FÀBRICA DE NÚVIES

de Montserrat Mas

Direcció: Blanca Bardagil

A4MANS

a4mansteatre@gmail.com tel: 938891774 - 669044914 – 690383088

LA COMPANYIA

Cia. A4mans Teatre té per objectiu posar en escena espectacles de tipus professional amb textos contemporanis. A4mans porta en escena textos de creació pròpia -de Blanca Bardagil i Montserrat Mas, membres de la companyia-. D’aquesta manera el procés d’escriptura finalitza poc abans de l’estrena de l’espectacle, contemplant així la posada en escena com una part més de la creació del text dramàtic. El fet que la representació no estigui desvinculada de la dramatúrgia, fa que el text guanyi perquè va creixent i es va alimentant amb els assajos.

Muntatges de la Companyia:

Fàbrica de Núvies de Montserrat Mas, el primer espectacle de la companyia, es va estrenar a Vic el 2008. Direcció: Blanca Bardagil. Actriu: Mima Riera. Producció: Cia: A4MANS. Organitzat per l’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Institut del Teatre. Al Teatre Laboratori de l’Institut del Teatre de Vic. Setembre 2008. Aigua de Blanca Bardagil i Montserrat Mas, és el segon muntatge de la companyia. Direcció: Blanca Bardagil. Actor: Jaume Sangrà. Producció Cia: A4MANS. Organitzat per l’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Institut del Teatre. Al Teatre Laboratori de l’Institut del Teatre de Vic. Setembre 2009

Blanca Bardagil i Montserrat Mas acaben de guanyar el XXXVII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2009, amb l’obra L’amant de Diògenes.

Fàbrica de núvies

Fàbrica de núvies és un monòleg per a una actriu, la NÚVIA. Al llarg

de l’obra, però, l’actriu es desdobla i interpreta més personatges

Es tracta d’un text contemporani de la dramaturga vigatana

Montserrat Mas que ha estrenat i publicat, entre altres obres, Cor i Les

ales de la papallona.

Fàbrica de núvies aborda una problemàtica actual i molt vigent a

partir d’una mirada crítica a la institució del matrimoni.

Sense deixar de ser un text dramàtic, Fàbrica de núvies és un

muntatge que conté altes dosis d’un subtil i especial sentit de l’humor.

La posada en escena és una proposta jove, valenta i arriscada que

reforça la idea d’un teatre compromès i actual.

30 vestits de núvia de la col·lecció Jesús Peiró, penjats al sostre a

diferents alçades i profunditat, configuren l’escenografia, juntament amb

una il·luminació sorprenent, i una banda sonora original per l’obra.

FITXA ARTÍSTICA

Fàbrica de núvies

de

Montserrat Mas

Direcció........................................................ Blanca Bardagil

Núvia............................................................. Mima Riera

Espai i llum................................................... Ivan Oset Confecció i disseny de vestuari..................Dolors Franquesa Música original i espai sonor......................Jordi Agut “Choli” Col·lecció vestits de núvia...........................Jesús Peiró Disseny gràfic.............................................. Eumogràfic Producció..................................................... A4MANS

TÍTOL

El títol Fàbrica de núvies no només fa referència al taller de vestits de

núvia pròpiament dit, sinó que amaga un altre significat: el del fàbrica entesa

com un lloc, o taller, on s’hi fabriquen núvies.

SINOPSI Vestides de blanc, el dia de l’última emprova del vestit, tres NÚVIES, que

pertanyen a tres generacions d’una mateixa família, ens descobreixen el secret

d’una nissaga de dones, la matriarca de les quals ha dedicat tota la seva vida a

fabricar núvies.

L’obsessió de la BESÀVIA és vetllar perquè les dones de la família es casin i

tinguin nenes. Nenes que, quan compliran vint anys, seran núvies. I així

indefinidament. Un bucle que és impossible trencar.

TEMES

Fàbrica de núvies planteja un seguit de qüestions a partir dels vestits

blancs: Què s’amaga darrera d’un vestit de núvia?

I a partir d’aquesta pregunta se’n planteja d’altres:

El casament és de veritat el dia més feliç per a una dona?

Cal que per ser dona abans s’hagi hagut de ser núvia?

És encara la nostra societat una fàbrica de núvies?

Cal que una dona es vesteixi de núvia per garantir la seva futura felicitat?

Actualment, les dones encara es casen de blanc per lluir el vestit?

La societat és encara una gran fàbrica de núvies?

La societat fabrica dones per ser núvies i núvies per casar-se?

A principis del segle XXI, quan semblava que les dones havien de tenir les

coses més clares en referència a la seva condició, és quan està més en voga

que mai tota la indústria que gira al voltant del casament.

Fàbrica de núvies planteja una reflexió sobre la societat com a

generadora de models familiars tradicionals a través de la hipocresia i la falsa

moral, i s’endinsa en les contradiccions entre les imposicions socials que han

marcat el destí de les dones i els seus desigs i expectatives.

Fàbrica de núvies retrata un món transmès de mares a filles i fet a

partir d’amor, desig, renúncies, rebel·lies i submissió, violència...

Fàbrica de núvies, s’endinsa en el tema dels maltractaments a les

dones. Tant els maltractaments psicològics, com els físics, formen part del món

de les protagonistes, on l’home, només pel fet de ser home, se sent superior a

la dona.

Fàbrica de núvies, també contempla el tema de la Sida.

ÈPOCA

L’obra està dividia en tres parts. A la primera, l’acció se situa a l’època actual. A la segona part, i mitjançant un flashback, la NÚVIA es converteix en la seva

pròpia àvia, el mateix dia de l’emprova del vestit de núvia, però uns quaranta o cinquanta anys abans. A la tercera part, es retorna a l’actualitat i es reprèn

la història de la primera NÚVIA.

PERSONATGES

Malgrat que en el text hi ha dues NÚVIES és imprescindible que a l’hora de dur

a terme la representació aquests personatges els faci la mateixa actriu.

A part de les dues núvies, hi ha quatre personatges femenins més que

interpreta la mateixa actriu: la BESÀVIA, la MARE, la MODISTA i l’AMIGA.

ESPAI ESCÈNIC

El taller de vestits de núvia serveix durant tota l’obra com a únic espai.

30 vestits de núvia penjats del sostre a diferents alçades i profunditats

configuren l’escenografia, creant un espai conceptual on cada vestit és una

núvia.

MÚSICA

La música és original i composta per aquesta obra. L’estructura ve donada

pels sons propis d’una fàbrica, on els talls de tisores i les màquines de cosir

sembla que adoptin una melodia de vals. Aquesta peça, però, s’anirà

convertint, primer en una capsa de música, per anar experimentant al llarg de

l’obra una transformació com la que pateix la núvia. Finalment el vals es

converteix en música disco.

VESTUARI

El vestit de la núvia és fet a mida, com si realment fos un vestit de casament.

La dissenyadora s’ha adaptat a les exigències el guió i de la posada en escena

i ha confeccionat un vestit versàtil que pot servir tant per a una núvia actual,

com per a una núvia de mitjans del segle XX. Una de les característiques del

vestit és que, sense perdre el disseny actual, quan la núvia volta es desplega i

agafa volada.

CURRÍCULUM autora

Montserrat Mas VIC. 690383088 amontmas@yahoo.es

Obres de Teatre 2009.- Aigua. (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). Direcció: Blanca Bardagil. Actor: Jaume Sangrà. Producció Cia: A4MANS. Organitzat per l’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Institut del Teatre. Al Teatre Laboratori de l’Institut del Teatre de Vic. Setembre 2009 2009.- L’amant de Diògenes. (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). XXXVII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2009. 2008: Fàbrica de núvies. Direcció: Blanca Bardagil. Actriu: Mima Riera. Producció: Cia: A4MANS. Organitzat per l’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Institut del Teatre. Al Teatre Laboratori de l’Institut del Teatre de Vic. Setembre 2008. 2008: Cel. Obra de teatre dins del projecte Cielo, una peça de l’artista d’art contemporani Josep-Maria Martín. A la ciutat de Kobe (Japó) 2005: Les ales de la papallona. Direcció: Dolors Collell. Coordinadora de Teatre d’Osona. Al Teatre Francesc Macià de Centelles. I a l’Institut del Teatre de Vic. (Diversos bolos) 2004.- Joc, joguines i portes tancades. (Finalista Premi Teatre Principal de Mallorca 2004). 2002: Las reinas del baile. Obra de teatre per al projecte Los paisas, una peça de l’artista d’art contemporani Josep-Maria Martín. Al Museu Abelló de Mollet. (Amb la col·laboració de la companyia Transbesònica de Teatre) 2001: La Col·leccionista.- Dins Elles maten. Director Marc Riera. Intèrprets: Mercè Estrada i Ramon Villegas. Companyia l’Amfiteatre. Al Teatre Atlàntida de Vic. (Diversos bolos) 2001: Nyac.- Dins Elles maten. Director Marc Riera. Companyia l’Amfiteatre. Al Teatre Atlàntida de Vic. (Diversos bolos) 2001: Cor.- Director: Joan Roura. Intèrprets: Montse Rodríguez, Josep M. Casanovas, Cesc Pérez, Jordi Arqués. Companyia CorCia. Coproducció de l’Institut del Teatre Vic i l’IMAC. Al Teatre Atlàntida de Vic (Bolos per Catalunya, Mostra de Teatre de Barcelona: Sala Beckett, Fira d’autor Tàrrega, etc.)

Guions 2009.- El jardiner astrònom. Guió de Rafa Cruz i Montserrat Mas, per a una pel·lícula d’animació; una peça de l’artista d’art contemporani Josep-Maria Martín. Estrena: desembre 2009, dins l’exposició Mirant des de fora (a la Fundació Sunyol, Barcelona). 2002: Cada vegada és més fosc. Guió per a un curtmetratge dins del projecte How dificult it is to sleep alone, una peça de l’artista d’art contemporani Josep-Maria Martín. Instal·lació vídeo-gràfica al Centre d’Art Sta. Mònica de Barcelona. (juny, juliol, agost, setembre) Lectures dramatitzades 2000: Cor.- Direcció: David Plana. Intèrprets: Núria Crosas, Joaquim Estrada, Manel Veiga, i Ivan Benet. Coordinadora de Teatre d’Osona. Al Teatre del Casino de Vic. 2002: Les ales de la papallona. Obra seleccionada per al cicle de lectures dramatitzades dins del PROJECTE VACA, organitzat per l’SAGAE. Direcció: Teresa Urroz. Intèrprets: David, Vert i Carme Poll. Al Teatre de la Seu de l’SGAE de Barcelona, i al Teatre Laboratori de l’Institut del Teatre de Vic.

Narrativa

2003.- ¿De parte de quién? Locutorio móvil. Text a partir d’una peça de l’artista d’art contemporani Josep-Maria Martín. Amb la participació dels següents escriptors: Juan Abreu, Santi Balmes, Montserrat Mas, Juan Villoro, Ignacio Vidal-Folch i Miquel de Palol.- Palau de la Virreina de Barcelona.

2000.- Desig de dona. (diversos relats)

2000.- Hello. Relat per a una escultura instal·lada a la ciutat de Sapporo (Japó), dins el projecte “Milutown”, una peça de l’artista d’art contemporani Josep-Maria Martín, (el relat va gravat a l’escultura). Japó.

1996.- Portes contigües. (novel·la breu) Premis 2009: L’amant de Diògenes (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). XXXVII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2009. 2005: Jocs, joguines i portes tancades. Finalista Premi Teatre Principal de Mallorca 2004. 2000.- Desig de dona. VIII Premi de Narrativa Frederica Montseny.

1999: Cor.- II Premi Boira de Teatre. 1996.- Portes contigües. XVII Premi Narrativa Ajuntament de Calldetenes.

Publicacions 2009.- Aigua.- (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). Emboscall Editorial. “El Taller de Teatre, 12” 2009.- L’amant de Diògenes. (Blanca Bardagil i Montserrat Mas) (en procés) 2008.- Fàbrica de núvies.- Emboscall Editorial. “El Taller de Teatre, 11” 2003.- Les ales de la papallona.- Emboscall Editorial. “El Taller de Teatre, 2”. 2002.- Cada vegada és més fosc.- Dins el catàleg How difficult it is to sleep alone, editat pel Centre d’Art Santa Mònica, amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 2001.- La col·leccionista i Nyac.- Dues peces dins d’Elles maten. Emboscall Editorial. “El Taller de Teatre, 1” 2000.- Cor.- “Els llibres de l’Apuntador, 2” (Segona edició amb pròleg de David Plana) Articles 2006.- Diez minutos gratis.- Revista: 50_easy nº 16. 2005.- La por davant l’estrena.- Revista: Molta Merda, nº 13. 2003.- Pròleg pel llibre: La piel de los dioses de Joan Benavent. (Miquel Bardagil, Montserrat Mas) Altres Membre del Jurat del III PREMI BOIRA DE TEATRE 2000. Fundadora de la Companyia A4MANSTEATRE. Agost 2008

Montserrat Mas. amontmas@yahoo.es

CURRÍCULUM directora

Blanca Bardagil Mas Vic 669044914 blancabardagil@gmail.com Formació: 2009/2010.- 4t. Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. 2008.- Taller d’escriptura dramàtica. Escriure a peu d’escenari. Professor: Jordi Casanovas. Argelaguer, dins de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckket. 2007.-Taller d’escriptura dramàtica. D’on neixen els personatges. Professor Sergi Pompermayer. Argelaguer, dins de l’Obrador d’estiu de la Sala Beckket. Textos teatre, guions i dramatúrgies: 2009.- Aigua (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). 2009: L’amant de Diògenes (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). 2009.- Basta una sola canzone. 2009.- Guió del curtmetratge Punto de no retorno del director Carlos de Cozar (en procés). 2008.- Dramatúrgia de Todos implicados. Dansa-Teatre. 2008.- Dramatúrgia d’una selecció de textos d’autors contemporanis: 10 obres / 10 autors, de la Sala Beckett. 2007.- Dramatúrgia a partir del conte La rateta que escombrava l’escaleta, per a l’obra: Rue adolescent.

Direcció: 2009.- Aigua (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). Actor: Jaume Sangrà. Producció Cia: A4MANS. Organitzat per l’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Institut del Teatre. Al Teatre Laboratori de l’Institut del Teatre de Vic, setembre 2009 2009.- El Jardiner astrònom. Guió de Rafa Cruz i Montserrat Mas, per a una pel·lícula d’animació; una peça de l’artista d’art contemporani Josep-Maria Martín. Estrena: desembre 2009 dins l’exposició Mirant des de Fora (Fundació Sunyol, Barcelona). 2009.- Basta una sola canzone. A l’Institut del Teatre de Barcelona, juny 2009 2008.- Alumna en pràctiques en l’especialitat de Direcció de l’Institut del Teatre a: El bordell, de Lluïsa Cunillé, dirigida per Xavier Albertí, a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure de Barcelona. Temporada 2008-2009. 2008: Fàbrica de núvies. de Montserrat Mas. Actriu: Mima Riera. Producció: Cia: A4MANS. Organitzat per l’Ajuntament de Vic, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Institut del Teatre. Al Teatre Laboratori de l’Institut del Teatre de Vic, setembre 2008. 2008.- Excés de Neil Labute. Institut Teatre Barcelona, juny 2008 2008.- 24 hores després... (vídeo) Una peça de l’artista contemporani Jordi Cano dins l’exposició: La resta no és silenci. Festival Loop Barcelona 2008. (del 6 al 18 de maig). 2008.- Lectures dramatitzades a partir del cicle 10 obres/ 10 autors de Sala Beckett de Barcelona. (Coordinadora de Teatre d’Osona).- Centelles, maig 2008. 2007.- L’home que va deixar la ciutat a les fosques de Gemma Rodríguez, juny 2007. Institut Teatre Barcelona Ajudanties Direcció: 2007.- Les dones de Sondheim i Kander . Director Antoni Font. Cia. Bambolina Teatre. Institut del Teatre de Vic, març 2007.

2006.- EnAMORar-nos? Director: Antoni Font. Coordinadora de Teatre d’Osona. Teatre Centelles, maig 2006. 2005.- F.O. L’ombra del fantasma. Director escènic: Jordi Arqués. Director musical: Antoni Font. Producció: Teatre Centre Manlleu, octubre 2005. Premis: 2009: L’amant de Diògenes (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). XXXVII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2009. Diversos premis de narrativa. Publicacions: 2009.- Aigua.- (Blanca Bardagil i Montserrat Mas). Emboscall Editorial. “El Taller de Teatre, 12” 2009.- L’amant de Diògenes.- (Blanca Bardagil i Montserrat Mas) (En procés) Articles periodístics: Entrevista a Ada Vilaró. revista de Teatre d’Osona: “Molta merda”, nº 20 Entrevista a Anna Estrada. Revista de Teatre d’Osona: “Molta merda”, nº 21 Entrevista a Antoni Font. Revista de Teatre d’Osona: “Molta merda”, nº 22 Entrevista a Carles Batlle. Revista de Teatre d’Osona: “Molta Merda” nº 23 Entrevista a Ivan Benet. Revista de Teatre d’Osona: “Molta merda”, nº 24 Altres: Fundadora de la Companyia A4MANSTEATRE. Agost 2008 Membre del jurat del XII PREMI BOIRA DE TEATRE 2009

Blanca Bardagil. blancabardagil@gmail.com

CURRÍCULUM actriu

M. del Mar Riera Vivas (Mima)

Vic, 02 d’abril de 1986

659 39 51 20

mdelmarriera@hotmail.com

Idiomes: català, castellà, anglès (nivell advanced)

Formació

Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona en l’especialitat d’Interpretació de Text. (2004-2008)

2009: Curs L’actor i la càmera. Prof: Esteve Rovira.

2008: Curs sobre El verso en el teatro del Siglo de Oro. Prof: Roberto Quintana. Curs de Dramtúrgia actoral. Prof: José Sanchis Sinisterra.

2007: Curs sobre L’hort dels cirerers d’Anton Txékhov. Prof: Anatoli Vassiliev. Curs sobre El conte d’hivern de Shakespeare. Prof: Peter Clough i Charlotte Munsko. Curs sobre Macbeth i Romeu i Julieta de Shakespeare. Prof: Christin Adaire.

2006: Commedia dell’arte amb Lluís Graells.

2005: Clown amb Christian Atanasiu.

2003: Curs d’interpretació davant la càmara (Acting for camera). Prof: Simon Edwards i Marian Masoliver. Espai de l’Actor, La Guixa. Curs intensiu de dansa contemporània. Prof: Moreno Bernardi.

2000-2004: Cursos d’interpretació a l’Institut del Teatre de Vic. Prof: Maria Codinachs, Carme Parés i Ramon Vilardell.

Teatre

2009: Trifulkes de la katalanatribu de Victor Alexandre. Dir: Pere Planella. Museu d’Història de Catalunya Offuscatio versió lliure del Tartuf de Molière. Versió i direcció: Jordi Pons. Companyia Fènix Teatre. Teatre Principal d’Arenys de Mar i Sala Muntaner. Macbeth de Shakespeare. Versió i direcció: Marta Tirado. ITB. Cavalls salvatges no m’arrencarien d’ací de Víctor Sánchez. Dir: Víctor Sánchez. ITB.

2008: Mares@brecht.taller sobre textos de La mare Coratge, La mare i Els fusells de la senyora Carrar de Brecht. Dir: Joan Castells. ITB. Excés de Neil Labute. Dir: Blanca Bardagil. ITB. Mil cotxes plens de sang de Carles Mallol. Dir: Marta Tirado i Albert Massanas. ITB. El joc de l’amor i de l’atzar de Marivaux. Dir: Pere Planella. Companyia Zitzània. La Cuina, Círculo de Bellas Artes de Madrid, San Sebastián. Fàbrica de núvies de Montserrat Mas. Dir: Blanca Bardagil. Companyia A4mans Teatre. Institut del Teatre de Vic. Lectura sobre La mort i la primavera de Mercè Rodoreda en versió dramàtica d’Albert Roig. Biblioteca Vapor Badia de Sabadell.

2007: Tartuf de Molière. Dir: Ramon Vila. ITB. Els Jocs Florals de Canprosa de Santiago Rusiñol. Dir: Pere Planella. ITB. Una mesa con vistas d’Aleix Aguilà. Dir: Jorge Gallardo. ITB.

2006: Anatol d’Arthur Szchnitzler. Dir: Joan Anguera. ITB.

2000-2009: Col·labora molt estretament amb l’organització de la Fira de Bruixes de Sant Feliu Sasserra interpretant diversos personatges de la fira i dirigint-ne l’edició del 2009.

2000-2006: Participa en diversos muntatges, amb diferents companyies d’Osona entre els quals destaquen Terra Baixa d’Àngel Guimerà, La nostra Natatxa d’Alejandro Casona, Batalletes i l’Skol@, ambdues de creació col·lectiva.

Televisió

2005-2007: Diverses telepromocions de l’agència immobiliària Tecnocasa a Telecinco i Antena 3, juntament amb actors de les sèries Los Serrano, Siete vidas, Mis adorables vecinos, A tortas con la vida i Aquí no hay quien viva.

2009: Spot de la nova imatge del 33. Dir: Lluís Danés. Estrena: gener 2010.

Cinema

2009: El dia que va morir l’Elvis de Jaume Cabré. Dir: Oriol Ferrer. Paper secundari: Rut. Estrena: primavera 2010.

Altres dades d’interès

2001-2005: Experiència com a productora i locutora en diversos programes de COM RÀDIO i Ràdio Manlleu.

Altres especialitats: dansa contemporània, nocions d’esgrima, jazz i ballet clàssic.

A4MANS

a4mansteatre@gmail.com

tel: 93 8891774 690383088 - 669044914