbà principal de Guardiola.


2.5.3 ACTUACIONS EN SÒL URBANITZABLE

Les normes vigents a Guardiola de Berguedà preveien tres polígons de sòl urbanitzable, dos dels

quals es localitzen a la zona del Collet. Aquestes actuacions es relacionen a continuació.

1. Sòl apte per urbanitzar (al Est del nucli urbà consolidat)

Clau 8: indústria entre mitgeres

Superfície: 10.000 m²

Aquest polígon encara no s’ha

desenvolupat.

2. Sòl urbanitzable zona del Collet (al

marge dret de la ctra. C-16)

Clau 8: indústria entre mitgeres


3. Sòl urbanitzable zona del Collet (al

marge esquerra de la ctra. C-16)

Clau 9: indústria aïllada


El polígon de sòl urbanitzable al marge

esquerra en la zona del Collet s’ha

desenvolupat completament; mentre

que del polígon de sòl urbanitzable al

marge dret es van desenvolupar

19.421,76 m² dels 27.776 m² previstos.

Sòl urbanitzable per desenvolupar

Sòl urbanitzable per desenvolupar



2.5.4 TEXT REFÓS NNSS 2006

Des de les NNSS del 2006, el municipi de Guardiola de Berguedà manté la mateixa classificació

de sòl, quantificada segons taula inferior.

Tot i que posteriorment s’han tramitat dues modificacions puntuals del sòl urbà:

1. Modificació puntual de les Normes subsidiàries de planejament en la zona de la

finca Hort de cal Cinto (data de publicació 26 de novembre de 2007).

2. Modificació de les Normes subsidiàries de planejament de part de la Unitat

d'actuació UA IV (data de publicació 21 d’octubre de 2008).

2.6 SITUACIÓ URBANÍSTICA ACTUAL

2.6.1 INFRAESTRUCTURES VIÀRIES

Si realitzem una anàlisi de les infraestructures viàries de l’Alt Berguedà ens trobem amb

l’existència d’un gran eix viari, en direcció Nord- Sud, paral·lel al riu Llobregat que actua com ha

Eix Vertebrador de les comunicacions de l’Alt Berguedà, la Comarcal C-16.

Al municipi de Guardiola de Berguedà trobem com a infraestructura viària principal la C-16 que

uneix el Berguedà amb la Cerdanya i El Bages, aquesta discorre a l’ Oest del nucli urbà. Pel

terme municipal, també discorren altres infraestructures com la BV-4021 que connecta Sant Julià

de Cerdanyola amb Guardiola de Berguedà, i la B-402 que uneix el municipi amb La Pobla de

Lillet.

La xarxa viària bàsica està conformada per les carreteres que creuen el municipi: cap a Bagà i

cap a La Pobla de Lillet, i es complementa amb petits carrers que parteixen d’aquestes

carreteres.La xarxa bàsica no té un caràcter urbà, sinó que se subratlla la seva condició de vies

de passada a través de Guardiola.

Al tractar-se de vies ràpides, el vianant sofreix les conseqüències. Les interseccions són poc clares

i per tant perilloses. No existeix un itinerari per a bicicletes, com transport alternatiu.

No hi ha una estació o parada per autobusos intermunicipals adequada al municipi. Altre dèficit

important són zones per a aparcar cotxes particulars.

186.107 m²sòl 0,30% 43.865 m²sòl 0,07% 229.972 m²sòl 0,37% 24.909 m²sòl 0,04% 61.620.086 m²sòl 99,59% 61.874.967 m²sòl 100,00%

TOTALsòl MUNICIPI

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL (Text Refòs 2006)

sòl URBANITZABLE

sòl URBÀ sòl NO URBANITZABLECONSOLIDAT NO CONSOLIDAT TOTAL sòl URBÀ


Principals eixos viaris. Guardiola de Berguedà.

Font: google.map

Xarxa bàsica



2.6.2 TEIXIT RESIDENCIAL

El nucli urbà de Guardiola de Berguedà s’estructura al llarg de la carretera C-16, que creua el municipi, dividint-lo en dues meitats que s’estenen a banda i banda en forma d’eixample tradicional ocupant les terrasses fluvials dels rius Llobregat i Bastareny.

En general es pot afirmar que, després de 22 anys de vigència, les NNSS actuals s’han desenvolupat en un poc més del 60%, tant al interior del sòl urbà a través d’unitats d’actuació com en polígons de sòl urbanitzable delimitat. No obstant això, s’observa una dificultat per a gestionar operacions d’una certa dimensió. La majoria de les actuacions immobiliàries que s’ha portat a terme han estat operacions de construcció d’edificis aïllats.

2.6.3 ESPAIS LLIURES

Al centre urbà de Guardiola de Berguedà hi ha actualment uns 9.500 m² d’espais verds, dels quals aproximadament 5.500 m² són espais residuals o petits jardins que serveixen solament a l’entorn més proper.

S’ha d’apostar per conformar una xarxa clara i connectada, formal i funcionalment, de escenaris oberts que completen les zones verdes existents.

2.6.4 EQUIPAMENTS

Actualment els equipaments que disposa el municipi són els següents:

Equipaments administratius: l’ajuntament.

Equipaments esportius: pista poliesportiva.

Equipaments educatius: Guardiola de Berguedà disposa de dos centres educatius

públics el CEIP Jacint Verdaguer on s’imparteix Educació Infantil i primària i la Llar

d’Infants Guardiola de Berguedà.

Equipaments culturals: al centre del nucli urbà hi ha una Casa de Cultura on es fan

diferents activitats culturals. També es disposa d’un Casal d’Avis.

Equipaments sanitaris: actualment disposen d’un dispensari municipal i d’una farmàcia.

Equipaments religiosos: l’església de Sant Cristòfol, ubicada al costat de l’ajuntament, és

el temple religiós del municipi.

Altres equipaments: també tenen un cementiri municipal ubicat a l’est del nucli urbà.

L’accessibilitat a equipaments bàsics determinen la qualitat de vida municipal i les mancances

socials sobre les que cal reflexionar. Per tant serà important la quantitat i tipus d’equipaments

presents.


Ensenyament

Centres per tipus d’ensenyament

Tipus de centre

Només infantil

Infantil i primària

Només secundària

Infantil, primària i secundària

Només educació especial

Total centres

Públic

1 1 0 0 0 2

Privat

0 0 0 0 0 0

Total 2

Font: Idescat

Sanitat

Oficines de farmàcia municipals

Any Oficines Per 1000 habitants

2001 1 1.03

Centres i llits hospitalaris. 2007

CAP municipal Centres

hospitalaris Llits hospital Llits per habitant

1 0 0 0

Font: Idescat

Culturals

Biblioteques per tipus. 2001

públiques

per grups específics d’usuaris

d’institucions d’ensenyament

superior especialitzades total

1 0 0 0 0

Font: Idescat



Esportius

Espais esportius per tipus I

Any Pistes

poliesportives a l’aire lliure

(>400m2)

Pistes de tennis

(>400m2)

Frontons (>200m2)

Camps de futbol,rugby,

hoquei (>4000m2)

Pistes poliesportives en pavellons

(>400m2)

Pistes poliesportives

en sales. (>50m2)

2001 3 1 0 1 0 2

Espais esportius per tipus II

Any Vasos de piscines a l’aire lliure (>50m2)

Vasos piscines cobertes (>50m2)

Pistes d’atletisme, 200,300 i 400

de corda

Altres espais convencionals

(esquaix,...)

Altres tipus singulars (esquí, golf...)

Altres espais petits ( pistes

petites, esplanades)

2001 3 0 0 0 2 2

Font: Idescat

Segons les dades de les taules anteriors i la població corresponent a cada any, es poden conèixer els ratis per cada 1000 habitants segons els diferents equipaments; se’n destaquen els dels equipaments més significatius tals que:

EQUIPAMENTS. Ratis per habitant

Disponibilitat per 1000 habitants

Disponibilitat per 1000 habitants

amb creixement

Educació 2005

Guardiola de B. 2.16 0.8

Berguedà 1.07 -

Catalunya 0.6 -

Sanitat

Farmàcies 2001


Berguedà 0.52 -

Catalunya 0.47 -


CAP 2006


Berguedà 0.08 -

Catalunya 0.05 -

Culturals 2001

Biblioteques


Berguedà 0.184 -

Catalunya 0.131 -

Oci

Guardiola de B. 0 0

Berguedà 0.31 -

Catalunya 4.84 -

Equipaments 2001


Berguedà 7.85 -

Catalunya 4.84 -

Font: Elaboració pròpia

S’observa que en aquells equipaments bàsics els ratis són millors que els del conjunt de l’àmbit català, amb una excepció, els d’oci. En relació a aquest tipus d’equipaments cal aclarir que es refereix a sales de teatre, cinema, museus...però que no inclou els Centres Cívics.

Guardiola de Berguedà compta amb un d’aquest centres multifucionals que són els Centres Cívics.

Aquest tipus d’equipaments donada la seva polivalència poden adoptar eventualment funcions d’alguns dels equipaments qualificats com culturals d’oci.

Segons el creixement màxim previst pel POUM, tot i no augmentar l’oferta d’equipaments, Guardiola manté ratis superiors a la mitjana catalana i en alguns casos també superior a la comarcal, amb l’excepció dels equipaments culturals d’oci, equipaments que caldria implantar al municipi per millorar l’oferta local.

Els equipaments que existeixen i funcionen actualment satisfan les demandes de la població. De totes maneres es creu necessari augmentar el nombre de dotacions del tipus social i recreatiu, com pot ser un espai que reculli l’oferta d’activitats a l’aire lliure i de protecció del paisatge, que ofereix el municipi; a més serà necessària una millora de les zones esportives i una ampliació al cementiri.



2.7 SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS

2.7.1 SUBMINISTRAMENT D’AIGUA POTABLE

El municipi de Guardiola de Berguedà realitza el seu abastament amb una única xarxa que abasta als dos nuclis del terme municipal menys una part no connectada del nucli de Les Cases Noves del Collet.

La xarxa de Guardiola de Berguedà realitza el seu abastament directament de l’aqüífer Conca alta del Cardener i del Llobregat, principalment amb la Font de Sant Llorenç, situada a l’oest del nucli urbà, tot i que està connectada a dues captacions més, les Tres Fonts i la Font de l’Avellaner, ambdues a l’est de Guardiola, però que només s’utilitzen quan la demanda supera el recurs de la Font de Sant Llorenç. Per a obtenir aigua d’aquestes dues captacions cal posar en funcionament les dues estacions de bombament de la xarxa. La captació de les Tres Fonts es va incorporar al subministrament urbà al 1994, anteriorment s’utilitzava per omplir les piscines municipals. A la Font de Sant Llorenç hi ha instal·lat l’únic clorador automàtic de la xarxa. Quan entren en funcionament les altres dues captacions, es clora en excés l’aigua de la Font de Sant Llorenç perquè la qualitat de la barreja d’aigües de les tres captacions, al dipòsit de la xarxa, sigui correcta. El dipòsit de la xarxa es troba a una cota de 777 m i recull l’aigua de les tres captacions.

La gestió de la xarxa Guardiola de Berguedà va a càrrec de Ajuntament de Guardiola de Berguedà.

2.7.2 SANEJAMENT I DEPURACIÓ D’AIGÜES

Actualment està en funcionament la depuradora de Bagà-Guardiola de Berguedà, que dona servei ambdós municipis i que se situa en el mateix municipi de Guardiola, concretament en el marge esquerra del Llobregat, al sud del nucli urbà de Guardiola. L’empresa explotadora és Searsa i el tipus de tractament és biològic. Amb un cabal de disseny de 3.000 m3/dia, una població eq. Disseny (h–e) de 10.000 El nucli urbà de Guardiola està connectat a la xarxa, mentre que la zona de les Cases Noves del Collet no ho està, tot i que disposa d’una estació depuradora que en breu es posarà en funcionament.

2.7.3 RESIDUS

La recollida de residus sòlids urbans al municipi de Guardiola de Berguedà es gestionada pel Consell Comarcal del Berguedà, que gestiona quasi tota la comarca, mitjançant l’empresa privada Tractaments Ecològics, S.A. La xarxa bàsica del Berguedà està constituïda per:

Un dipòsit controlat, abocador, situat entre els municipis de Berga i Cercs.

Tres deixalleries a: Guardiola de Berguedà; Berga i Puig-Reig.

Una deixalleria mòbil que des de l’any 2002 es desplaça cada dia fins a un municipi de la comarca del Berguedà per tal d’apropar aquest servei a tots els ciutadans.



3. PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

3.1. MARC NORMATIU

De conformitat amb el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, el POUM de Guardiola de Berguedà ha de garantir la integració dels processos de participació ciutadana en el planejament al llarg del seu procés de formulació i tramitació. Concretament, s’han de tenir en compte l’article 8 del DL 1/2010 i els articles 15.2 i 21 a 23 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

3.2. OBJECTIUS I ESTRUCTURA DEL PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

L’objecte del programa de participació ciutadana no és altre que l’adopció de mesures i actuacions per garantir i fomentar els drets d’iniciativa, informació i participació ciutadana, facilitant la divulgació i la comprensió dels continguts dels treballs.

Aquest programa abasta les diferents fases d’elaboració dels documents del POUM, amb la finalitat de facilitar la divulgació i la comprensió dels objectius d’una banda, i la formulació d’al·legacions i suggeriments o propostes i alternatives, de l’altra.

El present programa estableix un procés de participació en la confecció del Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal específic per al municipi de Guardiola de Berguedà atenent a les singularitats pròpies del territori i de la seva població.

D’acord amb l’article 22 de l’RLU s'han fixat 3 fases o moments bàsics:

Fase 1: presentació de l’avanç del POUM. Informació i comunicació en relació amb la fase prèvia al període d’informació pública. Presentació a la població de l’avanç del POUM en una sessió informativa amb la possibilitat de la presència dels tècnics per a resoldre dubtes. Sessió per a presentar els criteris desenvolupats en l’avanç del pla; els criteris generals pel conjunt de l’àmbit i els criteris concrets per cada àrea o zona. Els canals de participació previstos han de buscar la intervenció dels sectors de població significatius en el territori i no limitar-se a una crida genèrica a la participació. Realització de tallers de participació amb els ciutadans, amb l’objectiu de detectar els punts forts i els febles de l’avanç del pla i definir propostes de millora.

Fase 2: aprovació inicial del POUM. Exposició pública de l’aprovació inicial del pla de manera divulgativa i entenedora per a facilitar la fase d’al·legacions a aquesta aprovació inicial. Realització de una “jornada de retorn” per a presentar els resultats del procés de revisió del pla i destacar els suggeriments generats durant el procés d’al·legacions.

Fases posteriors. Donar resposta individualitzada a les al·legacions presentades amb l’informe tècnic de l’equip redactor, la resolució municipal i les modificacions derivades de les al·legacions. L’ajuntament deurà informar als ciutadans del municipi de l’aprovació provisional del POUM utilitzant la pàgina web i qualsevol altre mitjà que garanteixi una difusió general.


3.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES ADOPTADES DURANT LA FASE 1 DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

El Ple de l’Ajuntament de Guardiola de Berguedà va acordar, en sessió ordinària celebrada el dia 3 d’abril de 2.008 aprovar l’avanç de planejament i el Programa de Participació Ciutadana del POUM de Guardiola de Berguedà (publicat al BOP amb el núm. 087 en data 10 de abril de 2.008, i al núm. 5113 del DOGC al 17 de abril de 2.008).

Durant el període d'exposició pública de l’Avanç del POUM de Guardiola de Berguedà, compres entre els dies 28 de abril i 17 de juliol de 2.008, s'han realitzat un seguit d'actes, presentacions, i consultes per tal de donar a conèixer i facilitar la interpretació del conjunt de les propostes contingudes en el document i l’abast de les seves determinacions. Aquestes activitats han tingut la següent estructura:

1.Presentació i exposició pública de l’avanç de POUM

2.Enquesta d’opinions

3.Tallers temàtics de participació

4.Reunions de treball per barris

5.Oficina de Consultes del POUM

Aquesta estructura correspon a una estratègia informativa i participativa a tres diferents escales urbanes que va des de la visió més global i general de tot el municipi a la més particular a través de l'Oficina de Consultes del POUM, passant per una visió més intermitja i local a nivell de barri. Aquest sistema ha permès ajustar la participació a les diferents escales amb les quals es presenten els problemes i les propostes, fent

tot el procés més àgil i efectiu.

Presentació i exposició pública de l’avanç del POUM

El dia 28 de abril de 2.008 es va presentar l’Avanç del POUM de Guardiola de Berguedà en sessió pública al Centre Cívic, amb l’assistència d’unes 30 persones.

Prèviament, en aquesta primera sessió informativa es va fer una petita introducció de que, qui i com es fa un POUM. Desprès es van presentar els estudis previs realitzats, els criteris i les primeres propostes per a la elaboració del POUM de Guardiola de Berguedà; també es va presentar el calendari i el programa de treball.



Enquesta d’opinions

En el mateix acte es va repartir entre els assistents es va repartir una enquesta on els ciutadans van poder expressar les seves propostes i suggeriments. Aquesta enquesta també va estar disponible en l'ajuntament i a través de la pàgina web.

Per a tot aquest procés de participació ciutadana s'ha creat un disseny d’imatge corporativa identificador de les actuacions de comunicació i participació.

Tallers temàtics de participació

L’objectiu del taller era recollir les diferents visions i suggeriments pel que fa als criteris i les propostes que ha de recollir el nou planejament. Per tant, es va concebre com un espai on desenvolupar el diàleg amb el objectius de consensuar uns criteris comuns pel futur desenvolupament urbanístic de Guardiola de Berguedà.

Es van a plantejar dos tallers temàtics el 8 i 29 de maig: un sobre el model de municipi i l'altre sobre mobilitat i espai públic respectivament (solament va haver assistència al primer taller la qual va anar de 14 persones).

En primer lloc, per part de l’equip redactor es va fer un breu recordatori del de la diagnosi de planejament, i per ordenar el debat es van a establir els següents eixos temàtics:

TALLER 1. Model de poble:

1. Relació i potencial del municipi amb l’entorn i el territori comarcal.

2. Punts que s’han de tenir en compte per a un desenvolupament sostenible a Guardiola de Berguedà

3. L’urbanisme dins i fora del nucli urbà.

4. Medi ambient, paisatge i nous models econòmics: activitats econòmiques en sòl urbà i sòl no urbanitzable.

TALLER 2. Mobilitat i espai públic:

1. El transport al municipi i l’entorn del territori comarcal.

2. La xarxa de carrers i circulació al municipi: accessibilitat en el municipi, i al nucli urbà.

3. El paisatge urbà i rural com a recurs patrimonial.

4. Equipaments i els espais lliures.

Un cop finalitzat aquest primer moment els assistents es van reunir en plenari per a debatre, reflexionar, i exposar les diferents aportacions.Per acabar, es feia una


recapitulació de les diferents idees i aportacions realitzades pels assistents.

Reunions de treball per barris

L'objectiu d'aquestes reunions “per barris” era canalitzar i percebre demandes ciutadanes que no sent d'interès general, si afectaven a zones o grups de població concrets. La dinàmica d'aquestes sessions era pràcticament la mateixa que la dels tallers, però els temes d'interès a debatre no estaven prefixats per endavant

Es van a plantejar cinc sessions de treball coincidint amb les zones o àrees en les quals es va dividir el municipi i el nucli urbà:

Zona estació i carrer comerç.

Zona dels carrers Indústria i Ribas, plaça i piscina

Zona de la carretera de Bagà, Bastareny, el Reboll, i St. Llorenç

El Collet

Àmbits de sòl no urbanitzable i parròquies (Brocà, St. Marc, Gavarrós, Gréixer, El Jou i Torre de Foix, Pardinella, El Vilar, etc...)

Les dates d’aquestes reunions de treball van ser respectivament el 15 de maig, 5, 12, 19 i 26 de juny.

Oficines de Consulta del POUM

En les dependències de l'ajuntament de Guardiola de Berguedà es va a habilitar un espai a manera d'Oficina del POUM amb un horari de 17:30 a 20:00. Prèvia sol·licitud de cita, aquesta atenció personalitzada es va a iniciar el 15 de maig i posteriorment es va realitzar tots els dijous des del 5 de juny fins al 17 de juliol.

L'objectiu de l'oficina del POUM ha estat donar una atenció personalitzada al ciutadà en aquells temes d'interès més personals en relació al POUM. Al mateix temps aquesta oficina ha servit com a centre d’informació i difusió del procés per tal de garantir el traspàs d’informació.

3.4. SÍNTESI DE LES PROPOSTES I RESULTATS DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Propostes i resultats dels tallers

Respecte al model de creixement urbanístic, havia un acord majoritari que aquest haurà de ser sostenible, en el sentit de fer compatible els nous creixements amb un “model de poble” i no amb un “model de ciutat”. A més els nous creixements haurien de ser compatibles amb l'entorn, tenint una especial sensibilitat en la seva integració en el paisatge.

L'altre gran potencial de desenvolupament de Guardiola de Berguedà és les possibilitats que l'entorn natural ofereix. Havia també un ampli grau d'acord que la preservació del medi natural està íntimament relacionat amb les activitats i usos que els seus habitants poden fer d'aquests espais naturals, en aquest sentit, el nou pla general hauria d'afavorir i fer compatible activitat econòmica i conservació d'aquests espais naturals.

Les discrepàncies i els diferents punts de vista apareixen inevitablement quan es tracta de concretar possibles àrees en el sòl no urbanitzable.

Altre punt, en el qual un consens majoritari tampoc va ser possible, està relacionat amb el traçat de la nova variant de la C-16 al seu pas per Guardiola de Berguedà. Havia dos punts de vista molt diferents respecte a si des de l'autovia Guardiola s'hauria de veure o no, amb els “pros i contres” que això comporta (impacte paisatgístic, accessibilitat, etc). No obstant això, si que va haver acord, que en qualsevol cas Guardiola de Berguedà no deixa de ser una zona de passada.

Pel que fa a la tipologia d’habitatge, és necessari donar resposta a la falta d'oferta d'habitatge unifamiliar que existeix. Això permetria, en primer lloc atreure població de segona residència amb l'objectiu de consolidar aquesta població posteriorment com de primera residència.



En relació al sòl industrial, concentrat en la zona del Collet, s'hauria d'aprofitar la seva relació amb el futur nus viari de la C-16. Els usos de la zona industrial haurien de ser més amplis per a poder albergar noves activitats econòmiques, de serveis, comercials, etc.

Quant a l'activitat econòmica va haver consens que el nou planejament ha de fer compatible l'activitat econòmica amb la conservació del medi ambient i el paisatge rural. Igualment, havia acord a afavorir el desenvolupament de noves activitats econòmiques en relació amb les masies, com podria ser per exemple la producció i venda de productes artesanals i ecològics. En el centre urbà havia acord a potenciar el comerç “de proximitat”.

També es va apuntar el problema que existeix amb el trànsit de vehicles al nucli, que passen a molt alta velocitat en els eixos que formen la carretera de Bagà, el carrer comerç i l'avinguda Bastareny. Precisament en aquests eixos també es van apuntar problemes d'accessibilitat en relació a la dimensió de les voreres i, el problema generalitzat a tot el nucli de la falta d'espais per a aparcament.

Es va a proposar el manteniment i millora del paisatge urbà, afavorint una imatge de poble enfront d'una imatge de ciutat. Per a això a part del manteniment d'una estètica respectuosa amb les edificacions tradicionals existents, es va proposar la reducció de les alçades.

Propostes de les reunions de treball per barris

Zona estació i carrer comerç.

Millorar l'accessibilitat rodada del Camí Ral i estudiar la possibilitat de fer habitatges en la zona de muntanya.

Analitzar la possibilitat de poder utilitzar com aparcament la zona verda del carrer comerç (per exemple aprofitant el desnivell).

En la unió del Bastareny amb el Llobregat és necessari realitzar una escullera, a més existeixen problemes d'accés a les finques en aquesta zona.

Existeix perills de lliscament de terres en la corba que el Bastareny fa darrere del carrer Nou.

Qualsevol creixement que es proposi en la zona del dipòsit d'aigua haurà de tenir en compte la topografia i geologia del terreny.

En els habitatges situats en el carrer Estació modificar la normativa perquè mitjançant un projecte homogeni es puguin fer coberts.

Modificar la normativa perquè en les zones verdes públiques puguin incorporar sistemes tècnics.

Zona dels carrers Indústria i Ribas, plaça i piscina

En relació a la UA-4 qualificar com zona verda pública tota la part a l'altre costat del canal, tenint en compte la nau existent.

També estudiar la possibilitat de fer una vialitat amb “entrada i sortida” cap a la zona verda.

Analitzar l'ordenació de la UA-3 mantenint l'ús residencial.

Al carrer indústria ajustar la normativa i els límits del sòl urbà a la realitat existent. Sol·licitar el desviament de les línies d'alta tensió.

Que les alçades de les noves edificacions siguin com a màxim de planta baixa més dues plantes pis.

Zona de la carretera de Bagà, Bastareny, el Reboll, i St. Llorenç

Delimitar un polígon d'actuació fent ajustaments en la zonificació de la Modificació Puntual de NNSS en la zona de la finca Hort de Cal Cinto tramitada.

Estudiar la zona del Reboll com àrea de creixement.

Sol·licitar un estudi de riscos geològics.

Uniformar alçades en les illes del barri Bastareny.

La zona de garatges mantenir com altura màxima planta baixa més una planta pis.

Estudiar la zona de Cal Frare.


El Collet

Estudiar alguna altra alternativa de traçat de la futura variant de la C-16 al seu pas pel Collet que tingui un menor impacte.

Aprofitar el nou nus viari per a potenciar altres usos alternatius i compatibles amb l'industrial com: àrea de serveis, comercial, etc.

Analitzar la possibilitat d'incorporar dintre del sòl urbà la zona de la fàbrica de ciment.

Incorporar al sòl urbà el bloc de cases situat en el Collet.

En la zona més propera al bloc residencial, estudiar la zonificació del sector industrial o bé que les activitats no causin molèsties als veïns.

Estudiar la vialitat al voltant de l'edifico d'habitatges del Collet.

Àmbits de sòl no urbanitzable i parròquies (Brocà, St. Marc, Gavarrós, Gréixer, El Jou i Torre de Foix, Pardinella, El Vilar, etc...)

Fer complir els compromisos adquirits per l'administració en relació a la inclusió de gran part del territori de Guardiola de Berguedà com parc natural.

Ampliar i millorar els camins rurals, i la neteja dels boscos.

Millorar els accessos i els serveis mínims d'aigua, electricitat i enllumenat als habitatges situats en el sòl no urbanitzable.

Potenciar nous usos alternatius als tradicionals (o com ampliació d'aquests) del sòl no urbanitzable per al seu desenvolupament econòmic. Com per exemple aquells relacionats amb el turisme rural, la fabricació i venda de productes ecològics, etc

Resultats de l'enquesta

La participació a través de l'enquesta de participació ciutadana ha estat molt baixa, solament s'han recollit sis exemplars, i per tant, des del punt de vista estadístic molt poc significativa.

A manera de resum enumerem les principals conclusions i punts de consens:

Respecte a l’encaix territorial Guardiola hauria de tenir un paper estratègic a l’alt Berguedà mantenint la seva imatge de poble de muntanya que integra història i modernitat.

Els racons urbans que més s'han destacat han estat: Sant Llorenç, la Font del Panxut i el Camí del Collet, i els rústecs: Brocà, Greixer i el Vilar. Les caminades populars i el senderisme son les activitats orientades al coneixement d'aquest paisatge les quals s'haurien de promocionar.

Pel que fa a l’activitat industrial hauria de ser petita indústria respectuosa amb el medi ambient i integrada a l’entorn, mentre que les activitats en el sòl no urbanitzable s'haurien d'enfocar cap al turisme rural i l'aprofitament dels recursos naturals: ramaderia, horticultura i forestal.

Amb relació a les infraestructures d’accés i xarxa viaria, si bé no hi ha un acord mínimament majoritari, si que es detecten alguns problemes molt puntuals (de senyalització, conservació i manteniment, i d'algun accés i rotondes). No obstant això, sembla haver un major consens respecte al tema dels aparcaments públics, que si bé són suficients mai sobren. Igualment, respecte als camins rurals l'opinió majoritària és de falta de manteniment.

D’altra banda, hi ha hagut un acord ampli que falta oferta residencial de tipologia unifamiliar i hi ha una manca de criteris d'integració estètica en el conjunt. Respecte als habitatges existents (amb caràcter general) necessiten reformes. Les àrees de creixement proposades al nucli són principalment: la zona de la fàbrica i de la piscina.

Pel que fa als equipaments, sembla ser més un problema d'optimitzar més i millor els espais disponibles que de falta d'equipaments, a excepció potser d'una residència o un gimnàs. La falta de zones verdes de passeig i esbarjo són l'altre punt d'ampli acord.



4. MEMÒRIA DE L’ORDENACIÓ

4.1. CRITERIS, OBJECTIUS I ESTRATÈGIES D’ORDENACIÓ

S’ha d’entendre la importància de Guardiola dintre de la polaritat que forma amb Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, amb la condició de reforçar el seu paper de node estructurador, posant-lo com referent de la zona de l’Alt Berguedà. El nou planejament ha d’aprofitar les potencialitats de la seva posició estratègica i del seu patrimoni natural i històric, per a atreure població estacional i activitats econòmiques que dinamitzin el municipi.

Els nous reptes que planteja la redacció del POUM han de ser observats necessàriament des dels nous criteris d’ecologia i sostenibilitat aplicats al futur desenvolupament, tant sigui dels àmbits de nou creixement del nucli urbà com sobretot, de la revisió dels potencials dels teixits interns. El camí cap a un urbanisme i un desenvolupament urbanístic sostenibles ha de significar irrenunciablement la utilització racional del territori i del medi ambient. Per aquest motiu es fa imprescindible la necessitat de coordinar el creixement i el desenvolupament amb la preservació dels recursos naturals, dels valors paisatgístics, i dels valors culturals, històrics i arqueològics. En aquest sentit les directrius bàsiques per a un municipi equilibrat i sostenible radiquen en la compatibilitat de la vialitat (les xarxes de comunicació, transport i serveis) i l’habitabilitat (l’habitatge, el comerç, les dotacions escolars i els espais lliures). El complement de les dues genera ciutat. A aquestes directrius bàsiques, en el cas de Guardiola de Berguedà s’ha afegir el seu entorn natural i la localització estratègica respecte a l’entorn de l’Alt Berguedà i a les infraestructures existents.

Després d’haver estudiat i analitzat els elements que conformen el territori i els diversos plans (entre ells el Pla Territorial General de Catalunya, el Pla Territorial de les Comarques Centrals, les Normes Subsidiàries aprovades i les seves posteriors modificacions, així com diversos plans sectorials), establim els següents criteris com a objectius a desenvolupar per a l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbana del Municipi de Guardiola de Berguedà:

Definir un model de creixement urbà per a un desenvolupament urbanístic que permeti lligar les necessitats de creixement amb la preservació del medi, a fi de garantir la qualitat de vida.

Definir l’estructura general del municipi amb aportació d’infraestructures i dotacions públiques, tot preservant els valors paisatgístics, el patrimoni cultural i la identitat del municipi.

Preservació del Sòl No Urbanitzable, controlant l’edificació, regulant els usos i protegint les unitats de paisatge agràries i els connectors estratègics de peces territorials.

Recuperar la ribera del riu Llobregat com a eix vertebrador d’activitats de lleure. Construcció d’un Parc Fluvial a la les ribes del Llobregat que faci de connector entre el nucli urbà de Guardiola de Berguedà i la zona del Collet.

Afavorir les opcions estructurals que reforcin les infraestructures viàries (C-16) per permetre la relació amb diferents municipis i definir un model urbà de mobilitat sostenible.

Delimitar les distintes classes de sòl definides per la Llei d’Urbanisme de Catalunya aportant nou sòl per als creixements necessaris i complint amb els estàndards pels sistemes que estableix la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Regular i ordenar el creixement i l’estructura viària, per tal d’aconseguir un desenvolupament urbà mesurat, compacte i de qualitat. Establir estratègies de compactació del nucli urbà (densificació i buits urbans) enfront de l’expansió en el territori per al creixement residencial.

Estructurar un model diversificat pel que fa als nous creixements residencials, amb una atenció particular als models basats en tipologies de baixa densitat.

Buscar oportunitats de renovació a l’interior del municipi per tal de desenvolupar operacions en la trama urbana consolidada: zones amb activitats obsoletes o estructures edificatòries precàries.


Potenciar les activitats comercials i econòmiques. Preveure una reserva de sòl per a activitats econòmiques amb una escala d’acord amb les dimensions del municipi de Guardiola de Berguedà.

Dissenyar mecanismes de gestió urbanística adaptats a la realitat econòmica del municipi.

Definició d’una agenda que ordeni l’ordre de desenvolupament dels diferents sectors de creixement, de manera que la possibilitat de creixement que el Pla preveu s’adeqüi a les necessitats del municipi .

4.2. SÍNTESI D’ALTERNATIVES CONSIDERADES

En el cas de Guardiola de Berguedà s’han estudiat tres possibles models o alternatives a l’hora de valorar la millor ubicació dels possibles creixements, dos recollits a l’avanç de pla i un últim fruït de les jornades de participació ciutadana, de les necessitats municipals i de les consideracions dels informes sectorials rebuts.

Alternativa 0, la no revisió del POUM i el desenvolupament de tots els sectors ja aprovats definitivament en planejament vigent. Les bases d’aquesta alternativa es troben en un manteniment de la situació actual, derivant en la conservació dels espais fluvials i agrícoles, així com en l’estabilització o el creixement sostingut de la població.

Alternativa 1 , és a dir, l’execució del POUM es justifica per la intenció de consolidar i augmentar la població, diversificar l’economia, augmentar i completar els serveis existents i també per la protecció del medi natural.

Alternativa 2: Modificar el planejament vigent entenent el paper de Guardiola de Berguedà com a node estructurador, tenint en compte els riscos geològics, d’inundabilitat i d’incendis forestals que presenta el municipi. Es proposa desenvolupar un planejament enfocat a compactar el nucli urbà (amb menor creixement que el planificat a l’Alternativa 1) desenvolupant algunes de les UAs previstes a les Normes Subsidiàries de Guardiola de Berguedà i proposant noves actuacions, tant de com de nou creixement (tant residencial com industrial), sempre en continuïtat amb la trama urbana i establint millores a la xarxa viària existent. Aquesta alternativa també inclou la recuperació de la ribera del riu Llobregat mitjançant la creació d’un parc fluvial que garanteixi una millora ecològica i una connexió peatonal entre el nucli urbà i la zona del Collet.

De les alternatives considerades per definir el model de creixement urbà s’opta per l’Alternativa 2. Aquesta alternativa és la que més s’adapta als condicionants del medi natural i la que permet assolir un equilibri entre la renovació interior i el paper del municipi com a node estructurador.

4.3. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES

Sota les conclusions de les diagnosis extretes en els apartats anteriors cal dir que el model de creixement d’aquest nou pla ha de regenerar els teixits interns del nuclis, compactar els creixements proposats, diversificar els usos i les activitats, interrelacionar el municipi amb el paisatge rural, aprofitar la situació de Guardiola de Berguedà dins la comarca, i activar polítiques públiques de la gestió del sòl i de l’habitatge.

En els següents apartats es desenvolupa aquest model amb operacions molt concretes:

Adaptació del model proposat a les determinacions del PTP de les Comarques Centrals

Els creixements proposat compleixen les determinacions del PTPCC en quan a l’assignació d’una estratègia de creixement mitjà per al nucli urbà de Guardiola de Berguedà i de Canvi d’ús i reforma a l’àmbit del Collet.



Potenciar el nucli de Guardiola de Berguedà

El POUM aposta per la compactació del nucli urbà mitjançant la delimitació de polígons d’actuació i plans de millora que ajudin a configurar aquells espais urbans que cal transformar o desenvolupar per millorar la qualitat del nucli i reforçar-ne la seva identitat coma nucli principal de població del terme.

Els nous creixements i el desenvolupament dels PAUs i PMUs aportaran un increment dels sòls per equipaments i zones verdes. Es focalitza l’atenció en l’obtenció de sòls situats estratègicament per a equipaments en continuïtat amb els existents, i en l'obtenció d'espais lliures o zones verdes en les vores del sòl urbà per a resoldre la transició d'aquest amb el sòl no urbanitzable.

Mentre els creixements residencials se situen al nucli urbà el creixement industrial se situa a la zona del Collet, reforçant el paper d’aquesta zona com a l’àrea principal d’activitat econòmica del municipi.

Potenciar els diferents tipus de comunicacions i especialitzar-los

Les vies rodades d’accés al municipi es mantenen, i es millora i potencia les connexions interiors dins de cada nucli.

Caldrà preveure la creació d’una xarxa de carril bici que connecti el parc fluvial i les diferents àrees amb els equipaments i l’estació (veure Estudi de la mobilitat generada).

Crear una xarxa d'equipaments

És un objectiu bàsic el de dotar d’equipaments els nuclis urbans, potenciant sempre que sigui possible la relació d’aquests amb les zones verdes. Es recomanable tenir un Pla d’Equipaments per tot el terme municipal de Guardiola de Berguedà a on es periodifiquin les necessitats que aniran sorgint a mesura que la població va creixen i a mesura que la població va tenint noves necessitats degudes als diversos fenòmens socials.

En el POUM s’ha previst solars d’equipaments distribuïts estratègicament amb grandària adequada i amb criteris de proximitat.

Xarxa d’espais verds

És un objectiu bàsic el de dotar de zones verdes per millorar la qualitat dels espais urbans dels municipis.

Creació d’un parc periurbà, enfront de les piscines municipals i al marge dret, en sentit ascendent, del riu Llobregat.

Creació d’un parc fluvial en sòl no urbanitzable a la les ribes del riu Llobregat que pot convertir-se en zona d’esbarjo per a la població.

Conservar el patrimoni arquitectònic, natural i cultural

Es mantenen els aspectes estètics i compositius tradicionals per a les edificacions del nucli antic (eixample tradicional) del Nucli de Guardiola de Berguedà.

El sòl urbà consolidat

El POUM aposta per mantenir l’ordenació del sòl urbà consolidat, adequant les claus a les proposades per la Generalitat de Catalunya en el document “Sistematització del planejament urbanístic. Codis d’identificació en el planejament urbanístic. Gener 2008” i incorporant algunes determinacions que actualment no estaven regulades.


Sòl urbà no consolidat

Ordenar els nous processos de creixement a l’entorn del nucli de Guardiola de Berguedà creant àrees d’habitatge de primera residència de diverses densitats.

La delimitació dels àmbits de planejament proposats s’ajusta al màxim a la topografia i a l’estructura de la propietat del sòl per tal de fer possible la viabilitat del seu desenvolupament.

Obtenció d'espais lliures i zones verdes amb el objectiu de compensar el gran dèficit actual i d’assolir els estàndards urbanístics de la TRLUC.

Millora de la mobilitat interna del nucli, un cop executada la nova variant de la C-16. Aquesta variant permetrà donar un caràcter més urbà a l’antic traçat de la C-16 al seu pas per l’interior del nucli.

Delimitar plans de millora urbana per reordenar conjunts edificatoris, tant residencials com industrials existents al municipi.

Sòl urbanitzable: Consolidació i ampliació dels àmbits

El POUM aposta per consolidar la zona del Collet com a àrea d’activitat econòmica preveient una reserva de sòl urbanitzable per a la seva ampliació.

La resta de reserves de sòl urbanitzable, de caràcter residencial, es realitza al nucli urbà per a poder absorbir a llarg termini la possible demanda residencial del municipi.

El sòl no urbanitzable

La intervenció en el sòl rural del municipi de Guardiola de Berguedà es fa des de la voluntat de valorar el territori no com a negatiu de la ciutat i el seu desenvolupament sinó com a suport de l’existència i subsistència d’aquesta, en la concepció d’un hàbitat del conjunt ciutat més territori, buscant la simbiosi entre tots dos.

El sòl no urbanitzable comprèn terrenys que es caracteritzen per les condicions naturals i el caràcter pròpiament rural, que s’han considerat com a inadequats per al desenvolupament urbà, ja sigui per ésser incompatibles amb llur transformació per raó del seu règim d’especial protecció, determinacions de plans de caire superior o per motiu de la seva subjecció a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic; o bé –en la seva major part- perquè es consideren inadequats per a ésser transformats amb la finalitat de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model adoptat pel POUM, de desenvolupament urbanístic sostenible que defineix la llei d’urbanisme.

Potenciació de la imatge global del municipi definida per la zona forestal de valor.

L’ordenació de l’habitatge i de les activitats agropecuàries en el sòl no urbanitzable.

Conservació de les masies i cases rurals (així com el desenvolupament de les possibles activitats que comporten) incloses i regulades en el Pla especial que l’ajuntament està tramitant.

4.4. JUSTIFICACIONS DEL COMPLIMENT AMB EL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE LES COMARQUES CENTRALS

El mes de setembre de 2008, s’aprovà definitivament el Pla territorial parcial de les Comarques centrals (PTPCC), elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial a través del Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

De manera particular, la present Memòria descriptiva recull i justifica els preceptes generals i específics que el planejament de rang superior determina per a l’àmbit del municipi de Guardiola de Berguedà.

Guardiola de Berguedà rep una estratègia de creixement mitjà. Aquesta estratègia implica que per la seves condicions de sòl o de connectivitat pot tenir un creixement proporcional a la seva realitat física com àrees urbanes, tal i com es defineix en el PTP de les Comarques Centrals.



Segons la normativa del PTP de les Comarques Centrals (article 3.7) el creixement mitja permet una extensió urbana màxima que el POUM pot proposar que és orientativament la que resulti de l’aplicació de la següent expressió:

Creixement Mitjà E= 60*A/100.

E: Superfície de l'extensió urbana admissible en Ha. A: superfície de càlcul de l'àrea urbana existent en Ha. (SUC i sòls urbanitzats

En el cas de Guardiola de Berguedà la superfície del sòl consolidat és de 15,65 Ha i per tant el extensió màxima serà d’un 60% de la superfície urbana actual consolidada, és a dir 9,26 Ha.

El POUM proposa una extensió de creixement de 11,65 Ha . Segons l'article 3.7.8 del PTCC, en cas que s'excedeixi l'extensió màxima admissible, s'ha de justificar per la racionalitat de l'ordenació, la coherència dels objectius del pla o altres motius d'interès públic. Aquest escreix per sobre de l'extensió permesa (2,41 ha) es compensa amb l’escreix d’espai lliure que el present POUM determina, més enllà dels estàndards mínims establerts per la llei d’urbanisme (veure justificació compliment estàndards).

Pel que fa a la zona del Collet, el PTPCC assigna l’estratègia de canvi d’ús i reforma. Aquesta estratègia consisteix en el següent (art.3.8.2 de les normes del PTPCC):

“2. El Pla estableix específicament aquesta estratègia en aquelles àrees que han exhaurit o estan en vies d’exhaurir les disponibilitats de sòl adequat per a l’extensió de la urbanització, però que, per les seves significació i localització, poden millorar el seu paper com a àrees urbanes en l’estructura territorial, atès que es troben en alguna de les següents circumstàncies:

a) Tenen una desproporció significativa entre habitatges i llocs de treball.

b) Són àrees amb potencial de transformació interna per obsolescència de teixits urbans o industrials i d’instal·lacions o infraestructures.

c) Tenen un dèficit d’equipaments i altres serveis urbans previsible, sovint vinculat a l’existència d’una proporció elevada de segona residència susceptible d’anar convertint-se en habitatges principals.


L’objectiu d’aquesta estratègia és fomentar la mixticitat d’usos de les àrees urbanes que afavoreixi el reequilibri residència-treball. Aquesta estratègia ha de permetre, per altra banda, el manteniment i reforçament del seu paper com a polaritat urbana que han assolit algunes àrees que avui ja no tenen possibilitats raonables d’expandir-se.”

El POUM, en la zona del Collet, manté la delimitació de la taca del sòl urbà i urbanitzable prevista a les Normes subsidiàries amb petits ajustos, adaptant-se a la realitat existent, i es diversifiquen els usos admesos amb l’objectiu de diversificar l’activitat econòmica.

4.5. JUSTIFICACIÓ DEL CREIXEMENT PREVIST EN RELACIÓ A LA CAPACITAT DEL MUNICIPI

El creixements previstos pel POUM seran perfectament assumibles pel municipi durant els pròxims anys, doncs s’ha optat per una estratègia de creixement mitjà pel nucli principal de Guardiola de Berguedà.

El POUM planteja la construcció de un màxim de 241 habitatges, els quals són perfectament assumibles dins de la vigència del POUM, tenint en compte el ritme de construcció dels últims anys a Guardiola de Berguedà, tal i com ho justifica la memòria social.

4.6. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT AMB L’INFORME DELS SERVEIS TERRITORIALS DE BARCELONA

El POUM de Guardiola de Berguedà dóna compliment a l’informe emès pels Serveis Territorials en data 13 de juny de 2008. A continuació es justifica com s’han recollit les seves consideracions:

1. Amb caràcter general, les àrees residencials de nova creació opten per creixements compactes, amb misticitat de tipologies residencials, fomentant la baixa densitat.

2. En referència a les activitats turístiques, a banda de les regulades pel pla especial de masies i cases rurals, actualment en tramitació, el present POUM recull el pla especial urbanístic de Cal Companyó aprovat definitivament i delimita dos àmbits de pla especial urbanístic, un de càmping, compatible amb els valors ambientals del sol no urbanitzable, i l’altre a l’entorn de l’hotel rural el Jou.

3. El POUM regula la zonificació del sol no urbanitzable recollint les determinacions del Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.

4. El present POUM no delimita el sector Pla dels Fangassos i tots els sectors s’emplacen en continuïtat als nuclis urbans existents.

E 9,26 Ha Superfície de l’extensió urbana admissible

A 15,44 Ha Superfície de càlcul de l’àrea urbana existent: s’ha de comptabilitzar tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge.

E (POUM) 11,65 Ha L'extensió urbana planificada pel POUM és superior a la permesa pel Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals.

Segons l'article 3.7.8 del PTCC, en cas que s'excedeixi l'extensió màxima admissible, s'ha de justificar per la racionalitat de l'ordenació, la coherència dels objectius del pla o altres motius d'interès públic.L'extensió urbana planificada pel POUM sobrepassa en 2,39 ha ( 25,8%) l'extensió urbana admissible. Aquest escreix per sobre de l'extensió permesa es compensa amb l'excés de cessió de zones verdes establertes en el present POUM i quantificades al quadre resum del còmput d'espai lliure.

L'estratègia assignada a la zona del collet pel Pla territorial de les Comarques Central és la de canvi d'ús i reforma. Aquesta estratègia permet algunes extensions urbanes per a assolir una configuració i uns límits més adequats del sòl urbà (art. 3.8.4 de les Normes del PTCC) que poden comportar la previsió de sòl urbanitzable si fos convenient.

El POUM, en la zona del Collet, manté els usos que estableixen les normes subsidiàries i proposa una actuació de dotació (PAU-B) per completar les obres d'urbanització i el desenvolupament d'un sòl urbanitzable industrial (PPU-2), recollit a les antigues normes subsidiàries del que s'ha desenvolupat la seva primera fase. Aquest sòl urbanitzable industrial dotarà al municipi del sòl necessari per a implantacions d'activitat econòmica i reordenarà els límits del sòl urbà del Collet. També es reconeix l'ús residencial existent i es diversifiquen els usos, amb l'objectiu de diversificar l'activitat econòmica del Collet.

-2,39 Ha E - E (POUM)

Justificació creixement segons PTPCC del POUM de Guardiola de Berguedà

NUCLI URBÀ DE GUARDIOLA ( Creixement Mitjà: E=60*A/100 )

EL COLLET ( Canvi d'ús i reforma )



4.7. PROPOSTES GENERALS

4.7.1. CRITERIS D’ESTRUCTURACIÓ URBANA DEL POUM

De l'observança de l'objectiu del desenvolupament urbanístic sostenible, atès que el sòl és un recurs limitat que comporta la configuració de models d’ocupació del sòl que evitin la dispersió en el territori, afavoreixin la cohesió social, considerin la rehabilitació i la renovació en sòl urbà, atenguin la preservació i la millora dels sistemes de vida tradicionals i consolidin un model de territori globalment eficient; es proposen els següents criteris basics:

1. Els nous creixements eviten la dispersió pel territori, i es concentren al voltant del nuclis urbans actuals (el nucli de Guardiola de Berguedà i la zona del Collet), proposant creixements compactes que compleixen amb les determinacions expressades en el PTPCC, sent més restrictiu en quan a l’ocupació de sòl urbanitzable que aquest admet.

2. La màxima adaptació a la tipologia de la trama urbana preexistent. Un altre dels trets bàsics del caràcter de Guardiola de Berguedà és l’estructura urbana d’eixample tradicional del poble.

3. Ordenar volumètricament les illes encara no completament consolidades marcant alineacions de vial, profunditats edificables màximes, zones edificables en planta baixa i zones privatives no edificables.

4. Recuperar la ribera del riu Llobregat com a eix vertebrador d’activitats (d’oci i terciàries) que reforcin el paper de Guardiola en l’Alt Berguedà i que promoguin el turisme, consolidant el Parc fluvial. Aquest parc fluvial servirà d’unió entre la zona del Collet i el nucli urbà de Guardiola de Berguedà.

4.7.2. SOSTENIBILITAT

Criteris i objectius ambientals del POUM de Guardiola de Berguedà

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental del POUM presenta els objectius i criteris ambientals considerats com a referència, en els àmbits següents:

Model territorial i ocupació del sòl

o Evitar l’ocupació innecessària de sòl per als usos urbans i infraestructures vinculades a aquests usos.

o Apostar per un model d’urbanització compacte, contigu, eficient i adaptat a la seva matriu biofísica, tot vetllant per la qualitat de l’espai urbà i la mixtura d’usos compatibles.

o Prevenir els riscos geològics mitjançant una planificació i ordenació adequades.

o Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori, des d’un punt de vista ecològic, productiu, paisatgístic i cultural, tot promovent el desenvolupament sostenible de les activitats agràries i forestals.

o Donar compliment a les determinacions del planejament territorial i director urbanístic de referència.

o Contribuir a la mobilitat sostenible en el municipi mitjançant la planificació integrada dels usos del sòl i la mobilitat.

Cicle de l'aigua

o Preservar la dinàmica de la xarxa hidrogràfica, no afectant l’espai fluvial dels principals rius i cursos fluvials presents dins del municipi.

o Prevenir els riscos hidrològics, deixant lliures les zones de risc d’inundació del municipi.

o Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.

o Preservar i millorar la qualitat de l’aigua.


Ambient atmosfèric

o Ubicar les actuacions allà on les característiques topogràfiques i microclimàtiques permeten una major renovació atmosfèrica.

o Estructurar i situar les actuacions de tal forma que no generin soroll per sobre dels llindars establerts per la normativa aplicable en l’entorn dels sectors urbans residencials i als propis sectors industrials.

o Contemplar totes les mesures i actuacions necessàries per evitar la dispersió lumínica, incidint en un correcte disseny de l’enllumenament públic, regulant l’enllumenament privat exterior i maximitzant l’estalvi i eficiència energètica.

o Millorar l’eficiència energia dels sistemes urbans i les edificacions i reduir-ne la contribució al canvi climàtic.

o Fomentar, per tal de combatre el canvi climàtic, els modes de transport més sostenibles (dins i entre els sistemes urbans), dissuadint-hi l’ús del vehicle motoritzat individual.

Gestió dels materials i els residus en la urbanització i edificació

o Planificar els equipaments i els sistemes de disseny urbà adients per a la reutilització i la recollida selectiva de residus.

o Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar-ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i edificació

o Establir mesures d’ecoeficència en la urbanització, especialment pel que fa al consum de recursos naturals.

Biodiversitat territorial, permeabiltat ecològica i patrimoni natural

o Afavorir el manteniment dels elements naturals i paisatgístics diferenciadors del territori mitjançant una planificació adient i potenciant la diversificació d’usos.

o No alterar la connectivitat ecològica existent i no incidir ni repercutir sobre els corredors biològics del conjunt territori.

o Establir una xarxa d‘espais d’interès natural com a element bàsic i vertebrador del model territorial del municipi, la qual serà físicament continua i connectarà les xarxes territorials exteriors amb els espais lliures urbans.

o Garantir la permeabilitat ecològica de la matriu territorial, tot minimitzant l’efecte barrera de les infraestructures i dels continus urbans.

Qualitat del paisatge.

o Integrar paisatgísticament les actuacions per tal de minimitzar l’alteració de la qualitat del paisatge i incorporar totes aquelles estratègies, actuacions i elements que faciliten la integració de les actuacions urbanístiques en l’entorn.

o Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics d’interès.

o Gestionar el paisatge per tal de garantir el seu manteniment i per dirigir i harmonitzar els canvis provocats pels processos socials, econòmics i ambientals.

Avaluació ambiental global del pla i incorporació de mesures de sostenibilitat

L’ISA del POUM conté la identificació, avaluació i valoració global del pla respecte al medi; aquesta avaluació es presenta en unes taules i amb un codi de valoració que en permeten una fàcil i àgil consulta.

Es considera que la proposta del pla permet en termes generals un alt compliment dels criteris i objectius ambientals, i que el desenvolupament del POUM tindrà efectes positius significatius sobre el medi ambient del municipi, i pocs efectes negatius significatius. Però, si es compleixen les mesures establertes en el POUM del municipi de Guardiola de Berguedà que es proposen a l’hora de desenvolupar i executar el POUM es prenen en consideració, a priori, les actuacions previstes tindran un efecte negatiu mínim per al medi ambient.



4.7.3. MOBILITAT

Les propostes en matèria de mobilitat es caracteritzen principalment per la voluntat de millorar l’accessibilitat al nucli urbà.

1. Reforçar la C-16 per permetre la relació amb diferents municipis i definir un model urbà de mobilitat sostenible millorant el transport públic.

2. Les vies rodades d’accés al municipi es mantindran i es potenciaran mesures de control paisatgístic d’aquets eixos viaris.

3. Millorar la mobilitat interna amb la creació de bosses d’aparcament als vials principals.

4. Crear nous recorreguts peatonals i en bicicleta recolzats en el parc fluvial.

El POUM preveu i justifica, a través de l’Estudi d’avaluació de la mobilitat generada, que la mobilitat que generaran els sectors de desenvolupaments un cop executats, és perfectament assumible per la xarxa viària interna i externa del municipi.

4.7.4. HABITATGE

La Llei d’urbanisme estableix, la necessitat d’incorporar als Plans d’ordenació urbanística municipal, i per defecte del present Pla d’ordenació urbanística municipal de Guardiola de Berguedà, la memòria social que ha de contenir la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i, si s’escau, dels altres tipus d’habitatge assequible que determina la llei, així com la justificació de l’inclusió del sistema d’habitatges dotacionals públics.

El POUM de Guardiola de Berguedà no estableix reserva d'habitatge de protecció pública en els àmbits i sectors planificats atès que la demanda d'aquesta tipologia d'habitatge queda coberta amb els habitatges e protecció oficial de l'antiga UA-IV (actualment PAU-3), pendent d'execució.

A més la llei 3/2012 de modificació del Text Refós de la Llei d'Urbanisme (DL 1/2010 de 3 d'agost) a l'article 57.3 estableix que pels municipis de menys de 5000 habitants que no són capitals de comarca, si en els 2 anys anteriors a l'aprovació inicial del POUM la dinàmica d'atorgament de llicències ha estat inferior a 5 habitatges per cada 1000 habitants i any i si el POUM no permet més de 200 habitatges de nova implantació per al conjunt d'àmbits d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, s'eximeix l'obligació de destinar el 30% del sostre residencial de nova implantació a habitatge de protecció pública. Aquesta excempció de la reserva d'habitatge de protecció pública és d'aplicació al municipi de Guardiola de Berguedà atès que el municipi compleix amb els supòsits exposats anteriorment.

Previsions en sòl urbà no consolidat

La delimitació de Plans de millora urbana (PMU) i de Polígons d’actuació urbanística (PAU) en sòl urbà comporta la cessió del 10% de l’aprofitament urbanístic, quan es tracti de sòl urbà no consolidat.

El POUM delimita dos polígons de dotació, tres polígons d’actuació urbanística i tres plans de millora urbana en sòl urbà no consolidat amb l’objectiu de millorar les condicions d’urbanització, promoure la renovació de l’edificació o construir habitatge públic i solucionar problemes específics de situacions urbanes.

Només es realitza la reserva de vivenda protegida en el PAU-3 Carretera de Ribes (antiga UA-IV) aprovada definitivament prèviament a l’aprovació inicial d’aquest POUM i destina la totalitat dels seus habitatges a protecció oficial (42 habitatges).

Previsions en sòl urbanitzable delimitat

La delimitació de sectors en sòl urbanitzable delimitat comporta la cessió del 15% de l’aprofitament urbanístic.

El POUM delimita dos sectors en sòl urbanitzable delimitat, un residencial i un industrial, amb l’objectiu de satisfer les necessitats del municipi a tant a nivell residencial com a nivell d’activitat econòmica.

En el sector residencial s’eximeix la reserva de vivenda protegida d’acord amb l’exposat en aquest apartat.


4.7.5. RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Anàlisis del planejament vigent

Pel que fa a la informació urbanística referida al planejament urbanístic municipal, la seva evolució al llarg del temps i la seva quantificació en termes de règim de sòl i de qualificacions urbanístiques queden recollides a la Memòria d’informació.

El POUM, als corresponents plànols de planejament vigent, recull el Planejament general dels diferents nuclis del municipi. Aquests anàlisis formen part de la Memòria d’informació d’aquest Pla.

La revisió del sòl urbà feta durant la redacció del present Pla ha incorporat la definició més exacta de les superfícies tant del sòl urbà, com del sòl no urbanitzable, i dels potencials pendents segons el planejament derivat no executat o en desenvolupament, que donava com a resultat un important potencial de sòl qualificat encara no executat , tant en termes de sòl vacant com en termes de sostre edificable encara no materialitzat.

Classificació del sòl

La classificació urbanística del sòl revisa la classificació vigent segons el Text Refós de 2006, atenent als criteris del Decret Legislatiu 1/2010 pel que fa als conceptes de sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable, i als propis objectius urbanístics de la present revisió de planejament municipal de Guardiola de Berguedà.

La seva delimitació es fixa als plànols de Classificació del sòl, els quals indiquen també els sectors sotmesos a Plans de millora urbana en sòl urbà, Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà i Sectors de sòl urbanitzable delimitat.

La classificació del sòl concreta, així doncs, alguns dels més importants objectius de planejament i específicament els següents: la classificació atén a la hipòtesi de creixement demogràfic establerta, en funció de les relacions entre creixement de la població i ocupació del territori, per un costat, i de la relació entre demografia i capacitat dels serveis i equipaments públics, per un altre.

Qualificacions i ordenació del sòl

El POUM aposta per mantenir l’ordenació del sòl urbà consolidat, adequant les claus a les proposades per la Generalitat de Catalunya en el document “Sistematització del planejament urbanístic. Codis d’identificació en el planejament urbanístic. Gener 2008” i incorporant algunes determinacions que actualment no estaven regulades.

La seva delimitació i ordenació es fixa als plànols de Qualificacions i Ordenació del POUM, els quals indiquen també els sectors sotmesos a Plans de millora urbana en sòl urbà, Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà i Sectors de sòl urbanitzable delimitat.

4.8. PROPOSTES URBANÍSTIQUES ESPECÍFIQUES

4.8.1. SISTEMES

Sistema de comunicacions

El municipi de Guardiola de Berguedà s’estructura al llarg de la C-16, que creua el municipi dividint-lo en dues meitats, que s’estenen a banda i banda en forma d’eixample. Les propostes principals en matèria de mobilitat es caracteritzen per transformar el caràcter d’aquesta via al seu pas pel nucli urbà i en millorar la mobilitat interna amb la creació de bosses d’aparcaments.

Per últim, remarcar la voluntat del POUM de potenciar i promoure la conservació de la xarxa de camins rurals, camins vials i d’altres camins històrics que articulen tot el territori del terme municipal de Guardiola de Berguedà.



Sistema d’equipaments comunitaris

El sistema d’equipaments compren els centres públics, ja tinguin caràcter sociocultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, administratiu, ambiental, de transport, o tots aquells equipaments públics amb un interès públic o social. El línies generals, Guardiola de Berguedà és un municipi ben dotat pel que fa a equipaments comunitaris en relació a la població existent.

El POUM distribueix els equipaments estratègicament. El Sòl urbanitzable delimitat residencial PPU-1 La Farga permetrà l’ampliació del cementiri existent i el PMU-1 residencial Zona Esportiva permetrà l’ampliació de la zona esportiva actual, de manera que puguin aprofitar-se tant els recursos compartits com les sinergies que creen aquestes instal·lacions esportives entre elles.

Sistema d’espais lliures

Els espais lliures al centre urbà de Guardiola de Berguedà no tenen una lògica de conjunt sinó que serveixen a l’entorn més proper i moltes vegades amb caràcter residual.

Les propostes del POUM en matèria d’espai lliure se centren en crear zones de connexió d’espai lliure (PAU-1, PAU-3, PMU-1 i PPU-2) que condueixin al parc periurbà i al parc fluvial, que relaciona el nucli urbà de Guardiola de Berguedà amb la zona del Collet.

El POUM de Guardiola de Berguedà compleix amb escreix els estàndards mínims d’espai lliure com queda quantificat a l’apartat de quadres resum justificatius.

4.8.2. TEIXITS

Guardiola de Berguedà limita al Nord i a l’Est amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al Sud amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà. Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental. El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà. Aquest enclavament limita al N amb Urús (Baixa Cerdanya), a l’Oest amb Bellver de Cerdanya i al Sud i l’Est amb Bagà, que l’abraça com una mitja lluna. El municipi és situat a l’alta vall del Llobregat, just després de la vall de Lillet, en una posició central de l’Alt Berguedà.

El nucli urbà de Guardiola de Berguedà s’estructura al llarg de la carretera C-16, que creua el municipi, dividint-lo en dues meitats que s’estenen a banda i banda en forma d’eixample tradicional ocupant les terrasses fluvials dels rius Llobregat i Bastareny.

Estructura de la propietat i tipologia de l’edificació en sòl urbà

Al nucli de Guardiola de Berguedà es poden distingir quatre zones amb diferents tipus d’estructures de la propietat i tipologia d’edificació:

La primera zona identifica el nucli antic de Guardiola de Berguedà com a eixample tradicional, amb una tipologia característica d’habitatge entre mitgeres conformant illes tancades amb pati central. Aquest tipus d’estructura és la més característica del centre urbà.

En determinats punts d’eixample, com a alternativa al creixement d’illa tancada amb pati central, apareixen determinades petites zones aïllades de teixit de cases en filera alineades a vial amb jardins privats.

Podem distingir una tercera estructura situada als marges de la zona urbana, composta per creixements residencials de vivenda unifamiliar aïllada amb entorn enjardinat.

I per últim podríem definir una quarta zona genèrica, composada per determinades illes o edificacions disperses per tot el nucli, que per una raó o altre presenten volumetries i estructures de propietat específiques i dispars amb el conjunt en el que estan inserides.

Totes aquestes zones tret de la d’eixample tradicional es troben també a la zona del Collet.


Àrees de nou creixement

El model de creixement urbanístic proposat reconeix les bondats de l’estructura territorial i urbana del municipi. La majoria de les àrees de nou creixement proposades pel POUM es concentren al voltant del nucli de Guardiola de Berguedà. L’objectiu d’aquest nous creixements és la consolidació del teixit del nucli.

Totes aquestes àrees de nou creixement situades al voltant del nucli urbà de Guardiola de Berguedà opten, majoritàriament, per tipologies mixtes d’habitatges unifamiliars de baixa densitat, amb habitatge de densitat mitja i altres usos complementaris, vetllant per la diversificació d’usos.

Pel que fa a les activitats econòmiques el POUM manté l’àrea de creixement industrial (prevista per les normes subsidiàries però no executada), al marge dret en sentit ascendent de la C-16 ajustant el seus límits a les afectacions existents.

4.8.3. L’ACTIVITAT

Habitatge

L’ús d’habitatge és el majoritari al nucli urbà del municipi de Guardiola de Berguedà. Pel que fa a les tipologies, predominen les edificacions plurifamiliars.

Es important destacar la presència d’un nombre important de masies i altres habitatges en sòl no urbanitzable a tot el terme municipal.

Comerç

Pràcticament la totalitat del comerç es troba al nucli central de Guardiola de Berguedà, al llarg de la carrer Comerç i de la Carretera a Bagà. Es proposa mantenir aquesta mixticitat d'usos al nucli urbà de Guardiola i implantar-la a la zona del Collet.

Sòl industrial i activitats econòmiques

La majoria del sòl industrial i les activitats econòmiques de Guardiola de Berguedà es concentren en una àrea principal separada per la C-16, al sud-oest del nucli principal, en la zona del Collet. En aquesta zona es proposa el manteniment de l’activitat econòmica i l’ampliació d’aquesta desenvolupant un sector industrial previst en les Normes Subsidiàries de Guardiola de Berguedà.

4.8.4. SERVEIS TÈCNICS I AMBIENTALS

Aigua

Els nous desenvolupaments previstos pel POUM s’hauran d’adequar a la disponibilitat de recursos hídrics en un marc de sostenibilitat en la mesura del possible (especialment pel que fa a l'obtenció del recurs i a la seva gestió).

El planejament derivat i els projectes d’urbanització hauran de fer estudis més aprofundits i hauran d’aportar certificats de garantia de subministrament. Caldrà que els planejaments derivats que es plantegin per part del nou POUM el tinguin en consideració, així com les consideracions i determinacions de l’organisme competent, l’Agència Catalana de l’Aigua.

Per altra banda, caldrà adoptar mesures per a protegir els recursos hídrics autòctons i s’hauran d’adoptar mesures (normatives i d'altra naturalesa) en el planejament derivat per a assolir consums sostenibles d'aigua (foment de l'estalvi i la reutilització).

En relació a les zones verdes (públiques i privades), es procurarà la utilització sistematitzada i extensiva d’espècies autòctones, naturalitzades i/o adaptades (entre altres implicacions es cerca una mínima despesa en manteniment, especialment en termes de consum d’aigua). A més hi haurà d’haver un estudi i concreció de les espècies a utilitzar i la valoració de la seva conveniència i idoneïtat per part del tècnic municipal competent.



Sanejament

Assegurar l'òptim tractament i depuració de la totalitat de les aigües residuals generades, i estudiar-ne les possibilitats de reutilització.

Residus (Gestió dels materials i els residus en la urbanització i edificació)

S‘implantaran els serveis tècnics ambientals amb els sistemes de disseny urbà adients per a potenciar, a nivell local, la recollida selectiva dels residus i les possibilitats de reutilització i reciclatge. La previsió del nombre, dimensionament i localització de les àrees d’aportació de residus i de recollida selectiva dels mateixos haurà de ser feta per part dels desenvolupaments urbanístics derivats. Es promouran mesures en els edificis la previsió d’espais i instal·lacions que facilitin la recollida selectiva dels residus i, en general, les operacions de gestió dels mateixos. Aquest aspecte haurà de ser impulsat en el context d’aplicació del Decret d’Ecoeficiència i del Código Técnico de la Edificación tot i que la nova normativa del POUM s’hi pugui referir. S’estudiaran i es concretaran mesures específiques de gestió de residus i que facilitin la recollida selectiva en origen dels residus (industrials i de naturalesa domèstica) en les llicències ambientals de les activitats corresponents; gestió en base a contractes específics de recollida, transport i gestió dels residus generats per part de les respectives activitats amb gestor autoritzat.

Energia (Sostenibilitat i ecoeficiència en la urbanització i edificació)

Els desenvolupaments de planejament derivat previstos al POUM s’hauran d’adequar a la disponibilitat de recursos energètics. Caldrà que els planejaments derivats que es plantegin tinguin en consideració els aspectes energètics. També s’hauran d’adoptar mesures per a fomentar i incrementar la producció d'energia a partir de recursos autòctons i de caràcter renovable amb l’objectiu d’incrementar progressivament el percentatge de les fonts energètiques autòctones i renovables en la satisfacció de la demanda local d'energia, en especial l’energia fotovoltaica.

S’hauran de promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques de bioclimatisme i eficiència energètica en les edificacions, de cara a reduir la seva contribució al canvi climàtic. Aquest aspecte podrà ser impulsat en el context d’aplicació del Decret d’Ecoeficiència, del Código Técnico de la Edificación.

Comunicació i informació

S’han de promoure mesures per a l'adopció de criteris i accions específiques respecte als assentaments de les telecomunicacions, en especial de la telefonia mòbil. Regular i ordenar els elements i les instal·lacions emissores de radiacions electromagnètiques en base el principi de precaució i les normatives vigents, per a minimitzar els seus efectes negatius sobre el paisatge i els éssers vius. Les noves instal·lacions que es plantegin hauran de presentar una documentació justificativa d’aquesta no afecció o minimització dels seus efectes negatius.


4.8.5. DESENVOLUPAMENT I GESTIÓ DE LES ACTUACIONS PLANIFICADES

L’atenció a la gestió esdevé una eina clau en l’avaluació de les capacitats de portar a

terme aquelles previsions anteriors dins el marc actual conjuntament amb les propostes del

nou planejament.

Aquesta atenció pren major significació en el marc del nou text legal que ha de prendre

noves cotes i ha de permetre plantejar noves alternatives en el camp de l’habitatge, en el

camp del re equipament del poble i en definitiva en la construcció d’un projecte comú

amb major quotes de qualitat urbana.

Aquest text legal comporta entre d’altres tres aspectes que es poden considerar

substancialment diferent respecte el marc de referència que definia la legislació actual:

1. L’obligació de la cessió de sòls amb aprofitament urbanístic en els sectors de sòl

urbà en funció de la generació de plusvàlues i dels increments d’aprofitament

que es determinen en el nou planejament respecte el planejament que es

revisa.

2. L’ampliació dels sòls destinats a sistemes urbanístics, que inclosos en un Polígon

d’Actuació poden ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta, ja en el marc

anterior venien restringits als espais lliures i a determinats tipus

d’equipament,sempre de caràcter local i al servei de la unitat de gestió

delimitada.

3. La possibilita de delimitar sectors de planejament discontinu en el sector

urbanitzable i a la vegada la capacitat per poder participar a aquests sectors

d’aquelles infraestructures i actuacions necessàries per la seva connexió al

sistema urbà consolidat.

Respecte l’obligació de la cessió d’aprofitament urbanístic en sòl urbà, la nova legislació

urbanística les concreta en aquells sòls que es classifiquen com a sòl urbà no consolidat, i que

han d’esser objecte de desenvolupament per pla de millora urbana o polígon d’actuació, que

tinguin per objecte la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d’usos, la

reurbanització o completar el teixit urbà sempre i quan comportin el desenvolupament o la

reconversió del model urbanístic de l’àmbit.

En qualsevol cas el nou text legal, estableix que aquestes aportacions en termes d’aprofitament

per l’administració actuant serà en el sòl urbà no consolidat, del 10% de l’aprofitament urbanístic

del sector subjecte a pla de millora urbana o a polígon d’actuació urbanística, i en el sòl

urbanitzable serà del 15% de l’aprofitament urbanístic del sector.

Pel que fa al destí de les cessions per a sistemes, la Llei ve a regular i consolidar allò que ja era

una pràctica habitual en les administracions, però que, no per això deixava de tenir alguna

fissura o debilitat legal, i ens referim al fet de poder exigir un major ventall del sòl objecte de

cessió obligatòria i gratuïta. Per una part entren a formar part d’aquest concepte tot els tipus de

sistemes ja siguin locals o generals, sempre i quan tinguin assignat algun tipus d’aprofitament

dintre del polígon o del sector de planejament que es delimita. I per una altra part també

s’amplia el tipus de sistemes d’equipaments susceptibles de ser obtinguts per cessió, cobrint



dintre d’aquest concepte tots els equipaments comunitaris: docents, esportius, assistencials,

culturals, etc.

Cal dir també pel que fa referència a les determinacions sobre la possibilitat d’establir sectors

discontinus i l’obligació de participar en les despeses derivades de la construcció de les

infraestructures de connexió a la xarxa general i a la ciutat consolidada, el nou text legal està

reconeixent l’obligació dels nous creixements i dels nous sectors en la participació de les

despeses d’urbanització que puguin ser generades precisament per la mateixa definició

d’aquests nous sectors de planejament o per la necessitat de millorar les condicions de la ciutat

consolidada per causa d’aquest major creixement de la mateixa.

La delimitació dels àmbits de planejament responen principalment a la voluntat de

transformació dels teixits centrals obsolets i a la proposta de nous creixements, ja plantejats en

l’antic planejament, vinculats a la reorganització i ajust dels límits del nucli on es concentren les

grans actuacions del Pla.

El POUM proposa en sòl urbà un total de 5 Polígons d’Actuació Urbanística (PAU, dos de dotació

i tres de transformació urbanística), 3 Plans de Millora Urbana (PMU) i 2 Plans Parcials Urbanístics

(PPU). El Pla preveu també la redacció de 5 Plans Especials Urbanístics (PEU).

En total la revisió del POUM preveu un total de 15 àmbits de planejament, comptabilitzant els 5

plans especials urbanístics.

61.808.248,09 m²s 202.238,68 m²st 173.967,28 m²st 1.964 hab.

254.809,66 m²s 181.803,89 m²st 157.456,76 m²st 1.886 hab.

182.528,15 m²s 149.811,79 m²st 137.300,03 m²st 1.716 hab.

72.281,51 m²s 31.992,10 m²st 20.156,73 m²st 170 hab.

4.390,72 m²s 2.044,00 m²st 1.252,50 m²st 7 hab.

PAU-A Residencial Camí Ral 1.434,99 m²s Residencial 1.252,50 m²st 1.252,50 m²st 7 hab.

PAU-B Industrial El Collet I 2.955,73 m²s Industrial 791,50 m²st 0,00 m²st 0 hab.

19.529,75 m²s 16.404,67 m²st 9.373,28 m²st 106 hab.

PAU-1 Industrial Bastareny 8.091,95 m²s Industrial 5.120,00 m²st 0,00 m²st 0 hab.

PAU-2 Residencial Hort de Cal Cinto 5.179,32 m²s Residencial 6.923,05 m²st 6.923,05 m²st 64 hab.

PAU-3 Residencial Carretera de Ribes 6.258,48 m²s Residencial 4.361,62 m²st 2.450,23 m²st 42 hab.

48.361,03 m²s 13.543,43 m²st 9.530,95 m²st 57 hab.

PMU-1 Residencial Zona Esportiva 23.475,15 m²s Residencial 5.868,79 m²st 5.868,79 m²st 35 hab.

PMU-2 Cotesa 20.708,27 m²s Residencial /Terciari 6.212,48 m²st 2.200,00 m²st 13 hab.

PMU-3 Residencial Cal Frare 4.177,61 m²s Residencial 1.462,16 m²st 1.462,16 m²st 10 hab.

58.385,10 m²s 20.434,78 m²st 16.510,52 m²st 78 hab.

58.385,10 m²s 20.434,78 m²st 16.510,52 m²st 78 hab.

PPU-1 Residencial La Farga I 47.172,92 m²s Residencial 16.510,52 m²st 16.510,52 m²st 78 hab.

PPU-2 Industrial El Collet II 11.212,18 m²s Industrial 3.924,26 m²st 0,00 m²st 0 hab.

61.495.053,33 m²s SÒL NO URBANITZABLE

SÒL URBÀ CONSOLIDAT

SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT

POLÍGONS DOTACIÓ i URBANITZACIÓ

POLÍGONS CREIXEMENT

SÒL URBANITZABLE

ÚSDominant

TOTAL MUNICIPI

SÒL URBÀ

SUPERFÍCIE

DELIMITAT

PLANS DE MILLORA URBANA

ÀMBITSostre

ResidencialSostre total Nº Hab.


Sectors i polígons en sol urbà

En aquells àmbits de sòl urbà consolidat i no consolidat es delimiten Polígons d’actuació

urbanística segons sigui per la seva execució o per el seu desenvolupament i plans de millora

urbana.

El polígon d’actuació és l’àmbit en el que s’estableix el corresponent repartiment de beneficis i

càrregues derivades del planejament i s’estableixen les següents determinacions:

1. Es concreten els objectius segons siguin en sòl urbà consolidat o no

consolidat:

- En el sòl urbà no consolidat la finalitat serà de completar el teixit urbà, o

bé acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de

remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització,

d’ordenació de subsòl o de sanejament de poblacions i altres similars.

- En sòl urbà consolidat la funció serà bàsicament la de completar o

acabar la urbanització i regular la composició volumètrica i de façanes.

2. Es detalla l’ordenació urbanística del sòl i es fixa els paràmetres urbanístics

necessaris per a l’atorgament de llicències d’edificació, establint les

determinacions adients conforme la Llei d’Urbanisme pel que fa l’ordenació

de volums.

3. Es precisarà, conforme determina la Llei, les característiques i el traçat de les

obres d’urbanització bàsiques.

4. Es concreta el sistema d’actuació previst essent la reparcel·lació el més

comú en les seves diferents modalitats.

Pel que fa al desenvolupament, fonamentalment en aquesta categoria de sòl s’efectua amb

àmbits subjectes a Pla de millora Urbana, àmbits que s’hauran de desenvolupar un cop aprovat

el POUM i que atenent a les seves finalitats tindran com a finalitat completar el teixit urbà, o bé

acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de

transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació de subsòl o de sanejament de poblacions i

altres similars.

Caldrà doncs la tramitació i aprovació del Pla de Millora Urbana per a desenvolupar el POUM i

l’execució del/s polígon/s d’actuació que es delimitin per completar la fase de gestió del pla.

El POUM defineix els següents polígons d’actuació urbanística (PAU) i plans de millora urbana en

sòl urbà :



Polígons d’Actuació Urbanística

Es delimiten cinc Polígons d’Actuació Urbanística que es descriuen a continuació:

72.281,51 m²s 31.992,10 m²st 20.156,73 m²st 170 hab.

4.390,72 m²s 2.044,00 m²st 1.252,50 m²st 7 hab.

PAU-A Residencial Camí Ral 1.434,99 m²s Residencial 1.252,50 m²st 1.252,50 m²st 7 hab.

PAU-B Industrial El Collet I 2.955,73 m²s Industrial 791,50 m²st 0,00 m²st 0 hab.

19.529,75 m²s 16.404,67 m²st 9.373,28 m²st 106 hab.

PAU-1 Industrial Bastareny 8.091,95 m²s Industrial 5.120,00 m²st 0,00 m²st 0 hab.

PAU-2 Residencial Hort de Cal Cinto 5.179,32 m²s Residencial 6.923,05 m²st 6.923,05 m²st 64 hab.

PAU-3 Residencial Carretera de Ribes 6.258,48 m²s Residencial 4.361,62 m²st 2.450,23 m²st 42 hab.

48.361,03 m²s 13.543,43 m²st 9.530,95 m²st 57 hab.

PMU-1 Residencial Zona Esportiva 23.475,15 m²s Residencial 5.868,79 m²st 5.868,79 m²st 35 hab.

PMU-2 Cotesa 20.708,27 m²s Residencial /Terciari 6.212,48 m²st 2.200,00 m²st 13 hab.

PMU-3 Residencial Cal Frare 4.177,61 m²s Residencial 1.462,16 m²st 1.462,16 m²st 10 hab.




ÚSDominant

SUPERFÍCIE


ÀMBITSostre


PAU-A

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUS

Residencial Camí Ral

Completar les obres d'urbanització del camí ral mitjançant la creaciód'un cul de sac que permeti millorar la mobilitat existent.

Polígon d'actuació situat al centre del nucli urbà de Guardiola deBerguedà, entre el marge esquerre del riu Bastareny, en sentitascendent, i el camí ral.

PAU-B

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUS

Industrial El Collet I

Polígon d'actuació situat al sud del nucli urbà de Guardiola deBerguedà, al marge dret de la carretera C-16, a la zona sud del Collet.

La delimitació d’aquest polígon té com a únic objectiu completar lesobres d’urbanització i realitzar les cessions de vialitat i serveis tècnicsde l’àmbit.


PAU-1

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUS

Industrial Bastareny

Polígon d'actuació situat al sud del nucli urbà de Guardiola deBerguedà, al final del carrer Camí del Riu, entre el riu Bastareny i el riuLlobregat.

Delimitar una zona d’indústria urbana que absorveixi les necessitatsd’activ itat econòmica del municipi, desenvolupant part la unitatd'actuació IV delimitada a les NNSS de Guardiola de Berguedà.Crear una zona d’espai lliure relacionada amb el riu Bastareny, quepermeti donar continuïtat a l'espai lliure urbà, connectant-lo amb elCamí del riu.

PAU-2

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUS

Residencial Hort de Cal Cinto

Polígon d'actuació situat al centre del nucli urbà de Guardiola deBerguedà, entre el marge esquerre del riu Bastareny, en sentitascendent, i la carretera de Bagà.

Garantir la continuïtat de la façana de la carretera de Bagà evitantbuits urbans.Desenvolupar la Modificació puntual de les NNSS de Guardiola deBerguedà, en la zona de la finca Hort de Cal Cinto, aprovadadefinit ivament al maig de 2007.

PAU-3

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUS

Polígon d'actuació situat a l’accés sud-est del nucli urbà de Guardiolade Berguedà, entre el marge dret del riu Llobregat, en sentit ascendent,la carretera de Ribes (B-402) i el canal hidroelèctric.

Residencial Carretera de Ribes

Donar continuïtat de façana a la carretera de Ribes.Desenvolupar la Modificació puntual de les NNSS de Guardiola deBerguedà a la Unitat d’Actuació IV, aprovada definitivament el 30 dejuliol de 2008.



Plans de Millora Urbana

Es delimiten tres Plans de Millora Urbana que es descriuen a continuació:

PMU-1

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUS

Residencial Zona Esportiva

Pla de millora Urbana situat al sud-est del nucli urbà de Guardiola deBerguedà entre el carrer de Vun, l'Av inguda Bastareny (B-402) i el riuLlobregat.

Consolidar la zona d'equipaments esportius del nucli urbà.Donar continuïtat als espais lliures entre el nucli urbà i el riu Llobregat.Desenvolupar la unitat d'actuació III, d’habitatge plurifamiliar, prev istaen les NNSS de Guardiola de Berguedà.

PMU-2

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUS

Cotesa

Pla de millora Urbana situat al nord-est del nucli urbà de Guardiola deBerguedà que engloba la fàbrica COTESA.

Creació d'un pol residencial, d'activ itat turística i dinamització culturalmitjançant la reordenació de l'àmbit de la fàbrica COTESA.

PMU-3

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUSReordenar l'àmbit residencial mantenint els elements d’interès culturalexistents i permetent la continuïtat d'espais lliures del nucli urbà.

Residencial Cal Frare

Pla de millora Urbana situat al nord-oest del nucli urbà de Guardiola deBerguedà, entre el Passatge de Cal Frare i la carretera de Bagà.


Sectors en sòl urbanitzable

La figura de desenvolupament del sòl urbanitzable està constituïda pel planejament derivat, en

aquest supòsit els plans parcials urbanístics i els plans parcials de delimitació.

La present revisió del POUM delimita dos sectors classificats com a sòl urbanitzable delimitat

(PPU). En aquest supòsit, llur tramitació es promourà d’acord amb el que estableixen els apartats

1d) i 1e) de l’article 58 del TRLUC i l’article 65.1c) del Reglament. La gestió d’aquest sòl

s’efectuarà un cop aprovat el planejament derivat, conforme la delimitació de Polígons

d’Actuació que efectuï el propi respectiu pla parcial urbanístic.

El present POUM classifica com a sòl urbanitzable delimitat dos plans parcials urbanístics (PPU) un

de nova creació, el PPU-1 Residencial la Farga, i un que les Normes Subsidiàries ja delimitaven,

PPU-2 Industrial El Collet II, però amb l’ajustament dels límits.

Plans Parcials Urbanístics

Es delimiten dos Plans Parcials Urbanístics que es descriuen a continuació:

58.385,10 m²s 20.434,78 m²st 16.510,52 m²st 78 hab.

58.385,10 m²s 20.434,78 m²st 16.510,52 m²st 78 hab.

PPU-1 Residencial La Farga I 47.172,92 m²s Residencial 16.510,52 m²st 16.510,52 m²st 78 hab.

PPU-2 Industrial El Collet II 11.212,18 m²s Industrial 3.924,26 m²st 0,00 m²st 0 hab.

SÒL URBANITZABLE

ÚSDominant

SUPERFÍCIE

DELIMITAT

ÀMBITSostre


PPU-1

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUS

Residencial La Farga I

Ampliar el cemetiri municipal i dotar al municipi de nou sòl residencial.

Pla parcial urbanístic situat a l’oest del nucli urbà de Guardiola deBerguedà, entre el cementiri i el nucli urbà.

PPU-2

1. ÀMBIT

2. OBJECTIUSDelimitar un sector industrial en la zona del Collet per absorv ir lesnecessitats d’activ itat econòmica del municipi, desenvolupant la partdel Pla Parcial de la zona del Collet (Marge Dret de la c-1141) noexecutada.

Industrial El Collet II

Pla parcial urbanístic situat al sud del nucli urbà de Guardiola deBerguedà, al marge dret de la carretera C-16, a la zona sud del Collet.



Plans especials urbanístics

Conforme determina la Llei, s’adopta la figura del Pla Especial Urbanístic, com a instrument de

planejament derivat de desenvolupament dels objectius de la Llei i de la revisió del POUM en

qualsevol classe de sòl .

El POUM de Guardiola delimita cinc àmbits de plans especials amb els objectius que es detallen

a continuació:

PEU el Jou (en sòl no urbanitzable)

L’objectiu del pla especia urbanístic és regular l’activitat hotelera existent en l’àmbit anomenat “El Jou”, en sòl no urbanitzable, i diversificar les activitats vinculades a l’Hotel per així millorar la seva oferta i el seu atractiu turístic.

L’Hotel El Jou es un establiment turístic de tres estrelles que ja es troba en plena explotació. L’àmbit del pla especia urbanístic abastarà la zona definida als plànols d’ordenació del sòl no urbanitzable i a la fitxa de l’Annex d d’aquestes normes urbanístiques.

PEU el Rebollet (en sòl no urbanitzable)

L’objectiu del pla especial urbanístic és delimitar una àrea de càmping a la zona del Rebollet, al nord-oest del nucli urbà de Guardiola de Berguedà.

PEU Parc Fluvial (en sòl no urbanitzable)

L’objectiu del pla especial urbanístic és recuperar el riu Llobregat com a eix vertebrador en sòl no urbanitzable, creant un corredor biològic entre els espais naturals existents al nord i al sud del nucli urbà de Guardiola de Berguedà i fomentar l’accessibilitat entre la zona de Cal Companyó i la Zona del Collet, creant una zona de passeig i de lleure.

PEU de protecció d’incendis (en sòl urbà)

En compliment de la Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, es redactarà un pla especial, l’àmbit del qual serà el de tot el sòl urbà consolidat del municipi. Aquest pla especial preveurà, després d’un estudi detallat de la xarxa actual, les accions a dur a terme per tal de completar-la o millorar-la, segons les condicions esmentades en aquest decret o les que fossin d’aplicació segons la normativa sectorial vigent. Es fixarà en aquest pla especial el calendari de desenvolupament del mateix que en cap cas podrà excedir per a la seva compleció els 8 anys comptats a partir del de l’entrada en vigor del present POUM.

PEU de Protecció del patrimoni

D’acord amb el que estableix l’article 75 del RLUC, aquest POUM preveu expressament la formulació d’un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural, de manera que l’inventari de patrimoni que s’incorpora en el POUM es limita a enumerar i identificar els béns immobles que són objecte de protecció, sense perjudici de l’ampliació de l’inventari que es pugui produir amb motiu de la formulació i aprovació de l’indicat pla especial.



5. QUADRES JUSTIFICATIUS



5.1. JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT D’ESTÀNDARDS URBANÍSTICS

PPU-1 sectors d'ús residencial superfície àmbit reserva segons TRLU reserva POUM

16.510,52 m²st

16.510,52 m²st 3.302,10 m²s

78 hab. 1.553,93 m²s

PPU-2 sectors d'ús no residencial superfície àmbit reserva segons TRLU reserva POUM

SOL URBÀ CONSOLIDAT + PAUs sostre residencial potencial màxim reserva segons TRLU reserva POUM*

* La qualificació de zones verdes i espais lliures públics que contempla el POUM es distribueix en:

Places V1 5.433,00 m²s

Verd lineal V2 3.911,00 m²s

Parcs esportius V3 17.193,00 m²s

TOTAL 26.537,00 m²s

PMUs

Excés d'extensió PTPCC 23.876,56 m²s

Escreix cessió espai

lliure32.129,92 m²s

PPUs

16.125,93 m²s

PMUs

15.943,43 m²s

SUC + PAUs

60,56 m²s

Compliment de l’estàndard d’espais lliures i equipaments públics dels plans parcials urbanístics: art. 65 del TRLUC

19.722,00 m²s

Compliment de reserves mínimes per a habitatge protegit en el conjunt dels polígons i sectors: art. 57.3 i 57.4 del TRLUC

Segons TRLUart. 65.4

2.242,44 m²s

Per a equipaments de titularitat pública5% superfície de l'àmbit

560,61 m²s

El POUM de Guardiola de Berguedà no estableix reserva d'habitatge de protecció pública en els àmbits i sectors planificatsaatès la demanda d'aquesta tipologia d'habitatge queda coberta amb els habitatges e protecció oficial de l'antiga UA-IV(actualment PAU-3), pendent d'execució. A més la llei 3/2012 de modificació del Text Refós de la Llei d'Urbanisme (DL 1/2010 de 3 d'agost) a l'article 57.3 estableix quepels municipis de menys de 5000 habitants que no són capitals de comarca, si en els 2 anys anteriors a l'aprovació inicial delPOUM la dinàmica d'atorgament de llicències ha estat inferior a 5 habitatges per cada 1000 habitants i any i si el POUM nopermet més de 200 habitatges de nova implantació per al conjunt d'àmbits d'actuació urbanística en sòl urbà no consolidat i ensòl urbanitzable, s'eximeix l'obligació de destinar el 30% del sostre residencial de nova implantació a habitatge de protecciópública. Aquesta excempció de la reserva d'habitatge de protecció pública és d'aplicació al municipi de Guardiola de Berguedàatès que el municipi compleix amb els supòsits exposats anteriorment.

4.717,29 m²s

3.302,10 m²s

Segons TRLUart. 58.1.f

Segons TRLUart. 65.4

1.121,22 m²s

3.302,10 m²s

47.172,92 m²s

560,61 m²s

Escreix de cessió d'espai lliure que compensa l'excés d'extensió urbana admissible pel PTPCC

Compliment de l’estàndard de zones verdes i espais lliures públics: article 58.1.f del TRLU

20 m²s/100 m²st residencialno inclòs en cap sector de planejament

132.382,18 m²st 26.476,44 m²s 26.537,00 m²s

15.943,43 m²s

zones verdes i espais lliures públics10% superfície de l'àmbit

20 m²s/100 m²st residencial

el valor inferior resultant de les proporcions següents: 20 m2 de sòl per cada 100 m2 de sostre o 20 m2 de sòl

per cada habitatge

2.358,65 m²s

11.212,18 m²s

47.172,92 m²s

Per a equipaments de titularitat pública5% superfície de l'àmbit

zones verdes i espais lliures públics10% superfície de l'àmbit



5.2. COMPARATIU CLASSIFICACIÓ DEL SÒL POUM vs TR NNSS



POUM vs TR2006 -3.579 m²sòl 28.417 m²sòl 24.837 m²sòl 33.476 m²sòl -125.032 m²sòl -66.719 m²sòl *

*La disminució del terme municipal es deu a que s'ha realitzat un atermenament amb els municipis de Cercs i la Pobla de Lillet i a ajustaments del Terme municipal a l'ICC

TOTALsòl MUNICIPI

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL (Text Refòs)

sòl URBANITZABLE MUNICIPI de GUARDIOLA

DE BERGUEDÀ

sòl URBÀ sòl NO URBANITZABLECONSOLIDAT NO CONSOLIDAT TOTAL sòl URBÀ

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL_POUM

MUNICIPI de GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

sòl URBÀ sòl URBANITZABLE

sòl NO URBANITZABLE

TOTALsòl MUNICIPICONSOLIDAT NO CONSOLIDAT TOTAL sòl URBÀ



5.3. CLASSIFICACIÓ SÒL POUM


NUCLI DE GUARDIOLA 154.370 m²sòl 84,57% 69.326 m²sòl 95,91% 223.696 m²sòl 87,79% 47.173 m²sòl 80,80%

EL COLLET 28.158 m²sòl 15,43% 2.956 m²sòl 4,09% 31.114 m²sòl 12,21% 11.212 m²sòl 19,20%

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL_POUM

MUNICIPI de GUARDIOLA DE BERGUEDÀ

sòl URBÀ sòl URBANITZABLE

sòl NO URBANITZABLE

SÒL DELS NUCLIS DEL MUNICIPI (percentatges respecte cada classe de sòl)

TOTAL sòl URBÀ

TOTALsòl MUNICIPINO CONSOLIDATCONSOLIDAT



5.4. RESUM D’AMBITS I SECTORS PLANIFICATS PEL POUM

TOTAL SISTEMES TOTAL ZONES

61.808.248,09 m²s 202.238,68 m²st 173.967,28 m²st 1.964 hab. 198.165,12 m²s 118.618,63 m²s

254.809,66 m²s 181.803,89 m²st 157.456,76 m²st 1.886 hab. 158.641,02 m²s 99.757,64 m²s

182.528,15 m²s 149.811,79 m²st 137.300,03 m²st 1.716 hab. 115.941,35 m²s 70.175,80 m²s

72.281,51 m²s 31.992,10 m²st 20.156,73 m²st 170 hab. 42.699,67 m²s 29.581,84 m²s


PAU-A Residencial Camí Ral 1.434,99 m²s Residencial 1.252,50 m²st 1.252,50 m²st 7 hab. 1 Qdr. 933,99 m²s 501,00 m²s

PAU-B Industrial El Collet I 2.955,73 m²s Industrial 791,50 m²st 0,00 m²st 0 hab. 1 Qdr. 1.372,73 m²s 1.583,00 m²s


PAU-1 Industrial Bastareny 8.091,95 m²s Industrial 5.120,00 m²st 0,00 m²st 0 hab. 1 Qdr. 5.531,95 m²s 2.560,00 m²s

PAU-2 Residencial Hort de Cal Cinto 5.179,32 m²s Residencial 6.923,05 m²st 6.923,05 m²st 64 hab. 1 Qdr. 3.007,32 m²s 2.172,00 m²s

PAU-3 Residencial Carretera de Ribes 6.258,48 m²s Residencial 4.361,62 m²st 2.450,23 m²st 42 hab. 1 Qdr. 4.320,48 m²s 1.938,00 m²s


PMU-1 Residencial Zona Esportiva 23.475,15 m²s Residencial 5.868,79 m²st 5.868,79 m²st 35 hab. 2 Qdr. 15.963,10 m²s 7.512,05 m²s

PMU-2 Cotesa 20.708,27 m²s Residencial /Terciari 6.212,48 m²st 2.200,00 m²st 13 hab. 1 Qdr. 8.812,48 m²s 11.895,79 m²s

PMU-3 Residencial Cal Frare 4.177,61 m²s Residencial 1.462,16 m²st 1.462,16 m²st 10 hab. 2 Qdr. 2.757,61 m²s 1.420,00 m²s



PPU-1 Residencial La Farga I 47.172,92 m²s Residencial 16.510,52 m²st 16.510,52 m²st 78 hab. 3 Qdr. 33.021,04 m²s 14.151,88 m²s

PPU-2 Industrial El Collet II 11.212,18 m²s Industrial 3.924,26 m²st 0,00 m²st 0 hab. 3 Qdr. 6.503,06 m²s 4.709,11 m²s

61.495.053,33 m²s

527.846,85 m²s

PEU-1 El Jou 261.004,67 m²s Turisme Rural 1 Qdr.

PEU-2 El Rebollet 13.910,00 m²s Càmping 2 Qdr.

PEU-3 Parc Fluvial 252.932,18 m²s Lleure 3 Qdr.

PLANS ESPECIALS

SÒL NO URBANITZABLE

SÒL URBÀ CONSOLIDAT




SÒL URBANITZABLE

ÚSDominant

TOTAL MUNICIPI

SÒL URBÀ

SUPERFÍCIE

DELIMITAT


QuadrienniÀMBITSostre

Residencial

SISTEMESSostre total

ZONESNº Hab.

PROPOSTA POUMAI



5.5. SOSTRE POTENCIAL POUM EN SOL URBÀ CONSOLIDAT

2a1 2a2 2a3 4a 4b 4hp 5a 5b 5c1 5c2 5c3 5d 6a 6b 6c 7a 7b1 7b2 7c

TOTAL

subtotal 77.013,17 m²st 19.142,97 m²st 7.495,81 m²st 5.656,00 m²st 6.036,00 m²st 0,00 m²st 2.828,58 m²st 2.931,25 m²st 658,90 m²st 6.422,70 m²st 2.244,20 m²st 887,00 m²st 478,80 m²st 1.346,80 m²st 639,80 m²st 323,00 m²st 0,00 m²st 12.188,76 m²st 0,00 m²st

TOTAL

subtotal 77.013,17 m²st 19.142,97 m²st 7.495,81 m²st 5.656,00 m²st 6.036,00 m²st 0,00 m²st 2.828,58 m²st 0,00 m²st 658,90 m²st 6.422,70 m²st 2.244,20 m²st 887,00 m²st 478,80 m²st 760,00 m²st 639,80 m²st 323,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st

PB 3.460,61 m²st 2.806,00 m²st 544,13 m²st 152,00 m²st 50,00 m²st 187,70 m²st 323,00 m²st

PB+1 1.702,50 m²st 838,05 m²st 506,90 m²st 308,00 m²st 478,80 m²st 760,00 m²st 135,60 m²st

PB+2 19.411,44 m²st 182,07 m²st 4.761,15 m²st 2.828,58 m²st 6.422,70 m²st 2.194,20 m²st 579,00 m²st 316,50 m²st

PB+3 53.001,12 m²st 14.452,40 m²st 1.352,48 m²st 4.363,12 m²st

PB+4 6.036,00 m²st

PB+5 1.140,00 m²st 1.292,88 m²st

TOTAL

subtotal 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 2.931,25 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 586,80 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 0,00 m²st 12.188,76 m²st 0,00 m²st

PB 351,25 m²st

PB+1 586,80 m²st 12.188,76 m²st

PB+2

PB+3 2.580,00 m²st

NUCLI EL COLLET

15.706,81 m²st

MUNICIPI

NUCLI GUARDIOLA

SOSTRE POTENCIAL SÒL URBÁ CONSOLIDAT POUM

estimació sostre potencial màxim

146.293,74 m²st

128.864,13 m²s

NUCLI GUARDIOLA

EL COLLET 3.518,05 m²st RESIDENCIAL 12.188,76 m²st INDUSTRIAL

12.511,76 m²st INDUSTRIAL133.781,98 m²st RESIDENCIAL

Download - 01.1 Memòria descriptiva i justificativa2€¦ · memÒria descriptiva i justificativa poum de guardiola de berguedÀ Índex 1. introducciÓ

Top Related