Clàssics a Escena

en col·laboració amb

Clàssics a escena. Una proposta per apropar la literatu-ra clàssica i el patrimoni històric.

El cicle “Clàssics a escena” parteix d’una idea de Sergi Xirinacs i el col·lectiu de teatre Te-claSmit que ha estat concretada i impulsada des del MNAT amb la voluntat de cercar noves formes d’aproximació al coneixement i a la sensibilització sobre un patrimoni, el romà, pro-cedent de Tàrraco, sobre el qual el museu desenvolupa la seva responsabilitat en quant a la recerca, la conservació i la difusió.

“Clàssics a escena” te com objectiu la difusió del llegat literari de l’antiguitat clàssica que, en aquest cas, adopta el format d’un espectacle escènic, en el qual, partint dels textos clàssics i materialitzant-se en els objectes patrimonials, es vol transmetre el coneixement sobre una època, la romana, que està en la base de la nostra cultura.

“Clàssics a escena” es va iniciar el maig de 2012 amb l’espectacle “La Imprevista” i en aquests moments es troba en fase de preparació d’un dels grans textos de l’antiguitat clàs-sica, l’Odissea d’Homer, que es prepara per la tardor de 2015.

Una de les característiques de “Clàssics a escena” és que, la major part dels textos presen-tats no han estat fets per a ser representats teatralment. L’altra característica, fonamental, és que es presenten en contacte directe amb el patrimoni del museu, que els hi dona sentit i al qual, aquests textos, permeten fer una nova aproximació.

Cadascun dels espectacles s’ha desenvolupat en un escenari dels equipaments del MNAT diferent, lligant text i context, en una proposta conjunta: la imatge de Júpiter –per a repre-sentar el poder–, l’Ara dedicada al numen d’August o el seu retrat velat –per a fer present la figura del primer emperador de Roma–, les restes de la Necròpolis Paleocristiana –per a realitzar el viatge a l’Avern d’Enees–, o l’ancora d’un vaixell romà –per a explicar el viatge d’Ennees de Troia a les terres itàl·liques–, han estat algunes de les localitzacions utilitzades per a la presentació dels diferents espectacles de “Clàssics a escena”. Els espectacles:

• LA IMPREVISTA

• AVE SALVE!

• LES PORTES DEL SOMNI: el camí a la fundació de l’Imperi . CAP A LES OMBRES: el suïcidi de Dido.. OMBRES: el viatge d’Eneas a través de les gorges de l’Avern.

• ELS HE DONAT UN IMPERI SENSE FI...

• “LLUNYANS EXILIS. El viatge d’Eneas.”

Els he donat un Imperi sense fi...Una aproximació a August a través dels texts clàssics.

“ELS HE DONAT UN IMPERI SENSE FI...” escriu Virgili, en boca de Júpiter contes-tant a Venus a l’Eneida de Virgili.

Aquest recital, de textos originals, no pretén explicar la història ni la biografia d’August. Sí, però, el seu tarannà, almenys en part. A través de tres muntatges, basats en tres passatges significatius i ben diferents, protagonitzats per altres personatges cèlebres (Ciceró, Marc Antoni, Cleòpatra, Ovidi) hi veurem, palparem, la mà i l’ull d’Octavi (August), directament o indirectament. Uns fets narrats pel propi Ciceró, per Virgili, Plutarc i Ovidi, que ens perme-ten aproximar-nos de manera versemblant a la personalitat d’una ment calculadora i metò-dica, a voltes maquiavèl·lica, de gran estrateg; tan mesurada, i humana, com implacable.

L’espectacle consta de tres blocs:

I - Filípica V de Ciceró, on aquest blasma Marc Antoni, alhora que entronitza el jove Octavi (Gai Cèsar) al Senat. Introducció amb Virgili (fragment de l’Eneida)

August, nascut com a Caius Octavius Thurinus, el 63 aC, fill d’Àcia (neboda de Juli Cèsar) i de Gai Octavi. Mort el 14 dC. Renebot de Juli Cèsar, que l’adoptà com a fill, designant-lo com el seu hereu l’any 45 aC, amb només 18 anys. Vencedor de la Guerra Civil que tingué lloc després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Que governà Roma durant més de 40 anys, des de l’any 31 aC, encara que no rebé el títol de princeps de la República, per part del Senat, fins al 27 aC.

L’ascens al poder del que seria anomenat IMPERATOR CAESAR DIVI FILIUS AUGUS-TUS, primer emperador de Roma, va ser una excepcional i rara combinació d’habilitat i d’ambició política, associada a la manca d’escrúpols, que el va portar, malgrat la seva edat precoç, a aconseguir, pas a pas, les regnes del poder en un entorn, d’entrada, sistemàtica-ment recelós del poder personal.

Amb una habilitat i una seguretat no gens habitual, Octavi (August) es va anar desfent dels seus contrincants i va anar acumulant totes les responsabilitats i potestats públiques que li calien per, al final del camí, erigir-se i ser reconegut com a màxim poder de l’Estat, mantenint, però, si més no en aparença, els mecanismes propis de la República, fins a la fundació del principat en el qual, en la seva persona, confluïen el poder militar (imperium), civil (tribunicia potestas) i religiós (pontifex maximus).

En aquesta ascensió va comptar amb l’aliança –segurament obligada per les circumstàn-cies¬– de Ciceró, que en la seva batalla contra Antoni, recolzà al jove “fill de Cèsar”, creient-lo el salvador de la República. Els fets demostrarien el contrari, tant per la República com pel propi Ciceró. II - Èpica i tràgica fi de Marc Antoni i Cleòpatra, contada per Plutarc.

Des de la creació del Segon Triumvirat i després de la ruptura entre Octavi (August) i Lèpid, Marc Antoni tindrà com a marc d’actuació Orient, mentre Octavi (August), es consolida a Occident i es reforça a Roma.

Octavi (August) desenvolupa una campanya de desprestigi de Marc Antoni –que casat amb Octàvia, germana d’August, ha retornat a Egipte amb Cleòpatra– presentant-lo com a su-bordinat a la reina egípcia i poc patriota.

Aquesta situació portarà a un enfrontament que acabarà amb la victòria d’August sobre Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla d’Actium i els suïcidis d’ambdós.

S’iniciava així un període de pau, que es coneixeria més tard amb el nom de Pax Augusta, que creà en la societat romana i durant generacions la sensació de viure en el millor dels Estats.

III - Trist exili del poeta Ovidi, expressada per ell mateix amb el seu cèlebre poema Tristes.

Encara que l’acció de govern d’August va comportar resultats indiscutiblement positius per als interessos romans, la dinàmica interna de l’exercici del seu poder, marcada com estava des de l’inici per la pràctica de la intriga i abocada, per tant, al recel, va comportar actua-cions caracteritzades per la conxorxa i la confrontació permanent, tant en el sí de les ma-teixes famílies governants, com en la relació d’aquestes amb el seu entorn social i polític més o menys immediat.

Es van produir morts, com els 300 sacrificis humans després de la victòria en la Guerra de Perusa.

També aliances, en funció dels interessos polítics. Per via matrimonial, per exemple, amb el casament d’Octàvia amb Marc Antoni, per “servei a Roma”, o la utilització de la seva prò-pia filla, Júlia –casada en primeres noces amb el seu cosí Marcel, en segones amb Marc Vipsani Agripa (amic i col·laborador directe d’August) i, finalment, amb Tiberi (fill de Lívia, tercera esposa d’August) i que es convertiria en el seu successor. Després d’utilitzar-la per assegurar el tron, l’acabarà desterrant a l’illa de Pandatària, acusada de conducta immoral i d’ambició política.

Desterraments que es van produir en d’altres casos, com el del poeta Ovidi, que l’any 8 dC és desterrat per August a la ciutat de Tomis –a la costa occidental del Mar Negre– per raons que el mateix Ovidi apunta en els seus poemes: “carmen et error”, un poema (segurament l’Ars Amandi, contradictori amb els valors morals propugnats per August) i una equivocació, que no ha transcendit.

Des del seu exili, Ovidi escriu Tristia, el conjunt de poemes, en el quals demana el perdó de l’emperador i la possibilitat de retornar a Roma.

Producció i organització: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Interpretació: TeclaSmit-teatre popular.

Repartiment:I: Àngels Sabaté, Cinta Ramon II: Agnès Martí, Dolors QuintanaIII: Antònia Sabater, Isabel Bitria.

Selecció textos i direcció: Sergi Xirinacs.

Textos, referència bibliogràfica:

I . Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre I, (Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1972, ed. 2009. Traducció i revisió: Miquel Dolç).. Ciceró, M. T.: Discursos, vol. XX: Filípiques, III- IX (Filípica cinquena). (Fundació Ber-nat Metge. Barcelona, 2002. Traducció: Joan Bellès).. Ciceró, M. T.: Cartas políticas. Edición de José Guillén Cabañero. AKAL/CLASICA. Madrid, 1992

II . Plutarc, Vides Paral·leles, T. X. Antoni. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1929. Traducció: Carles Riba.

III . Ovidi, Tristes, Vol. I, llibre II. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1966. Traducció: Carme Boyé.

Text complet: http://www.mnat.cat/app/archivos/actividad/69/Text%20complet.pdf

Textos introductoris: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Pòster:

Invitació:

Programa:

© M

NAT

201

4

Producció i organització: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Interpretació: TeclaSmit-teatre popular

Repartiment:I: Àngels Sabaté, Cinta Ramon II: Agnès Martí, Dolors QuintanaIII: Antònia Sabater, Isabel Bitria

Selecció textos i direcció: Sergi Xirinacs

Textos, referència bibliogràfica:

BLOC I • Virgili Maró, P.: Eneida, Llibre I-III. Fundació Bernat Metge.

Barcelona, 1972, ed. 2009. Traducció i revisió: Miquel Dolç.• Ciceró, M. T.: Discursos, vol. XX: Filípiques, III- IX (Filípica

cinquena). Fundació Bernat Metge. Barcelona, 2002. Traducció: Joan Bellès.

• Ciceró, M. T.: Cartas políticas. Edición de José Guillén Cabañero. AKAL/CLASICA. Madrid, 1992

BLOC II • Plutarc, Vides Paral.leles, T. X. Antoni. Fundació Bernat Metge.

Barcelona, 1929. Traducció: Carles Riba.

BLOC III • Ovidi, Tristes, Vol. I, llibre II. Fundació Bernat Metge. Barcelona,

1966. Traducció: Carme Boyé.

Textos introductoris: Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Més informació i text complet: http://ow.ly/wzQXG

MUSEU NACIONAL ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONADissabte 10 de maig de 2014

en col·laboració amb TeclaSmit-Teatre popular

Una aproximació a August a través dels textos clàssics, organitzat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

amb TeclaSmit-teatre Popular, amb motiu del Bimil·lenari de la seva mort.

“Els he donat un imperi sense fi...”

CLÀSSICS A ESCENA “ELS HE DONAT UN IMPERI SENSE FI...” escriu Virgili, en boca de Júpiter contestant a Venus a l’Eneida de Virgili.

Aquest recital, de textos originals, no pretén explicar la història ni la biografia d’August. Sí, però, el seu tarannà, almenys en part. A través de tres muntatges, basats en tres passatges significatius i ben diferents, protagonitzats per altres personatges cèlebres (Ciceró, Marc Antoni, Cleòpatra, Ovidi) hi veurem, palparem, la mà i l’ull d’Octavi (August), directament o indirectament. Uns fets narrats pel propi Ciceró, per Virgili, Plutarc i Ovidi, que ens permeten aproximar-nos de manera versemblant a la personalitat d’una ment calculadora i metòdica, a voltes maquiavèl·lica, de gran estrateg; tan mesurada, i humana, com implacable.

L’espectacle consta de tres blocs:

I - Filípica V de Ciceró, on aquest blasma Marc Antoni, alhora que entronitza el jove Octavi (Gai Cèsar) al Senat. Introducció amb Virgili (fragment de l’Eneida).

August, nascut com a Caius Octavius Thurinus, el 63 aC, fill d’Àcia (neboda de Juli Cèsar) i de Gai Octavi. Mort el 14 dC. Renebot de Juli Cèsar, que l’adoptà com a fill, designant-lo com el seu hereu l’any 45 aC, amb només 18 anys. Vencedor de la Guerra Civil que tingué lloc després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Que governà Roma durant més de 40 anys, des de l’any 31 aC, encara que no rebé el títol de princeps de la República, per part del Senat, fins al 27 aC.L’ascens al poder del que seria anomenat IMPERATOR CAESAR DIVI FILIUS AUGUSTUS, primer emperador de Roma, va ser una excepcional i rara combinació d’habilitat i d’ambició política, associada a la manca d’escrúpols, que el va portar, malgrat la seva edat precoç, a aconseguir, pas a pas, les regnes del poder en un entorn, d’entrada, sistemàticament recelós del poder personal. Amb una habilitat i una seguretat no gens habitual, Octavi (August) es va anar desfent dels seus contrincants i va anar acumulant totes les responsabilitats i potestats públiques que li calien per, al final del camí, erigir-se i ser reconegut com a màxim poder de l’Estat, mantenint, però, si més no en aparença, els mecanismes propis de la República, fins a la fundació del principat en el qual, en la seva persona, confluïen el poder militar (imperium), civil (tribunicia potestas) i religiós (pontifex maximus).En aquesta ascensió va comptar amb l’aliança –segurament obligada per les circumstàncies– de Ciceró, que en la seva batalla contra Antoni, recolzà al jove “fill de Cèsar”, creient-lo el salvador de la República. Els fets demostrarien el contrari, tant per la República com pel propi Ciceró.

II - Èpica i tràgica fi de Marc Antoni i Cleòpatra, contada per Plutarc.

Des de la creació del Segon Triumvirat i després de la ruptura entre Octavi (August) i Lèpid, Marc Antoni tindrà com a marc d’actuació Orient, mentre Octavi (August), es consolida a Occident i es reforça a Roma. Octavi (August) desenvolupa una campanya de desprestigi de Marc Antoni –que casat amb Octàvia, germana d’August, ha retornat a Egipte amb Cleòpatra– presentant-lo com a subordinat a la reina egípcia i poc patriota. Aquesta situació portarà a un enfrontament que acabarà amb la victòria d’August sobre Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla d’Actium i els suïcidis d’ambdós.S’iniciava així un període de pau, que es coneixeria més tard amb el nom de Pax Augusta, que creà en la societat romana i durant generacions la sensació de viure en el millor dels Estats.

III - Trist exili del poeta Ovidi, expressat per ell mateix en el seu cèlebre poema Tristes.

Encara que l’acció de govern d’August va comportar resultats indiscutiblement positius per als interessos romans, la dinàmica interna de l’exercici del seu poder, marcada com estava des de l’inici per la pràctica de la intriga i abocada, per tant, al recel, va comportar actuacions caracteritzades per la conxorxa i la confrontació permanent, tant en el sí de les mateixes famílies governants, com en la relació d’aquestes amb el seu entorn social i polític més o menys immediat. Es van produir morts, com els 300 sacrificis humans després de la victòria en la Guerra de Perusa.També aliances, en funció dels interessos polítics. Per via matrimonial, per exemple, amb el casament d’Octàvia amb Marc Antoni, per “servei a Roma”, o la utilització de la seva pròpia filla, Júlia –casada en primeres noces amb el seu cosí Marcel, en segones amb Marc Vipsani Agripa (amic i col·laborador directe d’August) i, finalment, amb Tiberi (fill de Lívia, tercera esposa d’August) i que es convertiria en el seu successor. Després d’utilitzar-la per assegurar el tron, l’acabarà desterrant a l’illa de Pandatària, acusada de conducta immoral i d’ambició política.Desterraments que es van produir en d’altres casos, com el del poeta Ovidi, que l’any 8 dC és desterrat per August a la ciutat de Tomis –a la costa occidental del Mar Negre– per raons que el mateix Ovidi apunta en els seus poemes: “carmen et error”, un poema (segurament l’Ars Amandi, contradictori amb els valors morals propugnats per August) i una equivocació, que no ha transcendit. Des del seu exili, Ovidi escriu Tristia, el conjunt de poemes, en el quals demana el perdó de l’emperador i la possibilitat de retornar a Roma.

Imatges:

Més imatges a: https://www.flickr.com/photos/mnat/sets/72157644222558619/

TeclaSmit Teatre Popular

TeclaSmit és una Associació de Teatre Popular oberta a tothom., constituïda el curs 2008-2009, en el si de la sala El Magatzem. Adopta el nom de l’emplaçament de la seu social (un local en la confluència dels carrers Nou de Santa Tecla i Smith).La creació de l’Associació es justifica per diversos factors de l’entorn: des dels de caire de-mogràfics (tant la ciutat com la comarca i el conjunt del Camp de Tarragona), passant pels de caràcter històric i cultural, els de demanda social de donar resposta a les ànsies en el món del teatre, a més d’una oferta a potencials públics objectius.Actualment compta amb més de 30 persones i està integrada en la Federació de Grups Amateurs de Catalunya.

Va impulsar i participar en l’engegada de la Coordinadora de Grups de Teatre del Tarra-gonès, que el curs 2010-11 va programar la I Mostra Amateur de Teatre als centres Cívics.Col·lectiu obert a la participació i amb vocació de Plataforma des de la qual desplegar el ventall d’accions relacionades amb el conjunt d’activitats que configuren la cultura teatral, interactuant i col·laborant amb altres col·lectius., amb la voluntat d’aportar a la ciutat, i al conjunt del Camp de Tarragona, ofertes variades d’activitat teatral a partir de la innovació, interactuant i col·laborant amb altres col·lectius, amb l’objectiu de complementar i donar valor afegit a altres àmbits de la cultura.

Entre els seus objectius:

• Donar resposta a les demandes dels ciutadans relacionades amb les necessitats i mancances de la cultura dramàtica a Tarragona, de manera especial el foment i la po-pularització de la creació escènica.• Impulsar noves formes de participar en el fet escènic • Motivar el fet teatral, artístic, tant pel que fa a nous públics com a extensió del joc escènic• Desplegar una programació setmanal de representacions teatrals breus, sigui d’autors locals, catalans o universals. • Crear nous repertoris dintre el teatre no professional. • Recrear representacions de textos històrics i lectures dramatitzades en els espais propis (biblioteca, museu, etc) • Representar microteatre, sortit de la factoria de tallers de creació (d’escriptura, dra-matúrgia i interpretació). Treballar amb escenes breus permet experimentar i aportar un treball creatiu més fàcilment que amb una obra de llarga durada. Així com després portar-ho a escena• Oferir un àmbit obert de formació especialitzada (escriptura, dramatúrgia, interpreta-ció, i les activitats complementàries: disseny, confecció, maquillatge, etc.)• Organitzar grups per assistir a representacions teatrals de les programacions que efectuen les sales (les locals de Tarragona, Teatre Nacional, Fortuny de Reus, etc)

Condicions:

• “Clàssics a escena” és un projecte definit i concretat entre el Museu Nacional Ar-queològic de Tarragona i TeclaSmit Teatre Popular. • En totes les presentacions dels espectacles que el conformen hi constarà la produc-ció del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona i les implicacions en cadascú dels projectes que hi corresponguin.• Els acords econòmics derivats de la presentació dels espectacles s’establiran entre la institució/organisme que els sol·liciti i TeclaSmit Teatre Popular.• El MNAT estarà informat de les itineràncies dels espectacles i hi participarà en la pressa de decisions sobre les mateixes.

Annex 1

ESPECTACLE: ELS HE DONAT UN IMPERI SENSE FI

Fitxa tècnica

Format, Guió i Sinopsi:• Narració oral dramatitzada, de textos clàssics. • No és una lectura. • Espai adaptable.• L’espectacle el composen tres muntatges/escenes d’uns 25 min., autònoms però referits al protagonisme i vida d’August.

Contingut: aproximació (en diverses facetes) a l’emperador Octavi -Cèsar August- a partir de textos de

• Ciceró (Cartes, Filípiques), • Virgili (Eneida I), • Plutarc (vides paral·leles, Brutus, Marc Antoni-Cleòpatra), • Ovidi (Tristes).

Les “peces” de 25 min. poden ser recitades simultàniament en tres llocs diferents del museu amb el públic itinerant, agrupat en grups reduïts.

En l’estrena de l’espectacle al Museu Nacional Arqueològic es va presentar en tres esce-naris diferents, relacionats amb l’emperador August: l’estàtua togada d’August i altres ele-ments del teatre de Tàrraco; l’Ara dedicada al numem d’August i el retrat velat d’August a la sala d’escultura permanent. Es van fer tres sessions seguides.

• I L’entronització d’August com a senador, a partir de Ciceró (cartes, filípica 5ª. Prè-via introducció Virgili (inici de la Eneida I)• II Plutarc ens conta Àccium, i conseqüències. Mort d’Antoni i suïcidi Cleopatra.• III Poema “Tristes”, d’Ovidi, implorant clemència a August. Fragment llibre II. La moral, l’exili del poeta, referències a August, un repàs a la literatura clàssica....

Informació generalNom de l’espectacle “Els he donat un imperi sense fi”Disciplina Narració oral dramatitzada, de textos clàssics. No és una lectu-

ra. Espai adaptable. (veure descripció espectacle)Durada (en minuts) 3 escenes de 25 min. (en dos o tres passes simultanis)Nombre d’intèrprets 6 intèrpretsDirecció Sergi Xirinacs

Equip muntatgeTransport Tecla SmitTècnic so Tecla SmitTècnic il·luminació Tecla SmitAssistents muntatgeOperador de vídeo Tecla Smit

Temps de muntatge 2 horesDesmuntatge 1 hora

Característiques escenografiaEls espais escenogràfics es concreten en relació a la disponibilitat i al contingut de l’espectacle.Dimensions espai (mínimes) Sense requeriment especialTipus de fòrum Sense requeriment especial

Il·luminació (Parament de llum a peu d’escenari)Aporta Tecla Smit Perxes i peus 2 peus amb T per a suport de focusFocus: 6 rakets (PAR 300)

2 quarz 300 2 quarz dicroics (4/4/500)

Altres: Taula de llums + dimmer + filtres-gela-tinesEscala per a enfocar

Per compte de l’espai contractantEndolls 2 endolls (millor 3) a prop escena. De

cada un se’n deriven tres més per als aparells (taules so, llums..)

Potència màx. Convé que siguin endolls en línies separades a fi que cadascuna pugui suportar 2.000w

Requeriments Vídeo/AudioAporta Tecla SmitTaula so SiAltaveus 2 alçaveus autoamplificats (240)

Micròfons ambientals 4 canons (micros) ambient direccionals (30º)

Micròfons actors Tecla SmitCable RCA i metres Tecla Smit

AltresPer compte de l’espai contractantCadires Disposades per l’espaiAssitència Persona/es de suport pr al muntatge

(avesats al tema)

Pressupost:Import

Direcció 200,00 €

Tècnic 150,00 €

Actors (6) 600,00 €

Desplaçaments+Transport 150,00 €

TeclaSmit (diversos) 300,00 €

Altres intervencions: - €

Material - €

TOTAL 1.400,00 €