dossier de pràctiques iiweib.caib.es/documentacio/practicum1213/5_annex_guia... · 2012-09-12 ·...

“Pràctiques II” Codi: 29229

Grau en Ed. Primària Curs 2012-2013

Equip de disseny i redacció: Maria M. Cortès i Paloma Llabata. Setembre 2012

Dossier de Pràctiques II

Annexes Grau en

Educació Primària Curs 2012-2013

14



Equip de disseny i redacció: Maria M. Cortès i Paloma Llabata. Setembre 2012 15

11. ANNEXES

Pla de treball:

A. Tutories de seguiment de les pràctiques B. Cronograma lliurament evidències alumnes C. Estructura de les entrevistes mínimes amb els tutors del centre

Introducció: 1. Evidència d’inici de procés de pràctiques

Evidències comuns: 2. Anàlisi del centre-aula-grup classe 3. Comparació intercicles 4. Proposta d’acció innovadora 5. Perfil del docent 6. Competències transversals

Actes: 7. Actes de coordinació alumne i tutor del centre de pràctiques 8. Actes de coordinació tutor del CESAG i tutor del centre de pràctiques 9. Actes de coordinació de parella

Instruments d’avaluació: 10. Rúbrica de valoració del nivell d’adquisició de les Competències 11. Qüestionari dels alumnes d’avaluació dels tutors 12. Qüestionari del tutor del CESAG d’avaluació del tutor del centre de pràctiques 13. Qüestionari del tutor del centre de pràctiques




A.Tutories de seguiment de les pràctiques II (alumnes - tutors CESAG)

Mes Dia Agrupament Acció Setembre

25

GG

Seminari inicial: presentació pràctiques II

Octubre

2

PG

Assessorament evidència 1 (centre – aula - alumnes)

Octubre

16

PG

Assessorament evidència de acció innovadora

Octubre

30

Parelles

Seguiment treball en parelles Gestió acció innovadora

Novembre

13

Parelles / PG

Seguiment acció innovadora Assessorament evidència comparació intercicles

Novembre

27

PG

Assessorament evidències perfil del docent i competències transversals Seguiment acció innovadora

Desembre

11

Parelles

Seguiment acció innovadora

Gener

8

PG

Seguiment evidències perfil del docent i competències transversals (correcció presencial)

Gener

22

GG

Seminari posada en comú accions innovadores

Febrer

5

GG

Seminari de valoració final




Seminaris: En gran grup Tutories:

• Seguiment individual: treballar aspectes que afecten al procés de una única persona, com poden ser la relació amb el tutor, la definició del procés de pràctiques, o la resolució de dubtes puntuals.

• Seguiment en parelles (pràctiques II): proveir de instruments per a l’organització del treball conjunt, resolució de problemes que afectin a el treball en equip

• Seguiment grupal (per tutor o tutora): accions orientades sobre tot a aclarir les evidències i el treball autònom

• Seguiment virtual. Participació al fòrum o tutories electròniques




B.Cronograma lliurament evidències alumnes Evidència Data lliurament alumne Data lliurament tutor DAFO

25 setembre (presencial)

2 octubre (virtual)

Dossier centre – aula - alumnes

16 octubre (presencial)

23 octubre (virtual)

Comparació intercicles

27 novembre (presencial)

11 desembre (virtual)

Acció innovadora

30 octubre: proposta (punts 1, 2 i 3de l’evidència) Obert*: disseny final

Obert*

Perfil del docent

8 gener

Correcció presencial

Competències transversals

8 gener

Correcció presencial

Portafoli

4 febrer

Tancament d’actes

*Es definiran les dates en funció del moment en que cada parella pacti la implementació amb els respectius tutors. Es recomana posar en marxa l’acció abans de Nadal.




C.Estructura de les reunions mínimes amb els tutors del centre1

A. Reunió inicial Els objectius de la reunió inicial són: 1. Informar del procés de pràctiques (dossier de pràctiques prèviament distribuït)

a. Quins canvis hi ha respecte de les pràctiques de la diplomatura? 2. Informar del sistema de seguiment dels alumnes i acordar un sistema de comunicació tutor del CESAG-

tutor del centre de pràctiques. (acta de reunió i pla de treball) a. Quines feines es demana que lliurin els alumnes i en quins terminis? b. Com es fa la recollida d’informació?

3. Explicar les funcions de cada un dels implicats en el procés: tutor del CESAG, alumnes (drets i deures dels alumnes en pràctiques), tutor del centre de pràctiques.

a. Quines funcions espera el tutor del centre que exerceixi l’alumne? b. Quins coneixements sobre la dinàmica d’aula espera que posi en marxa? c. Quins coneixements sobre el funcionament d’un Centre Educatiu espera que tengui l’alumne? d. Quin tipus d’estratègies didàctiques creu que podria aplicar l’alumne a l’aula? e. Respecte del treball en equip, com espera que es comporti l’alumne? f. Quin tipus de iniciatives espera que l’alumne tengui (planificació, disseny i acció)?

4. Acordar el moment adient per a la implementació per part de l’alumne de l’acció innovadora que com a mínim ha d’implementar l’alumne, valorar la possibilitat de presència del tutor del CESAG en algun moment d’aquesta implementació.

B. Reunió de seguiment (mínim una) Els objectius de la reunió de seguiment són: 1. Revisar les tasques fetes per l’alumne fins al moment i valorar el progrés en funció dels acords presos i les

millores suggerides. 2. Revisar conjuntament la rúbrica d’avaluació. 3. Plantejar formes d’actuació conjunta per al que resta de procés de pràctiques. 4. Comentar incidències

C. Reunió de valoració Els objectius de la reunió de valoració són: 1. Revisar conjuntament la rúbrica d’avaluació i arribar a conclusions sobre el procés de pràctiques de

l’alumne. 2. Revisar les tasques fetes per l’alumne fins al moment i valorar el progrés en funció dels acords presos i les

millores suggerides. 3. Avaluar la tasca conjunta i la coordinació en el seguiment i valoració del procés de pràctiques.

1 Els objectius i estructura que apareix en aquest annex fan referència a les sessions presencials mínimes. En funció de les necessitats del procés de pràctiques de cada alumne, s’establiran els contactes que es considerin adequats en format presencial i es mantindrà contacte habitual amb el tutor del centre de pràctiques per informar dels resultats del seguiment de l’alumne mitjançant correu electrònic.




1.Evidència comú: Inici de procés de pràctiques (DAFO)

Objectius2: Reflexionar sobre la situació personal dins el procés de formació Establir metes d’aprenentatge i la forma d’aconseguir-les Adoptar una actitud favorable cap a l’autoavaluació Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida 3 Coherència interna: de la DAFO se’n deriven reflexions coherents i relacionades Realisme en el plantejament de fites i estratègies Amplitud i claredat en l’exposició Compliment dels terminis

Recomanacions: Agafar com a punt de partida la valoració de final de pràctiques I (forma de fer la DAFO, millores que calia introduir, noves fites d’aprenentatge, etc.) Elaborar un instrument ampli alhora que senzill: ampli perquè ha de fer referència a la diversitat d’elements que estan presents en el procés de formació durant les pràctiques (trets personals, experiència, context, condicionants, habilitats, actituds, etc.) i senzill perquè ha de poder ser comprés per una persona que no sou vosaltres. Intentar fer una “foto” d’un mateix a la DAFO. Destinar temps a reflexionar sobre el procés de formació de les pràctiques I Plantejar-se objectius i estratègies realistes i viables. Tenir en compte la informació de què disposeu sobre les pràctiques II (cooperació i estada a un altre centre). Realitzar i revisar l’evidència en diferents moments. Evidències que se’n poden derivar4: Proposta d’accions per a la consecució d’objectius de formació. Valoració de la utilitat de la DAFO com a instrument d’autoconeixement i de regulació.

2 Els objectius presents a cada evidència provenen de la concreció dels objectius generals establerts al pla d’estudis. 3 = Límit infraquejable. Això significa que en aquest indicador no es tendrà en compte el grau, l’absència en l’evidència de l’indicador que aparegui marcat amb el símbol de límit infraquejable suposa el suspens de l’evidència. 4 Aquestes evidències tendran la consideració d’evidències personals.




Anàlisi DAFO5

ORIG

EN IN

TERN

DEBILITATS A. Punts febles interns (propis de

l’alumne) que poden reduir o limitar redueixen o limiten la consecució dels objectius de les pràctiques. L’alumne reflexionarà sobre les seves febleses (referides a habilitats, destreses, formació, trets personals...) tot considerant la seva possible influència sobre les pràctiques.

B. L’alumne es plantejarà també les possibilitats de millora: Què puc fer per superar aquestes debilitats?)

*Posteriorment (a la finalització del procés de pràctiques) l’alumne analitzarà si efectivament s’han anat superant aquestes febleses i si han sorgit d’altres.

N E G A T I U

AMENACES A. Factors externs (de l’entorn,

centre, metodologies, recursos materials i personals, circumstàncies personals que condicionin...) que obstaculitzen l’assoliment dels objectius. L’alumne es demanarà quins són els factors que podrien obstaculitzar l’assoliment d’objectius?

B. Com podríem fer perquè no fossin una amenaça o com podríem fer per superar-los?

*Posteriorment (a la finalització del procés de pràctiques) l’alumne analitzarà si aquestes qüestions s’han plantejat en la realitat i com s’han resolt o superat.

ORIGEN EXTERN FORTALESES A. Punts forts interns (propis de

l’alumne) que ajuden a aconseguir les fites (capacitats, habilitats, recursos, ...) L’alumne s’ha de plantejar: quines són les meves fortaleses per afrontar aquestes Pràctiques?

B. Com puc explotar cada fortalesa?

*Posteriorment (a la finalització del procés de pràctiques) l’alumne es plantejarà si s’ha adonat d’alguna altra fortalesa que no havia detectat i si ha aprofitat les ja esmentades.

P O S I T I U

OPORTUNITATS A. Fets o situacions de l’entorn

(metodologies, centre, tutors, grup-classe, circumstàncies personals que condicionin...) que afavoreixen la consecució de les metes.L’alumne s’ha de plantejar: quines són les oportunitats que podria trobar en el meu procés de Pràctiques?

B. Com podria aprofitar cada oportunitat?

*Posteriorment (a la finalització del procés de pràctiques) l’alumne analitzarà si realment s’han donat les oportunitats, si s’han donat d’altres i com les ha aprofitat.

5 La situació de partida ha de tenir en compte la valoració final del procés de pràctiques I (Nivell d’assoliment de les competències transversals –evidència 6, pràctiques I-, reflexió final de les pràctiques I, rúbrica d’autoavaluació de les pràctiques I i acta de valoració de l’entrevista final de les pràctiques I)




Plantejament sobre el procés de pràctiques

• Quins coneixements teòrics i pràctics que he assolit durant els estudis de Grau em poden ajudar en la realització de les pràctiques? Fes-ne una relació:

• Com crec que els puc fer servir?

• De què em pot servir aquest període en referència a la meva futura tasca docent? (assenyalar com a mínim 3 beneficis i justificar-los)

• Quins són els aprenentatges que esper assolir (relatius als alumnes, al centre, als mestres i a la pròpia formació com a alumne)?

• Quines són les característiques (perfil) que hauria de tenir un docent competent?

• Quines d’aquestes característiques tinc?

A partir de l’anàlisi feta i de la resposta a les preguntes anteriors, planteja: • Objectius d’aprenentatge durant el període de pràctiques • Estratègies que s’usaran per assolir-los • Sistemes d’autoregulació del propi procés d’aprenentatge durant les pràctiques

Valoració final de pràctiques: Revisar i contestar, per a cada un dels quatre apartats de la DAFO, la pregunta de * i, a més:

• Valorar el grau de compliment dels objectius, així com el grau d’adequació d’aquests objectius i descriure si escau el plantejament de noves fites.

• Valorar les estratègies que han contribuït a la consecució dels objectius: adequació, utilitat i transferència d’aquestes estratègies a noves situacions.

• Valorar la utilitat i la funcionalitat del sistema d’autoregulació previst.

22




Evidència 2: Anàlisi del centre, aula i grup classe Objectius: Recollir informació procedent de diferents fonts i descriure de forma ajustada a la realitat: el context, el centre, l’aula i el grup-classe. Perfeccionar la capacitat per estructurar i organitzar la informació de forma que sigui comprensible pels altres. Prendre decisions de forma consensuada i efectiva. Cercar estratègies per conèixer una realitat amb la qual no es manté contacte. Utilitzar la cooperació com estratègia de millora de les pròpies produccions. Què s’avaluarà:

Creació d’una estructura personal que contempli tota la informació requerida Inclusió de tota la informació requerida Aportació d’informació no requerida d’utilitat Descripció acurada i explicativa Elaboració de preguntes escaients a les mancances que presenta el dossier Resolució dels dubtes i qüestions plantejades demostrant domini de la informació Acceptació de les preguntes plantejades com a estratègia de millora Cumpliment dels terminis

Recomanacions: Iniciar la tasca amb l’acord respecte de l’estructura comuna que haurà d’adoptar el dossier informatiu. Intentar evitar la introducció d’informació que no sigui d’utilitat. Sistematitzar i optimitzar la recollida d’informació: diferenciar el que és observable directament del que requereix una petició d’informació, planificar en quins moments es recollirà cada tipus d’informació i com s’enregistrarà, localitzar fonts d’informació, etc. Utilitzar les preguntes i els dubtes entenent que són una estratègia per a la millora de l’evidència i per a una millor preparació per afrontar la planificació de l’acció innovadora. Evidències que se’n poden derivar: Instruments d’observació o de recollida d’informació d’elaboració pròpia: disseny, usos i anàlisi. Contrast amb context de pràctiques I (centre i/o aula) Pautes d’actuació que se’n derivin. La finalitat d’elaborar aquesta evidència és afavorir la planificació conjunta de l’acció innovadora amb la vostra parella. Per tal que pogueu prendre decisions ajustades serà necessari transferir tota la informació d’utilitat i treballar sobre aquesta informació conjuntament. El format del dossier és una decisió personal, no està estructurat prèviament, encara que cal reflectir-hi la informació que apareix desglossada més abaix.




Cada parella treballarà en la seqüència que apareix descrita a continuació: Què s’ha de fer?

1. Conjuntament, decidir el format que adoptarà el dossier que apareix descrit al punt 2. Elaborar l’acta de coordinació.

2. Cada membre elaborarà un dossier informatiu sobre: a. Les característiques del centre (quant a ubicació, característiques, infraestructures i

serveis, funcionament, organització i coordinació) b. Les característiques de l’aula/es (característiques físiques, condicions ambientals i

recursos de l’aula de referència i d’altres espais susceptibles de ser emprats en activitats educatives. Per als altres espais indicar-ne el mode de gestió)

c. Les característiques del grup-classe (trets generals del grup i necessitats educatives presents al grup-classe).

d. La forma de treballar dels mestres que intervenen amb el grup-classe, fent referència a la coordinació, les estratègies metodològiques, la forma d’atendre a la diversitat, els agrupaments, l’ús dels espais i dels materials, els tipus d’activitats i els models d’avaluació.

3. Cada membre lliurarà el dossier (a la seva parella i al seu tutor) una setmana abans de realitzar

la reunió de coordinació.

4. Durant la setmana prèvia a la realització de la reunió de coordinació, cada membre de la parella ha de preparar preguntes de tots els apartats amb la finalitat de: esclarir, completar, aprofundir… Aquestes preguntes s’han de lliurar al tutor el dia abans de la reunió de coordinació.

5. Durant la reunió, un membre de la parella planteja les preguntes preparades, mentre que l’altre

respon i anota amb la finalitat de millorar el seu dossier. Un cop acabat, intercanviar els rols. Elaborar l’acta de coordinació.

6. Durant la setmana posterior a la reunió, refer el dossier amb les aportacions de la reunió de

coordinació.




Evidència 3: Comparació intercicles6 Objectius: Millorar el coneixement dels alumnes de l’etapa d’educació primària en ordre a individualitzar l’ensenyament. Constatar i comparar les capacitats dels alumnes al llarg dels diferents cicles fent èmfasi en les semblances i les diferències. Utilitzar l’observació directa com a recurs per al coneixement de la realitat. Utilitzar la cooperació com estratègia de millora de les pròpies produccions Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida (fer referència a totes les capacitats i els cicles) Elaboració pròpia (des de l’observació i la interacció) Aportació d’informació no requerida (ampliació) Ajust conceptual (veure llegenda) Simplicitat i concreció Compliment dels terminis

Recomanacions: Emplenar la graella partint de la informació recollida per observació directa i converses amb els diferents mestres i companys. Compartir informació és essencial per fer aquesta evidència, ja que l’alumne estarà principalment a un dels cicles. Limitar la recerca bibliogràfica de informació, ja que el propòsit no és el de fer un quadre comparatiu de referència teòrica, sinó crear un instrument vinculat directament a la pròpia realitat i que sigui, per tant, senzill, manejable i útil per a la pràctica futura. Registrar de la forma més breu i sintètica, quedant-se amb l’essència. No cal proporcionar exemples ni justificacions. Es pot adaptar el format de la taula, però tenint en compte que el propòsit és el de veure gràficament les diferències i similituds entre alumnes. Recollir i registrar informació en diferents moments. No posposar, ja que el record pot no ser fiable i serà, a més, incomplet i parcial (s’admet parcialment el record per als trets dels alumnes de primer cicle, evidentment). Parlar i contrastar amb companys, no tant amb la idea de validar la informació recollida, com d’enriquir-la i adonar-se de l’heterogeneïtat dels alumnes. Evidències que se’n poden derivar:

6 Significa que aquesta evidència es realitza de forma conjunta. Això suposa que els portafolis d’ambdós membres de la parella contindran la mateixa evidència.

25




L’heterogeneitat a primària: variabilitat interindividual (exemples, situacions, etc.) Pautes d’actuació generals per a cada cicle. Coneixement més profund d’un cicle (referents teòrics afegits) o d’una capacitat (major detall en la descripció, recerca, exemples) L’estil d’aprenentatge a l’etapa d’educació primària. Capacitats 1er cicle 2n cicle 3er cicle Psicomotores Comunicatives Socio-afectives Personals Cognitives Psicològiques Llegenda: Capacitats psicomotores: fan referència tant a motricitat fina com a motricitat gruixada. Coordinació, control i precisió són fonamentals en les accions de córrer, botar, retallar, escriure, pintar, etc. Capacitats comunicatives: fan referència tant a la capacitat per produir com per comprendre missatges. La complexitat dels codis (escrit, visual, musical, plàstic, oral...), el contingut al que fa referència el missatge, el context, etc., en són elements fonamentals. Capacitats socials i afectives: relacionades amb la integració en un entorn que és fonamentalment social, i al que cal conviure. Són les capacitats que d’alguna manera sempre impliquen els altres. Fan referència al compliment de les normes de conducta i comportament, a la comprensió de les regles socials, a l’assumpció d’hàbits de convivència (per exemple, demanar disculpes, proporcionar ajuda, demanar les coses per favor i d’una determinada forma, etc.), al coneixement dels altres i de les seves necessitats i circumstàncies (empatia, assertivitat etc.) i a la relació amb els adults i amb els iguals. Capacitats cognitives: són necessàries per apropiar-se del coneixement de la realitat, i poden fer referència tant al pensament concret (observar, descriure, comparar,...) com al pensament abstracte (raonar, deduir, contrastar, concloure, crear, etc.) Capacitats personals (de caràcter individual): fan referència a les habilitats individuals que contribueixen al propi coneixement, desenvolupament i a l’aprenentatge (autonomia, iniciativa, organització, autoconcepte, etc.) Capacitats psicològiques (processos psicològics bàsics): per la seva rellevància al món educatiu i, específicament, a l’aprenentatge a l’educació primària, sols cal fer referència a atenció i memòria.




Evidència 4: Proposta d’acció innovadora Objectius: Comprendre la necessitat d’estructurar les accions orientades a la millora en el centre / grup-classe. Iniciar-se en els fonaments de la investigació a l’aula. Millorar la pròpia capacitat per prendre decisions i regular-les. Planificar una acció innovadora, implementar-la i valorar-la. Participar en projectes vinculats a situacions reals fonamentats en la cooperació. Què s’avaluarà:

Creació d’una estructura personal que contempli tota la informació necessària per posar en marxa una acció innovadora lligada al procés d’ensenyança i aprenentatge

Inclusió de tota la informació requerida Descripció acurada i explicativa Correcció formal (en la formulació dels elements curriculars) Coherència amb la formació rebuda i amb l’esperit de l’educació primària Adequada contextualització de la proposta Compliment dels terminis

Recomanacions: Estructurar molt la informació, de forma que una persona que no ha estat al centre en pugui comprendre la vostra intenció, el procés d’execució i els resultats i valoració. Seguir les passes recomanades, que en qualsevol cas, es poden adaptar (no eliminar): afegiu, organitzeu, estructureu,... de la forma que vos resulti més pràctica. Discutir i planificar de forma conjunta, per explotar les possibilitats de la parella. Acordar pautes de coordinació de la parella. Consideracions sobre l’acció innovadora: Consensuar amb l’equip docent de cada un dels centres Mantenir-se fidels als trets d’identitat del centre Ser respectuós Intervenir sempre de forma coordinada, planificar conjuntament totes les accions. Mantenir una actitud d’observació constant i de recollida d’informació Evidències que se’n poden derivar: Esbós d’altres accions innovadores (dutes a terme o no). Aquesta evidència és oberta, ja que l’acció que dugueu a terme dependrà molt del vostre context. En tot cas, es recorda que l’acció ha d’estar lligada al procés d’ensenyança i aprenentatge, i que pot incidir sobre

27




qualsevol de les variables que en són pròpies. El que sí heu de incloure en aquesta evidència, és el que s’exposa a continuació7:

1. Situació de partida que serà abordada / interrogant o dilema que volem resoldre: descripció objectiva. Es poden plantejar diferents situacions i justificar: què es prioritza i per què, quines necessitats existeixen, qui hi participa de la situació, a qui afecta, què implica aquesta situació per les persones implicades, què pot succeir si es manté i no s’hi actua, etc. Plantejament d’objectius a aconseguir en relació a la descripció realitzada anteriorment.

2. Anàlisi de la proposta d’actuació: a. Viabilitat: Qüestions organitzatives (recursos personals, temps, recursos materials, espais,

etc.) i formació i experiència. b. Adequació: Ajust al context (programació, els trets d’identitat del centre i a les

característiques del grup-classe). c. Pertinència: Grau en què el moment, la situació de partida i el tipus d’acció fan necessària

l’aplicació de la proposta. d. Rellevància: En termes de beneficis esperats pels implicats en relació a la situació de

partida i al que es pretén aconseguir. 3. Disseny de l’actuació: selecció de la forma de resposta i planificació de l’acció, és a dir, què es

farà, com, quan i amb qui (definir el protocol d’actuació). 4. Reflexió de segona via: valoració de l’actuació realitzada en base a la situació de partida i al pla

d’acció dissenyat. Anàlisi d’efectes / conseqüències. 5. Conclusions:

a. En relació a l’acció innovadora: possibilitats de transferència, condicions en que es pot aplicar en un futur i propostes de millora

b. En relació a la situació de partida: redefinició de la situació i plantejament de noves demandes, si hi són.

c. En relació al propi aprenentatge: què s’ha aprés durant el procés, quines estratègies d’aprenentatge s’han aplicat, i com s’ha fet el seguiment de les accions.

d. En relació a la cooperació: habilitats i estratègies de comunicació, dificultats sorgides i resolució d’aquestes, aprenentatges realitzats i pautes d’actuació per al futur.

7 Cal tenir en compte que per poder rebre feed-back del disseny abans de la seva implementació, el lliurament dels apartats 1, 2, i 3 de l’evidència es fa en dues dates. (consultar el cronograma de lliurament d’evidències)




Evidència 5: Perfil del docent Objectius: Reconèixer la importància de reflexionar sobre els trets que caracteritzen un bon docent Construir un esbós propi del perfil del docent en educació primària Adoptar un referent que permeti l’autoavaluació i la consecució d’objectius de millora personal Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida Aportació d’informació no requerida d’utilitat Simplicitat i concreció Aportació d’arguments sòlids i coherents Compliment dels terminis

Recomanacions: La simplicitat en la descripció ajuda a focalitzar millor l’objectiu de definir els trets. La justificació del perquè una determinada característica és important/necessària en el desenvolupament professional no es pot obviar: sense aquesta, no es pot comprendre la intenció de proposar una determinada característica. Quan parlem dels trets del docent estem parlant de: habilitats, trets personals, actituds, coneixements, etc. Si resulta més clar, es pot subdividir la taula (columna categories). Evidències que se’n poden derivar: Autoavaluació en relació al perfil professional construït. Plantejament d’una proposta de desenvolupament del propi perfil professional. Categoria Tret/s Justificació / motiu En relació a la comunitat En relació a les famílies En relació al centre En relació a l’equip docent En relació als alumnes




Evidència 6: Competències transversals Objectius: Adoptar referents per a l’autoanàlisi Incrementar el coneixement de les competències lligades al món educatiu tot considerant els elements competencials que en formen part. Establir metes d’aprenentatge i la forma d’aconseguir-les Què s’avaluarà:

Inclusió de tota la informació requerida Descripció acurada i explicativa de les situacions objecte d’anàlisi Ajust conceptual (veure llegenda) Simplicitat i concreció Compliment dels terminis

Recomanacions: Sistematitzar el registre de informació sobre la pròpia actuació en relació a les sis competències en moments diferents (possibilitat d’adaptar el contingut de l’evidència a un model de disseny propi). Posar la mirada, al llarg de les pràctiques, sobre aquelles situacions que demostren una actuació vinculada a alguna de les competències (evitar que passin per alt situacions rellevants per a mostrar el grau d’adquisició d’aquestes). Descriure suficientment les situacions, de forma que es pugui veure la necessitat d’actuar de forma competent. Regularitat i constància en la realització de l’evidència. Evidències que se’n poden derivar: Desenvolupament d’accions il·lustratives del treball d’alguna/es de les competències Per a cada competència, cal cercar una situació / exemple, com a mínim, que pugui il·lustrar l’actuació de l’alumne en relació als subítems que composen les competències. En cada un dels exemples s’han de presentar moments diferents: un del inici del procés i un del final del procés de pràctiques. Registrar quina és la situació respecte dels subítems de cada una de les competències en termes de: assolit a l’inici, assolit durant el procés, pendent d’assolir.

A. Presa de decisions • Identificar la situació que requereix una presa de decisions • Manejar la incertesa, assumint la responsabilitat i autonomia necessàries per actuar • Prendre consciència dels aspectes positius i negatius de prendre una decisió o de modificar la situació actual • Relacionar el problema o situació amb situacions similars per tal de recollir i valorar la informació • Preveure possibles alternatives i opcions i valorar-les • Adoptar una determinada decisió, basada en un criteri raonat i fonamentat, coherent amb la situació i amb els

aprenentatges previs




• Valorar les conseqüències de la decisió presa, per tal de poder anticipar esdeveniments o reaccions • Avaluar els resultats de la presa de decisions i extreure conclusions per aplicar a situacions similars en el futur

B. Treball en equip • Compartir una definició o visió de la realitat en el sí d’un grup • Escoltar les aportacions dels companys • Oferir ajuda, reforç o suport als companys del grup • Participar del procés de valoració, presa de decisions o execució d’una tasca, fent aportacions coherents i

vàlides amb l’objectiu del grup, i/o participant de la formulació de propostes d’actuació • Adquirir el compromís i la responsabilitat de complir acords (cites, tasques, etc.) i actuar amb coherència • Realitzar contribucions basades a donar el màxim possible d’un mateix per contribuir a les metes del grup o de

l’equip

C. Resolució de problemes • Adonar-se’n de quan una situació demanda una solució • Analitzar la situació: definir el problema, localitzar possibles causes, recollir informació per completar la visió

objectiva del problema, determinar els agents i factors implicats. • Valorar les diferents alternatives o solucions, segons el grau de viabilitat i adequació • Determinar la forma i el moment en què s’ha d’aplicar la solució • Executar la solució segons les pautes previstes • Avaluar el grau d’adequació de la solució posada en pràctica i extreure conclusions per al futur • Extreure pautes d’actuació per a possibles situacions semblants (transferència)

D. Anàlisi i reflexió crítica: • Plantejar-se la necessitat d’avaluar la realitat propera • Recollir i registrar informació sobre la realitat observada • Analitzar la realitat en base a uns referents adequats (coneixements previs, realitat sobre la qual s’actua, etc.) • Valorar les accions observades en termes de: adequació, necessitat, coherència, pertinència, responsabilitat,

compromís, etc.

E. Autoavaluació • Plantejar-se objectius d’aprenentatge • Observar, obtenir i recollir informació sobre el que es fa i els seus efectes o conseqüències en els diferents

agents (alumnes, docents, centre) • Preveure conseqüències a curt i mig termini dels propis actes o decisions • Seleccionar moments i espais per realitzar les pertinents valoracions • Realitzar valoracions fonamentades en la recollida de informació el més objectiva possible • Contemplar l’errada com una possibilitat • Mantenir una actitud de recerca de la millora de la pròpia actuació • Extreure conclusions per a la millora i indicadors de continuïtat • Determinar la forma com es pot preveure en el futur una millor actuació o realitzar una previsió que permeti

anticipar-s’hi

F. Reflexió relació teoria – pràctica • Assegurar-se que es té una bona comprensió i assimilació dels fonaments pedagògics treballats als estudis • Plantejar què pot aportar el bagatge previ i els fonaments pedagògics treballats a la situació que cal abordar




• Actuar de forma coherent amb la formació prèvia • Localitzar llacunes o mancances en la pròpia formació, per poder millorar-la • Consultar fonts de informació vàlides per tal de recollir informació sobre el que el coneixement pot aportar a la

situació • Veure de quina forma allò aprés es pot aplicar a la situació pràctica • Valorar si la forma de cobrir les pròpies necessitats formatives ha estat l’adequada • Qüestionar-se si la forma de procedir ha estat la millor possible (des del punt de vista de l’adequació a la

situació, la coherència amb el que s’ha après, l’àmbit d’actuació sobre el que es pot actuar i les funcions que en són pròpies)

• Extreure pautes d’actuació vàlides i fonamentades per al futur

Llegenda: Presa de decisions: fa referència a la capacitat per actuar davant una situació generalment sobtada i/o relativament nova que demanda una resposta immediata que no es pot posposar Treball en equip: es refereix a la capacitat per definir, implementar i valorar projectes/accions que afecten a un grup de persones, en el sí del qual s’espera que els membres adoptin actituds de cooperació, interès i solidaritat, fent de les habilitats de comunicació i socials l’eina més important Resolució de problemes: es relaciona amb la capacitat per abordar una situació problemàtica (en el sentit que no funciona com caldria esperar), que és relativament estable i complexa, i que requereix d’habilitats d’anàlisi, observació, reflexió, cooperació i de certes dosi d’iniciativa i compromís. Anàlisi i reflexió crítica: fa referència a la importància de reflexionar sobre la realitat, i d’adoptar referents vàlids per tal de realitzar valoracions ajustades Autoavaluació: lliga amb el ideal de construir un perfil professional sòlid que cerca la millora i l’aprenentatge permanent. Reflexió relació teoria – pràctica: es refereix a la capacitat per integrar els aprenentatges amb l’actuació en contextos reals, demostrant coherència amb la formació rebuda

32




Acta de reunió alumne-tutor de centre Data Assistents (en cas que s’incorpori alguna altra persona)

Lloc Hora Temes tractats Dels quals, demandes de l’alumne en pràctiques Acords presos Actuacions que cal que l’alumne realizi en conseqüència Termini

Reflexions/conclusions a partir de la reunió Observacions




Acta de reunió tutor CESAG-tutor centre de pràctiques Data Assistents Lloc Hora Temes tractats A petició del tutor del CESAG A petició del tutor del Centre A petició de l’alumne en pràctiques Valoració que es fa de l’actuació de l’alumne Aspectes a destacar Aspectes a millorar

Acords presos Actuacions que cal realitzar en conseqüència Termini Per part del tutor del CESAG

Per part del tutor del Centre

Per part de l’alumne

Reflexions/conclusions a partir de la reunió Observacions




Acta de reunió de coordinació de parella Data Assistents (en cas que s’incorpori alguna altra persona)

Lloc Hora Tasques presentades Descripció de la tasca Qui la presenta? Dins termini? Valoració que els membres de la parella en fan Temes tractats/tasques realitzades durant la reunió Acords presos Reflexions/conclusions a partir de la reunió Actuacions que cal realitzar en conseqüència Descripció Responsable Termini Observacions



Rúbrica de valoració del nivell d’adquisició de les competències

Nivell 1 Nivell 2 Nivell 3 Nivell 4

A.

Cone

ixem

ent i

anàli

si de

l cen

tre

Recollida d’informació

Només es considera una font per a l’obtenció d’informació. La informació no es contrasta.

En alguna ocasió s’utilitza més d’una font per a l’elaboració de descripcions i valoracions. La informació no sempre es contrasta.

S’utilitzen habitualment diferents fonts a partir de les quals s’elaboren descripcions i valoracions, un cop contrastada la informació.

S’utilitzen diferents fonts rigoroses des del punt de vista acadèmic. La informació es contrasta. Amb elles s’elaboren descripcions i valoracions a les que hi ha una construcció/aportació personal.

Disseny d’instruments

L’instrument utilitzat no és d’elaboració pròpia, o bé no es considera en la seva totalitat o majoritàriament adequat per a la finalitat amb què s’ha dissenyat.

Es dissenya un instrument per a l’observació del centre, l’aula i/o els alumnes. Algun aspecte de l’instrument no es considera adequat per la finalitat amb què s’ha dissenyat. La informació que s’obté no és d’utilitat.

Es dissenyen alguns instruments que són d’utilitat per a l’observació del centre, l’aula i/o els alumnes. Es descriu i valora la forma en què s’ha emprat.

Es dissenyen alguns instruments per a l’observació d’aspectes fonamentals del centre, l’aula i/o els alumnes. Es descriu i valora la forma en què s’ha emprat exhaustivament. La utilització combinada dels instruments permet l’obtenció d’informació fiable i rigorosa.

No es fa una explotació de les dades.

Només es fa una descripció de la informació obtinguda.

Es fa una descripció i anàlisi de la informació obtinguda, usant referents acadèmics.

Es fa una descripció i anàlisi de la informació obtinguda, usant referents acadèmics. A més, es plantegen pautes d’actuació derivades de la




informació obtinguda.

Relació teoria-pràctica

Les descripcions i valoracions es justifiquen a partir d’opinions.

Les descripcions i valoracions es realitzen en ocasions sobre la base de teories i explicacions científiques, mentre que en altres ocasions se sustenten en opinions. Les fonts usades en la justificació teòrica no són rigoroses ni tenen qualitat acadèmica.

Es justifiquen les descripcions i valoracions a partir de teories contrastades, la font d’informació principal són apunts i bibliografia bàsica de les matèries treballades en la seva formació. Se cerquen explicacions científiques per a l’anàlisi de la realitat.

Es justifiquen les descripcions i valoracions a partir de teories contrastades, la font d’informació principal està constituïda per material divers, de rigor i qualitat acadèmica. Se cerquen explicacions científiques per a l’anàlisi de la realitat.

Dimensió ètica i deontològica

En general, no es demostra responsabilitat i compromís ètic amb l’aprenentatge dels alumnes i/o la tasca com a docent.

Alguna vegada es considera que l’actuació en el paper del docent no és del tot responsable i ètica.

Les actuacions en el paper de docent es realitzen sempre de forma responsable i ètica.

Les actuacions en el paper de docent es realitzen sempre de forma responsable i ètica, explicitant la justificació de les diferents actuacions en el paper del mestre, de forma que és palesa la presa de consciència de la dimensió ètica i deontològica de la professió.




Anàlisi i reflexió sobre el paper del docent

La reflexió sobre el paper del docent (responsabilitats, reptes, exigències, etc.) és parcial o incompleta ja que no té en compte les condicions de la realitat.

S’ha iniciat la valoració dels condicionants en l’anàlisi i reflexió sobre el paper del docent (responsabilitats, reptes, exigències, etc.) de forma que aquesta comença a ajustar-se a la realitat.

Es tenen en compte els condicionants (requisits, habilitats, context, alumnes, etc.) en l’actuació del docent per tal d’analitzar de forma ajustada el paper del docent (responsabilitats, reptes, exigències, etc.)

Es realitza una anàlisi ajustada a la realitat del paper del docent (responsabilitats, reptes, exigències, etc.), identificant els trets que són propis d’un estil personal de docència, dels derivats de l’estil de centre, dels requerits pel grup-classe, etc.

L’anàlisi de la comunicació entre docents i discents en ocasions és superficial i no es vincula aquesta anàlisi amb el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Es fan anàlisi bàsiques sobre les situacions comunicatives on intervenen docents i discents. Comencen a establir-se vincles entre les situacions comunicatives i els processos d’ensenyament-aprenentatge.

S’analitzen en profunditat les situacions comunicatives on intervenen docents i discents i es relacionen de forma general les característiques d’aquestes situacions comunicatives amb els processos d’ensenyament-aprenentatge.

S’analitzen en profunditat les situacions comunicatives on intervenen docents i discents, vinculant clarament els diferents estils i situacions comunicatives amb efectes en el procés d’ensenyament-aprenentatge, amb el clima d’aula, etc.

B.

Habi

litat

s do

cent

s

Planificació La proposta de treball a l’aula es basa en solucions estandarditzades que no tenen en compte l’anàlisi d’informació relacionada amb el centre, l’entorn, els alumnes i la matèria.

L’anàlisi d’informació que ha de servir de base per a la planificació s’ha realitzat de manera incompleta o parcial, de forma que la proposta de treball a l’aula no s’ajusta a la realitat.

La planificació s’ajusta a la realitat del centre, l’entorn, els alumnes i la matèria, de forma que és una bona proposta per abordar el treball a l’aula.

La planificació incorpora elements innovadors (materials, seqüències, activitats, estratègies metodològiques, etc.), ben seleccionats/dissenyats i adequats a la situació.




Així doncs, és una proposta adequada amb aportacions personals per abordar el treball a l’aula.

La planificació preveu processos d’aprenentatge homogenis deslligats de les característiques dels alumnes.

La planificació exclou o no té en compte algun/s alumne/s, encara que en alguns casos s’han previst solucions heterogènies per tal d’atendre la diversitat.

En alguns moments o per algunes activitats la planificació preveu processos d’aprenentatge heterogenis on tots els alumnes tenen cabuda, ja que s’han tengut en compte les característiques de tots ells.

La planificació preveu sempre processos d’aprenentatge heterogenis on tots els alumnes tenen cabuda, ja que s’han tengut en compte les característiques de tots ells.

Presa de decisions No s’assumeix cap

responsabilitat en relació amb les tasques docents. No es demostra iniciativa.

S’assumeixen algunes responsabilitats, normalment segons indicació del mestre responsable d’aula.

Hi ha hagut progrés en l’assumpció de responsabilitats i la presa de decisions en els àmbits docents tot i que no amb l’autonomia esperada.

La presa de decisions es realitza de manera autònoma, des del consens i la coordinació.

Adaptació a les situacions

Es demostra rigidesa en les actuacions, dificultat en l’adequació a situacions canviants, inseguretat quan se sol·liciten actuacions no

Les situacions canviants s’aborden amb desconcert i inseguretat inicial, la resolució de les situacions no sempre és satisfactòria.

L’alumne s’adapta a les situacions canviants, respon a demandes no previstes habitualment de forma satisfactòria, encara que

L’alumne s’adapta a les situacions canviants de forma flexible i adequada, habitualment té previstes vàries possibilitats




previstes.

normalment no havia previst altres possibilitats d’intervenció. Ha incrementat la seguretat i l’autonomia al llarg de les pràctiques.

d’intervenció, respon amb seguretat a noves demandes no previstes.

Intervenció en processos de comunicació

Les intervencions a l’aula demostren mancances en algun/s del/s codi/s comunicatius. En algun moment la intervenció amb els alumnes i/o docents no ha estat adequada i respectuosa. Les respostes dels alumnes no produeixen cap regulació en els processos de comunicació.

Les intervencions a l’aula demostren que s’usen tots els codis comunicatius, encara que no amb la adequació necessària. S’intervé habitualment amb respecte a docents i discents, en algun moment no es demostra confiança en les capacitats dels alumnes. En alguns casos no s’ha produït regulació en els processos de comunicació fruit de les respostes dels alumnes.

Les intervencions a l’aula demostren un ús adequat dels codis comunicatius. S’intervé sempre des del respecte als docents i discents i la confiança en les capacitats dels alumnes. Es demostra la capacitat de regulació en els processos de comunicació, fruit de les respostes dels alumnes.

Les intervencions a l’aula fan palès un bon domini dels codis comunicatius, de forma que s’assegura la comprensió per part de tots els membres del grup classe. Les intervencions evidencien respecte als docents i discents, confiança en les capacitats dels alumnes. Es genera una clima d’intercanvi comunicatiu facilitador d’aprenentatges.

Ús d’estratègies i recursos

L’ús de procediments, tècniques i recursos propis de la professió docent és manifestament insuficient. No hi ha hagut adequació

S’usen amb domini relatiu els procediments, tècniques i recursos propis de la professió docent. S’ha tengut en compte el que

Es demostra un domini suficient dels procediments, tècniques i recursos propis de la professió docent. S’ajusten aquests

Es demostra un bon domini dels procediments, tècniques i recursos propis de la professió docent. S’ajusten aquests procediments,




d’aquests procediments, tècniques i recursos al que estableix el Projecte Educatiu de Centre.

s’estableix al Projecte Educatiu de Centre, però no s’han ajustat suficientment els procediments, tècniques i recursos als seus plantejaments.

procediments, tècniques i recursos a allò que estableix el Projecte Educatiu de Centre.

tècniques i recursos a allò que estableix el Projecte Educatiu de Centre, incorporant un estil docent propi.

Seguiment i avaluació No s’han dissenyat processos

d’avaluació adequats a les planificacions realitzades. Els instruments d’avaluació no mesuren en la forma adequada i/o no aporten informació vàlida respecte dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Els processos d’avaluació dissenyats presenten mancances quant a l’elecció dels moments o l’establiment de criteris ajustats. Els instruments d’avaluació són incomplets quant a l’obtenció d’informació vàlida respecte dels processos d’ensenyament-aprenentatge.

Es dissenyen processos d’avaluació coherents i ajustats a les característiques dels alumnes, dels continguts i de les activitats realitzades. Els instruments d’avaluació dissenyats aporten informació vàlida respecte del procés d’ensenyament-aprenentatge.

Es dissenyen processos d’avaluació coherents i ajustats a les característiques dels alumnes, dels continguts i de les activitats realitzades. Els processos d’avaluació incorporen mecanismes de regulació que permeten orientar els alumnes cap a l’èxit en l’aprenentatge. Els instruments d’avaluació permeten obtenir molta informació, fiable i completa del procés d’ensenyament-aprenentatge.

C.

Co m

Integració en equips de treball

No es fan aportacions pròpies en les sessions de coordinació dels equips de treball o bé es fan aportacions

Ocasionalment s’aporten algunes idees que permeten resoldre problemes o prendre decisions de forma conjunta.

S’aporten idees ajustades a la realitat que s’està abordant quan són necessàries. S’assumeixen els

L’alumne esdevé part important de l’equip de treball i és una peça clau en la consecució de les metes




innecessàries. No s’assumeixen compromisos ni responsabilitats.

S’assumeixen algunes responsabilitats i compromisos. Es fan algunes aportacions parcials a la consecució de les metes de l’equip.

corresponents compromisos i responsabilitats. Es contribueix a la consecució de les metes de l’equip.

d’equip, les seves aportacions són sempre oportunes. El seu nivel de compromís és elevat i l’assumpció de responsabilitats és plena.

Participació L’alumne es limita a realitzar

les tasques encomanades i complir amb l’horari d’assistència sense implicar-se en projectes del centre educatiu.

Es participa en projectes del centre educatiu o que es realitzin al centre o afectin membres de la comunitat educativa quan es demana la col·laboració per part d’algun membre del centre.

Es participa de manera activa i per iniciativa pròpia en projectes del centre educatiu o que es realitzin al centre o afectin membres de la comunitat educativa.

L’alumne participa de manera activa i per iniciativa pròpia en projectes del centre educatiu o que es realitzin al centre o afectin membres de la comunitat educativa. En alguns casos lidera o colidera algun dels projectes i/o proposa nous projectes que permetrien una millora en els processos que es duen a terme al centre.

Propostes de millora Les aportacions són sempre descriptives, o bé les propostes de millora són estandarditzades o desvinculades de la realitat del centre i del procés de pràctiques.

Es fan algunes propostes de millora, no sempre ajustades a la realitat, que contenen elements estandarditzats.

Les propostes de millora són fruit de la reflexió i s’adeqüen a la realitat del centre i del procés de pràctiques. Algunes són propostes innovadores.

Les propostes de millora són habitualment innovadores, parteixen de la reflexió sistemàtica i acurada sobre dades obtingudes de forma rigorosa incorporant fonamentació científica. Sempre s’adeqüen a la




43

realitat del centre i del procés de pràctiques.

Resolució de problemes

No es detecten els problemes en el desenvolupament de les pràctiques, per tant no s’aborda la resolució d’aquests.

Es demostra dificultat per detectar els problemes en el desenvolupament del procés de pràctiques, s’han solucionat amb certa precipitació i no sempre la solució plantejada ha resultat efectiva tenint en compte la situació.

S’han detectat els problemes que es plantejaven i s’han abordat des de la reflexió, solucionant-los amb efectivitat i adequació.

S’han detectat ràpidament els problemes que es plantejaven, s’ha fet una anàlisi acurada dels elements que hi intervenien i s’han solucionat de forma efectiva, ràpida i adequada. L’alumne realitza transferències a altres situacions i integra els aprenentatges realitzats.

Aquest instrument d’avaluació s’usarà tant en l’autoavaluació, com en l’heteroavaluació (per part d’ambdós tutors). Malgrat això, no tots els ítems es poden valorar des de les diferents instàncies avaluadores, en la documentació que s’aporti als distints tutors (de centre i del CESAG) es distingiran els ítems que cal valorar. La seva finalitat és determinar el nivell d’adquisició de les competències lligades a la matèria Pràctiques Escolars. En aquest sentit proporcionen nivells graduats de l’1 al 4, on l’1 seria el nivell d’adquisició més baix i el 4 el més alt. Les descripcions incorporades en cada un dels nivells aporten una orientació als avaluadors i proporcionen coherència i major fiabilitat a les valoracions realitzades, però sempre serà necessari complementar aquesta informació amb explicacions i/o exemples que permetin justificar més les decisions preses. Per tant, s’ha incorporat una línia davall de cada un dels indicadors a tal efecte. Avaluació d’altres aspectes Assistència en la forma i lloc indicats als seminaris i tutories a les quals estava convocat, adoptant el rol que s’esperava de l’alumne Utilització de les tutories i la revisió de documents de base per al procés de pràctiques com a eines reguladores de l’ actuació de l’alumne




Incorporació de les orientacions i pautes suggerides i/o acordades a les tutories a l’actuació de l’alumne Respecte i compliment de les normes del centre Actuació d’acord amb el caràcter propi del centre Assistència al centre en l’horari establert, avisant sobre les faltes d’assistència amb antelació i justificant les absències


Grau en Ed. Primària

Curs 2012-2013

AVALUACIÓ DELS ALUMNES ALS TUTORS DEL CESAG (en format electrònic al Campus Virtual)

Cal respondre a cada un dels ítems indicant, en una escala de l’1 al 5, el grau d’acord amb les afirmacions, on l’1 és el mínim grau d’acord i el 5 és el màxim grau d’acord. Cal incorporar propostes de millora per a cada un dels àmbits.

1. Disponibilitat: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 -Ha estat disponible a les hores de tutoria -Respon als meus correus electrònics -He obtingut la seva resposta de manera ràpida -Ha pogut atendre’m quan ho he sol·licitat -M’ha ofert ajuda quan ha vist que la necessitava Propostes de millora:

2. Informació - Resolució de dubtes / situacions: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 -M’ha ofert la informació necessària a les reunions informatives

-Hem tractat les situacions i/o dubtes que em preocupaven als seminaris

-M’ha informat correctament del cronograma del període de Pràctiques II

-M’ha informat correctament de quins són els objectius principals de les Pràctiques II

-M’ha informat correctament de quines havien de ser les meves funcions al Centre

-M’ha informat correctament d’allò que no està permès a les Pràctiques II

-M’ha proporcionat informació sobre el contingut del portafoli

-M’ha assessorat en l’anàlisi de la meva situació formativa i en les meves fites d’aprenentatge

-Ha resolt els dubtes que he plantejat a les tutories o seminaris

-Ha resolt els dubtes que he plantejat mitjançant el correu electrònic

Propostes de millora:




3. Coordinació amb el tutor del Centre: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 -Ha mantingut contacte directe amb el meu tutor de Centre (reunions / visites)

-Ha mantingut contacte indirecte amb el tutor del Centre (correu electrònic / telèfon)

-Les reunions que ha dut a terme amb el meu tutor de Centre han estat útils per resoldre dubtes; proporcionar informació; fer un seguiment real.


4. Seguiment : El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 -Ha realitzat les reunions informatives previstes -Ha realitzat els seminaris de seguiment previstos -El temps invertit en els seminaris ha estat suficient per a tractar els aspectes fonamentals

-Ha dut a terme el seguiment virtual de manera eficaç

-M’ha anat orientant per prendre decisions sobre la meva tasca al Centre

-M’ha acompanyat en el meu procés (m’he sentit acompanyat en aquest procés)

-M’ha donat el suport necessari en aquest procés Propostes de millora: Observacions:




AVALUACIÓ DELS ALUMNES ALS TUTORS DEL CENTRE (en format electrònic al Campus Virtual)

Respondre al cada un dels ítems indicant en una escala de l’1 al 5 el grau d’acord amb les afirmacions, on l’1 és el mínim grau d’acord i el 5 és el màxim grau d’acord. Incorporar propostes de millora per a cada un dels àmbits.

1. Disponibilitat i resolució de dubtes: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5

M’ha proporcionat la informació necessària per realitzar les pràctiques i per integrar-me en la dinàmica del centre i de l’aula

Ha resolt els meus dubtes M’ha ajudat en la definició i establiment de metes d’aprenentatge i de millora

Ha regulat la meva intervenció i participació gradual i progressiva en la dinàmica del centre i de l’aula

Ha contribuït a la meva reflexió sobre la pràctica Propostes de millora:

2. Coordinació amb el tutor del CESAG: El/la meu/mevaTutor/a...: 1 2 3 4 5 Ha mantingut contacte directe amb el meu tutor de CESAG (reunions / visites)

Ha mantingut contacte indirecte amb el tutor del CESAG (correu electrònic / telèfon)

Les reunions que ha dut a terme amb el meu tutor de CESAG han estat útils per resoldre dubtes; proporcionar informació; fer un seguiment real.

Propostes de millora: Respon a la següent pregunta i argumenta el perquè: Has pogut observar la utilitat de les reunions dels dos tutors?




Respon a la següent pregunta i argumenta el perquè: Els dos tutors tenen els mateixos criteris sobre el que s’ha d’avaluar a les Pràctiques II? Propostes de millora:




Qüestionari del tutor del CESAG d’avaluació del tutor del centre de pràctiques

El tutor emplenarà els ítems que hi ha a continuació justificant les respostes amb exemples i evidències.

1. El tutor del Centre de Pràctiques s’ha mostrat disponible per:

‐ Proporcionar informació necessària per realitzar les pràctiques i per integrar-se en la dinàmica del centre i de l’aula

‐ Resoldre dubtes

‐ Ajudar en la definició i establiment de metes d’aprenentatge i de millora

‐ Regular la intervenció i participació gradual i progressiva de l’alumne en la dinàmica del centre i de l’aula

‐ Contribuir a la reflexió i avaluació sobre la pràctica

2. El tutor del centre de pràctiques ha participat en:

‐ La definició del procés de pràctiques de l’alumne

‐ Les reunions de seguiment amb l’alumne i/o amb el tutor del CESAG




Qüestionari del tutor del centre de pràctiques d’avaluació del tutor del CESAG (en format electrònic)

Respondre al cada un dels ítems indicant en una escala de l’1 al 5 el grau d’acord amb les afirmacions, on l’1 és el mínim grau d’acord i el 5 és el màxim grau d’acord. Incorporar propostes de millora per a cada un dels àmbits.

1. El tutor del CESAG s’ha mostrat disponible per:

1 2 3 4 5

‐ Proporcionar informació necessària per conèixer amb profunditat el procés de Pràctiques II i realitzar de forma efectiva el seguiment de l’alumne en pràctiques


‐ Resoldre dubtes de forma ràpida i efectiva


‐ Arribar a acords respecte del desenvolupament de les Pràctiques II i el seguiment i avaluació de l’alumne en pràctiques.


2. El tutor del CESAG ha participat en:

1 2 3 4 5

‐ Les reunions de seguiment amb l’alumne i/o amb el tutor del centre de pràctiques.


Observacions

1. El procés de pràctiques:

1 2 3 4 5




‐ S’ha gestionat des del CESAG de forma eficaç, proporcionant sempre la informació necessària al centre de pràctiques (aquest ítem es refereix a l’assignació d’alumnes als centres)


‐ S’ha difós amb antelació i quantitat d’informació suficient


‐ S’ajusta al que necessita un futur docent de primària per desenvolupar les competències establertes al perfil professional.


Observacions




52

dossier de pràctiques iiweib.caib.es/documentacio/practicum1213/5_annex_guia... · 2012-09-12 ·...

Documents