David

Donatellohttp://es.wikipedia.org/wiki/Donatello

Context històric

A començaments del segle XV apareix a Europa una societat mercantil, amb la creació de bancs a les ciutats més pròsperes, com París o Florència; a aquesta última la prosperitat va permetre la pujada al poder de la família Mèdici amb la consegüent influència política. els Mèdici es convertiren en els grans mecenes de totes les arts. Tot i que l'artista continuava sent un artesà, va millorar la seva posició social ja que els mecenes així ho procuraven. Al llarg del segle XV va aparèixer a Itàlia el període anomenat el Quattrocento, que portarà canvis en la representació pictòrica i escultòrica mitjançant la perspectiva. En l’arquitectura i l‘escultura, es produeix un retorn a les formes clàssiques.

Donatello, que va néixer a Florència probablement l'any 1386, va anar a Roma a treballar amb Brunellexchi en dues ocasions, estudiant l'art clàssic i realitzant algunes escultures sota aquesta influència, com és el cas de la tomba de Giovanni Crivelli i el cimbori de la San Pere. Quan tornà a Florència, el 1434, va ser acollit sota la protecció de la família Mèdici, per la que va treballar fins a la seva mort.Les seves obres més representatives són la Cantoria del Duomo de Florència, el Sant Jordi d‘Orsanmichele (a Florència), l‘estàtua eqüestre del Condottiero Gattamelata a Pàdua, i l'escultura en bronze de David, encarregada per cosme de Mèdici i que va ser col·locada al pati del palau dels Mèdici. Quan, l'any 1495, Pere de Mèdici va ser expulsat de la ciutat, l'estàtua va ser traslladada al pati del Palazzo Vecchio.

Exterior de la Galleria degli Uffizi (Florencia)

Documentació general

Títol: DavidAutor: Donato di Niccolo di Betto Bardi, Donatello (1386-1466)Cronologia: 1444-1446Tècnica: fosa.Tipologia: dempeus.Formes: exempta.Material: bronze.Mides: 1,58 m.

Estil: renaixentista.Localització original: al centre del pati del Palazzo Mèdici.Localització actual: Museu Nazionale del Barguello (Florència).

Tema: bíblic.

Anàlisi formal

És un jove nu, dret, amb els cabells llargs, amb barret i botes.

A la mà esquerra porta la pedra usada amb la fona per estabornir el gegant i a la mà dreta l’espasa amb la que li acaba de tallar el cap.

Està en contrapposto, la cama dreta suporta el pes del cos i l’esquerra descansa sobre el cap del gegant.

http://www.wga.hu/index1.html

El cos està modelat amb suavitat, el joc de corbes dibuixa una anatomia perfecta.

Els volums estan compensats amb el contrapposto i la forma del cos representa la corba praxiteliana. Així trenca la llei de la frontalitat i dóna moviment harmònic al cos.

El moviment sinuós de braços i cames i la lleu torsió corporal li donen un dinamisme contingut.

Naturalitat sorgida d’una composició molt estudiada:

El maluc dret s’aixeca, contrastant amb la frontalitat del tòrax.

La cama esquerra és flexiona amb el peu endarrerit. També s’aixeca l’espatlla esquerra.

El braç dret repeteix el moviment de la cama esquerra, que forma un angle compensant el del braç esquerra.

Gran naturalisme i sensualitat.

L’anatomia està treballada amb perfecció. La forma sinuosa de del cos creen ambigüitat sobre la sexualitat del personatge.

L’acabat del bronze és llis, simulant la suavitat de la pell.

La llum s’hi reflecteix creant zones de clarobscur en algunes parts, com al rostre i cabells, els peus i el cap del gegant...

És una composició molt estudiada.

Visió de tots els costats

El rostre transmet serenitat, les faccions estant molt estudiades en les seves proporcions.

El barret de palla està adornat amb fulles d’heura. Per sota surten els rínxols del seu cabell.

La inclinació del cap accentua la naturalitat.

Conjuga patetisme gòtic (emoció) amb classicisme, que li dóna una tensió nova en l’època.

Una restauració recent a mostrat una capa d’or que cobreix el cabell i les fulles del barret.

Interpretació

David era fill de Jessé, de la tribu de Judà. Vivia a Betlem amb el seu pare i els seus set germans, dedicats a pasturar ramats. Com es relata al llibre de Samuel, els esdeveniments s'inicien quan el seu pare l'envià cap on estava acampat l'exèrcit israelià per poder tenir notícies dels seus germans grans. En arribar al campament, David s'assabenta que un filisteu molt fort, un gegant anomenat Goliat, està desafiant en combat individual a qualsevol enemic; per descomptat, davant aquell guerrer cap israelita gosava enfrontar-s'hi. Malgrat que era jove i inexpert en l'art de la guerra i que Goliat feia dos metres i mig, David va resar una pregària a Déu i demanà permís al rei Saül per enfrontar-se al gegant. Va exposar al rei les seves habilitats i que quan un lleó i un ós havien atacat el seu ramat ell havia sigut capaç de matar-los amb la seva fona. Llavors, el rei li va donar permís.

David era molt jove, ros i tenia un aspecte delicat

Així doncs, David es va dirigir cap on era Goliat. Inicialment anava vestit amb una armadura però, com que li era massa pesant i perdia capacitat de moviment, se la va treure. Va anar fins a un torrent proper per agafar cinc palets i va arribar al camp de batalla amb la seva fona a la mà com a única arma. Goliat se'n va riure de David perquè era molt jove, ros i tenia un aspecte delicat i, d'altra banda, anava mal armat. Llavors, el pastor va col·locar un palet a la fona, va començar a fer-la girar i va llançar el projectil contra Goliat. La pedra va anar directament al front del gegant, que va caure a terra; llavors, David va anar ràpidament cap a Goliat, va desembeinar-li l'espasa i li va tallar el cap.

També s’ha interpretat com la victòria de Jesús sobre Satanàs, és a dir, del bé sobre el mal.

L’elm amb visera i ales de Goliat també s’ha interpretat com una al·lusió a les agressives Milà i Nàpols, que en aquella època amenaçaven Florència, i aquesta la representa el jove David, que du el barret típic de palla dels pagesos florentins.

Una altra interpretació consideren que el jove no és el rei David sinó el déu Mercuri amb el cap del gegant Argos.

No hi ha unanimitat en la lectura iconogràfica d’aquesta escultura.

No hi ha cap document sobre el motiu de la realització de l’obra, però se la relaciona amb els Mèdici pel seu emplaçament original, al centre del pati del seu palau. La tradició diu que fa al·lusió a la resistència política i militar de Florència sota els Mèdici.

El David de Donatello es convertí en el símbol de la ciutat de Florència, pel seu barret típic dels camperols toscans i per representar el triomf de la intel·ligència sobre la força bruta.

Funció

David desprèn un hedonisme pagà. No és només un heroi, sinó un jove molt sensual, ingenu i seductor. És una síntesi entre el classicisme i el gòtic, que uneix la passió pel cos clàssica amb l’elegància gòtica.

Sant Jordi, 1416Museo Nazionale del Bargello, Florència

Sant Joan Evangelista, 1410-11Museo dell'Opera del Duomo, Florència

Altres obres de Donatello

Judith and Holofernes1455-60

St Maria Magdalena1457

Condottiero Gatamelata,1447-1453Pàdua

Models i influències

Tot i ser un tema bíblic, Donatello s’inspirà en els models de l’escultura grega clàssica. Això es veu en el cos nu, en la composició (corba praxiteliana i contrapposto) i en la suavitat i delicadesa dels contorns i les faccions. Donatello recuperà la idea del cànon de bellesa humana com a tema escultòric i donà un nou impuls a l’escultura amb els seus retrats.

Es creu que és el primer nu fos en bronze des de l’Antiguitat clàssica. També va alliberar l’escultura del marc arquitectònic. Fou el primer en inaugurar els nous cànons de bellesa renaixentista i recuperar la perfecció del cos humà. Els escultors del segle XV estudiaven el cos i observaven els models que posaven per a ells.

Un primer David fet per Donatello el 1409, en marbre

Praxíteles: Hermes amb Dionís infant (Segle IV a C.)

M. Àngel, David Florència

David amb el cap de GoliatEugène Delaplanche1872Bernini, David . Roma